IMMIGRACIÓ – EL CORREDOR MEDITERRANI

IMMIGRACIÓ I

La qüestió de la immigració, es un tema actual no resolt. Europa ha espoliat els recursos dels països del tercer món. Ara en el canvi climàtic i la disminució i la manca de pluges regulars, als països subsaharians i la manca de collites estan facilitant l’èxode de comunitats i pobles del Àfrica Subsahariana. Emigren als estats veïns o a d’altres continents  com Europa o Asia.

Si les Nacions Unides i els governs mundials no reconeixen la realitat difícilment hauran solucions.

La riquesa actual disponible en els països rics, així com la tecnologia existents i els coneixements actuals del segle XXI,  permeten inversions rentables a llarg terminis, amb valors importants de retorns de capital  a fi de crear riquesa en els sectors agrícoles, energètics industrials i recerca de la geografia dels països pobres.

Ens sembla i es molt probable que l’explotació dels recursos mundials i el repartiment desigual de la riquesa obtinguda ja ha arribat al seu final. Canvi climàtic, la contaminació, augment de la demografia en la desigualtat, escalfament del planeta, la fusió de les glaceres a les muntanyes als continents al Àrtic i l’Antàrtic, la disminució del aigua potable per a les poblacions,  la disminució dels peixos als mars, la contaminació pels plàstics a les aigües i oceans del planeta,    i la  de les terres, del aire que respirem i també la desforestació, entre d’altres.

I per altra costat les guerres i conflictes amb milers de morts i desplaçats, les destruccions de les ciutats  amb extrema crueltat amb les armes mes sofisticades conegudes fins ara, fan evident que ens encaminem a un apocalipsi.

Si el ser humà es racional, i es evident que el seu cervell de 1400 grams de pes es el mes evolucionat de totes les criatures de la terra (homínids) sembla que hauria d’esser possible que els principis de la solidaritat , la consciència, el sentit comú i les morals col·lectives haurien de reaccionar. En definitiva es tracta de treballar per al planeta i salvar la humanitat sencera.

Com que aquest tema es recurrent, tornarem al llarg d’aquest curs a informar als oïdors de la seva actualitat al llarg del curs.

 Justícia i Pau Sant Just. 

18.09.2018

 


 

EL CORREDOR MEDITERRANI

Darrerament es parla del corredor mediterrani. La geografia mundial del comerç entre continents (Europa i Àsia) té un centre on gravita el comerç marítim en la seva ruta des de la Xina, Corea i el Japó, fins a l’Europa Atlàntica.

Aquest centre de gravetat és el Mar Mediterrani. Desembarcar les mercaderies als seus ports i amb destinació a tota Europa és la ruta que presenta menys costos econòmics en diners i en estalvis de temps.
Per aquesta qüestió el Mediterrani torna a exercir importància en la seva situació geogràfica des de fa molts anys.
Es pot dir que la mundialització afavoreix d’una forma definitiva els països riberencs del Mediterrani.

Per aquesta qüestió (estalvi de costos i temps) la Unió Europea prioritza la construcció i posada en marxa del Corredor Mediterrani. Per a l’Estat espanyol es tradueix en la construcció d’una via fèrria d’ample europeu que vagi des de la frontera catalana amb França, asta Almeria.

Això vol dir que passaria per les Comunitats de Catalunya, València, Múrcia i Andalusia. És a dir per territoris de la Perifèria de la Península, on estan situats els seus ports i per on el comerç i la indústria han estat i són molt presents.

Pro, que significa l’existència del Corredor Mediterrani? Creació de riquesa (augment del PIB espanyol) i creació de centenars de llocs de treball.

Els productes agrícoles de l’horta peninsular podrien estar en un solo dia de viatge als mercats d’Europa amb l’avantatge de la qualitat per la seva frescor i disponibilitat. La indústria que és molt important en els territoris de les Comunitats, baixaria els costos del transport en les seves exportacions a Europa i Àsia. La veritat és que la riquesa dels països sempre ha entrat pels ports que han desenvolupat d’antuvi comerç, indústria i llocs de treball.

Els trens tindrien una longitud de vagons d’1 km. Pel que haurien de remodelar-se totes les estacions i fer les infraestructures necessàries a les estacions. El recorregut de la línia posaria en contacte tot el transport entre la mateixa línia i els eixos transversals que engloba les principals ciutats situades en les Comunitats, pel que els seus avantatges arribarien a una transversalitat que es traduiria en l’augment del PIB de totes en conjunt.

Una conseqüència immediata del Corredor es tradueix en la disminució del CO₂ a l’aire en proporció de 5 punts del consum de petrolis i 1 punt la del ferrocarril. Per tant una qüestió gens banal en la situació actual i futura de la qualitat de l’aire.

Suposem que l’augment del PIB estatal fora entre un 3% – 5%. Això seria un total de 30 mil milions i 50 mil milions d’euros que entrarien a la caixa de l’Estat cada any. I que si es destinessin a millorar les pensions, a l’augment del salari mínim, a l’augment del poder adquisitiu del 50% de ciutadans de l’estat que cobren una mitjana de 1000 euros mensuals i no arriben a fi de mes per la pèrdua del poder adquisitiu en relació als costos de llum, Aigua, gas i electricitat i aliments que de manera continuada i implacable es produeixen contínuament. I també la indústria que té uns costos d’energia que graven els seus productes de forma indiscriminada en relació als països Industrials d’Europa.

Continuarem….

Justícia i Pau Sant Just

16.10.2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.