DIUMENGE 9 DE JUNY/ X DURANT L’ANY / Cicle B

DIUMENGE X DURANT L’ANY / Cicle B

 

Lectura primera Gn 3,9-15

Faré que siguin enemics el teu llinatge i el de la dona

Lectura del llibre del Gènesi

Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre, el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?». Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat». Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?». L’home li digué: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat». El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?». Ella li respongué: «És que la serp m’ha enganyat». El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló».

 

Salm responsorial 129,1-2.3-4.5bc-7a.7bc-8 (R.: 7bc)

 

Lectura segona 2C 4,13-5,1

Ens sentim plens de fe, i per això parlem

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, l’Escriptura diu: «Em sento ple de fe, i per això he parlat». Nosaltres, doncs, que tenim el mateix Esperit de la fe, també ens sentim plens d’aquesta fe, i per això parlem, i sabem que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà a la seva presència juntament amb vosaltres. Perquè tot això és ben bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s’estén a molta gent, farà que sigui desbordant l’acció de gràcies a la seva glòria. Per això no ens desanimem. És veritat que la vida d’homes que vivim per fora es va consumint, però la que vivim dins nostre es va renovellant cada dia, perquè el pes lleuger del que ara sofrim, i que dura tan poc, va acumulant un pes incomparable de glòria que durarà per sempre. I nosaltres no apuntem a això que veiem, sinó a allò que no veiem, perquè les coses que veiem passen, però les que no veiem duren per sempre. El nostre cos, que és la casa i el tabernacle de Déu a la terra, serà destruït; però sabem que tenim al cel un altre edifici, un temple que és obra de Déu, no fet de mà d’homes, etern.

 

Al·leluia Jo 12,31b.32

 

Evangeli Mc 3,20-35

Satanàs no pot pas durar

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

 

En aquell temps Jesús entrà a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s’hi tanta gent que no els quedava temps ni de menjar. Quan els seus sentiren dir el que feia

hi anaren per endur-se’l perquè deien que havia perdut el seny. Per altra banda, els mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem deien que estava posseït de Beelzebul, i que treia els dimonis pel poder del rei dels dimonis. Jesús els cridà i els rebatia valent-se de paràboles. Els deia: «Com pot ser que Satanàs vulgui treure fora Satanàs? Si un reialme es divideix en faccions que lluiten les unes contra les altres no pot durar gaire temps. I si dins d’una família hi ha divisions, tampoc no pot durar. Igualment si el regne de Satanàs s’ha dividit en faccions que lluiten entre elles, ja no se sosté: no pot pas durar. A casa d’un guerrer valent ningú no pot penetrar-hi per prendre-li el que té sense encadenar-lo abans; només així li podrà saquejar la casa. Us ho dic amb tota veritat: Per més pecats que un home cometés i per més blasfèmies que proferís, Déu està disposat a perdonar-lo, però el qui injuria l’Esperit Sant, Déu no el perdonarà mai i sempre serà reu del seu pecat». Jesús va fer aquesta afirmació perquè deien que tenia un esperit maligne.

Després arriba la seva mare amb els seus germans i, de fora estant, el fan cridar. La gent que seia al voltant d’ell li diu: «La vostra mare i els vostres germans són aquí fora, que us volen veure». Ell els respon: «Qui són la meva mare i els meus germans?». Llavors mirant els qui seien tot al voltant, diu: «Aquests són la meva mare i els meus germans: tothom qui compleix la voluntat de Déu és el meu germà, la meva germana, la meva mare».

 

COMENTARI

A primers de desembre, amb l’Advent, començàvem l’any litúrgic. Han passat ja sis mesos i en aquest semestre hem celebrat totes les festes importants de la vida de Jesús, des del seu naixement a la seva mort, resurrecció i retorn en el si del Pare. Hem celebrat també la vinguda de l’Esperit Sant, la festa de la Trinitat i la del Corpus. Ens quedaran pel segon semestre, que acabem de començar, les festes de Tots els Sants i la dels fidels difunts per meditar sobre la finitud de la vida apropant-nos a la fi de l’any litúrgic. En els diumenges d’aquest segon semestre se’ns oferirà meditar fragments dels evangelis amb vivències de la vida de Jesús, mitjançant les quals anava comunicant el seu missatge de vida.

