Tots els moviments d’Acció Catòlica es reuneixen en el Consell per tal de potenciar-ne el seu dinamisme i treballar plegats.

L’Acció Catòlica és la forma habitual, bàsica, d’associació laïcal que ofereix la diòcesi. Són quatre les notes característiques de l’Acció Catòlica (d’acord amb el Vaticà II i els recents documents de la CEE):

– El seu objectiu immediat és la finalitat apostòlica de l’Església.
– Els laics assumeixen la responsabilitat de la seva direcció.
– Els laics actuen units en associació.
– Està en comunió orgànica amb el ministeri pastoral diocesà.

Aquesta forma d’apostolat, tant si porta el nom d’Acció Catòlica com un altre —com observa el mateix Concili— el veiem com un moviment insubstituïble i com la renovada possibilitat organitzada de l’Església local per a una evangelització adreçada a tothom, complementària dels carismes particulars que l’Esperit suscita. La missió de l’Acció Catòlica és decisiva per a formar persones que assegurin una presència cristiana en el món. Els moviments d’Acció Catòlica tindran, a la nostra diòcesi, els noms que seran considerats convenients.

L’aportació dels moviments d’acció catòlica a la missió evangelitzadora del laïcat

Els moviments d’Acció Catòlica venim d’una llarga tradició d’organitzacions laïcals, en el sentit més profund del terme: el de moviments organitzats i dirigits per laics i laiques, compromesos en la societat. 

Vivim aquest compromís:

–  amb humilitat: perquè sabem que hi ha altres realitats d’Església que donen  resposta a les necessitats i els problemes de les persones d’avui; altres moviments, congregacions, i persones anònimes amb una fe arrelada.

– amb fermesa: des de la conversió, la transformació interior que aporta la revisió de vida viscuda en comunitat de fe i d’amistat. Una experiència de comunitat que volem que sigui signe de l’amor del Pare.

Som moviments eclesials, que reclamem una veu dels laics més ferma i qualificada, alhora que escoltada dins l’Església.  Així mateix,  reconeixem les pròpies dificultats per fer-nos escoltar en una món on el fet creient ja no és ni hegemònic ni excessivament valorat.

En un moment especialment difícil a causa de la crisi profunda que viuen les nostres societats:  

– Aportem el nostre compromís individual i col·lectiu des dels organismes i entitats amb les què col·laborem (AMPAS, sindicats, partits, cooperatives de consum, associacions de veïns, entitats pel tercer i quart món);  des de l’exercici ètic i responsable de les nostres professions, des de la família, des de les parròquies, i des dels mateixos moviments d’església als quals pertanyem.

– Aportem una vivència de fe, una espiritualitat arrelada en el nostre dia a dia perquè reconeixem el rostre de Crist en els nostres companys creients i no creients i ens interpel·len, ens esperonen a treballar amb ells per un futur millor.

– Aportem el nostre testimoni de persones creients  que viuen en comunitat una fe oberta, que acull, que interroga,  que respecta i que intentem viure, malgrat les limitacions, amb coherència.

Imaginem el futur amb esperança, amb voluntat de caminar junts com a Acció Catòlica, sense oblidar ni les dificultats internes viscudes ni els diferents carismes tant del món obrer com del món professional, dels infants, dels joves i dels adults, tant de l’àmbit metropolità com de pobles i comarques, però conscients que el que ens uneix és mes profund que els que ens distingeix.  Volem anar teixint un conjunt de complicitats personals i col·lectives que ens portin a accions conjuntes fruit de reflexions compartides.

Principalment perquè també compartim molts reptes: la necessitat d’explicitar la nostra fe de forma individual i col·lectiva, la dificultat d’engrescar les noves generacions en el seguiment de Jesús, i sobretot la necessitat de donar resposta al patiment de tanta gent que avui dia sobreviu en condicions precàries, en un context global de retrocés d’un benestar que va costar tant d’aconseguir; un retrocés en sanitat, en educació, en habitatge, en treball, etc.

No podem permetre que la dignitat de tanta gent sigui menyspreada, trepitjada, no volem ser còmplices d’aquestes situacions ni restar en silenci, no volem mirar cap a una altra banda quan passem al costat de la pobresa, de la fam. Reconeixem la tasca ingent que moltes associacions d’Església fan avui per pal·liar els efectes de la crisi. On seríem sense l’esforç i el treball diari d’entitats com Càritas, Arrels, Engrunes, bancs d’aliments parroquials, i tants d’altres? Amb tot, no n’hi ha prou amb accions pal·liatives que, tot i que són necessàries a curt termini, resulten insuficients per solucionar les causes que generen el patiment. És per això que reivindiquem el valor de la política en el sentit més ampli del terme, com a mitjà per combatre les injustícies.

I, per sobre de tot, no volem que tot això siguin només paraules. Des del compromís ja present en molts aspectes de les nostres vides volem fer un pas endavant, amb la força que ens dóna el veure, el jutjar i l’actuar junts, en la llarga tradició de l’Acció Catòlica, i ens sentim cridats, com ens diu el Sant Pare a l’Evangeli Gaudium, a recuperar la frescor original de l’Evangeli, a trobar nous camins i mètodes creatius per anunciar l’alegria de la Bona Nova.

ACO, GOAC, JOC, MIJAC, JARC, MCPCC,  Acció Catòlica General de Tarragona, MCA de Barcelona, MCJ de Barcelona – MUEC, Moviment Cristià de Professionals de Mallorca, Moviment Cristià de Professionals de Girona, Moviment de Professionals de Vic, Moviment de Professionals de Lleida, Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona.

Sant Feliu de Llobregat, 5 d’abril de 2014

Tots els moviments d’Acció Catòlica es reuneixen en el Consell per tal de potenciar-ne el seu dinamisme i treballar plegats.

L’Acció Catòlica és la forma habitual, bàsica, d’associació laïcal que ofereix la diòcesi. Són quatre les notes característiques de l’Acció Catòlica (d’acord amb el Vaticà II i els recents documents de la CEE):

– El seu objectiu immediat és la finalitat apostòlica de l’Església.
– Els laics assumeixen la responsabilitat de la seva direcció.
– Els laics actuen units en associació.
– Està en comunió orgànica amb el ministeri pastoral diocesà.

Aquesta forma d’apostolat, tant si porta el nom d’Acció Catòlica com un altre —com observa el mateix Concili— el veiem com un moviment insubstituïble i com la renovada possibilitat organitzada de l’Església local per a una evangelització adreçada a tothom, complementària dels carismes particulars que l’Esperit suscita. La missió de l’Acció Catòlica és decisiva per a formar persones que assegurin una presència cristiana en el món. Els moviments d’Acció Catòlica tindran, a la nostra diòcesi, els noms que seran considerats convenients.

L’aportació dels moviments d’acció catòlica a la missió evangelitzadora del laïcat

Els moviments d’Acció Catòlica venim d’una llarga tradició d’organitzacions laïcals, en el sentit més profund del terme: el de moviments organitzats i dirigits per laics i laiques, compromesos en la societat. 

Vivim aquest compromís:

–  amb humilitat: perquè sabem que hi ha altres realitats d’Església que donen  resposta a les necessitats i els problemes de les persones d’avui; altres moviments, congregacions, i persones anònimes amb una fe arrelada.

– amb fermesa: des de la conversió, la transformació interior que aporta la revisió de vida viscuda en comunitat de fe i d’amistat. Una experiència de comunitat que volem que sigui signe de l’amor del Pare.

Som moviments eclesials, que reclamem una veu dels laics més ferma i qualificada, alhora que escoltada dins l’Església.  Així mateix,  reconeixem les pròpies dificultats per fer-nos escoltar en una món on el fet creient ja no és ni hegemònic ni excessivament valorat.

En un moment especialment difícil a causa de la crisi profunda que viuen les nostres societats:  

– Aportem el nostre compromís individual i col·lectiu des dels organismes i entitats amb les què col·laborem (AMPAS, sindicats, partits, cooperatives de consum, associacions de veïns, entitats pel tercer i quart món);  des de l’exercici ètic i responsable de les nostres professions, des de la família, des de les parròquies, i des dels mateixos moviments d’església als quals pertanyem.

– Aportem una vivència de fe, una espiritualitat arrelada en el nostre dia a dia perquè reconeixem el rostre de Crist en els nostres companys creients i no creients i ens interpel·len, ens esperonen a treballar amb ells per un futur millor.

– Aportem el nostre testimoni de persones creients  que viuen en comunitat una fe oberta, que acull, que interroga,  que respecta i que intentem viure, malgrat les limitacions, amb coherència.

Imaginem el futur amb esperança, amb voluntat de caminar junts com a Acció Catòlica, sense oblidar ni les dificultats internes viscudes ni els diferents carismes tant del món obrer com del món professional, dels infants, dels joves i dels adults, tant de l’àmbit metropolità com de pobles i comarques, però conscients que el que ens uneix és mes profund que els que ens distingeix.  Volem anar teixint un conjunt de complicitats personals i col·lectives que ens portin a accions conjuntes fruit de reflexions compartides.

Principalment perquè també compartim molts reptes: la necessitat d’explicitar la nostra fe de forma individual i col·lectiva, la dificultat d’engrescar les noves generacions en el seguiment de Jesús, i sobretot la necessitat de donar resposta al patiment de tanta gent que avui dia sobreviu en condicions precàries, en un context global de retrocés d’un benestar que va costar tant d’aconseguir; un retrocés en sanitat, en educació, en habitatge, en treball, etc.

No podem permetre que la dignitat de tanta gent sigui menyspreada, trepitjada, no volem ser còmplices d’aquestes situacions ni restar en silenci, no volem mirar cap a una altra banda quan passem al costat de la pobresa, de la fam. Reconeixem la tasca ingent que moltes associacions d’Església fan avui per pal·liar els efectes de la crisi. On seríem sense l’esforç i el treball diari d’entitats com Càritas, Arrels, Engrunes, bancs d’aliments parroquials, i tants d’altres? Amb tot, no n’hi ha prou amb accions pal·liatives que, tot i que són necessàries a curt termini, resulten insuficients per solucionar les causes que generen el patiment. És per això que reivindiquem el valor de la política en el sentit més ampli del terme, com a mitjà per combatre les injustícies.

I, per sobre de tot, no volem que tot això siguin només paraules. Des del compromís ja present en molts aspectes de les nostres vides volem fer un pas endavant, amb la força que ens dóna el veure, el jutjar i l’actuar junts, en la llarga tradició de l’Acció Catòlica, i ens sentim cridats, com ens diu el Sant Pare a l’Evangeli Gaudium, a recuperar la frescor original de l’Evangeli, a trobar nous camins i mètodes creatius per anunciar l’alegria de la Bona Nova.

ACO, GOAC, JOC, MIJAC, JARC, MCPCC,  Acció Catòlica General de Tarragona, MCA de Barcelona, MCJ de Barcelona – MUEC, Moviment Cristià de Professionals de Mallorca, Moviment Cristià de Professionals de Girona, Moviment de Professionals de Vic, Moviment de Professionals de Lleida, Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona.

Sant Feliu de Llobregat, 5 d’abril de 2014

Les funcions del Consell d’Acció Catòlica seran:

– Estudiar el conjunt dels problemes de la nostra societat.
– Promoure el sentit i la praxis evangelitzadora a tota la diòcesi.
– Prendre iniciatives conjuntes d’evangelització.
– Aportar les seves iniciatives a les delegacions d’apostolat seglar i impulsar els seus plans.
– Afavorir la interrelació de tots els moviments, amb l’aportació d’informació, la coordinació i la promoció de serveis comuns.
– Facilitar la connexió dels moviments i el govern diocesà.
– Vetllar per la identitat cristiana i eclesial dels moviments.
– Difondre l’Acció Catòlica en els seves dues modalitats.
– El Consell pot reunir-se en plenari o en grups segons les edats (adolscents, joves, adults).

(Cf. Estatutos de la Federación de Movimientos de Acción Catolica, Conferencia Episcopal Española, 15-20 de noviembre de 1993).

Fou instituït a la diòcesi el 15 d’abril de 1996. Tenint en compte que el Concili Provincial Tarraconense es refereix a aquest tema, en la resolució 29 i en la 131a. En aquesta diu:«El Concili proposa que cada diòcesi reconegui, potenciï o implanti, i doti dels recursos humans adients els moviments d’Acció Catòlica i altres moviments diocesans, com a mitjans necessaris perquè l’evangelització arribi a persones d’ambients rurals, obrers, estudiants i professionals. A moltes d’aquestes persones i grups socials els és difícil la vinculació a les parròquies i requereixen “un ritme lent i progressiu d’evangelització”. »Alhora urgeix que aquets moviments actuïn en comunió i coordinació afectiva entre ells i amb les delegacions i secretariats, per tal que el seu treball estigui ben integrat en la pastoral de la diòcesi i s’estrenyin els lligams entre els militants dels moviments i les comunitats parroquials, per aconseguir que s’enriqueixin participant en la vida normal de les parròquies i que aquestes enforteixin la seva dimensió evangelitzadora. La parròquia ha de portar la riquesa de la pluralitat de la comunitat, la dimensió celebrativa i la consciència de les necessitats de la pròpia comunitat; els moviments han d’aportar a la parròquia l’accent missioner que fa arribar l’anunci en aquells àmbits i en aquelles situacions que poden ser més allunyats.»