DIUMENGE VI DE PASQUA / Cicle C

 

Lectura primera Fets 15,1-2.22-29

L’Esperit Sant i nosaltres hem cregut

que no us havíem d’imposar cap altra càrrega

que aquestes indispensables

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, uns que havien baixat de Judea ensenyaven als germans d’Antioquia que si no es feien circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès no podien salvar-se. Això portà una desavinença i una discussió tan seriosa de Pau i Bernabé amb ells que decidiren que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d’aquesta qüestió amb els apòstols i els preveres.

Llavors els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, decidiren d’elegir uns delegats i enviar-los a Antioquia junt amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, conegut també amb el nom de Barsabàs, i Siles, homes que es distingien com a dirigents en la comunitat dels germans. Els donaren aquesta carta: «Els apòstols i els preveres saluden com a germans els germans no jueus d’Antioquia, de Síria i de Cilícia. Hem sabut que alguns havien vingut d’entre nosaltres sense la nostra autorització, us havien pertorbat amb les seves opinions i havien inquietat els vostres esperits. Per això hem decidit unànimement d’escollir uns representants nostres per enviar-vos-els junt amb els nostres estimats Bernabé i Pau, que han entregat les seves vides per la causa del nostre Senyor, Jesucrist. Els qui us enviem són Judes i Siles. Ells us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit, i és que l’Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no us havíem d’imposar cap altra càrrega que aquestes indispensables: que us abstingueu de menjar carn sacrificada als ídols, de menjar sang i animals ofegats i de contraure un matrimoni entre pròxims parents. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Adeu-siau».

 

Salm responsorial 66,2-3.5.6 i 8 (R.: 4)

 

Lectura segona Ap 21,10-14.22-23

M’ensenyà la ciutat santa que baixava del cel

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan

L’àngel em transportà en l’esperit dalt una muntanya gran i alta, i m’ensenyà la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, de la presència de Déu, i la glòria de Déu l’envoltava. Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi de transparència cristal·lina. Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes. A les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els de les dotze tribus d’Israel. Tres de les portes miraven a llevant, tres al nord, tres al sud i tres a ponent. La muralla reposava sobre un fonament de dotze pedres que duia els noms dels dotze apòstols de l’Anyell. No hi vaig veure el santuari del temple, perquè el Senyor, Déu de l’univers, amb l’Anyell, és el santuari. La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’omple de claror i l’Anyell li fa llum.

 

Al·leluia Jo 14,23

 

Evangeli Jo 14,23-29

L’Esperit Sant us farà recordar tot el que jo us he dit

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dona el món. Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me’n vaig, però tornaré. Si m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu».

 

___________________

 

COMENTARI

 

Els deixebles sospiten que a Jesús li queda poc temps amb ells, estan tristos i desanimats.

Jesús, que els coneix molt bé, el sap i vol animar-los, per això els confia el seu desig: que la seva paraula, el missatge de la salvació que ell porta, no es perdi.

Els diu i també ens diu avui: «el que m’estima guardarà la meva paraula i el que no, no ho farà». Vol que siguem fidels a la seva paraula i testimoni de l’amor de Déu entre la humanitat.

Déu no vol deixar-nos sols i ens envia l’Esperit Sant, perquè ens ajudi en el camí i ens doni cada dia la força necessària per treballar per la pau, la justícia i l’amor.

Ell ens ajudarà a conèixer millor la Paraula de Déu i a posar-la en pràctica.

Tants segles després, seguim amb fidelitat la Paraula que Jesús ens va deixar?

Som realment dignes de ser els seus seguidors?

Ens deixem guiar per l’Esperit Sant?

La nostra prioritat són els més desfavorits, els “últims”?

SC

 

___________________________________

 

DIUMENGE DE PASQUA

LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

Solemnitat amb Octava

 

Evangeli Jo 20,1-9

Havia de ressuscitar d’entre els morts

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

 

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.

Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

En lloc d’aquest evangeli es pot llegir el de la Nit Santa (Any A, B o C). A la missa vespertina, també el pot substituir l’evangeli del diumenge III de Pasqua del cicle A (els deixebles d’Emaús, Lc 24,13-35).

 

___________________________________

COMENTARI CATALÀ 

Ens trobem al dia més important pels cristians, i davant d’una dels fragments més coneguts de l’Evangeli de Joan. En aquesta narració plena de llum i de dinamisme, com en un guió cinematogràfic, es descriu la successió de fets a través dels quals alguns dels seguidors de Jesús descobreixen la “desaparició” del cos. Sembla com si, davant la impossibilitat d’explicar com va tenir lloc la Resurrecció del Senyor, Joan pretén traslladar-nos a les seves vivències, a allò que va fer i, sobretot, allò que va sentir durant aquells intensos moments que el van portar a creure: abandó, preocupació, por, ansietat, tensió, inseguretat, dubtes i, finalment, fe a partir de tot allò que anava observant. I tota aquesta explicació ens reforça la convicció de l´autenticitat del que narra. En efecte, en lloc d’imaginar uns fets extraordinaris i cridaners al mig de la nit i que haguessin resultat difícils de negar amb el pas del temps, ens presenta una sèrie de detalls, petits i aparentment banals, que se succeeixen el matí següent, diumenge de Pasqua, i que aporten una gran versemblança a la seva narració. D’aquesta manera, l’evangelista sembla portar-nos de la mà a través de les mateixes sensacions que experimentava per, al final del relat, assolir amb ell la fe en la Resurrecció. I, efectivament, aquesta “conversió” es manifesta, en contrast amb l’explicació prèvia detallada, d’una manera senzilla i rotunda, gairebé com una il·luminació: “va veure i va creure”, reflectint l’evidència de Crist Ressuscitat. I per corroborar aquesta convicció, al final del relat l’evangelista ens dóna una altra dada, simple només en aparença, i que enllaça amb allò anunciat per Déu en les Escriptures, com indicant la seva fidelitat, i que al llarg de la història ja havia anunciat la seva victòria sobre el pecat i la mort.

Així, amb aquestes paraules, Joan sembla indicar-nos que per descobrir Crist Ressuscitat, signe de la fidelitat de Déu amb nosaltres, només cal observar al nostre voltant: Déu posa al nostre camí tots els signes que ens condueixen a Ell i només cal “obrir els ulls” per trobar-lo. Que siguem capaços de descobrir Jesús Ressuscitat i viure en la seva presència, compartint l’alegria d’aquest matí lluminós amb tots els que ens envolten. Feliç i Santa Pasqua de Resurrecció!

 

Salesians Cooperadors

___________________________________

 

COMENTARI CASTELLÀ

Nos encontramos en el día más importante para los cristianos, y ante una de los fragmentos más conocidos del Evangelio de Juan. En esta narración llena de luz y de dinamismo, como en un guion cinematográfico, se describe la sucesión de hechos a través de los cuales algunos de los seguidores de Jesús descubren la “desaparición” de su cuerpo. Parece como si, ante la imposibilidad de explicar cómo tuvo lugar la Resurrección del Señor, Juan pretende trasladarnos a sus vivencias, a lo que hizo y, sobre todo, lo que sintió durante aquellos intensos momentos que le llevaron a creer: abandono, preocupación, miedo, ansiedad, tensión, inseguridad, dudas y, finalmente, fe a partir de todo lo que iba observando. Y toda esta explicación nos refuerza la convicción de la autenticidad de lo que narra. En efecto, en lugar de imaginar unos hechos extraordinarios y llamativos en medio de la noche y que hubieran resultado difíciles de negar con el paso del tiempo, nos presenta una serie de detalles, pequeños y aparentemente banales, que se suceden la mañana siguiente, el domingo de Pascua, y que aportan una gran verosimilitud a su narración. De esta manera, el evangelista parece llevarnos de la mano a través de las mismas sensaciones que experimentaba para, al final del relato, alcanzar con él la fe en la Resurrección. Y, efectivamente, esta “conversión” se manifiesta, en contraste con la explicación previa pormenorizada, de una manera sencilla y rotunda, casi como una iluminación: “vio y creyó”, reflejando la evidencia de Cristo Resucitado.   Y para corroborar esta convicción, al final del relato el evangelista nos da otro dato, simple sólo en apariencia, y que enlaza con lo anunciado por Dios en las Escrituras, como indicando su fidelidad, y que a lo largo de la historia ya había anunciado su victoria sobre el pecado y la muerte.

Así, con estas palabras, Juan parece indicarnos que, para descubrir a Cristo Resucitado, signo de la fidelidad de Dios con nosotros, sólo es necesario observar a nuestro alrededor: Dios pone en nuestro camino todos los signos que nos conducen a Él y sólo hay que “abrir los ojos” para encontrarle. Que seamos capaces de descubrir a Jesús Resucitado y vivir en su presencia, compartiendo la alegría de esta mañana luminosa con todos los que nos rodean. ¡Feliz y Santa Pascua de Resurrección!

 

Salesians Cooperadors

 

 

 

 

 

________________________________________    

 

 

 

Evangeli Lc 13,1-9

Si no us convertiu, tots acabareu malament

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

 

Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la de les víctimes que oferien en sacrifici. Jesús els respongué: «Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual».

I els digué aquesta paràbola: «Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no n’hi trobà. En veure això, digué al vinyater: “Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit a aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la d’una vegada. Per què la tinc, si no fa més que ocupar-me la terra?” Ell li contestà: “Senyor, deixeu-la encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d’ara endavant; si no, ja la podreu tallar».

 

___________________________________

 

COMENTARI CATALÀ

 

En aquesta lectura Jesús, a través de Lluc, ens parla de la nostra conversió. Ens recorda la necessitat de convertir-nos.

Convertir-se és reflexionar sobre quins són els fonaments de la nostra vida; quin és el nostre sentit de viure, d’estimar, de sacrificar-nos pels altres. La nostra conversió farà un món millor; donarà fruit.

Convertir-nos es descobrir, en Déu, l’amor a Jesucrist, que és el camí de la felicitat autèntica.

Convertir-se és buscar mitjans concrets per viure en coherència amb el missatge de Jesús. No vol dir que siguem ja perfectes, que no ens equivocarem mai; sinó que ens cal seguir caminant.

La paràbola ens diu que hem de ser més pacients, que cal estar disposats a treballar per la nostra vocació.

Per Jesús, nosaltres no li som indiferents, som part de la seva vida. Ell està cuidant-nos per a què donem fruit abundant.

 

Salesians Cooperadors

Badalona

 

 

COMENTARI CASTELLÀ

 

En esta lectura Jesús, a través de Lucas, nos habla de nuestra conversión. Nos recuerda la necesidad de convertirnos.

Convertirse es reflexionar sobre cuáles son los cimientos de nuestra vida; cuál es nuestro sentido de vivir, de amar, de sacrificarnos por los demás. Nuestra conversión hará un mundo mejor; dará fruto.

Convertirnos en descubrir, en Dios, el amor a Jesucristo, que es el camino de la auténtica felicidad.

Convertirse es buscar medios concretos para vivir en coherencia con el mensaje de Jesús. No quiere decir que seamos ya perfectos, que nunca nos equivocaremos; sino que debemos seguir caminando.

La parábola nos dice que debemos ser más pacientes, que es necesario estar dispuestos a trabajar por nuestra vocación.

Por Jesús, nosotros no le somos indiferentes, somos parte de su vida. Él está cuidándonos para que demos fruto abundante.

 

Salesians Cooperadors

Badalona

 

 

________________________________________    

 

 

 

 

 

 

Evangeli Lc 6,27-38

Sigueu compassius com ho és el vostre Pare

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

 

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els enemics, feu bé als qui no us estimen, beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells que us ofenen. Si algú et pega en una galta, para-li l’altra. Si algú et pren el mantell, no li neguis el vestit. Dona a tothom qui et demani, i no reclamis allò que és teu als qui t’ho hagin pres. Feu als altres allò que voleu que ells us facin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors estimen aquells que els estimen. Si heu fet bé als qui us en fan, qui us ho ha d’agrair? També ho fan els pecadors. Si presteu diners als qui de cert us els tornaran, qui us ho ha d’agrair?

També els pecadors presten diners als pecadors quan saben que els recobraran. Però vosaltres heu d’estimar els enemics, heu de fer bé i de prestar sense esperar de rescabalar-vos: llavors la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.

Sigueu compassius com ho és el vostre Pare. No judiqueu i Déu no us judicarà. No condemneu, i Déu no us condemnarà. Absoleu, i Déu us absoldrà. Doneu i Déu us donarà. Us abocarà a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Déu us farà la mesura que vosaltres haureu fet».

 

___________________________________

 

COMENTARI

CASTALÀ

En aquestes paraules, Jesús es mostra clar i directe, lluny de les paràboles que necessiten aclariments posteriors; sembla que amb elles vol arribar a totes les persones, sense que el seu missatge es quedi filtrat i que pugui donar peu a interpretacions. D’aquesta manera sembla indicar la importància d’aquest  missatge.

Però, alhora, les seves paraules no representen un  missatge fàcil; al contrari, són d’una gran exigència: els cristians no podem ser com la resta, no tenim prou amb ser bones persones, sinó que ens demana un “plus” en la nostra vida que permeti elevar-nos per sobre de la resta de la societat. I ho reafirma amb una pregunta repetida que ens interpel·la directament i un seguit d’exemples per què no en quedi cap dubte, per què quedi ben clar que el cristià ha d’estimar sense esperar contraprestació. I que, a més, aquesta manera d’actuar ha d’estar radicada en Déu, que pren la iniciativa estimant-nos tot i les nostres mancances i infidelitats.

Així, amb aquestes paraules, Jesús ens proporciona una base del seu missatge: només aportant molt més del que rebem, o esperem rebre dels altres, i basant-nos en l’amor sense límits i exemplificador, podrem transformar la societat a millor i construir el Regne de Déu, per poder estar més a prop d’Ell.

Reflexionem uns moments si amb la nostra vida nosaltres estem a l’alçada del compromís en la construcció del Regne de Déu que Jesús ens demana.

Salesians Cooperadors

 

CASTELLANO

 

En estas palabras, Jesús se muestra claro y directo, lejos de las parábolas que necesitan aclaraciones posteriores; parece que con ellas quiere llegar a todas las personas, sin que su mensaje quede filtrado y pueda dar pie a interpretaciones. De esta forma parece indicar la importancia de este mensaje.

Pero, al mismo tiempo, sus palabras no representan un mensaje fácil; por el contrario, son de una gran exigencia: los cristianos no podemos ser como el resto, no tenemos suficiente con ser buenas personas, sino que nos pide un “plus” en la vida que permita elevarnos por encima del resto de la sociedad. Y lo reafirma con una pregunta repetida que nos interpela directamente y una serie de ejemplos para que no quede ninguna duda, para que quede bien claro que el cristiano debe amar sin esperar contraprestación. Y que, además, esta forma de actuar debe estar radicada en Dios, que toma la iniciativa amándonos a pesar de nuestras carencias e infidelidades.

Así, con estas palabras, Jesús nos proporciona una base de su mensaje: sólo aportando mucho más de lo que recibimos, o esperamos recibir de los demás, y basándonos en el amor sin límites y ejemplificador, podremos transformar la sociedad para mejor y construir el Reino de Dios, para poder estar más cerca de Él.

Reflexionamos unos momentos si con nuestra vida nosotros estamos a la altura del compromiso en la construcción del Reino de Dios que Jesús nos pide.

Salesians Cooperadors

 

 

 

________________________________________    

 

 

 

 

 

 

Evangeli Lc 1,1-4;4,14-21

Avui s’han complert aquestes paraules de l’Escriptura

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

 

Són molts els qui han emprès la tasca d’escriure una narració dels fets ocorreguts entre nosaltres, guiant-se per l’ensenyament que hem rebut d’aquells que des del principi en foren testimonis de vista i després ho transmeteren de paraula. Havent pogut informar-me minuciosament de tot des dels orígens, jo també, il·lustre Teòfil, he decidit escriure-t’ho en una narració seguida, perquè coneguis la solidesa de l’ensenyament que has rebut.

En aquell temps, Jesús se’n tornà a Galilea ple del poder de l’Esperit. La seva anomenada s’estengué per tota la regió. Ensenyava a les sinagogues d’ells i tothom el lloava. I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum, i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m’ha ungit per portar la bona nova als desvalguts, m’ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor». Després plegà el volum, el donà a l’ajudant de la sinagoga i s’assegué. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en Jesús. Ell començà dient-los: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura».

 

___________________________________

COMENTARI

L’evangeli d’aquesta setmana s’introdueix amb un paràgraf on Lluc explica com ha escrit la seva obra, per així donar solidesa al que explica i, per tant, a la nostra fe: ha fet servir tradicions orals i escrites, recollint i verificant tots els testimonis que ha pogut per escriure sobre Jesús de Natzaret. Però la seva història no consisteix en una mera successió de fets, sinó que és la bona notícia, l’anunci del Regne de Déu. Un cop ha deixat clara la seva intenció, d’una banda, i de l’altra, la veracitat del que escriu, passa a presentar Jesús mitjançant un episodi on aquest es presenta una manera rotunda i clara: és l’enviat de Déu per alliberar tots els homes i dones.

Jesús es presenta a la sinagoga de la seva localitat, Natzaret, per llegir un text d’Isaïes, per tant, un text profètic. D’aquesta manera, Jesús apareix com el darrer profeta, anunciant un temps nou en què tots els exclosos són els escollits del Senyor. Jesús no serà només un anunciador de l’alliberament, sinó que serà aquell que el posa en pràctica.

A més, el contingut del text d’Isaïes és molt explícit: el lector es revela com a enviat de Déu; i el seu anunci va dirigit a tots els homes sense excepció, però sobretot als pobres, cecs, exclosos o condemnats de qualsevol poble. Aquest “Any de Gràcia” anunciat, en la tradició d’Israel es refereix al Jubileu que se celebrava cada cinquanta anys i on els pobres podien recuperar les possessions i, el dret a ser persones, es perdonaven deutes i els esclaus recuperaven la llibertat. Així, en llegir aquest text, Jesús indica el desig que té que canviï la situació dels pobres i els oprimits. Ens trobem davant d’un Déu que s’acosta a l’home perquè desenvolupi plenament totes les seves possibilitats i sigui feliç. Però el que és més captivador, sens dubte, és constatar que aquest programa, aquesta promesa, els va posar en pràctica al llarg de la seva vida, amb l’anunci de la Bona Nova, curacions, escolta, recerca de la justícia i perdó. Tot això amb la immediatesa que assenyalen les paraules amb què Jesús acaba la seva intervenció: “Avui s’ha complert aquesta escriptura”.

Així mateix, és interessant notar que el text d’Is. 61, 1-2 acaba així: “Any de gràcia i any de venjança del nostre Déu”. Veiem que Jesús, intencionadament, fa un tall suprimint algunes paraules i així defugir la ira de Déu contra aquells que no pertanyen al poble d’Israel. Així, Déu estima tots els pobles.

D’aquesta manera, en aquesta escena, Lluc demostra que Jesús era realment l’Ungit de l’Esperit anunciat per Isaïes, perquè les seves obres així ho delataven.

Nosaltres, com a seguidors seus, hem d’estar al món tal com va fer Ell: anunciant amb les nostres paraules i obres l’Evangeli, que es fa present a cada moment i època. I els primers destinataris de les nostres accions, sense excloure ningú, han de ser els pobres i els exclosos de tota mena: discapacitats, malalts, ancians abandonats, persones desesperades o que se senten soles, marginats, dones i homes maltractats, víctimes d’abusos, nens al ventre matern, oprimits… I tot això, alçant les persones a la dignitat que els correspon com a fills de Déu i germans nostres, en comunió amb l’amor de Crist.

 

Salesians Cooperadors

 

 

 

 

 

 

 

______________________________________  

 

 

 

 

 

 

 

 

Evangeli Lc 2,41-52

Els pares de Jesús el trobaren al temple entre els mestres de la Llei

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar les festes com era costum, i passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo.

El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia». Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?». Ells no comprengueren aquesta resposta.

Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.

________________________  

 

COMENTARI

 

Són diversos els aspectes de Jesús i la seva família que Sant Lluc ens mostra en aquest evangeli. Per una banda ens fa veure una família jueva normal que compleix amb les tradicions i preceptes: “Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua”

És senzill imaginar-se que anaven en peregrinació al temple de Jerusalem, familiars, veïns i amics, tots junts, perquè així se sentien més segurs i es podien ajudar davant de dificultats o necessitats. Ens fa veure també uns pares responsables, Josep i Maria que davant de l’ensurt al descobrir que el seu fill de 12 anys, Jesús, no es trobava entre els familiars el busquen angoixats per tota la comitiva i al no trobar-lo decideixen tornar al temple de Jerusalem a buscar-lo.

Al trobar-lo al cap de tres dies queden meravellats al veure’l envoltat de doctors de la Llei, com els escoltava i els responia. Aquí Sant Lluc ens mostra un Jesús intel·ligent, humil i molt ben educat “assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes”

Ens mostra un Jesús, que encara adolescent, sap preguntar i respondre als doctors de la Llei deixant-los meravellats. Davant de la recriminació de Maria angoixada per tots els dies que el portaven buscant respon amb unes paraules d’una sinceritat i senzillesa que sols un nen podria respondre, però que ja mostrava l’ascendència divina de Jesús: “Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare?”

L’evangeli ens diu que Maria i Josep no van entendre aquestes paraules, però també que Maria les guardà en el seu cor igualment que els fets succeïts. Desprès d’això la família torna a Natzaret i en l’ambient d’una família jueva els era obedient…

Realment Jesús sempre es cuida de les coses del Pare, Ell ens diu que Déu és Amor, ens fa veure que estan sempre units i estan tan units que no coneixerem el Pare si no és a traves d’ell… Ens ensenya com hem de dirigir-nos a Ell…”Pare nostre que esteu en el cel sigui santificat el vostre nom…” Que li demanem quelcom...”Demaneu i se us donarà…truqueu i us obrirà”… Així ens diu que quan descobrim l’Amor del Pare a la nostra vida, ens omplirà d’Esperança,  d’il·lusió i de passió.

 

Salesians Cooperadors

 

 

 

 

 

_______________________________________  

 

 

 

 

Evangeli Lc 21,25-28.34-36

Molt aviat sereu alliberats

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, deia Jesús als deixebles: «Hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb l’ai al cor, esverades pels bramuls de la mar embravida. La gent perdrà l’alè de por, pensant en els desastres que sobrevindran arreu del món, perquè fins l’estelada del cel trontollarà. Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre un núvol, amb poder i amb una gran majestat. Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats.

Estigueu atents sobre vosaltres: Que l’excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no afeixugués el vostre cor i us trobéssiu a sobre aquell dia de cop i volta, perquè vindrà, segur, com un llaç, per a tothom, sigui on sigui de la terra. Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant que pugueu sortir-vos-en, de tot això que ha de succeir, i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home».

_________________________________________

 

COMENTARI

Iniciem un nou any litúrgic, un nou any cristià, que ens anirà portant —a través dels temps d’Advent, Nadal, Quaresma, Pascual— a recórrer novament el camí de Jesús, que no és sinó el nostre propi camí.

Enguany ho farem de la mà de l’evangeli de Lluc, que anirem desgranant, diumenge a diumenge —excepte per Pasqua—. Lluc és l’evangelista de la misericòrdia i el perdó; va compondre un relat ple d’humanitat i de gràcia.

Cada any, els quatre diumenges d’Advent, que ens porten a la festa del Nadal, ens recorden i ens preparen a la vinguda del Senyor. De fet celebrem les tres vingudes del Fill de Déu a nosaltres:

— la vinguda del passat: quan, fa ja més de dos mil anys, el Fill de Déu va venir a nosaltres fent-se home en la persona de Jesús de Natzaret.

— la vinguda del present: Crist se’ns fa present, dia a dia, en el germà necessitat que truca a la nostra porta; en la paraula de Déu que proclamem en cada celebració litúrgica i que llegim també a la nostra casa; en l’Eucaristia….

— la vinguda futura del Ressuscitat, al final dels temps, per a jutjar a vius i morts.

I és precisament d’aquesta vinguda futura de la qual ens parlen les lectures que escoltem en aquest primer diumenge d’Advent (i també vàrem escoltar fa quinze dies, en el diumenge 33 del Temps Ordinari, penúltim de l’any cristià, de la mà de l’evangelista Marc). D’aquesta manera el final d’un any litúrgic es dóna de la mà amb el començament d’un nou any. Constitueix un moment celebratiu i espiritual intens. Aquestes lectures volen ser per a nosaltres un toc d’atenció, i mantenir-nos vigilants i preparats.

Lluc en aquest evangeli ens recorda que tot està en mans de Déu! Per això el creient davant del sofriment recorda que Jesús és profeta de salvació i no de desgràcies; ell és profeta de Bona Nova i no de desconsol, per això acaba la seva profecia anunciant: “Aixequeu-vos, alceu el cap, perquè s’acosta el vostre alliberament”. Ens dóna confiança saber que Ell serà amb nosaltres, cada dia, fins al final dels temps.

Però Jesús també ens convida a la vigilància, el consell de Jesús és clar: “estigueu sempre desperts demanant força”, a fi de mantenir-nos en peus davant el Fill de l’Home que arriba a prendre possessió del Regne del seu pare, Déu. No és una amenaça, sinó una promesa de salvació.

 

En fi, les lectures d’aquest primer diumenge del temps d’Advent, un any més, ens recorden que estem en camí cap a Déu, que és hora de convertir-nos a la vida que Crist espera de nosaltres, i que hem de viure sempre vigilants i mai desprevinguts, perquè no sabem ni el dia ni l’hora de l’arribada del Ressuscitat a la nostra vida, ell que “ha de venir a jutjar a tothom”.

 

Salesians Cooperadors

_______________________________________  

 

 

 

 

Evangeli Mc 10,46-52

Rabuni, feu que hi vegi

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

 

En aquell temps, Jesús sortí de Jericó amb els seus deixebles i amb molta gent. Vora el camí hi havia assegut, demanant caritat, un cec que es deia Bar-Timeu. Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret, començà a cridar: «Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi». Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi». Jesús s’aturà i digué: «Crideu-lo». Ells criden el cec i li diuen: «Anima’t i vine, que et crida». El cec llançà la capa, s’aixecà d’una revolada i anà cap a Jesús. Jesús li preguntà: «Què vols que et faci? Ell respon: «Rabuni, feu que hi vegi». Jesús li diu: «Ves, la teva fe t’ha salvat». A l’instant hi veié, i el seguia camí enllà.

________________________________  

COMENTARI

 

Al escoltar que passava Jesús de Natzaret, va començar a cridar. Dóna la impressió que         Bar-Timeu coneix de sentides Jesús. S’adreça a ell amb crits, confessió de fe i petició de compassió.

Bar-Timeu no demana almoina a Jesús. Li demana compassió un miracle per veure. La petició va precedida d’una confessió de fe Fill de David, és a dir, Messies, enviat de Déu. Aquesta fe cega és la que fa cridar. El que Bar-Timeu porta a l’ànima no la callen els mandats de la gent. Ell aposta per Jesús que li pot treure de la seva ceguera. La fe és agosarada perquè deixa tot en mans de Déu, que ho pot.

Tots Senyor, tenim necessitat de tu, del teu poder; tenim necessitat de la teva mirada, de la teva compassió. Perdoneu-nos si cridem sense força, si les mirades i gestos d’altres ens acovardeixen. Senyor, tenim necessitat de tu!

 

 Salesians Cooperadors

 

 

 

_______________________________________  

 

 

 

 

Evangeli Mc 9,38-43.45.47-48

Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres.

Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

 

En aquell temps, Joan digué a Jesús: «Mestre, n’hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis, i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui venen amb nosaltres». Jesús respongué: «Deixeu-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres. Tothom qui us doni un vas d’aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa. Però a aquell que allunya de mi un d’aquests petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d’ase lligada al coll. Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, i no que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga. Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, i no que siguis llençat amb tots dos peus a l’infern. I si el teu ull et fa caure en pecat, treu-te’l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, i no que siguis llençat amb tots dos ulls a l’infern, on el corc no mor mai i el foc no s’apaga».

___________________________  

 

COMENTARI

 

Els deixebles van a parlar amb Jesús preocupats. Un està tirant dimonis en nom seu.

Ells no s’alegren que les persones es curin i tinguin una vida digna. Només pensen en el prestigi del seu propi grup. Aquesta és la seva única raó: «no és dels nostres».

Donen per descomptat que per actuar en nom de Jesús amb el seu poder curatiu, cal ser membre del seu grup. No es pot treballar per un món més humà, sense formar part de l’Església.

Les paraules de Jesús són contundents: «No ho impediu».

El Nom de Jesús i la seva força humanitzadora són més importants que el petit grup dels seus deixebles. És bo que la salvació que porta Jesús s’estengui més enllà de l’Església establerta i ajudi a la gent a viure de manera més humana. No s’ha de veure com una competència deslleial.

Jesús trenca tota temptació sectària en els seus seguidors. No ha constituït el seu grup per monopolitzar la salvació. Jesús és profeta d’una salvació oberta a totes les persones.

Els seus seguidors han de donar suport allà on és invocat per fer el bé.

No vol que els seus seguidors es parlin dels que són els nostres i dels que no ho són, dels que poden actuar en el seu nom i els que no poden fer-ho. La seva manera de veure les coses és diferent: «Qui no està contra nosaltres està amb nosaltres”.

En la societat moderna hi ha molts homes i dones que treballen per un món més just i humà sense pertànyer a l’Església. Alguns ni són creients, però estan obrint camins a el Regne de Déu i la seva justícia. Són dels nostres. Hem d’alegrar-nos en comptes de mirar-los amb ressentiment. Els hem de donar suport en lloc de desqualificar.

És un error viure creient que només nosaltres som portadors de l’Esperit de Jesús. El no ens aprovaria. Ens convidaria a col·laborar amb alegria amb tots els que viuen de manera evangèlica i es preocupen dels més pobres i necessitats.

 

Salesians Cooperadors

 

 

 

_______________________________________    

 

 

 

 

Evangeli Jo 6,60-69

Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

 

En aquell temps, molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: «Aquest llenguatge és molt difícil! Qui és capaç d’entendre’l?». Jesús coneixia interiorment que els seus seguidors murmuraven d’això, i els digué: «Us escandalitza això que us he dit? Què direu si veieu que el Fill de l’home puja on era abans? L’Esperit és el qui dona la vida. La carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen». Des del principi Jesús sabia qui eren els qui creien i el qui l’havia de trair. Després afegí: «Per això us he dit abans que ningú no pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do». Després d’aquell moment, molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren i ja no anaven més amb ell. Jesús preguntà als dotze: «Vosaltres també em voleu deixar?». Simó Pere li respongué: «Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu».

 

_________________________    

 

COMENTARI

 

Aquest passatge de l’evangeli ens mostra les exigències de la fe i la necessitat d’un compromís ferm amb Jesús i la seva proposta.

“Aquest llenguatge és dur, qui pot escoltar-lo?”. Amb aquesta expressió diversos deixebles es van fer enrere i ja no estaven disposats a recórrer el camí de Jesús.

Avui a nosaltres ens pot passar el mateix, ja que la vida cristiana ha de ser viscuda a contracorrent, proclamant uns valors que el món entén com contravalors i podem cedir a la temptació d’aixoplugar en el nostre cor aquest pensament: “això és molt dur, qui pot carregar amb això?” Millor anar-se’n.

La decisió de quedar-se o anar-se’n dependrà que hàgim experimentat fortament el seu “pa de vida” i les seves “paraules de vida eterna”.

Em poso en el lloc de Pere davant Jesús. Quina resposta dono a Jesús que em pregunta, tu també tu vols marxar?

 

Salesians Cooperadors

 

 

 

 

 

________________________________________