DIUMENGE 16 DE GENER / II DURANT L’ANY / Cicle C

DIUMENGE II DURANT L’ANY / Cicle C

 

Lectura primera Is 62,1-5

El teu Déu estarà content de tenir-te,

com el nuvi està content de tenir la núvia

Lectura del llibre d’Isaïes

Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que aparegui com un raig de llum el seu bé, i la seva salvació com una torxa encesa. Els altres pobles veuran el teu bé, tots els reis veuran la teva glòria i et donaran un nom nou que els llavis del Senyor designaran. Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor, i una diadema reial a les mans del teu Déu. No et podran dir més «L’Abandonada», no podran dir «La Desolada» a la teva terra: a tu et diran «Jo-me-l’estimo», i a la teva terra, «Té-marit», perquè el Senyor t’estimarà, i tindrà marit la teva terra. El qui t’haurà reconstruït et prendrà per esposa com un jove esposa una donzella; el teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia.

 

Salm responsorial 95,1-2a.2b-3.7-8a.9-10a i c (R.: 3)

 

Lectura segona 1C 12,5-11

L’únic Esperit distribueix a cadascú els seus dons com li sembla bé

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis, però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu, que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Un, gràcies a l’Esperit, rep el do d’una paraula profunda; un altre, per obra del mateix Esperit, rep el do de desglossar les veritats; un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de donar la salut als malalts; en virtut de l’únic Esperit, un altre, el do de fer miracles; un altre el do de profecia; un altre, el de distingir si un esperit és fals o autèntic; un altre, el do de parlar llenguatges misteriosos; un altre, el do d’interpretar-los. Tots aquests dons són obra de l’únic Esperit, que els distribueix en particular a cadascú com li sembla bé.

 

Al·leluia 2Te 2,14

 

Evangeli Jo 2,1-11

Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan

En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.

Veient que s’acabava el vi, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi». Jesús li respon: «Dona, per què m’ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora». Llavors la seva mare diu als qui servien: «Feu tot el que ell us digui». Hi havia allí sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una d’elles tenia una cabuda de quatre a sis galledes. Els diu Jesús: «Ompliu d’aigua aquestes piques». Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei». Ells n’hi portaren. El cap de servei tastà aquella aigua, que s’havia tornat vi. Ell no sabia d’on era, però ho sabien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos havien tret l’aigua. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: «Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris; però tu has guardat fins ara el vi millor».

Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.

 

 ____________________________

COMENTARI

 

En conclusió, aquesta història contraposa l’aigua del ritual i el vi de la festa com a símbols de dos elements teològics centrals en el NT: la llei i l’evangeli. La tensió entre gràcia i fe, llei i evangeli, és un element constitutiu del text bíblic. Recordem altres “El dissabte va ser per causa de l’home, i no l’home per causa del dissabte (Mc 2.27), “És lícit en els dissabtes fer bé, o fer malament; salvar la vida, o llevar-la (MC 3:4). En pensar en aquestes dicotomies, fem-ho des de les mateixes imatges que ens presenta aquest relat: la festa, la reunió, l’esperança, la celebració i, per sobretot, la sorpresa que porta el nou. Això simbolitza el vi; això simbolitza l’Evangeli de Jesús. Qui tasta el vi el diu clarament: “tu has reservat el bon va venir fins ara (v. 10). Aquest relat ens convida a reflexionar sobre la riquesa humana del seguiment de Jesús i l’espiritualitat que construïm en aquest camí. Aprenguem a viure en el desafiament que ens dóna Mc 2.22: “vi nou en ordes nous”. Perquè això és l’Evangeli: vida abundant!! Plena llibertat! Que aquest sigui el nostre compromís: ser renovats i renovades en la frescor de la via de l’Esperit, fent de la nostra vida, la nostra fe i la nostra comunitat, espais per la festa de plenitud. Que les nostres vides siguin senyals del miracle quotidià de Déu, a través de la germanor amb el proïsme i l’esperança pel bé comú.

 

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

 

 

 

__________________________________________  

 

 

 

 

 

 

 

Evangeli Lc 1,39-45

Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà; entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà».

 

________________________________________ 

COMENTARI

 

Les paraules amb què Maria respon no són per quedar bé. Maria pot dir “sóc l’esclava del Senyor”, perquè és capaç de fer-se servidora dels altres, anant a ajudar a l’embarassada Elisabet.

Maria s’anticipà a un  dels missatges de la predicació de Jesús: fer-se servidor dels altres.

Hem sentit moltes vegades i potser hem cregut al peu de la lletra el que en el passatge de l’evangeli d’avui se’ns diu sobre la Visitació de la Mare de Déu a la seva cosina Isabel. Tanmateix, aquesta narració forma part dels relats de la infància de Jesús, que no són històrics sinó teològics, perquè ens volen transmetre qui és Jesús, segons la visió que la primera comunitat creient. No ens donen, doncs, dades històriques ni sobre Joan Baptista ni sobre Jesús ni sobre la visitació de la Mare de Déu. Fins i tot, el fet de dir que Maria és cosina d’Isabel, serveix només per fer una comparació entre Jesús i Joan Baptista i expressar que Jesús és molt superior a Joan, perquè ell és l’únic enviat de Déu. Quan Maria entra a casa d’Isabel,  per mitjà de la seva salutació, comunica a Isabel i a Joan aquell Esperit Sant que ella va rebre a l’anunci de l’àngel, el dia de la seva anunciació. A Lluc, Maria és la model de creient. Serà profitós fer un petit recorregut sobre els trets de la creient model, que és per a nosaltres Maria, amb l’ànim d’assemblar-nos-hi. Maria acull al cor la Paraula de Déu, que l’àngel li anuncia. El seu “sí” ens convida a donar el nostre assentiment a la Paraula de vida que arriba cada dia al nostre cor.

Maria és model per la profunditat que dóna a la seva vida, a través de la trobada amb el misteri amorós de Déu, que entaula un diàleg amb ella i humilment demana el seu consentiment. En definitiva, Maria és la model a acollir l’Esperit de Déu i comunicar-ho als altres, a través de les seves paraules i obres.

  

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

 

 

 

 

 

 

___________________________________________ 

 

 

Evangeli Jo 18,33b-37

Teniu raó: jo soc rei

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Pilat digué a Jesús: «Ets tu el rei dels jueus?». Jesús contestà: «Surt de vós això que em pregunteu, o són d’altres els qui us ho han dit de mi?». Respongué Pilat: «Jo, no soc pas jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots els qui t’han entregat a les meves mans. He de saber què has fet». Jesús respongué: «La meva reialesa no és cosa d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. I és que la meva reialesa no és d’aquí». Pilat digué: «Per tant, vols dir que ets rei». Jesús contestà: «Teniu raó: jo soc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meva veu».

 

____________________________________________

 

COMENTARI

 

Déu sé sembra des de dins i fa viure. Regne des de l’amor .

“Reinar” .

 

Quan en el nostre món regni la confiança mútua, quan tots visquem decentment, quan no hi hagi analfabets, quan els negocis siguin honrats, quan ens acontentem amb menys… aleshores podrem començar a dir que Déu regna. Des de dins, des de la humanització dels cors.

Trobarà Déu alguna vegada? Tenim la temptació de pensar que no. La violència, el consum desenfrenat semblen més forts que la bondat, la generositat i l’austeritat. Això és temptació!.

Però Jesús creia en la forca de la llavor, en el poder del llevat, en la força imparable de l’Esperit, del Vent de Déu.

I mentrestant, tu i jo ens enfrontem a una invitació urgent: vols comprometre’t amb Jesús a construir el regne?

Jesús, rei atípic, És tan especial que nosaltres també corren el perill de no entendre res. I com és aquest rei tan original?

Jesús regna lliurant la seva vida. Els reis d’aquest món viuen a compte dels seus súbdits. Jesús és diferent. Ell regna perdonant, estimant, des d’una situació d’humiliació i d’impotència.

Se’ns diu on i com guanya Jesús aquest títol de rei: en el lliurament de la vida fins a la mort.

El seu senyoriu és amor condicional, compromís amb els pobres, llibertat i justícia, solidaritat i misericòrdia. Des d’aquí, Jesús unifica allò visible abraçant-hi el cosmos.

 

 

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

 

 

 

 

 

___________________________________________ 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Evangeli Mc 10,35-45

El Fill de l’home ha vingut a donar la seva vida

com a preu de rescat per tots els homes

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem». Jesús els preguntà: «Què voleu que faci?». Ells li digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra». Jesús els respongué: «No sabeu què demaneu. Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?». Ells li digueren: «Sí que podem». Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no soc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat». Quan els altres deu ho sentiren, s’indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que, a totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes».

 

___________________________________________

 COMENTARI

 L’església és profètica quan renuncia a la definició que la societat o el món fan del poder i de la forma en què l’hi sol exercir la forma política d’exercir autoritat i d’arribar a ella va ser lamentablement assimilada pels líders religiosos del temps de Jesús. Jesús rebutja el model polític per a la comunitat alternativa. L’església és profètica quan treballa en favor de la justícia en la societat. L’església ha de renunciar als models terrenals de creixement i èxit. Ha d’establir un seriós compromís amb els oprimits socials, els pobres, les víctimes de la corrupció. Ha d’establir i promoure relacions i estructures en la seva pròpia vida i pràctica que desafiïn a les injustícies religioses, polític o econòmic. Dins de l’església, l’autoritat ha estat donada només per servir. Immediatament després que Jesús comparteix amb els seus deixebles sobre la seva passió (Mc 10: 32-34), s. Aquesta és la virtut que condueix a l’honor que desitgeu. Teniu a prop vostre un exemple eloqüent, ‘perquè el Fill de l’home no ha vingut a ser servit, sinó a servir i donar la vida en rescat per tots.’ Així obtindreu glòria i celebritat. Mireu el que em toca viure no busco ni honra ni glòria, i no obstant això, el bé que realitzo d’aquesta manera és infinit. » La mort de Jesús va ser exemple eximi d’honradesa, coherència i fidelitat a la veritat fins al suprem sacrifici de si. Per això, la passió i mort de Jesús són sempre l’emblema mateix de la mort del just que pateix heroicament el martiri per no trair la seva consciència ni les exigències de la veritat i la llei moral. Certament la passió de Crist no cessa de sorprendre’ns pels exemples que ens ha donat. Jesús va acceptar la seva mort voluntàriament. De fet sabem que la va predir en repetides ocasions; la va anunciar tres vegades mentre pujava a Jerusalem el dir que anava a “patir molt … i ser mort i a el teNo hi ha dubte que Jesús va concebre la seva vida i la seva mort com a mitjà de rescat dels homes. Ens trobem al cor del misteri de la vida de Crist. Jesús va voler donar-se per nosaltres. Com va escriure Sant Pau, “Em va estimar i es va lliurar per mi” (Ga 2, 20). «Jesús, cridant-los, els va dir: … Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor» (cf. Mc 10, 42-43) Insisteix el Senyor en què el model a seguir entre els seus seguidors no és el dels governants de les nacions que s’ensenyoreixen d’ella, sinó el model de servei donat per Crist mateix. I ens parla novament que la grandesa davant de Déu consisteix a servir els altres per amor, sense esperar rebre res a canvi, tot i que recompensa rebrem d’ell mateix Senyor. Déu fa sortir el sol sobre bons i dolents, fa ploure, i fa produir la terra perquè d’ella siguin sustentades totes les seves criatures, incloent-hi la gent perversa que es rebel·la contra Déu. Jesús és totpoderós, i davant ell es deu doblegar el genoll i reconèixer la seva autoritat (Rom. 14:11), ell és més poderós que qualsevol anomenat “poderós” a la terra, més que l’emperador de Roma en aquell temps, i més que els governants de les nacions ara, però tot i això, va venir a servir, a mostrar el camí de salvació, a mostrar amb la seva vida i obra la gran misericòrdia de Déu a favor dels seus. Els homes pel seu orgull sempre han volgut ser grans, ser reconeguts, i contra aquest pecat lluitaven els deixebles, i lluitem tots nosaltres de certa mida. Però l’exemple a seguir és Crist, qui sent l’únic gran, s’ha humiliat i ha vingut a servir a tots els seus fills, a tota la família, a tot el poble de Déu de tots els temps, el servidor de tots.
Tercer dia ressuscitar”; i després, ja a Jerusalem referint-se clarament a si mateix, va exposar la paràbola del pare de família a qui els agricultors ingrats li van matar al fill (cf. Mt, febrer 1, 33-34).
Quins són els teus desitjos més profunds, els teus anhels, somnis o metes?, busques sincerament servir els altres amb la vocació i doncs que Déu t’ha donat?. Hem de reconèixer que tots els nostres desitjos estan tacats amb el pecat de l’orgull i que només hem volgut fer servir al Senyor per anomenar una cosa o l’altra. Avui hem de tornar al Senyor a qui devem implorar “feu-vos tu voluntat”, i no imposar-li els nostres desitjos egoistes, sinó aprendre a entendre i delectar-nos en la seva voluntat. Preguem que Déu ens concedeixi el seu perdó, i la seva gràcia per a viure d’acord amb l’anomenat que tenim de servir Déu per mitjà del nostre servei als altres, a la nostra família, la nostra comunitat, i la nostra societat en general, per això el Senyor ens ha regalat una nova vida, i encara que poden haver dificultat i afliccions, fer la voluntat de Déu perquè ens ha estimat i ens ha salvat, és suficient motiu per viure amb alegria.

 

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

___________________________________________  

 

Evangeli Mc 9,30-37

El Fill de l’home serà entregat.

Si algú vol ser el primer, ha de ser servidor de tots

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los: «El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies». Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes. Arribaren a Cafar-Naüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?». Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells seria el més important. Aleshores s’assegué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots». Després feu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat».

 

_________________________________

 

COMENTARI

 

“Jesús va camí a la creu. Ho diu clarament als seus. A Jerusalem “el mataran”; però, “ressuscitarà al cap de tres dies” . Els deixebles no entenen res. No volen sentir parlar de la creu, ni tan sola a la llum de la resurrecció. “No gosaven fer-li preguntes”. Ells segueixen discutint “quin d’ells  seria el més important” . El mateix passa avui: als seguidors de Jesús ens fa  por parlar de la creu. No hem après que el f gran al deixeble de Jesús és “servir” com ho feia ell: fins a l’extrem”.

 

Després de dos mil anys seguim sense saber-ho. I a més, com els deixebles, preferim que no ens aclareixin les coses; perquè intuïm que no anaven a respondre a les nostres expectatives. Ni com a individus ni com a grup (comunitat o Església) hem acceptat el missatge de l’evangeli. La majoria de nosaltres seguim lluitant pel poder que ens permeti utilitzar els altres en benefici propi. Fins al nadó o l’avi intenten que els altres estiguin al seu servei. Continuen sent immensa minoria els que posen la seva vida al servei dels altres i els ajuden a viure sense esperar res a canvi.

No hem d’entendre malament el missatge. Hi ha dues maneres de servir: una és la de què voluntàriament se sotmet al poderós per aconseguir el seu favor i aprofitar d’alguna manera el seu poder. Això no és servei sinó servitud, i lluny de fer més humana a una persona l’aniquila i envileix. Aquesta actitud, que s’ha venut com a cristiana, és molt criticada per Jesús. Al voltant de tot poder despòtic pul·lula sempre una banda d’aduladors que fan possible el despotisme. L’evangeli no parla d’això. La diaconia que es va desenvolupar en la primitiva Església, significava, en la seva accepció civil, “servir a la taula”. En accepció cristiana indicava el servei als més necessitats, fet pels que no tenien cap obligació de fer-ho. Aquest servei allibera i humanitza el que el presta i a qui el rep.

Ara bé, si et fas esclau i servent per amor, no pots queixar-te de què et tractin com a tal. Solem sentir-nos a gust amb el lliurament, mentre no se surti de la programació i no perdi el control. Quan l’altre em comença a exigir, salt com una hiena i li recordo que no té cap dret, que el que faig amb ell és “caritat”. Sovint hem seguit l’estratègia de fer-nos esclaus per sentir-nos per sobre dels altres. També hem predicat que la Creu va ser una estratègia de Jesús per entrar a la glòria. No volem comprendre que el servei és la meta i la plenitud.

Una altra advertència important. No es tracta de renunciar a res o de sacrificar pels altres. Des d’aquesta perspectiva el missatge de Jesús s’acceptarà com una programació, no com a conseqüència d’una “saviesa” que em capacita per descobrir el que és millor per a mi. El seguiment de Jesús ha de ser conseqüència d’una elecció personal. L’acceptació de normes o preceptes només perquè vénen de Déu, no em porta a la veritable religiositat sinó a la recerca de seguretats que contraresten les meves pors.

 

 

 Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

 

 

 

 

 

____________________________________________  

 

 

 

 

15 d’agost

ASSUMPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA

Solemnitat

Missa de la vigília

Lectura primera Ap 11,19a;12,1-6a.10ab

Aparegué en el cel un gran prodigi

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan

El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel s’obrí, i dins el temple aparegué l’arca de l’aliança de Déu. Llavors aparegué en el cel un gran prodigi: una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles. Esperava un fill i cridava amb dolor, a punt de donar a llum. Al mateix temps aparegué en el cel un altre prodigi: hi havia un gran drac rogenc, que tenia set caps i deu banyes. Als set caps duia set diademes, i la seva cua arrossegà la tercera part de les estrelles i les llançà a la terra. El drac s’aturà davant la dona per devorar-li el fill així que nasqués. La dona posà al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions amb el ceptre de ferro; el seu fill va ser endut cap a Déu i cap al seu setial, i la dona va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc. Llavors vaig sentir al cel una veu que cridava amb tota la força: «Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne, i el seu Messies ja governa».

 

Salm responsorial 44,10bc.11-12ab.16 (R.: 10b)

 

Lectura segona 1C 15,20-27a

Crist, el primer; després, els qui són de Crist

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist. Cadascun al moment que li correspon: Crist el primer, després, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. Perquè l’Escriptura diu que tot ho ha posat sota els seus peus.

 

Al·leluia

 

Evangeli Lc 1,39-56

El Totpoderós obra en mi meravelles.

Exalça els humils

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà. Entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà».

Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre».

Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.

 

 _________________________________  

COMENTARI

En el dia d’avui, correspon celebrar la Solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu, de l’Evangeli segons Sant Lluc, que ens narra la visitació de Maria a la seva cosina Elisabet on rep les lloances i benediccions de la seva cosina per la missió que el Senyor li ha confiat, i la Verge, respon amb alegria profunda de cor com l’enamorada de Déu que és, proclamat el seu bell cant que nosaltres coneixem com el Càntic de Maria .

En aquest càntic Maria expressa en primer lloc , la joiosa lloança i gratitud a Déu per la benedicció personal que ha rebut d’Ell; en segon lloc , exalta la infinita misericòrdia de Déu envers tots els que ho accepten en les seves vides; en tercer lloc , beneeix la sobirania de Déu i el seu especial amor pels pobres i els humils de la terra; en quart lloc , destaca l’amor i benedicció per Israel, el poble que Ell es va escollir.

Maria canta a Déu per haver-se dignat a triar-la a ella, una humil vilatana d’un poble perdut, per dur a compliment les esperances de tota una nació, més encara de tota la humanitat. És un cant que mostra que tot és possible per a qui té a Déu del seu costat.

 

 

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

 

 

 

 

 

 

____________________________________________    

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Copyright @ 2024 Secretariat Diocesà d’Apostolat Seglar. Tots el drets reservats

Un web de