DIUMENGE VI DE PASQUA / Cicle C

Lectura primera Fets 15,1-2.22-29

L’Esperit Sant i nosaltres hem cregut

que no us havíem d’imposar cap altra càrrega

que aquestes indispensables

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, uns que havien baixat de Judea ensenyaven als germans d’Antioquia que si no es feien circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès no podien salvar-se. Això portà una desavinença i una discussió tan seriosa de Pau i Bernabé amb ells que decidiren que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d’aquesta qüestió amb els apòstols i els preveres.

Llavors els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, decidiren d’elegir uns delegats i enviar-los a Antioquia junt amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, conegut també amb el nom de Barsabàs, i Siles, homes que es distingien com a dirigents en la comunitat dels germans. Els donaren aquesta carta: «Els apòstols i els preveres saluden com a germans els germans no jueus d’Antioquia, de Síria i de Cilícia. Hem sabut que alguns havien vingut d’entre nosaltres sense la nostra autorització, us havien pertorbat amb les seves opinions i havien inquietat els vostres esperits. Per això hem decidit unànimement d’escollir uns representants nostres per enviar-vos-els junt amb els nostres estimats Bernabé i Pau, que han entregat les seves vides per la causa del nostre Senyor, Jesucrist. Els qui us enviem són Judes i Siles. Ells us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit, i és que l’Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no us havíem d’imposar cap altra càrrega que aquestes indispensables: que us abstingueu de menjar carn sacrificada als ídols, de menjar sang i animals ofegats i de contraure un matrimoni entre pròxims parents. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Adeu-siau».

Salm responsorial 66,2-3.5.6 i 8 (R.: 4)

Lectura segona Ap 21,10-14.22-23

M’ensenyà la ciutat santa que baixava del cel

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan

L’àngel em transportà en l’esperit dalt una muntanya gran i alta, i m’ensenyà la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, de la presència de Déu, i la glòria de Déu l’envoltava. Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi de transparència cristal·lina. Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes. A les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els de les dotze tribus d’Israel. Tres de les portes miraven a llevant, tres al nord, tres al sud i tres a ponent. La muralla reposava sobre un fonament de dotze pedres que duia els noms dels dotze apòstols de l’Anyell. No hi vaig veure el santuari del temple, perquè el Senyor, Déu de l’univers, amb l’Anyell, és el santuari. La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’omple de claror i l’Anyell li fa llum.

Al·leluia Jo 14,23

Evangeli Jo 14,23-29

L’Esperit Sant us farà recordar tot el que jo us he dit

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dona el món. Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me’n vaig, però tornaré. Si m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu».

___________________

COMENTARI

Els deixebles sospiten que a Jesús li queda poc temps amb ells, estan tristos i desanimats.

Jesús, que els coneix molt bé, el sap i vol animar-los, per això els confia el seu desig: que la seva paraula, el missatge de la salvació que ell porta, no es perdi.

Els diu i també ens diu avui: «el que m’estima guardarà la meva paraula i el que no, no ho farà». Vol que siguem fidels a la seva paraula i testimoni de l’amor de Déu entre la humanitat.

Déu no vol deixar-nos sols i ens envia l’Esperit Sant, perquè ens ajudi en el camí i ens doni cada dia la força necessària per treballar per la pau, la justícia i l’amor.

Ell ens ajudarà a conèixer millor la Paraula de Déu i a posar-la en pràctica.

Tants segles després, seguim amb fidelitat la Paraula que Jesús ens va deixar?

Som realment dignes de ser els seus seguidors?

Ens deixem guiar per l’Esperit Sant?

La nostra prioritat són els més desfavorits, els “últims”?

SC

___________________________________

DIUMENGE DE PASQUA

LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

Solemnitat amb Octava

Evangeli Jo 20,1-9

Havia de ressuscitar d’entre els morts

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.

Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

En lloc d’aquest evangeli es pot llegir el de la Nit Santa (Any A, B o C). A la missa vespertina, també el pot substituir l’evangeli del diumenge III de Pasqua del cicle A (els deixebles d’Emaús, Lc 24,13-35).

___________________________________

COMENTARI CATALÀ 

Ens trobem al dia més important pels cristians, i davant d’una dels fragments més coneguts de l’Evangeli de Joan. En aquesta narració plena de llum i de dinamisme, com en un guió cinematogràfic, es descriu la successió de fets a través dels quals alguns dels seguidors de Jesús descobreixen la “desaparició” del cos. Sembla com si, davant la impossibilitat d’explicar com va tenir lloc la Resurrecció del Senyor, Joan pretén traslladar-nos a les seves vivències, a allò que va fer i, sobretot, allò que va sentir durant aquells intensos moments que el van portar a creure: abandó, preocupació, por, ansietat, tensió, inseguretat, dubtes i, finalment, fe a partir de tot allò que anava observant. I tota aquesta explicació ens reforça la convicció de l´autenticitat del que narra. En efecte, en lloc d’imaginar uns fets extraordinaris i cridaners al mig de la nit i que haguessin resultat difícils de negar amb el pas del temps, ens presenta una sèrie de detalls, petits i aparentment banals, que se succeeixen el matí següent, diumenge de Pasqua, i que aporten una gran versemblança a la seva narració. D’aquesta manera, l’evangelista sembla portar-nos de la mà a través de les mateixes sensacions que experimentava per, al final del relat, assolir amb ell la fe en la Resurrecció. I, efectivament, aquesta “conversió” es manifesta, en contrast amb l’explicació prèvia detallada, d’una manera senzilla i rotunda, gairebé com una il·luminació: “va veure i va creure”, reflectint l’evidència de Crist Ressuscitat. I per corroborar aquesta convicció, al final del relat l’evangelista ens dóna una altra dada, simple només en aparença, i que enllaça amb allò anunciat per Déu en les Escriptures, com indicant la seva fidelitat, i que al llarg de la història ja havia anunciat la seva victòria sobre el pecat i la mort.

Així, amb aquestes paraules, Joan sembla indicar-nos que per descobrir Crist Ressuscitat, signe de la fidelitat de Déu amb nosaltres, només cal observar al nostre voltant: Déu posa al nostre camí tots els signes que ens condueixen a Ell i només cal “obrir els ulls” per trobar-lo. Que siguem capaços de descobrir Jesús Ressuscitat i viure en la seva presència, compartint l’alegria d’aquest matí lluminós amb tots els que ens envolten. Feliç i Santa Pasqua de Resurrecció!

Salesians Cooperadors

___________________________________

COMENTARI CASTELLÀ

Nos encontramos en el día más importante para los cristianos, y ante una de los fragmentos más conocidos del Evangelio de Juan. En esta narración llena de luz y de dinamismo, como en un guion cinematográfico, se describe la sucesión de hechos a través de los cuales algunos de los seguidores de Jesús descubren la “desaparición” de su cuerpo. Parece como si, ante la imposibilidad de explicar cómo tuvo lugar la Resurrección del Señor, Juan pretende trasladarnos a sus vivencias, a lo que hizo y, sobre todo, lo que sintió durante aquellos intensos momentos que le llevaron a creer: abandono, preocupación, miedo, ansiedad, tensión, inseguridad, dudas y, finalmente, fe a partir de todo lo que iba observando. Y toda esta explicación nos refuerza la convicción de la autenticidad de lo que narra. En efecto, en lugar de imaginar unos hechos extraordinarios y llamativos en medio de la noche y que hubieran resultado difíciles de negar con el paso del tiempo, nos presenta una serie de detalles, pequeños y aparentemente banales, que se suceden la mañana siguiente, el domingo de Pascua, y que aportan una gran verosimilitud a su narración. De esta manera, el evangelista parece llevarnos de la mano a través de las mismas sensaciones que experimentaba para, al final del relato, alcanzar con él la fe en la Resurrección. Y, efectivamente, esta “conversión” se manifiesta, en contraste con la explicación previa pormenorizada, de una manera sencilla y rotunda, casi como una iluminación: “vio y creyó”, reflejando la evidencia de Cristo Resucitado.   Y para corroborar esta convicción, al final del relato el evangelista nos da otro dato, simple sólo en apariencia, y que enlaza con lo anunciado por Dios en las Escrituras, como indicando su fidelidad, y que a lo largo de la historia ya había anunciado su victoria sobre el pecado y la muerte.

Así, con estas palabras, Juan parece indicarnos que, para descubrir a Cristo Resucitado, signo de la fidelidad de Dios con nosotros, sólo es necesario observar a nuestro alrededor: Dios pone en nuestro camino todos los signos que nos conducen a Él y sólo hay que “abrir los ojos” para encontrarle. Que seamos capaces de descubrir a Jesús Resucitado y vivir en su presencia, compartiendo la alegría de esta mañana luminosa con todos los que nos rodean. ¡Feliz y Santa Pascua de Resurrección!

Salesians Cooperadors

________________________________________    

Evangeli Lc 13,1-9

Si no us convertiu, tots acabareu malament

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la de les víctimes que oferien en sacrifici. Jesús els respongué: «Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual».

I els digué aquesta paràbola: «Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no n’hi trobà. En veure això, digué al vinyater: “Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit a aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la d’una vegada. Per què la tinc, si no fa més que ocupar-me la terra?” Ell li contestà: “Senyor, deixeu-la encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d’ara endavant; si no, ja la podreu tallar».

___________________________________

COMENTARI CATALÀ

En aquesta lectura Jesús, a través de Lluc, ens parla de la nostra conversió. Ens recorda la necessitat de convertir-nos.

Convertir-se és reflexionar sobre quins són els fonaments de la nostra vida; quin és el nostre sentit de viure, d’estimar, de sacrificar-nos pels altres. La nostra conversió farà un món millor; donarà fruit.

Convertir-nos es descobrir, en Déu, l’amor a Jesucrist, que és el camí de la felicitat autèntica.

Convertir-se és buscar mitjans concrets per viure en coherència amb el missatge de Jesús. No vol dir que siguem ja perfectes, que no ens equivocarem mai; sinó que ens cal seguir caminant.

La paràbola ens diu que hem de ser més pacients, que cal estar disposats a treballar per la nostra vocació.

Per Jesús, nosaltres no li som indiferents, som part de la seva vida. Ell està cuidant-nos per a què donem fruit abundant.

Salesians Cooperadors

Badalona

COMENTARI CASTELLÀ

En esta lectura Jesús, a través de Lucas, nos habla de nuestra conversión. Nos recuerda la necesidad de convertirnos.

Convertirse es reflexionar sobre cuáles son los cimientos de nuestra vida; cuál es nuestro sentido de vivir, de amar, de sacrificarnos por los demás. Nuestra conversión hará un mundo mejor; dará fruto.

Convertirnos en descubrir, en Dios, el amor a Jesucristo, que es el camino de la auténtica felicidad.

Convertirse es buscar medios concretos para vivir en coherencia con el mensaje de Jesús. No quiere decir que seamos ya perfectos, que nunca nos equivocaremos; sino que debemos seguir caminando.

La parábola nos dice que debemos ser más pacientes, que es necesario estar dispuestos a trabajar por nuestra vocación.

Por Jesús, nosotros no le somos indiferentes, somos parte de su vida. Él está cuidándonos para que demos fruto abundante.

Salesians Cooperadors

Badalona

________________________________________    

Evangeli Lc 6,27-38

Sigueu compassius com ho és el vostre Pare

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els enemics, feu bé als qui no us estimen, beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells que us ofenen. Si algú et pega en una galta, para-li l’altra. Si algú et pren el mantell, no li neguis el vestit. Dona a tothom qui et demani, i no reclamis allò que és teu als qui t’ho hagin pres. Feu als altres allò que voleu que ells us facin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors estimen aquells que els estimen. Si heu fet bé als qui us en fan, qui us ho ha d’agrair? També ho fan els pecadors. Si presteu diners als qui de cert us els tornaran, qui us ho ha d’agrair?

També els pecadors presten diners als pecadors quan saben que els recobraran. Però vosaltres heu d’estimar els enemics, heu de fer bé i de prestar sense esperar de rescabalar-vos: llavors la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.

Sigueu compassius com ho és el vostre Pare. No judiqueu i Déu no us judicarà. No condemneu, i Déu no us condemnarà. Absoleu, i Déu us absoldrà. Doneu i Déu us donarà. Us abocarà a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Déu us farà la mesura que vosaltres haureu fet».

___________________________________

COMENTARI

CASTALÀ

En aquestes paraules, Jesús es mostra clar i directe, lluny de les paràboles que necessiten aclariments posteriors; sembla que amb elles vol arribar a totes les persones, sense que el seu missatge es quedi filtrat i que pugui donar peu a interpretacions. D’aquesta manera sembla indicar la importància d’aquest  missatge.

Però, alhora, les seves paraules no representen un  missatge fàcil; al contrari, són d’una gran exigència: els cristians no podem ser com la resta, no tenim prou amb ser bones persones, sinó que ens demana un “plus” en la nostra vida que permeti elevar-nos per sobre de la resta de la societat. I ho reafirma amb una pregunta repetida que ens interpel·la directament i un seguit d’exemples per què no en quedi cap dubte, per què quedi ben clar que el cristià ha d’estimar sense esperar contraprestació. I que, a més, aquesta manera d’actuar ha d’estar radicada en Déu, que pren la iniciativa estimant-nos tot i les nostres mancances i infidelitats.

Així, amb aquestes paraules, Jesús ens proporciona una base del seu missatge: només aportant molt més del que rebem, o esperem rebre dels altres, i basant-nos en l’amor sense límits i exemplificador, podrem transformar la societat a millor i construir el Regne de Déu, per poder estar més a prop d’Ell.

Reflexionem uns moments si amb la nostra vida nosaltres estem a l’alçada del compromís en la construcció del Regne de Déu que Jesús ens demana.

Salesians Cooperadors

CASTELLANO

En estas palabras, Jesús se muestra claro y directo, lejos de las parábolas que necesitan aclaraciones posteriores; parece que con ellas quiere llegar a todas las personas, sin que su mensaje quede filtrado y pueda dar pie a interpretaciones. De esta forma parece indicar la importancia de este mensaje.

Pero, al mismo tiempo, sus palabras no representan un mensaje fácil; por el contrario, son de una gran exigencia: los cristianos no podemos ser como el resto, no tenemos suficiente con ser buenas personas, sino que nos pide un “plus” en la vida que permita elevarnos por encima del resto de la sociedad. Y lo reafirma con una pregunta repetida que nos interpela directamente y una serie de ejemplos para que no quede ninguna duda, para que quede bien claro que el cristiano debe amar sin esperar contraprestación. Y que, además, esta forma de actuar debe estar radicada en Dios, que toma la iniciativa amándonos a pesar de nuestras carencias e infidelidades.

Así, con estas palabras, Jesús nos proporciona una base de su mensaje: sólo aportando mucho más de lo que recibimos, o esperamos recibir de los demás, y basándonos en el amor sin límites y ejemplificador, podremos transformar la sociedad para mejor y construir el Reino de Dios, para poder estar más cerca de Él.

Reflexionamos unos momentos si con nuestra vida nosotros estamos a la altura del compromiso en la construcción del Reino de Dios que Jesús nos pide.

Salesians Cooperadors

________________________________________    

Evangeli Lc 1,1-4;4,14-21

Avui s’han complert aquestes paraules de l’Escriptura

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Són molts els qui han emprès la tasca d’escriure una narració dels fets ocorreguts entre nosaltres, guiant-se per l’ensenyament que hem rebut d’aquells que des del principi en foren testimonis de vista i després ho transmeteren de paraula. Havent pogut informar-me minuciosament de tot des dels orígens, jo també, il·lustre Teòfil, he decidit escriure-t’ho en una narració seguida, perquè coneguis la solidesa de l’ensenyament que has rebut.

En aquell temps, Jesús se’n tornà a Galilea ple del poder de l’Esperit. La seva anomenada s’estengué per tota la regió. Ensenyava a les sinagogues d’ells i tothom el lloava. I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum, i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m’ha ungit per portar la bona nova als desvalguts, m’ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor». Després plegà el volum, el donà a l’ajudant de la sinagoga i s’assegué. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en Jesús. Ell començà dient-los: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura».

