200 persones viuen la primera vetlla de Pentecosta des de la Catedral i des de casa

Dia 6 de gener

EPIFANIA DEL SENYOR

Solemnitat

Lectura primera Is 60,1-6

Sobre teu, Jerusalem, clareja com l’alba la glòria del Senyor

Lectura del llibre d’Isaïes

Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots venen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.

Salm responsorial 71,1-2.7-8.10-11.12-13 (R.: 11)

Lectura segona Ef 3,2-3a.5-6

Ara Déu ha revelat que tots els pobles comparteixen la mateixa promesa

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes

Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes.

El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.

Al·leluia Mt 2,2

Evangeli Mt 2,1-12

Venim de l’Orient per adorar el vostre rei

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge». El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: “Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble”». Llavors Herodes cridà secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què se’ls havia aparegut l’estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge». Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí.

Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li presentaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra.

Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

COMENTARI DE L’EVANGELI

El passatge evangèlic d’avui ens pot ajudar a descobrir que n’és de fàcil desorientar-se en les coses de la vida, en general, i de les de Déu, en particular.

Tres savis, tres homes preparats i avesats en les coses de les ciències i el coneixement, ensarronats per un malfactor. Aquells estudiosos inquiets que havien deixat casa seva per trobar un rei d’Israel anunciat per una estrella, tenen la mala sort de trobar-se amb un infame assassí que els hi dóna a entendre que està molt interessat a saber on és el Messies, per adorar-lo ell també. I aquells homes doctes no se’n adonen de que Herodes menteix, no descobreixen la seva ànima sobresaltada i atemorida per un infant que li pot treure el tron; els Mags només estan amoïnats perquè han perdut l’estel que els guiava.

Afortunadament, van sortir vius del palau, la van veure de seguida i la van seguir fins trobar el Salvador, el Messies. Diu l’evangelista que “advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren per un altre camí”.

Tant de bo, nosaltres escoltem i rebem la Paraula de Déu, que és l’estel que condueix la nostra vida, i no ens deixem enganyar per persones o idees, per seductores o afalagadores que puguin semblar, si ens desvien del camí que ens porta al Crist o a l’estimació del germà.

A nosaltres potser no se’ns advertirà en somnis, com als Mags, però l’Evangeli i la pregària ens adverteixen dels camins que hem d’escollir i els que hem d’evitar.

Àngels Arrabal
Associació de Sant Josep de la Muntanya

Diumenge dins l’Octava de Nadal

SAGRADA FAMÍLIA: JESÚS, MARIA I JOSEP / Cicle A

Festa

Se celebra el dia 30 de desembre quan Nadal s’escau en diumenge

Lectura primera Sir 3,2-6.12-14

Qui venera el Senyor honora els pares

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa.

Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats, en farà un monument per expiar les teves culpes.

Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: 1)

Lectura segona Col 3,12-21

Vida familiar en el Senyor

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses

Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.

Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies.

Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin.

Al·leluia Col 3,16a

Evangeli Mt 2,13-15.19-23

Pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Quan els mags van ser fora, un àngel del Senyor s’aparegué a Josep en somni i li digué: «Lleva’t de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo». Josep es llevà, prengué el nen amb la seva mare, sortí de nit cap a Egipte, i s’hi quedà fins que Herodes va morir. S’havia de complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «He cridat d’Egipte el meu fill».

Tan bon punt Herodes va morir, un àngel del Senyor s’aparegué en somni a Josep, allà a Egipte, i li digué: «Pren el nen amb la seva mare i ves-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui el buscaven per matar-lo». Ell, doncs, es llevà, prengué el nen amb la seva mare i tornà al país d’Israel. Però quan sentí dir que a Judea Arquelau havia heretat el reialme d’Herodes, el seu pare, no gosà anar-hi, sinó que, seguint una indicació rebuda en un somni, es retirà a la regió de Galilea i se n’anà a viure al poble de Natzaret. Així es complí allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè».

COMENTARI DE L’EVANGELI

El passatge evangèlic d’avui ens parla de confiança i disponibilitat. De la confiança i disponibilitat de Josep a la voluntat de Déu, rebuda per mitjà de l’àngel, però de la que Josep no dubta ni un moment.

Segueix a ulls clucs el missatge i, sense qüestionar-ho, obeeix perquè confia. De nou, podríem dir que el personatge principal d’aquest text (al igual que el de diumenge passat) és Sant Josep.

Josep, l’espòs i pare amorós i responsable que vetlla per la seva família. Una família que, en un tres i no res, passa de la glòria del reconeixement i adoració dels mags a la  incertesa i perills de la fugida, a la tragèdia del desarrelament en una terra que no és la seva, amb una llengua i costums que desconeix, amb la inseguretat del treball que garanteixi el pa i l’habitacle; però Josep segueix confiant sense preguntar. Està convençut que és la voluntat de Déu perquè la seva fe és indestructible, sap que Déu vol el millor per a ells i per al seu Poble. Ho diuen les Escriptures.

El silenci i disponibilitat de Josep capgiren la nostra necessitat d’entendre les coses que s’esdevenen a la nostra vida; la nostra necessitat de tenir-ho tot lligat, la nostra incapacitat per entomar les “sorpreses” en forma de malalties, pèrdua de persones estimades, daltabaixos econòmics o d’estatus, desamors, …. Davant totes aquestes situacions Josep és el model a imitar.

Tant de bo i com ho va fer ell, siguem capaços d’escoltar, confiar, acceptar i posar-nos en marxa, només sentir la veu del Senyor que ens fa saber la seva voluntat per mitjà de la seva Paraula o de qualsevol persona o circumstància.

M. Àngels Arrabal
Associació de Sant Josep de la Muntanya