I el fragment de l’evangeli que se’ns ofereix aquest diumenge té tanta similitud amb què està passant avui dia, què podríem dir què és de “rabiosa actualitat”. Jesús en el seu moment denunciava les injustícies que patien els pobres vivint míserament en comparació a la vida acomodada què vivien els escribes, els fariseus i els recaptadors d’impostos en un sistema polític teocràtic en connivència amb l’ocupador romà. Per desacreditar-lo l’acusen d’estar posseït pel dimoni. Avui el Papa Francesc què denuncia les injustícies que genera un sistema econòmic ultraliberal, que propugna l’absència de cap mena de control què mitigui les desigualtats, també és denotat dient-li que està endimoniat i què és comunista.

I fixem-nos que quan avisen a Jesús de la presència de la seva mare i els seus parents, amplia aquesta familiaritat a tota la humanitat. Ell sap que Déu crea l’ànima de cadascú de nosaltres, i per això tots som germans i fills espirituals del mateix Pare. Per tant, tota injustícia que pateix qualsevol persona ens afecta, per què la pateix un germà.

El fragment de l’evangeli ens col·loca davant d’una situació ben actual. ¿Cal denunciar les desigualtats que origina un sistema capitalista desbocat?

¿Quines han de ser les nostres actituds davant les injustícies? ¿Hem de denunciar-les encara que ens acusin d’estar endimoniats?

Jesús va denunciar les injustícies. Ara ens toca fer-ho a nosaltres.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

 

 

 

 

____________________________________  

 

 

 

 

 

DIUMENGE VI DE PASQUA / Cicle B

 

Evangeli Jo 15,9-17

Ningú no té un amor més gran

que el qui dona la vida pels seus amics

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l’amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l’amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Soc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Això us mano: que us estimeu els uns als altres».

  

COMENTARI

El dijous dia 9 es compleixen 40 dies des de la celebració de la Pasqua de Resurrecció. És un dels tres dijous què la dita castellana diu “què llueixen més que el sol”. En alguns pobles encara celebren aquesta festa amb tot el seu esplendor. Però el fet de ser feiner aquest dijous, s’ha traslladat la litúrgia de la festa al proper diumenge. I en aquesta festa conflueixen dos dels elements centrals per entendre bé la Bíblia: el número quaranta i la muntanya.

El número quaranta comporta un temps de reflexió, d’introspecció de preparació, d’espera o d’esperança. Durant 40 dies i 40 nits va estar plovent intensament per regenerar completament la terra. Durant 40 anys el poble d’Israel va caminar pel desert del Sinaí, amb guerres amb altres pobles nòmades, fins a arribar a la terra promesa, a les ribes del Jordà, durant 40 dies Jesús es va retirar al desert preparant-se per la seva predicació i durant 40 dies va anar apareixent-se als seus deixebles, abans del seu retorn al Pare, per refermar-los en la seva certesa de què havia ressuscitat, perquè en fossin testimonis.

A la muntanya es produeixen tots els fets més importants de la Història bíblica. Després del diluvi l’arca de Noè reposa al damunt d’una muntanya. Moisès puja al mont Sinaí per reble les Taules de la Llei. El sermó on Jesús desgrana als seus nous valors què contraposa amb els del món l’hem anomenat “El sermó de la muntanya”. Jesús mort en la muntanya del Calvari i finalment, Jesús també pel seu reton al Pare escull una muntanya on un núvol inesperat (cosa molt freqüent en la muntanya) els priva de la seva vista.

I el què pels apòstols i els deixebles va ser un dia trist en trobar-se sense el suport físic de Jesús, per nosaltres ha de ser un dia de goig. Jesús ens ha obert el camí de retorn al Pare. Som fills que anem fent camí cap a l’estada definitiva i el retorn de Jesús ens reafirma que el nostre retorn també es produirà quan arribi l’hora.

