DIUMENGE DE PASQUA
LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR
Solemnitat amb Octava
MISSA DEL DIA
Lectura primera Fets 10,34a.37-43
Després d’haver ressuscitat d’entre els morts,
nosaltres hem menjat i hem begut amb ell
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom».
Salm responsorial 117,1-2.6ab-17.22-23 (R.: 24)
O bé:
Lectura segona Col 3,1-4
Cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
O bé:
Lectura segona 1C 5,6b-8
Celebrem Pasqua cada dia, vivint amb sinceritat i veritat
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Al·leluia 1C 5,7b-8a
Evangeli Jo 20,1-9
Havia de ressuscitar d’entre els morts
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.
Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
En lloc d’aquest evangeli es pot llegir el de la Nit Santa (Any A, B o C). A la missa vespertina, també el pot substituir l’evangeli del diumenge III de Pasqua del cicle A (els deixebles d’Emaús, Lc 24,13-35).
COMENTARI
Maria Magdalena juga un paper molt important en el desenvolupament de la fe de la primitiva comunitat. Va haver de ser la primera en tenir l’experiència de Jesús Ressuscitat. Ella va donar davant els deixebles el testimoni de la seva fe en el Ressuscitat.
Gràcies al testimoni d’ella i dels altres deixebles, la Comunitat dels primers cristians va poder sortir a flotació d’aquells moments difícils de dubtes i de desconcert.
El desconcert i la confusió de Maria i de la Comunitat és símbol del nostre desconcert i confusió en aquests moments de increença. També nosaltres ens preguntem: Què passa avui en el nostre món? Què passa en la nostra Església? Podem tenir algun tipus de certesa? On podem trobar Déu?
El sepulcre estava buit. Jesús no estava dins. Allà no hi havia més que les benes de lli i el drap. Què és el sepulcre buit? És un element central del passatge. Indirectament, és una proclamació pasqual: Jesús ha ressuscitat i no cal buscar-li entre els morts. Així doncs, el sepulcre buit és una dada teològic, que té el mateix valor que les frases: “No és aquí”. “Ha ressuscitat”.
Dóna fe el sepulcre buit? No. El sepulcre no dóna res. Veure el sepulcre buit no porta a les dones a creure, els deixa confuses. La tomba buida no és una prova de la resurrecció, sinó un interrogant. No podem creure per això sol. La fe en Jesús Ressuscitat té altres ingredients.
“La llegenda del sepulcre buit és una pintura pietosa d’un succés que volien imaginar de forma concreta. La fe pasqual no s’origina en virtut d’un sepulcre buit. Més aviat, la llegenda del sepulcre buit es va desenvolupar partint de la fe pasqual “(Rahner).
Què és tenir experiència de Jesús ressuscitat? Quan tenim aquesta experiència? És descobrir per dins que Jesús viu. És tenir la vivència de la proximitat de Jesús ressuscitat.
Només cal que ens fixem en Maria Magdalena i en els deixebles. Com arriben a creure? Arriben a tenir experiència de Jesús ressuscitat perquè tenen interès, perquè li busquen i estan oberts al misteri. Jesús no s’apareix a Herodes, als lletrats, ja que aquests no s’interessen, no li busquen. Déu no s’imposa, no aclapara.
Es té experiència de Jesús Ressuscitat quan se li descobreix com viu; quan se’ns escalfa el cor com als deixebles d’Emaús.
Grego Contreras
Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica
CORREDOR MEDITERRANI IV
En aquest món en procés de mundialització, un dels aspectes més visibles, són els transports. Per mar circulen el 90% de les mercaderies entre continents, per carretera, ferrocarrils i avions el resta.
El 21 de juliol de 1904 es va inaugurar el ferrocarril transsiberià de 9288 km que uneix Moscou (és a dir Europa de l’Est) i el port de Vladivostok (Mar del Japó). Rússia exporta el 3% dels seus productes a través d’aquesta línia, i també connecta amb un ramal fins a Pequín i un altre per Manxúria fins a la frontera de Corea del Nord.
La construcció del transsiberià va fer possible la creació de 30 ciutats i assentaments de població a lo llarg d’aquest gran espai. També la construcció del port de Vladivostok amb una gran base naval que connecta amb el grans ports del Pacífic i Extrem Orient.
El trajecte d’aquesta línia es fa en 6 dies, i actualment hi ha combois que el fan en 3 dies. Fins a la construcció d’aquesta línia, la més llarga construïda era del transpacífic d’EEUU, que uneix la costa atlàntica amb la del pacífic en Califòrnia. Aquesta línia amb els mateixos resultats de la creació de poblacions i de transport de mercaderies i viatgers.
Actualment la Xina té el projecte de la construcció d’una línia de Ferrocarril nova des de la Xina (seguint l’antiga ruta de La Seda) asta els ports del mar d’Aràbia, a través de Pakistan.
La construcció del Corredor Mediterrani a l’estat espanyol, comporta d’unió per via ferrada la gran distància que hi ha entre Huelva i Estocolm, al llarg de tota Europa Atlàntica i també a l’Europa de l’Est per connexions transversals. Aquesta línia seria una de les importants del sistema a nivells continentals.
Però que significa en un món globalitzat l’existència de la línia europea? En primer lloc l’important subministre d’aliments des del camp de cultius mediterranis a terres més fredes i menys productives del Nord del continent, per tant més temps de producció a causa del clima mediterrani. Un altre afegit seria la qualitat dels productes transportats, ja que en un dia de transport arribarien als seus mercats i finalment uns preus més sostenibles per als productors d’origen. I no hem de menystenir la seguretat del subministre d’aliments que representa el seu servei en un món cada
cop més convulsionat.
Els llocs de treball que podrien ser centenars o pot ser milers, que es farien en la construcció del corredor, de manteniment, de serveis, amb l’ampliació de circuits transversal al llarg de la via principal i iniciatives de tots tipus, al llarg de tot el perímetre del traçat, tant a la península com a tota Europa.
És important subratllar d’importància de la connexió del corredor amb els ports de la Mediterrània, ja que aquest son el punt d’arribada dels grans contenidors procedents d’Àsia, Austràlia/Nova Zelanda i Àfrica. Per la qual cosa els ports han de ser dotats d’instal·lacions adequades a aquest menester. (Al port de Barcelona ja fa 2 anys que es varen construir unes grues a l’efecte, en capital xinès i a la fàbrica Ford d’Almussafes s’han fet inversions en estructures, per enviar pel corredor els vehicles que fabriquen per la via a tota Europa, entre d’altres).
La construcció d’una línia de ferrocarril d’importància del Corredor Mediterrani, connectada a la línia europea de transport requereix la contribució d’un univers variable de coneixements que van des de l’imprescindible mà d’obra, a enginyers, arquitectes, tècnics de tots tipus, geògrafs, urbanistes, tècnics de medi ambient, i professionals de l’electrònica, mecànica, electricitat, automatismes, fusters, fontaners, cuiners, personal administratiu i tècnic, assessories legals, municipals, territorials i nacionals, instruments financers i polítics, de relacions amb l’Anió Europea, Universitats i un llarg etc.
JUSTICIA I PAU SANT JUST D.
https://www.esglesiabarcelona.cat/actualitat/acompanyar-la-llibertat-en-crist/
|
L’Apostolat Seglar català crea una
Escola d’Acompanyament per a laics
Jornada Apostolat Seglar 9 de febrer 2019
(Glòria Barrete –CR) Fa molts anys que l’Apostolat Seglar a Catalunya treballa conjuntament a través d’una comissió per acordar línies comunes de treball i accions coordinades. L’acció més visible que tiren endavant conjuntament des de fa uns sis anys és la jornada catalana d’Apostolat Seglar que fan cada any. S’han fet jornades a Sant Feliu, Terrassa o Barcelona, i el proper 9 de febrer tindrà lloc una nova jornada a Sant Feliu de Llobregat que porta per títol ‘Acompanyar la llibertat en Crist’. També serà el tret de sortida de la nova Escola catalana d’Acompanyament per a laïcs.
Des dels inicis la jornada catalana ha estat dirigida a responsables de moviments, grups o consiliaris, tot i que la participació sovint ha estat més àmplia. L’any passat la jornada va treballar el tema de l’acompanyament a través de les formacions del jesuïta David Guindulain, que va parlar de l’acompanyament personal, i del bisbe auxiliar de Barcelona Antoni Vadell, parlant sobre l’acompanyament comunitari.
El resultat va ser tan engrescador que des de la Comissió d’Apostolat Seglar van sentir la necessitat de generar en el laïcat una espiritualitat d’acompanyament. “Vivim un moment en que el laïcat necessita formació i val la pena treballar-ho”, explica Anna Almuni, delegada d’Apostolat Seglar de Barcelona. Una formació en acompanyament que va encaminada cap a un “lideratge laïcal i una responsabilitat laïcal”.
Almuni explica que els capellans tenen molts anys de formació però el laïcat “no sempre ha rebut formació específica en aquests temes”. Després de la jornada de l’any passat van volarar aquesta necessitat formativa real dels laics i s’han decidit a engegar una Escola d’Acompanyament a nivell català pel laïcat. En la jornada del 9 de febrer, que serà ja la segona sobre el tema de l’acompanyament, engegaran la proposta formativa.
De febrer fins a inicis de setembre de 2019 llançaran la proposta i crearan el grup de persones interessades en rebre aquesta formació. “Caldrà fer una entrevista personal per saber l’interés de cada persona”, reconeix Almuni, ja que “parlem d’una formació laïcal a fons, que no se centra tant en una part acadèmica sinó més en la gestió i responsabilitat que pugui assumir posteriorment aquella persona en el laïcat”.
L’escola d’acompanyament s’iniciarà l’1 de setembre i durarà fins a l’1 de juny de 2020. El primer curs es treballarà l’acompanyament personal i implicarà tres trobades de cap de setmana, junt amb una trobada mensual personal, de setembre a maig, amb persones expertes en acompanyament i en diferents punts de Catalunya per facilitar la participació de tothom. Des de l’organització es fa èmfasi en que és vital “que la persona que vulgui fer el curs faci experiència d’acompanyament personal”.
Però hi ha demanda d’acompanyament espiritual avui dia? Almuni afirma que hi ha “un creixement en la demanda d’exercicis de vida diària, de recessos, i de recerca de persones que t’acompanyin”. Però des de l’Apostolat Seglar català hi ha també una voluntat d’anar més enllà de tot això, “de desvetllar aquesta demanda”.
El que és evident, explica Almuni, és que la fe “no és individualista, és una resposta personal però es fa camí amb els altres”. I aquest camí és sovint mutu, “tu m’acompanyes i jo t’acompanyo”. Per això des de les delegacions parlen d’espiritualitat d’acompanyament, “som responsables els uns i els altres”. I l’espiritualitat d’acompanyament “és una manera d’entendre la pròpia experiència creient”. Jo soc acompanyat i jo acompanyo, però per això m’he de formar.
Almuni confessa que encara avui se sorprèn quan troba certes persones que expliciten que les acompanya algú, “jo pensava que en tot cas aquesta persona acompanyava!”, explica, però és clar l’acompanyant no et diu el que has de fer, “camina amb tu, com el pare que camina amb els seus fills i els veu créixer, els acompanya”, i això no és una debilitat sinó una fortalesa espiritual, afirma. “Dins del món laïcal no podem fer aquest servei també?”, es pregunta la delegada de Barcelona, “la nostra responsabilitat com a delegats no és només recollir el que hi ha sinó desvetllar el que creiem que és bo pel moment laïcal que vivim i l’hem de promoure”.
laïcat, acompanyament espiritual, Escola d’Acompanyament Espiritual Laics, Anna Almuni, Laïcat, Actes, Bones notícies
20190118 TripticApostolatSeglar2019 (3)Jornada d’Apostolat Seglar de CatalunyaCIAS – Comissió Interdiocesana d’Apostolat Seglar de Catalunya
ACOMPANYAR LA LLIBERTAT EN CRIST
Escola d’acompanyament per a laics
Ponències del P. David Guindulain, SJ
Dia: Dissabte 9 febrer 2019
Horari: de 9:30 hores fins havent dinat
Lloc: Casa de l’Església del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
carrer d’Armenteres, 35
08980 – Sant Feliu de Llobregat
Inscripcions: dseglar@arqbcn.cat
Directora del Secretariat Diocesà d’Apostolat Seglar de l’arxidiòcesi de Barcelona: Sra. Anna M. Almuni de Muga
11




