DIUMENGE XVI DURANT L’ANY / Cicle A

Lectura primera Sa 12,13.16-19

Doneu l’ocasió de penedir-se dels pecats

Lectura del llibre de la Saviesa

Fora de vós, que vetlleu sobre tothom, no hi ha cap déu a qui hàgiu de convèncer que la vostra sentència és justa. La vostra força és font de justícia, i el mateix domini que teniu sobre tothom fa que tracteu amb tota consideració. Demostreu només la vostra força si algú no creu que ho podeu tot, o bé quan humilieu aquells que, sabent que sou fort, es mostren arrogants. Vós, que disposeu de la força, sou moderat en les sentències i ens governeu amb tota consideració: el poder, si volguéssiu, sempre el teniu a mà. Obrant així, heu ensenyat al vostre poble que els justos han de ser humans amb tothom, i heu omplert d’esperança els vostres fills, en veure que doneu l’ocasió de penedir-se dels pecats.

Salm responsorial 85,5-6.9-10.15-16a (R.: 5a)

Lectura segona Rm 8,26-27

L’Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, és l’Esperit mateix el qui, per ajudar la nostra feblesa, intercedeix amb gemecs que no es poden expressar. Perquè nosaltres no sabem què hem de demanar per pregar com cal, però és ell, l’Esperit, qui es posa en lloc nostre. I ni que els seus gemecs no es puguin expressar, el qui penetra l’interior dels cors sap prou bé quin és el deler de l’Esperit; ell intercedeix a favor del poble sant tal com Déu ho vol.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Evangeli Mt 13,24-43

Deixeu que creixin junts fins a l’hora de la sega

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquells temps, Jesús proposà a la gent aquesta altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un home que havia sembrat bona llavor al seu camp, però a la nit, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, sembrà jull enmig del blat i se n’anà. Quan el sembrat hagué crescut i s’espigà, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren: No era bona, la llavor que vau sembrar al vostre camp? Com és, doncs, que hi ha jull? Ell els respongué: Això ho ha fet algú que em vol mal. Els mossos li digueren: Voleu que anem a collir-lo? Ell els diu: No ho feu pas: si collíeu el jull, potser arrencaríeu també el blat. Deixeu que creixin junts fins a l’hora de la sega i llavors diré als segadors: colliu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; després colliu el blat i porteu-lo al meu graner».

Els proposà encara una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més petita de totes les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses i arriba a ser com un arbre, tant, que els ocells hi van per ajocar-se a les seves branques».

Els digué també una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat».

Tot això Jesús ho digué a la gent en paràboles i no els deia res sense paràboles. Així es complia allò que havia anunciat el profeta: «Els meus llavis parlaran en paràboles, exposaré coses que han estat secretes des de la creació del món».

Llavors, deixà la gent i se n’anà a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els expliqués la paràbola del jull sembrat en el camp. Ell els digué: «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home. El camp és el món. La bona llavor són els del Regne. El jull són els del Maligne. L’enemic que els ha sembrat és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com cullen el jull i el cremen, passarà igual a la fi del món: el Fill de l’home enviarà els seus àngels, recolliran del seu Regne tots els escandalosos i els qui obren el mal, i els llençaran al forn encès; allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Llavors els justos, en el Regne del seu Pare, resplendiran com el sol.

Qui tingui orelles, que ho senti».

________________________________

COMENTARI

La paràbola del jull no té major importància perquè la paràbola té el seu valor per si mateixa, sense importar el moment o lloc en què es pronunciï.

Com totes les paràboles es tracta d’un relat completament inofensiu per si mateix, però que, descobrint la intenció de què la relata, pot portar-nos a una reflexió molt seriosa sobre la manera que tenim de catalogar a les persones en dues categories excloents: bons i dolents.

Comencem per notar que el sembrador sembra bona llavor al seu camp, el jull té un origen molt diferent.

Segons aquella mentalitat, hi ha un enemic de l’home entestat a que no arribi la seva plenitud. Avui sabem que no ha de venir cap maligne a sembrar mala llavor. Durant mil·lennis l’home va tractar de cercar una resposta a l’interrogant que planteja l’existència del malament. La limitació que ens acompanya com criatures, dóna raó suficient per explicar els errors que en tota vida humana es van manifestant.

A l’aparèixer l’espècie humana, descobreix que hi ha un objectiu més valuós que el de la simple supervivència. A l’intentar caminar a aquesta nova plenitud de ser que se li obre a l’horitzó, l’ésser humà ensopega amb aquesta enorme inèrcia que l’empeny a l’objectiu purament egoista. Quan es dorm una mica, sorgeix la força que li arrossega en la direcció equivocada.

L’objectiu de subsistència individual i el nou horitzó d’unitat que se li obre a l’ésser humà no són contradictoris. En el noranta per cent han de coincidir. Però aquesta petita proporció que els diferencia no és fàcil d’apreciar. Com en el cas del jull i el blat, només quan arriba l’hora de donar fruit queda patent el que els distingeix.

La majoria de les vegades l’home sol descobreix el bo o el dolent després d’innombrables intents per encertar en el seu caminar cap a la meta.

Podríem dir que el bé biològic individualista seria sempre bo mentre no vagi contra el bé dels altres. Tot l’esforç que faci l’ésser humà per viure millor del que viu en una època determinada, seria fantàstic si tota millora arribés a tots els homes, i no s’aconseguís el bé d’uns pocs a costa de el mal de molts. En el món que ens ha tocat viure, podem descobrir aquesta contradicció. L’home, buscant la seva plenitud com a individu, arruïna la seva plenitud com a ésser humà.

El punt d’inflexió en la lògica de relat el trobem en les paraules de l’amo de camp: “deixeu-los créixer junts fins a la sega”.

El més lògic seria que es ordenés arrencar el jull quan es descobrís en el blat, perquè no disminuís la collita. Però resulta que contra tota lògica l’amo ordena als criats que no traguen mal, sinó que la deixen créixer amb el blat. Aquest trencament, és el que ens ha de fer.

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

____________________

DIUMENGE XII DURANT L’ANY / Cicle A

Evangeli Mt 10,26-33

No tingueu por dels qui maten només el cos

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d’orella, proclameu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l’ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l’infern tant l’ànima com el cos. No venen dos pardals per pocs diners? Doncs, ni un d’ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats. A tothom que em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel, però a tothom que em negui davant els homes, també jo el negaré davant el Pare del cel».

_________________________________________________________

COMENTARI

Així que no els tinguin por; perquè no hi ha res de secret que no hagi de revelar-se, ni res d’amagat que no arribi a conèixer-se. El que els dic en la fosca, diguin-ho vostès a plena llum; el que se’ls xiuxiueja a l’oïda, pregoneu-ho des dels terrats, tingueu por dels qui maten el cos, però no poden matar l’ànima. Teman més aviat a què pot destruir ànima i cos a l’infern. ¿No es venen dos pardals per una monedeta? No obstant això, ni un de sol no cau a terra sense que ho permeti el Pare; i ell els té comptats a vostès fins i tot els cabells del cap. Així que no tinguin por; vostès valen més que molts pardals. »A qualsevol que em reconegui davant dels altres, jo també ho reconeixeré davant del meu Pare que és al cel.

Però a qualsevol que em desconegui davant dels altres, jo també ho desconegueré  davant del meu Pare que és al cel.

La fe no és un risc basat en una confiança. En un món que vulgui per la violència i la bona notícia de l’amor es convoca en senyal de contradicció i convé una dimensió conflictiva ineludible, ja que exigeix posicionament opcional, com es va sol·licitar al mateix Jesús, però aquest lloc és lloc de l’evangeli no és solament la intimitat del cor: “el que se’ns diu és a dir o bé al carrer i les places públiques. Ha de ser crític des de les illes “azotades” i encarnat a la seva pròpia vida. Però Jesús ens recordem també que l’última paraula sobre la nostra vida no ha de tenir el seu propi si la confiança, perquè fins a l’últim dels nostres cabells és important per a Déu, i ens mantindrem amb la seva confiança i la seva incondicionalitat.

No és possible viure i anunciar Jesucrist si no és des de la defensa dels últims i la solidaritat amb els exclosos. Si el que fem i proclamem des de l’església de Jesús no és captat com una cosa bona i alliberadora pels que més pateixen, qui evangeli estem predicant? A què Jesús estem seguint? Que espiritualitat estem promovent? Dit de manera clara: quina impressió tenim a l’església actual? Estem caminant en la mateixa direcció que Jesús?

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

____________________

DIUMENGE VI DE PASQUA / Cicle A

Evangeli Jo 14,15-21

Pregaré el Pare que us doni un altre Defensor

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir. D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament».

 __________________________________

COMENTARI

Joan presenta aquí amb claredat l’antagonisme entre els seus seguidors i “el món”. “El món” que pensa que Jesús és mort, i no ho tornaran a veure, però els deixebles el continuen veient perquè senten present el seu Esperit. És un avanç fonamental pel que fa a l’aspecte purament exterior de les aparicions del Ressuscitat. La definitiva presència de Jesús no consisteix a aquestes aparicions, sinó en la presència de l’Esperit.

Estimar Déu és complir els seus manaments, que consisteixen en estimar. I aquest és precisament el resum de l’Esperit de Jesús: una relació amb Déu i amb els éssers humans basada en l’amor.

Déu és Pare i per això l’estimen, perquè ell ens estima: som els germans i per això la llei és la mateixa entre els humans que entre els humans i Déu.

És la síntesi, el cor de la Bona Nova.

S’assenyala també una important relació de causalitat. Conèixer a Déu és conèixer al Pare, conèixer que m’estima, que ens vol: aquesta és la causa que produeix el nostre amor, cap a Ell i entre nosaltres.

Crida l’atenció la constant presència d’expressions positives, d’alegria, de glòria, de consol, que traspuen tots els textos que llegim avui.

• Les primeres comunitats mostren aquest primer fruit de l’Esperit: l’alegria.

• Pere envia un missatge de vida, de pau, de fermesa, de serenitat i tot en la persecució.

 Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

DIUMENGE XV DURANT L’ANY / Cicle A

Lectura primera Is 55,10-11

La pluja amara la terra i la fa germinar

Lectura del llibre d’Isaïes

Diu el Senyor: «Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar fins que dona el gra per a la sembra i el pa per a menjar, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda, sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat».

Salm responsorial 64,10abcd.10e-11.12-13.14 (R.: Lc 8,8)

Lectura segona Rm 8,18-23

Tot l’univers creat està atent, esperant que es reveli

d’una vegada la glorificació dels fills de Déu

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la felicitat de la glòria que més tard s’ha de revelar en nosaltres. Perquè tot l’univers creat està atent, esperant que es reveli d’una vegada la glorificació dels fills de Déu. L’univers creat s’ha trobat sotmès a una situació absurda no perquè ell ho hagi volgut, sinó que un altre l’hi ha sotmès, donant-li, però, l’esperança que un dia serà alliberat de l’esclavatge d’aquesta situació desgraciada, per obtenir la llibertat, que és la glorificació dels fills de Déu. Sabem prou bé que fins ara tot l’univers creat gemega i sofreix dolors com la mare quan infanta. Però no és ell tot sol. També nosaltres, els qui ja posseïm l’Esperit com a primers fruits de la collita que vindrà, gemeguem igualment dins nostre, esperant l’hora que serem plenament fills, quan el nostre cos serà redimit.

Al·leluia

Evangeli Mt 13,1-23

El sembrador va sortir a sembrar

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Aquell dia, Jesús sortí de casa i s’assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d’ell, que pujà a una barca i s’hi assegué. Tota la gent es quedà vora l’aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb la calor s’assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l’ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti».

Els deixebles s’acostaren i li preguntaren: «Per què els parleu en paràboles?». Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i en tindran a vessar; però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda. Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni entenen res. En el cas d’ells es compleix aquella profecia d’Isaïes que deia: “Per més que escolteu, no entendreu res, per més que mireu, no veureu res. El cor d’aquest poble s’ha fet insensible, s’ha tornat dur d’orella i s’ha tapat els ulls, no fos cas que si els seus ulls hi veien, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin, i jo els retornés la salut”. Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i de poder sentir. Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.

Escolteu, doncs, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador: la llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne però no l’entenen, el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors.

La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d’ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la Paraula que havien rebut, sucumbeixen de seguida.

La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l’ofeguen i no dona fruit.

La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l’han entesa, i per això dona fruit: o cent, o seixanta, o trenta».

_______________________

_COMENTARI

La pedagogia és un art, però per ser un bon mestre s’ha de tenir el do d’ensenyar. Això suposa tenir l’habilitat d’obrir les ments, crear inquietuds i donar pautes per cercar les adequades respostes, sabent a més que no tothom té la mateixa capacitat per entendre.

Jesús s’adreçava a uns convilatans que moltes vegades no sabien ni llegir ni escriure. Per això utilitzava les experiències de la seva vida quotidiana per bastir unes paràboles que fossin entenedores per a tots. I en el cas de la paràbola del sembrador, va explicar, a més, clarament als seus deixebles com identificar l’actitud de les persones amb els diferents llocs on cau la llavor.

Però Jesús volia que el seu missatge tingués sentit en cada moment de la història. Per això ens cal fer un esforç d’imaginació per suposar com Jesús definiria avui les nostres actituds davant de la pandèmia del Covid-19 segons la paràbola del sembrador.

Potser diria que la llavor que cau arran del camí són aquells que no accepten els avisos dels epidemiòlegs i neguen la realitat de la pandèmia. Què la que cau en un terreny rocós son aquells que si que accepten que hi ha un problema però que consideren que no va amb ells. Què la que cau enmig dels cards són aquells que tot admetent la gravetat de la malaltia i la seva facilitat de propagació tenen pressa per sortir de  les limitacions imposades per interessos espuris.

Per últim la llavor que cau en terra bona són aquells que no sols compleixen les normes de protecció recomanades, sinó que s’esforcen per col·laborar a què es facin realitat cada dia les pregàries de “Pare nostre” i “El nostre pa de cada dia”, per a tots aquells a qui la pandèmia ha marginat de la societat, perquè la “nova normalitat” s’acosti cada cop més a la fraternitat que Jesús va venir a ensenyar quan va dir que tots som germans i fills d’un mateix Pare.

I si has volgut fer l’esforç d’imaginació, ¿amb quin grup t’identifiques? ¿Quines han estat i són les teves actituds?

_{Jaume Saladrigas}

_{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}

____________________________

Diumenge després de la Santíssima Trinitat

SOLEMNITAT DEL SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST

Evangeli Jo 6,51-58

La meva carn és un veritable menjar

i la meva sang és una veritable beguda

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps Jesús digué als jueus: «Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món». Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer, aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?». Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre».

 _{____________________________________________________________________}

_COMENTARI

Després què a l’any 1000 no s’acomplissin els mals averanys que pronosticaven la fi del món, la humanitat va respirar alleujada i es va anar desenvolupant la necessitat de celebrar amb solemnitat els fets que considerava importants. I es va anar gestant la consciència  que, quelcom tan important com la institució del sagrament de l’Eucaristia, el gran regal de Jesús, no es celebrava amb prou solemnitat el Dijous Sant, per estar dins de la Setmana Santa i que calia instaurar una festa per celebrar-ho adequadament. I fou així, com a la ciutat de Lieja, l’any 1246 a proposta de la religiosa Juliana de Cornillon es va celebrar per primera vegada la diada del Corpus Christi. L’any següent el dia 11 d’agost el papa Urbà IV la va instituir formalment mitjançant la butlla “Transiturus hoc mundo”. Fixant per a la seva celebració el dijous següent a la festa de la Santíssima Trinitat. I tanta importància va arribar a tenir aquesta festa que en el refranyer espanyol podem trobar un proverbi que diu.

Tres jueves hay en el año

que relucen más que el sol

Jueves Santo, Corpus Christi

y el día de la Ascensión.

El fet de que la celebració d’aquestes dues darreres festes s’hagi traslladat a diumenge (excepte els llocs on s´ha mantingut la tradició ) a fet perdre una mica l’esplendor que tenien aquestes celebracions. Queda encara el costum en alguns pobles de construir catifes florals en els carrers per on passa la processó del Santíssim dins de la custòdia.

Joan recull en aquest fragment del seu evangeli l’anunci de Jesús de com té previst perpetuar-se després de la seva mort i del retorn al Pare. Però en els termes en què ho explicita es normal que la gent no ho entengués, ja que més aviat sembla una invitació a l’antropofàgia. Però després del Dijous Sant tot queda més clar. I Jesús que dirà als seus deixebles que Ell és “el camí, la veritat i la vida” els invita a alimentar-se d’Ell. I així com el pa és aliment pel cos i el vi passa a la sang, el menjar el Pa eucarístic i veure del calze ens imbueix de l’ Esperit de Jesús. Si com diu el diccionari, un memorial és “Festa commemorativa d’uns fets passats, que en recordar-los, fa presents”, cada Missa és una nova celebració del sopar pasqual de Jesús.

I quan passats aquests temps d’angoixa, que ha suposat el confinament, ens tornem a retrobar en les celebracions eucarístiques estem amatents als texts de les cançons, per interioritzar les seves lletres.  Cantem per exemple.

” L’aliment que hi ha en aquesta taula, ens dona la força d’estimar”

o “Cal que tots mengem del mateix pa, cal que tots bevem del mateix vi,

ens cal dir, ben units, tot pregant els uns pels altres, germans,

CRIST ENS HA SALVAT.

I tu, ¿ com correspons a aquest regal ? Procurem fer realitat el què es cantava a l’himne del Congrés  Eucarístic que es va  celebrar a Barcelona l’any 1952.

“Cristo en todas las almas y en el mundo la paz”

_{Jaume Saladrigas}

_{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}

________________________________

DIUMENGE V DE PASQUA / Cicle A

 Evangeli Jo 14,1-12

Jo soc el camí, la veritat i la vida

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig». Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?». Jesús li diu: «Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist». Li diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més». Jesús li diu: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui em veu a mi, veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no venen de mi mateix. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare».

 _{________________________________________________________________________________}

_COMENTARI

En els seus exercissis espirituals, Sant Ignasi ens proposa reflexionar, entre d’altres, sobre dues qüestions. D’on venim i cap on anem. Molts estudis d’arqueòlegs, biòlegs i genetistes ens poden ajudar a entendre el perquè de com és actualment cadascú de nosaltres. I en què fa referència a la part espiritual el Gènesi ens explica simbòlicament com Déu dóna vida a un cos de fang, alenant sobre d’ell. És la creació de l’ànima que «al llarg dels segles» es repeteix en cadascú de nosaltres.

Sant Joan, en aquest fragment del seu Evangeli, que molt sovint es llegeix en els tanatoris en les Misses de comiat, ens explica com Jesús, tot preparant els seus deixebles pel seu retorn al Pare el dia de l’Ascensió, els assegurava que tots els éssers humans al final de la seva vida, tenen lloc a la Casa del Pare. És l’esperança que mitiga la pena quan es mort algú proper a nosaltres i que ens anima a afrontar amb serenitat els darrers moments de la vida. Venim de Déu i a Ell retornarem.

