La Delegació Diocesana per a la Formació i Acompanyament del Laïcat va convocar, dissabte 16 de maig de 2026, una nova Trobada del Laïcat de l’arxidiòcesi de Barcelona al monestir de Sant Pau del Camp, sota el lema «Vers la Pentecosta. Una espiritualitat sinodal». L’acte, que forma part del calendari anual de trobades diocesanes entorn de la festa de la Pentecosta, va reunir una seixantena de participants en una tarda de pregària, reflexió compartida i celebració festiva.

La trobada s’emmarca en el camí que, des del Congrés de Laics de 2020, impulsa un laïcat sinodal i present en la vida pública, en sintonia amb el Consell de Laics de la Conferència Episcopal i amb el treball conjunt de les diòcesis catalanes. Enguany, la Delegació ha volgut aprofundir de manera especial en l’itinerari sobre la presència cristiana en la vida pública, convidant el laïcat a “trepitjar el món” i a col·laborar, des de l’Evangeli, en la transformació social.

Celebració del dissabte de l’Ascensió

La trobada, celebrada el dissabte de l’Ascensió, vol ser un pas previ i una preparació a la Pentecosta, deixant espai perquè les comunitats parroquials puguin viure litúrgicament la solemnitat. Alhora, la data facilita la participació en un cap de setmana en què, a Barcelona, la festivitat de Pentecosta s’estén en tres dies de festa.

Des de l’inici de la tarda, els participants van rebre un llibret de treball que va guiar una estona de pregària interior i reflexió personal a partir de textos escollits del document final del Sínode sobre la sinodalitat. A partir de la lectura i meditació d’aquests textos, se’ls convidava a preguntar-se: «Quines actituds i crides concretes, a nivell personal i comunitari, rebem en llegir aquest text?» Aquesta reflexió va donar peu a un temps de posada en comú i discerniment compartit, per ajudar a fer de la sinodalitat una experiència real en la vida quotidiana del laïcat.

Presència cristiana en la vida pública 

En un segon moment, la trobada va aprofundir en la presència cristiana en la vida pública a través d’una seguit de testimonis. El professor Josep Otton, docent de secundària i de l’ISCREB, va subratllar la importància de la presència cristiana també a l’escola pública, més enllà de l’àmbit de l’escola concertada. Des de la seva experiència, va destacar que el testimoni cristià s’expressa sobretot en els valors i en la manera de relacionar-se i educar, i en la participació en el debat intel·lectual i en el diàleg entre fe i cultura, aportant pensament i criteris a la reflexió col·lectiva de la societat.

Des de l’àmbit sanitari, la metgessa de família Carmen María Prieto, membre de la Institució Teresiana, va oferir un testimoni de vida laïcal compromesa en els diferents àmbits on es mou: la família, la professió i la vida pastoral. Va descriure el seu recorregut com una vida que busca ser coherent amb el compromís laïcal, «sempre en recerca de servir millor» i «d’estar al dia» en el propi compromís professional i eclesial, integrant fe i responsabilitat en el dia a dia.

Maria Dolors Fernández Alegre, presidenta de Justícia i Pau, va aportar la mirada d’aquesta entitat eclesial dedicada a la pau i la justícia social. Des de la seva responsabilitat, va presentar el compromís en la vida pública com la participació en els espais comuns de la ciutat, no només en la política en sentit estricte, sinó en totes aquelles instàncies on es construeix la convivència. Va destacar els valors cristians de l’esperança, l’amor, la humilitat i el perdó, insistint que el perdó és fonamental per superar tensions i polaritzacions i per poder reprendre camins compartits. Alhora, va enllaçar la construcció de la pau amb una ecologia global, que inclou l’economia, la manera de consumir, el respecte a la terra i als recursos, recordant que la “casa comuna” pertany a tots i que la seva cura és condició per a una autèntica justícia social.

Finalment, Montserrat Torrell Faro, farmacèutica que treballa en la indústria cosmètica i voluntària a l’Hospital de Campanya de Santa Anna, va compartir un itinerari marcat per una crisi personal viscuda en temps de pandèmia. Tot i tenir família, feina i estabilitat, l’arribada a l’Hospital de Campanya li va obrir una nova manera de viure la fe, descobrint que «Déu és alguna cosa més» i que es fa present de manera especial en el germà que pateix i en qui és més diferent de la pròpia realitat. Aquesta experiència l’ha ajudat a replantejar les prioritats, a relativitzar moltes preocupacions quotidianes i a viure amb una actitud més amorosa, de proximitat i servei al bé comú, amb la convicció de no estar mai sola, sinó sempre acompanyada per Déu.

Finalitzant la jornada amb un pica-pica en germanor…

DOCUMENTS PER A TREBALLAR A LA TROBADA:

3.-CAP-A-UNA-ESPIRITUALITAT-SINODAL-CAT

Poble de Déu que surt a l'encontre CAT (1)

Separata CAT (1)

____________________________________

El laïcat de Barcelona inicia el curs amb el repte de la sinodalitat i la missió

Mn. Enric Termes subratlla que la reestructuració pastoral té com a horitzó la missió i que el laïcat és clau per fer present l’Evangeli al món.

Sinodalitat i comunitats pastorals: un camí compartit

La sessió es va centrar en la ponència de Mn. Termes, titulada Viure la sinodalitat i fer camí com a comunitats pastorals. El ponent va explicar que aquest curs estarà marcat per dues dimensions complementàries: la sinodalitat i la nova reestructuració de comunitats pastorals presentada el juliol passat. Segons va dir, «aquest és el moment clau d’aplicar el Sínode, perquè si no en fem l’aplicació, quin sentit hauria tingut tot el treball fet?».

Mn. Termes va subratllar que es tracta de «recollir el document final del Sínode i veure com posar-lo en pràctica en la nostra realitat» i, alhora, d’avançar en una organització pastoral que permeti que «les nostres forces estiguin més coordinades i reagrupades, amb l’horitzó sempre posat en la missió».

En aquest sentit, va destacar que la reestructuració pastoral no és només una qüestió d’organització interna, sinó que té com a horitzó la missió. La missió, va dir, «és una eina cap endins, per viure amb més profunditat l’experiència comunitària i eclesial, però sobretot cap enfora, per fer present l’Evangeli al món». És aquí on el laïcat juga un paper fonamental: «el laïcat es fa present en molts llocs on els capellans, bisbes o diaques no hi poden ser, i d’aquesta manera esdevé llavor de la missió i de l’evangelització, fent camí junts».

El ponent va concloure la seva exposició recordant que la sinodalitat és també «un camí de renovació espiritual i de reforma estructural per a una Església més missionera i participativa”, que exigeix “parar l’orella a la realitat per poder respondre-hi i obrir-se junts a l’Esperit».

La mirada pastoral de la diòcesi

També hi va intervenir Mons. David Abadías, que va destacar la vocació de servei pròpia del laïcat, afirmant que «Déu ens demana una entrega, un servei… i això és el que fem des del laïcat: animar la vocació que tots tenim perquè allò que fem doni fruit». El bisbe auxiliar va remarcar que ens trobem en un temps de sinodalitat i de jubileu, moments que conviden a fer un pas endavant: «a la diòcesi fem un salt en l’organització, amb la mirada posada en què el treball de les parròquies sigui més ric i doni més fruit».

Els reptes del nou curs

https://youtu.be/VBzyiKS5L58

La delegada Anna Almuni situa aquest inici de curs en un context ple de reptes, tant a nivell universal com diocesà. Recorda que l’Església viu alhora el procés sinodal i el jubileu, i que «aquests són dos reptes en els quals hem de treballar i sentir-nos compromesos». També va destacar el desafiament de la presència del laïcat en la vida pública, heretat del Congrés de Laics de 2020, afirmant que «és un moment importantíssim perquè el laïcat s’enfili al carro i articuli tots aquests reptes amb una mirada conjunta».

Almuni va remarcar igualment que aquest curs es tanca el pla pastoral diocesà, desenvolupat durant set anys i centrat en la fraternitat, els pobres, els joves, el discerniment i Jesucrist. Va insistir que la reestructuració pastoral que s’està desplegant «no és només una organització, sinó sobretot un impuls per a les comunitats, tant parroquials com arxiprestals».

____________________________________

Els laïcs i laïques en el món, testimonis d’esperança

Material grups:

Missa: 

_______________________________________

Els laïcs i laïques celebren una trobada per “impulsar la cultura vocacional”

La Delegació Diocesana per a la Formació i Acompanyament del Laïcat organitza una jornada amb el delegat de la Pastoral de La Salle a Espanya

La Delegació Diocesana per a la Formació i Acompanyament del Laïcat ha celebrat una trobada aquest mes de gener al voltant del tema «Caminant cap a una cultura vocacional». Aquest era el nom de la conferència central conduïda i exposada pel sal·lià Jorge Sierra Caudela, delegat de la Pastoral de La Salle a Espanya.

Objectius de la sessió

Al voltant d’una cinquantena de laïcs i laïques van assistir al Seminari Conciliar per participar en aquesta trobada que tenia la intenció de continuar el treball en la línia dels objectius que es van plasmar al Congrés de Laics 2020 i, d’altra banda, ser una prèvia per al Congrés de Vocacions «¿Per a qui sóc?», que tindrà lloc el pròxim divendres 7 de febrer. Tal com explica l’Anna Almuni, responsable de la Delegació, «aquesta trobada tenia la voluntat d’apropar a la cultura vocacional, també d’enfocar el congrés que vindrà ara i l’itinerari de presència en la vida pública on es manifesta la vocació laïcal».

En la presentació i benvinguda, Almuni va subratllar que en aquest moment «hi ha molts ítems a l’Església que ens convoquen, com el Sínode, l’Any Jubilar, el mateix Pla Pastoral Diocesà, entre d’altres. Per això, apunta que «les trobades que s’han fet del laicat volen ser una crida a viure com a laics en la nostra vocació peculiar, però enmig del món», va afegir.

La Conferència de Jorge Sierra Caudela

L’exposició de Jorge Sierra Caudela va ser una conferència encoratjadora en aquesta línia que marcava la delegada. El ponent va voler fer corresponsables els participants i els va motivar a desenvolupar amb confiança i alegria el seu paper com a laics i laiques.

Concretament, va fer una lectura del tipus de món en què vivim i de la cultura que ens envolta. Va descriure-ho amb les sigles VUCA, referint-se a un món volàtil, amb incertesa, on tot sembla més complex i amb una actuació per part de les persones ambigua. Amb aquest escenari, va plantejar «com s’agafa una vocació per a tota la vida?». Responent, va proposar diverses maneres d’actuar, recomanant, per exemple, «anar cap a allò essencial», citant Pierre Teilhard de Chardin quan va dir: «No som éssers humans tenint una experiència espiritual. Som éssers espirituals tenint una experiència humana».

La Vocació com a Diàleg Continu

Convidant a reflexionar en aquest plantejament de ser conscients d’allò que som per viure la realitat des de la pròpia vocació, va puntualitzar que «el primer lloc de la cultura vocacional és la mateixa vida». Va aprofundir expressant que «en la vocació el sí ja està donat perquè Déu ja ens ha estès la mà i la persona és lliure per respondre a la crida que implica estendre-li la mà també a Déu». «La vocació és la trobada de dues llibertats: la d’aquell que crida i la de l’altre que és cridat. Déu i la persona. Sí de Déu i sí de la persona. És una trobada de diàleg que continua al llarg de la vida de la persona i de l’Església», va dir.

Després de la conferència, es va donar pas a un treball en grups a partir de les preguntes «Què veig?», «Què penso?» i «Què em pregunto?», i, seguidament, es van posar en comú entre els participants diferents reflexions.

A la trobada també hi van assistir la Directora del Secretariat de Pastoral Obrera, Líria Roman, i, en representació de Manolo Zamora, Director del Secretariat de Confraries, va ser-hi la seva esposa Núria Borraz. A més, va destacar una bona representació de moltes parròquies i moviments d’Acció Catòlica.

_____________________________________

Tot el laïcat de l’arxidiòcesi es reuneix en la Trobada de Primer Anunci

Vint-i-un representants de Barcelona assistiran a «l’Encuentro Nacional de Primer Anuncio» a Madrid dels propers 16, 17 i 18 de febrer

Membres destacats de la diòcesi, associacions i moviments han unit esforços per posar en marxa un impuls comunitari en relació al Primer Anunci a l’interior de l’Església. Les deliberacions, que es van basar en les orientacions i claus treballades des del Congrés de Laics 2020, van tenir com a objectiu principal reunir el màxim nombre de persones en sintonia amb aquest propòsit.

Cinquanta dues persones van assistir a la trobada diocesana que va servir per fer una reflexió,  prendre consciencia i interiorització per tal de donar la importància corresponent al primer anunci. Es va subratllar la missió i responsabilitat dels laics i laiques, «que ve baptisme i ens urgeix a la corresponsabilitat i coherència», ha explicat la delegada diocesana per a la formació i acompanyament del laïcat, Anna Almuni. Finalment el bisbe auxiliar de Barcelona no va poder assistir a la trobada que va dur a terme un acte simbòlic d’enviament on tots els assistents van unir els paper de color, que tenien prèviament, i van formar una cadena que simbolitzava aquest símbol de força per a l’Encuentro Nacional de Primer Anuncio a Madrid dels propers 16, 17 i 18 de febrer.

Representants a l’Encuentro Nacional de Primer Anuncio a Madrid

La trobada va ser clau per fer aquest camí conjunt tota l’Arxidiòcesi de Barcelona on es van anunciar les persones que representaran Barcelona. Un total de vint-i-una persones en una estructura ben planejada on hi anirà una persona de cada zona pastoral, una persona de cada secretariat o equip de la delegació diocesana per a la formació i acompanyament del laïcat, un membre de la vida consagrada i un membre del clergat. A més hi aniran cinc persones col·laboradores amb l’Encuentro Nacional i tres persones més de moviments nacionals però que són de Barcelona. Segons Almuni, «hi haurà una representació nombrosa de part de Barcelona a la trobada de Madrid on hi assistiran entre 600 i 650 persones».

La delegada diocesana per a la formació i acompanyament del laïcat va assegurar en una carta al laïcat que: «És moment de posar-nos a l’escolta de l’Esperit per anar fent camí, cridats a suscitar la col·laboració de tot el Poble de Déu». La necessitat de reconèixer «la realitat que vivim, interpretar la situació i emprendre les actituds i els processos considerats més urgents» va ser destacada per Almuni com a element fonamental de la trobada.

Tres nivells d’accions del laïcat

La trobada va posar en èmfasi en la importància del diàleg i la concreció de processos, projectes i accions en tres nivells: «la realitat més propera de pertinença (grup, parròquia, associació), la diòcesi en conjunt i les necessitats percebudes a nivell nacional en el context de l’Església» ha concretat Anna Almuni. En aquest sentit, es va subratllar la urgència de fer camí compartit a la diòcesi.

Trobada diocesana del laïcat

Primerament es va fer una memòria agraïda de tot el procés viscut des del Pre-Congreso de Laicos fins ara, amb vídeos de diferents ponències de Primer Anunci així com fragments de les catequesis del papa Francesc tractant aquest mateix tema. Va ser una ponència lligada amb la pregària que va donar l’inici a la Trobada per després seguir en petits grups que van tenir una conversa espiritual on es van treballar les dificultats, les esperances i processos que subratlla el document Poble de Déu, unit en la missió, de la Comissión episcopal para los laicos família y vida que ha elaborat Consejo de Laicos que està servint com a document de treball de cara a la trobada nacional.

En el ressò final del que es va parlar en els petits grups es valora l’experiència de silenci, d’escolta i l’experiència de laïcat compromès. Una manera de viure una «experiència col·lectivament discernidora, on es va evidenciar com estem immersos en una experiència eclesial on conflueixen les grans línies que estem treballant: la sinodalitat, el Pla Pastoral Diocesà en l’Eix de Jesucrist i aquest Primer Anunci» explicava Anna Almuni.

El proper 9 de març es farà una trobada catalana post encontre de Madrid per posar en comú totes les conclusions extretes a nivell nacional.