Evangeli 26 de setembre

Marc 9,30-37

Paraula de Déu

Jesús anuncia per segona vegada la mort i resurrecció

 

 Jesús i els seus deixebles travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles i els deia:
—El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà.
Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.

Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà:
—Què discutíeu pel camí?
Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells era el més important. Aleshores s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir:
—Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.
Llavors va agafar un infant, el posà enmig d’ells, el prengué en braços i els digué:
—Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.

 


Comentari:

Els deixebles travessaven Galilea seguint un Home. Estan convençuts que és el Messies. Esperen una mostra de poder, el poder d’un rei que salvarà el poble. Fins i tot discuteixen entre ells sobre quins llocs ocuparan en el nou Regne.

Però Jesús els descol·loca. Trenca els seus esquemes amb el seu missatge.

El Fill de l’Home serà entregat i morirà. Poc després ressuscitarà.

Qui vulgui ser considerat el primer, el més important, que es posi l’últim i es faci servidor dels altres.

Jesús mira al seu voltant buscant una vegada més un exemple que els ajudi a comprendre. I els presenta un nen, petit, feble, innocent, sense malícia, ignorat per savis i poderosos i sentencia… Qui no estima un d’aquests infants, no m’estima a mi ni al meu Pare que m’envia.

Nosaltres haguéssim quedat igual de perplexes davant de les paraules de Jesús. Ens pot semblar que és innata en l’ésser humà la necessitat de poder. Jesús ens diu que anem equivocats. La plenitud de la persona amb Déu, la felicitat d’homes i dones només arriba si ens donem als altres, si estimem, si ens fem senzills com infants.

I al costat de les seves paraules, el seu exemple donant la vida per cadascú de nosaltres, patint i morint a la creu en un últim gest d’amor infinit. Un gest, també confiat i esperançat, amb la mirada posada en Déu que el tornà a la vida en la Resurrecció.

I ara, tu i jo, pensem…

Al servei de qui estem posant les nostres forces, el nostres recursos, la nostra pregària, el nostre temps, la nostra vida?

Som-hi! …i amb un somriure, que Déu ens estima!

 

Cooperadors Salesians

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.