Però entre un punt de partida i l’arribada hi ha un camí i aquest pot ser molt variat i es pot fer de diferents maneres. Pot ser recte o amb giragonses, el podem fer sols o acompanyats i el podem fer amb lentitud o ràpidament.

El fragment de l’evangeli d’aquest diumenge ens invita a reflexionar (i més ara que gràcies al confinament disposem de més temps) com estem fent aquest camí.  I si el fem acompanyats què tal són les companyies que hem triat. Com diu una cançó molt coneguda som pelegrins. Permeteu-me que acabi aquest comentari amb la lletra d’aquesta cançó.

Vell pelegrí, jo vaig fent via

com foraster arreu del món.

Però estic segur, què en l’altre vida

m’acollirà el Déu pietós.

    _{Jaume Saladrigas}

    _{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}

____________________________________

DIUMENGE DE PASQUA

LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

Evangeli Jo 20,1-9

Havia de ressuscitar d’entre els morts

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.

Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

En lloc d’aquest evangeli es pot llegir el de la Nit Santa (Any A, B o C). A la missa vespertina, també el pot substituir l’evangeli del diumenge III de Pasqua del cicle A (els deixebles d’Emaús, Lc 24,13-35).

_COMENTARI

Per poder entre millor aquest fragment del capítol 20 de l’evangeli de Joan que, es llegirà aquest diumenge, caldria repassar els darrers versicles del capítol 19, en els que s’exposen les preses amb què van haver d’amortallar Jesús, ja que era el dia de la preparació de la Pasqua i els cossos dels crucificats no podien quedar penjats a la creu,  Jesús havia mort a l’hora nona, i s’havia de respectar el dissabte. Per tant disposaven de poc temps per amortallar-lo adequadament. Per això els evangelistes ens expliquen com a primera hora del diumenge Maria Magdalena i les altres dones que estaven amb Maria al peu de la creu anaren al sepulcre per completar l’amortallament de Jesús segons la tradició jueva.

Però en l’època en què va viure Jesús els testimonis només eren vàlids si provenien de dos homes. Els de les dones no tenien cap valor. Per això Maria Magdalena va a cercar a dos dels apòstols. Joan ho explica en primera persona perquè és un dels dos testimonis visuals. I ho remarca quan diu: “llavors va entrar també el deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué”. Malgrat haver viscut tres anys amb Jesús, i haver estat un dels que van acompanyar-lo a la muntanya del Tabor en la Transfiguració, encara tenia uns dubtes raonables de qui era realment Jesús. I en fa una confessió explícita quan posa en boca de Jesús, en el seu diàleg amb Maria Magdalena. “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, el meu Déu que és el vostre Déu”.

La nostra Fe se sustenta precisament, en el testimoni de Joan, de Pere i de les dones, que havent acompanyat a Jesús fins a la creu, es van trobar el sepulcre buit quan hi anaren per millorar l’amortallament de Jesús. Jesús va morir sentint-se abandonat del Pare, però acompanyat per familiars que reberen les seves despulles i que volien amortallar-lo segons els costums de l’època. Avui però, per culpa del Covid-19, moltes persones moren soles, sense l’escalf de la família i a més aquesta, no rep el cos, per poder-lo enterrar com desitjaria. En aquests moments és més necessari que mai l’esperança amb un futur retrobament a la casa del Pare.

I si una reflexió s’imposa en aquest diumenge de Pasqua és que una altra forma de vida és possible, amb menys materialisme i amb més solidaritat. És el missatge de Jesús. “Som germans i fills d’un mateix Pare”.

_{Jaume Saladrigas}

_{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}

Evangeli Mt 17,1-9

La seva cara es tornà resplendent com el sol

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por». Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts.

_COMENTARI

Potser un parell de consideracions prèvies ens poden ajudar a reflexionar millor sobre què en podem extreure de profit personal d’aquest fragment de l’evangeli de sant Mateu.

La primera és sobre les modificacions que en els verbs o noms provoca anteposar el prefix “trans”. Una és el concepte de canvi. Quan diem transformar parlem de canviar de forma. Quan diem transgènere ens referim a algú que ha canviat de sexe. I si diem transfigurar ens referim a un canvi d’aspecte exterior. Però si parlem d´un transport entenem que es tracta de portar quelcom més lluny. I si parlem d’un vol transoceànic, volem dir que volem a l’altre costat de l’Atlàntic. Així doncs a més del concepte “canvi” el prefixa trans també pot significar “més enllà de”.

La segona consideració ens porta a la creença que tenien els jueus de què abans de la vinguda del Messies tornaria el profeta Elies que segons la Bíblia va ser arrabassat en un carro de foc.

És evident que l’evangelista en la seva narració ens parla d’un canvi en la figura de Jesús. Però ¿què descobreixen els apòstols en aquell indret de la muntanya? ¿Per què l’evangelista situa Moisès i Elies al costat de Jesús? Moisès ha estat el legislador que ha donat al poble els Manaments pels quals s’han regit sempre. Per tant la seva presència avala la nova Llei de l’amor que Jesús ve a instaurar. I la presència d’Elies confirma davant dels apòstols que Jesús és el Messies que espera el poble.

Els apòstols doncs van entendre que era realment el que amagava la figura d’aquell home al qui seguien embadalits per les seves ensenyances. I nosaltres ¿en quin moment de la nostra vida vàrem descobrir qui era Jesús i el valor del seu missatge? I aquest descobriment ¿ha transformat d’alguna manera els nostres comportaments, els nostres valors i la nostra manera de viure?

_{Jaume Saladrigas}

_{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}  

Evangeli Mt 5,13-16

Vosaltres sou la llum del món

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.

Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel».

_COMENTARI

La sal en temps de Jesús i fins a la meitat del segle passat era un element indispensable per la vida humana, ja que a més de donar sabor als aliments servia per conservar-los. I no diguem de la llum, ja que la seva absència limita molt tota activitat. Jesús en aquest fragment de l’evangeli de Mateu ens confronta amb dos elements importants de la vida.

Però tots sabem per experiència que un menjar amb poca sal és poc gustos, però que un excés de salt el fa immenjable. Igualment un excés de llum que ens enlluerni ens impedeix veure què hi ha més enllà. ¿Quina és doncs, la mesura apropiada de sal i de llum per tenir un menjar saborós o una visió correcta?  Per respondre adequadament a la invitació de Jesús de ser sal i llum ¿com cal que ens comportem?

En l’ordenació dels diaques el Bisbe ordenant dóna la següent recomanació a l’aspirant: “Predica el què creus, creu en el què fas i fes el què prediques”. I aquesta recomanació val per a tots,  per a ser llum i sal ens cal tenir una fer arrelada. Potser no som cridats a predicar, ni tenim prou formació per fer-ho. Però si “un exemple val més que mil paraules” si som cridats a donar testimoni. ¿I com cal que aquest sigui?. Doncs amb una vida moderada i amb coherència amb el què hom creu.

I si molts creients són exemple per la seva vida coherent, ¿No serà un escàndol el fet que nosaltres no en siguem?. El fragment de l’evangeli d’avui és una invitació a reflexionar sobre les nostres actituds vitals i si som prou coherents amb el què diem que creiem.

_{Jaume Saladrigas}

_{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}

Evangeli Mt 3,13-17

Un cop batejat, Jesús veié que l’Esperit de Déu

venia cap a ell

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés. Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia: «Soc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu vens a mi?». Jesús li respongué: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer».

Llavors hi accedí. Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut».

_COMENTARI

 En els fragments dels Evangelis que s’han llegit en aquest temps de Nadal se’ns han presentat els fets més importants de la infància i adolescència de Jesús. Hem vist com Maria i Josep, com bons israelites i fidels complidors de la Llei mosaica van circumcidar a Jesús al cap de set dies del seu naixement, el van presentar al temple fent la corresponent ofrena i a l’arribar als 12 anys, va anar amb ells al Temple, en la seva anual peregrinació a aquest lloc sagrat, on Jesús ja va debatre amb els doctors de la Llei.

I és que per interpretar correctament una Llei. Convé analitzar no solament la literalitat d’aquesta sinó també la voluntat i les circumstàncies que van portar al legislador a promulgar-la. I Jesús durant anys va anar madurant aquest aspecte, cercant el perquè de la seva missió i ho va refrendar passant 40 dies en el desert i prenent la decisió d’apropar-se al predicador Joan i fer-se batejar per ell.

I ens explica l’evangelista que després de ser batejat va rebre l’Esperit. I és en aquesta unció simbòlica quan Jesús esdevé el Crist i en aquell moment comença una nova era de la història marcada per un missatge totalment revolucionari. És l’inici del cristianisme.

Però cadascú de nosaltres, en la cerimònia del nostre baptisme, després que el celebrant hagi vessat l’aigua sobre el nostre cap, també som ungits amb els olis del christma. I aquesta unció ens compromet a ser corresponsables en la propagació d’un missatge de pau i germanor universal.

¿En som conscients d’això? Quan se’ns proposa renovar el compromís que en nom nostre varen fer els pares i els padrins ¿Responem conscientment o ho fem d’una manera mecànica? I si la nostra resposta és afirmativa ¿quina és la nostra actitud?

 _{Jaume Saladrigas}

_{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}

8 de desembre

IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA

Solemnitat

Evangeli Lc 1,26-38

Déu te guard, plena de gràcia,

el Senyor és amb tu

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules».

I l’àngel es va retirar.

_{________________________________________________________________________________}

_COMENTARI

L’evangeli de la Anunciació que es llegirà aquest diumenge, festa de la Immaculada, va íntimament lligat al fragment del Gènesi que es llegirà com a primera lectura. La recreació que al llarg dels temps, han fet alguns pintors i escultors d’aquest fragment del Gènesi, representant la fruita de l’arbre prohibit com una poma, ha ocasionat per a molta gent, una comprensió equívoca del missatge que l’autor volia transmetre amb una descripció poètica dels fets, ja que molt probablement, per la situació geogràfica del paradís, no és gaire factible què, en ell, hi haguessin pomers.

L’arbre del què mengen el fruit Adam i Eva, és l’arbre del “coneixement del bé i del mal”. Ells són els primers bípedes que tenen capacitat de discerniment, ( aquesta qualitat que ens deferència de la resta d’animals ) i per tant els primers que en sentir-se responsables dels seus actes, es reconeixen nus, davant Déu. I Aquest comprensiu, els promet una nova estirp, neta de pecat, que naixerà d’una dona.

I quan Maria, rep la invitació de ser la persona en la que es materialitza la “gran promesa” es sent trasbalsada. Però accepta la missió amb tota humilitat i amb una encomiable actitud de servei. Ella serà l’instrument mitjançant el qual Déu es farà carn i serà anomenat Jesús tal com l’indica l’àngel.

Dues reflexions podem fer nosaltres dels texts d’aquest diumenge. La primera que com Adam i Eva.al fer un repàs de les nostres actituds vitals, es possible que també ens sentim nus. Però també, que, d’alguna manera, som instruments cridats a apropar Jesús als nostre convilatans. I com Maria, ens cal fer-ho amb humilitat i actitud de servei. 

_{Jaume Saladrigas}

_{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}

DIUMENGE XXXII DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 20,27-38

Déu no és Déu de morts, sinó de vius

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà l’esposa? Perquè tots set s’hi havien casat».

Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció són iguals que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isahac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè, per a ell tots viuen».

_COMENTARI

El filòsof grec Sòfocles diu en un dels seus escrits que. “Els homes podem conèixer les coses d’aquest món investigant. Però que no ens és possible saber res del més enllà”. Avui, gràcies als avenços tecnològics coneixem cada cop més de l’espai: descobrim noves galàxies, exo-planetes, ect. Però cada descobriment que resolt qüestions plantejades, comporta fer-nos noves preguntes, la qual cosa ens hauria de fer més humils.

Els saduceus, forçant al màxim la Llei, proposen a Jesús una qüestió gairebé “kafkiana” d’una vídua “devora-marits”, per preguntar a Jesús la seva opinió sobre la resurrecció dels morts, que ells neguen a l’imaginar-la d’una forma material i corpòria. I jesús els explica que més enllà d’aquest món, no importa la materialitat dels cossos, sinó una forma de vida diferent que els humans no som capaços d’imaginar.

Quan algú ha perdut una persona propera (marit, muller, pare, mare, fill) és normal que quan té un problema s’adreci a ell demanat ajuda. És un fet espontani a què, si analitzem racionalment, no trobarem cap lògica. Però això ens demostra que el nostre subconscient necessita creure en un retrobament amb aquells que ens han deixat. Perquè l’amor és com la bardissa amb una combustió molt variada, segons cada moment, però de la que sempre queda un brasquer.

Aquest mes de novembre hem celebrat dues festes importants. La de “Tots els Sants” i la “Dels fidels difunts”. I per tant hem recordat aquells familiars i amics que ja no són “amb nosaltres” però que segueixen vivint “en nosaltres”. De com propers els hem sentit aquests dies ens ajudarà a intuir quina seria avui la resposta que donaria Jesús a qüestions que sobrepassen la racionalitat humana.

_{Jaume Saladrigas}

_{Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials}

Dia 6 de gener

EPIFANIA DEL SENYOR

Solemnitat

Lectura primera Is 60,1-6

Sobre teu, Jerusalem, clareja com l’alba la glòria del Senyor

Lectura del llibre d’Isaïes

Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots venen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.

Salm responsorial 71,1-2.7-8.10-11.12-13 (R.: 11)

Lectura segona Ef 3,2-3a.5-6

Ara Déu ha revelat que tots els pobles comparteixen la mateixa promesa

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes

Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes.

El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.

Al·leluia Mt 2,2

Evangeli Mt 2,1-12

Venim de l’Orient per adorar el vostre rei

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge». El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: “Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble”». Llavors Herodes cridà secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què se’ls havia aparegut l’estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge». Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí.

Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li presentaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra.

Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

COMENTARI DE L’EVANGELI

El passatge evangèlic d’avui ens pot ajudar a descobrir que n’és de fàcil desorientar-se en les coses de la vida, en general, i de les de Déu, en particular.

Tres savis, tres homes preparats i avesats en les coses de les ciències i el coneixement, ensarronats per un malfactor. Aquells estudiosos inquiets que havien deixat casa seva per trobar un rei d’Israel anunciat per una estrella, tenen la mala sort de trobar-se amb un infame assassí que els hi dóna a entendre que està molt interessat a saber on és el Messies, per adorar-lo ell també. I aquells homes doctes no se’n adonen de que Herodes menteix, no descobreixen la seva ànima sobresaltada i atemorida per un infant que li pot treure el tron; els Mags només estan amoïnats perquè han perdut l’estel que els guiava.

Afortunadament, van sortir vius del palau, la van veure de seguida i la van seguir fins trobar el Salvador, el Messies. Diu l’evangelista que “advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren per un altre camí”.

Tant de bo, nosaltres escoltem i rebem la Paraula de Déu, que és l’estel que condueix la nostra vida, i no ens deixem enganyar per persones o idees, per seductores o afalagadores que puguin semblar, si ens desvien del camí que ens porta al Crist o a l’estimació del germà.

A nosaltres potser no se’ns advertirà en somnis, com als Mags, però l’Evangeli i la pregària ens adverteixen dels camins que hem d’escollir i els que hem d’evitar.

Àngels Arrabal
Associació de Sant Josep de la Muntanya

Diumenge dins l’Octava de Nadal

SAGRADA FAMÍLIA: JESÚS, MARIA I JOSEP / Cicle A

Festa

Se celebra el dia 30 de desembre quan Nadal s’escau en diumenge

Lectura primera Sir 3,2-6.12-14

Qui venera el Senyor honora els pares

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa.

Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats, en farà un monument per expiar les teves culpes.

Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: 1)

Lectura segona Col 3,12-21

Vida familiar en el Senyor

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses

Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.

Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies.

Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin.

Al·leluia Col 3,16a

Evangeli Mt 2,13-15.19-23

Pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Quan els mags van ser fora, un àngel del Senyor s’aparegué a Josep en somni i li digué: «Lleva’t de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo». Josep es llevà, prengué el nen amb la seva mare, sortí de nit cap a Egipte, i s’hi quedà fins que Herodes va morir. S’havia de complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «He cridat d’Egipte el meu fill».

Tan bon punt Herodes va morir, un àngel del Senyor s’aparegué en somni a Josep, allà a Egipte, i li digué: «Pren el nen amb la seva mare i ves-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui el buscaven per matar-lo». Ell, doncs, es llevà, prengué el nen amb la seva mare i tornà al país d’Israel. Però quan sentí dir que a Judea Arquelau havia heretat el reialme d’Herodes, el seu pare, no gosà anar-hi, sinó que, seguint una indicació rebuda en un somni, es retirà a la regió de Galilea i se n’anà a viure al poble de Natzaret. Així es complí allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè».

COMENTARI DE L’EVANGELI

El passatge evangèlic d’avui ens parla de confiança i disponibilitat. De la confiança i disponibilitat de Josep a la voluntat de Déu, rebuda per mitjà de l’àngel, però de la que Josep no dubta ni un moment.

Segueix a ulls clucs el missatge i, sense qüestionar-ho, obeeix perquè confia. De nou, podríem dir que el personatge principal d’aquest text (al igual que el de diumenge passat) és Sant Josep.

Josep, l’espòs i pare amorós i responsable que vetlla per la seva família. Una família que, en un tres i no res, passa de la glòria del reconeixement i adoració dels mags a la  incertesa i perills de la fugida, a la tragèdia del desarrelament en una terra que no és la seva, amb una llengua i costums que desconeix, amb la inseguretat del treball que garanteixi el pa i l’habitacle; però Josep segueix confiant sense preguntar. Està convençut que és la voluntat de Déu perquè la seva fe és indestructible, sap que Déu vol el millor per a ells i per al seu Poble. Ho diuen les Escriptures.

El silenci i disponibilitat de Josep capgiren la nostra necessitat d’entendre les coses que s’esdevenen a la nostra vida; la nostra necessitat de tenir-ho tot lligat, la nostra incapacitat per entomar les “sorpreses” en forma de malalties, pèrdua de persones estimades, daltabaixos econòmics o d’estatus, desamors, …. Davant totes aquestes situacions Josep és el model a imitar.

Tant de bo i com ho va fer ell, siguem capaços d’escoltar, confiar, acceptar i posar-nos en marxa, només sentir la veu del Senyor que ens fa saber la seva voluntat per mitjà de la seva Paraula o de qualsevol persona o circumstància.

M. Àngels Arrabal
Associació de Sant Josep de la Muntanya

DIUMENGE III D’ADVENT / Cicle A

Lectura primera Is 35,1-6a.10

Déu mateix us ve a salvar

Lectura del llibre d’Isaïes

La terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria l’estepa floreix. La seva florida s’esbadella com l’iris, s’engalana i crida de goig. Li han estat donades la glòria del Líban, les gales del Carmel i de Saron. Són ells els qui veuran la glòria del Senyor, la majestat del nostre Déu. Enrobustiu les mans que es deixen caure, afermeu els genolls que no s’aguanten. Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig.

Tornaran els qui el Senyor ha rescatat, entraran a Sió cridant de goig i una alegria eterna coronarà els seus caps. Hi haurà festes i alegria, i fugiran les penes i els gemecs.

Salm responsorial 145,7.8-9a.9bc-10 (R.: cf. Is 35,4)

Lectura segona Jm 5,7-10

Mantingueu ferms els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop

Lectura de la carta de sant Jaume

Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el pagès espera els fruits preciosos de la terra, prenent paciència fins que les pluges primerenques i tardanes l’hauran assaonada. Igualment vosaltres tingueu paciència, refermeu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop. Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes. Voleu, germans, un exemple de paciència en els mals tractes? Preneu el que us donen els profetes que van parlar en nom del Senyor.

Al·leluia Is 61,1

Evangeli Mt 11,2-11

Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Joan, que era a la presó, va sentir dir el que feia Crist, i va enviar els seus deixebles per preguntar-li: «Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?». Jesús els va respondre: «Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la bona nova, i feliç aquell que no quedarà decebut de mi». Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar a la gent de Joan: «Què heu sortit a veure al desert? Una canya sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a veure? Un home vestit delicadament? Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis. Doncs, què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l’Escriptura: “Jo envio davant teu el meu missatger, perquè et prepari el camí”. Us ho dic amb tota veritat: Entre tots els qui les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; tanmateix el més petit al Regne del cel és més gran que ell».

COMENTARI

Joan Baptista està pres i espera l’arribada del judici de Déu, que eliminarà per sempre el pecat a poble. Però les notícies que li arriben de Jesús el desconcerten. Esperava un Déu justicier, ple de força i poder.

Així abans de morir, envia els seus deixebles a preguntar-li: ¿Ets tu qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?

Jesús no els respon de forma directa, no s’atribueix cap títol. Simplement actua: sana, allibera, no condemna ni jutja, perdona i anuncia la bona notícia del Regne de Déu.

Després diu als deixebles de Joan: «Aneu a explicar-li el que heu sentit i vist».

Els deixebles expliquen a Joan el que han vist i viscut al costat de Jesús.

A nosaltres ens passa igual que a Joan, vam buscar un Fill de Déu justicier, que jutja i condemna.

No escoltem, ni estem atents. D’aquesta manera, quin missatge podem escoltar? Com podem viure i transmetre la Bona Notícia i el missatge de l’Amor?

Si estem atents i escoltem el seu missatge, serem persones acollidores, guaridores, atentes als més necessitats, posant alegria i consol on calgui.

Llavors la nostra comunitat parroquial no donarà l’esquena als que més pateixen i estarà més present en la vida dels nostres germans. Trobaran una comunitat a l’estil de Jesús de Natzaret, un lloc d’acollida, d’amor i casa per a qui no té llar.

Salesians Cooperadors 

DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY / Cicle C

Lectura primera Ml 3,19-20a

Per a vosaltres sortirà el sol de la felicitat

Lectura de la profecia de Malaquies

Vindrà aquell dia abrusador com una fornal. Tots els orgullosos i els injustos seran igual que rostoll, i aquell dia, quan arribi, els incendiarà, no en deixarà ni l’arrel ni la tija, diu el Senyor de l’univers. Però per a vosaltres, que venereu el meu nom, sortirà el sol de la felicitat, i els seus raigs seran saludables.

Salm responsorial 97,5-6.7-9b.9cd (R.: 9)

Lectura segona 2Te 3,7-12

Qui no vulgui treballar, que no mengi

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, ja sabeu què heu de fer si voleu imitar-nos. Entre vosaltres no vivíem mai desvagats, i a ningú no demanàvem de franc el pa que menjàvem, sinó que ens escarrassàvem treballant nit i dia per no afeixugar ningú dels vostres. No és que no tinguem dret a la nostra manutenció, però volíem donar-vos un exemple amb la nostra vida, perquè vosaltres l’imitéssiu. Recordeu que quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta regla: «Qui no vulgui treballar, que no mengi». Us escrivim això perquè sentim dir que alguns de vosaltres viuen desvagats i, a més de no treballar, es posen on no els demanen. A tots aquests, els ordenem i els recomanem en nom de Jesucrist, el Senyor, que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen.

Al·leluia Lc 21,38

Evangeli Lc 21,5-19

Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, alguns parlaven del temple, fent notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué: «Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra». Llavors li preguntaren: «Mestre, quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?». Jesús respongué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s’apropiaran el meu nom. Diran: “Soc jo”, i també: “Ja arriba el moment”. Deixeu-los estar; no hi aneu, amb ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida». Després els deia: «Una nació prendrà les armes contra una altra, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d’amenaça. Però abans de tot això se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida».

COMENTARI

Aquest passatge de l’evangeli ens anima a cercar la llum i la força que emanen del missatge de Jesús, i encara que de vegades no sigui fàcil per als seus seguidors, ser capaços de viure la nostra vida donant testimoni del mateix.

A l’igual que en l’època de Jesús, ara s’alcen veus de nous profetes i mestres  prometent una vida millor, un nou camí. Però, el missatge de l’evangeli és clar, «no seguim a qui ens allunya de Jesús, el pilar de la nostra fe».

La vida mai està exempta en cap època de problemes, dificultats i moments complicats.

Encara que de vegades creiem que ens fallen les forces i ens superen les situacions, Déu no ens demana res que no puguem fer. L’esperit de Déu sempre ens acompanya.

En els mitjans de comunicació les notícies que es ressalten solen ser les negatives. Així com en moltes opinions romanen el pessimisme, o el catastrofisme.

Si ens ho aconsegueixen encomanar, posarem en dubte la nostra fe i el nostre testimoni corre el perill de decaure.

En canvi és el moment de tot el contrari. És moment de tenir esperança, donar testimoni de la nostra fe en el missatge de Jesús, de lluitar per la justícia, la pau i l’amor. De ser pedres vives perquè, tot i que els temples materials s’ensorrin, els temples vius que som cada un de nosaltres, seguim endavant donant un veritable testimoni de fe i valentia, tot i les dificultats.

Què siguem pedres vives i testimonis de fe i d’amor, allà on ens trobem.

Salesians Cooperadors

 Provincia Mare de Déu de la Mercè

DIUMENGE XXIX DURANT L’ANY / Cicle C

Lectura primera Ex 17,8-13

Mentre Moisès mantenia les mans alçades, guanyava Israel

Lectura del llibre de l’Èxode

En aquells dies, els amalequites anaren a Rafidim per atacar el poble d’Israel. Moisès digué a Josuè: «Recluta homes de guerra i demà al matí surt a combatre contra els amalequites. Jo m’estaré dret dalt el turó amb la vara de Déu a la mà». Josuè complí les ordres de Moisès i començà la batalla contra els amalequites. Moisès, Aharon i Hur pujaren dalt el turó. Mentre Moisès mantenia les mans alçades, guanyava Israel, però quan abaixava les mans per reposar, guanyaven els amalequites. A la fi les mans ja li pesaven massa per poder mantenir-les alçades. Llavors li acostaren una pedra, s’hi assegué, i Aharon i Hur, un a cada banda, li aguantaven les mans. Així pogué mantenir les mans immòbils fins a la posta del sol, i Josuè derrotà els amalequites i abaté els seus homes amb l’espasa.

Salm responsorial 120,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 2)

Lectura segona 2Tm 3,14-4,2

Que l’home de Déu sigui madur, sempre a punt per a tota obra bona

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

Estimat, persevera en la doctrina que has après i has acceptat amb tota confiança, recordant qui són els qui te l’han ensenyada; des de menut coneixes les Sagrades Escriptures que tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació a través de la fe en Jesucrist. Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i és útil per a ensenyar, convèncer, corregir i educar en el bé, perquè l’home de Déu sigui madur, sempre a punt per a tota obra bona.

Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, i pensant en la seva manifestació i en el seu Regne, t’adverteixo formalment que proclamis la paraula de l’evangeli: insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, mira de convèncer la gent, reprèn, anima’ls, esperant amb tota paciència, com un mestre que sap ensenyar.

Al·leluia He 4,12

Evangeli Lc 18,1-8

Déu farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança: «En una ciutat hi havia un jutge que desconeixia tot temor de Déu i tota consideració als homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: “Feu-me justícia contra aquest home que pledeja contra mi”. El jutge durant molts dies no li’n feia cas, però a la fi pensà: “A mi no em diu res el temor de Déu ni la consideració als homes, però aquesta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més”».

I el Senyor digué: «Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes. I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però quan el Fill de l’home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?».

COMENTARI

Anem cada diumenge a celebrar l’Eucaristia, potser preguem a casa cada dia, però ¿practiquem la justícia i l’amor cada dia?

Aquest Evangeli de Lluc ens recorda el poder de l’oració, però posa l’accent en la justícia i l’amor.

Ens parla de les persones que passen de Déu, que no respecten la dignitat dels altres, que busquen el seu benefici personal, encara que el seu proïsme no tingui cobertes ni les seves necessitats bàsiques.

Per això posa l’exemple del jutge que passava de Déu i de les persones.

Després ens posa l’exemple de la vídua, que era un dels grups socials més desfavorits i marginats.

En actualitat, Quantes persones desfavorides viuen realment en la misèria?

Els profetes ja denunciaven aquestes situacions, igual que avui l’Església i altres institucions recorden contínuament que totes les persones han de tenir uns mitjans dignes per poder viure.

Per això l’evangelista ens recorda com ha de ser la nostra pregària, perseverant, sense desànim i posant la nostra confiança en Déu. Com la vídua de l’evangeli que va insistir fins a ser escoltada.

Com és la nostra fe ?, és simplement fe de compliment o és una fe viva, el pilar és Jesús i que defensa i treballa per la justícia i el benestar de totes les persones?

Salesians Cooperadors

 Provincia Mare de Déu de la Mercè

DIUMENGE DE PASQUA

LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

Solemnitat amb Octava

MISSA DEL DIA

Lectura primera Fets 10,34a.37-43

Després d’haver ressuscitat d’entre els morts,

nosaltres hem menjat i hem begut amb ell

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom».

Salm responsorial 117,1-2.6ab-17.22-23 (R.: 24)

O bé:

Lectura segona Col 3,1-4

Cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses

O bé:

Lectura segona 1C 5,6b-8

Celebrem Pasqua cada dia, vivint amb sinceritat i veritat

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Al·leluia 1C 5,7b-8a

Evangeli Jo 20,1-9

Havia de ressuscitar d’entre els morts

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.

Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

En lloc d’aquest evangeli es pot llegir el de la Nit Santa (Any A, B o C). A la missa vespertina, també el pot substituir l’evangeli del diumenge III de Pasqua del cicle A (els deixebles d’Emaús, Lc 24,13-35).

COMENTARI

Maria Magdalena juga un paper molt important en el desenvolupament de la fe de la primitiva comunitat. Va haver de ser la primera en tenir l’experiència de Jesús Ressuscitat. Ella va donar davant els deixebles el testimoni de la seva fe en el Ressuscitat.

Gràcies al testimoni d’ella i dels altres deixebles, la Comunitat dels primers cristians va poder sortir a flotació d’aquells moments difícils de dubtes i de desconcert.

El desconcert i la confusió de Maria i de la Comunitat és símbol del nostre desconcert i confusió en aquests moments de increença. També nosaltres ens preguntem: Què passa avui en el nostre món? Què passa en la nostra Església? Podem tenir algun tipus de certesa? On podem trobar Déu?

El sepulcre estava buit. Jesús no estava dins. Allà no hi havia més que les benes de lli i el drap. Què és el sepulcre buit? És un element central del passatge. Indirectament, és una proclamació pasqual: Jesús ha ressuscitat i no cal buscar-li entre els morts. Així doncs, el sepulcre buit és una dada teològic, que té el mateix valor que les frases: “No és aquí”. “Ha ressuscitat”.

Dóna fe el sepulcre buit? No. El sepulcre no dóna res. Veure el sepulcre buit no porta a les dones a creure, els deixa confuses. La tomba buida no és una prova de la resurrecció, sinó un interrogant. No podem creure per això sol. La fe en Jesús Ressuscitat té altres ingredients.

“La llegenda del sepulcre buit és una pintura pietosa d’un succés que volien imaginar de forma concreta. La fe pasqual no s’origina en virtut d’un sepulcre buit. Més aviat, la llegenda del sepulcre buit es va desenvolupar partint de la fe pasqual “(Rahner).

Què és tenir experiència de Jesús ressuscitat? Quan tenim aquesta experiència? És descobrir per dins que Jesús viu. És tenir la vivència de la proximitat de Jesús ressuscitat.

Només cal que ens fixem en Maria Magdalena i en els deixebles. Com arriben a creure? Arriben a tenir experiència de Jesús ressuscitat perquè tenen interès, perquè li busquen i estan oberts al misteri. Jesús no s’apareix a Herodes, als lletrats, ja que aquests no s’interessen, no li busquen. Déu no s’imposa, no aclapara.

Es té experiència de Jesús Ressuscitat quan se li descobreix com viu; quan se’ns escalfa el cor com als deixebles d’Emaús.

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica