Dia 25 de desembre

NADAL

Lectura primera Is 52,7-10

D’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu

Lectura del llibre d’Isaïes

Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu és rei». Escolta els crits dels teus sentinelles, escolta quins esclats de goig: veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió. Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu totes el crit d’alegria: el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit Jerusalem. Als ulls de tots els pobles el Senyor ha estès el seu braç sant, i d’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu.

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 3c)

Lectura segona He 1,1-6

Déu ens ha parlat en la persona del Fill

Lectura de la carta als cristians hebreus

En diverses ocasions i de moltes maneres Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el món. Ell, que és resplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, i que sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, acabada l’obra de purificació dels pecats s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el títol que posseeix en herència. Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat»? I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill»? Diu també quan presenta al món el seu primogènit: «Que es prosternin davant d’ell tots els àngels de Déu».

Al·leluia

Evangeli Jo 1,1-18

El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.

Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.

Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix.

El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.

Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.

Déu ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.

­­

COMENTARIO

El Evangelio de Juan presenta aquí la clave de lectura para todo el relato que él va a exponer, a mi entender esa clave está en la última frase de este párrafo, donde escribe: “nadie ha visto jamás a Dios; el Hijo único Dios, que está al lado del Padre, es quien lo ha revelado”, es decir a Dios no podemos conocerlo, solamente en Jesús vemos a Dios y en Jesús lo conocemos.

El misterio de la encarnación de Dios en Jesús es que Dios se despoja de todo y se funde con lo humano. Este es el acontecimiento que en estas fechas estamos celebrando los cristianos. Dios se hace presente en la historia, pero lo hace en lo marginal de nuestro mundo, en el establo de un pueblo, acompañado por los “nadie” de la sociedad, solo este detalle ya es suficiente para que nos obliguemos a revisar nuestros criterios y forma de ver la vida.

Dios ve el mundo de forma diferente a nosotros, que lo vemos desde la importancia, hemos integrado en nuestra vida que lo más influyente es ser importantes (dinero, fama, títulos, poder influencias…) Dios está fuera de esa dinámica y de esa manera de conocimiento y pensamiento, cuando nos atrevemos a decir que conocemos a Dios ya no es Dios sino una representación que de Él hacemos, lo que podemos conocer de Dios es lo que se nos ha revelado en el niño acostado en el pesebre, la grandeza de nuestro Dios es la grandeza de la humanidad de ese niño. Solo por medio de Jesús nos acercamos a las proximidades de Dios, que no está en el cielo, ni en el templo, ni en el rito y la norma, sino en ti, en mí y en el otro.

Cuando peligrosamente nos acercamos al deterioro del planeta, a perder la hermosura de una mirada limpia o la belleza de la ternura y la alegría reflejada en un rostro, Jesús viene y nos trae a Dios para enseñar cómo recuperar el encanto, la bondad y la humanidad.

Nos hallamos ante ese misterio donde solo uno puede adentrarse, Él está ahí en tu intimidad y solo tú puedes descubrir el tesoro. La Encarnación solo adquiere realidad dentro de ti, no la busques en ningún otro lugar, pero no padezcas Dios siempre se abaja y se hace humano en tu humildad.

Domingo Torres Almazán