DIUMENGE 7 D’ABRIL / II DE PASQUA: OCTAVA DE PASQUA / Cicle B
DIUMENGE II DE PASQUA: OCTAVA DE PASQUA / Cicle B
Lectura primera Fets 4,32-35
Un sol cor i una sola ànima
Lectura dels Fets dels Apòstols
La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d’ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist el confirmaven amb el poder que tenien d’obrar grans miracles. Tots els creients eren molt ben vistos de la gent. Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o d’immobles els venien, dipositaven als peus dels apòstols el producte de la venda, i era distribuït segons les necessitats de cadascú.
Salm responsorial 117,1-2.3-4.16ab-18.22-24 (R.: 1)
Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
Lectura segona 1Jo 5,1-6
Cada fill de Déu és un vencedor del món
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l’aigua i per la sang; no per l’aigua solament, sinó per l’aigua i per la sang, i l’Esperit en dona testimoni, ja que l’Esperit és la veritat.
Al·leluia Jo 20,19-31
Evangeli Jo 20,19-31
Vuit dies més tard, Jesús entrà
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas».
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat». No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
COMENTARI
“Vuit dies més tard, Jesús entrà”
Diumenge II de Pasqua
La Pasqua ens convida a un nou començament. La fe cristiana es transmet i es contagia, en experiències personals i comunitàries.
En l’Evangeli d’avui, veiem els deixebles tancats i esporuguits per por dels jueus, comparteixen la mateixa fe en Jesús. La por es transforma en joia i pau, quan es presenta Jesús en mig d’ells i els diu “La pau sigui amb vosaltres” i els mostrà les mans i el costat, els tornà a dir ”Pau a vosaltres” i acull Tomàs fent-li tocar les llagues i el costat. “Senyor meu i Déu meu”.
Jesús els diu “Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres” i els digué “Rebeu l’Esperit Sant” Els indica la nova forma de seguir-lo. Ara l’Esperit és rebut per tots els deixebles.
Els deixebles van viure la trobada amb Crist des del seu propi món i des dels seus propis problemes i contradiccions.
Nosaltres creients, hem de viure enmig dels conflictes que presenta el món actual, donant signes d’esperança i confiança en Jesús.
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
___________________________________
DIUMENGE III DE QUARESMA / Cicle B
Evangeli Jo 2,13-25
Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
Quan s’acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare». Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia». Llavors els jueus el van interrogar: «Quin senyal ens dones que t’autoritzi a fer això?». Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?». Però ell es referia al santuari del seu cos.
Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.
Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li revelessin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l’interior de cada home.
COMENTARI
“Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies”
Avui l’Església celebra el Diumenge III de Quaresma.
L’ Evangeli ens diu que Jesús pujà a Jerusalem, i trobà en el temple, tot tipus de venedors. El temple era la casa de Déu, on estava la seva presència per als jueus.
Jesús fa un fuet amb cordes i els treu a tots del temple, i els hi diu “no convertiu en mercat la casa del meu Pare”.
Els jueus pregunten a Jesús, amb quina autoritat es permet fer això, i Jesús contestà: ”Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies”. Ell es referia al santuari del seu cos, però no l’entenien.
Que ens diria avui, Jesús, de com tractem els Temples de Déu? Els desvalguts, els marginats, els desplaçats, els immigrants, els que molesten. Demanem a Déu el do de la conversió.
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
___________________________________
DIUMENGE V DURANT L’ANY / Cicle B
Evangeli Mc 1,29-39
Jesús va curar molts malalts de diverses malalties
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula.
Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant». Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió». I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.
COMENTARI
“Jesús va curar molts malalts de diverses malalties”
L’Evangeli d’avui, ens mostra com Jesús quan se’l demana, acut sempre per ajudar.
Avui és la sogra de Pere, una dona velleta que està enllitada, amb febre i li diuen a Jesús que la vagi a veure.
Jesús no sols la guareix, sinó que ho fa amb tendresa, s’ acosta, l’agafa de la mà, l’aixeca, la posa dempeus i li torna la dignitat. Quan se sent curada, sense febre, es posa a servir-los. Torna a tenir vida i energia.
Així està sempre Jesús, amb una mà estesa que ens aixeca, com un amic que ens infon vida. Cadascú de nosaltres, també té aquesta capacitat. Tots hem comprovat el gran bé que ens fa, sentir-nos acompanyats en moments difícils.
Jesús pregava, necessitava moments de pau, de serenitat, de comunicació amb Déu. Jesús trobava tot això en l’oració, i l’anava bé.
Nosaltres també tenim aquesta necessitat de parlar amb Déu, i de deixar-nos portar per l’Esperit, que ens obri espais de silenci, per escoltar que ens diu el Senyor.
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
___________________________________
Diumenge després del dia 6 de gener
BAPTISME DEL SENYOR / Cicle C
Evangeli Mc 1,7-11
Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Joan predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua, ell us batejarà amb l’Esperit Sant». Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de galilea, i Joan el batejà en el Jordà. A l’instant, quan sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut».
COMENTARI
“Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”
L’Evangeli d’avui, ens presenta a Joan, batejant amb l’aigua del riu.
Joan predicava dient, “jo us he batejat amb aigua, però vindrà algú més poderós que jo i us batejarà amb l’Esperit Sant”, reconeix davant els altres que ell, no és el Messies.
Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou bategat per Joan en el Jordà. Mentre sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a Ell. I una veu des del cel digué: ”Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut”.
Jesús té una experiència i vivència tan profunda que el fa conscient que el Pare li demana que surti a proclamar públicament el que va vivint i sentint interiorment des de fa temps, va prenent consciència del qui és des de sempre. És l’enviat de Déu, té una relació íntima i personal amb Ell. Fem vida en nosaltres, de totes les ensenyances que ens va deixar Jesús.
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
___________________________________
DIUMENGE I D’ADVENT / Cicle B
Evangeli Mc 13,33-37
Vetlleu: No sabeu quan tornarà l’amo de casa
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli. Igual heu de vetllar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu».
COMENTARI
“Vetlleu: No sabeu quan tornarà l’amo de casa”
Avui, celebrem el Primer Diumenge d’Advent, Alegrem-nos-en i fem Festa. Al·leluia!! Al·leluia!!
Comença el temps de preparació per la vinguda del Petit Infant, el Nen Jesús. S’acosta Nadal. Preparem-nos per rebre’l, acollir-lo i fer-li una bona estada en el nostre cor i en la nostra llar.
L’Evangeli d’avui, ens recorda que hem de vetllar, viure desperts, atents a la vida sencera, perquè no sabem quan serà el moment en que vindrà el Senyor. Se’ns confia un poder màgic, sobre els bens que Déu ha posat sobre la terra, perquè el Déu de la vida, ens ve a trobar en la vida mateixa.
És a Déu a qui desitgem i necessitem, és l’únic que ens pot abastar la falta d’amor que pateix el nostre món tan adolorit per tantes injustícies.
Vetllem i estiguem contents, el Regne de Déu és a prop.
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
___________________________________
DIUMENGE XXXI DURANT L’ANY / Cicle A
Evangeli Mt 23,1-12
Diuen i no fan
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué a la gent i als deixebles: «Els mestres de la Llei i els fariseus us parlen des de la càtedra de Moisès: compliu i observeu tot el que us manen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure’ls amb el dit. En tot obren per fer-se veure de la gent. Per això es fan ben grosses les filactèries, i les borles, ben llargues; els agrada d’ocupar els primers llocs a taula i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el nom de rabí, o sigui “mestre”. Però vosaltres no us heu de fer dir mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de pare aquí a la terra, perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel; ni us heu de fer dir guies, perquè, de guia, només en teniu un, que és el Crist. El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre. Tothom qui s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà serà enaltit».
COMENTARI
“Diuen i no fan”
En l’Evangeli d’avui, Jesús s’adreçà a la gent, als seus deixebles, i especialment a nosaltres.
La llei de Moisès fou lliurada al poble per alliberar-lo. Les lleis són necessàries, si són positives, si provenen de l’amor i orienten a l’amor.
Jesús qüestiona molt els costums i pràctiques de les religions i proposa una manera de viure més noble. Ens mostra tot el que fa de pont entre Déu i la humanitat, no podem oblidar el dolor en totes les diverses formes. Actualment, el món sembla capgirat, molt necessitat d’oracions per la Pau que engendrin amor, solidaritat i esperança arreu del món.
Demanem tenir una mirada transparent, per servir i estimar a les persones amb les que ens trobem i amb les que no ens trobem, també pregar per elles i que el nostra guia sigui el Crist que ens convida a fer camí amb Ell.
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
___________________________________
DIUMENGE XXVI DURANT L’ANY / Cicle A
Evangeli Mt 21,28-32
Penedit del que havia fet, anà a la vinya.
Els publicans i les prostitutes us passaran davant
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Què us en sembla? Un home que tenia dos fills va dir al primer: “Fill meu, ves a treballar a la vinya, avui”. Ell respongué: “No hi vull anar”. Però després se’n penedí i hi anà. El pare digué això mateix al segon i aquest li respongué: “Hi vaig de seguida, pare”. Però no hi anà. Quin d’aquests dos va fer el que el pare volia?». Li responen: «El primer».
Jesús els diu: «Us dic amb tota veritat que els publicans i les prostitutes us passen al davant cap al Regne de Déu, perquè ha vingut Joan amb la missió d’ensenyar-vos un bon camí, però vosaltres no l’heu cregut, mentre que els publicans i les dones de mala vida sí que l’han cregut. I vosaltres, ni després de veure això, encara no us en penediu ni voleu creure’l».
COMENTARI
“Penedit del que havia fet, anà a la vinya.
Els publicans i les prostitutes us passaran davant”
Jesús parla amb els grans sacerdots i amb els líders del poble, que busquen la manera d’enfonsar-lo, perquè els molestava. Jesús posa davant d’ells, dues actituds. Per una banda l’actitud de qui vol quedar bé, però desprès no està disposat a complir el que ha promès. Per altre banda, la que diu al principi “no vull”, i després fa cas.
Jesús sap que la nostra vida està plena de moments en que el nostra ànim no respon a les nostres forces o a les nostres decisions. L’ésser humà és així i els dos germans de l`Evangeli també ho són. Però hi ha una diferència, un és capaç de discernir, d’entrar en si mateix, i canviar.
Jesús no diu, que el camí sigui fàcil per ningú, tots tenim que caminar amb el nostra esforç, però la primera actitud és la de sentir-se necessitat, la de desitjar una vida més plena i millor.
Potser per nosaltres que vivim temps diferents, també ens molesta que Déu vulgui remoure les nostres consciencies i demanar-nos una vida més autèntica.
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
___________________________________
DIUMENGE XIII DURANT L’ANY / Cicle A
Evangeli Mt 10,37-42
Qui no pren la seva creu, no és bo per venir amb mi.
Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m’acompanya, no és bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran. Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes, qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos, i tothom qui doni un vas d’aigua fresca a un d’aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa».
COMENTARI
“Qui no pren la seva creu, no és bo per venir amb mi.
Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi”
En l’Evangeli d’avui, se’ns mostra el primer anunci de la Passió. Jesús ens comença a explicar que cada qual, ha de portar la seva creu, si vol ser deixeble seu.
«Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”.
Reconeixem i acceptem la creu en la nostra vida i en la d’aquelles persones que estimem i les que no coneixem i que ens fan sentir limitats, impotents… ho acceptem, això mai ho triaríem, però ens permet acompanyar les creus portades per força. I caminant amb Jesús, podem assaborir la joia del Ressuscitat. És l’amor qui mou el món. És l’amor el que transforma.
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
________________________________________
6 d’agost
TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR
Evangeli Mt 17,1-9
La seva cara es tornà resplendent com el sol
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por». Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts.
COMENTARI
“La seva cara es tornà resplendent com el sol”
Jesús puja a la muntanya a pregar, i en el silenci, en la seva vida feta acollida i obertura al misteri, ressona la Paraula, “Aquest és el meu Fill, el meu elegit”
A la Bíblia la muntanya és un lloc de trobada amb el Misteri. Abraham, Moisés, Elies, Jesús, experimenten al Déu que arriba a ells, més enllà de les seves expectatives.
Podem pregar enmig de les nostres preocupacions, però el silenci ens endinsa en la nostra pròpia vida i quedem sols davant el Misteri. El núvol que cobreix a Jesús i als seus deixebles, és expressió del no saber que esdevé, quan acceptem anar on Jesús ens demana.
En aquesta trobada d’amor se’ns diu ”Existeixes, ets estimat per mi” i aquestes paraules ens transfiguren, perquè ens reconeixem en el Rostre de qui ens crida.
A la vida de Jesús, la muntanya, el silenci, la Paraula d’Amor, no són llocs d’ estada, perquè aquest Amor, cerca continuar entregant-se fins arribar a la Jerusalem Celestial.
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
____________________________________
DIUMENGE XIII DURANT L’ANY / Cicle A
Evangeli Mt 10,37-42
Qui no pren la seva creu, no és bo per venir amb mi.
Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m’acompanya, no és bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran. Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes, qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos, i tothom qui doni un vas d’aigua fresca a un d’aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa».
COMENTARI
“Qui no pren la seva creu, no és bo per venir amb mi.
Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi”
Jesús capgira els valors de la nostra societat i si seguim el que ens proposa, segur que trobarem alguna creu pel camí. Hem d’assumir aquesta creu, integrar-la en la pròpia vida, i així la creu pot esdevenir vida transformada, ressuscitada, per nosaltres i per a tots.
Sentim la crida de Déu a acollir l’altre, en allò més únic que és i té, a ser un foc que encén altres focs. Jesús vol que ens buidem de tot el que ens separa i dispersa interiorment perquè acollim a les persones més febles i necessitades que ens envolten.
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
____________________________________
Diumenge després de Pentecosta
SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT
Evangeli Jo 3,16-18
Déu envià el seu Fill per salvar el món gràcies a ell
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell.
Els qui creuen en ell, no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.
COMENTARI
“Déu envià el seu Fill per salvar el món gràcies a ell”
En el passatge d’avui, Joan ens clarifica que “Déu va estimar tant al món que va entregar el seu únic Fill”, aquest és el centre de la Bona Nova i hem d’estar agraïts.
Déu ens estima de manera incondicional, ha creat el nostre cor, amb un desig insaciable d’estimar i de ser estimat, això ens obre al gran misteri inefable de Déu.
Fem lloc al Senyor enmig del brogit de la vida, deixem-nos portar per la seva gràcia, agraint, demanant, oferint, seguint aquest Déu que s’ha fet home per salvar a tota la humanitat.
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
________________________________________
DIUMENGE V DE PASQUA / Cicle A
Evangeli Jo 14,1-12
Jo soc el camí, la veritat i la vida
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig». Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?». Jesús li diu: «Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist». Li diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més». Jesús li diu: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui em veu a mi, veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no venen de mi mateix. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare».
COMENTARI
“Jo soc el camí, la veritat i la vida”
Avui celebrem el Diumenge V de Pasqua. Al·leluia! Al·leluia!
L’Evangeli d’avui, ens apropa al misteri de Jesús. Els deixebles tenen ànsia de Déu, estan esglaiats i Jesús els diu: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi”. Jesús és el camí que porta al Pare, la veritat que no enganya i la vida que desitgem.
El sentit de la vida no es descobreix per la ciència, la tècnica o la saviesa humana.
L’Esperança cristiana, és que es faci realitat, en nosaltres, el fet de poder un dia, viure la mateixa vida ressuscitada que Jesús té.
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
________________________________________
DIUMENGE DE RAMS
PASSIÓ DEL SENYOR / Cicle A
Evangeli Mt 26,14-27,66
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Mateu
Estic disposat a entregar-vos Jesús
- En aquell temps, un dels dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots i els digué: S. «Estic disposat a entregar-vos Jesús. Què em voleu donar?» C. Ells li pagaren trenta monedes de plata, i des d’aleshores buscava una ocasió per entregar-lo.
On voleu que us preparem el sopar per menjar l’anyell pasqual?
- El primer dia dels Àzims, els deixebles preguntaren a Jesús: S. «On voleu que us preparem el sopar per menjar l’anyell pasqual?» C. Ell respongué: + «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu: El mestre diu: El meu moment s’acosta: faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva». C. Els deixebles compliren el que Jesús els havia manat i prepararen el sopar pasqual.
Un de vosaltres em trairà
- Cap al tard, es posà a taula amb els dotze. I digué tot menjant: + «Us ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres em trairà». C. Ells començaren a dir-li, un per un, molt entristits: S. «No soc pas jo, Senyor?» C. Jesús contestà: + «El qui posa amb mi la mà al mateix plat per sucar-hi és el qui em trairà. El Fill de l’home fa el camí que les Escriptures havien predit d’ell, però ai de l’home que el traeix: a aquest home més li valdria no haver nascut». C. Judes, el qui el traïa, li preguntà: S. «No soc pas jo, rabí?» C. Jesús li contestà: + «Sí que ho ets».
Això és el meu cos. Això és la meva sang
- Mentre menjaven, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i digué tot donant-lo als deixebles: + «Preneu i mengeu-ne; això és el meu cos». C. Després prengué un calze, digué l’acció de gràcies i els el donà tot dient: + «Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes en remissió dels pecats. Us asseguro que des d’ara no beuré d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell amb vosaltres en el Regne del meu Pare». C. Després de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.
Mataré el pastor i les ovelles del ramat es dispersaran
- Llavors Jesús els digué: + «Aquesta nit tots tindreu de mi un desengany, perquè l’Escriptura diu: “Mataré el pastor, i les ovelles del ramat es dispersaran”. Però, quan hauré ressuscitat, aniré davant vostre a Galilea». C. Pere li digué: S. «Ni que tots es desenganyin de vós, jo, mai». C. Jesús li respon: + «T’ho dic amb tota veritat: Aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades». C. Li diu Pere: S. «Ni que hagi de morir amb vós, no us negaré». C. I tots els deixebles digueren el mateix.
Es posà trist i abatut
- Llavors Jesús arribà amb els seus deixebles a una propietat anomenada Guet-Semaní, i els diu: + «Seieu aquí mentre vaig allà a pregar». C. Prengué Pere i els dos fills de Zebedeu, i es posà tot trist i abatut. Llavors els digué: + «Sento una tristor a l’ànima com per a morir-ne. Quedeu-vos aquí i vetlleu juntament amb mi». C. Ell s’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava: + «Pare meu, si és possible, que aquest calze s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com vós voleu». C. Després va cap als seus deixebles i els troba adormits. Diu a Pere: + «Així no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu, que no caigueu en la temptació. L’esperit està decidit a tot, però l’home és feble». C. Se n’anà per segona vegada i pregà: + «Pare meu, si aquest calze no pot passar sense que jo el begui, que es faci la vostra voluntat». C. Després tornà i els trobà adormits: és que els ulls els pesaven. Els deixà, doncs, i se n’anà a pregar per tercera vegada, tot repetint la mateixa súplica. Se’n va després cap als deixebles i els diu: + «Ja podeu dormir tranquils. Ha arribat l’hora. El Fill de l’home és entregat en mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem, que el qui em traeix ja és aquí».
Llavors agafaren Jesús i el detingueren
- Encara parlava Jesús quan arribà Judes, un dels dotze, amb molta gent, armada amb espases i garrots. Venien de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. El qui el traïa els havia donat aquest senyal: S. «És aquell que jo besaré: deteniu-lo». C. Immediatament s’acostà a Jesús i li digué: S. «Déu vos guard, rabí». C. I el besà. Però Jesús li contestà: + «Company, estigues pel que has vingut a fer». C. Llavors detingueren Jesús, i un dels qui anaven amb ell desembeinà l’espasa i, d’un cop, tallà l’orella del criat del gran sacerdot. Jesús li digué: + «Torna a embeinar l’espasa: tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran. Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. Però llavors, com es compliria el que anuncien les Escriptures afirmant que ha de ser així?» C. Llavors Jesús s’adreçà a la gent i els digué: + «Heu vingut a agafar-me, armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia em teníeu assegut al temple ensenyant, i mai no em detinguéreu. Però tot ha passat així perquè es complís el que havien escrit els profetes». C. Llavors tots els deixebles el deixaren sol i fugiren.
Us asseguro que des d’ara veureu el Fill de l’home
assegut a la dreta del Totpoderós
- Els qui havien detingut Jesús se l’endugueren al palau del gran sacerdot Caifàs, on s’havien reunit els mestres de la Llei i els notables. Pere el seguia de lluny fins que arribà al palau del gran sacerdot. Entrà al pati i s’assegué entre els guardes, esperant el desenllaç. Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna falsa declaració contra Jesús per poder-lo condemnar a mort, però no en trobaven cap, tot i que s’havien presentat molts testimonis que declaraven en fals. Finalment se’n presentaren dos amb aquesta acusació: S. «Aquest ha dit: “Jo podria destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies”». C. El gran sacerdot s’aixecà i preguntà a Jesús: S. «No et vols defensar de res? Què en dius, de les acusacions que et fan aquests testimonis?» C. Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué: S. «Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu». C. Jesús li respon: + «Sí, teniu raó. Us asseguro que des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós, i venint enmig dels núvols del cel». C. Llavors el gran sacerdot s’esquinçà els vestits tot cridant: S. «Ha blasfemat! Quina falta ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. Què us en sembla?» C. Ells respongueren: S. «Mereix pena de mort». C. Llavors li escopien a la cara i li pegaven; altres el bufetejaven i li deien: S. «Profetitza, Messies; endevina qui t’ha pegat».
Abans no canti el gall em negaràs tres vegades
- Mentrestant Pere s’estava assegut fora, al pati. Una criada se li acostà per dir-li: S. «Tu també hi anaves amb Jesús, el Galileu». C. Però ell ho negà davant de tothom i li digué: S. «No sé de què em parles». C. Quan Pere sortia cap al portal, una altra criada s’hi fixà i digué als qui eren allí: S. «Aquest anava amb Jesús, el Natzarè». C. Pere ho tornà a negar i jurava que no coneixia aquell home. Al cap de poc els qui eren allà s’acostaren i digueren a Pere: S. «És veritat que hi anaves, amb ells; se’t nota fins i tot en el parlar». C. Ell es posà a proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de res aquell home. En aquell moment cantà el gall i Pere es recordà que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, em negaràs tres vegades», i així que va ser fora, va plorar amargament.
L’entregaren a Pilat, el governador
- Quan s’hagué fet de dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble tingueren sessió contra Jesús per decretar la seva mort. Se l’endugueren encadenat i l’entregaren a Pilat, el governador romà.
No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d’una vida
- Quan Judes, el qui l’havia traït, veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Retornà les trenta monedes als grans sacerdots i als notables i els digué: S. «He pecat entregant a la mort un home innocent». C. Ells, per tota resposta, li digueren: S. «A nosaltres ens vens amb això? Tu t’arreglaràs». C. Ell llençà els diners al santuari, sortí a fora, se’n va anar i es va penjar. Els grans sacerdots recolliren els diners, però es deien: S. «No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d’una vida». C. Després de discutir-ho, van comprar amb aquells diners el camp del Terrisser per sepultar els forasters. Per això encara avui s’anomena camp de Sang. Així es complí el que diu el profeta Jeremies: «Prengueren les trenta monedes, el preu d’un esclau, tal com l’avaluaven els israelites, i les donaren a canvi del camp del Terrisser, tal com el Senyor m’havia indicat».
Ets tu el rei dels jueus?
- Jesús comparegué davant el governador. El governador l’interrogà: S. «Ets tu el rei dels jueus?» C. Jesús li digué: + «Sí, teniu raó». C. Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables del poble. Llavors Pilat li diu: S. «No sents quantes acusacions presenten contra tu?» C. Però Jesús no li respongué ni una paraula, tant que el governador n’estava tot sorprès. Cada any, per la festa, el governador tenia el costum d’indultar un pres, el que la gent volia. Llavors hi havia un pres famós, un tal Barrabàs. Quan la gent es reuní, Pilat els digué: S. «Qui voleu que indulti, Barrabàs o Jesús, tingut per Messies?» C. Perquè s’adonava que li havien entregat Jesús per enveja. Mentre Pilat seia al tribunal, la seva esposa li feu arribar aquest encàrrec: S. «No vulguis saber res d’aquest innocent; aquesta nit, en somni, he sofert molt per ell». C. Mentrestant els grans sacerdots i els notables havien convençut la gent que demanessin l’indult de Barrabàs i la mort de Jesús. Quan Pilat els preguntà quin dels dos volien que els indultés, ells li respongueren: S. «Barrabàs». C. Pilat els diu: S. «I de Jesús, tingut per Messies, què n’he de fer?» C. Tots li respongueren: S. «Que el crucifiquin». C. Digué Pilat: S. «Per què? Quin mal ha fet?» C. Ells cridaven més fort encara: S. «Que el crucifiquin». C. Quan Pilat s’adonà que era inútil el seu intent i que més aviat crearia un avalot, es rentà amb aigua les mans davant la gent i els digué: S. «Jo no soc responsable de la sang d’aquest home; arregleu-vos vosaltres». C. Tot el poble respongué: S. «Que la responsabilitat d’aquesta sang caigui sobre nosaltres i sobre els nostres fills». C. Llavors els deixà lliure Barrabàs i entregà Jesús, després de fer-lo assotar, perquè el crucifiquessin.
Salve, rei dels jueus
- Els soldats del governador s’endugueren Jesús a l’interior del pretori, reuniren al seu voltant tota la tropa, li tragueren els vestits, el cobriren amb un mantell de color grana, i li posaren al front una corona d’espines que havien teixit, i a la mà dreta li posaren una canya. Després, per burlar-se’n, s’agenollaven davant d’ell i li deien: S. «Salve, rei dels jueus». C. També l’escopien i li prenien la canya per pegar-li al cap. Acabada la burla, li tragueren el mantell, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.
Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell
- Quan sortien, trobaren un home de Cirena, que es deia Simó, i l’obligaren a carregar-se la creu de Jesús. Arribaren a un indret anomenat Gólgota, que vol dir lloc de la Calavera. Li oferiren una beguda de vi barrejat amb fel; ell el tastà, però no en volgué beure. Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus. I s’assegueren allà per fer la guàrdia. Sobre el seu cap, havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus». Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.
Si ets el Fill de Déu, baixa de la creu
- Els qui passaven l’insultaven, movien el cap amb aires de mofa i deien: S. «Tu que vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t tu mateix; si ets el Fill de Déu, baixa de la creu». C. També se’n burlaven els grans sacerdots amb els mestres de la Llei i els notables. Deien: S. «Ell que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix! Ell que és el rei d’Israel, que baixi ara de la creu i creurem en ell. Confiava en Déu: que l’alliberi, doncs, si tant se l’estima, ell que deia: Soc Fill de Déu». C. Els bandolers que havien estat crucificats amb ell també li feien els mateixos retrets.
Eli, Eli, lema sabactani?
- Des del migdia fins a mitja tarda s’estengué una foscor sobre tota la terra. Cap a mitja tarda Jesús cridà amb tota la força: + «Eli, Eli, lema sabactani?» C. Que vol dir: + «Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?» C. Alguns dels qui eren allí deien: S. «Ara crida Elies». C. Un d’ells anà corrents a prendre una esponja xopa de vinagre i la posà al capdamunt d’una canya perquè begués. Però els altres li deien: S. «Deixa’l estar. A veure si ve Elies a salvar-lo». C. Jesús tornà a cridar amb tota la força i expirà.
Aquí tothom s’agenolla, i fa una pausa
- En aquell moment la cortina que tancava el santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren, els sepulcres s’obriren i ressuscitaren molts cossos dels sants que hi reposaven; després de la resurrecció de Jesús sortiren dels sepulcres, anaren a la Ciutat Santa i s’aparegueren a molts. Quan el centurió i els soldats que guardaven Jesús veieren el terratrèmol i tot el que havia passat, s’esveraren molt i deien: S. «És veritat: Aquest home era Fill de Déu». C. També moltes dones eren allà mirant-s’ho de lluny. Havien seguit Jesús des de Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos. Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.
Josep posà el cos de Jesús en el seu sepulcre nou
- Cap al tard vingué un home ric d’Arimatea, que es deia Josep, i era també dels seguidors de Jesús. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Pilat manà que li donessin el cos. Josep el prengué, l’amortallà amb un llençol i el posà en el sepulcre nou que ell s’havia fet tallar a la roca. Després feu rodolar una gran pedra, per tancar l’entrada del sepulcre, i se n’anà. Maria Magdalena i l’altra Maria eren allà, assegudes davant el sepulcre.
Podeu disposar d’una guàrdia.
Feu guardar el sepulcre tan bé com sapigueu
- L’endemà, que era ja dissabte, els grans sacerdots i els fariseus anaren en corporació a trobar Pilat per dir-li: S. «Senyor, ens hem recordat que aquell impostor quan encara vivia va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré”. Doneu ordre de guardar el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els deixebles anessin a robar-lo i diguessin al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts”. Seria una impostura pitjor que la primera». C. Pilat els digué: S. «Podeu disposar d’una guàrdia. Feu guardar el sepulcre tan bé com sapigueu». C. Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne l’entrada i posant-hi guàrdia.
COMENTARI
“Beneït el qui ve en nom del Senyor”
Avui l’Església celebra el “Diumenge de Passió”, es proclama el relat evangèlic de la Passió de Jesús. També dit el “Diumenge de Rams”, perquè els més menuts, porten les seves palmes i palmons a beneir.
L’Evangeli ens diu que camí de Jerusalem, prop de la muntanya de les Oliveres, Jesús envià a dos dels seus deixebles al poble veí, amb l’encàrrec de que quan trobessin una somera fermada, amb el seu pollí, la deslliguessin i li portessin, perquè la necessitava per entrar a Jerusalem.
