DIUMENGE XVI DURANT L’ANY / Cicle A

Lectura primera Sa 12,13.16-19

Doneu l’ocasió de penedir-se dels pecats

Lectura del llibre de la Saviesa

Fora de vós, que vetlleu sobre tothom, no hi ha cap déu a qui hàgiu de convèncer que la vostra sentència és justa. La vostra força és font de justícia, i el mateix domini que teniu sobre tothom fa que tracteu amb tota consideració. Demostreu només la vostra força si algú no creu que ho podeu tot, o bé quan humilieu aquells que, sabent que sou fort, es mostren arrogants. Vós, que disposeu de la força, sou moderat en les sentències i ens governeu amb tota consideració: el poder, si volguéssiu, sempre el teniu a mà. Obrant així, heu ensenyat al vostre poble que els justos han de ser humans amb tothom, i heu omplert d’esperança els vostres fills, en veure que doneu l’ocasió de penedir-se dels pecats.

Salm responsorial 85,5-6.9-10.15-16a (R.: 5a)

Lectura segona Rm 8,26-27

L’Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, és l’Esperit mateix el qui, per ajudar la nostra feblesa, intercedeix amb gemecs que no es poden expressar. Perquè nosaltres no sabem què hem de demanar per pregar com cal, però és ell, l’Esperit, qui es posa en lloc nostre. I ni que els seus gemecs no es puguin expressar, el qui penetra l’interior dels cors sap prou bé quin és el deler de l’Esperit; ell intercedeix a favor del poble sant tal com Déu ho vol.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Evangeli Mt 13,24-43

Deixeu que creixin junts fins a l’hora de la sega

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquells temps, Jesús proposà a la gent aquesta altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un home que havia sembrat bona llavor al seu camp, però a la nit, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, sembrà jull enmig del blat i se n’anà. Quan el sembrat hagué crescut i s’espigà, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren: No era bona, la llavor que vau sembrar al vostre camp? Com és, doncs, que hi ha jull? Ell els respongué: Això ho ha fet algú que em vol mal. Els mossos li digueren: Voleu que anem a collir-lo? Ell els diu: No ho feu pas: si collíeu el jull, potser arrencaríeu també el blat. Deixeu que creixin junts fins a l’hora de la sega i llavors diré als segadors: colliu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; després colliu el blat i porteu-lo al meu graner».

Els proposà encara una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més petita de totes les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses i arriba a ser com un arbre, tant, que els ocells hi van per ajocar-se a les seves branques».

Els digué també una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat».

Tot això Jesús ho digué a la gent en paràboles i no els deia res sense paràboles. Així es complia allò que havia anunciat el profeta: «Els meus llavis parlaran en paràboles, exposaré coses que han estat secretes des de la creació del món».

Llavors, deixà la gent i se n’anà a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els expliqués la paràbola del jull sembrat en el camp. Ell els digué: «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home. El camp és el món. La bona llavor són els del Regne. El jull són els del Maligne. L’enemic que els ha sembrat és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com cullen el jull i el cremen, passarà igual a la fi del món: el Fill de l’home enviarà els seus àngels, recolliran del seu Regne tots els escandalosos i els qui obren el mal, i els llençaran al forn encès; allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Llavors els justos, en el Regne del seu Pare, resplendiran com el sol.

Qui tingui orelles, que ho senti».

________________________________

COMENTARI

La paràbola del jull no té major importància perquè la paràbola té el seu valor per si mateixa, sense importar el moment o lloc en què es pronunciï.

Com totes les paràboles es tracta d’un relat completament inofensiu per si mateix, però que, descobrint la intenció de què la relata, pot portar-nos a una reflexió molt seriosa sobre la manera que tenim de catalogar a les persones en dues categories excloents: bons i dolents.

Comencem per notar que el sembrador sembra bona llavor al seu camp, el jull té un origen molt diferent.

Segons aquella mentalitat, hi ha un enemic de l’home entestat a que no arribi la seva plenitud. Avui sabem que no ha de venir cap maligne a sembrar mala llavor. Durant mil·lennis l’home va tractar de cercar una resposta a l’interrogant que planteja l’existència del malament. La limitació que ens acompanya com criatures, dóna raó suficient per explicar els errors que en tota vida humana es van manifestant.

A l’aparèixer l’espècie humana, descobreix que hi ha un objectiu més valuós que el de la simple supervivència. A l’intentar caminar a aquesta nova plenitud de ser que se li obre a l’horitzó, l’ésser humà ensopega amb aquesta enorme inèrcia que l’empeny a l’objectiu purament egoista. Quan es dorm una mica, sorgeix la força que li arrossega en la direcció equivocada.

L’objectiu de subsistència individual i el nou horitzó d’unitat que se li obre a l’ésser humà no són contradictoris. En el noranta per cent han de coincidir. Però aquesta petita proporció que els diferencia no és fàcil d’apreciar. Com en el cas del jull i el blat, només quan arriba l’hora de donar fruit queda patent el que els distingeix.

La majoria de les vegades l’home sol descobreix el bo o el dolent després d’innombrables intents per encertar en el seu caminar cap a la meta.

Podríem dir que el bé biològic individualista seria sempre bo mentre no vagi contra el bé dels altres. Tot l’esforç que faci l’ésser humà per viure millor del que viu en una època determinada, seria fantàstic si tota millora arribés a tots els homes, i no s’aconseguís el bé d’uns pocs a costa de el mal de molts. En el món que ens ha tocat viure, podem descobrir aquesta contradicció. L’home, buscant la seva plenitud com a individu, arruïna la seva plenitud com a ésser humà.

El punt d’inflexió en la lògica de relat el trobem en les paraules de l’amo de camp: “deixeu-los créixer junts fins a la sega”.

El més lògic seria que es ordenés arrencar el jull quan es descobrís en el blat, perquè no disminuís la collita. Però resulta que contra tota lògica l’amo ordena als criats que no traguen mal, sinó que la deixen créixer amb el blat. Aquest trencament, és el que ens ha de fer.

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

____________________

DIUMENGE XII DURANT L’ANY / Cicle A

Evangeli Mt 10,26-33

No tingueu por dels qui maten només el cos

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d’orella, proclameu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l’ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l’infern tant l’ànima com el cos. No venen dos pardals per pocs diners? Doncs, ni un d’ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats. A tothom que em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel, però a tothom que em negui davant els homes, també jo el negaré davant el Pare del cel».

_________________________________________________________

COMENTARI

Així que no els tinguin por; perquè no hi ha res de secret que no hagi de revelar-se, ni res d’amagat que no arribi a conèixer-se. El que els dic en la fosca, diguin-ho vostès a plena llum; el que se’ls xiuxiueja a l’oïda, pregoneu-ho des dels terrats, tingueu por dels qui maten el cos, però no poden matar l’ànima. Teman més aviat a què pot destruir ànima i cos a l’infern. ¿No es venen dos pardals per una monedeta? No obstant això, ni un de sol no cau a terra sense que ho permeti el Pare; i ell els té comptats a vostès fins i tot els cabells del cap. Així que no tinguin por; vostès valen més que molts pardals. »A qualsevol que em reconegui davant dels altres, jo també ho reconeixeré davant del meu Pare que és al cel.

Però a qualsevol que em desconegui davant dels altres, jo també ho desconegueré  davant del meu Pare que és al cel.

La fe no és un risc basat en una confiança. En un món que vulgui per la violència i la bona notícia de l’amor es convoca en senyal de contradicció i convé una dimensió conflictiva ineludible, ja que exigeix posicionament opcional, com es va sol·licitar al mateix Jesús, però aquest lloc és lloc de l’evangeli no és solament la intimitat del cor: “el que se’ns diu és a dir o bé al carrer i les places públiques. Ha de ser crític des de les illes “azotades” i encarnat a la seva pròpia vida. Però Jesús ens recordem també que l’última paraula sobre la nostra vida no ha de tenir el seu propi si la confiança, perquè fins a l’últim dels nostres cabells és important per a Déu, i ens mantindrem amb la seva confiança i la seva incondicionalitat.

No és possible viure i anunciar Jesucrist si no és des de la defensa dels últims i la solidaritat amb els exclosos. Si el que fem i proclamem des de l’església de Jesús no és captat com una cosa bona i alliberadora pels que més pateixen, qui evangeli estem predicant? A què Jesús estem seguint? Que espiritualitat estem promovent? Dit de manera clara: quina impressió tenim a l’església actual? Estem caminant en la mateixa direcció que Jesús?

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

____________________

DIUMENGE VI DE PASQUA / Cicle A

Evangeli Jo 14,15-21

Pregaré el Pare que us doni un altre Defensor

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir. D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament».

 __________________________________

COMENTARI

Joan presenta aquí amb claredat l’antagonisme entre els seus seguidors i “el món”. “El món” que pensa que Jesús és mort, i no ho tornaran a veure, però els deixebles el continuen veient perquè senten present el seu Esperit. És un avanç fonamental pel que fa a l’aspecte purament exterior de les aparicions del Ressuscitat. La definitiva presència de Jesús no consisteix a aquestes aparicions, sinó en la presència de l’Esperit.

Estimar Déu és complir els seus manaments, que consisteixen en estimar. I aquest és precisament el resum de l’Esperit de Jesús: una relació amb Déu i amb els éssers humans basada en l’amor.

Déu és Pare i per això l’estimen, perquè ell ens estima: som els germans i per això la llei és la mateixa entre els humans que entre els humans i Déu.

És la síntesi, el cor de la Bona Nova.

S’assenyala també una important relació de causalitat. Conèixer a Déu és conèixer al Pare, conèixer que m’estima, que ens vol: aquesta és la causa que produeix el nostre amor, cap a Ell i entre nosaltres.

Crida l’atenció la constant presència d’expressions positives, d’alegria, de glòria, de consol, que traspuen tots els textos que llegim avui.

• Les primeres comunitats mostren aquest primer fruit de l’Esperit: l’alegria.

• Pere envia un missatge de vida, de pau, de fermesa, de serenitat i tot en la persecució.

 Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica