DIUMENGE DE PASQUA

LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

Solemnitat amb Octava

 

MISSA DEL DIA

 

Lectura primera Fets 10,34a.37-43

Després d’haver ressuscitat d’entre els morts,

nosaltres hem menjat i hem begut amb ell

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom».

 

Salm responsorial 117,1-2.6ab-17.22-23 (R.: 24)

O bé:

 

Lectura segona Col 3,1-4

Cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses

 

O bé:

 

Lectura segona 1C 5,6b-8

Celebrem Pasqua cada dia, vivint amb sinceritat i veritat

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

 

Al·leluia 1C 5,7b-8a

 

Evangeli Jo 20,1-9

Havia de ressuscitar d’entre els morts

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.

Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

En lloc d’aquest evangeli es pot llegir el de la Nit Santa (Any A, B o C). A la missa vespertina, també el pot substituir l’evangeli del diumenge III de Pasqua del cicle A (els deixebles d’Emaús, Lc 24,13-35).


COMENTARI

 

Maria Magdalena juga un paper molt important en el desenvolupament de la fe de la primitiva comunitat. Va haver de ser la primera en tenir l’experiència de Jesús Ressuscitat. Ella va donar davant els deixebles el testimoni de la seva fe en el Ressuscitat.

Gràcies al testimoni d’ella i dels altres deixebles, la Comunitat dels primers cristians va poder sortir a flotació d’aquells moments difícils de dubtes i de desconcert.

El desconcert i la confusió de Maria i de la Comunitat és símbol del nostre desconcert i confusió en aquests moments de increença. També nosaltres ens preguntem: Què passa avui en el nostre món? Què passa en la nostra Església? Podem tenir algun tipus de certesa? On podem trobar Déu?

El sepulcre estava buit. Jesús no estava dins. Allà no hi havia més que les benes de lli i el drap. Què és el sepulcre buit? És un element central del passatge. Indirectament, és una proclamació pasqual: Jesús ha ressuscitat i no cal buscar-li entre els morts. Així doncs, el sepulcre buit és una dada teològic, que té el mateix valor que les frases: “No és aquí”. “Ha ressuscitat”.

Dóna fe el sepulcre buit? No. El sepulcre no dóna res. Veure el sepulcre buit no porta a les dones a creure, els deixa confuses. La tomba buida no és una prova de la resurrecció, sinó un interrogant. No podem creure per això sol. La fe en Jesús Ressuscitat té altres ingredients.

“La llegenda del sepulcre buit és una pintura pietosa d’un succés que volien imaginar de forma concreta. La fe pasqual no s’origina en virtut d’un sepulcre buit. Més aviat, la llegenda del sepulcre buit es va desenvolupar partint de la fe pasqual “(Rahner).

Què és tenir experiència de Jesús ressuscitat? Quan tenim aquesta experiència? És descobrir per dins que Jesús viu. És tenir la vivència de la proximitat de Jesús ressuscitat.

Només cal que ens fixem en Maria Magdalena i en els deixebles. Com arriben a creure? Arriben a tenir experiència de Jesús ressuscitat perquè tenen interès, perquè li busquen i estan oberts al misteri. Jesús no s’apareix a Herodes, als lletrats, ja que aquests no s’interessen, no li busquen. Déu no s’imposa, no aclapara.

Es té experiència de Jesús Ressuscitat quan se li descobreix com viu; quan se’ns escalfa el cor com als deixebles d’Emaús.

 

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

 

Marc 9,30-37

Paraula de Déu

Jesús anuncia per segona vegada la mort i resurrecció

 

 Jesús i els seus deixebles travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles i els deia:
—El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà.
Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.

Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà:
—Què discutíeu pel camí?
Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells era el més important. Aleshores s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir:
—Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.
Llavors va agafar un infant, el posà enmig d’ells, el prengué en braços i els digué:
—Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.

 


Comentari:

Els deixebles travessaven Galilea seguint un Home. Estan convençuts que és el Messies. Esperen una mostra de poder, el poder d’un rei que salvarà el poble. Fins i tot discuteixen entre ells sobre quins llocs ocuparan en el nou Regne.

Però Jesús els descol·loca. Trenca els seus esquemes amb el seu missatge.

El Fill de l’Home serà entregat i morirà. Poc després ressuscitarà.

Qui vulgui ser considerat el primer, el més important, que es posi l’últim i es faci servidor dels altres.

Jesús mira al seu voltant buscant una vegada més un exemple que els ajudi a comprendre. I els presenta un nen, petit, feble, innocent, sense malícia, ignorat per savis i poderosos i sentencia… Qui no estima un d’aquests infants, no m’estima a mi ni al meu Pare que m’envia.

Nosaltres haguéssim quedat igual de perplexes davant de les paraules de Jesús. Ens pot semblar que és innata en l’ésser humà la necessitat de poder. Jesús ens diu que anem equivocats. La plenitud de la persona amb Déu, la felicitat d’homes i dones només arriba si ens donem als altres, si estimem, si ens fem senzills com infants.

I al costat de les seves paraules, el seu exemple donant la vida per cadascú de nosaltres, patint i morint a la creu en un últim gest d’amor infinit. Un gest, també confiat i esperançat, amb la mirada posada en Déu que el tornà a la vida en la Resurrecció.

I ara, tu i jo, pensem…

Al servei de qui estem posant les nostres forces, el nostres recursos, la nostra pregària, el nostre temps, la nostra vida?

Som-hi! …i amb un somriure, que Déu ens estima!

 

Cooperadors Salesians

 

Copyright @ 2024 Secretariat Diocesà d’Apostolat Seglar. Tots el drets reservats

Un web de