Els deixebles hi anaren, van fer el que Jesús havia manat, van guarnir els animals amb mantells i Jesús hi pujà per entrar a Jerusalem. Molta gent entapissava el camí amb els seus mantells, i amb branques d’arbres i flors encatifava la terra, i la gent que anava al davant i la que el seguia, cridava “Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel”.
Jesús entrà a Jerusalem, i la gent s’esbrotà. Preguntaven qui era i els que anaven amb Ell, responien, “És el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea”.
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
________________________________________
DIUMENGE II DE QUARESMA / Cicle A
Evangeli Mt 17,1-9
La seva cara es tornà resplendent com el sol
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por». Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts.
COMENTARI
“La seva cara es tornà resplendent com el sol”
Avui celebrem el Segon Diumenge de Quaresma.
L’Evangeli ens descriu com Jesús, amb alguns dels seus deixebles, va a una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. A la Bíblia, la muntanya és un lloc de trobada amb el Misteri. Abraham, Moisés, Elies i també Jesús, experimenten al Déu desconcertant i desbordant que arriba a ells, més enllà de les seves expectatives.
Jesús puja a la muntanya a pregar, i en el silenci, ressona la Paraula més vertadera: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit”, la Paraula que posa nom a la seva identitat.
Podem pregar enmig del soroll i de les preocupacions de cada dia, però el silenci ens endinsa en un món, en el que entrem acompanyats de la pròpia vida i la dels altres, però quedem sols davant del Misteri.
En aquesta trobada, Déu ens regala les mateixes Paraules que va escoltar Jesús. Ens diu “Existeixes, ets estimat per mi” i aquesta Paraula ens transfigura, ens reconeix i ens anomena amb Amor.
A la vida de Jesús, la muntanya, el silenci, no són llocs d’estada, perquè aquest Amor cerca continuar donant-se en lo quotidià, fins arribà a un total lliurament.
Tant de bo féssim nostra la Vida de Jesús, en aquest temps de quaresma.
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
_______________________________________
DIUMENGE V DURANT L’ANY / Cicle A
Evangeli Mt 5,13-16
Vosaltres sou la llum del món
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.
Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel».
______________________________
COMENTARI
“Vosaltres sou la llum del món”
L’Evangeli d’avui ens fa saber, el que Jesús va dir als seus deixebles “vosaltres sou la sal del món” i aquesta és la missió del cristià, ser sal en el món, assaonar el que és insípid, fer agradable la vida a la gent de l’entorn, alleugerir el dolor de qui pateix, tenir tal ànim que doni vida a tot el que es toca. La sal cauteritza el que fa mal i preserva de la corrupció, així han de ser els seguidors de Jesús.
L’Evangeli també fa esment a la llum del món, tots necessitem la Llum, que a traves del Crist ens dóna Déu i al mateix temps, el cristià ha d’espargir-la arreu on vagi, no es pot amagar la llum, ja que és esplendorosa. A molta gent, li cal la claror que el cristià pot donar-li.
Necessitem la Sal per donar gust, i la Llum per il·luminar, dos elements molts necessaris per fer més alegre i satisfactòria la vida de tots. Podem demanar en la nostra pregària, que volem ser Sal i Llum per a qui ho necessiti, i així ajudar i glorificar al nostre Pare del cel.
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
__________________________________________
DIUMENGE II D’ADVENT / Cicle A
Evangeli Lc 2,16-21
Trobaren Maria i Josep amb el nen. Passats vuit dies, li posaren el nom de Jesús
Lectura de l’evangeli segons sant lluc
En aquell temps, els pastors anaren a Betlèhem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.
Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.
Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo, li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.
____________________
COMENTARI
“Trobaren Maria i Josep amb el nen. Passats vuit dies, li posaren el nom de Jesús”
Comencem un Nou Any i tots ens desitgem felicitat i prosperitat, tenim projectes i esperances noves, volem Pau a tot el món i no guerres.
Avui la litúrgia ens convida a fer memòria de la maternitat de María. El Fill anunciat, el troben els pastors en una menjadora, enmig de contratemps provocats per l’Emperador. Quants infants avui neixen envoltats de dificultats. Però María deixa que el Misteri reposi, va descobrint els plans de Déu, medita i ho guarda tot en el seu cor.
Els pastors es fien, van, veuen i tornen glorificant i lloant Déu, tots quedaven meravellats d’allò que els contaven els pastors.
Demanem al Senyor les seves benediccions i meravelles, sobre totes les persones i les seves realitats.
Molt Bon Any a tothom.
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
____________________________________
DIUMENGE II D’ADVENT / Cicle A
Evangeli Mt 3,1-12
Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
Per aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava així al desert de Judea: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop». És d’ell que deia el profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”». Joan duia una capa de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo de Jerusalem, de tot arreu de la Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.
Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se batejar, els va dir: «Cria d’escurçons, qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s’acosta? Demostreu amb fets que us voleu convertir. No visqueu refiats pensant que sou fills d’Abraham, que Déu pot donar fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres, i ja sabeu que l’arbre que no dona bons fruits és tallat i llençat al foc. Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu, però el qui ve després de mi és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d’aguantar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el seu blat, l’entrarà al graner, però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga».
_____________
COMENTARI
“Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”
Avui l’Església celebra el II Diumenge d’Advent. Al·leluia! Al·leluia!
L’Evangeli és pregoner, Joan el Baptiste, va ser enviat per batejar Jesucrist i proclamar la seva vinguda, era necessari que Jesucrist fos anunciat per un altre i no per Ell mateix, ja que els jueus, no li haguessin fet cas. El Baptiste vol enaltir l’excel·lència de Déu i manifestar la seva pròpia humilitat.
Joan el Baptista predicava les bones obres i la fe en Déu, per preparar els cors dels qui l’escoltaven. Ensenyava els camins que porten al Senyor, mitjançant la paraula, que quallés en l’ànima d’ aquelles persones que el seguien.
Joan Baptista és el primer que anuncia el regne de Déu, perquè aquest honor només era pel precursor de Jesucrist. Portava el vestit de pell de camell, senyal de penitència austera. El seu menjar eren llagostes i mel boscana, així qui viu en soledat pot experimentar les necessitats de la vida humana.
Joan el Baptiste, va començar la seva predicació dient “Convertiu-vos, perquè està a prop el Regne del Cel” “El Regne de Déu, està dins de cadascú” Advent és un temps propici per preparar el cor per la vinguda del Senyor.
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
______________________________________
DIUMENGE XXXII DURANT L’ANY / Cicle C
Evangeli Lc 20,27-38
Déu no és Déu de morts, sinó de vius
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà l’esposa? Perquè tots set s’hi havien casat».
Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció són iguals que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isahac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè, per a ell tots viuen».
_______________
COMENTARI
“Déu no és Déu de morts, sinó de vius”
El judaisme del segle I era molt divers, havia molts grups amb diferents ideologies sobre la pròpia fe. Els saduceus eren un grup minoritari, però molt poderós tan econòmicament com socialment. La resurrecció era per ells, un absurd. Ho entenien com un tornar a la vida actual.
En aquest context, li plantejant a Jesús la qüestió de “la dona viuda i els set germans que es casen amb ella sense tenir descendència” Quan mort la dona, pregunten, de quin dels germans serà esposa?
Jesús els respongué que, en el món present, homes i dones es casen, però en la resurrecció dels morts no es casaran, ja no moriran mai més. Moisés ho deixa clar en el passatge de la bardissa, que diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob, per Déu tots viuen.
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
_____________________________________
DIUMENGE XXVII DURANT L’ANY / Cicle C
Evangeli Lc 17,5-10
Només que tinguéssiu fe
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe». El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”, us obeiria.
Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l’esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: “Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”».
_____________________
COMENTARI
“Només que tinguéssiu fe”
L’Evangeli d’avui, ens diu que els deixebles de Jesús s’adonen de que tenen poca fe, com molts de qualsevol de nosaltres, els costa de creure que Jesús sigui el Messies. A Jesús l’admiraven i estimaven, perquè era servicial, senzill, comunicava un Déu proper i amic. Els deixebles no l’entenien però es fiaven d’Ell i li demanen més fe.
Jesús amb la seva resposta imaginativa de la muntanya que es traslladi al mar, vol parlar de canvis personals i socials, molts dels seguidors de Jesús han fet canvis notables. I de sobta Jesús passa de la imaginació a fets reals. La fe necessita obres i aquestes han de donar preferència als altres. Senyor doneu-nos la fe que fa canviar el nostre cor pel camí del servei als altres.
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
______________________________________
DIUMENGE XXIII DURANT L’ANY / Cicle C
Evangeli Lc 14,25-33
Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús anava amb molta gent. Ell es girà i els digué: «Si algú vol venir amb mi i no m’estima més que el pare i la mare, que l’esposa i els fills, que els germans i les germanes, i fins i tot que la pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.
Suposem que algú de vosaltres vol construir una torre. No us asseureu primer a calcular-ne les despeses per veure si teniu recursos per acabar-la? Perquè, si després de posar els fonaments, no podíeu acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se’n i dirien: “Aquest home havia començat a construir, però no pot acabar”. Si un rei vol anar a combatre amb un altre, no s’asseurà primer a deliberar si amb deu mil homes podrà fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veia que no pot, quan l’altre encara és lluny li enviarà delegats a negociar la pau. Així també ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té».
______________________
COMENTARI
“Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té”
Sembla que sigui un Evangeli mot dur i massa fort, però Jesús no vol que renunciem a tot, sinó que el trobem en tot i que sapiguem trobar-lo en els valors de cada dia, que siguem portadors de pau, no de manera individual, sinó com a comunitat, és la missió que Jesús ens encomana a tots. La pregària ens pot ajudar a tenir aquesta actitud de voler seguir a Jesús.
Jesús ens recomana que ens buidem de tot el que ens separa i dispersa interiorment. A Jesús se’l segueix des de la nostra realitat, ajudant i demanant treure els impediments que ens allunyen d’Ell. Estem cridats a ser un foc que encén altres focs. Senyor ajuda’ns a cuidar l’amor que Jesús ens ha donat, per tal que sigui Jesús, el veritable centre de les nostres vides, i al mateix temps poder-lo espargir en aquest món nostre tan castigat i mancat d’amor.
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
______________________________________
DIUMENGE XIX DURANT L’ANY / Cicle C
Evangeli Lc 12,32-48
Estigueu a punt també vosaltres
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s’envelleixin, aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà; allà els lladres no s’hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor hi tindreu el vostre cor.
Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats, que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces per poder obrir la porta tan bon punt trucarà. Feliços els criats que l’amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula, i ell mateix passarà a servir-los d’un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada».
Pere li preguntà: «Senyor, aquesta paràbola, la dieu només per a nosaltres o per a tothom?». El Senyor li respongué: «Qui és l’administrador fidel i prudent, a qui l’amo confia el personal de servei perquè els doni a temps l’aliment que els pertoca? Feliç aquell servent si l’amo, quan arriba, troba que ho fa així: us asseguro que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensava: “El meu amo triga a venir”, i començava a pegar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que ell no sospita i a una hora que ell no sap, i el condemnarà a la pena dels traïdors. L’esclau que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha executat allò que l’amo volia, rebrà de valent. Però el qui, sense saber què volia l’amo, ha fet coses que mereixien assots, rebrà més poc. Tothom exigeix molt d’aquells a qui ha donat molt, tothom reclama més d’aquells a qui ha prestat més».
____________
COMENTARI
“Estigueu a punt també vosaltres”
L’evangeli d’ avui ens diu que els deixebles tenien por, igual que les que tenim tots. Cada persona i cada situació té les seves. Però l’home viu també de l’esperança posada en Jesús, i amb Ell, tot pot resoldre’s.
Jesús dóna llibertat perquè cada ésser, actuï segons la seva consciència, però també insisteix en la fidelitat a Déu i el servei als altres, per això cal estar atent al que es demana a cadascú de diferents maneres, i estar sempre preparats a la crida de Déu.
Jesús es serveix d’un altra petita paràbola sobre la necessitat de la confiança, vigilància, fidelitat i prudència a totes hores, esperant la vinguda del Senyor i ens ensenya que l’acció dels deures i la responsabilitat a fer, va d’acord amb el que ens ha sigut donat. És Jesús mateix fet servent per nosaltres, qui ens obra les portes del Regne de Déu.
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
______________________________________
DIUMENGE XIV DURANT L’ANY / Cicle C
Evangeli Lc 10,1-12.17-20
La pau que li desitgeu reposarà en ell
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s’avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d’aquell lloc: El Regne de Déu és a prop vostre.
Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això: El Regne de Déu és a prop. Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d’aquell poble». Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom». Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l’enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel».
___________________________
COMENTARI
“La pau que li desitgeu reposarà en ell”
L’Evangeli d’avui ens descriu, com Jesús prepara els seus deixebles per a la seva missió. Els envia de dos en dos, fins a setanta dos. El camí és dur, ple de perills, de reptes i d’obstacles. Els deixebles no sempre seran ben rebuts, però Déu actua amb ells. Els deixebles tornen contents i plens d’alegria.
El missatge que Jesús ha confiat als deixebles, és la pau, la justícia, el perdó i la curació, també la Bona Nova de la proximitat del Regne de Déu. Aquest missatge ha estat encomanat a l’Església durant segles. Ara ens toca a nosaltres donar testimoni del Regne de Déu.
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
__________________________________________
DIUMENGE DE PENTECOSTA
Solemnitat
MISSA DEL DIA / Cicle C
Evangeli Jo 14,15-16.23b-26
L’Esperit Sant us farà entendre tot el que us he dit
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre.
Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre».
__________________________________
COMENTARI
“L’Esperit Sant us farà entendre tot el que us he dit”
En l’Evangeli d’avui, Jesús se n’adona que els deixebles tenen el cor ple de tristesa, i els vol transmetre confiança i els prepara per la vinguda de l’Esperit Sant, ja que ells mateixos en seran testimonis.
Jesús els diu, “us dic la veritat, us convé que me’n vagi, perquè si no me’n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me’n vaig, us l’enviaré”, Jesús ha d’ascendir al Pare i alhora romandre entre nosaltres.
L’Ascensió del Senyor vol dir que el Crist no s’ha allunyat de nosaltres, sinó que es troba prop i en cadascú de nosaltres. Déu abraça i sosté tot el món per sempre, i la nostra esperança es troba en Jesucrist.
“L’Esperit Sant ens fa fills i filles de Déu. Ens compromet en la mateixa responsabilitat de Déu pel que fa al seu món, a la humanitat sencera. Ens ensenya a mirar el món els altres i nosaltres mateixos amb els ulls de Déu” (Benet XVI)
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
__________________________________________
DIUMENGE III DE PASQUA / Cicle C
Evangeli Jo 21,1-19
Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava.
Igual va fer amb el peix
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué: «Me’n vaig a pescar». Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim». Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res.
Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora l’aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?». Li contestaren: «No». Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu». Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor». Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.
Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.
Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?». Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura els meus anyells». Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Pere s’entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo». Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T’ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols». Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi».
___________________________
COMENTARI
“Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix”
L’Evangeli d’avui ens descriu el treball, que els deixebles fan en la foscor de la nit. Simó Pere pren la iniciativa d’anar a pescar i els altres deixebles el segueixen. Surten a pescar tots junts però no pesquen res. Sense la presencia de Jesús resuscitat, sense el seu alé, i sense la seva paraula orientadora, no hi ha res a fer.
Quan ja clarejava, Jesús es fa present vora l’aigua, però els deixebles no el coneixen. Jesús els hi demana algo per menjar, i no tenen res. Jesús recomana que tirin les xarxes a la dreta de la barca i pescaran. Segueixen les seves instruccions i treuen les xarxes plenes de peix. Jesús els convida a portar els peixos que han pescat i que s’atansin per esmorzar. Jesús prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de resuscitar d’entre els morts.
Acabant d’esmorzar, Jesús pregunta a Simó Pere:”Simó, m’estimes més que aquests?” Simò li contesta, “Si, Senyor, ja ho sabeu que us estimo”, i aixi, fins a tres vegades li preguntà Jesús, i Pere s’entristí. Jesús coneix les incongruències humanes, tot i així li digué, “Pastura les meves ovelles” i “Vine amb mi”.
Els deixebles, s’havien adonat que la mort i la resurrecció de Jesús, era degut al gran amor que Déu té a tota la humanitat i a l’Univers sencer. Els deixebles són els grans testimonis de la Bona Nova de Jesús, i amb aquella mateixa fe, ens unim tots els que volem seguir el Crist Ressucitat. ALEL·LUIA !!
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
__________________________________________
DIUMENGE V DE QUARESMA / Cicle C
Evangeli Jo 8,1-11
Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat,
qe comenci a tirar pedres
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn, i ell, assegut, els ensenyava. Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?». Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint amb la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres». Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemnat?». Ella contestà: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més».
______________________________________
COMENTARI
“Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat,
que comenci a tirar pedres”
Avui celebrem el V Diumenge de Quaresma, temps de reflexió i discerniment.
Aquest Evangeli ens mostra una dona sorpresa en adulteri i ningú s’atreveix a defensar-la. Els seus acusadors estan disposats a fer callar violentament a qui s’atreveixi ajudar-la i per això la porten a Jesús per fer-lo caure en una trampa. En l’època de Jesús, es discutia en el judaisme, la validesa de la disposició de la llei. Davant d’això, Jesús decideix anar a favor de la dona adultera i perdonar-la sense condicions.
Jesús perdona incondicionalment, oblida el passat i dona noves oportunitats per començar de nou, ho va fer amb la dóna de l’Evangeli i ho fa amb cada un de nosaltres cada dia. Quan l’estimació ens abraça, és una gran forca que ens impulsa a seguir endavant, malgrat les dificultats que puguem tenir.
Una trobada amb Jesús, sempre és una experiència de vida. Ell mateix ho va dir “Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida”
Consol Baldrís,
Institució Teresiana
