DIUMENGE III DE PASQUA / Cicle A

 

Lectura primera Fets 2,14.22b-33

La mort no podia de cap manera retenir-lo captiu

Lectura dels Fets dels Apòstols

 

Salm responsorial 15,1-2 i 5.7-8.9-10.11 (R.: 11a)

 

Lectura segona 1Pe 1,17-21

El preu del vostre rescat és una sang preciosa, la de Crist,

sacrificat com un anyell sense tara

Lectura de la primera carta de sant Pere

 

Al·leluia Cf. Lc 24,32

 

Evangeli Lc 24,13-35

El reconegueren quan partia el pa

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Aquell mateix diumenge dos dels deixebles de Jesús se n’anaven a un poble anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells comentant aquests incidents.

Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb ells, però Déu impedia que els seus ulls el reconeguessin. Ell els preguntà: «De què discutiu entre vosaltres tot caminant?». Ells s’aturaren amb un posat trist i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: «De tots els forasters que hi havia aquests dies a Jerusalem, ets l’únic que no saps el que hi ha passat?». Els preguntà: «Què?». Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret. S’havia revelat com un profeta poderós en obres i en paraules davant Déu i el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l’entregaren perquè fos condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el cos, i han vingut a dir-nos que fins i tot se’ls han aparegut uns àngels i els han assegurat que ell és viu. Alguns dels qui eren amb nosaltres han anat al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit, però a ell, no l’han vist pas».

COMENTARI:

El camí d’Emaús és una imatge de la vida cristiana: caminem amb dubtes i problemes, Crist se’ns apropa i ens escolta, ens il·lumina amb la paraula, se’ns revela en els signes i ens envia a anunciar-ho.

Dos deixebles caminen allunyant-se de Jerusalem. Havien posat la seva esperança en Jesucrist, la seva mort a la creu sembla haver-ho destruït tot. Això reflexa una experiència molt humana: quan Deu no actua com esperem, sentim confusió, ens sentim perduts.

El Jesús ressuscitat camina amb ells, tanmateix no el reconeixen. De vegades oblidem que Jesús sempre està amb nosaltres. El dolor, la tristesa o les idees equivocades no ens deixen veure’l.

Jesús els  explica les Escriptures.

La paraula de Déu ens il·lumina en els moments obscurs de la nostra vida.

Alguna cosa dins seu comença a canviar.

Finalment, reconeixen Jesús quan parteix el pa. Aquest gest té un profund significat, ens porta a l’Eucaristia, ens ensenya que Jesús es fa present en la senzillesa, en la quotidianitat i en la comunitat.

Han de tornar immediatament a Jerusalem. La trobada amb Crist ens transforma. Ens fa passar de la tristor a l’alegria, de l’allunyament a la missió, del dubte al testimoni. Cal donar testimoni.

 

Salesians Cooperadors

 

 

 

 

 

________________________________

DIUMENGE  IV DE QUARESMA / Cicle A

 

Lectura primera Sa 16, 1b.6-7.10-13a

David és ungit rei d’Israel

Lectura del primer llibre de Samuel

 

Salm responsorial El Senyor és el meu pastor, no em manca res.

 

Lectura segona Ef 5,8-14

Ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes

 

Al·leluia Jn 8,12b

 

 Evangeli Jn 9,1-41

Anà a Siloè, s’hi rentà i tornà veient-hi

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. Llavors escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloè». Aquest nom significa «Enviat». Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat o els qui l’havien vist sempre captant deien: «¿No és aquell home que vèiem assegut captant?». Uns responien: «Sí que és ell». Altres dient: «No és pas ell; és un que s’hi sembla». Ell digué: «Sí que el soc».

Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com  havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig». Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu». Però altres responien: «¿Com és possible que un pecador faci tals miracles?». I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, ¿tu què en dius d’ell?». Ell contestà: «Que és un profeta».

Li respongueren: «¿Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?». I el van excloure de la sinagoga.

Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el troba, li digué: «¿Creus en el Fill de l’home?». Ell respongué: «I, ¿qui és Senyor, perquè hi pugui creure?». Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu». Li diu ell: «Hi crec, Senyor». I l’adorà.

COMENTARI:

La Quaresma és temps de renovació de la vida cristiana en vistes a la propera celebració de la Pasqua en què renovarem els nostres compromisos baptismals. En aquest quart diumenge se’ns proclama la guarició del cec de naixement, segons l’evangelista Joan. Davant la creença antiga que la malaltia era un càstig pel pecat, Jesús aclareix que el sofriment no és una sentència, sinó una oportunitat perquè es manifesti la glòria de Déu.

La curació amb aigua a la font de Siloé simbolitza el Baptisme, el sagrament de la il·luminació que ens obre els ulls a la fe. Tanmateix, aquest miracle deslliga un conflicte amb els dirigents jueus. Els fariseus, que són gent seriosa i defensora de la puresa, de la norma i del control no suporten que Déu se surti del guió. Ells “saben” qui és pur i qui no. Ells reparteixen carnets de pertinença. I com no poden negar el fet –l’home veu!–, ataquen a la persona: “aquest home és un pecador”. Aquesta frase és una pedra que amb violència converteix la biografia de l’altre en sentència.

En la nostra societat continuem fent el mateix, encara que amb un vocabulari i formes noves, etiquetem a persones pel seu origen, per la seva història, per la seva caiguda, per la seva situació afectiva, per la seva salut mental, per la seva manera de viure, pel seu accent, pel seu passat. Les reduïm a un titular, a una estadística, i així ens estalviem el treball de conèixer-les. També a l’Església, a vegades sense adonar-nos, convertim la taula compartida de Jesús en un examen, i el temple en una duana, i l’Evangeli en un reglament, i la comunitat en un “club exclusiu”. Però el gest més bell de Jesús és que, en saber que l’home ha estat expulsat, el surt a buscar.

Jesús ha vingut per dilucidar els cors de les persones enfront d’ell. El pecat no consisteix a pastar fang o a guarir en dissabte. L’autèntic pecat està en no reconèixer en l’home Jesús l’Enviat, el Fill de Déu. Donem gràcies a Déu per la llum de la fe, per la gràcia de creure en Jesús, per tenir els ulls del cor prou oberts com per percebre-hi el Fill de Déu i Salvador del món. I demanem a Déu la gràcia de renovar la nostra vida cristiana segons aquesta fe, per poder celebrar la Pasqua amb una fe jove i una vida cristiana coherent.

Senyor, cura la meva mirada. Que vegi com Tu veus. Que en nom teu no deixi a ningú fora. Que, quan algú sigui expulsat, jo tingui el coratge de sortir amb tu a buscar-lo.

 

Salesians Cooperadors

__________________________________

 

 

 

 

DIUMENGE  VI DURNT L’ANY / Cicle A

 

Lectura primera Sir 15,15-20

Déu no mana a ningú que faci el mal

Lectura del llibre de Jesús fill de Sira

 

Salm responsorial Feliços els qui segueixen la llei del Senyor.

 

Lectura segona 1Co 2,6-10

Abans de tots els temps Déu ja tenia la saviesa enclosa en el seu pla, perquè sigui la nostra glòria

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Corint

 

Al·leluia Cf. Mt 11,25

 

 Evangeli Mt 5,17-37

Ja sabeu què van dir els antics, però jo us dic

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel. Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i el fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.

Ja sabeu que als antics els van manar: «No matis», i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern. Per això, ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. Si algú et porta al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mas dels guardes, i et tanquin a la presó. T’ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.

Ja sabeu que està manat: «No cometis adulteri». Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.

També està manat: «Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti en divorci». Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.

També sabeu que els antics els van manar: «No trenquis juraments». I també: «Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor». Doncs jo us dic: No juris mai: ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu senzillament sí, quan és sí, no, quan és no. Tot allò que dieu de més ve del Maligne».

COMENTARI:

Aquests diumenges previs al començament de la Quaresma, que iniciarem el proper dia 18, Dimecres de Cendra, hem llegit el Sermó de la Muntanya, que és com un resum de tot l’Evangeli. Fa dos diumenges escoltàvem les Benaurances; el passat diumenge, el manament de ser sal i llum; i avui, l’evangeli de sant Mateu ens parla del compliment dels manaments.

És possible que Mateu, en escriure aquest passatge, volgués respondre als interrogants d’una comunitat formada per jueus convertits al cristianisme. Molts dubtaven si havien de continuar complint la Llei de Moisès o si aquesta Llei havia de ser abolida per Jesús. La resposta és que Jesús no aboleix els preceptes antics, sinó que els aprofundeix. Va venir a completar-los.

Jesús no canvia les normes per d’altres de noves, sinó que ens convida a comprendre’n l’esperit, a viure-les amb amor, no com una càrrega o una simple obligació. És per això que el text ens diu diverses vegades: «Heu sentit que es va dir…, però jo us dic…».

Jesús té prou cura d’ensenyar que el dissabte —és a dir, tota norma religiosa— està al servei de l’home, i no l’home al servei del dissabte. Jesús entén la Llei com un indicador que marca la direcció del camí que s’ha de seguir, però la Llei no és el camí. Les normes són com un senyal lluminós que ens adverteix d’allò que no hem d’oblidar.

No som cristians pel fet de complir mecànicament el que està manat. El cristià intenta ser obedient a la Llei, però sobretot busca ser més fidel a l’Esperit. No vol ser esclau de la norma, sinó continuar la inspiració de l’Esperit Sant.

 

Salesians Cooperadors

 

 

 

 

 

__________________________________

 

DIUMENGE  II DURNT L’ANY / Cicle A

 

 Evangeli Jn 1,29-34

Mireu l’anell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Joan veié que Jesús venia i digué: «Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món. És aquell de qui jo deia. Després de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia. Jo no  sabia qui era, però vaig venir a batejar amb aigua perquè ell es manifestés a Israel». Després Joan testificà: «He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Jo no sabia qui era, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: «Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l’Esperit Sant». Jo ho he vist, i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu».

 

COMENTARI:

Aquest relat de l’evangeli de Joan té un parell de nuclis molt significatius: Què és diu sobre Jesús i com és el procés d’identificació de Joan Baptista. Avui ens centrarem en el segon aspecte. En efecte, Joan el Baptista, després d’un itinerari personal arriba a una afirmació radical i plena: “… aquest és el Fill de Déu”. Ens podem preguntar, ¿Com ha esdevingut aquesta conclusió? ¿Ha estat una qüestió sobtada? ¿La identificació que fa Joan Baptista és quelcom que té implicacions? Els versets de l’evangeli de Joan a diferència de l’evangeli de Mateu no narren tant la descripció del baptisme de Jesús.

sinó una mena de biografia del procés personal Joan Baptista en basada en el seu testimoniatge. El Baptista, versets abans, és interrogat sobre qui és: “soc la veu d’un que crida en el desert…”; sobre que fa: “jo només batejo amb aigua”. Més tard Joan veié: “Mireu l’Anell de Déu…” i amplià: “he vist que l’Esperit baixava…”. I conclou: “Jo ho he vist i dono testimoni”. Un testimoniatge i una proclamació basada en l’anunci, l’acció, el servei, la mirada atenta i l’acolliment de l’Esperit.

Això ens permet preguntar-nos a nosaltres com és la nostra identificació de Jesús. És fonamentalment una idea o quelcom més?

 

Salesians Cooperadors

 

__________________________________

 

 

DIUMENGE IV D’ADVENT / Cicle A

 

Evangeli Mt 1,18-24

Jesús naixerà de Maria, l’esposa de Josep, fill de David

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble». Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres. Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa.

COMENTARI:

Avui, la litúrgia d’Advent ens presenta Josep, el qual rebrà de Déu una missió: el Fill de Déu, que naixerà de la Verge, restarà també sota la seva cura paternal.

El profeta Isaïes havia anunciat uns 700 anys abans: «Vet aquí que la verge concebrà i donarà a llum un fill». Perplex i mogut per la incomprensió davant de tan gran misteri, Josep, temorós de Déu i home bo, havia decidit en secret deixar Maria amb els seus pares, i troba en les paraules del missatger les raons per a desistir de la seva decisió i acceptar el misteri i els plans de Déu: «No tinguis por de prendre Maria per esposa!».

Sant Bernardí de Siena diu que «quan la Providència divina elegeix algú per a una gràcia particular o un estat superior, també dona a la persona escollida tots els carismes necessaris per a l’exercici de la seva missió». I així Josep, alliberat de pors i temors, es feu col·laborador en l’obra de l’Encarnació, amb capacitat i decisió per tal d’assumir aquesta honrosa i desafiant missió.

Avui vivim enmig de pors i inseguretats, en situacions que a voltes ens desanimen i ens duen a abandonar el vaixell, tot cercant en la fugida solucions per a les realitats difícils. Però enmig de la pregària silenciosa, el Senyor també ens diu: “no tingueu por” i ens encoratja a acceptar confiats i decidís els seus designis.

En els nostres dies, el Papa Lleó XIV ens anima: «Déu ens estima a tots i el mal no prevaldrà. Estem tots en les mans de Déu i, sense por, tots units a la mà de Déu i els uns amb els altres, continuem endavant».

Salva i M. Àngela

SS.CC. Centre Sant Antoni

 

__________________________________

 

DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY / Cicle C

  Evangeli Lc 21,5-19

Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, alguns parlaven del temple, fent notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué: «Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra». Llavors li preguntaren: «Mestre, quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?». Jesús respongué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s’apropiaran el meu nom. Diran: “Soc jo”, i també: “Ja arriba el moment”. Deixeu-los estar; no hi aneu, amb ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida». Després els deia: «Una nació prendrà les armes contra una altra, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d’amenaça. Però abans de tot això se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida».

 

COMENTARI:

L’evangelista Lluc clou la predicació de jesús amb un discurs profètic sobre la fi dels temps.

En l’Evangeli es parla de destrucció, devastació, guerres, persecucions i catàstrofes; més que un evangeli o anunci de bones noticies, pot semblar, en una primera impressió, una crònica negra de desgràcies i desventures. Tanmateix, el missatge, no és de terror ni de por, sinó d’ànim i d’esperança.

En mig de les dificultats sempre brolla la presència de Déu que salva. Jesús ho assegura amb aquesta expressió: “Ni un sol cabell del vostre cap no pareixerà; amb la vostra perseverança salvareu les vostres ànimes”.

A la nostra vida actual continuem veient i patint moments tràgics que poden sorprendre’ns en qualsevol moment… Qui no recorda les víctimes de la DANA, al País Valencià?

Els cristians, en els moments difícils, hem de tenir una fe perseverant; hem d’estar atents al que succeeix socialment i aprofitar el temps al servei del Regne de Déu, essent fidels i confiant en el nostre Déu misericordiós.

Hem de demostrar qui som en el servei quotidià, perquè val la pena lluitar per allò que té valor davant Déu i és bo per a tothom, donant el nostre testimoni.

Nosaltres tenim la llum i la veritat en l’Evangeli, que ens anima a vèncer el pànic amb l’esperança d’un món millor.

 

Salesians Cooperadors

__________________________________

DIUMENGE XXIX DURANT L’ANY / Cicle C

  

Evangeli Lc 18,1-8

Déu farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança: «En una ciutat hi havia un jutge que desconeixia tot temor de Déu i tota consideració als homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: “Feu-me justícia contra aquest home que pledeja contra mi”. El jutge durant molts dies no li’n feia cas, però a la fi pensà: “A mi no em diu res el temor de Déu ni la consideració als homes, però aquesta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més”».

I el Senyor digué: «Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes. I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però quan el Fill de l’home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?».

COMENTARI:

Jesús avui ens explica la història d’una dona que no es cansa de demanar justícia. No té poder ni influències, però té una cosa molt més forta: perseverança. A força d’insistir, aconsegueix que fins i tot un jutge injust l’escolti.

Amb aquesta paràbola, Jesús ens recorda que Déu no és com aquell jutge: Ell ens escolta sempre, coneix les nostres lluites i mai no es desentén de nosaltres. El que ens demana és no perdre la fe, no rendir-nos, continuar confiant encara que sembli que res no canvia.

Com a Salesià Cooperador, aquest passatge em fa pensar molt en Don Bosco: un home de pregària constant, però també d’acció. Ell deia que cal“pregar com si tot depengués de Déu i treballar com si tot depengués de nosaltres”.

Potser tu no formes part de la família salesiana, però segur que entens aquesta invitació: no deixis que el cansament apagui la teva fe ni les ganes de fer el bé. Prega, sí, però també actua. Mantén viva l’esperança, perquè la fe no és només creure… és confiar i continuar endavant, encara que costi.

I al final, quan Jesús pregunta si trobarà fe a la terra, potser ens mira a nosaltres i somriu, esperant una resposta valenta: “Sí, Senyor, aquí seguim, insistint i confiant.”

 Salesians Cooperadors

 

__________________________________

 

DIUMENGE XXV DURANT L’ANY / Cicle C

 Evangeli Lc 16,1-13

No podeu servir Déu i les riqueses

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: «A un home ric li van denunciar que el seu administrador malversava els seus béns. Ell el cridà i li digué: “Què és això que sento dir de tu? Dona’m comptes de la teva administració: d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns”. L’administrador va pensar: “Què podré fer, ara que el meu amo em despatxa de l’administració? Per cavar, no tinc prou força; anar a captar em fa vergonya. Ja sé què he de fer per trobar qui em vulgui a casa seva quan perdré l’administració”.

I cridà un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: “Quant deus al meu amo?” Ell li contestà: “Cent bidons d’oli”. Li digué: “Aquí tens el teu rebut. Seu de pressa i escriu-ne un que digui cinquanta”. A un altre li digué: “I tu, quant deus?” Li contestà: “Cent sacs de blat”. Li diu: “Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta”».

I aquest administrador de riquesa enganyosa, el Senyor el lloà així: «Ha estat prudent, perquè, en el tracte amb els homes de la seva mena, els homes del món són més prudents que els fills de la llum.

I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobeu qui us rebi eternament a casa seva.

L’home que és fidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor, i l’home infidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor. Per això, si no fóssiu fidels en l’administració de les riqueses enganyoses, qui us confiaria les riqueses veritables? Si no fóssiu fidels en les riqueses que són d’un altre, qui us confiaria les que de dret us corresponen? Ningú no pot servir dos amos: si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses».

COMENTARI CATALÀ:

Aquest Evangeli ens sacseja i ens fa pensar: a qui estem servint realment amb la nostra vida? Jesús ens diu amb claredat: «No podeu servir Déu i les riqueses». I no ho diu per fer-nos sentir culpables, sinó per ajudar-nos a viure amb llibertat i plenitud.

La història de l’administrador ens mostra que cal ser hàbils i responsables, però sobretot honestos i fidels, fins i tot en les coses petites. Quan som de confiança amb allò senzill —un favor, un somriure, un compromís assumit—, també ho serem en el que té més valor: l’amor, la pau, la justícia.

Aquest missatge és per a tothom: petits i grans, creients o buscadors. Ens anima a posar les persones per davant de les coses, a fer servir el que tenim no per lluir-nos, sinó per ajudar, compartir i fer el bé.

Imaginem un món on tothom viu així: amb cor net, mans obertes i mirada lluminosa. Això és viure de veritat! I és el camí que Jesús ens proposa: servir Déu és estimar amb alegria, viure amb sentit, i buscar sempre el bé dels altres.

COMENTARIO CASTELLANO:

Este Evangelio nos sacude y nos hace pensar: ¿a quién estamos sirviendo realmente con nuestra vida? Jesús lo dice con claridad: «No podéis servir a Dios y al dinero». Y no lo dice para hacernos sentir culpables, sino para ayudarnos a vivir con libertad y plenitud.

La historia del administrador nos muestra que hay que ser hábiles y responsables, pero sobre todo honestos y fieles, incluso en las cosas pequeñas. Cuando somos personas de confianza en lo sencillo —un favor, una sonrisa, un compromiso asumido—, también lo seremos en lo que tiene más valor: el amor, la paz, la justicia.

Este mensaje es para todos: jóvenes y mayores, creyentes o buscadores. Nos anima a poner a las personas por delante de las cosas, a usar lo que tenemos no para lucirnos, sino para ayudar, compartir y hacer el bien.

Imaginemos un mundo donde todos vivan así: con el corazón limpio, las manos abiertas y la mirada luminosa. ¡Eso es vivir de verdad! Y ese es el camino que Jesús nos propone: servir a Dios es amar con alegría, vivir con sentido y buscar siempre el bien de los demás.

 

Salesians Cooperadors Centre de Ciutadella

___________________________________

 

DIUMENGE XX DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 12,49-57

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps Jesús deia als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar! He de passar la prova d’un baptisme. Com em sento el cor oprimit fins que no l’hauré passada! Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. És la divisió, el que he vingut a portar. Des d’ara dins una mateixa casa n’hi haurà cinc de dividits: Tres contra dos, i dos contra tres. El pare renyirà amb el fill i el fill amb el pare; la mare renyirà amb la filla i la filla amb la mare; la sogra renyirà amb la nora i la nora amb la sogra».

Deia també a la gent: «Quan veieu sortir un núvol a ponent, dieu tot seguit: “Ja ve la pluja”. I efectivament, la pluja arriba. I quan el vent bufa del sud, dieu: “Farà calor”. I en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l’aspecte de la terra i el cel, i ara no endevineu quins moments esteu vivint? Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?».

 

COMENTARI CATALÀ:

En paraules semblants, més d’una vegada, jo he expressat uns sentiments de desànim com els de Jesús dient alguna cosa semblant a “jo estic molt implicat en la causa cristiana i la gent que m’envolta ho viu superficialment”.

Avui sento que les lectures són com si Jesús em posés un mirall davant meu: “No et creguis tant implicat”, “Quina mirada més esbiaixada si penses que els qui t’envolten no estan implicats. I tu què saps?”

Em comença posant l’exemple del profeta Jeremies: “Que, potser, has estat a les portes de la mort (al fons d’una cisterna fangosa) per causa meva? I jo responc interiorment… doncs NO. I quantes altres persones arrisquen la seva vida per l’Evangeli!

Després Jesús parla als seus deixebles, és a dir, em parla a mi: “Mires els núvols i saps que plourà; sents el vent i saps que farà calor”. En altres paraules: “Tens una raó poderosa i una experiència de vida i, és clar, ja saps què dir, què pensar i què fer per a viure de forma còmode i confortable”. Jesús em sacseja: “per què no vius tan apassionadament com jo?”.

Per últim, el company Pau em marca l’horitzó inabastable del Jesús de la Passió per assolir la Resurrecció. Certament la Paraula de Déu, avui, és exigent.

 

COMENTARIO CASTELLANO:

En palabras parecidas, más de una vez, yo he expresado unos sentimientos de desánimo como los de Jesús diciendo algo parecido a “yo estoy muy implicado en la causa cristiana y la gente que me rodea lo vive superficialmente”.

Hoy siento que las lecturas son como si Jesús me pusiera un espejo delante de mí: “No te creas tan implicado”, “Qué mirada más sesgada si piensas que quienes te rodean no están implicados. ¿Y tú qué sabes?”

Me empieza poniendo el ejemplo del profeta Jeremías: “Que, tal vez, ¿has estado a las puertas de la muerte (en el fondo de una cisterna fangosa) por mi causa? Y yo respondo interiormente… pues NO. ¡Y cuántas otras personas arriesgan su vida por el Evangelio!”

Después Jesús habla a sus discípulos, es decir, me habla a mí: “Miras las nubes y sabes que lloverá; sientes el viento y sabes que hará calor”. En otras palabras: “Tienes una razón poderosa y una experiencia de vida y, por supuesto, ya sabes qué decir, qué pensar y qué hacer para vivir de forma cómoda y confortable”. Jesús me sacude: “¿por qué no vives tan apasionadamente como yo?”

Por último, el compañero Pablo me marca el horizonte inalcanzable del Jesús de la Pasión para alcanzar la Resurrección. Ciertamente la Palabra de Dios, hoy, es exigente.

 

Salesians Cooperadors Centre Don Bosco

 

___________________________________

 

DIUMENGE XVI DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 10,38-42

Marta l’acollí. Maria ha escollit la millor part

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no us fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m’ajudi». El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa».

COMENTARI CATALÀ:

En aquest passatge de l’evangeli de Lluc se’ns presenten dues opcions: l’acció de servir i atendre, representada per Marta i l’altra, l’acció d’escoltar i dedicar temps a la Paraula, representada per Maria. No n’hi ha una de millor que l’altra, l’important és trobar l’equilibri entre les tasques i l’atenció espiritual. Cal ajudar i ocupar-se de les necessitats del proïsme; però cal no oblidar l’aliment espiritual que és la pregària.

Jesús ho recorda a Marta i ens ho fa veure a nosaltres, sobretot en aquests temps que estem tan atrafegats, valorar i dedicar temps al que realment nodreix el nostre cor i ànima; cosa que fa que després la nostra feina sigui el fruit de l’amor als altres, com deia la Mare Teresa de Calcuta.

COMENTARIO CASTELLANO:

En este pasaje del evangelio de Lucas se nos presentan dos opciones: una la acción de servir y atender, representada por Marta y la otra la acción de escuchar y dedicar tiempo a la Palabra, representada por María. No hay una mejor que la otra, lo importante es encontrar el equilibrio entre las tareas y la atención espiritual. Es necesario ayudar y ocuparse de las necesidades del prójimo; pero no hay que olvidar el alimento espiritual que es la oración.

Jesús se lo recuerda a Marta y nos lo hace ver a nosotros, sobre todo en estos tiempos que andamos tan atareados, el valorar y dedicar tiempo a lo que realmente nutre nuestro corazón y alma; lo que hace que después nuestro trabajo sea el fruto del amor a los demás, como decía la Madre Teresa de Calcuta.

 

Salesians Cooperadors Centre Don Bosco

___________________________________

Diumenge després de Pentecosta

SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Cicle C

 

Evangeli Jo 16,12-15

Tot allò que és del Pare és meu;

l’Esperit Sant rebrà d’allò que és meu i us ho anunciarà

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu».

COMENTARI CATALÀ:

Avui celebrem la solemnitat de la Santíssima Trinitat, una festa per alguns “complicada” i per molts difícil d’entendre.

Les lectures d’avui ens poden ajudar a entendre que el que celebrem és que Déu és un Déu d’amor. I Déu no pot ser amor sense res per estimar.

Quan Jesús ens parla de Déu com del seu Pare, o de que Ell i el seu Pare són una mateixa cosa, o de que ells, Pare i Fill, ens enviaran el seu Esperit perquè estigui sempre amb nosaltres, ens està revelant que Déu és comunió d’amor, d’estimació, de donació continua, de comunicació constant.

Creure en la Trinitat no és resoldre un problema matemàtic (tres és un o un és tres), sinó reconèixer la peculiaritat de la vida infinita de Déu en la que pot haver un reconeixement de la presència necessària de l’altre sense divisió, i ambdós ho gaudeixen com a do comú en l’Esperit, que participa de la mateixa divinitat dels dos.

En Déu, ésser és donar-se. Déu decideix donar-se fora d’Ell mateix en la creació i fer-se present ell mateix en el nostre món, fent que el Fill assumeixi una naturalesa humana i que el do de la mateixa vida divina, l’Esperit, romangui actiu en nosaltres.

COMENTARIO CASTELLANO:

Hoy celebramos la solemnidad de la Santísima Trinidad, una fiesta para algunos «complicada» y para muchos difícil de entender.

Las lecturas de hoy nos pueden ayudar a entender que lo que celebramos es que Dios es un Dios de amor. Y Dios no puede ser amor sin un objeto de su amor.

Cuando Jesús nos habla de Dios como de su Padre, o de que Él y su Padre son una misma cosa, o de que ellos, Padre e Hijo, nos envían su Espíritu porque siempre está con nosotros, nos está revelando que Dios es comunión de amor, de estima, de donación continua, de comunicación constante.

Creer en la Trinidad no es resolver un problema matemático (tres es uno o uno es tres), sino reconocer la peculiaridad de la vida infinita de Dios en la que puede haber un reconocimiento de la presencia necesaria del otro y ambos lo celebren como un don común en el Espíritu, que participa de la misma divinidad de los dos.

En Dios, ser es darse. Dios decide darse fuera de Él mismo en la creación y hacerse presente en nuestro mundo, para que el Hijo asuma una naturaleza humana y que el don de la misma vida divina, el Espíritu, está siempre vivo en nosotros.

 

Salesians Cooperadors Centre Don Bosco

__________________________________

DIUMENGE V DE PASQUA / Cicle C

 

Evangeli Jo 13,31-33a.34-35

Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué: «Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat.

Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus».

COMENTARI CATALÀ:

El poble jueu, en la seva aliança amb Déu, va anar complicant la seva fe, amb un munt de lleis i normatives; totes destinades teòricament a complir la voluntat de Déu. Al llarg de la seva vida pública, Jesús constantment anava saltant-se, totes les lleis jueves que no tenint cap sentit, ni beneficiaven a les persones quan les complien. Això va fer que entre els notables de la llei i Ell hi hagués certa tibantor. Finalment, ens dona un manament nou, el manament que substitueix tots els altres que ens ha de portar a la felicitat i a la vida eterna. Com és possible que una cosa tan senzilla, com és estimar-nos, ens costi tant d’aconseguir? Moltes vegades hem sentit el comentari, que ser cristià és molt difícil, ja que la condició humana està plena d’egoismes, enveges, que ens impedeixen estimar. Estimar-nos sense condicions, ni recompenses, és acceptar als altres, tal com són, estimar-los fins i tot quan ens han fet mal, I sobretot perdonar als nostres enemics. Que difícil és ser cristià!

COMENTARIO CASTELLANO:

El pueblo judío, en su alianza con Dios, fue complicando su fe, con un montón de leyes y normativas; todas destinadas teóricamente a cumplir la voluntad de Dios. A lo largo de su vida pública, Jesús constantemente iba saltándose, todas las leyes judías que, no tenían ningún sentido, ni beneficiaban a las personas cuando las cumplían. Esto hizo que entre los notables de la ley y Él hubiera cierta tirantez. Finalmente, nos da un mandamiento nuevo, el mandamiento que sustituye todos los otros que nos tiene que llevar a la felicidad y a la vida eterna. ¿Cómo es posible que una cosa tan sencilla, como es amarnos, nos cueste tanto de conseguir?. Muchas veces hemos sentido el comentario, que ser cristiano es muy difícil, puesto que la condición humana está llena de egoísmos, envidias, que nos impiden amar. Amarnos sin condiciones, ni recompensas, es aceptar a los otros, tal como son, amarlos incluso cuando nos han hecho daño, Y, sobre todo, perdonar a nuestros enemigos. ¡Qué difícil es ser cristiano!

 

Salesians Cooperadors

___________________________________

 

DIUMENGE DE PASQUA

LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

 

Evangeli  Jo 20,1-9

Havia de ressuscitar d’entre els morts

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.

Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

En lloc d’aquest evangeli es pot llegir el de la Nit Santa (Any A, B o C). A la missa vespertina, també el pot substituir l’evangeli del diumenge III de Pasqua del cicle A (els deixebles d’Emaús, Lc 24,13-35).

 

COMENTARI CATALÀ:

La promesa de Déu es compleix. Jesús ressuscita. Després d’una setmana de patiment, i d’entrega personal per a complir el que Déu havia dit, Jesús es farà present, però ara d’una altra manera. Han estat uns dies de dubte, de confusió, de dispersió dels deixebles, de por i de caos. Avui l’Evangeli se centra en el sepulcre buit, però aquest sepulcre només és punt de partida, en el sepulcre hi podrem veure la celebració de la VIDA.

I és precisament una dona, Maria Magdalena qui Jesús tria per anar a donar la Bona Notícia. És la dona qui tria Joan al seu l’Evangeli per ser la primera de tenir experiència de Jesús ressuscitat. En els altres Evangelis no hi és només ella sola, són més dones les que van al sepulcre. Aquí és ella qui de bon matí, quan encara és fosc, fa el pas d’anar al sepulcre.

I quins són els sepulcres buits avui? La guerra, els oblidats en la nostra societat, les pobreses generades per crisi econòmica. O també els moments personals de buit o desesperança.

I és que cal estar preparats, expectants i amb el cor a l’aguait. I, ja de bon matí, anar-hi.

I aquestes dones de l’Evangeli seran qui porten vida i qui les que descobreixen Vida Nova. La dona es presenta aquí com a receptiva, atenta i proactiva, com a primera creient, evangelitzadora i pilar de la nova comunitat cristiana.

Tant Maria com els deixebles experimenten la Pasqua, no sols pel sols fet del sepulcre buit, per la sorpresa del gran buit o la tristor,  sinó per la proactivitat de viure i deixar-se transformar pel mateix Crist Ressuscitat. Déu es fa present a qui està preparat per acollir-lo i és Maria i els deixebles qui amb el cor receptiu l’acullen.

Les dones a més, senten la necessitat de compartir-ho, d’anar a buscar els deixebles. Déu els demana compartir la seva resurrecció. Són elles qui seran pilars per a la nova Comunitat Cristiana que, esporuguida després de la mort, va creixent entorn l’experiència del Ressuscitat.

Un altre aspecte a destacar és l’actitud de descoberta de la NOVA VIDA: “corrents”. No amb un córrer de desesperació, estressat, sinó decidit, diligent, dinàmic.

Com es troba la resurrecció? Primer amb sorpresa, però corrents. Córrer pot significar una actitud aquí en l’Evangeli que mostra interès, ganes de compartir, transmetre i evangelitzar.

Que sapiguem com Maria Magdalena estar receptius a la VIDA NOVA, amb esperit de canvi i acollida, diligents i amb treball comunitari de viure la fe amb sinodalitat d’Església.

 

COMENTARIO CASTELLANO:

La promesa de Dios se cumple. Jesús resucita. Después de una semana de sufrimiento, y de entrega personal para cumplir lo que Dios había dicho, Jesús se hará presente, pero ahora de otra forma. Han sido unos días de duda, de confusión, de dispersión de los discípulos, de miedo y de caos. Hoy el Evangelio se centra en el sepulcro vacío, pero este sepulcro es sólo punto de partida, en el sepulcro podremos ver la celebración de la VIDA.

Y es precisamente una mujer, María Magdalena quien Jesús elige para ir a dar la Buena Noticia. Es la mujer a quien elige Juan en su Evangelio por ser la primera en tener experiencia de Jesús resucitado. En los demás Evangelios no está únicamente ella sola, son más mujeres las que van al sepulcro. Aquí es ella quien, por la mañana, cuando todavía está oscuro, da el paso de ir al sepulcro.

¿Y cuáles son los sepulcros vacíos hoy? La guerra, los olvidados en nuestra sociedad, las pobrezas generadas por crisis económica. O también los momentos personales de vacío o desesperanza.

Y es que hay que estar preparados, expectantes y con el corazón al acecho. Y, ya de buena mañana, ir.

Y estas mujeres del Evangelio serán quienes llevan vida y quienes les descubran Vida Nueva. La mujer se presenta aquí como receptiva, atenta y proactiva, como primera creyente, evangelizadora y pilar de la nueva comunidad cristiana.

Tanto María como los discípulos experimentan la Pascua, no sólo por el mero hecho del sepulcro vacío, por la sorpresa del gran vacío o la tristeza, sino por la proactividad de vivir y dejarse transformar por el mismo Cristo Resucitado. Dios se hace presente a quien está preparado para acogerlo y son María y los discípulos quienes, con el corazón receptivo, le acogen.

Las mujeres, además, sienten la necesidad de compartirlo, de ir a buscar a los discípulos. Dios les pide compartir su resurrección. Son ellas quienes serán pilares para la nueva Comunidad Cristiana que, atemorizada después de la muerte, va creciendo en torno a la experiencia del Resucitado.

Otro aspecto a destacar es la actitud de descubrimiento de la NUEVA VIDA: “corriendo”. No con un correr de desesperación, estresado, sino decidido, diligente, dinámico.

¿Cómo se encuentra la resurrección? Primero con asombro, pero corriendo. Correr puede significar una actitud, aquí en el Evangelio que muestra interés, ganas de compartir, transmitir y evangelizar.

Que sepamos, cómo María Magdalena, estar receptivos a la VIDA NUEVA, con espíritu de cambio y acogida, diligentes y con trabajo comunitario de vivir la fe con sinodalidad de Iglesia.

 

 Salesians Cooperadors

 _____________________________________

DIUMENGE II DE QUARESMA / Cicle C

 

Evangeli Lc 9,28b-36

Mentre Jesús pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. Pere i els seus companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: «Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Parlava sense saber què es deia. Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo». Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.

 

COMENTARI CATALÀ:

Aquest passatge ens presenta l’episodi de la Transfiguració de Jesús, un moment clau en el seu misteri. Jesús puja a la muntanya amb Pere, Jaume i Joan per pregar, i allà es transfigura davant d’ells, apareixent amb Moisès i Elies, figures representatives de la Llei i els profetes. Aquesta escena ens revela la glòria de Crist, la seva passió, mort i resurrecció.

Pere, sorprès i meravellat, vol retenir aquell instant i proposa fer tres tendes. Però una veu del cel, la veu del Pare, els revela el més important: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit, escolteu-lo”. Aquest detall és essencial: més enllà de l’experiència extraordinària, el que importa és escoltar i seguir Jesús en la vida quotidiana.

La Transfiguració ens recorda que la nostra fe no es basa només en moments d’èxtasi espiritual, sinó en l’obediència i el seguiment de Crist, fins i tot en el camí cap a la creu. És una crida a viure la nostra fe amb esperança, sabent que, malgrat les dificultats, la glòria de Déu es manifestarà plenament en nosaltres.

Que aquest passatge ens ajudi a escoltar Jesús i a deixar-nos transformar per la seva presència.

 

COMENTARIO CASTELLANO:

Este pasaje nos presenta el episodio de la Transfiguración de Jesús, un momento clave de su misterio. Jesús sube a la montaña con Pedro, Jaime y Juan para rezar, y allí se transfigura delante de ellos, apareciendo con Moisés y Elías, figuras representativas de la Ley y de los profetas. Esta escena nos revela la gloria de Cristo, la pasión, muerte y resurrección.

Pedro, sorprendido y maravillado, quiere retener este instante y propone hacer tres tiendas. Pero una voz desde el cielo, la voz del Padre les revela lo más importante: “Este es mi Hijo, el elegido, escuchadle”. Este detalle es esencial: más allá de la experiencia extraordinaria, lo que más importa es escuchar y seguir a Jesús en la vida cotidiana.

La Transfiguración nos recuerda que nuestra fe no se basa solamente en momentos de éxtasis espiritual, sino en la obediencia y el seguimiento de Cristo, incluso en el camino hacia la cruz. Es una llamada a vivir nuestra fe con esperanza, sabiendo que, a pesar las dificultades, la gloria de Dios se manifestará plenamente en nosotros.

Que este pasaje nos ayude a escuchar a Jesús y a dejarnos transformar por su presencia.

 

 Salesians Cooperadors

 _____________________________________

DIUMENGE VI DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 6,17.20-26

Feliços els pobres. Ai de vosaltres els rics

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús amb els deixebles baixà de la muntanya i s’aturà en un indret pla on hi havia molts dels seus seguidors i una gentada del poble que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó. Jesús alçà els ulls i digué mirant els seus deixebles: «Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres. Feliços els qui ara passeu fam: vindrà el dia que sereu saciats. Feliços els qui ara ploreu: vindrà el dia que riureu. Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us esquivarà, us ofendrà i denigrarà el vostre nom: aquell dia alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel; igual feien els seus pares amb els profetes.

Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol. Ai de vosaltres els qui ara aneu tips: vindrà el dia que passareu fam. Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà el dia que us doldreu i plorareu. Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igual feien els seus pares amb els falsos profetes».

 

COMENTARI CATALÀ:

El fragment de l’Evangeli de Lluc ens invita a reflexionar sobre els valors del Regne de Déu que, malauradament  sovint, contrasten amb els criteris del món.

Jesús es va dirigir als seus deixebles i a la multitud que s’aplegava i va proclamar una inversió de les situacions humanes.

Els pobres, els qui ploren, passen fam i els perseguits són considerats feliços perquè el Regne de Déu és per a ells.

Aquestes benaurances no són una exaltació del patiment ni del sofriment, sinó una invitació a posar la confiança en Déu i en la seva justícia. Una confiança i una justícia que transforma la realitat.

Aquesta inversió també inclou una advertència per als poderosos, els rics, els satisfets i els aclamats de la societat. No tant com un càstig, sinó com una crida a la conversió i a no posar la seguretat ni la confiança en la riquesa o en el reconeixement humà.

Jesús ens convida a viure amb un cor obert i solidari i a posar els altres, al centre de les nostres vides, especialment els més necessitats.

En un món que sovint valora l’èxit material i l’aparença, aquest text ens recorda que el veritable tresor és l’amor de Déu i el  servei als altres.

Les benaurances són un camí d’esperança i de fe, que ens impulsen a construir una societat més justa, on la compassió i la generositat siguin els fonaments i els veritables motors de la nostra vida.

Salesians Cooperadors

 

COMENTARIO CASTELLANO:

El fragmento del Evangelio de Lucas nos invita a reflexionar sobre los valores del Reino de Dios que, desgraciadamente, contrastan con los criterios del mundo.

Jesús se dirigió a sus discípulos y a la multitud que se reunía y proclamó una inversión de las situaciones humanas.

Los pobres, quienes lloran, pasan hambre y los perseguidos son considerados felices porque el Reino de Dios es para ellos.

Estas bienaventuranzas no son una exaltación del sufrimiento ni del sufrimiento, sino una invitación a poner la confianza en Dios y en su justicia. Una confianza y una justicia que transforma la realidad.

Esta inversión también incluye una advertencia para los poderosos, ricos, satisfechos y aclamados de la sociedad. No tanto como un castigo, sino como una llamada a la conversión y no poner la seguridad ni la confianza en la riqueza o en el reconocimiento humano.

Jesús nos invita a vivir con un corazón abierto y solidario ya poner a los demás, en el centro de nuestras vidas, especialmente a los más necesitados.

En un mundo que a menudo valora el éxito material y la apariencia, este texto nos recuerda que el verdadero tesoro es el amor de Dios y el servicio a los demás.

Las bienaventuranzas son un camino de esperanza y de fe, que nos impulsan a construir una sociedad más justa, donde la compasión y la generosidad sean los fundamentos y los verdaderos motores de nuestra vida.

 

 Salesians Cooperadors

 

_____________________________________

DIUMENGE II DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Jo 2,1-11

Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan

En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.

Veient que s’acabava el vi, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi». Jesús li respon: «Dona, per què m’ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora». Llavors la seva mare diu als qui servien: «Feu tot el que ell us digui». Hi havia allí sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una d’elles tenia una cabuda de quatre a sis galledes. Els diu Jesús: «Ompliu d’aigua aquestes piques». Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei». Ells n’hi portaren. El cap de servei tastà aquella aigua, que s’havia tornat vi. Ell no sabia d’on era, però ho sabien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos havien tret l’aigua. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: «Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris; però tu has guardat fins ara el vi millor».

Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.

 

COMENTARI CATALÀ:

Aquesta escena de l’evangeli és molt coneguda i és plena de detalls dels que podem aprendre. Un dels més rellevants és el paper tan important que té Maria, la mare de Jesús (hem de tenir en compte que Ella apareix poques vegades a l’evangeli). Això és important, ja que se’ns mostra a una Maria que no està simplement gaudint de la celebració, sinó que està atenta que tot funcioni bé, que tothom estigui a gust. Fruit d’aquesta preocupació, és Ella la que força una mica Jesús perquè es mostri ja com el Messies. Maria, amb la discreció i l’afecte d’una mare, li recorda que els convidats al banquet s’han quedat sense vi i que Ell els pot oferir el vi millor i, així, manifestar-se com el Messies. I la resposta de Jesús no és de distància, sinó que li recorda, com a deixebla que és, que encara no havia arribat la seva hora. Aquesta “hora” serà la del calvari, on també hi serà Maria, i on serà presentada com a Mare. Sant Joan ens està dient que Maria es preocupa per nosaltres, és necessària per conèixer Jesús i per això l’Església la rep com a Mare. Que sapiguem reconèixer-la com la nostra Mare, mantenint la seva actitud de cura dels altres, i reconeixement de Jesús com a Messies, seguint com a guia a la nostra vida les seves paraules: “feu el que Ell digui”.

 

COMENTARIO CASTELLANO:

Esta escena del evangelio es muy conocida, y está llena de detalles de los que podemos aprender. Uno de los más relevantes es el papel tan importante que tiene María, la madre de Jesús (debemos tener en cuenta que Ella aparece pocas veces en el evangelio). Esto es importante, pues se nos muestra a una María que no está simplemente disfrutando de la celebración, sino que está atenta a que todo funcione bien, a que todos estén a gusto. Fruto de esta preocupación, es Ella la que fuerza un poco a Jesús para que se muestre ya como el Mesías. María, con la discreción y el cariño de una madre, le recuerda que los invitados al banquete se han quedado sin vino y que Él puede ofrecerles el vino mejor y, de esa manera, manifestarse como el Mesías. Y la respuesta de Jesús no es de distancia, sino que le recuerda, como discípula que es, que todavía no había llegado su hora. Esta “hora” será la del calvario, en donde también estará María, y dónde será presentada como Madre. San Juan nos está diciendo que María se preocupa por nosotros, es necesaria para conocer a Jesús y por eso, la Iglesia la recibe como Madre. Que sepamos reconocerla como nuestra Madre, manteniendo su actitud de cuidado de los demás, y reconocimiento de Jesús como Mesías, siguiendo como guía en nuestra vida sus palabras: “haced lo que Él diga”.

 

Salesians Cooperadors

_____________________________________

DIUMENGE III D’ADVENT / Cicle C

 

Evangeli Lc 3,10-18

Què hem de fer també nosaltres?

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?». Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres». Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia també uns publicans que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?». Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert». Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?». Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada».

La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fora potser el Messies. Ell respongué dient a tothom «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga». Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

 

COMENTARI CATALÀ:

Comentari a l’Evangeli Lc 3, 10-18 (Diumenge 3r d’Advent)

Estem en un temps de preparació espiritual per a celebrar el Nadal; és un temps per a pregar, meditar la Paraula de Déu i demanar a l’Esperit Sant que ens il·lumini… però també per a concretar en accions aquest creixement espiritual. La lectura d’avui insisteix molt en això amb la pregunta «què hem de fer?», repetida tres vegades.

No hi ha prou amb un Advent de pregària i interioritat, encara que això també sigui necessari. Cal preguntar-nos en què afecta l’evangeli a la nostra conducta quotidiana. Si els cristians no ens comportem amb honestedat, caritat i justícia, de poc ens servirà portar una creueta al coll i una estampeta de la Mare de Déu en la cartera.

Les respostes de Joan Baptista són molt concretes: qui tingui dos vestits que en doni al qui no té, qui tingui menjar que  el comparteixi, qui tingui poder que sigui honest i just.

La primera feina que la lectura d’avui ens demana és plantejar-nos la mateixa pregunta: què hem de fer? Cada u, des de la nostra situació, activitat, professió i vocació, podem ser honrats, justos, fraterns, generosos. Cada u, segons allò que tenim, allò que fem, allò que podem aportar, rebem de Déu la resposta a través de la seva Paraula, de les necessitats que se’ns presenten al nostre voltant, de les persones amb que treballem i compartim la vida. Ningú no pot oblidar que ser autènticament cristià implica no sols allò que creu, sinó també allò que fa.

SS.CC. Grup Sant Antoni

 

COMENTARIO CASTELLANO:

Comentario al Evangelio Lc 3, 10-18 (Domingo 3º de Adviento)

Estamos en un tiempo de preparación espiritual para celebrar la Navidad; es un tiempo para orar, meditar la Palabra de Dios y pedir al Espíritu Santo que nos ilumine… pero también para concretar en acciones ese crecimiento espiritual. La lectura de hoy insiste mucho en esto con la pregunta “¿qué debemos hacer?”, repetida tres veces.

No es suficiente con un Adviento de oración e interioridad, aunque esto también sea necesario. Cabe preguntarse en qué afecta el evangelio a nuestra conducta cotidiana. Si los cristianos no nos comportamos con honestidad, caridad y justicia, de poco nos servirá llevar una crucecita al cuello y una estampita de Nuestra Señora en la cartera.

Las respuestas de Juan Bautista son muy concretas: quien tenga dos vestidos que dé a quien no tiene, quien tenga comida que lo comparta, quien tenga poder que sea honesto y justo.

El primer trabajo que la lectura de hoy nos pide es plantearnos la misma pregunta: ¿qué debemos hacer? Cada uno, desde nuestra situación, actividad, profesión y vocación, podemos ser honrados, justos, fraternos, generosos. Cada uno, según lo que tenemos, lo que hacemos, lo que podemos aportar, recibimos de Dios la respuesta a través de su Palabra, de las necesidades que se nos presentan a nuestro alrededor, de las personas con las que trabajamos y compartimos la vida. Nadie puede olvidar que ser auténticamente cristiano implica no sólo lo que cree, sino también lo que hace.

SS.CC. Grupo San Antonio

 

Salesians Cooperadors

_____________________________________

 

DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY / Cicle B

 

Evangeli Mc 13,24-32

Reunirà els seus elegits, que vindran de tots quatre vents

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Aquells dies, després d’aquelles desgràcies, el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran. Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat. Mentrestant enviarà els àngels per reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels extrems més llunyans de la terra i del cel. Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i neixen les fulles sabeu que l’estiu s’acosta. Igualment, quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que ell s’acosta, que ja és a les portes. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s’hagi complert tot això. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. Ara, del dia i de l’hora, ningú no en sap res, ni tan sols els àngels ni el Fill; només ho sap el Pare».

 

COMENTARI CATALÀ:

I avui se’ns presenta a l’Evangeli, amb llenguatge apocalíptic, el final dels temps, topall i meta tenaç i inamovible, per més que ho dissimulem amb les tenebres de la nostra imaginació evasiva.

Tanmateix, els qui creuen en Jesús no han de témer… Ell anuncia la seva tornada i tornada, però tornarà quan acabi el temps per jutjar a tots com a jutge i pare salvador.

Si veiem així el final d’aquests temps, com a moment de trobada amb Jesús, la por quedaria mitigada i el nostre cor es trobarà ple de alegre esperança en aquesta trobada.

Estem, en definitiva, davant una crida a estar atents a la veu del Senyor, no per tenir por, sinó per saber que el Senyor vol saber de la nostra vida i del que hi hem fet.

 

REFLEXIÓ

El llenguatge de l’Evangeli sembla propi del Vell Testament. Hi deduïm que les columnes del cel són els astres. El senyal del Fill de l’Home és la Creu. El sentit de la trompeta és una virtut de Déu, que reunirà tota la humanitat.

 

COMENTARIO CASTELLANO:

Y hoy se nos presenta en el Evangelio, con lenguaje apocalíptico, el final de los tiempos, tope y meta tenaz e inamovible, por más que lo disimulemos con las tinieblas de nuestra imaginación evasiva.

Sin embargo, los que creen en Jesús no han de temer… Él anuncia su vuelta y regreso, pero volverá cuando acabe el tiempo para juzgar a todos como juez y padre salvador.

Si vemos así el final de estos tiempos, como momento de encuentro con Jesús, el miedo quedaría mitigado y nuestro corazón se encontrará lleno de alegre esperanza en ese encuentro.

Estamos, en definitiva, ante una llamada a estar atentos a la voz del Señor, no para tener miedo, sino para saber que el Señor quiere saber de nuestra vida y de lo que hemos hecho en ella.

 

REFLEXIÓN

El lenguaje del Evangelio parece propio del Viejo Testamento.

En él deducimos que las columnas de los cielos son los astros. La señal del Hijo del Hombre es la Cruz. El sentido de la trompeta es una virtud de Dios, que reunirá a toda la humanidad.

 

Salesians Cooperadors

_____________________________________

DIUMENGE XXIX DURANT L’ANY / Cicle B

 

Evangeli Mc 10,35-45

El Fill de l’home ha vingut a donar la seva vida

com a preu de rescat per tots els homes

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

 

En aquell temps, Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem». Jesús els preguntà: «Què voleu que faci?». Ells li digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra». Jesús els respongué: «No sabeu què demaneu. Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?». Ells li digueren: «Sí que podem». Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no soc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat». Quan els altres deu ho sentiren, s’indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que, a totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes».

 

COMENTARI CATALÀ:

En l’Evangeli, Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s’acosten a Jesús amb una petició ambiciosa: volen els primers llocs al Regne. Potser, en la nostra vida quotidiana, també hem sentit aquest desig de ser reconeguts, d’obtenir èxit. No obstant això, la resposta de Jesús és clara: “No sabeu el que demaneu”. Els convida a mirar el veritable camí de grandesa, que no és el poder ni l’autoritat, sinó el servei.

Jesús ens diu que “qui vulgui ser el primer, que es faci servidor de tots”. En un món on el lideratge sol associar-se amb poder, amb manament, Jesús ens proposa un lideratge diferent: el del servei. Aquest missatge té una força especial per a nosaltres, adults entre els 30 i 50 anys, que ocupem rols de responsabilitat en les nostres famílies, treballs i comunitats. Com estem exercint el nostre lideratge? És un lideratge de poder o de servei?

Ser servidor no significa ser dèbil. Al contrari, requereix una gran fortalesa interior. Significa estar disposat a posar les necessitats dels altres abans que les pròpies. En el matrimoni, en la paternitat o maternitat, en el treball, moltes vegades això implica renunciar als nostres propis desitjos pel bé dels altres. No és fàcil, però és el camí que Jesús ens convida a recórrer.

Reflexió final

Germans, la invitació d’aquest diumenge és clara. A mesura que madurem en la vida, Déu ens crida a ser líders des del servei, a ser persones que transformen el seu entorn no des del poder, sinó des de l’entrega generosa. Com Jesús, que no va venir a ser servit sinó a servir, estem cridats a donar el millor de nosaltres mateixos a les nostres famílies, els nostres treballs i la nostra societat.

Que avui, mentre reflexionem sobre aquesta Paraula, puguem demanar a Déu la gràcia de seguir l’exemple de Crist: ser servidors de tots, especialment dels que més ho necessiten. I recordem sempre que, encara que el camí del servei pugui semblar difícil, és l’únic que ens porta a la veritable plenitud i a la llum.

 

 COMENTARIO CASTELLANO:

En el Evangelio, Jaime y Juan, los hijos de Zebedeo, se acercan a Jesús con una petición ambiciosa: quieren los primeros puestos en el Reino. Quizás, en nuestra vida cotidiana, también hemos sentido este deseo de ser reconocidos, de obtener éxito. Sin embargo, la respuesta de Jesús es clara: “No sabe lo que pide”. Les invita a mirar el verdadero camino de grandeza, que no es el poder ni la autoridad, sino el servicio.

Jesús nos dice que “quien quiera ser el primero, que se haga servidor de todos”. En un mundo donde el liderazgo suele asociarse con poder, con mandamiento, Jesús nos propone un liderazgo distinto: el del servicio. Este mensaje tiene una fuerza especial para nosotros, adultos entre 30 y 50 años, que ocupamos roles de responsabilidad en nuestras familias, trabajos y comunidades. ¿Cómo estamos ejerciendo nuestro liderazgo? ¿Es un liderazgo de poder o de servicio?

Ser servidor no significa ser débil. Por el contrario, requiere una gran fortaleza interior. Significa estar dispuesto a poner las necesidades de los demás antes que las propias. En el matrimonio, en la paternidad o maternidad, en el trabajo, muchas veces esto implica renunciar a nuestros propios deseos por el bien de los demás. No es fácil, pero es el camino que Jesús nos invita a recorrer.

Reflexión final

Hermanos, la invitación de este domingo está clara. A medida que maduramos en la vida, Dios nos llama a ser líderes desde el servicio, a ser personas que transformen su entorno no desde el poder, sino desde la entrega generosa. Como Jesús, que no vino a ser servido, sino a servir, estamos llamados a dar lo mejor de nosotros mismos a nuestras familias, nuestros trabajos y nuestra sociedad.

Que hoy, mientras reflexionemos sobre esta Palabra, podamos pedirle a Dios la gracia de seguir el ejemplo de Cristo: ser servidores de todos, especialmente de los que más lo necesitan. Y recordemos siempre que, aunque el camino del servicio pueda parecer difícil, es el único que nos lleva a la verdadera plenitud y luz.

 Salesians Cooperadors

_____________________________________

DIUMENGE XXIV DURANT L’ANY / Cicle B

 

Evangeli Mc 8,27-35

Vós sou el Messies. El Fill de l’home ha de patir molt

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se n’anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles: «Qui diuen la gent, que soc jo?». Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, d’altres, que sou Elies, d’altres, que sou algun dels profetes». Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que soc?». Pere li respon: «Vós sou el Messies». Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.

I començà a instruir-los dient: «El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà». I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà, renyà Pere davant els deixebles i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes». Després cridà la gent i els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’Evangeli, la salvarà».

 

COMENTARI CATALÀ

Qui deis que som jo?

Curiós que les lectures bíbliques anteriors a l’evangeli d’avui, ens parlin i ens qüestionin sobre de la fe, una fe que es veurà segons les obres que fem. La intenció, que ens preparem per respondre a la qüestió que Ell ens fa, qui diem que soc jo? A la que Pere respon: el Messies, i Jesús ens parla d’ell mateix com el FILL DE L’HOME. Prou important, fixar-nos que parla d’una persona humana. Déu fet home, a través de Jesús, que parla d’un Déu humà (home-dona). El nostre concepte del Déu totpoderós/a, és humà!

Il·lustra als apòstols de què passarà: el seu patiment, el rebuig, la seva mort i la resurrecció. Interessant aquest rebuig i persecució per part dels mestres de la llei, els notables, els sacerdots, diríem rebuig per part de l’autoritat, que se li qüestiona la seva seguretat: control, poder… I aquest seria un fet que, avui en dia, també segueix passant, quan es trenquen els esquemes i dogmes, que la jerarquia eclesiàstica ha posat al llarg de la història, fent prevaldre la llei, la norma, el dogma… per damunt de l’amor a les persones, deixant de banda l’amor i el servei als necessitats, als pobres, als marginats socials i eclesials, i els grans silenciats de la història.

L’aprenentatge, seguir a Jesús i el seu evangeli, sentir que el seu amor és sempre amb nosaltres, les persones humanes seguidores seves.

 

COMENTARIO CASTELLANO

¿Quién decís que soy yo?

Curioso que las lecturas bíblicas anteriores al evangelio de hoy, nos hablen y cuestionen sobre la fe, una fe que se verá según las obras que hagamos. La intención, que nos preparemos para responder a la cuestión que Él nos hace, ¿quién dicen que soy? A la que Pedro responde: el Mesías. Y Jesús nos habla de sí mismo como el HIJO DEL HOMBRE. Suficientemente importante que nos fijemos que habla de una persona humana. Dios hecho hombre, a través de Jesús, que habla de un Dios humano (hombre-mujer). Nuestro concepto del Dios todopoderoso/a, ¡es humano!

Ilustra a los apóstoles con lo que va a pasar: su sufrimiento, el rechazo, su muerte y la resurrección. Interesante ese rechazo y persecución por parte de los maestros de la ley, los notables, los sacerdotes, diríamos rechazo por parte de la autoridad, a la que se le cuestiona su seguridad de control, poder… Y éste sería un hecho que, hoy en día, también sigue pasando, cuando se rompen los esquemas y dogmas, que la jerarquía eclesiástica ha puesto a lo largo de la historia, primando la ley, la norma, el dogma … por encima del amor a las personas, dejando a un lado el amor y el servicio a los necesitados, a los pobres, a los marginados sociales y eclesiales, y a los grandes silenciados de la historia.

El aprendizaje, seguir a Jesús y su evangelio, sentir que su amor está siempre con nosotros, las personas humanas seguidoras suyas.

 

Salesians Cooperadors

_____________________________________

 

DIUMENGE XX DURANT L’ANY / Cicle B

 

Evangeli Jo 6,51-58

La meva carn és un veritable menjar

i la meva sang és una veritable beguda

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquesta pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món». Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?». Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre».

 

COMENTARI CATALÀ

Noto que les lectures d’avui em son una crida a la meva capacitat pacient de ser i pertànyer a “l’equip de cuina” de la meva comunitat cristiana per a preparar “menús” per a als destinataris del meu entorn (en l’àmbit familiar, professional, de veïns, de la parròquia, del municipi…) i que aquests resultin “gustosos”. Tinc uns sentiments semblants als de Pau (segona lectura) que diu que els seus temps són dolents, que diu que hi ha gent poc assenyada que no li fan cas de res i que van de disbauxa en disbauxa.

És un contrast l’actitud de la Saviesa (primera lectura) que constantment prepara “guisats i vins” adreçats a gent illetrada, sense enteniment i ignorant; però amb la finalitat que avancin pel camí del coneixement. És un contrast Jesús (Evangeli) que se’m presenta com a veritable menjar i veritable beguda que dona vida i ressuscita persones.

Ja fa temps que m’agraden els “guisats i vins” de la Saviesa i estic encantat de “tastar” Jesús (i no només perquè vaig a missa els diumenges): gràcies Senyor per convidar-m’hi! Que en l’eucaristia d’avui, quan et parteixis en la fracció del pa, renovi la meva paciència i fe en les meves “receptes” comunitàries.

 

COMENTARIO CASTELLANO

Noto que las lecturas de hoy son un aviso a mi capacidad paciente de ser y pertenecer al “equipo de cocina” de mi comunidad cristiana a la hora de preparar “menús” para los destinatarios de mi entorno (en el ámbito familiar, profesional, de vecinos, de la parroquia, del municipio…) y que éstos resulten “gustosos”. Tengo unos sentimientos parecidos a los de Pablo (segunda lectura) que dice que sus tiempos son malos, que dice que hay gente poco sensata que no le hacen caso de nada y que van de desenfreno en desenfreno.

Es un contraste la actitud de la Sabiduría (primera lectura) que constantemente prepara “guisos y vinos” dirigidos a gente iletrada, sin entendimiento e ignorante; pero con el fin de que avancen por el camino del conocimiento. Es un contraste Jesús (Evangelio) que se me presenta como verdadera comida y verdadera bebida que da vida y resucita a personas.

Ya hace tiempo que me gustan los “guisos y vinos” de la Sabiduría y estoy encantado de “probar” a Jesús (y no sólo porque voy a misa los domingos): ¡gracias, Señor por invitarme! Que, en la eucaristía de hoy, cuando te partas en la fracción del pan, renueve mi paciencia y fe en mis “recetas” comunitarias.

 

Salesians Cooperadors

_____________________________________

DIUMENGE XVI DURANT L’ANY / Cicle B

 

Evangeli Mc 6,30-34
Eren com les ovelles sense pastor
Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li parlaren de tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: «Veniu ara tots sols a un lloc despoblat i reposeu una mica». Perquè molta gent anava i venia i no els deixava temps ni per menjar. Se n’anaren, doncs, tots sols amb la barca cap a un lloc despoblat. Però algú els veié quan marxaven; molts ho van saber, van córrer a peu de tots els pobles i arribaren primer que ells. Quan Jesús desembarcà veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament.

 

COMENTARI CATALÀ

A la lectura que acabem de llegir, ens trobem amb els apòstols cansats, però il·lusionats, perquè la missió que els ha encomanat Jesús, predicar el seu missatge, l’han portat a terme.

A continuació, Jesús se’n compadeix i els convida a apartar-se una mica perquè descansin, ja que no els queda temps ni per menjar. Però algú els veu i els segueix, i a aquests se’ls afegeixen uns altres, arribant al lloc abans que els apòstols, una gran gentada. És aquí quan ens descriuen el sentiment de Jesús “es va compadir” perquè eren com ovelles sense pastor.

Jesús ens convida a sortir de la nostra zona de confort; a ser apòstols i a portar el seu missatge fins a l’últim racó de la Terra, per donar esperança a tothom. Tot i el nostre cansament, siguem capaços d’imitar Jesús, que predica sense descans i amb gran generositat. Doncs el gran regal és la satisfacció de fer possible que tots coneguin Jesús i el seu missatge, perquè obtinguin la salvació de les seves ànimes, sobretot aquells a qui se’ns ha encomanat.

 

COMENTARIO CASTELLANO

En la lectura que acabamos de leer, nos encontramos con los apóstoles cansados, pero ilusionados, porque la misión que les ha encomendado Jesús, predicar su mensaje, la han llevado a cabo.

A continuación, Jesús se compadece de ellos y les invita a apartarse un poco para que descansen, pues no les queda tiempo ni para comer. Pero alguien los ve y los sigue, y a estos se les añaden otros, llegando al lugar antes que los apóstoles, un gran gentío. Es aquí cuando nos describen el sentimiento de Jesús “se compadeció” porque eran como ovejas sin pastor.

Jesús nos invita a salir de nuestra zona de confort; a ser apóstoles y a llevar su mensaje hasta el último rincón de la Tierra, para dar esperanza a todos. A pesar de nuestro cansancio, seamos capaces de imitar a Jesús, que predica sin descanso y con gran generosidad. Pues el gran regalo es la satisfacción de haber hecho posible que todos conozcan a Jesús y su mensaje, para que obtengan la salvación de sus almas, sobre todo a aquellos a los que se nos ha encomendado.

Salesians Cooperadors

 

_____________________________________

DIUMENGE XI DURANT L’ANY / Cicle B

 

Evangeli Mc 4,26-34

La més petita de les llavors acaba més grossa que totes les hortalisses

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

 

En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se’n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega».

Deia també: «A què podem comparar el Regne de Déu? Quina paràbola li escauria? És com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però un cop sembrada, es posa a créixer i acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra».

Jesús anunciava el Regne de Déu amb moltes paràboles semblants, perquè la gent l’entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.

 

COMENTARI CATALÀ

Jesús compara el Regne de Déu amb un gra de mostassa, una llavor petita però plena de vida i amb capacitat per generar un gran arbre. Aquestes paràboles ens ensenyen que el Regne no arriba de manera espectacular, sinó com una petita llavor que, plena de vida, germina misteriosament. No sabem com, però ho fa.

Les paràboles de Jesús no són simples històries per entretenir-nos, sinó eines per reflexionar i portar-nos al compromís. Les paràboles ofereixen múltiples nivells de significat que conviden a la meditació profunda i a l’acció transformadora. Igual que una llavor necessita ser cuidada per germinar –regada, il·luminada, posada en bones condicions–, nosaltres també hem de ser actius per ajudar a créixer les petites llavors del Regne. Això implica discernir com les nostres accions quotidianes poden reflectir els valors del Regne de Déu.

Al llarg de la nostra vida, segurament hem vist plantar llavors del Regne, i potser no sabem si han anat creixent o què se n’ha fet, però altres vegades sí que ho hem vist. Això fa que ens preguntem quines llavors hem ajudat a plantar i quines hem vist florir, fins i tot algunes de plantades per persones que ja no hi seran per veure-les brollar.

No ens hem de cansar de plantar petites llavors per fer un món més just i més amable per a tothom. Un món millor. El compromís constant amb els valors del Regne és una crida a l’acció perseverant i transformadora, sabent que les nostres petites contribucions poden tenir un impacte significatiu, tal com ens ensenya la paràbola del gra de mostassa.

 

COMENTARIO CASTELLANO

Jesús compara el Reino de Dios con un grano de mostaza, una semilla pequeña, pero llena de vida y con capacidad para generar un gran árbol. Estas parábolas nos enseñan que el Reino no llega de manera espectacular, sino como una pequeña semilla que, llena de vida, germina misteriosamente. No sabemos cómo, pero lo hace.
Las parábolas de Jesús no son simples historias para entretenernos, sino herramientas para reflexionar y llevarnos al compromiso. Las parábolas ofrecen múltiples niveles de significado que invitan a la meditación profunda y a la acción transformadora. Igual que una semilla necesita ser cuidada para germinar –regada, iluminada, puesta en buenas condiciones–, nosotros también tenemos que ser activos para ayudar a crecer las pequeñas semillas del Reino. Esto implica discernir como nuestras acciones cotidianas pueden reflejar los valores del Reino de Dios.
A lo largo de nuestra vida, seguramente hemos visto plantar entonces del Reino, y quizás no sabemos si han ido creciente o que se ha hecho, pero otras veces sí que lo hemos visto. Esto hace que nos preguntamos qué entonces hemos ayudado a plantar y qué hemos visto florecer, incluso algunas de plantadas por personas que ya no estarán para verlas brotar.

No nos tenemos que cansar de plantar pequeñas entonces para hacer un mundo más justo y amable para todo el mundo. Un mundo mejor. El compromiso constante con los valores del Reino es un llamamiento a la acción perseverante y transformadora, sabiendo que nuestras pequeñas contribuciones pueden tener un impacto significativo, tal como nos enseña la parábola del grano de mostaza.

 

Salesians Cooperadors

 

_____________________________________

DIUMENGE DE PENTECOSTA

Solemnitat

MISSA DEL DIA / Cicle B

 

Evangeli Jo 15,26-27;16,12-15

L’Esperit de veritat, us guiarà cap a la veritat sencera

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan vindrà el Defensor que jo us enviaré quan seré amb el Pare, l’Esperit de la veritat que prové del Pare donarà testimoni de mi. I vosaltres, que sou amb mi des del principi, també en donareu testimoni. Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu».

 

COMENTARI CATALÀ

Malgrat que Jesús marxa d’aquest món, no es deixa sols. Si ens posem en la pell dels seguidors de Jesús d’aquells temps, podem entendre la seva frustració i desesperació. Quan havien aconseguit recuperar a Jesús després de la seva mort, els comunica que se’n va amb el seu Pare. Podem entendre el seu desengany, tots voldríem a Jesús al nostre costat, físicament, això ens fa sentir segurs, forts, capaços d’aconseguir l’impossible. Però Jesús ja ens diu que Ell no és d’aquest món, que marxa a fer-nos un lloc al costat del Pare. No ho entenen, no ho entenem; la fe que ens demana costa d’aconseguir, en el nostre cap humà hi ha conceptes difícils d’entendre i com que ens coneix, sap de les nostres febleses i no ens pot deixar sols, ens envia una ajuda, “el Defensor”. Malgrat que no puguem tenir-lo a Ell, el seu Esperit romandrà entre nosaltres i el trobarem sempre que preguem i l’invoquem. Aquest “Defensor” estarà sempre al nostre costat, ens parlarà en nom del Pare i del mateix Jesús i el tindrem present en el nostre pensament, en les pregàries, els sagraments… Per ell sabrem el que ens vol dir el Pare, la veritat, el que ha de venir i serà un germà més de la nostra gran comunitat de creients.

 

COMENTARIO CASTELLANO

A pesar de que Jesús marcha de este mundo, no nos deja solos. Si nos ponemos en la piel de los seguidores de Jesús de aquellos tiempos, podemos entender su frustración y desesperación. Cuando habían conseguido recuperar a Jesús después de su muerte, les comunica que se va con su Padre. Podemos entender su desengaño, todos querríamos a Jesús a nuestro lado, físicamente, esto nos hace sentir seguros, fuertes, capaces de conseguir el imposible. Pero Jesús ya nos dice que Él no es de este mundo, que marcha a prepararnos un lugar junto a su Padre. No lo entendieron, no lo entendemos; la fe que nos pide cuesta de conseguir, en nuestra cabeza de humanos hay conceptos difíciles de entender y como nos conoce, sabe de nuestras debilidades y no nos puede dejar solos, nos envía una ayuda, “el Defensor”. A pesar de que no podamos tenerlo a Él, su Espíritu permanecerá entre nosotros y lo encontraremos siempre que oremos y lo invoquemos. Este “Defensor” estará siempre en nuestro lado, nos hablará en nombre del Padre y del mismo Jesús y lo tendremos presente en nuestro pensamiento, en los momentos de oración, los sacramentos… Por él sabremos el que nos quiere decir el Padre, la verdad, el que tiene que venir y será un hermano más de nuestra gran comunidad de creyentes.

 

Salesians Cooperadors

 

_____________________________________

 

DIUMENGE IV DE PASQUA / Cicle B

 

Evangeli Jo 10,11-18

El bon pastor dona la vida per les seves ovelles

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal i tant se li’n dona, de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo soc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles.

Encara tinc altres ovelles, que no són d’aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m’estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren. Soc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare».

 

COMENTARI CATALÀ

Avui, en l’Evangeli, el Bon  Pastor, Jesús ens parla de l’Amor incondicional que té el Pare per cadascun de nosaltres.

Les ovelles sense el seu Pastor, el seu referent, es dispersen, es distancien i poden trobar-se soles o en situació de risc.

La primera idea que ens fa pensar aquest Evangeli és la necessitat d’aquest Pastor-guia per a la nostra vida. Tots hem experimentat que és, sobretot, quan nosaltres no estem seguint els seus camins quan el Pare més ens estima, cuida de nosaltres i es preocupa personalment per cadascun. Tenim el Pare al nostre costat, sempre, sempre i de manera incondicional.

I també sabem que per al Pare no hi ha cap ovella prou insignificant ni prou petita com per no ser tinguda en compte.

Sentir-nos estimats pel Pare ens ha de donar força per fer el nostre camí sabent-nos guiats capa una Vida plena i abundant.

La segona reflexió que podem fer a l’entorn del Pastor és:

Qui són les meves ovelles?

Qui són aquells per qui jo donaria la Vida?

Soc un Bon Pastor pels meus fills, pares, família, amics?

Soc un Pastor que sent com a propi el seu ramat o bé faig simplement de Pastor assalariat sense grans responsabilitats?

Doncs tenint en compte amb l’amor que ens cuida el Pare hem de transmetre aquest amor i cura pels altres, sabent que el nostre Pare-guia ens porta per camins de Veritat i de Vida Abundant.

 

COMENTARIO CASTELLANO

Hoy, en el Evangelio, el Buen Pastor, Jesús nos habla del Amor incondicional que tiene el Padre por cada uno de nosotros.

Las ovejas sin su Pastor, su referente, se dispersan, se distancian y pueden encontrarse solas o en situación de riesgo.

La primera idea que nos hace pensar en este Evangelio es la necesidad de este Pastor-guía para nuestra vida. Todos hemos experimentado que es, sobre todo, cuando nosotros no estamos siguiendo sus caminos cuando el Padre más nos ama, cuida de nosotros y se preocupa personalmente por cada uno. Tenemos al Padre a nuestro lado, siempre, siempre y de forma incondicional.

Y también sabemos que para el Padre no hay ninguna oveja lo suficientemente insignificante ni lo suficientemente pequeña como para no ser tenida en cuenta.

Sentirnos queridos por el Padre debe darnos fuerza para hacer nuestro camino sabiéndonos guiados hacia una Vida llena y abundante.

La segunda reflexión que podemos hacer en torno al Pastor es:

¿Quiénes son mis ovejas?

¿Quiénes son aquellos por los que yo daría la Vida?

¿Soy un Bon Pastor para mis hijos, padres, familia, amigos?

¿Soy un Pastor que siente como propio su rebaño o hago simplemente de Pastor asalariado sin grandes responsabilidades?

Pues teniendo en cuenta con el amor que nos cuida el Padre debemos transmitir ese amor y cuidado por los demás, sabiendo que nuestro Padre-guía nos lleva por caminos de Verdad y de Vida Abundante.

 

Salesians Cooperadors

_____________________________________

DIUMENGE V DE QUARESMA / Cicle B

 

Evangeli Jo 12,20-33

El gra de blat, quan cau a terra, si mor, dona molt de fruit

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, alguns d’entre els grecs que havien pujat a Jerusalem per adorar Déu en ocasió de la festa, anaren a trobar Felip, que era de Betsaida de Galilea, i li pregaven: «Senyor, voldríem veure Jesús». Felip anà a dir-ho a Andreu i tots dos ho digueren a Jesús. Jesús els respongué: «Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat. Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dona molt de fruit. Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.

En aquests moments em sento torbat. Què he de dir? Pare, salveu-me d’aquesta hora? No, és per arribar en aquesta hora, que jo he vingut. Pare, glorifiqueu el vostre nom». Una veu va dir del cel estant: «Ja l’he glorificat, però encara el glorificaré». La gent que ho sentí deia que havia estat un tro; d’altres deien que un àngel li havia parlat. Jesús els digué: «No és per mi que s’ha sentit aquesta veu, és per vosaltres. Ara és el moment que aquest món serà condemnat. Ara el sobirà d’aquest món serà expulsat, i jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi». Deia això indicant com havia de ser la seva mort.

 

COMENTARI CATALÀ

Estem en el darrer tram de la Quaresma i hem d’estar preparats per viure aquests misteris tan centrals en la vida cristiana.

Jesús diu als Apòstols “Si el gra de blat, quan cau al terra no mor, queda ell tot sol, però si mor, dona molt de fruit”.

Jesús amb aquestes paraules ens està dient que ell és el “gra” i que ha d’ésser mortificat per després multiplicar-se.

Ens dona a entendre que Jesús ja ha fet tot el que havia de fer davant el món per salvar-lo.

Aquells que l’han volgut escoltar, l’han pogut entendre, els que s’han tancat al seu missatge, l’han rebutjat.

També ens diu, que “ha arribat l’hora”, l’hora de la seva mort, però també de la seva glorificació.

Per això el text està ple d’expressions sobre la mort i la glòria, expressions que també aniran juntes en nosaltres si estem disposats i disposades a seguir-lo.

La intensió de Déu és que donem fruit.

Com vivim aquesta Bonanova? Com ens sentim?

Déu vol que donem fruit, l’amor i per això ens cal entregar-nos, confiar en Ell plenament i acceptar totes les dificultats per ser alliberats.

 

COMENTARIO CASTELLANO

Estamos en el último tramo de la Cuaresma i tenemos que estar Preparados para vivir estos misterios tan centrales en la vida cristina.

Jesús dice a sus Apóstoles “Si un grano de trigo no cae en la tierra y muere, se queda solo. Pero si muere, dará mucho fruto”.

Jesús con estas palabras, nos está diciendo, que él es el “grano” y que tiene que ser mortificado para después multiplicarse.

Nos da a entender que Jesús ya ha hecho todo lo que tenía que hacer para salvar al mundo.

Aquellos que le han escuchado, lo han podido entender, los que se han cerrado a su mensaje, lo han rechazado.

También nos dice, que “ha llegado la hora”, la hora de su muerte, pero también la de su glorificación.

Por eso el texto está lleno de expresiones sobre la muerte y la gloria, expresiones que irán juntas en nosotros, si estamos dispuestos y dispuestas a seguirlo.

La intención de Dios es que demos fruto.

¿Cómo vivimos esta Buena nueva? ¿Cómo nos sentimos?

Dios quiere que demos frutos, el amor y por ello necesitamos entregarnos, confiar en Él plenamente y aceptar todas las dificultades para ser liberados.

 

Salesians Cooperadors 

_____________________________________

DIUMENGE I DE QUARESMA / Cicle B

 

Evangeli Mc 1,12-15

Era temptat per Satanàs i l’alimentaven els àngels

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, l’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l’alimentaven els àngels.

Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova».

 

COMENTARI CATALÀ

Quaresma, temps de reflexió i de deixar-se conduir per l’Esperit (Mc 1, 12-15)

En aquest Evangeli, Marc ens diu que l’Esperit empeny Jesús cap al desert i que després de ser temptat per Satanàs se’n va a anunciar que el Regne de Déu és a prop. Com a Jesús, l’Esperit ens empeny al desert, un lloc físic i també personal o subjectiu, sense artificis ni distraccions, un lloc de prova i reflexió que ens brinda l’oportunitat per retrobar-nos amb nosaltres, amb les nostres contradiccions i els nostres dubtes. Però, sobretot, el desert com a lloc per l’encontre directe amb Déu, per respondre a la seva crida, per dir-li sí o dir-li no. Jesús, després d’un temps de confrontació i reflexió, conduït per l’Esperit, pren partit pel sí a Déu i la seva missió. Marc, a diferència dels altres evangelistes, no s’entreté en el relat de les temptacions perquè per a ell, tal vegada, l’important no és mirar els pecats que cometem sinó la conversió, el veritable canvi de vida que ens fa deixar els diversos «regnes» que ens tempten i fer opció pel Regne de Déu que ja s’anuncia a prop. Així com proclama Jesús, conduïts per l’Esperit, la Quaresma ens ofereix l’oportunitat d’interpel·lar-nos sobre allò que convé canviar en les nostres vides per poder convertir-nos i creure en la bona nova.

 

COMENTARIO CASTELLANO

Cuaresma tiempo de reflexión y para dejarnos conducir por el Espíritu (Mc 1, 12-15)

En este Evangelio, Marcos nos dice que el Espíritu empuja a Jesús hacia el desierto y que después de ser tentado por Satanás se va anunciar que el Reino de Dios está cerca. Como a Jesús, el Espíritu nos empuja hacia el desierto, un lugar físico y también personal o subjetivo, sin artificios ni distracciones, un lugar de prueba y reflexión que nos brinda la oportunidad de reencontrarnos con nosotros mismos, con nuestras contradicciones y dudas. Pero, sobre todo, el desierto como lugar de encuentro directo con Dios, para responder a su llamada, para darle nuestro sí o nuestro no. Jesús, después de un tiempo de confrontación y reflexión conducido por el Espíritu, toma partido por el sí a Dios y su misión. Marcos, a diferencia de los otros evangelistas, no se entretiene en el relato de las tentaciones porque para él, quizás, lo importante no sea mirar los pecados que cometemos sino la conversión, el verdadero cambio de vida que nos hace dejar atrás los diversos «reinos» que nos tientan y tomar partido por el Reino de Dios que se anuncia ya cercano. Así como proclama Jesús, conducidos por el Espíritu, la Cuaresma nos ofrece la oportunidad de interpelarnos acerca de lo que conviene cambiar en nuestras vidas para poder convertirnos y creer en la buena nueva.

Salesians Cooperadors

______________________________________

DIUMENGE III DURANT L’ANY’ADVENT / Cicle C

 

Evangeli  Mc 1,14-20

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la Bona Nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova».

Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes». Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell.

Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i els deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n’anaren amb Jesús.

 

COMENTARI CATALÀ

L´Evangeli d´aquest diumenge ens adverteix:

” S’ha complert el temps i és a prop el regne de Déu. Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”

Déu regna entre nosaltres en la mesura que vivim en comunió amb ell; en la mesura que la nostra vida està tota ella centrada en ell; en la mesura que vivim orientats cap a ell. I això no és gens fàcil. Ja que tenim una tendència natural a centrar-nos en nosaltres mateixos, en els nostres interessos, en les petites coses de la vida de cada dia… que acaben esdevenint coses grans que acaparen el nostre cor i les nostres energies.

Per això Jesús ens demana conversió del cor. Ens demana descentrar-nos de nosaltres mateixos per donar cabuda a Déu a la nostra vida, com ell mateix va fer: que va viure, va actuar, i va morir de cara a Déu. Jesús va fer de la seva vida un anunci permanent de la presència i de l’amor de Déu.

Però també ens demana fe a l’Evangeli. La fe no és un simple coneixement, un simple saber que Déu existeix i que habita més enllà del firmament i del cel. La fe és una adhesió personal a Jesús, un fer nostre a la persona de Jesús, amb les seves paraules i obres, per viure, parlar, actuar com ell vivia, parlava i actuava.​

Salesians Cooperadors

 

COMENTARIO CASTELLANO

El Evangelio de este domingo nos advierte:

”Se ha cumplido el tiempo y está cerca el reino de Dios. Convertíos y creed en el Evangelio”

Dios reina entre nosotros en la medida que vivimos en comunión con él; en la medida que nuestra vida está toda ella centrada en él; en la medida que vivimos orientados hacia él. Y eso no es nada fácil. Ya que tenemos una tendencia natural a centrarnos en nosotros mismos, en nuestros intereses, en las pequeñas cosas de la vida de cada día… que acaban convirtiéndose en cosas grandes que acaparan nuestro corazón y nuestras energías.

Por ello Jesús nos pide conversión del corazón. Nos pide descentrarnos de nosotros mismos para dar cabida a Dios en nuestra vida, como él mismo hizo: que vivió, actuó, y murió de cara a Dios. Jesús hizo de su vida un anuncio permanente de la presencia y del amor de Dios.

Pero también nos pide fe en el Evangelio. La fe no es un simple conocimiento, un simple saber que Dios existe y que habita más allá del firmamento y del cielo. La fe es una adhesión personal a Jesús, un hacer nuestro a la persona de Jesús, con sus palabras y sus obras, para vivir, hablar, actuar como él vivía, hablaba y actuaba.

Salesians Cooperadors

______________________________________

DIUMENGE III D’ADVENT / Cicle B

 

Evangeli Jo 1,6-8.19-28

Tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ha de venir

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.

Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem, sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li preguntaren: «Qui ets tu?». Ell, sense cap reserva, confessà clarament: «Jo no soc el Messies». Li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?». Els diu: «No el soc». «Ets el Profeta que esperem?». Respongué: «No». Li digueren: «Doncs, qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: què dius de tu mateix?». Digué: «Soc una veu que crida en el desert: “Aplaneu el camí del Senyor”, com diu el profeta Isaïes». Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?». Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no soc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat».

Això va passar a Betània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.

 

COMENTARI CATALÀ

L’Evangeli d’avui ens anima a aplanar el camí, a preparar-nos aquest diumenge

de goig (Gaudete).

Hem d’estar preparats per rebre la llum que en dues setmanes ja estarà entre

nosaltres.

Per rebre el Fill de Déu hem d’haver crescut en la fe, no continuar vivint en la

fe que un dia de petits vam aprendre.

Créixer en la fe vol dir aclarir els nostres dubtes a la llum de la Paraula de Déu i

anar prenent consciència del que significa per a nosaltres. La institució moltes

vegades amb les seves normes no ens deixa aclarir els dubtes i aquests acaben

allunyant-nos.

Quan la nostra fe és ferma i n’estem convençuts, arriba la necessitat de

compartir-la amb els altres, però sempre sense imposar-la.

Com Maria en aquest diumenge de goig i alegria (Gaudete), aplanem el camí per

rebre el Messies, traiem del nostre cor l’egoisme, la ira, l’orgull, la vanitat i tot

allò que ens tanqui a l’amor de Crist Jesús.

Bona setmana!

 

Salesians Cooperadors

 

COMENTARIO CASTELLANO

El Evangelio de hoy nos anima a allanar el camino, a prepararnos este domingo

de gozo (Gaudete).

Debemos estar preparados para recibir la luz que en dos semanas ya estará entre

nosotros.

Para recibir al Hijo de Dios debemos haber crecido en la fe, no seguir viviendo en la

fe que un día de pequeños aprendimos.

Crecer en la fe significa aclarar nuestras dudas a la luz de la Palabra de Dios e

ir tomando conciencia de lo que significa para nosotros. La institución muchas

veces con sus normas no nos deja despejar las dudas y éstas terminan

alejándonos.

Cuando nuestra fe es firme y estamos convencidos, llega la necesidad de

compartirla con otros, pero siempre sin imponerla.

Como María en este domingo de gozo y alegría (Gaudete), allanemos el camino para

recibir el Mesías, saquemos de nuestro corazón el egoísmo, la ira, el orgullo, la vanidad y

todo lo que nos cierre al amor de Cristo Jesús.

¡Buena semana!

Salesians Cooperadors

_____________________________________

DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 25,14-30

El que t’havia encomanat, ho has administrat fidelment.

Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

 

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Un home que se n’anava fora del país cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc talents, a l’altre dos i a l’altre un, segons la capacitat de cadascú, i se n’anà. El qui n’havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi, i en guanyà cinc més. També el qui n’havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n’havia rebut un guardà en un amagatall els diners del seu amo.

Al cap de molt temps l’amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui havia rebut cinc talents, portà també els cinc que havia guanyat i digué: Senyor, m’havíeu confiat cinc talents i n’he guanyats cinc més. L’amo li va dir: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.

Es presentà després el qui n’havia rebut dos i digué: Senyor, m’havíeu confiat dos talents i n’he guanyats dos més. L’amo li va dir: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.

Es presentà també el qui n’havia rebut un, i digué: Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i aplegar on no havíeu escampat. Per això vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre. L’amo li contestà: Ets un administrador dolent i gandul. Tu sabies que vull collir on no he sembrat i aplegar on no he escampat? Doncs havies de posar al banc els meus diners, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Preneu-li aquest talent i doneu-lo al qui en té deu, perquè als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I aquest administrador inútil, traieu-lo a fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents».

 

COMENTARI CATALÀ

La paraula de Déu ens ensenya a ser responsables dels dons rebuts. Déu ens ha donat talents. Dons seus. Siguem agraïts. El primer do que reben els empleats és la confiança del senyor. Dos d’ells l’accepten, es posen drets i corresponen a la seva activitat. En canvi, el tercer va tenir por i es va inhibir. El segon do és el temps. Cada dia és un talent, un regal de Déu que ens arriba carregat de gràcia i il·lusions. Els dos primers aprofiten el temps, en canvi, el tercer el neutralitza. No val deixar que passi el temps ni entretenir-se o avorrir-se mentre torna el senyor, sinó que és un temps actiu i ple de responsabilitat. El tercer do, per descomptat, són els talents, més o menys nombrosos. Talents són els somriures i l’amor que Déu ha posat a cadascú. Els talents rebuts són com a do pels altres i no es poden enterrar. El tercer empleat és condemnat sense haver fet res dolent, simplement per no haver fet res, per posar tota la seva cura a conservar allò rebut. Els dons són per posar-los a fructificar i si és possible no per a un mateix, sinó pels altres. És savi aquell que havent rebut el do aposta per ell i el posa al servei dels altres. És neci qui no ho fa. La laboriositat i el compliment de les responsabilitats es valoren en allò humà i Déu ho recompensa. De vegades els mals exemples poden influir a la nostra vida cristiana i ens deixem arrossegar per ells. Hem de tenir la responsabilitat perquè quan torni el Senyor, puguem rendir el doble o més del que rebem.

Amén

 

COMENTARIO CASTELLANO

La palabra de Dios nos enseña a ser responsables de los dones recibidos. Dios nos ha dado talentos. Dones suyos. Seamos agradecidos. El primer don que reciben los empleados es la confianza de su señor. Dos de ellos la aceptan, se ponen en pie y corresponden con su actividad. En cambio, el tercero tuvo miedo y se inhibió. El segundo don es el tiempo. Cada día es un talento, un regalo de Dios que nos llega cargado de gracia y de ilusiones. Los dos primeros aprovechan el tiempo, en cambio, el tercero lo neutraliza. No vale dejar que pase el tiempo ni entretenerse o aburrirse mientras vuelve el señor, sino que es un tiempo activo y lleno de responsabilidad. El tercer don, por descontado, son los talentos, más o menos numerosos. Talentos son las sonrisas y el amor que Dios ha puesto en cada uno. Los talentos recibidos son como don para los demás y no se pueden enterrar. El tercer empleado es condenado sin haber hecho nada malo, simplemente por no haber hecho nada, por poner todo su cuidado en conservar lo recibido. Los dones son para ponerlos a fructificar y a ser posible no para uno mismo, sino para los demás. Es sabio aquel que habiendo recibido el don apuesta por él y lo pone al servicio de otros. Es necio quien no lo hace. La laboriosidad y el cumplimiento de las responsabilidades se valoran en lo humano y Dios lo recompensa. A veces los malos ejemplos pueden influir en nuestra vida cristiana y nos dejamos arrastrar por ellos. Hemos de tener la responsabilidad para que cuando vuelva el Señor, podamos rendir el doble o más de lo que recibimos.

Amén

Salesians Cooperadors

______________________________________

DIUMENGE XXVIII DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 22,1-14

Convideu a la festa tothom que trobeu

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble: «Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill: envià els seus homes a avisar els convidats, però no hi volien anar. Llavors n’envià d’altres que diguessin als convidats: Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i l’aviram. Tot és a punt: veniu a la festa. Però ells no en feren cas: l’un se n’anà al seu camp, l’altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren. El rei, en veure això, s’indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Mentrestant, digué als seus homes: El banquet de casament és a punt, però els convidats no se’l mereixen. Per tant, aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu. Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s’omplí de convidats.

Quan el rei entrà a veure els convidats, s’adonà que un home dels que eren allí no duia el vestit de festa, i li digué: Company, com és que has entrat sense vestit de festa? Ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: Lligueu-lo de peus i mans i traieu-lo fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Els cridats són molts, però no tants els elegits».

 

COMENTARI DE L’EVANGELI

En aquest evangeli se’ns parla d’un rei, rebutjat pels poderosos, que després de ser maltractats i assassinats alguns dels seus criats, després d’ordenar atacar i destruir la ciutat, ha d’acudir a les cruïlles dels camins per convidar la gent que hi trobi que vagin al banquet. Com és lògic, van venir tota classe de gent, bona i dolenta, que inicialment no estaven preparades. A més, al final trobem l’episodi que en arribar el rei en troba un que no té vestit de casaments. Això canvia el sentit del text, posant de manifest que Jesús demana que sapiguem respondre a la crida que se’ns ha fet. Segurament fa referència a la «justícia» de les bones obres, del compromís constant. En tot cas no hem de perdre de vista que la paràbola la va pronunciar Jesús per posar de manifest la festa de la llibertat de Déu que crida tothom qui troba. Per això mateix, el significat del vestit de casament, ha de ser que tothom, fins i tot el més pobres, sempre troben unes robes més decents per anar a un casament a un banquet, una actitud que ens permeti assistir a la celebració.

La paràbola conté molts detalls que mostren diferents aspectes: el rebuig dels uns a participar al banquet; l’actitud del rei que, en comptes de suprimir el banquet, convida tothom que estigui pels camins: cal buscar les persones que no estan lligades a res ni a ningú; són lliures. El banquet és, doncs, un acte de llibertat. En aquesta situació, l’home que no porta vestit de casament, caldria entendre-ho, com que no és allà com els altres, lliure per a la gràcia de Déu. Qui no posseeixi aquesta actitud, “aquest vestit”, no està participant de la festa de la llibertat i de la gràcia.

Salesians Cooperadors

En este evangelio se nos habla de un rey, rechazado por los poderosos, que tras ser maltratados y asesinados algunos de sus criados, después de ordenar atacar y destruir la ciudad, debe acudir a los cruces de los caminos para invitar a las gentes que encuentren a que vayan al banquete. Como es lógico, vinieron toda clase de gentes, buenas y malas, que inicialmente no estaban preparadas. Además, al final encontramos el episodio de que al llegar el rey encuentra a uno que no tiene traje de bodas. Esto cambia el sentido del texto, poniendo de manifiesto que Jesús demanda que sepamos responder a la llamada que se nos ha hecho. Seguramente se refiere a la «justicia» de las buenas obras, del compromiso constante. En todo caso no debemos perder de vista que la parábola la pronunció Jesús para poner de manifiesto la fiesta de la libertad de Dios que llama a todo el que encuentra. Por lo mismo, el significado del traje de boda, debe ser que todo el mundo, incluso lo más pobres, siempre encuentran unas ropas más decentes para ir a una boda o a un banquete, una actitud que nos permita asistir a la celebración.

La parábola contiene muchos detalles que muestran diferentes aspectos: el rechazo de unos a participar en el banquete; la actitud del rey que, en vez de suprimir el banquete, invita a todo el mundo que se encuentre por los caminos: hay que buscar a las personas que no están atadas a nada ni a nadie; son libres. El banquete es, pues,  un acto de libertad. En esta situación, el hombre que no lleva vestido de boda, habría que entenderlo, como que no está allí como los demás, libre para la gracia de Dios. Quien no posea esa actitud, “ese vestido”, no está participando de la fiesta de la libertad y de la gracia.

Salesians Cooperadors

_______________________________________

 

DIUMENGE XXIV DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 18,21-35

No et dic que perdonis set vegades sinó setanta vegades set

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fet? Set vegades?». Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set».

Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupen els llocs de govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres, que li devia deu mil talents. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin com a esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i li deia: Tingueu paciència i us ho pagaré tot. Llavors el rei, se’n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute. Quan sortia, trobà un dels seus col·legues que li devia uns quants diners, l’agafà i l’escanyava dient-li: Paga’m tot el que em deus. L’altre se li llançà als peus i el suplicava: Tingues paciència i ja t’ho pagaré. Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute. Els altres col·legues, en veure-ho, se n’entristiren molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li digué: Que n’ets, de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t’havies de compadir del teu col·lega, com jo m’havia compadit de tu? Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute.

Això farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

 

COMENTARI CATALÀ

Perdonar sense límits!! Això em diu avui aquest Evangeli. Perdonar sempre i a totes les persones (totes som filles de Déu, creades i estimades així com som). Però anem un pas més enllà. I si no fes falta perdonar? , i si estimés tant que res que em facin, diguin, deixin de fer… m’ofengués?.

Penso que és per aquí per on hem d’anar. Aquest AMOR que no fa preguntes, que no té etiquetes, que simplement acull i abraça!.

Quan veig que a vegades per raons polítiques o ideològiques ( independència o no, si em sento espanyol o català, si soc homosexual o no …) Les persones, i entre elles també algunes de cristianes, es falten al respecte, o es discriminen o pitjor s’agredeixen físicament o emocional… AMOR, és allò que em ve  a la ment. Si penso que aquella persona és la meva germana en Crist, que ella ha rebut els dons de l’Esperit, que Déu li ha encomanat una missió… qui soc jo per dir o fer-li res?

Tant de bo, avui, la Paraula  de Déu ens porti a ser persones de mirada bondadosa, pensament net i que no es ofenguem i si ens passa, que sapiguem perdonar abans que ens ho demanin o fins i tot si no ho fan!. És una decisió meva que no depèn d’allò exterior.

El Sant Pare ens ho va dir a la JMJ: “Dins l’església hi caven TOTS, TOTS, TOTS. I si no hi ha espai… obriu-lo!”.

 

Salesians Cooperadors

 

COMENTARIO CASTELLANO

Perdonar sin límites! Eso es lo que me dice el Evangelio hoy. Perdonar siempre i a todas las personas ( todas somos hijas de Dios, creadas y amadas así como somos).

Pero hagamos un paso más. ¿Y si no hiciera falta Perdonar?. ¿Y si amara tanto que nada de lo que digan, hagan o dejen de hacer me ofendiera?.

Creo que este es el camino. Un AMOR que no hace preguntas, que no tiene etiquetas, que simplemente acoge y abraza.

Cuando veo que, a veces, por razones polìticas o ideológicas ( independencia o no, si me siento español o catalán, si soy homosexual o no…) las personas, y entre ellas también los cristianos, se faltan al respeto, se discriminan o peor, se agreden física o emocionalmente…AMOR es la palabra que me viene a la mente.

Si pienso que aquella persona es mi hermana en Cristo, que ha recibido los dones del Espíritu Santo, que Dios tiene una misión para ella… ¿Quién soy yo para decirleno hacerle nada?.

Ojalá hoy la Palabra de Dios nos llever a ser personas de mirada bondadosa, pensamiento límpio y que no nos ofendamos, y, si nos pasa que sepamos perdonar antes que nos lo pidan… e incluso si no nos lo piden!. Es mi decisión y no depende de nada exterior a mí.

El Papa nos lo dijo en la JMJ: “En la iglesia caben TODOS, TODOS, TODOS, y si no hay espacio… creenlo”

Salesians Cooperadors

_______________________________________

DIUMENGE XX DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 15,21-28

Dona, quina fe que tens!

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús es retirà a la regió de Tir i de Sidó, i sortí d’allà una dona cananea cridant: «Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi: la meva filla està endimoniada». Jesús no li contestà ni una paraula, però els deixebles li demanaven: «Despatxeu-la d’una vegada: només fa que seguir-vos i cridar». Jesús els respongué: «Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel». Ella vingué, es prosternà i digué: «Senyor, ajudeu-me». Jesús li respon: «No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells». Ella li contestà: «És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos». Llavors Jesús respongué: «Dona, quina fe que tens! Que sigui tal com vols». I a l’instant es posà bona la seva filla.

 

COMENTARI CATALÀ

Tant l’evangeli com les dues lectures precedents, tenen com a denominador comú el menyspreu als estrangers (als no jueus) i la seva exclusió davant la possibilitat d’accedir a Déu (i a la Salvació). Fins i tot el mateix Jesús no s’escapa d’aquesta coordenada cultural i, davant la dona cananea, reacciona segons els prejudicis de l’època. En altres passatges, la set, el cansament, la tristor o la ira fan de Jesús un Déu molt humà. Avui, el seu prejudici “racista” també el fan ser molt humà, i m’agrada. M’agrada no tant per Jesús sinó per a mi, que jo també ho soc de “racista” (no sé si amb els nouvinguts, però segur…) amb tanta gent que no coincideix amb la meva manera de veure i valorar les coses.

Davant una “quarta” temptació (aquesta de creure’s amb una dignitat superior i especial davant Déu, respecte a la resta de persones) Jesús sap escoltar la veu de Déu que parla a través d’una dona humil que demana compassió per a la seva filla malalta. La conversió de Jesús m’esperona a preguntar-me a veure si jo faig el mateix. Si en les meves relacions amb els qui m’envolten passa el temps i els dies i no arribo a ser un xic apòstol dels gentils o no aconsegueixo que “entrin a la muntanya santa per a fer festa”, és que encara estic instal·lat en els prejudicis.

Salesians Cooperadors

 

COMENTARIO CASTELLANO

Tanto el evangelio como sus dos lecturas precedentes tienen como denominador común el menosprecio a los extranjeros (a los no judíos) y a su exclusión ante la posibilidad de acceder a Dios (y a la Salvación). Hasta el mismo Jesús no escapa de esta coordenada cultural y, ante la mujer cananea, reacciona según los prejuicios de la época. En otros pasajes, la sed, el cansancio, la tristeza o la ira hacen de Jesús, un Dios muy humano. Hoy, su prejuicio “racista” también lo hacen ser muy humano y me gusta. Me gusta no tanto por Jesús sino por mí, que yo también soy “racista” (no sé si con los inmigrantes, pero seguro…) con tanta gente que no coincide con mi manera de ver y valorar las cosas.

Ante la “cuarta” tentación (ésta de creerse con una dignidad superior y especial ante Dios, respecto al resto de personas) Jesús sabe escuchar la voz de Dios que habla a través de una mujer humilde que pide compasión por su hija enferma. La conversión de Jesús me emplaza a preguntar-me a ver si yo hago lo mismo. Si en mis relaciones con quienes me rodean pasa el tiempo y los días y no llego a ser, un poco, apóstol de los gentiles o no consigo que “entren en la montaña santa para hacer fiesta”, es que aún estoy instalado en los prejuicios.

Salesians Cooperadors

 

_______________________________________

 

DIUMENGE XV DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 13,1-23

El sembrador va sortir a sembrar

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

 

Aquell dia, Jesús sortí de casa i s’assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d’ell, que pujà a una barca i s’hi assegué. Tota la gent es quedà vora l’aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb la calor s’assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l’ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti».

Els deixebles s’acostaren i li preguntaren: «Per què els parleu en paràboles?». Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i en tindran a vessar; però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda. Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni entenen res. En el cas d’ells es compleix aquella profecia d’Isaïes que deia: “Per més que escolteu, no entendreu res, per més que mireu, no veureu res. El cor d’aquest poble s’ha fet insensible, s’ha tornat dur d’orella i s’ha tapat els ulls, no fos cas que si els seus ulls hi veien, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin, i jo els retornés la salut”. Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i de poder sentir. Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.

Escolteu, doncs, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador: la llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne però no l’entenen, el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors.

La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d’ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la Paraula que havien rebut, sucumbeixen de seguida.

La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l’ofeguen i no dona fruit.

La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l’han entesa, i per això dona fruit: o cent, o seixanta, o trenta».

 

COMENTARI CATALÀ

A l’evangeli d’avui, se’ns presenta Jesús narrant una paràbola ben coneguda, la del “sembrador” Sabem per l’explicació que dóna Jesús als deixebles quin sentit té. Quines respostes donen les persones en escoltar i posar en pràctica la Paraula de Jesús? Per això em pregunto quina és la meva actitud davant del que Jesús predica, quina és la meva resposta: l’escolto, però no l’entenc; la sento, però quan apareix una dificultat, ho deixo; m’aclaparen les preocupacions i em perdo; o l’escolto i la poso en pràctica.

A més, Jesús es queixa que tenint davant el gran missatger Déu, no són capaços de veure’l, perquè el seu “cor s’ha tornat dur” I jo? sóc conscient de les situacions que m’envolten i on em puc comprometre, o sóc com ells, no sé veure Jesús en els meus germans necessitats i els ignoro.

Salesians Cooperadors

 

COMENTARIO CASTELLANO

En el evangelio de hoy, se nos presenta a Jesús narrando una parábola bien conocida, la del “sembrador” Sabemos por la explicación que da Jesús a los discípulos qué sentido tiene. Qué respuestas dan las personas al escuchar y poner en práctica la Palabra de Jesús. Por lo que me pregunto cuál es mi actitud ante lo que Jesús predica, cuál es mi respuesta: la escucho, pero no la entiendo; la oigo, pero cuando aparece una dificultad, lo dejo; me agobian las preocupaciones y me pierdo; o la escucho y la pongo en práctica.

Además, Jesús se queja de que teniendo delante el gran mensajero Dios, no son capaces de verlo, porque su “corazón se ha vuelto duro” ¿Y yo? soy consciente de las situaciones que me rodean y donde puedo comprometerme, o soy como ellos, no sé ver a Jesús en mis hermanos necesitados y los ignoro.

Salesians Cooperadors

 

_______________________________

DIUMENGE XI DURANT L’ANY / Cicle A

Evangeli Mt 9,36-10,8

Jesús cridà els seus dotze deixebles, i els envià

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús, en veure aquella multitud de gent, malmenada i desesperançada com les ovelles sense pastor, se n’apiadà, i digué als seus deixebles: «La collita és abundant, però hi ha pocs segadors. Demaneu a l’amo dels sembrats que hi faci anar més segadors». Llavors cridà els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir tota malaltia. Els noms dels dotze apòstols són, primer Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà, Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà, Felip i Bartomeu, Tomàs i Mateu, el publicà, Jaume, fill d’Alfeu, i Tadeu, Simó, el zelota, i Judes, l’Iscariot, que el va trair. Jesús envià aquests dotze tot fent-los aquestes recomanacions: «No us encamineu a les terres dels pagans ni entreu a la província dels samaritans. Aneu més aviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel. Pel camí prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. No heu pagat res per rebre aquest poder; doneu-ho també sense pagar».

 

COMENTARI CATALÀ

A l’Evangeli d’aquesta setmana es presenta com Jesús pren una decisió precedida del seu sentiment de compassió pels homes i les dones: Ell se sap pastor i coneix la seva missió, però també sap que emprant mitjans humans, no pot arribar a molta gent. Per això crida altres a estar amb Ell, busca col·laboradors, forma grup per poder formar-los i fer arribar a tantes ovelles sense pastor la seva misericòrdia i la seva cura.

I aquesta crida, que ja podem considerar vocació, ho fa de forma personal ia cadascun pel seu nom. Apareixen tots enumerats, ja que a partir d’ara, cadascun està cridat a ser testimoni de Jesús. Tenen una missió concreta, amb objectius i metes.

Així, la vocació apareix com un oferiment de Déu, un do de la Gràcia. I Jesús, com sempre, fa un pas més. Per a Ell és important el binomi rebre-donar: no és possible oferir allò que no es té, però tampoc considera possible tenir sense oferir als altres. I ens demana que allò que hem rebut ho hem de donar, sense esperar res a canvi, com a signe d’aquest amor de Déu per nosaltres.

Després d’aquesta lectura podríem reflexionar si nosaltres responem a la crida que Déu ens fa en el dia a dia, i si som capaços d’oferir amb generositat aquells dons que Ell ens ha donat.

També podem pregar per les vocacions, sacerdotals, religioses i laicals. Demanem a Déu que segueixi enviant obrers a la seva collita i que puguem treballar tots junts per construir el Regne que anuncia Jesús.

 

Salesians Cooperadors

 

COMENTARIO CASTELLANO

En el Evangelio de esta semana se presenta como Jesús toma una decisión precedida de su sentimiento de compasión por los hombres y mujeres: Él se sabe pastor y conoce su misión, pero también sabe que, empleando medios humanos, no puede llegar a mucha gente. Por eso llama a otros a estar con Él, busca colaboradores, forma grupo para poder formarles y hacer llegar a tantas ovejas sin pastor su misericordia y su cuidado.

Y este llamado, que ya podemos considerar vocación, lo hace de forma personal y a cada uno por su nombre. Aparecen todos enumerados, ya que, a partir de ahora, cada uno de ellos está llamado a ser testigo de Jesús. Tienen una misión concreta, con objetivos y metas.

Así, la vocación aparece como un ofrecimiento de Dios, un don de su Gracia. Y Jesús, como siempre, da un paso más. Para Él es importante el binomio recibir-dar: no es posible ofrecer lo que no se tiene, pero tampoco considera posible tener sin ofrecer a los demás. Y nos pide que aquello que hemos recibido lo debemos dar, sin esperar nada a cambio, como signo de este amor de Dios por nosotros.

Tras esta lectura podríamos reflexionar si nosotros respondemos a la llamada que Dios nos hace en el día a día, y si luego somos capaces de ofrecer con generosidad aquellos dones que Él nos ha dado.

También podemos orar por las vocaciones, sacerdotales, religiosas y laicales. Pidamos a Dios que siga enviando obreros a su cosecha y que podamos trabajar todos juntos para construir el Reino que anuncia Jesús.

Salesians Cooperadors

__________________________________________

DIUMENGE VII DE PASQUA

ASCENSIÓ DEL SENYOR / Cicle A

Solemnitat

 

Evangeli Mt 28,16-20

Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra

Acaba l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món».

 

COMENTARI CATALÀ

El missatge que Jesús donà als seus deixebles, al llarg dels temps, no ha variat gens. Avui dia és molt necessari transmetre el missatge de Déu a tots els pobles. Si donem un cop d’ull al nostre voltant, veurem que Déu no és present en la majoria de les persones. Hem pogut comprovar en aquesta passada Setmana Santa, que els costums i tradicions dels pobles estan molt arrelats en algunes contrades, però realment aquestes manifestacions religioses, converteixen?, són mostres de fe?, qui les veu o participa el commou i l’acosta a la fe cristiana o només tenen una visió d’espectacle folklòric? La fe és un do de Déu, si no parem orella als seus ensenyaments i obrim el cor al seu amor, no ens arribarà el seu missatge. Ell ens va dir “aneu i convertiu tots els pobles” Nosaltres hem agafat el seu relleu, però el dubte és, totes les manifestacions de fe popular, són vàlides per a transmetre el seu llegat o ho hem de fer més seriosament? Per acabar, deixo una pregunta a l’aire, “¿per a convertir els nostres conciutadans, cal preparar-se molt bé teològicament o només predicar amb l’exemple? Que tingueu un bon diumenge!

Salesians Cooperadors

 

COMENTARIO CASTELLANO

El mensaje que Jesús dio a sus discípulos, a lo largo de los tiempos, no ha variado nada. Hoy en día es muy necesario transmitir el mensaje de Dios a todos los pueblos. Si damos un vistazo a nuestro alrededor, veremos que Dios no está presente en la mayoría de las personas. ¿Hemos podido comprobar en esta pasada Semana Santa, que las costumbres y tradiciones de los pueblos están muy arraigados en algunas comarcas, pero realmente estas manifestaciones religiosas, ¿convierten?, ¿son muestras de fe?, ¿quién las ve o participa lo conmueve y lo acerca a la fe cristiana o solo tienen una visión de espectáculo folclórico? La fe es un don de Dios, si no estamos atentos a sus enseñanzas y abrimos el corazón a su amor, no nos llegará su mensaje. Él nos dijo “id y convertid todos los pueblos” Nosotros hemos cogido su relevo, pero la duda es, ¿todas las manifestaciones de fe popular, son válidas para transmitir su legado o lo tenemos que hacer más seriamente? Para acabar, dejo una pregunta al aire, “¿para convertir nuestros conciudadanos, hay que prepararse muy bien teológicamente o solo predicar con el ejemplo? ¡Que tengáis un feliz domingo!

Salesians Cooperadors

 

________________________________________

 

DIUMENGE II DE PASQUA: OCTAVA DE PASQUA / Cicle A

Evangeli Jo 20,19-31

Vuit dies més tard, Jesús entrà

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas».

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».

Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

 

COMENTARI CATALÀ

A la lectura d’aquest diumenge es presenta la diferència que hi ha entre creure o no en la resurrecció.

Abans de la trobada dels deixebles amb el Ressuscitat, es descriu una situació de foscor, desorientació i absència de sortides (al capvespre, portes tancades, por). En aquest context, la fe, si n’hi ha, no té sentit.

L’aparició de Jesús Ressuscitat capgira la situació: Ell aporta alegria i pau profundes, fruit de l’Esperit que els transmet. Aquesta alegria i pau no es poden contenir i senten la necessitat de comunicar-les: així, els deixebles han esdevingut apòstols, que no tenen por de proclamar la bona notícia, i aquesta es converteix en anunci jubilós (“Hem vist el Senyor”) .

L’episodi de Tomàs conté, així mateix, un altre missatge: no tots veurem amb els ulls físics el Ressuscitat, però serem feliços, tindrem alegria i pau, quan el vegem amb els ulls de l’Esperit. I aquest missatge es converteix, així, en la darrera benaurança: la fe, la confiança en Déu sense proves cridaneres, és una felicitat, un regal que hem de cultivar i practicar.

Per tant, ens hem de plantejar quina és la nostra situació com a cristians: sentim l’alegria profunda de veure el Ressuscitat o, al contrari, vivim a les tenebres i la por? Sentim la necessitat d’anunciar-ho als que ens envolten?

Salesians Cooperadors

 

COMENTARIO CASTELLANO

En la lectura de este Domingo se presenta la diferencia que existe entre creer o no en la resurrección.

Antes del encuentro de los discípulos con el Resucitado, se describe una situación de oscuridad, desorientación y ausencia de salidas (al anochecer, puertas cerradas, miedo). En este contexto, la fe, si existe, no tiene sentido.

La aparición de Jesús Resucitado da la vuelta a la situación: Él aporta alegría y paz profundas, fruto del Espíritu que les transmite. Esta alegría y paz no se pueden contener y sienten la necesidad de comunicarlas: así, los discípulos se han convertido en apóstoles, que no tienen miedo de proclamar la buena noticia, y ésta se convierte en anuncio jubiloso (“Hemos visto al Señor”).

El episodio de Tomás contiene, asimismo, otro mensaje: no todos vamos a ver con los ojos físicos al Resucitado, pero seremos felices, tendremos alegría y paz, cuando le veamos con los ojos del Espíritu. Y este mensaje se convierte, así, en la última bienaventuranza: la fe, la confianza en Dios sin pruebas llamativas, es una dicha, un regalo que hemos de cultivar y practicar.

Por tanto, debemos plantearnos cuál es nuestra situación como cristianos: ¿sentimos la alegría profunda de ver al Resucitado o, por el contrario, vivimos en las tinieblas y el miedo? ¿Sentimos la necesidad de anunciarlo a los que nos rodean?

Salesians Cooperadors

____________________________________________

DIUMENGE IV DE QUARESMA / Cicle A

 

Evangeli Jo 9,1-41

Anà a Siloè, s’hi rentà i tornà veient-hi

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. Els deixebles li preguntaren: «Rabí, qui va pecar, que naixés cec aquest home, ell o els seus pares?». Jesús contestà: «Això no ha estat perquè vagi pecar ni ell ni els seus pares; és perquè en ell es revelin les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent les obres del qui m’ha enviat. La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar. Mentre soc en el món soc la llum del món».

Dit això escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloè». Aquest nom significa «enviat». Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?». Uns responien: «Sí, que és ell». Altres deien: «No és pas ell; és un que s’hi assembla». Ell digué: «Sí, que el soc».

Llavors li preguntaren: «Com se t’han obert, els ulls?». Ell contestà: «Aquell home que es diu Jesús va fer una mica de fang, me’l va estendre sobre els ulls i em va dir que anés a rentar-me a Siloè. Hi he anat i, així que m’he rentat, hi he vist». Li digueren: «On és?». Respongué: «No ho sé».

Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig». Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu». Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?». I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?». Ell contestà: «Que és un profeta».

Els jueus no volien creure que aquell home hagués estat cec i ara hi pogués veure, fins que van cridar els seus pares per dir-los: «Aquest és el vostre fill que, segons vosaltres, va néixer cec? Com és, doncs, que ara hi veu?». Els seus pares respongueren: «Nosaltres sabem de cert que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran i ell mateix us donarà raó del que li ha passat». Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que ja llavors havien acordat excloure de la sinagoga tothom qui reconegués que Jesús era el Messies; per això van dir que el seu fill ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix.

Llavors cridaren altra vegada aquell home que havia estat cec i li digueren: «Dona glòria a Déu reconeixent la veritat: nosaltres sabem que aquest home és un pecador». Ell contestà: «Que sigui un pecador, a mi no em consta. Només em consta una cosa: jo, que era cec, ara hi veig». Ells insistiren: «Digues què t’ha fet per obrir-te els ulls». Respongué: «Ja us ho he dit i no n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? És que també us voleu fer seguidors d’ell?». Li contestaren en un to insolent: «Ets tu qui t’has fet seguidor d’ell. Nosaltres som seguidors de Moisès. De Moisès, sabem que Déu li va parlar, però d’aquest, ni sabem d’on és». L’home els contestà: «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d’on és, però a mi, m’ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i compleixen la seva voluntat. D’ençà que el món existeix, no s’ha sentit dir mai que ningú hagi obert els ulls a un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no tindria poder per a fer res».

Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?». I el van excloure de la sinagoga.

Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l’home?». Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?». Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu». Li diu ell: «Hi crec, Senyor». I l’adorà.

Jesús afegí: «És per fer un judici que jo he vingut en aquest món: perquè els qui no hi veien, hi vegin, i els qui hi veien, es tornin cecs». Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: «Així voleu dir que nosaltres també som cecs?». Jesús els contestà: «Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa».

COMENTARI CATALÀ

 

Avui, IV Diumenge de Quaresma, l’evangeli ens parla d’un home, cec de naixement, a qui Jesús torna la vista. Aquell home es troba amb Jesús, que “l’envia” a la piscina de Siloé. La trobada li transforma totalment la vida i el món que l’envolta, el fa sortir de la foscor.

La llum de la fe el fa lliure i li permet sortir de les tenebres on era tancat. Però a l’evangeli trobem també altres actituds davant la crida de Jesús, no tothom vol creure que aquesta transformació sigui causada per Jesús, no tothom vol rebre la llum de Crist. Hi ha qui, com els pares, per por, se’n desentén, no vol enfrontar-se als fariseus, no vol sortir de la seva comoditat. Els fariseus, no volen escoltar a qui els dona testimoni, no volen reconèixer el veritable miracle i només se centren a mantenir la seva llei, es queden en la superficialitat, ells sí que estan veritablement cecs!

I nosaltres, quina d’aquestes actituds prenem? La nostra ha de ser l’opció de l’home cec, hem d’escoltar Jesús que ens crida i deixar-nos il·luminar per la seva llum, que ha de transformar les nostres vides, que ens traurà de la nostra foscor. Quan acollim Jesús, quan acceptem i reconeixem el nostre pecat i ens impliquem per canviar la nostra vida, llavors passem de les tenebres a la llum de la fe.

Com ens diu Sant Pau a la segona lectura “En altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum”. Deixem-nos doncs il·luminar per Jesús, que ell obri els ulls i la seva llum transformi les nostres vides perquè també nosaltres puguem ser llum.

Salesians Cooperadors

 

COMENTARIO CASTELLANO

Hoy, IV Domingo de Cuaresma, el evangelio nos habla de un hombre, ciego de nacimiento, a quién Jesús vuelve la vista. Aquel hombre se encuentra con Jesús, que “lo envía” a la piscina de *Siloé. El encuentro le transforma totalmente la vida y el mundo que lo rodea, lo hace salir de la oscuridad. La luz de la fe lo hace libre y le permite salir de las tinieblas donde era cerrado.

Pero al evangelio encontramos también otras actitudes ante el llamamiento de Jesús, no todo el mundo quiere creer que esta transformación sea causada por Jesús, no todo el mundo quiere recibir la luz de Cristo. Hay quién, como los padres, por miedo, se desentiende, no quiere enfrentarse a los fariseos, no quiere salir de su comodidad. Los fariseos, no quieren escuchar a quién les da testimonio, no quieren reconocer el verdadero milagro y solo se centran en mantener su ley, se quedan en la superficialidad, ¡ellos sí que están verdaderamente ciegos!

Y nosotros, ¿cuáles de estas actitudes tomamos? La nuestra, tiene que ser la opción del hombre ciego, tenemos que escuchar Jesús que nos grita y dejarnos iluminar por su luz, que tiene que transformar nuestras vidas, que nos sacará de nuestra oscuridad. Cuando acogemos Jesús, cuando aceptamos y reconocemos nuestro pecado y nos implicamos para cambiar nuestra vida, entonces pasamos de las tinieblas a la luz de la fe.

Cómo nos dice Santo Pablo a la segunda lectura “En otro tiempo vosotros erais oscuridad, pero ahora que estáis en el Señor, sois luz”. Dejémonos pues iluminar por Jesús, que él abre nuestros ojos y su luz transforme nuestras vidas porque también nosotros podamos ser luz.

Salesians Cooperadors

 

 _____________________________________

 

 

Els darrers diumenges hem estat llegint el relat del Sermó de la Muntanya que Mateu expressa tan bellament en el capítol 5 del seu evangeli. Fa quatre diumenges ens deixàvem impactar per la crida de Jesús des de dalt de la muntanya a ser feliços nou vegades: una proclamació que esdevenia provocadora i esperançada alhora. Darrerament se’ns convidava a ser sal i llum: a viure, doncs, amb entusiasme, amb ànims i amb plena confiança la nostra vocació. Avui, al final del capítol, Mateu rebla el clau i capta la nostra atenció amb aquella fórmula discursiva… “ja sabeu que als antics els van dir...” Doncs “jo us dic...” Si ens pensàvem que Jesús havia vingut a abolir la llei antiga, ara ens indica que la nova llei és encara més exigent. No és la lletra de la llei i el seu compliment el que fa que es manifesti el Regne de Déu, Ho sabem prou. És l’esperit que la inspira el que li confereix el veritable sentit. Quan som capaços de buscar l’esperit de la llei avancem en amor i en llibertat. És aleshores quan se’ns fan comprensibles les paraules d’Agustí d’Hipona: “ “Estima i fes el que vulguis. Si calles, callaràs amb amor; si crides, cridaràs amb amor; si perdones, perdonaràs amb amor. Si tens l’amor ben arrelat en tu, cap altra cosa excepte l’amor serà el teu fruit”.” Més endavant Jesús també ens dirà: les guineus tenen caus i els ocells nius, però el Fill de l’home no té on reposar el seu cap… (Mt 8, 20) Jesús ens capbussa en la profunditat i en l‘exigència del seu seguiment. No hi a repòs per a qui busca estimar. Acaba el capítol 5: “Sigueu perfectes, com ho és el vostre Pare del cel”.

Jesús, Crist de misericòrdia,

Com podria complir jo l’exigència d’aquesta indicació? Quina perfecció em demanes? La bondat? L’amor? Que estimi sense mesura? Si mesuro les meves capacitats m’entristeixo i m’enfonso. Però quan recupero la confiança en Tu, la serenor, sento la teva mirada misericordiosa, encoratjadora, que m’omple de força i de decisió… Poso la meva vida a les teves mans. Amb Tu, ho puc tot! Avui amb el salmista goso dir: “Beneeix el Senyor, ànima meva, del fons del cor beneeix el seu sant nom. Beneeix el Senyor, ànima meva, no t’oblidis mai dels seus favors.”

 

 Jaume Casassas i Pons

____________________________________________

DIUMENGE II DURANT L’ANY / Cicle A

Evangeli Jo 1,29-34

Mireu l’Anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Joan veié que Jesús venia i digué: «Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món. És aquell de qui jo deia: Després de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia. Jo no sabia qui era, però vaig venir a batejar amb aigua perquè ell es manifestés a Israel». Després Joan testificà: «He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Jo no sabia qui era, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: «Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa és el qui bateja amb l’Esperit Sant». Jo ho he vist, i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu».

___________________

COMENTARI català

 Aquest text mostra una situació posterior a l’escena de diumenge passat, en què assistíem al començament de l’activitat missionera de Jesús, el seu Baptisme. Aquí, Joan Baptista ens fa un anunci del Messies, que es converteix en una presentació inicial mitjançant el seu testimoniatge personal, i que remet a les profecies d’Isaïes; abans que puguem veure Jesús “ungit per l’Esperit del Senyor” i proclamant “l’alliberament dels captius”.

Per això utilitza una expressió coneguda: “l’Anyell de Déu que treu el pecat del món”. La figura del be remet immediatament al “xai pasqual”, la sang del qual a la nit de Pasqua a Egipte havia lliurat als seus pares esclaus de l’acció de l’àngel exterminador.

El Baptista intueix el destí de Jesús: un dia seria immolat com aquell xai, i la seva sang traurà a les forces del mal la capacitat de fer mal. El seu sacrifici lliurarà l’home del pecat i de la mort, com ja havia profetitzat Isaïes.

A més, comprovem que el Baptista, ple de passió, vol anunciar amb força aquesta notícia: “Jo ho he vist i dono testimoni”.

Seguint aquesta dinàmica estem convidats a fer com Joan el Baptista: trobar en Jesús aquell que ens allibera del “pecat del món”: tot allò que ens limita, ens redueix, les injustícies i desigualtats, fins i tot de la mateixa mort; i, a més, anunciar aquest Anyell de Déu perquè també altres puguin tenir experiència de trobada amb Ell i ser al seu torn alliberats.

 

Salesians Cooperadors

  

COMENTARI castellà

Este texto muestra una situación posterior a la escena del pasado domingo, en la que asistíamos al comienzo de la actividad misionera de Jesús, su Bautismo. Aquí, Juan el Bautista nos hace un anuncio del Mesías, que se convierte en una presentación inicial mediante su testimonio personal, y que remite a las profecías de Isaías; antes de que podamos ver a Jesús “ungido por el Espíritu del Señor” y proclamando la “liberación de los cautivos”.

Para ello utiliza una expresión conocida: “el Cordero de Dios que quita el pecado del mundo”. La figura del cordero remite inmediatamente al “cordero pascual”, cuya sangre en la noche de Pascua en Egipto había librado a sus padres esclavos de la acción del ángel exterminador.

El Bautista intuye el destino de Jesús: un día sería inmolado como aquel cordero, y su sangre quitará a las fuerzas del mal la capacidad de hacer daño. Su sacrificio librará al hombre del pecado y de la muerte, como ya había profetizado Isaías.

Además, comprobamos que el Bautista, lleno de pasión, quiere anunciar con fuerza esta noticia: “Yo lo he visto y doy testimonio”.

Siguiendo esta dinámica estamos invitados a hacer como Juan el Bautista: encontrar en Jesús aquel que nos libera del “pecado del mundo”: todo aquello que nos limita, nos reduce, las injusticias y desigualdades, incluso de la misma muerte; y, además, anunciar a este Cordero de Dios para que también otros puedan tener experiencia de encuentro con Él y ser a su vez liberados.

 

Salesians Cooperadors

____________________________________________

DIUMENGE IV D’ADVENT / Cicle A

Evangeli Mt 1,18-24

Jesús naixerà de Maria, l’esposa de Josep, fill de David

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

 

Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble». Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres. Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa.

 

COMENTARI CATALÀ

 Avui la litúrgia de la Paraula ens convida a considerar i admirar la figura de sant Josep, un home veritablement bo. De Maria, la Mare de Déu, s’ha dit que era la beneïda entre totes les dones . De Josep s’ha escrit que era un home just.

Tots devem al Déu Pare Creador la nostra identitat individual com a persones fetes a la seva imatge i semblança, amb llibertat real i radical. I amb la resposta a aquesta llibertat podem donar glòria a Déu, com es mereix o, també, fer de nosaltres quelcom no grat als ulls de Déu.

No dubtem que Josep, amb la seva feina, amb el seu compromís en els seus entorns familiar i social es va guanyar el “Cor” del Creador, tot considerant-lo com a home de confiança en la col·laboració a la Redempció humana per mitjà del seu Fill fet home com nosaltres. Entre altres aspectes destaca el seu silenci, amarat de contemplació del misteri de Déu, amb una plenitud de fe i amb una actitud de total disponibilitat envers la voluntat de divina.

Aprenguem, doncs, de sant Josep la seva fidelitat, provada ja des de l’inici i el seu bon acompliment en la resta de la seva vida, unida estretament a Jesús i a Maria.

Salesians Cooperadors

  

COMENTARI CASTELLÀ

Hoy la liturgia de la Palabra nos invita a considerar y admirar la figura de san José, un hombre verdaderamente bueno. De María, la Virgen María, se ha dicho que era la bendita entre todas las mujeres. De José se ha escrito que era un hombre justo.

Todos debemos al Dios Padre Creador nuestra identidad individual como personas hechas a su imagen y semejanza, con libertad real y radical. Y con la respuesta a esta libertad podemos dar gloria a Dios, como merece o, también, hacer de nosotros algo no grato a los ojos de Dios.

No dudamos de que José, con su trabajo, con su compromiso en sus entornos familiar y social se ganó el “Corazón” del Creador, considerándolo como hombre de confianza en la colaboración en la Redención humana por medio de su Hijo hecho hombre como nosotros. Entre otros aspectos destaca su silencio, empapado de contemplación del misterio de Dios, con una plenitud de fe y con una actitud de total disponibilidad hacia la voluntad de divina.

Aprendamos, pues, de san José su fidelidad, probada ya desde el inicio y su buen desempeño en el resto de su vida, unida estrechamente a Jesús ya María.

 

Salesians Cooperadors

 ____________________________________________

Diumenge XXXIV de durant l’any

SOLEMNITAT DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST,

REI DE TOT EL MÓN/ Cicle C

 

Evangeli Lc 23,35-43

Senyor, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien: «Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit». Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: «Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix». Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «El rei dels jueus».

Un dels criminals penjats a la creu també li deia insultant-lo: «No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres». Però l’altre, renyant-lo, li respongué: «Tu, que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal». I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne». Jesús li respongué: «T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís».

meus».

___________________________________

COMENTARI català

Aquest any cristià acaba amb la solemnitat de Crist Rei, tot un símbol de la plenitud i del reconeixement que Jesús es mereix.

Es diu que el van crucificar per declarar-se Rei i Fill de Déu, per això pengen a la part alta de la creu el motiu de la condemna: Jesús Natzarè Rei dels jueus (INRI). Per què aquest títol, Rei dels jueus, no correspon amb el que va ser realment la història de Jesús, i quina història més captivadora per a nosaltres, els seus seguidors!.

Jesús va crear una situació sorprenent a la societat del seu temps, les pecadores i pecadors no fugen d’ell, al contrari, se senten atrets per la seva persona i el seu missatge, menjava amistosament amb ells, els alleuja de les seves penes, els fa veure que Déu no és el jutge sever i rigorós de què parlaven amb tanta seguretat aquells mestres que ocupaven els primers seients a les sinagogues i que els excloïen de la seva vida.

Jesús coneix bé el cor del Pare, Déu entén els pecadors, ofereix el seu perdó, la seva acollida, els va guarint per dins, els allibera de la vergonya i la humiliació, els torna l’alegria de viure. Jesús no parla com a rei dels jueus, els parla del regne de Déu, un regnat ple de solidaritat, de justícia, de fraternitat, d’amor. En el seu projecte no hi caben termes com a poder, egoisme, orgull, enveja, …aquest és el regne que proclama Jesús.

Davant aquests fets les autoritats jueves veien que el seu poder davant el poble podia perdre credibilitat, que se’ls podia anar en orris el seu poder en comparar la bona notícia que el poble anava rebent de Jesús i van cavil·lant la manera de fer-ho desaparèixer fins que aconsegueixen mitjançant denúncies falses portar-lo a la crucifixió. Els summes sacerdots, els escribes…veien que Jesús s’estava convertint en un perill per a ells. Jesús és crucificat perquè la seva actuació i el seu missatge sacsegen d’arrel aquest sistema organitzat al servei dels més poderosos de la religió del temple.

Al costat de Jesús van crucificar dos malfactors, un l’insultava, l’altre “el bon lladre” increpant-lo li deia: ni tan sols tems tu Déu? I demana a Jesús “recorda’t de mi quan arribis al teu regne”. La resposta de Jesús “avui estaràs amb mi al paradís”.

Que aquesta esperança segueixi vivint al nostre cor cristià.

 

Armant Villalta

Coordinador Centre Mare Mazzarello

Salesians Cooperadors

 ___________________________________ 

COMENTARI castellà

 

Este año cristiano termina con la solemnidad de Cristo Rey, todo un símbolo de la plenitud y del reconocimiento que Jesús se merece.

Se dice que lo crucificaron por declararse Rey e Hijo de Dios, por eso cuelgan en lo alto de la cruz el motivo de la condena: Jesús Nazareno Rey de los judíos (INRI). ¿Por qué este título ¿Rey de los judíos no corresponde con lo que fue realmente la historia de Jesús, y ¡qué historia más cautivadora para nosotros, sus seguidores ¡.

Jesús creó una situación sorprendente en la sociedad de su tiempo, las pecadoras y pecadores no huyen de él, al contrario, se sienten atraídos por su persona y su mensaje, comía amistosamente con ellos, les alivia de sus penas, les hace ver que Dios no es el juez severo y riguroso del que hablaban con tanta seguridad aquellos maestros que ocupaban los primeros asientos en las sinagogas y que les excluían de su vida.

Jesús conoce bien el corazón del Padre, Dios entiende a los pecadores, ofrece su perdón, su acogida los va curando por dentro, los libera de la vergüenza y la humillación, les devuelve la alegría de vivir. Jesús no habla como rey de los judíos, les habla del reino de Dios, un reinado lleno de solidaridad, de justicia, de fraternidad, de amor. En su proyecto no caben términos como poder, egoísmo, orgullo, envidia, …ese es el reino que proclama Jesús.

Ante estos hechos las autoridades judías veían que su poder ante el pueblo podía perder credibilidad, que se les podía ir al traste su poder al comparar la buena noticia que el pueblo iba recibiendo de Jesús y van cavilando la manera de hacerlo desaparecer hasta que consiguen a través de denuncias falsas llevarle a la crucifixión. Los sumos sacerdotes, los escribas…veían que Jesús se estaba convirtiendo en un peligro para ellos. Jesús es crucificado porque su actuación y su mensaje sacuden de raíz ese sistema organizado al servicio de los más poderosos de la religión del templo.

Junto a Jesús crucificaron a dos malhechores, uno le insultaba, el otro “el buen ladrón” increpándole le decía ¿ni siquiera temes tú a Dios? Y pide a Jesús “acuérdate de mi cuando llegues a tu reino”. La respuesta de Jesús “hoy estarás conmigo en el paraíso”.

Que esta esperanza siga viviendo en nuestro corazón cristiano.

 

Armando Villalta

Coordinador Centro Madre Mazzarello.

Salesians Cooperadors

 ____________________________________________

DIUMENGE XXIX DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 18,1-8

Déu farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança: «En una ciutat hi havia un jutge que desconeixia tot temor de Déu i tota consideració als homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: “Feu-me justícia contra aquest home que pledeja contra mi”. El jutge durant molts dies no li’n feia cas, però a la fi pensà: “A mi no em diu res el temor de Déu ni la consideració als homes, però aquesta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més”».

I el Senyor digué: «Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes. I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però quan el Fill de l’home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?».

___________________________________

COMENTARI

 Per què la pregària ens porta a l’esperança? Pregar és confiar en el fet que, d’alguna manera, Déu ens escolta. Pregar és fer-li un lloc al Pare en el nostre interior, fer-lo present, recordar-lo, és a dir: tornar a posar-lo al cor.

Podem pensar que la pregària treballa al nostre cor com l’alfarer quan va donant forma al fang o a l’argilla. Cal amassar el fang fins a conèixer tota la seva composició: … sentir les dureses, les petites pedretes que pot tenir, cal valorar si és necessari posar-li una miqueta d’aigua per tal que agafi millor la forma. Cal estimar i conèixer el fang. Ha de conèixer cada racó per donar-li la forma apropiada. No hi haurà un bon atuell si l’alfarer no coneix el fang amb el qual està fet.

La pregària és això: és la manera amb la qual ens coneixem i ens deixem donar forma. És el pont entre el Pare i nosaltres. Amb la pregària coneixem les nostres febleses, aprenem a perdonar-nos i acceptar-les, per fer de nosaltres allò millor que estem cridats a ser.

La pregària insistent, feta des del silenci, l’obertura, la plena disponibilitat ens porta al bell mig del nostre cor, del nostre ésser més profund.

És ben cert que de vegades ens allunyem de Déu i no preguem, potser tenim por de la nostra feblesa, de la nostra pròpia foscor. Però és justament en aquell moment quan Déu que ens estima, ens està esperant amb els braços oberts i se’ns revela. Mitjançant la pregària, el descobrim com Pare Bo, fa llum de la nostra foscor i ens dóna una mirada nova.

Per què la pregària ens porta a l’esperança? Perquè l’esperança és el regal que ens trobem quan tornem a començar des d’aquesta mirada nova.

Demanem al Senyor que ens doni aquesta mirada nova per ser portadors d’esperança!

 

Salesians Cooperadors

 Provincia Mare de Déu de la Mercè

___________________________________

 

COMENTARIO

¿Por qué la oración nos lleva a la esperanza? Orar es confiar en que, de algún modo, Dios nos escucha. Orar es hacerle un sitio al Padre en nuestro interior, hacerlo presente, recordarlo, es decir: volver a ponerlo en el corazón.

Podemos pensar que la oración trabaja en nuestro corazón como el alfarero cuando va dando forma al barro o a la arcilla. Hay que amasar el barro hasta conocer toda su composición: … sentir las durezas, las pequeñas piedrecitas que puede tener, valorar si es necesario ponerle un poquito de agua para que coja mejor la forma. Hay que amar y conocer el barro. Debe conocer cada rincón para darle la forma apropiada. No habrá una buena vasija si el alfarero no conoce el barro con el que está hecho.

La oración es esto: es la manera con la que nos conocemos y nos dejamos dar forma. Es el puente entre el Padre y nosotros. Con la oración conocemos nuestras debilidades, aprendemos a perdonarnos y aceptarlas, para hacer de nosotros lo mejor que estamos llamados a ser.

La oración insistente, hecha desde el silencio, la apertura, la plena disponibilidad nos lleva al centro de nuestro corazón, de nuestro ser más profundo.

Es cierto que a veces nos alejamos de Dios y no oramos, quizás tengamos miedo de nuestra debilidad, de nuestra propia oscuridad. Pero es justamente en ese momento cuando Dios que nos ama, nos está esperando con los brazos abiertos y se nos revela. Mediante la oración, lo descubrimos como Padre Bueno, da luz de nuestra oscuridad y nos da una mirada nueva.

¿Por qué la oración nos lleva a la esperanza? Porque la esperanza es el regalo que nos encontramos cuando volvemos a empezar desde esta mirada nueva.

¡Pidamos al Señor que nos dé esta mirada nueva para ser portadores de esperanza!

 

Salesians Cooperadors

 Provincia Mare de Déu de la Mercè

___________________________________________

DIUMENGE XXVI DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 16,19-31

Et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals,

però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

 

En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Hi havia un home ric que anava vestit de porpra i de lli finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava estirat vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar les seves úlceres. El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.

Arribat al país dels morts i estant en un lloc de turments, alçà els ulls, veié de lluny Abraham, amb Llàtzer a la falda, el cridà i li digué: “Abraham, pare meu, apiada’t de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo molt enmig d’aquestes flames”. Abraham li respongué: “Fill meu, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals, però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments. Pensa també que entre nosaltres i vosaltres hi ha una fossa immensa, tant que si algú volgués passar del lloc on soc jo cap on sou vosaltres, no podria, ni tampoc del vostre lloc al nostre”.

El ric digué: “Llavors, pare, et prego que l’enviïs a casa meva. Hi tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també en aquest lloc de turments”. Abraham li respongué: “Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin”. El ric contestà: “No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si anava a trobar-los algú que torna d’entre els morts, sí que es convertiran”. Li diu Abraham: “Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts no es deixarien convèncer”».

___________________________________

COMENTARI

 Igual que el ric, de vegades vivim en la nostra bombolla de comoditat, no volem pensar i comprometre’ns amb els que tenen una situació desfavorida o de necessitat. Preferim mirar a una altra banda.
Només ens recordem del proïsme quan ho necessitem.
El ric no va ser a l’infern per les seves riqueses, sinó perquè va dedicar tota la seva vida a satisfer només i de forma egoista el seu propi jo, en comptes d’haver-la emprat en fer obres de misericòrdia.
El que ens ha estat atorgat, tant a nivell espiritual com material, és per posar-lo al servei dels altres.
Algunes vegades no podrem ajudar materialment, però podem dedicar el nostre temps, donar un somriure, unes paraules d’afecte i amor.
La millor manera de transmetre el missatge de l’Amor de Jesús, és amb el nostre exemple.
Amb el lliurament del nostre temps, temps que és la major riquesa que tenim.

Cooperadors Salesians, grup de Sabadell

____________________________________________

DIUMENGE XXII DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 14,1a.7-14

Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d’un dels principals fariseus. Ells l’estaven observant. Jesús notà que els convidats escollien els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: «Quan algú et convida a un dinar de casament, no et posis al primer lloc: si hi hagués un altre convidat més honorable que tu, vindria el qui us ha convidat a tots dos i et diria: “Cedeix-li el lloc”, i tu hauries d’ocupar el lloc darrer, tot avergonyit. Més aviat quan et conviden ves a ocupar el lloc darrer, i quan entrarà el qui t’ha convidat et dirà: “Amic, puja més amunt”. Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula, perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit».

Després digué al qui l’havia convidat: «Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni altres parents teus, ni veïns rics. Potser ells també et convidarien, i ja tindries la recompensa. Més aviat, quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per recompensar-t’ho, i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos».

 ____________

COMENTARI

Jesús mai està dins la seva zona de confort, sempre surt a l’encontre. En aquest cas, a casa d’un fariseu. A casa d’algú que no pensa com ell. Només amb aquesta primera frase ja en tindríem prou per pensar-hi una estoneta, no trobeu? Quants cops anem a casa d’aquell que no pensa com nosaltres?, quants cops fem “grupets” amb persones que ens cauen bé i no fem l’esforç d’entendre als altres o d’integrar-los en el nostre grup?

Però continua amb una paràbola que fa referència directa al nostre ego, no només per ocupar els primers seients literalment, sinó per a ser protagonistes, per penjar-nos la medalleta, per destacar, per ser reconeguts empesos per una part de la societat que pensa que aquest són els valors a destacar. Els cristians hauríem de predicar amb l’exemple tot el contrari. Que els èxits se’ls emportin els altres i ens donin a nosaltres la feinada!!! “Da mihi animas” deia Sant Joan Bosco; Dóna’m feina Senyor i ja trobaràs per mi la recompensa justa quan ens veiem.

I acaba amb una missió clara: els cristians ens hem de dirigir, de fer festa, no cap a nosaltres mateixos, dins les nostres pròpies i, permeteu-me l’expressió, avorrides comunitats (ja ens coneixem prou i mai passa res d’extraordinari, fins i tot el missatge salvador de Crist és escoltat com a una rutina) si no cap a l’exterior. Ara és feina de cada un descobrir qui són els coixos, els cecs, els pobres i els invàlids a qui anar a cercar i convidar.

 

DIUMENGE II DE PASQUA: OCTAVA DE PASQUA / Cicle A

 

Lectura primera Fets 2,42-47

Tots els creients vivien units i tenien en comú tots els béns

Lectura dels Fets dels Apòstols

 

Salm responsorial 117,1-2.3-4.13-15.22-24 (R.: 1)

 

Lectura segona 1Pe 1,3-9

Ens ha fet néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts

Lectura de la primera carta de sant Pere

 

Al·leluia Jo 20,29

 

Evangeli Jo 20,19-31

Vuit dies més tard, Jesús entrà

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas».

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».

Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

 

_COMENTARI

Sant Joan escriu el seu evangeli uns vint anys més tard que els altres tres evangelistes. Cal pressuposar que en té coneixement i el que sembla voler és complementar-los, ja que ell, com apòstol, ha viscut més intensament amb Jesús els seus anys de vida pública (per exemple hi era a les noces de Canà) i sobretot, com ho explicita clarament, testimoniar que allò que s’ha escrit és cert. I ho recalca quan explica les aparicions de Jesús en el lloc on els apòstols estan reunits i mig amagats per por a represàlies dels jueus.

La resurrecció és un fet racionalment difícil d’admetre. Sí, ho fem des de la Fe. I Joan explica com Tomàs, un dels apòstols, que en el moment de la primera aparició de Jesús no estava reunit amb ells, quan li expliquen que han vist a Jesús, no ho creu i a més posa condicions per creure-ho. Jesús se’ls apareix una setmana més tard i ofereix a Tomàs satisfer totes les seves condicions. I quan Tomàs el reconeix Jesús diu la frase que dona valor a la Fe. “Feliços els qui creuran sense haver vist”.

Avui, en aquest racó del món que és Catalunya, considerat com un dels més descreguts, es produeix un fenomen molt curiós. Això és perquè, un metge que ha treballat molts anys a urgències de l’Hospital de Bellvitge, omple auditoris donant conferències sobre experiències seves viscudes i que obren l’esperança a la realitat d’una vida futura després de la mort. La qual cosa vol dir que les persones tenim una necessitat de transcendència.

Jesús amb la seva resurrecció va obrir el camí de retorn al Pare, en el si del qual som i serem des de l’eternitat amb un període terrenal la durada del qual desconeixem. La resurrecció de Jesús és el preludi de la nostra.

Gaudim, com ens recomana Sant Pau i visquem esperançats en què, si Jesús va ressuscitar, també ho farem nosaltres, quants ens arribi l’hora de temença com defineix la mort el gran poeta Joan Maragall.

 

_{Jaume Saladrigas}

_{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}

 

 

 

 

 

 

 

_________________________________

 

 

 

DIUMENGE III DE QUARESMA / Cicle A

 

Evangeli Jo 4,5-42

Una font brollarà sempre per donar vida eterna

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s’anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi ha el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar, s’estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que venia a treure aigua. Jesús li diu: «Dona’m aigua». Li diu la samaritana: «Com? Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que soc una dona samaritana?». Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: «Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l’hauria donada». Ella li diu: «Senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per treure aigua. D’on la traieu, l’aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou i en bevia tant ell, com els seus fills, com el seu bestiar. Sou més gran vós que no pas ell?». Jesús li respongué: «Els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set, però el qui begui de la que jo li donaré, mai més no tindrà set; l’aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d’ell per donar-li vida eterna». Li diu la dona: «Senyor, doneu-me aigua d’aquesta: que no tingui mai més set ni hagi de tornar mai més aquí a treure aigua del pou».

Ell li diu: «Ves a cridar el teu marit i torna». La dona li contesta: «No en tinc, de marit». Li diu Jesús: «Tens raó: n’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. Això que has dit: “No en tinc, de marit”, és veritat». Ella li diu:

«Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren Déu en aquesta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem». Jesús li respongué: «Creu-me, dona; s’acosta l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres no sabeu qui adoreu; nosaltres sí que ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s’acosta l’hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han de fer-ho en esperit i en veritat». Li diu la dona: «Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot». Ell li respon: «El Messies soc jo, que parlo amb tu».

Llavors mateix arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o de què parlava amb ella. La dona deixà estar la gerra i se n’anà al poble a dir a la gent: «Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No serà el Messies?». La gent sortí del poble i anà a trobar-lo.

Mentrestant els deixebles li deien invitant-lo: «Mengeu, rabí». Però ell els contestà: «Jo, per menjar, tinc un altre aliment que vosaltres no sabeu». Els deixebles es preguntaven entre ells: «És que algú li ha portat menjar?». Jesús els diu: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i acomplir la seva obra. Vosaltres dieu: “Quatre mesos més i ja serem a la sega”. Doncs jo us dic: Alceu els ulls i mireu els camps: ja són rossos, a punt de segar. El segador ja rep la part que li toca i recull el gra per a la vida eterna, perquè s’alegrin plegats el sembrador i el segador. En aquest cas té raó la dita «un és el qui sembra i un altre el qui sega». Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Són altres, que van treballar-hi; vosaltres sou sobrevinguts, en el treball que ells havien fet».

Molts samaritans d’aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet». Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies. Després de sentir-lo parlar a ell mateix, encara molts més van creure, i deien a la dona: «Ara ja no creiem només pel que tu deies; nosaltres mateixos l’hem sentit, i sabem que aquest és de debò el Salvador del món».

_COMENTARI

Quan els israelites guiats per Moisès arriben a les ribes del Jordà i expulsen a algun dels pobles que habiten en aquells territoris, cada tribu ocupa un tros important del terreny. La tribu de Leví, que són els sacerdots que custodien la” Tenda de les cites” i “L’Arca de l’aliança” ocupa Judea, limitant amb la de Simeó al sud, amb la de Benjamí a llevant  i amb la d’Efraïm al nord. La tribu que més terreny ocupa, és la de Manasses, que ho fa a les dues ribes del Jordà i a la part Central del territori conquerit, a la part de Samaria, mentre que a Galilea s’instal·len les de Issacar i Zabuló. I cada tribu ho farà conservant les seves tradicions i costums.

Per entendre millor la situació que es viu a Israel en temps de Jesús cal repassar la història de Jacob, particularment el capítol 28 del Gènesi que parla del somni d’una escala que  puja fins al cel i com s’explica en els versicles del 18 al 22  com ungeix la pedra que li ha fet de capçalera, l’erigeix com altar i l’anomena casa de Déu. Però uns anys més tard quan ja ha fet les paus amb Esaú  i s’instal·la a Siquem població propera a Samaria construeix un altre altar i anomena aquest lloc com: “Déu, Déu d’Israel” (Gènesi 33, 18-20)

Malgrat el temps transcorregut entre el retorn de l’esclavatge i el moment de la predicació de Jesús ( igual que passa ara) les diferències religioses i també possiblement lingüístiques. (uns parlen arameu i els altres hebreus) fan impossible el diàleg entre les tribus i porten a la confrontació i fins i tot a l’odi.

Jesús trenca dos tabús de l’època. Parla amb una dona i que a més creu diferent. I aprofitant l’excusa de l’aigua  parla amb ella extensament i li diu quelcom molt important: “Que no és important el lloc on es ret adoració a Déu. L’important és adorar-lo amb sinceritat de cor.”.

Avui ens queixem que la joventut no freqüenta les esglésies. Però, en canvi, són molt solidaris. Aquest fet ens invita a una reflexió col·lectiva. ¿Hem estat conseqüents amb les nostres creences? ¿Hem donat testimoni amb les nostres conductes? ¿Hem sabut dialogar o ens hem encastellat en les nostres opinions?

En l’episodi de la vida de Jesús que es relata en el fragment de l’evangeli de Joan. Jesús trenca tabús, per apropar-se a la gent i dialogar. ¿Quants tabús no tenim encara cadascú de nosaltres? I així ¿com podem dialogar i apropar-nos a la gent?

 

_{Jaume Saladrigas}

_{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}

 

________________________________

 

DIUMENGE V DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 5,13-16

Vosaltres sou la llum del món

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.

Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel».

 

_COMENTARI

El pare Josep M. Torrent (a.c.s.) de l’orde de Sant Felip Neri, deia sovint en els seus sermons o conferències una frase d’una gran concreció. Deia el Para Torrent: “Fillets meus. Déu us estima de veritat i de debò”, I davant d’aquesta afirmació sorgeix una pregunta: Hi ha res més bonic que sentir-se estimat i estimar?. Perquè qui estima i se sent estimat viu feliç i content.

Però al llarg de la història del cristianisme, dictant normes de conducte, la jerarquia de l’Església va convertir del Déu de l’amor en un jutge sever i va aconseguir que la gent creient visqués atemorida. Les paraules pecat i infern sortien habitualment en tots els sermons.

I així no es pot ser ni sal ni llum. Més aviat serem insípids i foscos. El temor preserva, però no és mai positiu. Amb temor no es construeix mai res consistent. I tothom cerca com alliberar-sent..

La pregunta que cal fer-nos cadascú de nosaltres, per ser fidels a la petició de Jesús és. Com he de viure per ser sal i llum i què a la gent en veure com obro glorifiquin al Pare del cel?. Visc la meva Fe amb convenciment i alegria? Sant Agustí deia: “Estima a Déu i fes el que vulguis”. Perquè qui estima procura no fer res que no agradi a l’estimat.

Cal que repassem, doncs com estem d’amor. I llavors veurem com es materialitza el suggeriment de Sant Pau als corintis: . “Gaudiu, us ho repeteixo. Gaudiu”.  ” Perquè sabem que som estimats i podem estimar”.

 

Jaume Saladrigas

_{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}

 

_________________________________

 

BAPTISME DEL SENYOR

 

Evangeli Mt 3, 13-17

Un cop batejat, Jesús veié que l’Esperit de Déu venia cap a ell

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

 

En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentar a Joan vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. Però Joan s’hi oposava, dient: «Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!»

Jesús li respongué: «Deixa’m fer, ara. Convé que complim d’aquesta manera tot el que Déu vol.»

Aleshores Joan el deixà fer. Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua. Davant d’ell el cel s’obrí, i Jesús veié l’Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d’ell. I una veu digué des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut».

 

_COMENTARI

El segon diumenge de cada any es llegeix el fragment que, del Baptisme de Jesús, fa un dels 4 evangelistes. En forma diferent i afegint-hi algun que altre detall, tots descriuen el que és realment important: Que el cel s’obri i va ressonar la veu del Pare reconeixent la filiació divina de Jesús.

Ja el passat diumenge es llegia el pròleg de l’evangeli de Joan en què reconeixent que “Al principi existia la Paraula i que aquesta era Déu.”, conclouria dient: “El qui és la Paraula s’ha fet home i ha habitat  entre nosaltres”. I també parla Joan de què “Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina a tots els homes”.

I el  passat dimarts contemplaven com uns personatges, vinguts de diverses parts del planeta, venien a retrà homenatge al nounat, amb uns obsequis molt definitoris de la seva personalitat.

Hem resumit doncs en uns quants festius la commemoració d’uns fets importants de la vida de Jesús. Hem passat del reconeixement dels pastors a la manifestació del Pare en el moment en què Jesús iniciava la seva missió predicadora.

Però no hauríem de quedar-nos únicament en la imatge plàstica que descriu l’evangelista d’un fet humanament difícil d’explicar, si no és a la llum de la Fe. Perquè també en el nostre baptisme hem estat reconeguts com a fills de Déu. I quan en aquell moment s’ha preguntat als pares i padrins que demanen pel nonat la seva resposta a estat. “La Fe”, amb el compromís seu i de la comunitat de fer realitat aquesta demanda.

I si els nostres pares i padrins es va comprometre a acompanyar-nos en la cerca de les nostres creences futures, revisem com es troben aquestes, i amb quina convicció les vivim.

 

_{Jaume Saladrigas}

_{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}

 

_________________________________

DIUMENGE III D’ADVENT / Cicle A

 

Evangeli Mt 11,2-11

Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Joan, que era a la presó, va sentir dir el que feia Crist, i va enviar els seus deixebles per preguntar-li: «Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?». Jesús els va respondre: «Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la bona nova, i feliç aquell que no quedarà decebut de mi». Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar a la gent de Joan: «Què heu sortit a veure al desert? Una canya sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a veure? Un home vestit delicadament? Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis. Doncs, què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l’Escriptura: “Jo envio davant teu el meu missatger, perquè et prepari el camí”. Us ho dic amb tota veritat: Entre tots els qui les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; tanmateix el més petit al Regne del cel és més gran que ell».

 _COMENTARI

Joan, que com vàrem llegir en el fragment de l’evangeli de Mateu del passat diumenge vivia ascèticament  en el desert de Judea, on havia aconseguit molts seguidors, i que denunciava la vida llibertina d’Herodes que vivia en concubinat amb Herodes va ser empresonat. I des de la presó li arribaven notícies de la predicació de Jesús. Pressentin que aquest podria ser el Messies que esperava el poble d’Israel va enviar uns quants deixebles seus a preguntar a Jesús si era Ell ho era. I la resposta de Jesús no és ni sí ni no. Simplement veieu el que faig i jutgeu.

Si avui a algú de nosaltres ens pregunten: ¿ets cristià? o ¿perquè creus?. ¿Podríem donar la mateixa resposta que Jesús?. ¿Podríem dir: Mira el que faig i com visc?.

El fragment de l’evangeli de Mateu ens invita a plantejar-nos si amb el nostre estil de vida som conseqüents amb les ensenyances de Jesús. Ara venen festes i se’ns posarà a prova. ¿Quin sentit els hi donarem? ¿Què celebrarem realment? ¿Ens deixarem portar per la disbauxa consumista i farem àpats pantagruèlics? ¿Quantes tradicions pròpies (fer el pessebre. els Pastorets, la Missa del gall) mantindrem a les nostres famílies?

Nadal és germanor. Celebrem el naixement d’algú que ens va anunciar que tots som germans perquè som fill d’un mateix Pare. Celebrem-ho doncs en harmonia i en família, però sense oblidar a aquells que no tenen oportunitats per fer-ho com nosaltres. Què puguem donar la mateixa resposta que Jesús: Aneu i expliqueu el que fem i com vivim.

 

_{Jaume Saladrigas}

_{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}

 

 

_________________________________

 

9 de novembre

DEDICACIÓ DE LA BASÍLICA DEL LATERÀ

Festa

 

Evangeli Jo 2,13-22

Ell es referia al santuari del seu cos

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

_{Quan s’acostava la pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes, i els tragué tots, moltons i vedells, a fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí, no convertiu en mercat la casa del meu Pare». Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia».}

_{Llavors els jueus el van interrogar: «Quin senyal ens dones que t’autoritzi a fer això?» Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell es referia al santuari del seu cos.}

_{Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.}

 _COMENTARI

Els quatre evangelistes expliquen la visita de Jesús al Temple, com l’atri estava ple de  canvistes i venedors de bestiar per oferir sacrificis. I com Jesús iracund, especialment en el relat de Joan, va abatre les taules dels canvistes mentre deia, segons Mateu. Marc i Lluc: “No sabeu que l’Escriptura diu: Casa meva serà una casa d’Oració, però vosaltres l’heu convertit en una cova de lladres”. I tots tres diuen que des de llavors els fariseus cercaven com matar-lo.

Però Joan en el seu evangeli recull la conversa que Jesús té amb els jueus que li demanen amb quina autoritat ha fet això. I la resposta de Jesús no l’entén ningú. En aquell moment. “Destruïu aquest temple i jo el reconstruiré en tres dies”. És un anunci profètic encriptat. Per això, Joan acaba la narració dels fets comentant que ho van entendre quan Jesús va ressuscitar.

Sant Pau en la seva carta als corintis referma el concepte de què cada persona és un temple de Déu i que l’Esperit Sant habita en cadascun de nosaltres. I aquesta afirmació de Pau s’ha perpetuat en les ensenyances de l’Església.

Avui en què els respecte al propi cos és ínfim i no parlem del respecte als cossos aliens, amb afirmacions de què “el cos és meu i d’ell en faig l’ús que em sembla” potser caldria una reflexió sobre si realment creiem amb l’afirmació de Sant Pau. I plantejar-nos què podem fer, per poc que sigui, per revertir uns criteris comercials que menysvaloren la dignitat del nostre cos.

Creiem de veritat que pel baptisme esdevenim “Fills de Déu i Temples de l’Esperit Sant? o ens sembla que són falòrnies de temps pretèrits? “

_{Jaume Saladrigas}

_{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}

__________________________________

DIUMENGE XXVIII DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 17,11-19

Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Un dia, Jesús, tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny i cridaren: «Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!». En veure’ls Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots».

Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un d’ells, quan s’adonà que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Era un samarità. Jesús digué: «No eren deu els qui han estat purificats? On són els altres nou? Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?». Llavors li digué: «Aixeca’t i ves-te’n. La teva fe t’ha salvat».

 _COMENTARI

Com es veu en la pel·lícula  Ben-Hur, quan aquest torna a Israel, es troba a la seva mare i germana vivint aïllades en una cova amb altres leprosos, complint amb el que estava prescrit. I a més quan algú s’apropava al lloc on eren, havien de cridar en veu alta que eren allà, pel gran perill de contagi de la malaltia avui ja gairebé erradicada.

Jesús va de camí i passa prop d’una cova de leprosos. Aquests li demanen que els curi i Jesús i accedeix. I els mana presentar-se als Sacerdots perquè certifiquin la curació. Eren l’autoritat que podia fer-ho. I com era d’esperar tots tenen pressa per tenir la certificació i s’obliden del benefactor. Però un ho fa. I és curiós com Jesús tracta d’estranger a un samarità, israelita com ell però de diferent religió. En temps de Jesús ja hi havia discriminació.

Aquest fragment de l’evangeli de Lluc ens planteja una qüestió molt quotidiana. Demanem coses i quan les aconseguim ens oblidem de ser agraïts. ¿Quantes vegades al dia diem “si us plau” o diem “Gràcies”?. I això que cada dia rebem atencions i favors.

Preguntem-nos doncs com som de magnànims (quan la nostra situació ens permet ser-ho) i com d’agraïts. I si com Jesús va fer no discriminem per cap motiu la concessió d’un favor. I si obrem amb coherència sense esperar cap agraïment.

Algun dia trobarem la recompensa. Jesús ho va anunciar. Tinguem Fe.

 

_{Jaume Saladrigas}

_{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}

_________________________________

 

EXALTACIÓ DE LA SANTA CREU

Evangeli Jo 3,13-17

El Fill de l’home ha de ser enlairat

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué a Nicodem: «Ningú no ha pujat mai al cel, fora d’aquell que n’ha baixat, el Fill de l’home. I així com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creguin en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell».

_COMENTARI

Aquest diumenge l’Església celebra la festa de l’Exaltació de la Santa Creu. Per això totes les lectures ens parlaran de les dues creus salvadores. La que va enlairar Moisès en el desert per la cura dels israelites que havien emmalaltit, i morin alguns, per les picades de les serps i la creu de Jesús guaridora de tots els mals del món.

I segons el fragment de l’evangeli de Joan, que recull una conversa de Jesús amb Nicodem, un jueu pietós que creu que Jesús pot ser el messies que esperen, Jesús li diu com serà la seva mort. I a més li explica el perquè ha de ser així.

Avui en què en el món està tot revoltat i tot és confús, amb uns canvis d’aliances importants. Poden semblar estranyes les paraules de Jesús de què: “Déu estima tant al món, que envià el seu Fill, per salvar-lo gràcies a Ell”.

En el cas de Moisès en el desert el motiu de l’enlairament de la creu era clar: les picades de les serps verinoses. També en el Gènesis trobem una serp temptant a Eva. La serp és doncs en la Bíblia l’encarnació de la maldat. Però com podem cosificar la maldat en els nostres dies?

Avui, les notícies es manipulen, els productes s’adulteren, l’atmosfera ès contaminada, els desastres naturals són cada vegada més violents i més freqüents i malgrat tot el missatge de Jesús de què Déu estima el món ens ha de fer reflexionar. Què puc fer jo perquè el món no es perdi?

El camí de Jesús no va ser fàcil. Va acabar clavat i enlairat en una creu. I potser així va voler  ensenyar-nos que la vida no és fàcil i que haurem també d’acceptar petites creus ( que potser ens sembraran molt grosses) per la nostra salvació. I creure sincerament en les seves paraules: “Jo seré amb vosaltres fins a la fi del món”.

I si ens és difícil tenir fe, tal com està el món, tornem a demanar amb fermesa la fe que ens falta: O bé la dels profetes, o bé la dels nostres pares.

_{Jaume Saladrigas}

_{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}

 

_________________________________

 

DIUMENGE XIX DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 12,32-48

Estigueu a punt també vosaltres

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s’envelleixin, aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà; allà els lladres no s’hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor hi tindreu el vostre cor.

Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats, que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces per poder obrir la porta tan bon punt trucarà. Feliços els criats que l’amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula, i ell mateix passarà a servir-los d’un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada».

Pere li preguntà: «Senyor, aquesta paràbola, la dieu només per a nosaltres o per a tothom?». El Senyor li respongué: «Qui és l’administrador fidel i prudent, a qui l’amo confia el personal de servei perquè els doni a temps l’aliment que els pertoca? Feliç aquell servent si l’amo, quan arriba, troba que ho fa així: us asseguro que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensava: “El meu amo triga a venir”, i començava a pegar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que ell no sospita i a una hora que ell no sap, i el condemnarà a la pena dels traïdors. L’esclau que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha executat allò que l’amo volia, rebrà de valent. Però el qui, sense saber què volia l’amo, ha fet coses que mereixien assots, rebrà més poc. Tothom exigeix molt d’aquells a qui ha donat molt, tothom reclama més d’aquells a qui ha prestat més».

 _COMENTARI

En el capítol 12 de Lluc, que estem rellegint darrerament, hi ha dos missatges, en els diàlegs de Jesús amb la gent, que es van repetint reiteradament. La confiança amb la Providència i estar sempre preparat.

Jesús que ja ha proposat anteriorment als seus seguidors de confiar en el Pare dient-los, que són més importants que les aus i les bestioles i que a aquetes no els hi manca mai l’aliment, ara rebla el seu missatge invitant-los a despendre’s del seus béns, en pro de la solidaritat, a la que promet una recompensa futura gran.

I després els invita a estar sempre a punt. I aquesta invitació, que tenen sempre present les persones d’una certa edat en què el fet de la mort es viu com una certesa propera, la proposa com condicionant de la forma de vida. I en posa diversos exemples. I compara la mort amb un lladre que no sap mai quan arribarà. O amb el retorn de l’amo, que demanarà comptes als seus servents i premiarà o castigarà segons hagi estat la conducta de cadascú I el que és més important. Aquesta revisió de conducta estarà vinculada a les capacitats de cadascun dels servents.

Aquests fragments de l’evangeli de Lluc ens inviten a dues reflexions. La primera a revisar el nostre grau de confiança en la misericòrdia del Pare. I la segona a revisar quina mena de resposta estem donant a les capacitats, que tots tenim i ens han estat donades gratuïtament.

Sovint ens queixem de com van les coses, de què no ens agrada com està el món. ¿Però pensem seriosament si podem fer quelcom, per petit que sigui, per procurar que, almenys el nostre entorn, funcioni de forma diferent? Ens deixem vèncer pel pessimisme? És el meu grau de solidaritat l’adequat a les meves capacitats?

El fet d’estar de vacances no hauria de ser excusa per una reflexió acurada i serena d’aquestes qüestions.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

___________________________________

DIUMENGE XV DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 10,25-37

Per a mi, qui són aquests altres?

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús s’alçà i li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què he de fer per tenir l’herència de la vida eterna?». Jesús li digué: «Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegeixes?». Ell contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix». Jesús li diu: «Has respost bé: fes-ho així i viuràs».

Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I per a mi, qui són aquests altres?». Jesús prosseguí: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot que el veié, però passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l’altra banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié se’n compadí, s’hi acostà, li embenà les ferides, després d’amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se n’ocupà. L’endemà, quan se n’anava, donà dos denaris a l’hostaler dient-li: Ocupa’t d’ell i, quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més. Quin d’aquests tres et sembla que va veure l’altre que hem d’estimar, en l’home que havia caigut en mans de lladres?». Ell respongué: «El qui es va compadir d’ell». Jesús li digué: «Doncs tu fes igual».

 _COMENTARI

Hi ha dos fragments del nou testament, ambdós ben coneguts, en què els protagonistes, o bé de la trobada amb Jesús o bé de la paràbola, són samaritans. I en ambdós fragments es palesa, en diferent forma, el rebuig mutu, que per motius religiosos, hi ha entre els samaritans i els jueus.  ¿Quin és l’origen d’aquest rebuig?

El poble d’Israel estava configurat per 12 tribus descendents dels 12 fills mascles de Jacob. Tots ells acceptant Jehovà com l’únic Déu el d’Abraham, d’Isaac i del seu Pare. Quan sota el lideratge de Moisès s’alliberen de l’esclavatge d’Egipte, esdevenen un sol poble que aconsegueix arribar a les fèrtils ribes del Jordà. Però un cop allà cadascuna de les tribus s’establirà en un tros diferent de la terra promesa i continuarà amb els seus costums i tradicions.  La tribu de Judà, a la qual pertanyen els sacerdots i cuiden l’arca de l’aliança s’estableix a Jerusalem i aquesta ciutat esdevindrà el centre de culte del judaisme. Però les tribus que s’estableixen a Samaria creuen que el lloc de culte ha de ser la muntanya de Garizim, el peu de la qual Jacob va tenir un somni d’una escala que pujava fins al cel. Aquesta diferent opinió sobre on cal adorar a Déu esdevé amb el temps quelcom irreconciliable, fins a convertir-se en odi profund.

Les diferències entre diferents faccions d’una mateixa religió o entre diferents religions s’han evidenciat de forma cruenta (i potser  encara avui dia) al llarg de la història. Recordem les croades, les guerres europees dels segles XVI i XVII entre catòlics i protestants (ambdós cristians) o els enfrontaments entre sunnites i xiïtes dintre de l’islam. No eren cruentes les diferències entre jueus i samaritans en l’època de Jesús, però gairebé.

Jesús en la seva paràbola destaca com el més allunyat espiritualment del ferit és el qui es mostra més humà i se’n compadeix. I amb això ens vol explicar què hem de despullar la nostra compassió de prejudicis. Un fenomen que avui, vint segles després està en forta regressió.

Se’ns planteja avui a cadascú  de nosaltres, fer una reflexió personal i profunda de com de condicionada està la nostra compassió, davant dels múltiples tuïts que insistentment arriben al nostre cervell amb comentaris de rebuig als diferents. I més quan sense cap mena de rubor es fan des del poder.

Tots solem dir. Jo no sóc racista. D’acord. Però ara plantegem-nos-ho de veritat i sincerament. No sé si la resposta serà la mateixa.

 

_{Jaume Saladrigas}

_{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}

 

____________________________________

DIUMENGE DE PENTECOSTA

Solemnitat

 

Evangeli Jo 14,15-16.23b-26

L’Esperit Sant us farà entendre tot el que us he dit

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre.

Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre».

  _COMENTARI

La paraula Pasqua és d’origen jueu, i l’utilitzen per a la commemoració d’un fet cabdal de la seva història: l’alliberament de l’esclavatge del poble a Egipte. I el cristianisme ha adoptat aquesta paraula per designar totes les festes que també considera importants. Així doncs, quan per Nadal celebrem un reguitzell de festes importants començant pel naixement de Jesús, ens desitgem “felices pasqües”, quan després de la Quaresma celebrem la resurrecció de Jesús en diem Pasqua de Resurrecció (popularment Pasqua Florida) i set setmanes més tard celebrem la Pasqua de la Pentecosta (també nomenada Pasqua Granada) per commemorar la vinguda de l’Esperit Sant sobre Maria i els apòstols.

Quan la gent era analfabeta i s’havia d’explicar els fets rellevants de les vides de Jesús i dels sants, es feia mitjançant imatges Gràcies a això disposem de meravellosos retaules. Aquesta iconografia ens ha ajudat molt per entendre la història i ens ha commogut íntimament. Nadal desvetlla en nosaltres sensacions de tendresa. La Setmana Santa sensacions de compassió i la Pasqua de Resurrecció d’alegria. Però, ¿quines sensacions desperta en nosaltres la iconografia de la Pentecosta?. ¿Què ens fa sentir un cenacle ple amb llengües de foc sobre el cap dels assistents?. Segons els Fets dels Apòstols aquests, que s’havien amagat per por dels jueus es varen sentir valents i Pere va començar a predicar. I tothom l’entenia fos del país que fos i parlés la llegua que parlés.

I malgrat que no tenim imatges que despertin sentiments emotius som davant d’un fet transcendental de la nostra Fe. Acabem de celebrar el Retorn de Jesús al Pare, obrint camí al retorn de tots i cadascú de nosaltres quan s’acabi el nostre pelegrinatge a la terra. I podem celebrar el compliment de les dues més importants promeses de Jesús. “No us deixaré mai” i “us enviaré un Defensor que us farà recordar totes les meves ensenyances i us les farà entendre”. I malgrat la impotència de l’Esperit Sant i la seva definició en un Credo després del Concili  de Nicea com “Procedent del Pare i del Fill”, quan resem el Credo en les misses dominicals només diem “Crec en l’Esperit Sant”. Una sola i petita referència.

Crec que aquests dies hauríem de reflexionar sobre la importància de l’Esperit en la vida de l’Església. Si cantem que “l’Esperit de Déu omple l’univers, i que ens dona la força d’estimar”, fem-ho amb convenciment. Recuperem aquells dons que se li atribueixen de Saviesa, Enteniment, Consell, Fortalesa, Ciència, Pietat i Temor de Déu. I aquests dons ens ajudaran a bastir un món nou ” on  regni la pau, l’amor i el bé”.

Fa poc hem tingut un conclave i crec que d’alguna manera, potser no sabríem com definir-ho,  l’elecció del nou Papa ens ha sorprès. No era un dels noms dels qui més es parlava. Un cop més s’ha complert allò que “qui entre papable, surt cardenal”. I em pregunto ¿Què guia  les votacions dels cardenals en l’elecció del nou Papa?. Quan no hi ha una resposta racional, creiem en l’Esperit.

I preparem-nos que el pròxim diumenge celebrarem el dogma cabdal de la nostra Fe. El nostre Déu és Trinitat. I és aquest Esperit qui ens ha de fer entendre aquest misteri.

 

_{Jaume Saladrigas}

_{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}

____________________________________

DIUMENGE IV DE PASQUA / Cicle C

 

Evangeli Jo 10,27-30

Jo dono la vida eterna a les meves ovelles

 Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, digué Jesús: «Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u».

 

_COMENTARI

Quan els estius, al Pirineu, veiem aquests grans ramats de bens, de propietaris diversos, ens sorprèn constatar com els pastors coneixen totes i cadascuna de les ovelles, com estan amatents a les seves necessitats, com les ajuden a xaiar i com a la tardor, quan cada ramat torna a la seva cleda, coneixen cada xai i l’adjudiquen a l’amo corresponent. I com a vegades, tal com explica en Manelic, el pastor de l’obra teatral d’Àngel Guimerà “Terra baixa”. En una magnífica narració, fins i tot posen en perill la seva vida per defensar el seu ramat, en una abrandada lluita amb els llops.

Jesús, que té un auditori de gent senzilla, tret d’algun rebuscat maliciós, aprofita per explicar el seu missatge, escenes de la vida quotidiana dels seus convilatans. I es presenta com un pastor que coneix a les ovelles i que elles reconeixen la seva veu. I diu quelcom molt important: I és que ningú no les podrà arrencar de les seves mans.

Aquesta setmana l’Església està a l’espera de conèixer qui serà el seu nou Pastor. Potser quan el proper cap de setmana, es llegeixi aquest fragment de l’evangeli de sant Joan, ja els cardenals electors hauran convingut a escollir qui serà el nou Pontífex. I aquest haurà de fer seves les paraules de Jesús: “Allò que el Pare m´ha donat val més que tot”. I allò que rebrà som tots nosaltres, Església en marxa, comunitat de fe.

Obrim doncs el cor a l’esperança. Som en temps pasqual. I com s’explica en els Fets dels Apòstols de Pau i Bernabé, qui surti escollit haurà de predicar la Paraula de Déu. Però  a aquesta tasca també nosaltres hi som cridats. I si no en sabem prou per explicar-la, si en podem ser testimonis. I encara que avui dia alguns personatges semblen voler destruir el que tant a costar construir, tinguem fe, i sapiguem reconèixer la veu del nou Pastor.

_{Jaume Saladrigas}

_{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}

____________________________________

DIUMENGE DE RAMS

PASSIÓ DEL SENYOR / Cicle C

COMMEMORACIÓ DE L’ENTRADA DEL SENYOR A JERUSALEM

 

Evangeli Lc 19,28-40

Beneït el qui ve en nom del Senyor

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús anava al davant pujant a Jerusalem. Quan era a prop de Betfagé i de Betània, a la muntanya de les Oliveres, envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d’aquí al davant i, entrant, hi trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú us preguntava per què el deslligueu, respondreu que el Senyor l’ha de menester». Els dos que Jesús enviava se n’anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. Mentre deslligaven el pollí, els amos els digueren: «Per què el deslligueu?». Ells respongueren: «El Senyor l’ha de menester». Portaren el pollí a Jesús, el guarniren tirant-li els mantells a sobre i hi feren pujar Jesús.

A mesura que Jesús avançava estenien els mantells pel camí. Quan s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels seus addictes, plena d’alegria, començà de lloar Déu a grans crits per tots els prodigis que havien vist, i deien: «Beneït sigui el rei, el qui ve en nom del Senyor. Pau al cel, i glòria allà dalt».

Alguns fariseus que anaven amb la multitud li digueren: «Mestre, renya els teus seguidors». Ell respongué: «Us asseguro que si aquests callessin, cridarien les pedres». 

 _COMENTARI

Si alguna vegada heu anat a veure les representacions de La Passió a algun dels pobles on aquestes són més emblemàtiques com Cervera, Esparreguera, Olesa de Montserrat o Ulldecona. Haureu vist plasmat sobre l’escenari aquest fragment de l’evangeli de Lluc amb la multitud amb palmons i branques d’olivera fent crits d’”Hosanna al fill de David”.

El fet que Jesús entrés a Jerusalem a dalt d’un ase preocupava poc als romans. Tot i que Jesús ja tenia molts seguidors, pels romans no era més que, un predicador ambulant, sense casa, a qui acompanyava una dotzena de deixebles, que no estaven organitzats ni tenien armes i que no proclamava flàmules revolucionàries.

En canvi, el fet que Jesús fos aclamat pel poble, sí preocupava als fariseus i als mestres de la Llei als qui Jesús havia retret la manera com l’aplicaven; amb exigències envers el poble i laxitud per a ells. Per això, i davant l’evidència de la popularitat de Jesús comencen a maquinar com desfer-se’n.

En posteriors lectures de La Passió veurem com es creen falsos testimonis o es tergiversen manifestacions que havia fet Jesús. I com que amb la seva Llei no poden matar-lo, cosa que tan sols poden fer els romans, l’acusen davant de Pilat d’anar contra el Cèsar. I és curiós que quan aquest l’interroga Jesús, aquest li diu que “Ell ha vingut a donar testimoni de la Veritat” i Pilat li fa una pregunta de plena actualitat en els nostres dies. ¿Què és la veritat?.

Avui en què mitjançant les xarxes socials amb mentides, tergiversant declaracions o bé traient-les de context, es manipula a la gent (igual que varen fer amb Jesús) i es destrueixen persones  inmesicordiosament, ens hem d’esforçar per ser “testimonis de la veritat”. I això implica ser molt curosos en tot el que diem o pengem a internet. No donar crèdit a tot el que rebem i contrastar-ho prèviament abans de reenviar-ho. Avui la destrucció d’una persona ja no pressuposa únicament una eliminació física.  Potser també molt dolorosa la destrucció moral.

Que aquesta Setmana Santa que comencem amb Hosannes i contemplarem posteriorment els patiments de Jesús, ens permeti fer una reflexió sobre les nostres actituds envers els altres i sobre si hem damnat la credibilitat o el bon nom d’algú amb comentaris inapropiades o poc contrastats.

_{Jaume Saladrigas}

_{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}

____________________________________

DIUMENGE I DE QUARESMA / Cicle C

 

Evangeli Lc 4,1-13

L’Esperit conduïa Jesús pel desert on era temptat pel diable

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable. Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa». Jesús li va respondre: «Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa». Després el diable se l’endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà teu». Jesús li respongué: «L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol”». Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí; l’Escriptura diu que “ha donat ordre als seus àngels de guardar-te” i que “et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”». Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”».

Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.

  _COMENTARI

En la Bíblia el número 40 és signe de temps d’espera. Així trobem que el diluvi va durar 40 dies i 40 nits en espera d’una nova creació amb una gran fertilitat de la terra. El poble d’Israel compost per 12 tribus sota el guiatge de Moisés va vagar 40 anys pel desert del Sinaí en espera de la terra promesa a les ribes del riu Jordà, una terra que segons la descripció que en fa el Llibre Sagrat regalimava llet i mel. I ja en temps més recents les quarantenes eren els temps en què es recloïen  els immigrants o mariners abans de recalar en alguns ports per evitar la propagació de malalties. És famosa l’illa on hi ha l’estàtua de la Llibertat a l’entrada de la ciutat de Nova York per aquest fet.

És doncs comprensible que també els evangelistes valorin en 40 dies el temps de reflexió de Jesús abans de l’inici de la seva predicació. Jesús sent que ha arribat l’hora de començar a difondre el seu missatge. I es retira a preparar-se allunyant-se del món. Però dubte davant dels problemes i incomoditats que sap que sorgiran. Intueix que passarà fam i fred. Que serà denostat, combatut i difamat. I que possiblement serà portat davant dels tribunals i condemnat.

Els evangelistes d’una manera explícita ens presenten aquests dubtes com temptacions del maligne.

Ens podríem preguntar ¿perquè aquestes? Doncs perquè la gula, el poder i la vanaglòria són inherents al gènere humà. Jesús rebutja els oferiments del maligne, i accepta totalment les dificultats que preveu hi haurà en el compliment de la seva missió.

L’evangeli d’avui ens invita a cadascú de fer una reflexió sobre el grau del nostre compromís.

¿Amb quina coherència el vivim? ¿Ens agrada en gran manera que ens afalaguin? ¿Satisfem amb massa freqüència la nostra gula? ¿Ens agrada el poder i som “trepas”?.

Tenim també 40 dies en aquest temps de Quaresma per anar-hi pensant i esmenar aquelles actituds que siguin inadequades.

_{Jaume Saladrigas}

_{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}

 

___________________________________

 

DIUMENGE V DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 5,1-11

Ho deixaren tot i el seguiren

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En una ocasió la gent s’aglomerava sobre Jesús per escoltar la paraula de Déu. Ell, que es trobava vora l’estany de Genesaret, veié dues barques a la platja. Els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i ensenyava la gent de la barca estant.

Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Tira endins, i caleu les xarxes per pescar». Simó li respongué: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res, però ja que vós ho dieu calaré les xarxes». Així que ho feren agafaren tant de peix que les xarxes s’esquinçaven. Llavors feren senyal als pescadors de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les barques que quasi s’enfonsaven.

Simó Pere, en veure això, es llançà als genolls de Jesús i li deia: «Senyor, allunyeu-vos de mi, que soc un pecador». Ni ell ni cap dels qui anaven amb ell no se sabien avenir d’una pesca com aquella. Igual passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: «No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes». Llavors tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se n’anaren amb ell.

 _COMENTARI

  El text de l’evangeli de sant Lluc situa l’escena prop del llac de Genesaret. La gent s’amuntegava sobre Jesús, àvids d’escoltar el seu missatge. Però tanta gent fa remor i aquesta impossibilita que es pugui escoltar a l’orador  Jesús demana a uns pescadors de pujar a la barca i allunyar-se una mica de la vora des d’on parlar a la multitud. Després Jesús vol premiar l’ajut dels barquers i els proporciona una pesca excepcional.

També a nosaltres Jesús ens ha demanat alguna vegada que ens allunyéssim del brogit del món per escoltar millor la seva veu, ens ha cridat a fer alguna cosa. I si com els pescadors hem estat obedients també haurem tingut un premi.

Potser igual que Pere, i el profeta Isaïes (del qui en la primera lectura haurem llegit un fragment del seu llibre) li haurem dit que som pecadors i de llavis impurs. O com Pau quan diu als corintis que no mereixem ser apòstols. Però Jesús segueix confiant en cadascú de nosaltres. Som els instruments per difondre el seu missatge de pau i germanor entre els pobles, tan necessari en aquest moment de la història.

El fragment de l’evangeli d’aquest diumenge ens invita a reflexionar sobre quines són les nostres capacitats i a què som cridats a fer. I com sant Francesc demanar a Déu que ens faci instruments de la seva Pau.

 

_{Jaume Saladrigas}

_{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}

____________________________________

Diumenge després del dia 6 de gener

BAPTISME DEL SENYOR / Cicle C

 

Evangeli Lc 3,15-16.21-22

Jesús fou batejat; mentre pregava, s’obrí el cel

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, la gent que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fora potser el Messies. Ell respongué dient a tothom: «jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc».

Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejar. Mentre pregava, s’obrí el cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant en figura corporal com un colom i una veu digué des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut».

  _COMENTARI 

Les tres lectures d’aquest diumenge del llibre del profeta Isaïes, dels Fets dels apòstols i de l’evangeli de Lluc ens parlen del reconeixement de Jesús com a Fill de Déu.

En la primera se’ns diu: “Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions.”

En els fets dels Apòstols Pere parla de Jesús afirmant: “Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder”.

I quan els evangelistes expliquen el fet que Jesús es va apropar al Jordà, perquè Joan el bategés descriuen d’una forma metafòrica que, ” el cel s’obri i baixà d’ell l’Esperit Sant  en figura de colom i es va sentir una veu que digué: Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut”.

La gent del poble d’Israel ja sentien propera la vinguda del Messies, malgrat ells l’esperaven  més com un alliberador del jou dels romans que com un líder espiritual. Però Joan ja els prepara, tot denunciant les injustícies de la societat  en què vivien. I com a símbol del canvi d’actitud que ell els proposa i que els altres accepten, els bateja. La neteja física implica  també una neteja mental i espiritual.

Però en les paraules que Lluc posa en boca de Joan, en el seu baptisme manca l’acció de l’Esperit.  I aquesta força, que de forma explícita rep Jesús el dia del seu baptisme és la que la diferència d’en Joan. I és la que gràcies a Jesús arriba a nosaltres el dia del nostre baptisme.

La lletra d’una cançó popular explica senzillament aquesta diferència. Diu la cançó:

“l’aigua neteja, l’aigua refresca,

tan clara i neta, tan transparent.

L’aigua és símbol de vida,

l’aigua és símbol de Déu”.

Com Jesús també amb l’aigua del nostre Baptisme reben l’Esperit Sant. I això ens obliga a ser nets de cor i transparents en les nostres intencions. És una de les característiques que hauríem de tenir els cristians. No ser persones “rebuscades”.

Seria bo que cadascú  de nosaltres reflexionéssim avui sobre quin és el nostre tarannà i com ens veu la gent.

 

_{Jaume Saladrigas}

_{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}

____________________________________

IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA

Solemnitat

 

Evangeli Lc 1,26-38

Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

 

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules».

I l’àngel es va retirar.

 _COMENTARI

L’evangeli de la Anunciació que es llegirà aquest diumenge, festa de la Immaculada, va íntimament lligat al fragment del Gènesi que es llegirà com a primera lectura. La recreació que al llarg dels temps, han fet alguns pintors i escultors d’aquest fragment del Gènesi, representant la fruita de l’arbre prohibit com una poma, ha ocasionat per a molta gent, una comprensió equívoca del missatge que l’autor volia transmetre amb una descripció poètica dels fets, ja que molt probablement, per la situació geogràfica del paradís, no és gaire factible què, en ell, hi haguessin pomers.

L’arbre del què mengen el fruit Adam i Eva, és l’arbre del “coneixement del bé i del mal”. Ells són els primers bípedes que tenen capacitat de discerniment, ( aquesta qualitat que ens deferència de la resta d’animals ) i per tant els primers que en sentir-se responsables dels seus actes, es reconeixen nus, davant Déu. I Aquest comprensiu, els promet una nova estirp, neta de pecat, que naixerà d’una dona.

I quan Maria, rep la invitació de ser la persona en la que es materialitza la “gran promesa” es sent trasbalsada. Però accepta la missió amb tota humilitat i amb una encomiable actitud de servei. Ella serà l’instrument mitjançant el qual Déu es farà carn i serà anomenat Jesús tal com l’indica l’àngel.

Dues reflexions podem fer nosaltres dels texts d’aquest diumenge. La primera que com Adam i Eva.al fer un repàs de les nostres actituds vitals, es possible que també ens sentim nus. Però també, que, d’alguna manera, som instruments cridats a apropar Jesús als nostre convilatans. I com Maria, ens cal fer-ho amb humilitat i actitud de servei.

 Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

____________________________________

 

DIUMENGE XXXII DURANT L’ANY / Cicle B

 

Evangeli Mc 12,38-44

Aquesta viuda pobra és la que ha donat més que tots

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, instruint la gent, deia: «No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l’oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament».

Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites. Jesús cridà els deixebles i els digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia».

 _COMENTARI

Hi ha unes dites catalanes que resumeixen perfectament el què Jesús va voler ensenyar als seus deixebles amb exemples ben evidents. Diem col·loquialment què, “No és or tot el que llueix” o bé què  “Les aparences enganyen” o què “L’hàbit no fa el monjo”.

Jesús invita als seus deixebles i amb ells a nosaltres a no deixar-nos enlluernar per les aparences, a no jutjar a la lleugera sense tenir base suficient i  a anar fins al fons de la qüestió en la cerca de la veritat.

Avui hi ha molta egolatria en tots els estaments de la societat, inclús dins de la Institució què es considera transmissora del missatge de Jesús. Són persones que no entenen que un càrrec és per estar al servei dels quals més ho necessiten i no perquè aquests et serveixin a tu  I Jesús avisa de com el poder o els diners poden corrompre el cor de l’home, fins a arribar a justificar tota mena d’abusos.

I la nostra solidaritat serà properament posada a prova. Hi haurà dues campanyes, la de la recollida d’aliments i la de Càritas, en què ens podrem valorar, sense jutjar el què donin altres persones.  Quan en un supermercat ens ofereixin unes cartolines amb imports per col·laborar en la recollida d’aliments ¿donarà més qui triï la de 50 euros o la velleta pensionista que triï la de 5 euros? I quan de forma reservada posem uns diners en un sobre de Càritas ¿Serem prou generosos per agrair el què hem rebut o serem gasius?

Jesús diu que els egòlatres seran jutjats rigorosament. El judici de la generositat ho deixa al criteri de cadascú. ¿Quin serà el teu?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

____________________________________

DIUMENGE XXVIII DURANT L’ANY / Cicle B

 

Evangeli Mc 10,17-30

Ves a vendre tot el que tens, i vine amb mi

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

Un dia que Jesús sortia de camí un home corregué, s’agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?». Jesús li digué: Per què em tractes de bo? De bo només ho és Déu. Ja saps què diuen els manaments: «No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare». Ell li respongué: «Mestre, tot això ja ho he complert des de jove». Jesús se’l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: ves a vendre tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi». Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n’anà tot trist, perquè era molt ric. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per als qui són rics, que n’és, de difícil, d’entrar al Regne de Déu!». Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, que n’és de difícil, d’entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu». Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells: «I qui es podrà salvar?». Jesús se’ls mirà i els digué: «Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot».

Llavors Pere es posà a dir-li: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós». Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l’evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna».

 _COMENTARI

Els humans tenim diferents barems per fer valoracions. Aquests poden ser numèrics de l’1 al 10, de l’1 al 20 o de l’1 al 100, o bé escales gramaticals. I és que en gramàtica definim tres graus en els adjectius qualificatius: el positiu, el comparatiu i el superlatiu. I en els de grau comparatiu també fem diferència segons siguin d’igualtat, inferioritat o superioritat. Podem definir el grau de valoració d’una cosa com bona, millor o òptima o definir-ho com aprovat, notable o excel·lent. I la perfecció és quan una cosa o actitud s’ha optimitzat tant que esdevé immillorable.

La Fe i el compromís del jove què s’acosta a Jesús es troba en el grau positiu: compleix la Llei de Moisès. Però Jesús després de mirar-lo amb afecte li mostra un nou camí per millorar i arribar a la perfecció; La SOLIDARITAT. I explica l’evangelista què se’n va trist perquè és molt ric i no es veu capaç de desprendre de les seves riqueses.

Aquesta invitació què Jesús fa a aquell jove què se li apropa, també ens la fa a nosaltres. Avui el què anomenem Primer Món viu en l’opulència. Els nostres supermercats estan plens de tota mena de menjars, de marques per triar i de diferents qualitats. Tenim vestuaris diferents què utilitzem oportunament i a vegades posseïm més d’en habitatge. Aquesta opulència crea un “efecte crida” per la gent de societats més pobres. Però les nostres actituds són moltes vegades de rebuig, perquè socialment som massa rics i no volem compartir.

Aquest fragment de l’evangeli ens invita a reflexionar sobre quin és el nostre grau de solidaritat. Vàries preguntes ens podrem fer. ¿Som generosos? ¿Estem molt aferrats a les coses materials? ¿Som acollidors? ¿Dediquem el nostre temps a coses importants o a futileses? ¿Quina nota posaries al teu compromís social?.

Francesc d’Assís de qui fa pocs dies celebràvem la seva festa, acaba la pregària que comença demanant. “Senyor, feu de mi un instrument de la vostre Pau,” acaba dient “sols donant-nos aconseguirem la Vida eterna”. Francesc va entendre i viure plenament la invitació de Jesús a la perfecció.

I tu, ¿Vols ser un altre Francesc ?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

____________________________________  

 

DIUMENGE XXIII DURANT L’ANY / Cicle B

 

Evangeli Mc 7,31-37

Fa que hi sentin els sords i que els muts parlin

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n’anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «obre’t». A l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se’n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin».

 _COMENTARI

El prefix “cis” vol dir “de la banda d’ençà” i el prefix “trans” vol dir de “la banda d’allà”. El riu Jordà divideix un territori en dues meitats. La part de la “Transjordània” menys mediterrània és actualment el regne de Jordània i la part de la “Cisjordània” és el territori què comparteixen els palestins i els israelites.

En temps de Jesús la Cisjordània estava dividida en tres regions que de surt a nord eren Judea, Samaria i Galilea on està ubicada Natzaret i on Jesús va passar la seva infància i joventut. I dins de la Galilea i trobem dues zones ben diferenciades. L’alta Galilea amb les muntanyes del Golan on neix el riu Jordà i la baixa Galilea que va des del mar Mediterrani fins al llac de Tiberíades amb el poble de Genesaret i la muntanya del Tabor, ambdós llocs molt importants en la vida de Jesús. I al nord de la franja marítima de la baixa Galilea i trobem territori fenici amb els importants ports de Tir i Sidó i el poble de Sarepta.

Jesús no es limita a predicar el seu missatge al poble d’Israel. El predica també a altres territoris que tenen cultures i creences diferents. Però arreu és ben rebut i amb una fama molt extensa. I ens explica Marc, en el fragment del capítol 7è) del seu evangeli, que en retornar d’un viatge de terres fenícies li van presentar un sordmut. Jesús se l’endugué a un lloc, lluny de la gent, i fent un ritual el guarí. Diu l’evangelista que a l’instant se li obriren els orelles. La llengua se li deslligà i parlava perfectament.

Avui, en qüestions de fe, també hi ha molts sordmuts. Persones que quan senten parlar de creure amb qüestions transcendents, rebutgen qualsevol mena de diàleg, I malgrat tot són defensors de valors morals i ètics. I podrien ser, com va ser-ho el sordmut guarit per Jesús. Magnífics pregoners del seu missatge de pau i germandat, que tant manca avui, en el nostre món i ,molt particularment ara, en el territori on va predicar Jesús.

L’evangeli d’aquest diumenge ens porta a reflexionar sobre quines possibilitats tenim cadascú de nosaltres de poder obrir les orelles a algú per poder parlar de Jesús. I potser que a vegades un gest, una actitud o una vida conseqüent amb què hom diu, pugui ser un nou “Effatà” que obri les orelles i toqui el cor d’aquella persona o amic. Però cal estar amatents per aprofitar qualsevol oportunitat que sorgeixi, per fer-ho.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

____________________________________  

DIUMENGE XIX DURANT L’ANY / Cicle B

Evangeli Jo 6,41-51

Jo soc el pa viu baixat del cel

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, els jueus murmuraven de Jesús perquè havia dit que era el pa baixat del cel, i es preguntaven: «Aquest, no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, i ara diu que ha baixat del cel?». Jesús els digué: «No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot venir a mi si no l’atreu el Pare que m’ha enviat. I els qui venen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per Déu. Tots els qui han sentit l’ensenyament del Pare i l’han après venen a mi. No vull dir que algú hagi vist mai el Pare: només l’ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. Us ho dic amb tota veritat: els qui creuen tenen vida eterna. Jo soc el pa que dona la vida. Els vostres pares, tot i haver menjat el mannà en el desert, moriren, però el pa de què jo parlo és aquell que baixa del cel perquè no mori ningú dels qui en mengen. Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món».

 _COMENTARI

Avui, quan fa prop de vint segles dels fets que es relaten en el fragment de l’evangeli de Joan que es llegirà en les misses d’aquest cap de setmana, nosaltres que ja coneixem com varen ser els darrers dies de la vida de Jesús, i molt particularment la celebració de la Pasqua jueva amb els seus deixebles, podem entendre perfectament les paraules de Jesús. Però si fóssim coetanis seus, tampoc hauríem entès res del que explicava i ens haguéssim fet les mateixes preguntes.

Jesús vol quedar-se sacramentalment amb nosaltres i avisa que Ell és el pa que ha baixat del cel. I a més diu què és diferent del mannà que va alimentar el poble d’Israel durant el pelegrinatge pel desert abans d’assolir la terra promesa. Aquesta intenció de Jesús ens porta a reflexionar sobre dues qüestions. Què és un memorial?, i Què és una presència sagramental?

Diu el diccionari que un “memorial” és. “Festa commemorativa de fets passats que la celebració, en recordar-los, fa presents”. Quan Jesús diu els seus deixebles que repeteixin el què Ell ha fet en la celebració Pasqual els ordena que ho segueixin fent i diu que aquesta repetició serà el seu memorial. Per tant, en un moment determinant de la Santa Missa es fa el memorial del darrer sopar.

Però que vol, també, Jesús amb això. Cerca està present entre nosaltres sacramentalment. Això que sembla difícil de definir ho vivim sovint en la nostra vida quotidiana i ens en dona moltes mostres la sensibilitat femenina. Per què quina dona no es posa un collaret, unes arracades o una polsera que ha estat de l’àvia o de la mare o què li ha regalat el marit. Que ja han mort i en portar-les els recorda i els fa presents? Són éssers estimats què ja no hi són físicament, però que aquell objecte ens retorna la seva presència.

L’Eucaristia és el regal perfecte de Jesús. I els objectes què ens el fa presents són el pa i el vi per què Ell va voler que ho siguin. Però a més en ser mengívols ens permet una unió més íntima amb Ell.

Però a presència sacramental d’una persona és directament proporcional a la relació que prèviament hàgim tingut amb ella. I això ens porta a reflexionar de com ha estat i és la nostra relació amb Jesús… ¿Coneixem bé el seu missatge? ¿Vivim donant-ne testimoni? ¿Amb quina freqüència ens acostem a l’Eucaristia?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

____________________________________  

DIUMENGE XV DURANT L’ANY / Cicle B

 

 Evangeli Mc 6,7-13

Jesús comença d’enviar els dotze

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d’enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els recomanà que, fora del bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les sandàlies per calçat. I els deia: «A la primera casa on us allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l’hora de sortir-ne, espolseu-vos la terra de sota els peus, com una acusació contra ells». Els dotze se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb oli molts malalts, que es posaven bons.

 _COMENTARI

En aquest fragment de l’Evangeli de Marc se’ns explica com Jesús va enviar als seus apòstols a predicar. I els va instruir com fer-ho, segons els costums i les possibilitats d’aquells temps. Una metodologia que avui ens pot semblar molt primària. Però no els dóna instruccions sobre què han de predicar. Ho deixa tot a la inspiració que l’Esperit els donarà en cada moment.

Però, ¿Què és predicar? La primera definició què trobem en el diccionari i la més acceptada és “anunciar, proclamar o ensenyar la Paraula de Déu”. Però altres definicions són “Fer recomanacions als altres” o bé “cercar d’inculcar amb discursos o advertiments”.

Quan Jesús envia els apòstols encara és viu i no poden, per tant, parlar de la seva mort i de la seva resurrecció. ¿Quin és doncs el missatge que poden transmetre? Sant Pau diu que Jesús ha vingut per recordar-nos que Déu ens ha creat lliures, amb els mateixos drets i obligacions sigui quin sigui el nostre sexe i que tots som germans per què som fills d’un mateix Pare. Un missatge realment revolucionari en aquela època en què la dona era menysvalorada i el sistema social contemplava l’esclavatge com la cosa més normal del món. On els esclaus eren comprats i venuts sense cap mena de pudor.

En el moment culminant de l’ordenació dels diaques el celebrant fa a aquell que s’ordena aquesta recomanació. “Predica el que creus, creu en el què fas i fes el que prediques”. També nosaltres hem estat enviats per Jesús a anunciar el seu missatge. I hem de fer nostra la recomanació què es fa als diaques,

El fragment de l’evangeli d’aquest diumenge ens planteja moltes qüestions.. ¿Com fer amb els mitjans al nostre abast la difusió del missatge evangèlic? ¿Som conseqüents els nostres actes amb què diem què creiem i sobretot amb què hauríem de predicar?

Dissortadament, avui per un comportament inadequat de membres de l’Església el bon nom d’aquesta es veu, amb raó, menyspreat. I això pot condicionar el nostre testimoni. Però el missatge de Jesús continua vigent, més que mai en els nostres dies. Veus involutives aprofitant mitjans digitals, justifiquen actituds gens cristianes en les relacions humanes. No tinguem doncs por, d’expressar amb claredat la nostra Fe. Avui és necessari ser predicadors de la Nona nova.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

____________________________________  

DIUMENGE X DURANT L’ANY / Cicle B

 

Evangeli Mc 3,20-35

Satanàs no pot pas durar

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps Jesús entrà a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s’hi tanta gent que no els quedava temps ni de menjar. Quan els seus sentiren dir el que feia

hi anaren per endur-se’l perquè deien que havia perdut el seny. Per altra banda, els mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem deien que estava posseït de Beelzebul, i que treia els dimonis pel poder del rei dels dimonis. Jesús els cridà i els rebatia valent-se de paràboles. Els deia: «Com pot ser que Satanàs vulgui treure fora Satanàs? Si un reialme es divideix en faccions que lluiten les unes contra les altres no pot durar gaire temps. I si dins d’una família hi ha divisions, tampoc no pot durar. Igualment si el regne de Satanàs s’ha dividit en faccions que lluiten entre elles, ja no se sosté: no pot pas durar. A casa d’un guerrer valent ningú no pot penetrar-hi per prendre-li el que té sense encadenar-lo abans; només així li podrà saquejar la casa. Us ho dic amb tota veritat: Per més pecats que un home cometés i per més blasfèmies que proferís, Déu està disposat a perdonar-lo, però el qui injuria l’Esperit Sant, Déu no el perdonarà mai i sempre serà reu del seu pecat». Jesús va fer aquesta afirmació perquè deien que tenia un esperit maligne.

Després arriba la seva mare amb els seus germans i, de fora estant, el fan cridar. La gent que seia al voltant d’ell li diu: «La vostra mare i els vostres germans són aquí fora, que us volen veure». Ell els respon: «Qui són la meva mare i els meus germans?». Llavors mirant els qui seien tot al voltant, diu: «Aquests són la meva mare i els meus germans: tothom qui compleix la voluntat de Déu és el meu germà, la meva germana, la meva mare».

 

_COMENTARI

A primers de desembre, amb l’Advent, començàvem l’any litúrgic. Han passat ja sis mesos i en aquest semestre hem celebrat totes les festes importants de la vida de Jesús, des del seu naixement a la seva mort, resurrecció i retorn en el si del Pare. Hem celebrat també la vinguda de l’Esperit Sant, la festa de la Trinitat i la del Corpus. Ens quedaran pel segon semestre, que acabem de començar, les festes de Tots els Sants i la dels fidels difunts per meditar sobre la finitud de la vida apropant-nos a la fi de l’any litúrgic. En els diumenges d’aquest segon semestre se’ns oferirà meditar fragments dels evangelis amb vivències de la vida de Jesús, mitjançant les quals anava comunicant el seu missatge de vida.

I el fragment de l’evangeli que se’ns ofereix aquest diumenge té tanta similitud amb què està passant avui dia, què podríem dir què és de “rabiosa actualitat”. Jesús en el seu moment denunciava les injustícies que patien els pobres vivint míserament en comparació a la vida acomodada què vivien els escribes, els fariseus i els recaptadors d’impostos en un sistema polític teocràtic en connivència amb l’ocupador romà. Per desacreditar-lo l’acusen d’estar posseït pel dimoni. Avui el Papa Francesc què denuncia les injustícies que genera un sistema econòmic ultraliberal, que propugna l’absència de cap mena de control què mitigui les desigualtats, també és denotat dient-li que està endimoniat i què és comunista.

I fixem-nos que quan avisen a Jesús de la presència de la seva mare i els seus parents, amplia aquesta familiaritat a tota la humanitat. Ell sap que Déu crea l’ànima de cadascú de nosaltres, i per això tots som germans i fills espirituals del mateix Pare. Per tant, tota injustícia que pateix qualsevol persona ens afecta, per què la pateix un germà.

El fragment de l’evangeli ens col·loca davant d’una situació ben actual. ¿Cal denunciar les desigualtats que origina un sistema capitalista desbocat?

¿Quines han de ser les nostres actituds davant les injustícies? ¿Hem de denunciar-les encara que ens acusin d’estar endimoniats?

Jesús va denunciar les injustícies. Ara ens toca fer-ho a nosaltres.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

____________________________________  

 

DIUMENGE VI DE PASQUA / Cicle B

 

Evangeli Jo 15,9-17

Ningú no té un amor més gran

que el qui dona la vida pels seus amics

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l’amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l’amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Soc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Això us mano: que us estimeu els uns als altres».

  

_COMENTARI

El dijous dia 9 es compleixen 40 dies des de la celebració de la Pasqua de Resurrecció. És un dels tres dijous què la dita castellana diu “què llueixen més que el sol”. En alguns pobles encara celebren aquesta festa amb tot el seu esplendor. Però el fet de ser feiner aquest dijous, s’ha traslladat la litúrgia de la festa al proper diumenge. I en aquesta festa conflueixen dos dels elements centrals per entendre bé la Bíblia: el número quaranta i la muntanya.

El número quaranta comporta un temps de reflexió, d’introspecció de preparació, d’espera o d’esperança. Durant 40 dies i 40 nits va estar plovent intensament per regenerar completament la terra. Durant 40 anys el poble d’Israel va caminar pel desert del Sinaí, amb guerres amb altres pobles nòmades, fins a arribar a la terra promesa, a les ribes del Jordà, durant 40 dies Jesús es va retirar al desert preparant-se per la seva predicació i durant 40 dies va anar apareixent-se als seus deixebles, abans del seu retorn al Pare, per refermar-los en la seva certesa de què havia ressuscitat, perquè en fossin testimonis.

A la muntanya es produeixen tots els fets més importants de la Història bíblica. Després del diluvi l’arca de Noè reposa al damunt d’una muntanya. Moisès puja al mont Sinaí per reble les Taules de la Llei. El sermó on Jesús desgrana als seus nous valors què contraposa amb els del món l’hem anomenat “El sermó de la muntanya”. Jesús mort en la muntanya del Calvari i finalment, Jesús també pel seu reton al Pare escull una muntanya on un núvol inesperat (cosa molt freqüent en la muntanya) els priva de la seva vista.

I el què pels apòstols i els deixebles va ser un dia trist en trobar-se sense el suport físic de Jesús, per nosaltres ha de ser un dia de goig. Jesús ens ha obert el camí de retorn al Pare. Som fills que anem fent camí cap a l’estada definitiva i el retorn de Jesús ens reafirma que el nostre retorn també es produirà quan arribi l’hora.

Però mentre fem aquest camí tenim per acomplir un manament de Jesús: “Aneu per tot el món i anuncieu la Bona nova de l’Evangeli”, ¿Tenim consciència què tot fent el nostre camí hem de ser anunciants d’aquesta Bon Nova?.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

____________________________________  

 

DIUMENGE III DE PASQUA / Cicle B

 

Evangeli Lc 24,35-48

Així ho diuen les Escriptures:

el Messies havia de patir i de ressuscitar

d’entre els morts el tercer dia

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps els deixebles contaven el que els havia passat pel camí, i com havien reconegut Jesús quan partia el pa. Mentre parlaven d’això, Jesús mateix es presentà enmig d’ells i els digué: «La pau sigui amb vosaltres». Ells, esglaiats, van creure que veien un esperit. Jesús els digué: «Per què us alarmeu? Per què us venen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus, soc jo mateix. Palpeu-me i mireu bé; els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo en tinc». I mentre deia això els ensenyava les mans i els peus. Veient-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-ho, els digué: «No teniu aquí res per menjar?». Ells li donaren un tall de peix a la brasa i se’l menjà davant d’ells. Després els digué: «Quan encara era amb vosaltres, us havia dit que s’havia de complir tot el que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei de Moisès, i en els dels Profetes i dels Salms». Llavors els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures, i els digué: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar d’entre els morts el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis».

 _COMENTARI

Quan fa uns pocs anys a Espanya, en els estudis de batxillerat o pericials. Hi havia cada curs l’assignatura de religió, en un dels cursos s’estudiaven “les propietats dels cossos glorificats” i aquestes eren la “impassibilitat”, la “subtilitat”, l'”agilitat”, la “claredat” i la “ubiqüitat”. Encara avui, els qui tingueu curiositat pel tema, en podreu trobar informació a Internet. I si ara, que gràcies a la gosadia d’algú que ha esbrinat, mitjançant l’estudi de les Escriptures i relacionant-les amb Jesús, aquestes propietats i què ens costa racionalment de comprendre. No ens ha d’estranyar la sorpresa i l’esglaiament dels deixebles davant la inesperada visita de Jesús.

La narració de Lluc és prou precisa i no necessita aclariments. Però el què ens compromet és el manament final de Jesús als seus deixebles, i què és extensiu a tots els qui hem cregut en Ell… “Vosaltres en sou testimonis”

I ¿de què som testimonis? D’un ressuscitat. I ¿com ha d’ésser aquest testimoniatge? Amb una vida coherent amb les nostres creences. I això que és tan fàcil de definir no ho és quan ho hem de demostrar. Perquè Jesús va ser coherent fins al final. Quan era a Getsemaní podia haver fugit. I va dir al Pare que acceptava la seva missió encara que impliqués una mort amb tants sofriments.

Aquest diumenge ens cal reflexionar sobre la coherència de la nostra vida amb el manament de Jesús. ¿Soc realment testimoni de la meva condició de cristià?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

____________________________________  

DIUMENGE IV DE QUARESMA / Cicle B

Evangeli Jo 3,14-21

Déu envià el seu Fill per salvar el món gràcies a ell

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, digué Jesús a Nicodem: «Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s’han estimat més la foscor que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres. Però els qui viuen d’acord amb la veritat, sí que busquen la plena llum, i que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu».

 _COMENTARI

La vara d’Esculapi (nom llatí del déu grec Asclepio) és el símbol de la medicina, acceptat com a tal en diversos països i que veiem en algunes ambulàncies. Consisteix en una serp enrotllada en una vara. Curiosament, quan en el llarg trànsit pel desert del Sinaí, fugint de la captivitat d’Egipte fins a assolir la vall del Jordà, les dotze tribus d’Israel, unides sota el cabdillatge de Moisès, es veuen atacades per unes serps verinoses que causaven una gran mortaldat, relata la Bíblia què Moisès manà construí una creu amb una serp enrotllada i què els qui la miraven quedaven curats.

Nicodem, un jueu pietós, que entreveu en Jesús la possibilitat que sigui el Messies que espera el poble d’Israel, s’entrevista d’amagat amb Jesús. I aquest recordant-li el fet bíblic de les serps que atacaven els israelites i de la decisió de Moisès d’enlairar una creu amb una serp enrotllada, l’avisa que, per la salut del món. Ell, també haurà de ser enlairat.

I Joan, què en l’inici del seu evangeli ja parla de Jesús com la llum del món, ja explica que aquest li diu a Nicodem què Ell, és la llum. I invita a tothom a viure segons la llum per què aquesta faci resplendir la veritat. Avui dia d’això en diem transparència.

El fragment de l’evangeli d’aquest quart diumenge de quaresma en què sembla que es mitiga la penitència per què els ornaments del celebrant seran de color rosat, se’ns invita a meditar el text del himne de Pasqua:

Tu brilles sobre els homes que busquen la veritat.

Oh creu, d’on rebrollen l’amor i la llibertat?

Avui davant de tants fets reprovables ens hauríem de replantejat la pregunta de Pilat a Jesús: I què és la veritat ? ¿Podrem nosaltres dir com Jesús que hem vingut per ser-ne testimoni?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

____________________________________  

DIUMENGE VI DURANT L’ANY / Cicle B

Evangeli Mc 1,40-45

La lepra desaparegué i quedà pur

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, es presentà a Jesús un leprós, s’agenollà i li digué, suplicant-lo: «Si voleu, em podeu purificar». Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: «Sí que ho vull: queda pur». A l’instant la lepra desaparegué i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d’anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seva purificació el que Moisès havia ordenat i certificar que ja era pur. Però ell, així que se n’anà, començà de proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

 _COMENTARI

En els temps en què va viure Jesús, la lepra (una malaltia sortosament erradicada avui dia), era la verdadera pandèmia de l’època. Aquells que estaven contaminats, eren exclosos de la vida social, i havien de viure en coves als afores de les viles. Normalment, prop dels camins, i avisar amb crits si algú s’apropava. I si rarament algú aconseguia guarir-se s’havia de presentar als sacerdots perquè l’autoritzessin a tornar a fer vida social, ja que eren els sacerdots els que regulaven discretament la vida a les viles hebrees. Per tant, va ser molt agosarat  el leprós que es va apropar a Jesús, convençut de què, solament Ell, podia guarir-lo. Jesús l’allibera de la lepra, però li demana discreció. Però ell, proclama per tot la gràcia que li ha fet Jesús.

Nosaltres també hem rebut de Déu moltíssimes gràcies, però ens costa reconèixer-ho  i més encara proclamar-ho. Ens manquen les tres virtuts que veiem en el leprós de l’Evangeli. Gosadia, convenciment i gratitud.

En els pastorets que va escriure en Josep Mª Folch i Torres hi ha una frase de l’àngel als pastors que acaben de patir una temptació. Els diu: “Déu us dona fortalesa. Exerciu-la i vencereu”.

Quan en el nostre Pla Pastoral se’ns invita a anar a les perifèries i proclamar les gràcies que cada dia rebem de Déu, ¿som prou agosarats i amb la metodologia adequada per fer-ho? ¿Se’ns veu prou convençuts de les nostres creences?

Amb l’exemple del leprós revisem les nostres actituds.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

____________________________________  

DIUMENGE II DURANT L’ANY / Cicle B

Evangeli Jn 1,35-42

Veieren on s’allotjava Jesús i es quedaren amb ell

Lectura de l’evangeli segons sant joan

En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l’anyell de Déu». Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, va seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «¿Què voleu?». Ells li digueren: «Rabí», que vol dir “mestre”, «¿on us allotgeu?». Jesús els respon: «Veniu i ho veureu». Ells hi anaren, veieren on s’allotjava i es quedaren amb ell aquell dia.

Eren vora les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir “l’Ungit”. I l’acompanyà on era Jesús. Jesús se’l mira i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra».

 _COMENTARI

El període nadalenc comença amb l’advent i acaba amb la festa de la Presentació de Jesús al Temple el 2 de febrer, just el dia que es compleix la quarantena de Nadal. Fins fa poc temps (i encara en alguns pobles es segueix la tradició)  en aquest dia es feia una festa en què es presentava els nounats.. Cal dir què, en el seu origen, aquesta festa va tenir una intenció profilàctica. En temps en que la cultura del poble era molt limitada, les religions cobrien les deficiències culturals celebrant festes religioses. I en aquest cas, per protegir les dones de futurs embarassos prematurs, quan encara els seus òrgans no s’havien recuperat de la gestació, es  deia que durant aquest temps les dones eren impures. Per això a la festa de la Presentació també se la va anomenar festa de la Purificació, quelcom impropi avui dia, ja que el més gran que pot fer una dona és engendrar, gestar i parir un fill, sense que això impliqui cap  mena d’impuresa.

I durant aquest període nadalenc la figura del Baptista és molt present en els Evangelis. Joan anunciava que ja era proper el temps del compliment de la promesa feta per Déu a Adam i Eva. I tenia molts seguidors: Però Joan era conscient que era solament una baula en la transmissió de la promesa i què devia deixar pas a Jesús. Per això quan està amb dos dels seus deixebles i veu a Jesús els invita a que vagin amb Ell. I aquests, un cop han conegut a Jesús s’esforcen a difondre la notícia de què ja han trobat el Messies.

Avui també nosaltres podríem fer una mica de Joan. I si hem sigut capaços per la Gràcia, de descobrir qui és Jesús, també podem difondre la notícia. I si ens costa fer-ho verbalment. pel “què diran”, si podem anunciar-ho amb unes actituds honestes i coherents amb el què creiem.

I potser alguns podrem ser designats com Simó com a Pedra, per poder construir quelcom útil pels nostres convilatans.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

____________________________________  

DIUMENGE II D’ADVENT / Cicle B

Evangeli Mc 1,1-8

Aplaneu el camí per al Senyor

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.

En el profeta Isaïes hi ha escrit això: «Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí». Complint això, Joan començà a batejar en el desert.

Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant».

 

_COMENTARI

En el començament de l’Evangeli de Marc l’evangelista ressalta quelcom important. I és que en Joan es compleix la profecia d’Isaïes de ser el missatger que ha de preparar el camí.

En el començament de la vida de Jesús, Joan exerceix una mica de coprotagonista. Ell s’ha retirat al desert i des d’allà denuncia la corrupció de la societat del seu temps, i la lascívia i les injustícies d’Herodes. Alguns se senten al·ludits per la denúncia de Joan, es converteixen i es fan batejar. Per uns altres les paraules de Joan són molestes i en què no en fan cas. Per aquests Joan és la veu que clama en el desert.

Però hi ha situacions avui dia en les que podem fer perfectament un paral·lelisme amb  què es descriu en el text evangèlic. Estem destruint el planeta perquè estem esgotant el seus recursos per interessos espuris. I tenim la veu del Papa Francesc que invita reiteradament a un canvi en la forma de vida de la societat i crida a la conversió. I si bé alguns l’escolten, per altres és una veu que molesta i que cal fer callar  perquè no els agrada el que diu, malgrat que tingui tota la raó i ser reals les denúncies que fa.

Seria bo que ara, cadascú medités quina és la seva disposició a fer un canvi d’actitud com el que Joan, per uns motius semblants, encara que per causes diferents, proposava als seus convilatans. I què aquest Nadal, no ens deixem portar pel consumisme que ens proposen, els que tot ho refereixen al creixement del producte interior brut, sinó que, tot hi recordant com cal, el fet transcendent de la història de la humanitat què va ser el naixement de Jesús, ho fem amb la contenció adequada.

Som de nou cridats a convertir-nos perquè és evident què ho canviem o les futures generacions ho passaran molt malament. ¿Com cal fer-ho? Cadascú ha de trobar conscientment la seva resposta i ser-ne conseqüent.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

____________________________________  

DIUMENGE XXXII DURANT L’ANY / Cicle A

Evangeli Mt 25,1-13

L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Passarà amb el Regne del cel com amb deu noies, que sortiren amb torxes a rebre l’espòs. N’hi havia cinc de prudents, i les altres cinc eren desassenyades. Les desassenyades no s’emportaren oli per a les torxes, però cadascuna de les prudents se’n proveí d’una ampolla. Com que el nuvi trigava, els vingué son, i totes s’adormiren. Ja era mitjanit quan se sentí cridar: L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l. Aquelles noies es despertaren i començaren totes a preparar les torxes. Les que no tenien oli digueren a les altres: Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes no s’encenen. Però les prudents els respongueren: Potser no n’hi hauria prou per a totes; val més que aneu a comprar-ne. Mentre hi eren, arribà el nuvi, i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa. I la porta quedà tancada. Finalment arribaren també les altres, i deien des de fora: Senyor, Senyor, obriu-nos. Però ell els respongué: Us dic amb tota veritat que no us conec.

Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora».

_{__________________________________________}

_COMENTARI

Novembre és el darrer mes de l’any litúrgic. L’hem començat amb un record d’aquells que ja no són amb nosaltres i els fragments dels evangelis que es llegiran cada diumenge d’aquest mes ens parlaran de la fi o de la humanitat o de cadascú de nosaltres. El fragment de l’evangeli de Mateu del pròxim diumenge ens parla de com està preparat pel nostre final.

Diuen que poc abans de morir, si tenim prou consciència, ens passa pel davant, una pel·lícula de la nostra vida. Però Jesús, en la seva paràbola, ens invita a no esperar aquell moment per fer-ne una revisió. Algunes persones ja la fan periòdicament, en un exercici molt saludable. Segur què si ho fem, trobarem coses de les quals no estem satisfets d’haver fet i que potser encara som a temps d’esmenar. És l’oli que encara tenim (simbòlicament parlant, com en la paràbola) per poder presentar-nos dignament davant el jutge suprem.

El dia de la festa de Tots els Sants se’ns va llegir un fragment de l’evangeli en què Jesús qüestiona els valors què, segons el món ens proporcionen felicitat i ens en proposa una nova escala.

Seria bo que aprofitéssim aquest final de l’any litúrgic per fer balanç de la nostra vida i revisar quins són els nostres valors i si s’ajusten als qui va suggerir Jesús. Però aquesta revisió cal fer-la amb un veritable esperit crític i amb un ferm propòsit d’esmena, si cal.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

___________________________________  

DIUMENGE XXVII DURANT L’ANY / Cicle A

Evangeli Mt 21,33-43

Passarà la vinya a uns altres

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n’anà del país. Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar; a un altre el van treure a cops de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual. Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien. Però ells, en veure’l, es digueren: Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat. I l’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan torni l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?». Li responen: «Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema». Jesús els diu: «No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen? Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar».

_{__________________________________________}

_COMENTARI

En aquesta setmana en què comencen a Roma els debats sobre les múltiples aportacions que han anat fent les diverses conferències episcopals i que després de treballades en cercles concèntrics s’han resumit en documents que ha aportat cada continent, és molt adient reflexionar sobre el fragment de l’evangeli de Mateu què es llegirà a les misses d’aquest diumenge.

Si bé és cert que Jesús anunciava amb aquesta paràbola el què havia de succeir amb Ell, després de les advertències dels profetes i com a Fill enviat del Pare, aquella conclusió de què farà al Rei, de doner la vinya a uns altres vinyaters que siguin lleials, es podria donar quan es coneguin els documents finals del Sínode.

Al llarg de la història la vinya, què és l’Església, ha tingut uns cuidadors que no sempre han estat fidels a l’esperit evangèlic. Inclús en els darrers temps, algunes de les conclusions del Concili Vaticà II han estat obviades, sobretot en què fa referència a l’atenció primordial als marginats. I ens cal una profunda reflexió de les nostres actituds personals i col·lectives sobre si la nostra vida es conforma als ensenyaments i exemple de Jesús.

Som conscients que, no sempre, la Jerarquia pot atendre totes les demandes que fa el poble. Però és bo que les conegui i que les valori reposadament per prendre de les decisions més adequades en tot moment. Cal esperar, però que la presa d’aquestes decisions no es dilati excessivament.

Però a més de les reflexions que sens dubte faran els cardenals i bisbes reunits a Roma, cal que nosaltres també fem una catarsi de les nostres actituds i ens unim en la pregària perquè aquestes darreres sessions del Sínode sigui’ns realment fructíferes.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

____________________________________  

DIUMENGE XIX DURANT L’ANY / Cicle A

Evangeli Mt 18,15-20

Si fa cas de tu, t’hauràs guanyat el teu germà

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Si el teu germà peca, ves a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols. Si te’n fa cas, t’hauràs guanyat el germà. Si no te’n fa cas, crida’n un altre o dos més, perquè la causa sigui judicada per la paraula de dos o tres testimonis. Si tampoc no feia cas d’ells, parla’n a la comunitat reunida. Si ni tan sols de la comunitat no volia fer cas, considera’l com si fos un pagà o un publicà. Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que lligareu a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligareu a la terra, quedarà deslligat al cel.

Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra s’avenen a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà, perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc enmig d’ells».

_{__________________________________________}

_COMENTARI

En aquests moments en què tenim l’agressivitat a flor de pell, què tenim la violència instal·lada en la nostra societat, què ens barallem per qualsevol nimietat, i què molts dies els telenotícies ens parlen d’assassinats. Serà molt bo meditar aquest fragment de l’evangeli per trobar pautes de comportament davant dels problemes que poden sorgir en les nostres diferents convivències. Diu la dita catalana que cal contar fins a 10 abans de reaccionar. Jesús va més lluny i ens remet a la comunitat com a darrera instància.

Però Jesús referma la importància de la comunitat quan es refereix a la pregària, quan diu Ell està al bel mitjà de nosaltres quan preguem junts. I a més afirma que el Pare concedirà allò que de tot cor es demani.

Tres conceptes doncs resumeixen aquest fragment de l’evangeli: Paciència, Diàleg i Pregària.

¿No creieu que si fóssim conseqüents a aquestes recomanacions evangèliques les coses en el nostre món anirien molt millor? I nosaltres en situacions conflictives ¿Apliquem aquestes recomanacions? ¿Esgotem a fons les possibilitats de diàleg?

Són reflexions què ens invita a fer aquest fragment de l’evangeli.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

____________________________________  

DIUMENGE XIX DURANT L’ANY / Cicle A

Evangeli Mt 14,22-33

Maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s’havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d’avançar, perquè el vent era contrari.

Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren, s’esveraren pensant que era una fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que soc jo». Pere li digué: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua». Jesús contestà: «Ja pots venir». Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà on era Jesús. Però en adonar-se del vent que feia, s’acovardí i començà d’enfonsar-se. Llavors cridà: «Senyor, salveu-me». A l’instant Jesús li donà la mà i li digué: «Quina poca fe! Per què dubtaves?». I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien: «Realment sou Fill de Déu».

  _COMENTARI

Jesús que havia alimentat físicament a una multitud que, delerosa de la seva paraula, havia descuidat fins i tot les ganes de menjar. Va sentir la necessitat de donar gràcies al Pare. Per això vol quedar sol i hi havia els seus deixebles cap a l’altra riba del llac. Però el fort vent fa que la barca no s’allunyi massa de la vora. La qual cosa permet a Jesús anar-hi caminant sobre les aigües. Un fet que també es recull en el capítol 6 de l’evangeli de Marc (versicles 45,52) i en el capítol 6 de l’evangeli de Joan.

Quan Pere veu a Jesús caminar sobre l’aigua li demana anar cap a Ell. Inicia la marxa, les onades són fortes, dubte i s’enfonsa. Jesús li retreu que dubti de la seva paraula. I més tard quan ja Jesús és a la barca la tempesta amaina.

Avui també nosaltres estem carregats de dubtes. La societat està canviant vertiginosament i no sabem gaire quina ha de ser la nostra conducta. Però en aquest cas ¿cerquem veritablement quina és la Paraula de Jesús que pugui orientar que cal fer?. O preferim (com diem vulgarment) “consultar-ho amb el coixí”. ¿Estem convençuts que Jesús és LA VERITAT?

Un altra reflexió a què ens porta aquest fragment de l’evangeli de Mateu és que quan Jesús pujà a la barca la tempesta amainà. Avui en què hi ha gent què no veu amb bons ulls al Papa Francesc per les denúncies que ha fet sobre els comportaments destructius que afecten el canvi climàtic i el capitalisme salvatge i que s’organitzen per evitar un proper Papa que segueixi les seves traces, ens cal tenir confiança en què l’Església ( la barca de Pere ) també sortirà airosa de la tempesta i que aquesta amainarà.

¿Tenim prou fe per dir de Jesús, com els apòstols, Realment sou Fill de Déu?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

____________________________________

DIUMENGE XIV DURANT L’ANY / Cicle A

Evangeli Mt 11,25-30

Soc benèvol i humil de cor

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment, ningú no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera».

  _COMENTARI

La mateixa pregària que trobem en els versicles 25, 26 i 27 del capítol 11 de l’evangeli de Mateu, la trobem en els versicles 21 i 22 del capítol 10 de l’evangeli de Lluc. I la pregària és una invitació a la senzillesa. Jesús vol cors senzills que estimin sense qüestionar el perquè ja que la ment humana no pot arribar a capir el misteri Trinitari.

Però Jesús sap que l’amor incondicional no és fàcil. Si a vegades, després d’anys de convivència quan a les famílies hi ha problemes econòmics o de salut, la incondicinalitad de l’amor es posa a prova i no sempre la resposta és l’adequada, ¿com de difícil no serà quan l’àmbit on s’ha de manifestar l’amor és molt més ampli?.

Per això Jesús ens invita a recórrer a Ell quan ens sentim cansats i afeixugats. Una estona de pregària pot ajudar-nos a relaxar-nos i veure els problemes des de una altra perspectiva.

Una dita catalana diu. “Què Déu no t’enviï tot allò que pots suportar”. I és que la capacitat de sofriment dels humans no és il·limitada, però és molt gran. Per això Jesús ens diu que el jou i la càrrega de cadascú la podem suportar perfectament amb el seu ajut.

Però és comprensible que quan tenim un problema ens rebel·lem i ens preguntem per què Déu m’envia a mi aquesta prova. Però Jesús com hem dit abans, ens vol senzills i la senzillesa és acceptar la creu, què és la situació dolorosa, pensant que la seva va ser molt més pesant i feixuga. I què malgrat saber el què patiria si l’agafaven els seus enemics va acceptar la voluntat del Pare.

Quan resem el Parenostre som conscients que diem “Facis la teva voluntat”?  I si no ens és plaent, ¿estem disposats a acceptar-la? El fragment de l’evangeli d’avui ens invita a fer una profunda reflexió de com acceptem les situacions complicades.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

__________________________________________   

Diumenge després de la Santíssima Trinitat

SOLEMNITAT DEL SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST / Cicle A

Evangeli Jo 6,51-58

La meva carn és un veritable menjar

i la meva sang és una veritable beguda

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps Jesús digué als jueus: «Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món». Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer, aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?». Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre».

  _COMENTARI

Aquest diumenge celebrem la festa anomenada del Corpus Christi amb la què es clou el cicle Pasqual. Una festa que va néixer a Bèlgica promulgada per la monja Juliana de Corillon, el 1208, celebrada per primer cop a Lieja el 1246 i promulgada pel Para Urbano VI el 1264..La motivació per aquesta celebració és què, com que la institució de la Eucaristia és el Dijous Sant i per tant dins de la Setmana Santa, no es pot celebrar amb l’esplendor que mereix el magnífic regal de Jesucrist.

Però aquesta festa a més és un magnífic colofó al reguitzell de fets que hem commemorat des de la primera Pasqua. Hem celebrat com Jesús després de la seva Resurrecció es queda 40 dies per què els apòstols es preparin per seguir difonent el seu missatge. I hem celebrat com per ajudar-los en aquesta tasca van rebre l’ajut de l’Esperit Sant. I ho celebrem a les 7 setmanes símbol de plenitud, per la importància que té el número 7 en les cultures primitives. I curiosament en el llenguatge popular s’ha anomenat a la Pasqua de resurrecció la Pasqua florida i la de Pentecosta la Pasqua granada. Simbòlicament la Fe ha madurat i comença a donar fruits.

I una setmana després hem celebrat el dogma central de la nostra Fe. El deu trinitari. Però com culminació de totes aquestes celebracions, el dijous desprès de la octava I recordant que la institució de la Eucaristia també va ser un dijous, es celebrava amb esplendor la festa del Corpus Christi.

Tant era així que un proverbi castellà deia.

“Tres jueves hay en el año que relucen más que el sol

 Jueves Santo. Corpus Christi y el día de la Ascención”.

Potser el fet que s’hagi traslladat la celebració litúrgica a diumenge ha restat lluïssor a aquesta festa. Però encara a molts pobles es conserva la tradició de fer catifes de flors per a la processó amb el Santíssim.

Pau en la seva carta als Corintis resumeix perfectament la idea de la Eucaristia. La que Jesús va explicar als seus apòstols, segons el fragment de l’evangeli de Joan, i que els jueus varen interpretar com una invitació a la antropofàgia. Jesús es perpetua sota els signes de les menges més senzilles. el pa i el vi. I gràcies a què aquests aliments estan a l’abast de tots ens podem sentir units entre nosaltres i amb Ell.

Però aquesta unió ens compromet. I ens hauria de transformar en uns alter-ego de Jesús. La nostra reflexió avui ha de ser fins a quin punt el fet de combregar motiva en nosaltres aquesta transformació. ¿Què veuen en cadascú de nosaltres els agnòstics?  ¿Uns cristians convençuts i conseqüents o uns bon-vivents?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

_________________________________________ 

DIUMENGE VI DE PASQUA / Cicle A

Evangeli Jo 14,15-21

Pregaré el Pare que us doni un altre Defensor

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir. D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament».

  _COMENTARI

En la darrera frase del fragment de l’epístola de Sant Pere podeu trobar resumit el sentit de les lectures d’avui. “Morim en el cos, però no en l’esperit.

Però quan hom ha perdut un ésser proper molt estimat es plantegen dubtes, fins que recuperada la serenor hom experimenta quelcom molt fort. El mort viu dintre teu. El poeta Josep Mª de Segarra en un poema diu:

Si has clos els ulls d’aquell que tant volies

sens la fredor i la calma de la neu,

Però a mesura que se’n van  els dies

el mort viu i respira a dintre teu.

I això és el que anuncia Jesús als seu deixebles. Ell no hi serà. Però quan la comunió amb Ell és forta, segueix vivint en cadascú de nosaltres. I això ens obliga a ser-ne testimonis amb una vida digna, amb actitud i netedat de consciència.

I Jesús dóna als seus deixebles la pauta per  “viure en cristià”. Bàsicament complint els manaments. Però Pere hi afegeix quelcom més. I és el d’estar sempre a punt per donar una resposta a la nostra esperança.  I per donar-la serenament i amb respecte.

Però Jesús també sap de les nostres febleses. Per això diu que pregarà al Pare per què ens enviï un Defensor. I pròximament celebrarem la realitat d’aquesta pregària. La vinguda de l´Esperit Sant que va donar força als apòstols per proclamar la seva fidelitat a Jesús  I és que sense una gran força d’esperit no som capaços de gaires coses.

Cal doncs preparar-nos adequadament per interioritzar també nosaltres aquesta vinguda i viure-la no com un fet històric sinó com quelcom real dins nostre.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

__________________________________________   

DIUMENGE DE PASQUA

LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

Solemnitat amb Octava

 

Evangeli Jo 20,1-9

Havia de ressuscitar d’entre els morts

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.

Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

En lloc d’aquest evangeli es pot llegir el de la Nit Santa (Any A, B o C). A la missa vespertina, també el pot substituir l’evangeli del diumenge III de Pasqua del cicle A (els deixebles d’Emaús, Lc 24,13-35).

 

 _COMENTARI

En temps de Jesús el testimoni d’una dona no tenia cap valor. I solament tenia validesa quan el ratificaven dos homes. S’entén doncs l’actitud de Maria quan veu el sepulcre buit i corre a comunicar-ho als deixebles de Jesús que estan reunits en algun amagatall, esporuguits per si els jueus podien prendre també represàlies i detenir a tots els deixebles de Jesús. I malgrat que Joan no explicita  que va ser ell qui va acompanyar a Pere i va respectar perfectament la jerarquia que s’havia instituït entre els deixebles ja en vida de Jesús s’entén perfectament que va ser ell quin va tenir aquesta actitud.

Però igual que en el camí que feu Jesús des del pretori de Pilat fins al Calvari i que aquests darrers dies hem contemplat en la pràctica pietosa dels Via-Crucis, només hi trobem dones recolzant a Jesús i els únics homes que hi trobem són els esbirros dels jueus, soldats romans o un encuriosit ciutadà de la regió de la Cirenaica (regió constitutiva actualment de la part oriental de Líbia ) també les primeres que matinen per anar al sepulcre són les dones. Perquè elles han cregut que Jesús era realment el Messies que esperaven, un profeta que les ha valorat i que no ha fet cap mena de distinció entre homes i dones i els ha dit que elles també són filles estimades d’un Déu que és sobretot Pare. I, per tant, són elles les primeres que viuen el compliment de la gran Promesa. La resurrecció de Jesús.

Però encara avui, vint segles després d’aquest fet transcendental en la història de la humanitat en algunes esferes entre els seguidors de Jesús no es permet a la dona fer determinats serveis a la comunitat. I malgrat això a les celebracions eucarístiques ( Memorials del darrer sopar de Jesús ) la major part dels assistents són dones.

La resurrecció de Jesús ha de ser per a nosaltres la demostració de què el seu missatge de germanor universal és vigent cada dia i que viure’l amb convenciment ens omple de pau i ens dona la confiança de què tot és possible i que algun dia canviaran les actituds cap a un món més igualitari.

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

__________________________________________   

DIUMENGE III DE QUARESMA / Cicle A

Evangeli Jo 4,5-42

Una font brollarà sempre per donar vida eterna

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s’anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi ha el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar, s’estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que venia a treure aigua. Jesús li diu: «Dona’m aigua». Li diu la samaritana: «Com? Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que soc una dona samaritana?». Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: «Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l’hauria donada». Ella li diu: «Senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per treure aigua. D’on la traieu, l’aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou i en bevia tant ell, com els seus fills, com el seu bestiar. Sou més gran vós que no pas ell?». Jesús li respongué: «Els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set, però el qui begui de la que jo li donaré, mai més no tindrà set; l’aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d’ell per donar-li vida eterna». Li diu la dona: «Senyor, doneu-me aigua d’aquesta: que no tingui mai més set ni hagi de tornar mai més aquí a treure aigua del pou».

Ell li diu: «Ves a cridar el teu marit i torna». La dona li contesta: «No en tinc, de marit». Li diu Jesús: «Tens raó: n’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. Això que has dit: “No en tinc, de marit”, és veritat». Ella li diu:

«Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren Déu en aquesta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem». Jesús li respongué: «Creu-me, dona; s’acosta l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres no sabeu qui adoreu; nosaltres sí que ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s’acosta l’hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han de fer-ho en esperit i en veritat». Li diu la dona: «Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot». Ell li respon: «El Messies soc jo, que parlo amb tu».

Llavors mateix arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o de què parlava amb ella. La dona deixà estar la gerra i se n’anà al poble a dir a la gent: «Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No serà el Messies?». La gent sortí del poble i anà a trobar-lo.

Mentrestant els deixebles li deien invitant-lo: «Mengeu, rabí». Però ell els contestà: «Jo, per menjar, tinc un altre aliment que vosaltres no sabeu». Els deixebles es preguntaven entre ells: «És que algú li ha portat menjar?». Jesús els diu: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i acomplir la seva obra. Vosaltres dieu: “Quatre mesos més i ja serem a la sega”. Doncs jo us dic: Alceu els ulls i mireu els camps: ja són rossos, a punt de segar. El segador ja rep la part que li toca i recull el gra per a la vida eterna, perquè s’alegrin plegats el sembrador i el segador. En aquest cas té raó la dita «un és el qui sembra i un altre el qui sega». Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Són altres, que van treballar-hi; vosaltres sou sobrevinguts, en el treball que ells havien fet».

Molts samaritans d’aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet». Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies. Després de sentir-lo parlar a ell mateix, encara molts més van creure, i deien a la dona: «Ara ja no creiem només pel que tu deies; nosaltres mateixos l’hem sentit, i sabem que aquest és de debò el Salvador del món».

 

 _COMENTARI

Segons la Bíblia els descendents de cadascun dels 12 fills de Jacob ( deu del seu matrimoni amb Lía i els dos més petits amb Raquel), varen conformar les 12 tribus que constituïren el poble d’Israel. Quan l’imperi egipci va conquerir el territori on vivien els israelites, aquests varen ser esclavitzats fins que sota el lideratge de Moisès van poder alliberar-se i retornar als seus territoris, cada tribu al que considerava propi. Els descendents de Judà es van establir a Jerusalem que va esdevenir capital quan Israel se’n va constituir regne. Però sempre la capitalitat suscita enveges i rancúnies i no totes les tribus acceptaven de bon grat les disposicions que emanaven de Jerusalem sobretot en allò que afectava les seves creences. I algunes regions a més, tenien una llengua pròpia, deferent de l’hebreu que era l’arameu, majoritàriament parlat a Galilea, on encara avui és conserva en algun poble.

No és doncs estrany la reacció de la dona samaritana quan Jesús li parla. Ells eren descendents de Josep, a qui consideraven el fill preferit de Jacob, i vivien en el terreny que aquest havia regalat al seu fill i on havia tingut el somni d’una escala que s’enfilava fins al cel, i que era per a ells un lloc sagrat on havien d’adorar de Déu. Per tant ells tenien la veritat i els de Jerusalem i els seus seguidors estaven equivocats.

Però Jesús avisa de què ha arribat un temps nou en el qual l’adoració de Déu esdevindrà una cosa personal, indiferent del lloc on es practiqui. Déu s’adora des del cor amb sinceritat. I això implica un compromís més gran. La pregària és bona, però ha de ser sincera i sobre tot personal.

Però encara avui no hem après res de les diferències que tenien els israelites en aquella època i que Jesús va voler esborrar. Fa poques setmanes pregàvem per la unió dels cristians. Hem oblidat la pregària de Jesús al Pare quan li demana que els seus deixebles siguin uns com Ell i el Pare són U. I com els jueus, dialoguem poc o gens. I moltes vegades considerem heretges als altres cristians que pensen diferent. I és un verdader escàndol que un Patriarcat justifiqui una invasió, com estem vivint actualment.

El fragment de l’evangeli d’aquest diumenge ens hauria de fer reflexionar sobre les actituds que tenim en vers aquells que sent creients no pensen exactament com cadascú de nosaltres.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

  __________________________________________   

DIUMENGE VI DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 5,17-37

Ja sabeu què van dir els antics, però jo us dic

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel. Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.

Ja sabeu que als antics els van manar: “No matis”, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern. Per això, ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et porta al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T’ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.

Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri”. Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.

També està manat: “Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci”. Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.

També sabeu que als antics els van manar: “No trenquis els juraments”. I també: “Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor”. Doncs jo et dic: No juris mai: ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne».

  _COMENTARI

 

En tota institució ja sigui pública o privada hi ha una norma fonamental i altres de secundàries. Si es tracta d’un estat o una nació de la norma fonamental se’n diu Constitució i en estaments de menor categoria o entitats privades se’n diu Estatut. I les normes més secundàries, que regulen la convivència dels membres que formen la institució son les lleis o els reglaments de règim interior.

La norma fonamental del poble d’Israel, un poble nòmada fins que es va assentar a la terra promesa, eren els manaments que, segons la Bíblia, Déu va donar a Moisés, en la muntanya del Sinaí. Aquesta Constitució tenia un caràcter teocèntric, ja que Déu era la base fonamental, Per tant, no ens ha de sorprendre que Jesús accepti aquells Manaments i que faci unes importants recomanacions per millorar-ne el compliment.

Dissortadament el compliment d’aquells Manaments és avui pràcticament nul. La societat ha deixat de ser teocèntrica per convertir-se en egocèntrica. Sembla que Déu faci nosa. I per aquest motiu l’incompliment dels manaments és flagrant. Repassem-ho.

Ja no solament es profana el nom de Déu, sinó que es vulnera el respecte als demés i es difama, vulnerant sovint la seva dignitat.

Es compren que a les discoteques difícilment es santifiquen les festes, Com a molt el gaudi de la natura ens pot acostar al Creador. I solament una minoria celebra les festes en comunitat.

Les exigències econòmiques de les famílies no permet tenir una adequada cura dels avis, que són reclosos en residències, amb un tracte millor que en els asils.

La ferocitat, destrucció i a vegades justificació de la multitud de guerres que hi ha arreu del món fan que el cinquè manament quedi en el bagul dels records.

El sexe, la pornografia o la pederàstia són diàriament temes dels telenotícies. I unes relacions que haurien de pertànyer a la intimitat són objecte de debat en alguns programes de màxima audiència.

Les estafes (moltes avui via internet), els impagaments i sobretot el fet de defraudar a la Hisenda pública són fets habituals. I no en donen exemple, precisament, persones que pel seu càrrec haurien de comportar-se amb una ètica estricta.

Les “fake news” són el pa de cada dia a les xarxes socials, ja siguin periodistes, polítics o influencers els qui les difonen.

Els divorcis o adulteris són ja tan habituals que gairebé ho considerem una cosa normal.

I no diguem de l’enveja que tenim del cotxe, casa o segona residència que té el nostre veí i com ens endeuten per tenir el mateix o si és possible millor.

I Jesús ens  diu que no solament hem de complir amb la norma fonamental, sinó que ens dóna instruccions de com hem de complir-la. I davant del desgavell en què es troba aquest compliment, ¿Què podem fer cadascú de nosaltres?

El fragment de l’evangeli d’avui ens invita a fer una serena i profunda reflexió de com cal que actuem per donar un convincent testimoni de què viure en cristià és tenir una consciència clara de com cal fer les coses. I sobretot cal ser conseqüents.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

__________________________________________    

BAPTISME DEL SENYOR / Cicle C, Festa

 

Evangeli Mt 3,13-17

Un cop batejat veié que l’Esperit de Déu venia cap a ell

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, jesús que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés. Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia: «Soc jo el qui necessito que tu em bategis. ¿Com és que tu vens a mi? » Jesús li respongué: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que es bo de fer».

Llavors hi accedí. Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; en qui m’he complagut».

_COMENTARI

El riu Jordà neix a les muntanyes del Golan i desemboca en el mar Mort a més de 300 metres per sota del nivell del mar Mediterrani en aquells indrets. Aquesta circumstància i la salinització de l’aigua per l’evaporació a causa de la calor que fa en aquelles terres, fa que no hi pugui haver vida en aquell mar. Però en el seu curs si n’ha donat, convertint unes terres desèrtiques en un verdader verger, com si donés compliment a la promesa bíblica d’uns terres que regalimen llet i mel.

Joan que vivia en el desert anava sovint al riu amb els seus deixebles a fer la seva neteja corporal, lògicament per immersió, i donant a la mateixa un sentit ritual de neteja també espiritual. I com explica l’evangelista Mateu, en una d’aquelles anades al riu, Jesús s’hi apropa. Joan que el reconeix és reticent a què participi, ja que admet que Jesús no cal què es netegi de cap falta espiritual. Però després de la conversa entre tots dos, accepta que Jesús participi en el seu ritual.. I amb aquest fet comença els tres anys què s’ha anomenat “vida pública” de Jesús en els què va desgranant el que és el seu missatge.

Pel fet que durant segles la gent senzilla no sabia de lletra, calia fer l’ensenyament de forma gràfica. I així ens ha quedat una imatge del baptisme de Jesús dret amb Joan darrere seu i vessant aigua sobre el seu cap. I amb l’Esperit amb forma de colom revolotejant sobre seu.

Però per a nosaltres ¿què ha significat el nostre Baptisme?. És un ritual en què simbòlicament se’ns allibera de tota culpa dels nostres progenitors i avantpassat fins a arribar al primer bípede amb consciència: ADAM. Som, per tant, des d’aquell moment, lliures i únics responsables dels nostres actes. I tal com diu l’evangelista què en aquell moment es va sentir una veu que deia que “Aquell era el seu Fill estimat” també d’alguna manera un reconeixement semblant es va produir el dia del nostre Baptisme.

I si el Jordà dóna vida a unes terres desèrtiques també les aigües baptismal han de ser símbol d’una vida fructífera que se’ns ofereix quan som petits, i del que fem un record anualment en aquestes dates de començament d’any. ¿Sabrem desenvolupar-la i viure-la com cal?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

  _________________________________________    

DIUMENGE III D’ADVENT / Cicle A

Evangeli Mt 11,2-11

Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Joan, que era a la presó, va sentir dir el que feia Crist, i va enviar els seus deixebles per preguntar-li: «Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?». Jesús els va respondre: «Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la bona nova, i feliç aquell que no quedarà decebut de mi». Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar a la gent de Joan: «Què heu sortit a veure al desert? Una canya sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a veure? Un home vestit delicadament? Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis. Doncs, què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l’Escriptura: “Jo envio davant teu el meu missatger, perquè et prepari el camí”. Us ho dic amb tota veritat: Entre tots els qui les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; tanmateix el més petit al Regne del cel és més gran que ell».

 _{__________________} 

_COMENTARI

Com que segons els profetes s’apropava el temps en què es realitzés la promesa que Déu havia fet a Adam d’enviar algú perquè redimís la seva culpa, el poble estava ansiós per trobar l’home que fos el seu guia espiritual i l’Adalid que l’alliberés de l’esclavitud a què havia estat sotmès al llarg de la seva història en temps llunyans pels egipcis, posteriorment pels babilonis i en el present, d’una forma més subtil pels romans. Aquesta ànsia es veu ben reflectida en el magnífic cor d’esclaus que va escriure Verdi per a la seva òpera Nabuco.

Uns jueus pensaven que l’alliberador seria Joan. Però quan aquest ho nega i els envia a Jesús aquest li fan la pregunta clau. “Sou vos el qui ha de venir o n´hem d’esperar un altre?”. I Jesús no respon ni si ni no. Solament els remet a Joan i els diu que expliquin el que veuen que està fent. I quan els emissaris marxen fa un emotiu elogi de Joan.

Avui dia també hi ha molta gent que espera ser alliberada d’una forma subtil d’esclavitud laboral i d’una pobresa social. I demana ajuda. I potser t’adreça la pregunta que els emissaris de Joan varen fer a Jesús dient. ” Ets tu qui em pot ajudar o hem d’esperar que sigui un altre? ”

Aquests dies de Nadal tots ens sentim més solidaris. Col·laborem econòmicament en les diverses campanyes que es fan. Però cal que ens preguntem si amb això és suficient. ” No podries implicar-te més personalment? ”

El gran poeta català del nostre temps, Martí Pol, escriu en un dels seus poemes:

Esforça`t per sentir-te solidari

                                   no pas durant un temps, sinó per sempre.

                                     I Uneix les teves mans a les dels altres. 

Si es confirma la crisi que estan anunciant els economistes serà més necessària que mai la solidaritat. Per tant, com diu el poeta, que no sigui només durant aquests dies.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 __________________________________________    

DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 21,5-19

Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, alguns parlaven del temple, fent notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué: «Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra». Llavors li preguntaren: «Mestre, quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?». Jesús respongué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s’apropiaran el meu nom. Diran: “Soc jo”, i també: “Ja arriba el moment”. Deixeu-los estar; no hi aneu, amb ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida». Després els deia: «Una nació prendrà les armes contra una altra, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d’amenaça. Però abans de tot això se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida».

 

_COMENTARI

En el fragment de l’evangeli de Lluc que es llegirà el proper diumenge. penúltim de l`any litúrgic,

Jesús ens parla de dues qüestions diferents. Primer anuncia la destrucció de Jerusalem i per tant, d’aquell magnífic temple de què parlaven alguns, i seguidament adverteix als seus seguidors de què viure donant testimoni del seu missatge i defensant-lo públicament els portarà desenganys i conseqüències fins i tot funestes.

Avui dia, però, a conseqüència del desenvolupament de la guerra d’Ucraïna, amb el perill de l’ús d’armes nuclears, s’ha extrapolat la primera part d’aquest fragment de l’evangeli, com si Jesús hagués parlat d’una fi planetària i fins i tot el president americà  ha predit un Armagedon fent referència a la batalla  que, Joan anuncia en el capítol 16 è) de l’Apocalipsi,  es produirà entre els exèrcits del bé i del mal en un lloc que en hebreu es diu Harmagedon amb una gran destrucció però amb la victòria final de les forces del bé.

Nosaltres no podem influir en la tensió bèl·lica, però sí que podem demostrar el nostre rebuig a qualsevol forma de violència i més quan hi ha mort i destrucció. Però al llarg de la nostra vida hi haurà innumerables ocasions en què podrem demostrar amb actituds decidides quin és el nostre tarannà. I això pot portar-nos problemes. És el que va anunciar Jesús.

I aquesta és la reflexió a què ens porta el fragment de l’evangeli d’avui. ¿Estic disposat a assumir les conseqüències que pot comportar el fet de ser seguidor de Jesús i defensar el seu missatge?

o ¿M’estic acomodant i renuncio a certes conviccions per no tenir problemes? ¿És ara la meva vida la d’un veritable cristià?

Ara que ja sóm a finals de l’any litúrgic caldrà fer balanç.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 __________________________________________    

DIUMENGE XXVIII DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 17,11-19

Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Un dia, Jesús, tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny i cridaren: «Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!». En veure’ls Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots».

Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un d’ells, quan s’adonà que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Era un samarità. Jesús digué: «No eren deu els qui han estat purificats? On són els altres nou? Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?». Llavors li digué: «Aixeca’t i ves-te’n. La teva fe t’ha salvat».

  _{_________________}

_COMENTARI

La lepra era en temps de Jesús una malaltia socialment excloent. Els leprosos vivien en coves fora ciutat i tenien la obligació d’avisar si algú s’apropava. En una escena de la pel·lícula  Ben Hur en tenim un testimoni gràfic de com vivien els leprosos quan el protagonista torna a Judea i es troba a la seva mare i la seva germana en una cova malaltes de lepra.

Per això Jesús els troba quan va de camí i sent com ells criden demanar que els curi. Jesús els invita a seguir la Llei que obligava a un leprós que tingués la sort de guarir-se que es presentés als sacerdots per què donessin testimoni de la seva curació. I diu la narració evangèlica que mentre  hi anaven quedaren nets de la lepra, i que solament un d’ells en adonar-se de què havia quedat net de la malaltia tornà enrere a donar gràcies.

Diu una dita catalana que: “De desagraïts el món n’està ple”. És el que Jesús constata i palesa amb el seu comentari, I és que aquest fragment de l’evangeli ens invita a reflexionar sobre l’agraïment. ¿Som agraïts?

Un bolero antic començava amb aquestes paraules: “Gracias a la vida que me ha dado tanto”.

¿Hem pensat alguna vegada en tot el què se’ns ha donat gratuïtament ?. Avui la lepra es pot considerar eradicada. Però ¿ quines són ara les nafres que afecten a la nostra societat ?. Tenim sortosament de tot. Però som conscients i, així ho manifestem, que la nostra societat està malalta, i que amb el nostre consum desmesurat estem destruint el planeta. Potser el crit dels leprosos no estaria avui fora de lloc.

I nosaltres. ¿ Donem gràcies cada dia per tot el què hem rebut? La paraula eucaristia prové del grec en que “eukaristos” vol dir :gràcies. ¿Són les nostres Eucaristies veritablement accions de gràcies o són més aviat llista de peticions?. Si ens agrada que quan fem un favor que ens ho agraeixin ¿Per què nosaltres no fem el mateix?. I si som conscients de què hem rebut. cal que nosaltres també donem en justa correspondència.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 __________________________________________    

DIUMENGE XXVIII DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 17,11-19

Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Un dia, Jesús, tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny i cridaren: «Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!». En veure’ls Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots».

Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un d’ells, quan s’adonà que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Era un samarità. Jesús digué: «No eren deu els qui han estat purificats? On són els altres nou? Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?». Llavors li digué: «Aixeca’t i ves-te’n. La teva fe t’ha salvat».

  _{__________________}

_COMENTARI

Les paràboles d’aquest diumenge són ben conegudes de tots. I parlen d’amor o d’interès. Estan adreçades a ressaltar l’amor de Déu per a totes les seves criatures. Però on més clar es palesa aquest amor és en la que durant molt temps es va definir com a paràbola del “Fill pròdig”, i que darrerament s’anomena com la paràbola “Del pare que perdona”.

Perquè malgrat la ingratitud del fill, el pare sempre espera el retorn i surt diàriament a escrutar amb frisança l’horitzó amb l’esperança que es compleixi allò que tant desitja. Tornar a abraçar el seu fill, malgrat tot el que l’ha fet patir. Per això quan el fill s’agenolla per demanar-li perdó ell l’aixeca i l’abraça.

I Jesús que en aquell moment s’adreça als mestres de la Llei els planteja també la reacció del germà que s’ha quedat a casa. Rebutja l’actitud del pare. Com també ells que el criticaven per acollir a tothom sense preguntar res de la seva vida, ni com vivien, ni que feien. Jesús no discrimina. Jesús acull.

I aquesta qüestió és totalment real en el nostre món. Som més germà que rebutja, que pare que acull. Ho veiem en com tractem als que fugen de les guerres. Segons el color de la pell o la religió que professen els acollim de diferent manera.

I això si no som com el fill pròdig que estem dilapidant les nostres capacitats vivint una vida buida sense ideals i només preocupats per les coses materials. Però en aquest cas sempre som a temps de reaccionar. Què el Pare sempre està amatent i disposat a perdonar.

La reflexió que ens proposa aquestes paràboles, és senzilla. ¿Amb quin dels personatges de la paràbola ets sents més identificat?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

  __________________________________________    

DIUMENGE XX DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 12,49-57

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps Jesús deia als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar! He de passar la prova d’un baptisme. Com em sento el cor oprimit fins que no l’hauré passada! Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. És la divisió, el que he vingut a portar. Des d’ara dins una mateixa casa n’hi haurà cinc de dividits: Tres contra dos, i dos contra tres. El pare renyirà amb el fill i el fill amb el pare; la mare renyirà amb la filla i la filla amb la mare; la sogra renyirà amb la nora i la nora amb la sogra».

Deia també a la gent: «Quan veieu sortir un núvol a ponent, dieu tot seguit: “Ja ve la pluja”. I efectivament, la pluja arriba. I quan el vent bufa del sud, dieu: “Farà calor”. I en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l’aspecte de la terra i el cel, i ara no endevineu quins moments esteu vivint? Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?».

_{_____________}

_COMENTARI

Quan els artistes de segles antics havien d’explicar els textos sagrats a un poble analfabet utilitzaven models que fossin entenedors. I per contar la temptació d’Adam i Eva en el Paradís, el model que varen fer servir va ser el d’una serp com la bèstia més rastrera i una poma com la fruita més vistosa. Però això ha creat, dins de l’ideari col·lectiu, la idea que la malifeta d’Adam i Eva va ser la de menjar una poma, desvirtuant la verdadera prohibició de menjar de l’arbre “Del bé i del mal”.

El que realment ens fa homes i ens diferencia dels animals és la nostra facultat de discernir. I robant la fruita de l’arbre “del bé i del mal” Adam i Eva varen adquirir plenament la capacitat d’obrar segons la seva consciència. I amb ells la va adquirir tota la humanitat. I és bonic veure com ells s’amaguen en el paradís i es troben nus davant de Déu. I com descriu el narrador les conseqüències de la seva malifeta. Han perdut la innocència. Seran però lliures i responsables dels seus actes.

Però aquesta llibertat i responsabilitat no tot-hom l’entén igual. Jesús en el seu testimoni i en el seu missatge és molt exigent. I ens demana a tots que també ho siguem. Però a vegades això, pot comportar haver d’enfrontar situacions complexes davant de les injustícies o inclús desavinences en el nucli familiar. Per això, encara que sembla contradictori, Jesús, que ens envia a ser portadors de Pau, ens avisi que aquesta Pau, no s’aconsegueix amb facilitat. Que caldrà afrontar situacions complexes, que en determinats moments ens poden disgustar i desanimar, sobretot quan veiem que esser estimats segueixen camins que jutgem equivocats, però que hem de respectar l’ús de la llibertat inherent a cadascú,

Però una cosa sí que és important. La fermesa en les pròpia conveccions. I ser conseqüents amb elles. Avui quan sembla que en una situació de relaxament moral, tot s’hi val, cal ser valents i denunciar quan calgui, en el nostre entorn, les coses i actituds que ens semblen impròpies. Potser en un primer moment, aquesta actitud, ens crearà algun problema. Però a la llarga, la persona que es pugui haver molestat ens ho agrairà,

Aquest fragment de l’evangeli de Lluc ens hauria de fer reflexionar sobre les nostres actituds que són d’alguna manera la manifestació de les nostres conviccions. Hem d’estar al dia, sí, però no a qualsevol preu ni renunciat al que creiem que és bo.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

__________________________________________    

DIUMENGE XV DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 10,25-37

Per a mi, qui són aquests altres?

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús s’alçà i li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què he de fer per tenir l’herència de la vida eterna?». Jesús li digué: «Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegeixes?». Ell contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix». Jesús li diu: «Has respost bé: fes-ho així i viuràs».

Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I per a mi, qui són aquests altres?». Jesús prosseguí: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot que el veié, però passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l’altra banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié se’n compadí, s’hi acostà, li embenà les ferides, després d’amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se n’ocupà. L’endemà, quan se n’anava, donà dos denaris a l’hostaler dient-li: Ocupa’t d’ell i, quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més. Quin d’aquests tres et sembla que va veure l’altre que hem d’estimar, en l’home que havia caigut en mans de lladres?». Ell respongué: «El qui es va compadir d’ell». Jesús li digué: «Doncs tu fes igual».

  _{________________________}

_COMENTARI

Jesús utilitza sempre circumstàncies properes per fer entendre a la gent els conceptes més importants del seu missatge. Però a vegades, a nosaltres, de tant sentir el mateix text, no el valorem com cal.

Per això fa uns 40 anys, en una trobada de Joves a Montserrat, en la Missa del diumenge va correspondre la lectura del mateix fragment de l’evangeli que es proclamarà  el proper cap de setmana.

El lector va començar la lectura i després de dir. “Baixava un home de Jerusalem a Jericó”, va parar-la tot dient: “Aquest evangeli ja el sabem tots” I tot seguit en va fer una lectura totalment lliure i actualitzada per a l’època i l’entorn.

Va dir.” Anava un ciclista per una carretera i va tenir un greu accident que el va deixar tolit. Va passar per allà un sacerdot, es va aturar, però com que feia tard per anar a celebrar una Missa en un poble proper va seguir el seu camí. Va passar també un senyor amb un flamant cotxe, però com que era gairebé nou va tenir por de què l’embrutés de sang i va marxar. Va passar poc després un comerciant que va estar a punt de recollir-lo. No obstant això, es va plantejar el temps que després perdria amb gestions i declaracions en els atestats i va marxar. Poc després va passar una parella de “hippies” amb un destartalat dos cavalls, el varen recollir, el portaren a l’hospital i el visitaren posteriorment fins que va ser donat d’alta”.

Avui potser no faríem la mateixa lectura lliure d’aquest fragment de l’evangeli. Però davant de desnonaments, d’estadístiques sobre desnutrició infantil, d’onades de refugiats, d’avis desatesos. ¿Amb quin personatge d’aquest evangeli et sents retratat?  ¿Ets dels que diuen; “Això no és el meu problema”?  O potser ¿ I jo que hi puc fer ?

Res del que passa al nostre voltant ens és aliè. Jesús li diu al jove que vagi i actuï. Aquest missatge segueix sent avui més vàlid que mai. Amb el petit esforç i col·laboració de cadascú de nosaltres es poden canviar les coses. Tots som responsables i no hem d’excusar la nostra inoperativitat culpant de tot als governs de torn..

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

________________________________________    

Diumenge després de Pentecosta

SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Evangeli Jo 16,12-15

Tot allò que és del Pare és meu;

l’Esperit Sant rebrà d’allò que és meu i us ho anunciarà

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu».

  _{_________________________}

_COMENTARI

Aquest diumenge celebrem la darrera festa important de l’any litúrgic, abans de la seva cloenda el mes de novembre amb la festa de Crist rei. Entrarem en el període que denominarem com  “diumenges durant l’any”.

I aquesta festa és rellevant perquè celebrem el que és el nucli de la nostra Fe. L’existència d’un Déu trinitari. El diumenge passat celebràvem com l’Esperit es diposita sobre cadascun dels apòstols i els infon força i saviesa. Era el compliment de l’anunci que segons el text de l’evangeli de Joan va fer Jesús als seus deixebles i amb ells a tots els que, a l’esdevenir dels segles, creuran en Ell i procuraran ser fidels al seu missatge.

Jesús en aquest text exposa clarament l’essència de la Trinitat. Diu: “Tot el que és del Pare és meu.: per això us dic que allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu”. Una simbiosi perfecta.

Ja des dels inicis del cristianisme la tradició popular ha adjudicat a cadascuna de les persones de la Santíssima Trinitat una funció específica. Al Pare la Creació, al Fill la Redempció i a l’Esperit la santificació I a més la iconografia popular  ha representat al Pare com un Avi venerable, a Jesús clavat en creu i a l’Esperit amb forma de colom recordant la seva presència en el Baptisme de Jesús. I Gaudí, ho sintetitza quan a sobre de l’altar major de la Sagrada Família projecta un con de llum abraçant la creu i un colom.

Si diàriament quan comencem les nostres pregàries i molt particularment les celebracions eucarístiques, ho fem en el nom de Pare, del Fill i de l’esperit Sant, avui caldria fer-ho amb més convenciment . Perquè com diu la lletra d’una de les cançons que cantem en els actes litúrgics; Jo crec en Vos, Bon Déu, vivent misteriós ben a prop meu.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

__________________________________________    

DIUMENGE IV DE PASQUA / Cicle C

 

Evangeli Jo 10,27-30

Jo dono la vida eterna a les meves ovelles

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, digué Jesús: «Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u».

  _{_________________________________________}  

_COMENTARI

La figura del pastor ha estat molt important en la iconografia cristiana des dels primers temps del cristianisme. Amb moltes confessions cristianes anomenen pastor a la persona que presideix la comunitat de fe. La figura del manelic ha estat present en els pessebres des del seu inici i curiosament la pandèmia de la Covid-19 en la cerca de la “immunitat  de ramat”, ha palesat un fet que teníem oblidat: la igualtat de tots, dones i homes, aris o semites, blancs o de colors, sigui quin sigui el continent d’origen.

Però és curiós com juga Joan, tant en l’Apocalipsi com en el fragment que llegirem del seu Evangeli amb els conceptes d’Anyell i Pastor. Jesús que s’ha definit com a Pastor que coneix i estima cadascuna de les seves ovelles fins a donar-les la “vida eterna” és presentat en l’Apocalipsi com ​l’​Anyell immolat què gràcies a la seva entrega ha merescut la “vida eterna” promesa a les seves ovelles, aquelles que han passat per la gran tribulació.

Avui, en aquests moments convulsos aquella definició de l’AMOR que es concreta en “Donar, rebre i compartir” és més vigent que mai. Avui, sobretot, la solidaritat és imprescindible. Si en l’Eucaristia ens unim a Jesús i Ell estima cadascú de nosaltres. ¿Com podem restar insensibles davant de les mancances alienes?

Les lectures d’aquest diumenge ens inviten doncs a revisar el nostre compromís seguint l’exemple de Jesús. I viure, com feien els habitants de Perga, un cop coneixeran la Paraula de Déu. Feliços  i plens d’alegria i  de l’Esperit Sant. Som cridats a ser transmissors d’esperança i constructors de pau.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

__________________________________________    

DIUMENGE DE RAMS

PASSIÓ DEL SENYOR / Cicle C

Evangeli Lc 22,14-23,56

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Lluc

Com desitjava menjar amb vosaltres

aquest sopar pasqual abans de la meva passió

Arribada l’hora, Jesús es posà a taula, i els apòstols s’hi posaren amb ell. Jesús els digué: + «Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua s’haurà complert en el Regne de Déu». C. Després prengué un calze, pronuncià l’acció de gràcies i digué: + «Preneu això i repartiu-vos-ho, perquè us asseguro que des d’ara ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu».

 

Feu això que és el meu memorial

• Llavors prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: + «Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això que és el meu memorial». C. I feu igualment amb el calze, havent sopat, tot dient: + «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres. Però mireu, la mà del qui em traeix és aquí, juntament amb la meva, sobre aquesta taula, perquè el Fill de l’home fa el seu camí, com havia estat decidit per endavant. Però ai de l’home que el traeix».

Jo em comporto entre vosaltres com el qui serveix

• Ells començaren a discutir quin d’ells seria capaç de fer una cosa com aquesta. Després hi hagué una disputa entre ells sobre quin havia de ser considerat el més important. Jesús els digué: + «Els reis de totes les nacions disposen com a amos dels seus súbdits, i els qui tenen autoritat es donen el títol de “benefactors”. Entre vosaltres no ha de ser pas així: el més important d’entre vosaltres s’ha de comportar com si fos el més jove, i el qui mana s’ha de comportar com el criat que serveix. Qui és més important, el qui seu a taula o el criat que el serveix? Oi que ho és el qui seu a taula? Doncs jo em comporto entre vosaltres com el qui serveix. Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, i jo us dono la investidura reial que el meu Pare m’ha donat a mi: vosaltres menjareu i beureu a taula amb mi en el meu Regne, i us asseureu en trons per governar les dotze tribus d’Israel.

Tu, quan sigui l’hora, conforta els teus germans

• Simó, Simó, Satanàs us ha reclamat a tots per garbellar-vos com el blat, però jo he pregat per tu perquè no defalleixi la teva fidelitat. I tu, quan sigui fora, conforta els teus germans». C. Pere li digué: S. «Senyor, estic disposat a anar amb vós a la presó i a la mort». C. Jesús li respon: + «T’ho asseguro, Pere: Avui, abans no canti el gall, hauràs negat tres vegades que em coneixes».

Tot el que es refereix a mi s’està complint

• I els digué: + «Quan us vaig enviar sense bossa, ni sarró ni calçat, us va faltar mai res?» C. Li respongueren: S. «No ens va faltar res». C. Ell els digué: + «Doncs ara, si teniu bossa emporteu-vos-la, amb el sarró i tot, i si no teniu espasa, veneu-vos el mantell per comprar-vos-la; perquè allò que diu l’Escriptura: “El van comptar entre els delinqüents”, us asseguro que s’ha de complir en mi; tot el que es refereix a mi s’està complint». C. Ells li digueren: S. «Senyor, aquí hi ha dues espases». C. Els respongué: + «N’hi ha de sobres».

En ple combat interior pregava més intensament

• Llavors sortí i se n’anà com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els seus deixebles. Arribat al lloc els digué: + «Pregueu Déu que no us deixi caure en la temptació». C. Ell s’allunyà a una distància com la d’un tir de pedra, s’agenollà i pregava amb aquestes paraules: + «Pare, si vós ho voleu, allunyeu de mi aquest calze; però que no es faci la meva voluntat sinó la vostra». C. Se li aparegué un àngel del cel que el confortava. En ple combat interior, pregava més intensament, i la seva suor semblava com gotes de sang que queien fins a terra. Quan s’aixecà de la pregària, se n’anà cap als deixebles i els trobà adormits de tristor; i els digué: S. «Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, que no caigueu en la temptació».

Judes, amb un bes traeixes el Fill de l’home?

• Encara parlava Jesús quan arribà gent; el qui es deia Judes, un dels dotze, els anava al davant i s’acostà a Jesús per besar-lo. Jesús li digué: + «Judes, amb un bes traeixes el Fill de l’home?» C. Els qui anaven amb Jesús quan veieren el que passava digueren: S. «Senyor, ataquem amb l’espasa?» C. I un d’ells donà un cop d’espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l’orella dreta. Però Jesús digué: + «Deixeu-los estar». C. I li tocà l’orella i el curà. Llavors Jesús digué als grans sacerdots, als oficials de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut allà per detenir-lo: + «Heu vingut armats amb espases i garrots, com si jo fos un bandoler. Mentre estava amb vosaltres al temple cada dia, no em vau tocar mai. Però ara és la vostra hora, ara les tenebres tenen el poder».

Pere, així que va ser fora, va plorar amargament

• Ells se l’endugueren pres i el portaren al palau del gran sacerdot. Pere el seguia de lluny. Encengueren foc al mig del pati, s’assegueren al voltant i Pere s’assegué amb ells. Una criada que el veié assegut vora el foc, se’l mirà i digué: S. Aquest home també anava amb ell». C. Ell ho negà: S. «No, dona; no el conec de res». C. Poc després un altre que el veié li deia: S. «Tu també ets d’ells». C. Pere li contestà: S. «No, home; no ho soc pas». C. Cosa d’una hora més tard, un altre s’hi entossudí: S. «Segur que aquest era d’ells: fins se li coneix que és galileu». C. Pere respongué: S. «No, home; no sé de què em parles». C. En aquell moment, mentre el gall cantava, el Senyor es girà i mirà Pere; Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Avui, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades». I així que va ser fora, va plorar amargament.

Prova de profetitzar: endevina qui t’ha pegat

• Els homes que guardaven Jesús, per burlar-se’n, li tapaven la cara, li pegaven i li deien: S. «Prova de profetitzar: endevina qui t’ha pegat». C. I deien moltes més coses per injuriar-lo.

Portaren Jesús al sanedrí

• Quan es va fer de dia es van reunir tots els notables del poble, els grans sacerdots i els mestres de la Llei i portaren Jesús al sanedrí. Allà li demanaven: S. «Si ets tu el Messies, digue’ns-ho». C. Ell els contestà: + «Si us dic que sí, no em creureu. Si us faig preguntes, no em respondreu. Però des d’ara el Fill de l’home estarà assegut a la dreta del Poder de Déu». C. Tots li digueren: S. «Per tant, ets el Fill de Déu?» C. Ell els respongué: + «Sí que ho soc, teniu raó». C. Ells digueren: S. «Quina falta ens fan els testimonis? Nosaltres mateixos ho hem sentit dels seus propis llavis».

No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar

• Llavors (els notables del poble, els grans sacerdots i els mestres de la Llei) s’alçaren tots i el dugueren a Pilat. I començaren així la seva acusació: S. «Hem trobat aquest home que subleva el nostre poble, prohibeix de pagar tribut al Cèsar i pretén que és el Messies, el rei». C. Pilat l’interrogà: S. «Ets tu el rei dels jueus?» C. Ell li respongué: + «Sí, teniu raó». C. Pilat digué als grans sacerdots i a la gent: S. «No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar». C. Ells insistien: S. «Somou el poble, escampant les seves doctrines per tot el país dels jueus. Havia començat a Galilea i no ha parat fins aquí». C. Quan Pilat sentí això, preguntà si aquell home era galileu. En saber que pertanyia a la jurisdicció d’Herodes, l’hi envià. Precisament aquells dies Herodes es trobava a Jerusalem.

Herodes, amb la seva tropa, el menyspreà

• Herodes s’alegrà molt de veure Jesús: feia temps que ho desitjava, perquè en sentia parlar i confiava veure-li fer algun miracle. Li feia moltes preguntes, però Jesús no li contestà res. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei hi eren presents i l’acusaven amb força. Però Herodes amb la seva tropa, el menyspreà i, per riure’s d’ell, li posà un vestit sumptuós i l’envià altre cop a Pilat. Aquell dia Herodes i Pilat, que havien estat enemistats, es reconciliaren.

Pilat entregà Jesús a la pena que ells volien

• Pilat cridà els grans sacerdots, les autoritats i la gent, i els digué: S. «M’heu portat aquest home com si sublevés el poble, però jo, que l’he interrogat davant vostre, no trobo que hagi comès cap dels delictes de què l’acuseu. Ni tampoc Herodes, que ens l’ha tornat a enviar. Ningú no ha trobat res que mereixi la pena de mort. Per tant, li donaré un càstig per escarmentar-lo, i el deixaré anar». C. Però tota la multitud cridà: S. «Mateu-lo, aquest; indulteu-nos Bar-Abàs». C. Bar-Abàs havia estat empresonat amb motiu d’una revolta i d’un assassinat que hi havia hagut a la ciutat. Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. Però ells cridaren: S. «Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo». C. Pilat respongué per tercera vegada: S. «Per què? Quin mal ha fet? Jo no trobo que hagi comès res que pugui merèixer pena de mort; li donaré un càstig per escarmentar-lo i el deixaré anar». C. Però ells insistien demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I s’imposaven a força de cridar. Llavors Pilat es decidí a concedir-los allò que demanaven: indultà aquell que era a la presó per revolta i assassinat, i entregà Jesús a la pena que ells volien.

Dones de Jerusalem, no ploreu per mi

• Quan se l’enduien, agafaren un tal Simó de Cirena, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere Jesús. El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones endolades, que el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué: + «Dones de Jerusalem, no ploreu per mi: ploreu per vosaltres i pels vostres fills. Perquè vindran dies que la gent dirà: “Felices les que no tenen fills, les entranyes que no han posat ningú al món i els pits que no han criat”. Llavors diran a les muntanyes: “Caieu damunt nostre”, i als turons: “Cobriu-nos”. Perquè si a un arbre verd fan això, què serà de l’arbre sec?».

Pare, perdoneu-los que no saben el que fan

• En portaven dos més: uns criminals que havien de ser executats amb ell. Quan arribaren a l’indret anomenat Gólgota, el crucificaren juntament amb els criminals, un a la dreta i un altre a l’esquerra. Jesús deia: + «Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan». C. Es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus. La gent s’ho estava mirant. Les autoritats deien, rient-se’n: S. «Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit». C. Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: S. «Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix». C. Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «El rei dels jueus».

Avui seràs amb mi al paradís

• Un dels criminals penjats a la creu, també li deia insultant-lo: S. «No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres». C. Però l’altre, renyant-lo, li respongué: S. «Tu que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal». C. I deia: S. «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne». C. Jesús li respongué: + «T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís».

Pare, confio el meu alè a les vostres mans

• Ja era cap al migdia quan s’estengué per tota la terra una foscor fins a mitja tarda: el sol s’havia eclipsat. La cortina que tancava el santuari, s’esquinçà per la meitat, i Jesús cridà amb tota la força: + «Pare, confio el meu alè a les vostres mans». C. I havent dit això, expirà.

Aquí tothom s’agenolla, i fa una pausa.

• El centurió, després de veure el que havia passat, en donava glòria a Déu i deia: S. «És veritat: aquest home era innocent». C. I tota la gent que era present en aquell espectacle, després de contemplar tot el que havia passat se’n tornava donant-se cops al pit. Tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-s’ho.

Josep posà el cos de Jesús en un sepulcre

• Hi havia un home que es deia Josep, membre del sanedrí, home noble i bo, natural d’Arimatea, població dels jueus, que esperava el Regne de Déu i no estava d’acord amb tot allò que el sanedrí havia decidit i havia fet. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, el desclavà, l’amortallà amb un llençol i el posà en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havia estat posat ningú. Era el divendres, quan ja començava el capvespre del dissabte. Les dones que havien vingut amb Jesús des de Galilea seguiren fins allà, veieren el sepulcre i com havia estat enterrat el seu cos, i se n’anaren a comprar perfums i ungüents. I durant el dissabte guardaren el repòs que la llei prescrivia.

  _{_________________________________}

_COMENTARI

Els fragments dels Evangelis que es llegiran el proper diumenge susciten en nosaltres sentiments molt diferents.

Els que acumulem ja molts anys en el nostre DNI, recordem amb nostàlgia la celebració de la benedicció dels rams. Com dies abans anàvem a comprar la palma o el palmó, amb quin desfici ho guarníem amb un llaç i algunes llaminadures. Com anàvem “a beneir” amb els pares, avis i padrins i com després portàvem la palma o el palmó a l’església més propera i el Dijous Sant intentàvem esbrinar on era la nostra palma o el nostre palmó en el Monument que es construïa per a la Reserva de les Hòsties consagrades fins a la celebració del Divendres Sant. Era una forma de compartir el goig amb què els habitants de Jerusalem varen rebre a Jesús.

Però la contemplació de la Passió desvetlla en nosaltres un altra mena de sentiments. Cadascú sap què és el que més el commou d’aquells darrers moments de la vida de Jesús. Per a uns serà el fet que Jesús, coneixedor de què li espera i poden fugir, roman a Getsemaní conscient de quina és la seva missió. Per altres serà imaginar el sofriment d’una flagel·lació inhumana i la posterior coronació amb espines. Per a alguns serà imaginar el dolor que comporta que uns claus travessin les mans trencant tots els ossos. Alguns trobaran a faltar avui dia, la valentia d’unes dones que desafiant una condemna injusta s’apropen a Jesús. I per alguns el què més els colpirà serà el perdó de Jesús cap als seus botxins.

Però la lectura de la Passió palesa que hi ha coses que malgrat haver passat vint segles no han canviat. La manipulació de les masses, les declaracions malintencionades de testimonis en els judicis i sobretot la befa a la veritat. En la onversa amb Pilat, Jesús li diu que Ell ha vingut per “donar testimoni de la veritat”. I Pilat li respon amb una pregunta. I, què és la veritat?  El què no sabem és el to de la pregunta de Pilat, Si va ser una pregunta inquisitiva o va ser en to burleta, ridiculitzant la resposta de Jesús.

Cada dia estem rebent informacions contradictòries de diversos fets. Estem en ​l’​època de les “fake news”. I nosaltres ¿com reaccionem?  ¿Intentem escatir on és la veritat? ¿Ens creiem la versió que més ens satisfà?,

I quan es parla de transparència per evitar dubtes i que la veritat resplendeixi ¿Som nosaltres prou transparents?. Jesús va dir que havia vingut per “donar testimoni de la veritat”. Nosaltres, els seus seguidors ¿Som conseqüents amb el seu missatge?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials