DIUMENGE 25 de juliol – SANT JAUME APÒSTOL

25 de juliol

SANT JAUME, APÒSTOL

Solemnitat

 

Lectura primera Fets 4,33;5,12.27-33;12,1b.2

Herodes feu matar Jaume amb l’espasa

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, el testimoni que els Apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist el confirmaven amb el poder que tenien d’obrar molts miracles i prodigis entre el poble. Els guardes s’emportaren els Apòstols i els presentaren al sanedrí. El gran sacerdot començà així el seu interrogatori: «Us vam prohibir severament d’ensenyar res més en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d’aquest home». Pere i els Apòstols contestaren: «Obeir Déu és primer que obeir els homes. El Déu dels nostres pares ressuscità Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l’ha enaltit com a Capdavanter i Salvador, per concedir al poble d’Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i n’és també testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l’obeeixen». Ells, en sentir això, s’exasperaven i volien condemnar-los a mort.

Més tard el rei Herodes feu matar amb l’espasa Jaume, el germà de Joan.

 

O bé:

 

Lectura primera Fets 11,19-21;12,1-2.24

Herodes feu matar Jaume amb l’espasa

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, els creients de Jerusalem, dispersats en la persecució que va seguir a la mort d’Esteve, van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, i predicaven la paraula, però només als jueus; tanmateix, n’hi havia alguns de Xipre i de Cirena que en arribar a Antioquia anunciaven també als pagans la bona nova de Jesús, el Senyor. I com que la força del Senyor els afavoria, n’hi hagué molts que cregueren i es convertiren al Senyor. En aquells dies el rei Herodes detingué alguns de l’Església per fer-los mal. Feu matar amb l’espasa Jaume, el germà de Joan. Però la paraula del Senyor s’anava escampant i difonent.

 

Salm responsorial 66,2-3.5.7-8 (R.: 4)

 

 

Lectura segona 2C 4,7-15

Portem la mort de Jesús en el nostre cos

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, portem el tresor del ministeri que Déu ens ha confiat com en gerres de terrissa. Així queda ben clar que aquest poder altíssim ve de Déu, i no pas de nosaltres. Quan les contrarietats ens envolten pertot arreu, no quedem del tot encerclats; quan no sabem com escapar-nos, a la fi trobem la sortida; quan els qui ens persegueixen ja ens tenen a les mans, no quedem del tot abandonats; quan ens trobem per terra en la lluita, no arribem a perdre-hi la vida. Sempre i pertot arreu portem la mort de Jesús en el nostre cos, perquè també en el nostre cos es manifesti en el seu esclat la vida de Jesús. És ben bé així: nosaltres vivim, però per causa de Jesús sempre estem a mercè de la mort, i així la vida de Jesús manifesta el seu esclat en la nostra carn mortal. D’aquesta manera, ni la mort no deixa mai de fer en nosaltres la seva obra, ni la vida, en vosaltres.

L’Escriptura diu: «Em sento ple de fe, i per això he parlat». Nosaltres, doncs, que tenim el mateix Esperit de la fe, també ens sentim plens d’aquesta fe, i per això parlem, i sabem que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà a la seva presència juntament amb vosaltres. Perquè tot això és en bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s’estén a molta gent, farà que sigui desbordant l’acció de gràcies a la seva glòria.

 

Al·leluia

 

Evangeli Mt 20,20-28

Vosaltres beureu el meu calze

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

 

En aquell temps, la mare de Jaume i Joan, fills de Zebedeu, anà a trobar Jesús amb els seus fills i es prosternà per demanar-li un favor. Jesús li digué: «Què demanes?» Ella li respongué: «Maneu que en el vostre Regne aquests dos fills meus seguin l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra». Jesús contestà: «No sabeu què demaneu. Podeu beure el calze que jo he de beure?» Ells li diuen: «Sí que podem». Els diu Jesús: «És cert, vosaltres beureu el meu calze, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra, no soc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui el meu Pare ho ha reservat».

Quan els altres deu sentiren tot això s’indignaren contra els dos germans, però Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que, a totes les nacions, els governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de ser el vostre esclau, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes».

_________________________  

 

COMENTARI

 

Aquests dos germans per mitjà de la seva mare, volien tenir la seguretat de privilegis al Regne de Déu.

Segurament ho imaginaven semblant als regnes d’aquest món, que es busca el poder i la possessió de béns materials per sobre de tot, pensant que això és el que fa progressar a la societat.

Jesús es trobava camí de Jerusalem, al seu martiri i passió.

Per a aquests germans, el sofriment i la creu, no coincideixen amb el concepte que ells tenen del Messies.

Per això Jesús ens diu avui: «No serà així entre vosaltres». L’única manera de regnar amb Jesús és des del servei i el lliurament.

En la comunitat cristiana, no hauríem de reproduir els esquemes jeràrquics en què s’organitzen les institucions humanes. Per contra, s’han d’afermar llaços de servei i cura fraternal.

Només així serem veritables deixebles de Jesús, que va donar la seva vida com a servei, lliurat per a la nostra salvació.

Jaume i Joan demanen favors, Jesús promet patiment.

Jo, què busco en la meva relació amb Déu? Què demano en la pregària? Com acull el patiment que es dóna en la vida i que és contrari a allò que demano en la pregària?

 

Salesians Cooperadors

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.