___________________________________

COMENTARI

L’evangeli d’aquesta setmana s’introdueix amb un paràgraf on Lluc explica com ha escrit la seva obra, per així donar solidesa al que explica i, per tant, a la nostra fe: ha fet servir tradicions orals i escrites, recollint i verificant tots els testimonis que ha pogut per escriure sobre Jesús de Natzaret. Però la seva història no consisteix en una mera successió de fets, sinó que és la bona notícia, l’anunci del Regne de Déu. Un cop ha deixat clara la seva intenció, d’una banda, i de l’altra, la veracitat del que escriu, passa a presentar Jesús mitjançant un episodi on aquest es presenta una manera rotunda i clara: és l’enviat de Déu per alliberar tots els homes i dones.

Jesús es presenta a la sinagoga de la seva localitat, Natzaret, per llegir un text d’Isaïes, per tant, un text profètic. D’aquesta manera, Jesús apareix com el darrer profeta, anunciant un temps nou en què tots els exclosos són els escollits del Senyor. Jesús no serà només un anunciador de l’alliberament, sinó que serà aquell que el posa en pràctica.

A més, el contingut del text d’Isaïes és molt explícit: el lector es revela com a enviat de Déu; i el seu anunci va dirigit a tots els homes sense excepció, però sobretot als pobres, cecs, exclosos o condemnats de qualsevol poble. Aquest “Any de Gràcia” anunciat, en la tradició d’Israel es refereix al Jubileu que se celebrava cada cinquanta anys i on els pobres podien recuperar les possessions i, el dret a ser persones, es perdonaven deutes i els esclaus recuperaven la llibertat. Així, en llegir aquest text, Jesús indica el desig que té que canviï la situació dels pobres i els oprimits. Ens trobem davant d’un Déu que s’acosta a l’home perquè desenvolupi plenament totes les seves possibilitats i sigui feliç. Però el que és més captivador, sens dubte, és constatar que aquest programa, aquesta promesa, els va posar en pràctica al llarg de la seva vida, amb l’anunci de la Bona Nova, curacions, escolta, recerca de la justícia i perdó. Tot això amb la immediatesa que assenyalen les paraules amb què Jesús acaba la seva intervenció: “Avui s’ha complert aquesta escriptura”.

Així mateix, és interessant notar que el text d’Is. 61, 1-2 acaba així: “Any de gràcia i any de venjança del nostre Déu”. Veiem que Jesús, intencionadament, fa un tall suprimint algunes paraules i així defugir la ira de Déu contra aquells que no pertanyen al poble d’Israel. Així, Déu estima tots els pobles.

D’aquesta manera, en aquesta escena, Lluc demostra que Jesús era realment l’Ungit de l’Esperit anunciat per Isaïes, perquè les seves obres així ho delataven.

Nosaltres, com a seguidors seus, hem d’estar al món tal com va fer Ell: anunciant amb les nostres paraules i obres l’Evangeli, que es fa present a cada moment i època. I els primers destinataris de les nostres accions, sense excloure ningú, han de ser els pobres i els exclosos de tota mena: discapacitats, malalts, ancians abandonats, persones desesperades o que se senten soles, marginats, dones i homes maltractats, víctimes d’abusos, nens al ventre matern, oprimits… I tot això, alçant les persones a la dignitat que els correspon com a fills de Déu i germans nostres, en comunió amb l’amor de Crist.

Salesians Cooperadors

______________________________________  

Evangeli Lc 2,41-52

Els pares de Jesús el trobaren al temple entre els mestres de la Llei

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar les festes com era costum, i passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo.

El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia». Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?». Ells no comprengueren aquesta resposta.

Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.

________________________  

COMENTARI

Són diversos els aspectes de Jesús i la seva família que Sant Lluc ens mostra en aquest evangeli. Per una banda ens fa veure una família jueva normal que compleix amb les tradicions i preceptes: “Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua”

És senzill imaginar-se que anaven en peregrinació al temple de Jerusalem, familiars, veïns i amics, tots junts, perquè així se sentien més segurs i es podien ajudar davant de dificultats o necessitats. Ens fa veure també uns pares responsables, Josep i Maria que davant de l’ensurt al descobrir que el seu fill de 12 anys, Jesús, no es trobava entre els familiars el busquen angoixats per tota la comitiva i al no trobar-lo decideixen tornar al temple de Jerusalem a buscar-lo.

Al trobar-lo al cap de tres dies queden meravellats al veure’l envoltat de doctors de la Llei, com els escoltava i els responia. Aquí Sant Lluc ens mostra un Jesús intel·ligent, humil i molt ben educat “assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes”

Ens mostra un Jesús, que encara adolescent, sap preguntar i respondre als doctors de la Llei deixant-los meravellats. Davant de la recriminació de Maria angoixada per tots els dies que el portaven buscant respon amb unes paraules d’una sinceritat i senzillesa que sols un nen podria respondre, però que ja mostrava l’ascendència divina de Jesús: “Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare?”

L’evangeli ens diu que Maria i Josep no van entendre aquestes paraules, però també que Maria les guardà en el seu cor igualment que els fets succeïts. Desprès d’això la família torna a Natzaret i en l’ambient d’una família jueva els era obedient…

Realment Jesús sempre es cuida de les coses del Pare, Ell ens diu que Déu és Amor, ens fa veure que estan sempre units i estan tan units que no coneixerem el Pare si no és a traves d’ell… Ens ensenya com hem de dirigir-nos a Ell…”Pare nostre que esteu en el cel sigui santificat el vostre nom…” Que li demanem quelcom...”Demaneu i se us donarà…truqueu i us obrirà”… Així ens diu que quan descobrim l’Amor del Pare a la nostra vida, ens omplirà d’Esperança,  d’il·lusió i de passió.

Salesians Cooperadors

_______________________________________  

Evangeli Lc 21,25-28.34-36

Molt aviat sereu alliberats

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, deia Jesús als deixebles: «Hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb l’ai al cor, esverades pels bramuls de la mar embravida. La gent perdrà l’alè de por, pensant en els desastres que sobrevindran arreu del món, perquè fins l’estelada del cel trontollarà. Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre un núvol, amb poder i amb una gran majestat. Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats.

Estigueu atents sobre vosaltres: Que l’excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no afeixugués el vostre cor i us trobéssiu a sobre aquell dia de cop i volta, perquè vindrà, segur, com un llaç, per a tothom, sigui on sigui de la terra. Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant que pugueu sortir-vos-en, de tot això que ha de succeir, i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home».

_________________________________________

COMENTARI

Iniciem un nou any litúrgic, un nou any cristià, que ens anirà portant —a través dels temps d’Advent, Nadal, Quaresma, Pascual— a recórrer novament el camí de Jesús, que no és sinó el nostre propi camí.

Enguany ho farem de la mà de l’evangeli de Lluc, que anirem desgranant, diumenge a diumenge —excepte per Pasqua—. Lluc és l’evangelista de la misericòrdia i el perdó; va compondre un relat ple d’humanitat i de gràcia.

Cada any, els quatre diumenges d’Advent, que ens porten a la festa del Nadal, ens recorden i ens preparen a la vinguda del Senyor. De fet celebrem les tres vingudes del Fill de Déu a nosaltres:

— la vinguda del passat: quan, fa ja més de dos mil anys, el Fill de Déu va venir a nosaltres fent-se home en la persona de Jesús de Natzaret.

— la vinguda del present: Crist se’ns fa present, dia a dia, en el germà necessitat que truca a la nostra porta; en la paraula de Déu que proclamem en cada celebració litúrgica i que llegim també a la nostra casa; en l’Eucaristia….

— la vinguda futura del Ressuscitat, al final dels temps, per a jutjar a vius i morts.

I és precisament d’aquesta vinguda futura de la qual ens parlen les lectures que escoltem en aquest primer diumenge d’Advent (i també vàrem escoltar fa quinze dies, en el diumenge 33 del Temps Ordinari, penúltim de l’any cristià, de la mà de l’evangelista Marc). D’aquesta manera el final d’un any litúrgic es dóna de la mà amb el començament d’un nou any. Constitueix un moment celebratiu i espiritual intens. Aquestes lectures volen ser per a nosaltres un toc d’atenció, i mantenir-nos vigilants i preparats.

Lluc en aquest evangeli ens recorda que tot està en mans de Déu! Per això el creient davant del sofriment recorda que Jesús és profeta de salvació i no de desgràcies; ell és profeta de Bona Nova i no de desconsol, per això acaba la seva profecia anunciant: “Aixequeu-vos, alceu el cap, perquè s’acosta el vostre alliberament”. Ens dóna confiança saber que Ell serà amb nosaltres, cada dia, fins al final dels temps.

Però Jesús també ens convida a la vigilància, el consell de Jesús és clar: “estigueu sempre desperts demanant força”, a fi de mantenir-nos en peus davant el Fill de l’Home que arriba a prendre possessió del Regne del seu pare, Déu. No és una amenaça, sinó una promesa de salvació.

En fi, les lectures d’aquest primer diumenge del temps d’Advent, un any més, ens recorden que estem en camí cap a Déu, que és hora de convertir-nos a la vida que Crist espera de nosaltres, i que hem de viure sempre vigilants i mai desprevinguts, perquè no sabem ni el dia ni l’hora de l’arribada del Ressuscitat a la nostra vida, ell que “ha de venir a jutjar a tothom”.

Salesians Cooperadors

_______________________________________  

Evangeli Mc 10,46-52

Rabuni, feu que hi vegi

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús sortí de Jericó amb els seus deixebles i amb molta gent. Vora el camí hi havia assegut, demanant caritat, un cec que es deia Bar-Timeu. Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret, començà a cridar: «Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi». Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi». Jesús s’aturà i digué: «Crideu-lo». Ells criden el cec i li diuen: «Anima’t i vine, que et crida». El cec llançà la capa, s’aixecà d’una revolada i anà cap a Jesús. Jesús li preguntà: «Què vols que et faci? Ell respon: «Rabuni, feu que hi vegi». Jesús li diu: «Ves, la teva fe t’ha salvat». A l’instant hi veié, i el seguia camí enllà.

________________________________  

COMENTARI

Al escoltar que passava Jesús de Natzaret, va començar a cridar. Dóna la impressió que         Bar-Timeu coneix de sentides Jesús. S’adreça a ell amb crits, confessió de fe i petició de compassió.

Bar-Timeu no demana almoina a Jesús. Li demana compassió un miracle per veure. La petició va precedida d’una confessió de fe Fill de David, és a dir, Messies, enviat de Déu. Aquesta fe cega és la que fa cridar. El que Bar-Timeu porta a l’ànima no la callen els mandats de la gent. Ell aposta per Jesús que li pot treure de la seva ceguera. La fe és agosarada perquè deixa tot en mans de Déu, que ho pot.

Tots Senyor, tenim necessitat de tu, del teu poder; tenim necessitat de la teva mirada, de la teva compassió. Perdoneu-nos si cridem sense força, si les mirades i gestos d’altres ens acovardeixen. Senyor, tenim necessitat de tu!

 Salesians Cooperadors

_______________________________________  

Evangeli Mc 9,38-43.45.47-48

Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres.

Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Joan digué a Jesús: «Mestre, n’hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis, i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui venen amb nosaltres». Jesús respongué: «Deixeu-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres. Tothom qui us doni un vas d’aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa. Però a aquell que allunya de mi un d’aquests petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d’ase lligada al coll. Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, i no que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga. Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, i no que siguis llençat amb tots dos peus a l’infern. I si el teu ull et fa caure en pecat, treu-te’l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, i no que siguis llençat amb tots dos ulls a l’infern, on el corc no mor mai i el foc no s’apaga».

___________________________  

COMENTARI

Els deixebles van a parlar amb Jesús preocupats. Un està tirant dimonis en nom seu.

Ells no s’alegren que les persones es curin i tinguin una vida digna. Només pensen en el prestigi del seu propi grup. Aquesta és la seva única raó: «no és dels nostres».

Donen per descomptat que per actuar en nom de Jesús amb el seu poder curatiu, cal ser membre del seu grup. No es pot treballar per un món més humà, sense formar part de l’Església.

Les paraules de Jesús són contundents: «No ho impediu».

El Nom de Jesús i la seva força humanitzadora són més importants que el petit grup dels seus deixebles. És bo que la salvació que porta Jesús s’estengui més enllà de l’Església establerta i ajudi a la gent a viure de manera més humana. No s’ha de veure com una competència deslleial.

Jesús trenca tota temptació sectària en els seus seguidors. No ha constituït el seu grup per monopolitzar la salvació. Jesús és profeta d’una salvació oberta a totes les persones.

Els seus seguidors han de donar suport allà on és invocat per fer el bé.

No vol que els seus seguidors es parlin dels que són els nostres i dels que no ho són, dels que poden actuar en el seu nom i els que no poden fer-ho. La seva manera de veure les coses és diferent: «Qui no està contra nosaltres està amb nosaltres”.

En la societat moderna hi ha molts homes i dones que treballen per un món més just i humà sense pertànyer a l’Església. Alguns ni són creients, però estan obrint camins a el Regne de Déu i la seva justícia. Són dels nostres. Hem d’alegrar-nos en comptes de mirar-los amb ressentiment. Els hem de donar suport en lloc de desqualificar.

És un error viure creient que només nosaltres som portadors de l’Esperit de Jesús. El no ens aprovaria. Ens convidaria a col·laborar amb alegria amb tots els que viuen de manera evangèlica i es preocupen dels més pobres i necessitats.

Salesians Cooperadors

_______________________________________    

Evangeli Jo 6,60-69

Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: «Aquest llenguatge és molt difícil! Qui és capaç d’entendre’l?». Jesús coneixia interiorment que els seus seguidors murmuraven d’això, i els digué: «Us escandalitza això que us he dit? Què direu si veieu que el Fill de l’home puja on era abans? L’Esperit és el qui dona la vida. La carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen». Des del principi Jesús sabia qui eren els qui creien i el qui l’havia de trair. Després afegí: «Per això us he dit abans que ningú no pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do». Després d’aquell moment, molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren i ja no anaven més amb ell. Jesús preguntà als dotze: «Vosaltres també em voleu deixar?». Simó Pere li respongué: «Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu».

_________________________    

COMENTARI

Aquest passatge de l’evangeli ens mostra les exigències de la fe i la necessitat d’un compromís ferm amb Jesús i la seva proposta.

“Aquest llenguatge és dur, qui pot escoltar-lo?”. Amb aquesta expressió diversos deixebles es van fer enrere i ja no estaven disposats a recórrer el camí de Jesús.

Avui a nosaltres ens pot passar el mateix, ja que la vida cristiana ha de ser viscuda a contracorrent, proclamant uns valors que el món entén com contravalors i podem cedir a la temptació d’aixoplugar en el nostre cor aquest pensament: “això és molt dur, qui pot carregar amb això?” Millor anar-se’n.

La decisió de quedar-se o anar-se’n dependrà que hàgim experimentat fortament el seu “pa de vida” i les seves “paraules de vida eterna”.

Em poso en el lloc de Pere davant Jesús. Quina resposta dono a Jesús que em pregunta, tu també tu vols marxar?

Salesians Cooperadors

________________________________________    

DIJOUS SANT: MISSA VESPERTINA DE LA CENA DEL SENYOR

Lectura primera Ex 12,1-8.11-14

El ritu del sopar pasqual

Lectura del llibre de l’Èxode

En aquells dies, el Senyor digué a Moisès i a Aharon mentre eren al país d’Egipte: «Per a vosaltres, aquest mes serà el primer de tots els mesos de l’any. Digueu a tota la comunitat del poble d’Israel: “El dia deu d’aquest mes, que cada família, cada casa, prengui un anyell o un cabrit. Si una família fos massa petita, que el prengui junt amb la família del veí més pròxim, fins a completar el nombre de persones. Compteu quants en calen per menjar-se’l. Que sigui mascle, sense tara, i que no tingui més d’un any. Podeu prendre igual un anyell que un cabrit. L’heu de guardar fins al dia catorze del mes, i que tots els qui formen part de la comunitat del poble d’Israel el degollin al capvespre d’aquell dia, que prenguin de la seva sang i en posin als dos muntants i a la llinda de les cases on se’l menjaran.

Aquella mateixa nit han de menjar-ne la carn, rostida a la brasa, amb pans sense llevat i herbes amargues. Per a menjar-vos-el, aneu cenyits, amb les sandàlies posades i el bastó a la mà, i us l’heu de menjar a corre-cuita: aquesta víctima és la Pasqua, és a dir, el “pas” del Senyor. Aquella nit passaré pel país d’Egipte i faré morir tots els primogènits d’Egipte, tant els dels homes com els dels animals, i faré justícia contra les divinitats d’Egipte. Jo sóc el Senyor. La sang serà un senyal a les cases on vosaltres viviu. Quan veuré la sang “passaré” enllà i, al moment que jo castigui el país d’Egipte, no caurà damunt vostre la plaga de l’extermini. Tingueu aquest dia com un memorial, i celebreu-lo amb un pelegrinatge en honor del Senyor. Que totes les generacions el celebrin com una institució perpètua”».

Salm responsorial 115,12-13.15-16.17-18 (R.: 1C 10,16)

Lectura segona 1C 11,23-26

Cada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze,

anunciem la mort del Senyor

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, aquesta tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres, ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat prengué el pa, i, dient l’acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu memorial». Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial». Així, doncs, cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni.

Vers abans de l’evangeli Jo 13,34

Evangeli Jo 13,1-15

Jesús demostrà fins a quin extrem estimava els seus

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Eren ja les vigílies de la festa de la Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, la de passar d’aquest món al Pare. Ell que sempre havia estimat el seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava. Durant el sopar, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, conscient que el Pare li havia deixat a les mans totes les coses, conscient que venia de Déu i a Déu tornava, s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després tirà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia a la cintura. Quan anava a rentar Simó Pere, aquest li diu: «Senyor, vós voleu rentar-me els peus a mi?». Jesús li respon: «Ara no entens això que faig; ho entendràs després». Pere li diu: «Mai de la vida! Vós no em rentareu els peus». Jesús li contestà: «Si no et rento, tu no ets dels meus». Li diu Simó Pere: «Si és així, Senyor, no em renteu només els peus: renteu-me també les mans i el cap». Jesús li respon: «Qui s’ha banyat només necessita rentar-se els peus; ja està net tot ell. I vosaltres ja esteu nets, encara que no tots». Jesús sabia qui l’havia de trair; per això deia que no tots estaven nets.

Després de rentar-los els peus, quan s’hagué posat el mantell i assegut a taula, els digué: «Enteneu això que us acabo de fer? Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us ho he fet».

COMENTARI DE L’EVANGELI

El passatge evangèlic d’avui ens parla d’amor i de servei però no ho fa d’una manera subtil, contemporitzadora o políticament correcta. Ben al contrari, ho fa escandalitzant-nos: Jesús fa una feina d’esclau.

Es fa difícil per a nosaltres imaginar què ha estat l’esclavitud; hem sentit parlar, ens hem emocionat amb relats o pel·lícules però no hem viscut en carn pròpia què és, realment, ser propietat d’un altre; ser un objecte per algú, que pot agafar-te i deixar-te com i quan vol.

I vet aquí que Jesús, el Messies esperat per alliberar el poble d’Israel, s’agenolla davant d’aquells homes per rentar-los els peus, per fer la tasca d’un esclau. No s’ho podien creure de cap manera, i Pere, menys que ningú!

Joan, en el seu relat i a diferència dels altres tres evangelistes, no parla de l’Eucaristia però podem entreveure-la perquè només qui es lliura tan amorosament, només qui serveix tan lliurement, pot fer-se aliment que nodreix i aigua que neteja, purifica i salva.

Estimar és servir, a la llum del que va fer Jesús. Nosaltres, sorpresos per aquesta imatge, només podem fer com Pere: deixar-nos rentar els peus, les mans i el cap!, perquè la lògica de Déu no és la nostra.

Si la nostra manera d’entendre i fer les coses fos la de Déu, no ens amoïnaria tant que les nostres esglésies es buidin com ser testimonis de la força de l’Evangeli, de ser llum, de ser diferents en un món que només té interès en ocupar els primers llocs socials, en ser distingits, en gaudir de privilegis.

Jesús es fa esclau, i ens colpeix perquè desmunta el nostre imaginari de curta volada.  Un cop més, comprovem que l’Evangeli no és per tebis, que l’Evangeli  sacseja les nostres vides i les transforma, si estem disposats a seguir el Mestre.

 Àngels Arrabal

Associació de Sant Josep de la Muntanya

DIUMENGE II DURANT L’ANY / Cicle C

Lectura primera Is 62,1-5

El teu Déu estarà content de tenir-te,

com el nuvi està content de tenir la núvia

Lectura del llibre d’Isaïes

Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que aparegui com un raig de llum el seu bé, i la seva salvació com una torxa encesa. Els altres pobles veuran el teu bé, tots els reis veuran la teva glòria i et donaran un nom nou que els llavis del Senyor designaran. Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor, i una diadema reial a les mans del teu Déu. No et podran dir més «L’Abandonada», no podran dir «La Desolada» a la teva terra: a tu et diran «Jo-me-l’estimo», i a la teva terra, «Té-marit», perquè el Senyor t’estimarà, i tindrà marit la teva terra. El qui t’haurà reconstruït et prendrà per esposa com un jove esposa una donzella; el teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia.

Salm responsorial 95,1-2a.2b-3.7-8a.9-10a i c (R.: 3)

Lectura segona 1C 12,5-11

L’únic Esperit distribueix a cadascú els seus dons com li sembla bé

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis, però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu, que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Un, gràcies a l’Esperit, rep el do d’una paraula profunda; un altre, per obra del mateix Esperit, rep el do de desglossar les veritats; un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de donar la salut als malalts; en virtut de l’únic Esperit, un altre, el do de fer miracles; un altre el do de profecia; un altre, el de distingir si un esperit és fals o autèntic; un altre, el do de parlar llenguatges misteriosos; un altre, el do d’interpretar-los. Tots aquests dons són obra de l’únic Esperit, que els distribueix en particular a cadascú com li sembla bé.

Al·leluia 2Te 2,14

Evangeli Jo 2,1-11

Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan

En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.

Veient que s’acabava el vi, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi». Jesús li respon: «Dona, per què m’ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora». Llavors la seva mare diu als qui servien: «Feu tot el que ell us digui». Hi havia allí sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una d’elles tenia una cabuda de quatre a sis galledes. Els diu Jesús: «Ompliu d’aigua aquestes piques». Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei». Ells n’hi portaren. El cap de servei tastà aquella aigua, que s’havia tornat vi. Ell no sabia d’on era, però ho sabien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos havien tret l’aigua. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: «Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris; però tu has guardat fins ara el vi millor».

Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.

 ____________________________

COMENTARI

En conclusió, aquesta història contraposa l’aigua del ritual i el vi de la festa com a símbols de dos elements teològics centrals en el NT: la llei i l’evangeli. La tensió entre gràcia i fe, llei i evangeli, és un element constitutiu del text bíblic. Recordem altres “El dissabte va ser per causa de l’home, i no l’home per causa del dissabte (Mc 2.27), “És lícit en els dissabtes fer bé, o fer malament; salvar la vida, o llevar-la (MC 3:4). En pensar en aquestes dicotomies, fem-ho des de les mateixes imatges que ens presenta aquest relat: la festa, la reunió, l’esperança, la celebració i, per sobretot, la sorpresa que porta el nou. Això simbolitza el vi; això simbolitza l’Evangeli de Jesús. Qui tasta el vi el diu clarament: “tu has reservat el bon va venir fins ara (v. 10). Aquest relat ens convida a reflexionar sobre la riquesa humana del seguiment de Jesús i l’espiritualitat que construïm en aquest camí. Aprenguem a viure en el desafiament que ens dóna Mc 2.22: “vi nou en ordes nous”. Perquè això és l’Evangeli: vida abundant!! Plena llibertat! Que aquest sigui el nostre compromís: ser renovats i renovades en la frescor de la via de l’Esperit, fent de la nostra vida, la nostra fe i la nostra comunitat, espais per la festa de plenitud. Que les nostres vides siguin senyals del miracle quotidià de Déu, a través de la germanor amb el proïsme i l’esperança pel bé comú.

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

__________________________________________  

Evangeli Lc 1,39-45

Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà; entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà».

________________________________________ 

COMENTARI

Les paraules amb què Maria respon no són per quedar bé. Maria pot dir “sóc l’esclava del Senyor”, perquè és capaç de fer-se servidora dels altres, anant a ajudar a l’embarassada Elisabet.

Maria s’anticipà a un  dels missatges de la predicació de Jesús: fer-se servidor dels altres.

Hem sentit moltes vegades i potser hem cregut al peu de la lletra el que en el passatge de l’evangeli d’avui se’ns diu sobre la Visitació de la Mare de Déu a la seva cosina Isabel. Tanmateix, aquesta narració forma part dels relats de la infància de Jesús, que no són històrics sinó teològics, perquè ens volen transmetre qui és Jesús, segons la visió que la primera comunitat creient. No ens donen, doncs, dades històriques ni sobre Joan Baptista ni sobre Jesús ni sobre la visitació de la Mare de Déu. Fins i tot, el fet de dir que Maria és cosina d’Isabel, serveix només per fer una comparació entre Jesús i Joan Baptista i expressar que Jesús és molt superior a Joan, perquè ell és l’únic enviat de Déu. Quan Maria entra a casa d’Isabel,  per mitjà de la seva salutació, comunica a Isabel i a Joan aquell Esperit Sant que ella va rebre a l’anunci de l’àngel, el dia de la seva anunciació. A Lluc, Maria és la model de creient. Serà profitós fer un petit recorregut sobre els trets de la creient model, que és per a nosaltres Maria, amb l’ànim d’assemblar-nos-hi. Maria acull al cor la Paraula de Déu, que l’àngel li anuncia. El seu “sí” ens convida a donar el nostre assentiment a la Paraula de vida que arriba cada dia al nostre cor.

Maria és model per la profunditat que dóna a la seva vida, a través de la trobada amb el misteri amorós de Déu, que entaula un diàleg amb ella i humilment demana el seu consentiment. En definitiva, Maria és la model a acollir l’Esperit de Déu i comunicar-ho als altres, a través de les seves paraules i obres.

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

___________________________________________ 

Evangeli Jo 18,33b-37

Teniu raó: jo soc rei

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Pilat digué a Jesús: «Ets tu el rei dels jueus?». Jesús contestà: «Surt de vós això que em pregunteu, o són d’altres els qui us ho han dit de mi?». Respongué Pilat: «Jo, no soc pas jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots els qui t’han entregat a les meves mans. He de saber què has fet». Jesús respongué: «La meva reialesa no és cosa d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. I és que la meva reialesa no és d’aquí». Pilat digué: «Per tant, vols dir que ets rei». Jesús contestà: «Teniu raó: jo soc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meva veu».

____________________________________________

COMENTARI

Déu sé sembra des de dins i fa viure. Regne des de l’amor .

“Reinar” .

Quan en el nostre món regni la confiança mútua, quan tots visquem decentment, quan no hi hagi analfabets, quan els negocis siguin honrats, quan ens acontentem amb menys… aleshores podrem començar a dir que Déu regna. Des de dins, des de la humanització dels cors.

Trobarà Déu alguna vegada? Tenim la temptació de pensar que no. La violència, el consum desenfrenat semblen més forts que la bondat, la generositat i l’austeritat. Això és temptació!.

Però Jesús creia en la forca de la llavor, en el poder del llevat, en la força imparable de l’Esperit, del Vent de Déu.

I mentrestant, tu i jo ens enfrontem a una invitació urgent: vols comprometre’t amb Jesús a construir el regne?

Jesús, rei atípic, És tan especial que nosaltres també corren el perill de no entendre res. I com és aquest rei tan original?

Jesús regna lliurant la seva vida. Els reis d’aquest món viuen a compte dels seus súbdits. Jesús és diferent. Ell regna perdonant, estimant, des d’una situació d’humiliació i d’impotència.

Se’ns diu on i com guanya Jesús aquest títol de rei: en el lliurament de la vida fins a la mort.

El seu senyoriu és amor condicional, compromís amb els pobres, llibertat i justícia, solidaritat i misericòrdia. Des d’aquí, Jesús unifica allò visible abraçant-hi el cosmos.

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

___________________________________________ 

Evangeli Mc 10,35-45

El Fill de l’home ha vingut a donar la seva vida

com a preu de rescat per tots els homes

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem». Jesús els preguntà: «Què voleu que faci?». Ells li digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra». Jesús els respongué: «No sabeu què demaneu. Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?». Ells li digueren: «Sí que podem». Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no soc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat». Quan els altres deu ho sentiren, s’indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que, a totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes».

___________________________________________

 COMENTARI

 L’església és profètica quan renuncia a la definició que la societat o el món fan del poder i de la forma en què l’hi sol exercir la forma política d’exercir autoritat i d’arribar a ella va ser lamentablement assimilada pels líders religiosos del temps de Jesús. Jesús rebutja el model polític per a la comunitat alternativa. L’església és profètica quan treballa en favor de la justícia en la societat. L’església ha de renunciar als models terrenals de creixement i èxit. Ha d’establir un seriós compromís amb els oprimits socials, els pobres, les víctimes de la corrupció. Ha d’establir i promoure relacions i estructures en la seva pròpia vida i pràctica que desafiïn a les injustícies religioses, polític o econòmic. Dins de l’església, l’autoritat ha estat donada només per servir. Immediatament després que Jesús comparteix amb els seus deixebles sobre la seva passió (Mc 10: 32-34), s. Aquesta és la virtut que condueix a l’honor que desitgeu. Teniu a prop vostre un exemple eloqüent, ‘perquè el Fill de l’home no ha vingut a ser servit, sinó a servir i donar la vida en rescat per tots.’ Així obtindreu glòria i celebritat. Mireu el que em toca viure no busco ni honra ni glòria, i no obstant això, el bé que realitzo d’aquesta manera és infinit. » La mort de Jesús va ser exemple eximi d’honradesa, coherència i fidelitat a la veritat fins al suprem sacrifici de si. Per això, la passió i mort de Jesús són sempre l’emblema mateix de la mort del just que pateix heroicament el martiri per no trair la seva consciència ni les exigències de la veritat i la llei moral. Certament la passió de Crist no cessa de sorprendre’ns pels exemples que ens ha donat. Jesús va acceptar la seva mort voluntàriament. De fet sabem que la va predir en repetides ocasions; la va anunciar tres vegades mentre pujava a Jerusalem el dir que anava a “patir molt … i ser mort i a el teNo hi ha dubte que Jesús va concebre la seva vida i la seva mort com a mitjà de rescat dels homes. Ens trobem al cor del misteri de la vida de Crist. Jesús va voler donar-se per nosaltres. Com va escriure Sant Pau, “Em va estimar i es va lliurar per mi” (Ga 2, 20). «Jesús, cridant-los, els va dir: … Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor» (cf. Mc 10, 42-43) Insisteix el Senyor en què el model a seguir entre els seus seguidors no és el dels governants de les nacions que s’ensenyoreixen d’ella, sinó el model de servei donat per Crist mateix. I ens parla novament que la grandesa davant de Déu consisteix a servir els altres per amor, sense esperar rebre res a canvi, tot i que recompensa rebrem d’ell mateix Senyor. Déu fa sortir el sol sobre bons i dolents, fa ploure, i fa produir la terra perquè d’ella siguin sustentades totes les seves criatures, incloent-hi la gent perversa que es rebel·la contra Déu. Jesús és totpoderós, i davant ell es deu doblegar el genoll i reconèixer la seva autoritat (Rom. 14:11), ell és més poderós que qualsevol anomenat “poderós” a la terra, més que l’emperador de Roma en aquell temps, i més que els governants de les nacions ara, però tot i això, va venir a servir, a mostrar el camí de salvació, a mostrar amb la seva vida i obra la gran misericòrdia de Déu a favor dels seus. Els homes pel seu orgull sempre han volgut ser grans, ser reconeguts, i contra aquest pecat lluitaven els deixebles, i lluitem tots nosaltres de certa mida. Però l’exemple a seguir és Crist, qui sent l’únic gran, s’ha humiliat i ha vingut a servir a tots els seus fills, a tota la família, a tot el poble de Déu de tots els temps, el servidor de tots.
Tercer dia ressuscitar”; i després, ja a Jerusalem referint-se clarament a si mateix, va exposar la paràbola del pare de família a qui els agricultors ingrats li van matar al fill (cf. Mt, febrer 1, 33-34).
Quins són els teus desitjos més profunds, els teus anhels, somnis o metes?, busques sincerament servir els altres amb la vocació i doncs que Déu t’ha donat?. Hem de reconèixer que tots els nostres desitjos estan tacats amb el pecat de l’orgull i que només hem volgut fer servir al Senyor per anomenar una cosa o l’altra. Avui hem de tornar al Senyor a qui devem implorar “feu-vos tu voluntat”, i no imposar-li els nostres desitjos egoistes, sinó aprendre a entendre i delectar-nos en la seva voluntat. Preguem que Déu ens concedeixi el seu perdó, i la seva gràcia per a viure d’acord amb l’anomenat que tenim de servir Déu per mitjà del nostre servei als altres, a la nostra família, la nostra comunitat, i la nostra societat en general, per això el Senyor ens ha regalat una nova vida, i encara que poden haver dificultat i afliccions, fer la voluntat de Déu perquè ens ha estimat i ens ha salvat, és suficient motiu per viure amb alegria.

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

___________________________________________  

Evangeli Mc 9,30-37

El Fill de l’home serà entregat.

Si algú vol ser el primer, ha de ser servidor de tots

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los: «El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies». Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes. Arribaren a Cafar-Naüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?». Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells seria el més important. Aleshores s’assegué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots». Després feu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat».

_________________________________

COMENTARI

“Jesús va camí a la creu. Ho diu clarament als seus. A Jerusalem “el mataran”; però, “ressuscitarà al cap de tres dies” . Els deixebles no entenen res. No volen sentir parlar de la creu, ni tan sola a la llum de la resurrecció. “No gosaven fer-li preguntes”. Ells segueixen discutint “quin d’ells  seria el més important” . El mateix passa avui: als seguidors de Jesús ens fa  por parlar de la creu. No hem après que el f gran al deixeble de Jesús és “servir” com ho feia ell: fins a l’extrem”.

Després de dos mil anys seguim sense saber-ho. I a més, com els deixebles, preferim que no ens aclareixin les coses; perquè intuïm que no anaven a respondre a les nostres expectatives. Ni com a individus ni com a grup (comunitat o Església) hem acceptat el missatge de l’evangeli. La majoria de nosaltres seguim lluitant pel poder que ens permeti utilitzar els altres en benefici propi. Fins al nadó o l’avi intenten que els altres estiguin al seu servei. Continuen sent immensa minoria els que posen la seva vida al servei dels altres i els ajuden a viure sense esperar res a canvi.

No hem d’entendre malament el missatge. Hi ha dues maneres de servir: una és la de què voluntàriament se sotmet al poderós per aconseguir el seu favor i aprofitar d’alguna manera el seu poder. Això no és servei sinó servitud, i lluny de fer més humana a una persona l’aniquila i envileix. Aquesta actitud, que s’ha venut com a cristiana, és molt criticada per Jesús. Al voltant de tot poder despòtic pul·lula sempre una banda d’aduladors que fan possible el despotisme. L’evangeli no parla d’això. La diaconia que es va desenvolupar en la primitiva Església, significava, en la seva accepció civil, “servir a la taula”. En accepció cristiana indicava el servei als més necessitats, fet pels que no tenien cap obligació de fer-ho. Aquest servei allibera i humanitza el que el presta i a qui el rep.

Ara bé, si et fas esclau i servent per amor, no pots queixar-te de què et tractin com a tal. Solem sentir-nos a gust amb el lliurament, mentre no se surti de la programació i no perdi el control. Quan l’altre em comença a exigir, salt com una hiena i li recordo que no té cap dret, que el que faig amb ell és “caritat”. Sovint hem seguit l’estratègia de fer-nos esclaus per sentir-nos per sobre dels altres. També hem predicat que la Creu va ser una estratègia de Jesús per entrar a la glòria. No volem comprendre que el servei és la meta i la plenitud.

Una altra advertència important. No es tracta de renunciar a res o de sacrificar pels altres. Des d’aquesta perspectiva el missatge de Jesús s’acceptarà com una programació, no com a conseqüència d’una “saviesa” que em capacita per descobrir el que és millor per a mi. El seguiment de Jesús ha de ser conseqüència d’una elecció personal. L’acceptació de normes o preceptes només perquè vénen de Déu, no em porta a la veritable religiositat sinó a la recerca de seguretats que contraresten les meves pors.

 Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

____________________________________________  

15 d’agost

ASSUMPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA

Solemnitat

Missa de la vigília

Lectura primera Ap 11,19a;12,1-6a.10ab

Aparegué en el cel un gran prodigi

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan

El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel s’obrí, i dins el temple aparegué l’arca de l’aliança de Déu. Llavors aparegué en el cel un gran prodigi: una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles. Esperava un fill i cridava amb dolor, a punt de donar a llum. Al mateix temps aparegué en el cel un altre prodigi: hi havia un gran drac rogenc, que tenia set caps i deu banyes. Als set caps duia set diademes, i la seva cua arrossegà la tercera part de les estrelles i les llançà a la terra. El drac s’aturà davant la dona per devorar-li el fill així que nasqués. La dona posà al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions amb el ceptre de ferro; el seu fill va ser endut cap a Déu i cap al seu setial, i la dona va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc. Llavors vaig sentir al cel una veu que cridava amb tota la força: «Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne, i el seu Messies ja governa».

Salm responsorial 44,10bc.11-12ab.16 (R.: 10b)

Lectura segona 1C 15,20-27a

Crist, el primer; després, els qui són de Crist

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist. Cadascun al moment que li correspon: Crist el primer, després, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. Perquè l’Escriptura diu que tot ho ha posat sota els seus peus.

Al·leluia

Evangeli Lc 1,39-56

El Totpoderós obra en mi meravelles.

Exalça els humils

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà. Entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà».

Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre».

Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.

 _________________________________  

COMENTARI

En el dia d’avui, correspon celebrar la Solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu, de l’Evangeli segons Sant Lluc, que ens narra la visitació de Maria a la seva cosina Elisabet on rep les lloances i benediccions de la seva cosina per la missió que el Senyor li ha confiat, i la Verge, respon amb alegria profunda de cor com l’enamorada de Déu que és, proclamat el seu bell cant que nosaltres coneixem com el Càntic de Maria .

En aquest càntic Maria expressa en primer lloc , la joiosa lloança i gratitud a Déu per la benedicció personal que ha rebut d’Ell; en segon lloc , exalta la infinita misericòrdia de Déu envers tots els que ho accepten en les seves vides; en tercer lloc , beneeix la sobirania de Déu i el seu especial amor pels pobres i els humils de la terra; en quart lloc , destaca l’amor i benedicció per Israel, el poble que Ell es va escollir.

Maria canta a Déu per haver-se dignat a triar-la a ella, una humil vilatana d’un poble perdut, per dur a compliment les esperances de tota una nació, més encara de tota la humanitat. És un cant que mostra que tot és possible per a qui té a Déu del seu costat.

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

____________________________________________    

25 de juliol

SANT JAUME, APÒSTOL

Solemnitat

Lectura primera Fets 4,33;5,12.27-33;12,1b.2

Herodes feu matar Jaume amb l’espasa

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, el testimoni que els Apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist el confirmaven amb el poder que tenien d’obrar molts miracles i prodigis entre el poble. Els guardes s’emportaren els Apòstols i els presentaren al sanedrí. El gran sacerdot començà així el seu interrogatori: «Us vam prohibir severament d’ensenyar res més en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d’aquest home». Pere i els Apòstols contestaren: «Obeir Déu és primer que obeir els homes. El Déu dels nostres pares ressuscità Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l’ha enaltit com a Capdavanter i Salvador, per concedir al poble d’Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i n’és també testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l’obeeixen». Ells, en sentir això, s’exasperaven i volien condemnar-los a mort.

Més tard el rei Herodes feu matar amb l’espasa Jaume, el germà de Joan.

O bé:

Lectura primera Fets 11,19-21;12,1-2.24

Herodes feu matar Jaume amb l’espasa

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, els creients de Jerusalem, dispersats en la persecució que va seguir a la mort d’Esteve, van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, i predicaven la paraula, però només als jueus; tanmateix, n’hi havia alguns de Xipre i de Cirena que en arribar a Antioquia anunciaven també als pagans la bona nova de Jesús, el Senyor. I com que la força del Senyor els afavoria, n’hi hagué molts que cregueren i es convertiren al Senyor. En aquells dies el rei Herodes detingué alguns de l’Església per fer-los mal. Feu matar amb l’espasa Jaume, el germà de Joan. Però la paraula del Senyor s’anava escampant i difonent.

Salm responsorial 66,2-3.5.7-8 (R.: 4)

Lectura segona 2C 4,7-15

Portem la mort de Jesús en el nostre cos

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, portem el tresor del ministeri que Déu ens ha confiat com en gerres de terrissa. Així queda ben clar que aquest poder altíssim ve de Déu, i no pas de nosaltres. Quan les contrarietats ens envolten pertot arreu, no quedem del tot encerclats; quan no sabem com escapar-nos, a la fi trobem la sortida; quan els qui ens persegueixen ja ens tenen a les mans, no quedem del tot abandonats; quan ens trobem per terra en la lluita, no arribem a perdre-hi la vida. Sempre i pertot arreu portem la mort de Jesús en el nostre cos, perquè també en el nostre cos es manifesti en el seu esclat la vida de Jesús. És ben bé així: nosaltres vivim, però per causa de Jesús sempre estem a mercè de la mort, i així la vida de Jesús manifesta el seu esclat en la nostra carn mortal. D’aquesta manera, ni la mort no deixa mai de fer en nosaltres la seva obra, ni la vida, en vosaltres.

L’Escriptura diu: «Em sento ple de fe, i per això he parlat». Nosaltres, doncs, que tenim el mateix Esperit de la fe, també ens sentim plens d’aquesta fe, i per això parlem, i sabem que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà a la seva presència juntament amb vosaltres. Perquè tot això és en bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s’estén a molta gent, farà que sigui desbordant l’acció de gràcies a la seva glòria.

Al·leluia

Evangeli Mt 20,20-28

Vosaltres beureu el meu calze

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, la mare de Jaume i Joan, fills de Zebedeu, anà a trobar Jesús amb els seus fills i es prosternà per demanar-li un favor. Jesús li digué: «Què demanes?» Ella li respongué: «Maneu que en el vostre Regne aquests dos fills meus seguin l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra». Jesús contestà: «No sabeu què demaneu. Podeu beure el calze que jo he de beure?» Ells li diuen: «Sí que podem». Els diu Jesús: «És cert, vosaltres beureu el meu calze, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra, no soc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui el meu Pare ho ha reservat».

Quan els altres deu sentiren tot això s’indignaren contra els dos germans, però Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que, a totes les nacions, els governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de ser el vostre esclau, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes».

_________________________  

COMENTARI

Aquests dos germans per mitjà de la seva mare, volien tenir la seguretat de privilegis al Regne de Déu.

Segurament ho imaginaven semblant als regnes d’aquest món, que es busca el poder i la possessió de béns materials per sobre de tot, pensant que això és el que fa progressar a la societat.

Jesús es trobava camí de Jerusalem, al seu martiri i passió.

Per a aquests germans, el sofriment i la creu, no coincideixen amb el concepte que ells tenen del Messies.

Per això Jesús ens diu avui: «No serà així entre vosaltres». L’única manera de regnar amb Jesús és des del servei i el lliurament.

En la comunitat cristiana, no hauríem de reproduir els esquemes jeràrquics en què s’organitzen les institucions humanes. Per contra, s’han d’afermar llaços de servei i cura fraternal.

Només així serem veritables deixebles de Jesús, que va donar la seva vida com a servei, lliurat per a la nostra salvació.

Jaume i Joan demanen favors, Jesús promet patiment.

Jo, què busco en la meva relació amb Déu? Què demano en la pregària? Com acull el patiment que es dóna en la vida i que és contrari a allò que demano en la pregària?

Salesians Cooperadors

Dia 25 de desembre

NADAL

Solemnitat amb Octava

Missa de l’alba

MISSA DEL DIA

Lectura primera Is 52,7-10

D’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu

Lectura del llibre d’Isaïes

Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu és rei». Escolta els crits dels teus sentinelles, escolta quins esclats de goig: veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió. Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu totes el crit d’alegria: el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit Jerusalem. Als ulls de tots els pobles el Senyor ha estès el seu braç sant, i d’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu.

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 3c)

Lectura segona He 1,1-6

Déu ens ha parlat en la persona del Fill

Lectura de la carta als cristians hebreus

En diverses ocasions i de moltes maneres Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el món. Ell, que és resplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, i que sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, acabada l’obra de purificació dels pecats s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el títol que posseeix en herència. Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat»? I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill»? Diu també quan presenta al món el seu primogènit: «Que es prosternin davant d’ell tots els àngels de Déu».

Al·leluia

Evangeli Jo 1,1-18

El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.

Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.

Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix.

El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.

Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.

Déu ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.

­­­­

COMENTARIO

El Evangelio de Juan presenta aquí la clave de lectura para todo el relato que él va a exponer, a mi entender esa clave está en la última frase de este párrafo, donde escribe: “nadie ha visto jamás a Dios; el Hijo único Dios, que está al lado del Padre, es quien lo ha revelado”, es decir a Dios no podemos conocerlo, solamente en Jesús vemos a Dios y en Jesús lo conocemos.

El misterio de la encarnación de Dios en Jesús es que Dios se despoja de todo y se funde con lo humano. Este es el acontecimiento que en estas fechas estamos celebrando los cristianos. Dios se hace presente en la historia, pero lo hace en lo marginal de nuestro mundo, en el establo de un pueblo, acompañado por los “nadie” de la sociedad, solo este detalle ya es suficiente para que nos obliguemos a revisar nuestros criterios y forma de ver la vida.

Dios ve el mundo de forma diferente a nosotros, que lo vemos desde la importancia, hemos integrado en nuestra vida que lo más influyente es ser importantes (dinero, fama, títulos, poder influencias…) Dios está fuera de esa dinámica y de esa manera de conocimiento y pensamiento, cuando nos atrevemos a decir que conocemos a Dios ya no es Dios sino una representación que de Él hacemos, lo que podemos conocer de Dios es lo que se nos ha revelado en el niño acostado en el pesebre, la grandeza de nuestro Dios es la grandeza de la humanidad de ese niño. Solo por medio de Jesús nos acercamos a las proximidades de Dios, que no está en el cielo, ni en el templo, ni en el rito y la norma, sino en ti, en mí y en el otro.

Cuando peligrosamente nos acercamos al deterioro del planeta, a perder la hermosura de una mirada limpia o la belleza de la ternura y la alegría reflejada en un rostro, Jesús viene y nos trae a Dios para enseñar cómo recuperar el encanto, la bondad y la humanidad.

Nos hallamos ante ese misterio donde solo uno puede adentrarse, Él está ahí en tu intimidad y solo tú puedes descubrir el tesoro. La Encarnación solo adquiere realidad dentro de ti, no la busques en ningún otro lugar, pero no padezcas Dios siempre se abaja y se hace humano en tu humildad.

Domingo Torres Almazán

President  del Fòrum de les Organitzacions Catòliques d’Adults