Però mentre fem aquest camí tenim per acomplir un manament de Jesús: “Aneu per tot el món i anuncieu la Bona nova de l’Evangeli”, ¿Tenim consciència què tot fent el nostre camí hem de ser anunciants d’aquesta Bon Nova?.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

____________________________________  

 

 

 

 

 

 

 

DIUMENGE III DE PASQUA / Cicle B

 

Evangeli Lc 24,35-48

Així ho diuen les Escriptures:

el Messies havia de patir i de ressuscitar

d’entre els morts el tercer dia

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

 

En aquell temps els deixebles contaven el que els havia passat pel camí, i com havien reconegut Jesús quan partia el pa. Mentre parlaven d’això, Jesús mateix es presentà enmig d’ells i els digué: «La pau sigui amb vosaltres». Ells, esglaiats, van creure que veien un esperit. Jesús els digué: «Per què us alarmeu? Per què us venen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus, soc jo mateix. Palpeu-me i mireu bé; els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo en tinc». I mentre deia això els ensenyava les mans i els peus. Veient-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-ho, els digué: «No teniu aquí res per menjar?». Ells li donaren un tall de peix a la brasa i se’l menjà davant d’ells. Després els digué: «Quan encara era amb vosaltres, us havia dit que s’havia de complir tot el que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei de Moisès, i en els dels Profetes i dels Salms». Llavors els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures, i els digué: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar d’entre els morts el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis».

 COMENTARI

Quan fa uns pocs anys a Espanya, en els estudis de batxillerat o pericials. Hi havia cada curs l’assignatura de religió, en un dels cursos s’estudiaven “les propietats dels cossos glorificats” i aquestes eren la “impassibilitat”, la “subtilitat”, l'”agilitat”, la “claredat” i la “ubiqüitat”. Encara avui, els qui tingueu curiositat pel tema, en podreu trobar informació a Internet. I si ara, que gràcies a la gosadia d’algú que ha esbrinat, mitjançant l’estudi de les Escriptures i relacionant-les amb Jesús, aquestes propietats i què ens costa racionalment de comprendre. No ens ha d’estranyar la sorpresa i l’esglaiament dels deixebles davant la inesperada visita de Jesús.

La narració de Lluc és prou precisa i no necessita aclariments. Però el què ens compromet és el manament final de Jesús als seus deixebles, i què és extensiu a tots els qui hem cregut en Ell… “Vosaltres en sou testimonis”

I ¿de què som testimonis? D’un ressuscitat. I ¿com ha d’ésser aquest testimoniatge? Amb una vida coherent amb les nostres creences. I això que és tan fàcil de definir no ho és quan ho hem de demostrar. Perquè Jesús va ser coherent fins al final. Quan era a Getsemaní podia haver fugit. I va dir al Pare que acceptava la seva missió encara que impliqués una mort amb tants sofriments.

Aquest diumenge ens cal reflexionar sobre la coherència de la nostra vida amb el manament de Jesús. ¿Soc realment testimoni de la meva condició de cristià?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

____________________________________  

DIUMENGE IV DE QUARESMA / Cicle B

Evangeli Jo 3,14-21

Déu envià el seu Fill per salvar el món gràcies a ell

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, digué Jesús a Nicodem: «Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s’han estimat més la foscor que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres. Però els qui viuen d’acord amb la veritat, sí que busquen la plena llum, i que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu».

 COMENTARI

La vara d’Esculapi (nom llatí del déu grec Asclepio) és el símbol de la medicina, acceptat com a tal en diversos països i que veiem en algunes ambulàncies. Consisteix en una serp enrotllada en una vara. Curiosament, quan en el llarg trànsit pel desert del Sinaí, fugint de la captivitat d’Egipte fins a assolir la vall del Jordà, les dotze tribus d’Israel, unides sota el cabdillatge de Moisès, es veuen atacades per unes serps verinoses que causaven una gran mortaldat, relata la Bíblia què Moisès manà construí una creu amb una serp enrotllada i què els qui la miraven quedaven curats.

Nicodem, un jueu pietós, que entreveu en Jesús la possibilitat que sigui el Messies que espera el poble d’Israel, s’entrevista d’amagat amb Jesús. I aquest recordant-li el fet bíblic de les serps que atacaven els israelites i de la decisió de Moisès d’enlairar una creu amb una serp enrotllada, l’avisa que, per la salut del món. Ell, també haurà de ser enlairat.

I Joan, què en l’inici del seu evangeli ja parla de Jesús com la llum del món, ja explica que aquest li diu a Nicodem què Ell, és la llum. I invita a tothom a viure segons la llum per què aquesta faci resplendir la veritat. Avui dia d’això en diem transparència.

El fragment de l’evangeli d’aquest quart diumenge de quaresma en què sembla que es mitiga la penitència per què els ornaments del celebrant seran de color rosat, se’ns invita a meditar el text del himne de Pasqua:

Tu brilles sobre els homes que busquen la veritat.

Oh creu, d’on rebrollen l’amor i la llibertat?

Avui davant de tants fets reprovables ens hauríem de replantejat la pregunta de Pilat a Jesús: I què és la veritat ? ¿Podrem nosaltres dir com Jesús que hem vingut per ser-ne testimoni?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

____________________________________  

 

DIUMENGE VI DURANT L’ANY / Cicle B

Evangeli Mc 1,40-45

La lepra desaparegué i quedà pur

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, es presentà a Jesús un leprós, s’agenollà i li digué, suplicant-lo: «Si voleu, em podeu purificar». Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: «Sí que ho vull: queda pur». A l’instant la lepra desaparegué i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d’anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seva purificació el que Moisès havia ordenat i certificar que ja era pur. Però ell, així que se n’anà, començà de proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

 COMENTARI

En els temps en què va viure Jesús, la lepra (una malaltia sortosament erradicada avui dia), era la verdadera pandèmia de l’època. Aquells que estaven contaminats, eren exclosos de la vida social, i havien de viure en coves als afores de les viles. Normalment, prop dels camins, i avisar amb crits si algú s’apropava. I si rarament algú aconseguia guarir-se s’havia de presentar als sacerdots perquè l’autoritzessin a tornar a fer vida social, ja que eren els sacerdots els que regulaven discretament la vida a les viles hebrees. Per tant, va ser molt agosarat  el leprós que es va apropar a Jesús, convençut de què, solament Ell, podia guarir-lo. Jesús l’allibera de la lepra, però li demana discreció. Però ell, proclama per tot la gràcia que li ha fet Jesús.

Nosaltres també hem rebut de Déu moltíssimes gràcies, però ens costa reconèixer-ho  i més encara proclamar-ho. Ens manquen les tres virtuts que veiem en el leprós de l’Evangeli. Gosadia, convenciment i gratitud.

En els pastorets que va escriure en Josep Mª Folch i Torres hi ha una frase de l’àngel als pastors que acaben de patir una temptació. Els diu: “Déu us dona fortalesa. Exerciu-la i vencereu”.

Quan en el nostre Pla Pastoral se’ns invita a anar a les perifèries i proclamar les gràcies que cada dia rebem de Déu, ¿som prou agosarats i amb la metodologia adequada per fer-ho? ¿Se’ns veu prou convençuts de les nostres creences?

Amb l’exemple del leprós revisem les nostres actituds.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

____________________________________  

DIUMENGE II DURANT L’ANY / Cicle B

Evangeli Jn 1,35-42

Veieren on s’allotjava Jesús i es quedaren amb ell

Lectura de l’evangeli segons sant joan

En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l’anyell de Déu». Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, va seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «¿Què voleu?». Ells li digueren: «Rabí», que vol dir “mestre”, «¿on us allotgeu?». Jesús els respon: «Veniu i ho veureu». Ells hi anaren, veieren on s’allotjava i es quedaren amb ell aquell dia.

Eren vora les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir “l’Ungit”. I l’acompanyà on era Jesús. Jesús se’l mira i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra».

 COMENTARI

El període nadalenc comença amb l’advent i acaba amb la festa de la Presentació de Jesús al Temple el 2 de febrer, just el dia que es compleix la quarantena de Nadal. Fins fa poc temps (i encara en alguns pobles es segueix la tradició)  en aquest dia es feia una festa en què es presentava els nounats.. Cal dir què, en el seu origen, aquesta festa va tenir una intenció profilàctica. En temps en que la cultura del poble era molt limitada, les religions cobrien les deficiències culturals celebrant festes religioses. I en aquest cas, per protegir les dones de futurs embarassos prematurs, quan encara els seus òrgans no s’havien recuperat de la gestació, es  deia que durant aquest temps les dones eren impures. Per això a la festa de la Presentació també se la va anomenar festa de la Purificació, quelcom impropi avui dia, ja que el més gran que pot fer una dona és engendrar, gestar i parir un fill, sense que això impliqui cap  mena d’impuresa.

I durant aquest període nadalenc la figura del Baptista és molt present en els Evangelis. Joan anunciava que ja era proper el temps del compliment de la promesa feta per Déu a Adam i Eva. I tenia molts seguidors: Però Joan era conscient que era solament una baula en la transmissió de la promesa i què devia deixar pas a Jesús. Per això quan està amb dos dels seus deixebles i veu a Jesús els invita a que vagin amb Ell. I aquests, un cop han conegut a Jesús s’esforcen a difondre la notícia de què ja han trobat el Messies.

Avui també nosaltres podríem fer una mica de Joan. I si hem sigut capaços per la Gràcia, de descobrir qui és Jesús, també podem difondre la notícia. I si ens costa fer-ho verbalment. pel “què diran”, si podem anunciar-ho amb unes actituds honestes i coherents amb el què creiem.

I potser alguns podrem ser designats com Simó com a Pedra, per poder construir quelcom útil pels nostres convilatans.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

____________________________________  

DIUMENGE II D’ADVENT / Cicle B

Evangeli Mc 1,1-8

Aplaneu el camí per al Senyor

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.

En el profeta Isaïes hi ha escrit això: «Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí». Complint això, Joan començà a batejar en el desert.

Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant».

 

COMENTARI

En el començament de l’Evangeli de Marc l’evangelista ressalta quelcom important. I és que en Joan es compleix la profecia d’Isaïes de ser el missatger que ha de preparar el camí.

En el començament de la vida de Jesús, Joan exerceix una mica de coprotagonista. Ell s’ha retirat al desert i des d’allà denuncia la corrupció de la societat del seu temps, i la lascívia i les injustícies d’Herodes. Alguns se senten al·ludits per la denúncia de Joan, es converteixen i es fan batejar. Per uns altres les paraules de Joan són molestes i en què no en fan cas. Per aquests Joan és la veu que clama en el desert.

Però hi ha situacions avui dia en les que podem fer perfectament un paral·lelisme amb  què es descriu en el text evangèlic. Estem destruint el planeta perquè estem esgotant el seus recursos per interessos espuris. I tenim la veu del Papa Francesc que invita reiteradament a un canvi en la forma de vida de la societat i crida a la conversió. I si bé alguns l’escolten, per altres és una veu que molesta i que cal fer callar  perquè no els agrada el que diu, malgrat que tingui tota la raó i ser reals les denúncies que fa.

Seria bo que ara, cadascú medités quina és la seva disposició a fer un canvi d’actitud com el que Joan, per uns motius semblants, encara que per causes diferents, proposava als seus convilatans. I què aquest Nadal, no ens deixem portar pel consumisme que ens proposen, els que tot ho refereixen al creixement del producte interior brut, sinó que, tot hi recordant com cal, el fet transcendent de la història de la humanitat què va ser el naixement de Jesús, ho fem amb la contenció adequada.

Som de nou cridats a convertir-nos perquè és evident què ho canviem o les futures generacions ho passaran molt malament. ¿Com cal fer-ho? Cadascú ha de trobar conscientment la seva resposta i ser-ne conseqüent.  

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

____________________________________  

DIUMENGE XXXII DURANT L’ANY / Cicle A

Evangeli Mt 25,1-13

L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Passarà amb el Regne del cel com amb deu noies, que sortiren amb torxes a rebre l’espòs. N’hi havia cinc de prudents, i les altres cinc eren desassenyades. Les desassenyades no s’emportaren oli per a les torxes, però cadascuna de les prudents se’n proveí d’una ampolla. Com que el nuvi trigava, els vingué son, i totes s’adormiren. Ja era mitjanit quan se sentí cridar: L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l. Aquelles noies es despertaren i començaren totes a preparar les torxes. Les que no tenien oli digueren a les altres: Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes no s’encenen. Però les prudents els respongueren: Potser no n’hi hauria prou per a totes; val més que aneu a comprar-ne. Mentre hi eren, arribà el nuvi, i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa. I la porta quedà tancada. Finalment arribaren també les altres, i deien des de fora: Senyor, Senyor, obriu-nos. Però ell els respongué: Us dic amb tota veritat que no us conec.

Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora».

__________________________________________

COMENTARI

Novembre és el darrer mes de l’any litúrgic. L’hem començat amb un record d’aquells que ja no són amb nosaltres i els fragments dels evangelis que es llegiran cada diumenge d’aquest mes ens parlaran de la fi o de la humanitat o de cadascú de nosaltres. El fragment de l’evangeli de Mateu del pròxim diumenge ens parla de com està preparat pel nostre final.

Diuen que poc abans de morir, si tenim prou consciència, ens passa pel davant, una pel·lícula de la nostra vida. Però Jesús, en la seva paràbola, ens invita a no esperar aquell moment per fer-ne una revisió. Algunes persones ja la fan periòdicament, en un exercici molt saludable. Segur què si ho fem, trobarem coses de les quals no estem satisfets d’haver fet i que potser encara som a temps d’esmenar. És l’oli que encara tenim (simbòlicament parlant, com en la paràbola) per poder presentar-nos dignament davant el jutge suprem.

El dia de la festa de Tots els Sants se’ns va llegir un fragment de l’evangeli en què Jesús qüestiona els valors què, segons el món ens proporcionen felicitat i ens en proposa una nova escala.

Seria bo que aprofitéssim aquest final de l’any litúrgic per fer balanç de la nostra vida i revisar quins són els nostres valors i si s’ajusten als qui va suggerir Jesús. Però aquesta revisió cal fer-la amb un veritable esperit crític i amb un ferm propòsit d’esmena, si cal.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

___________________________________  

DIUMENGE XXVII DURANT L’ANY / Cicle A

Evangeli Mt 21,33-43

Passarà la vinya a uns altres

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n’anà del país. Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar; a un altre el van treure a cops de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual. Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien. Però ells, en veure’l, es digueren: Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat. I l’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan torni l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?». Li responen: «Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema». Jesús els diu: «No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen? Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar».

__________________________________________

COMENTARI

En aquesta setmana en què comencen a Roma els debats sobre les múltiples aportacions que han anat fent les diverses conferències episcopals i que després de treballades en cercles concèntrics s’han resumit en documents que ha aportat cada continent, és molt adient reflexionar sobre el fragment de l’evangeli de Mateu què es llegirà a les misses d’aquest diumenge.

Si bé és cert que Jesús anunciava amb aquesta paràbola el què havia de succeir amb Ell, després de les advertències dels profetes i com a Fill enviat del Pare, aquella conclusió de què farà al Rei, de doner la vinya a uns altres vinyaters que siguin lleials, es podria donar quan es coneguin els documents finals del Sínode.

Al llarg de la història la vinya, què és l’Església, ha tingut uns cuidadors que no sempre han estat fidels a l’esperit evangèlic. Inclús en els darrers temps, algunes de les conclusions del Concili Vaticà II han estat obviades, sobretot en què fa referència a l’atenció primordial als marginats. I ens cal una profunda reflexió de les nostres actituds personals i col·lectives sobre si la nostra vida es conforma als ensenyaments i exemple de Jesús.

Som conscients que, no sempre, la Jerarquia pot atendre totes les demandes que fa el poble. Però és bo que les conegui i que les valori reposadament per prendre de les decisions més adequades en tot moment. Cal esperar, però que la presa d’aquestes decisions no es dilati excessivament.

Però a més de les reflexions que sens dubte faran els cardenals i bisbes reunits a Roma, cal que nosaltres també fem una catarsi de les nostres actituds i ens unim en la pregària perquè aquestes darreres sessions del Sínode sigui’ns realment fructíferes.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

____________________________________  

DIUMENGE XIX DURANT L’ANY / Cicle A

Evangeli Mt 18,15-20

Si fa cas de tu, t’hauràs guanyat el teu germà

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Si el teu germà peca, ves a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols. Si te’n fa cas, t’hauràs guanyat el germà. Si no te’n fa cas, crida’n un altre o dos més, perquè la causa sigui judicada per la paraula de dos o tres testimonis. Si tampoc no feia cas d’ells, parla’n a la comunitat reunida. Si ni tan sols de la comunitat no volia fer cas, considera’l com si fos un pagà o un publicà. Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que lligareu a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligareu a la terra, quedarà deslligat al cel.

Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra s’avenen a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà, perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc enmig d’ells».

__________________________________________

COMENTARI

En aquests moments en què tenim l’agressivitat a flor de pell, què tenim la violència instal·lada en la nostra societat, què ens barallem per qualsevol nimietat, i què molts dies els telenotícies ens parlen d’assassinats. Serà molt bo meditar aquest fragment de l’evangeli per trobar pautes de comportament davant dels problemes que poden sorgir en les nostres diferents convivències. Diu la dita catalana que cal contar fins a 10 abans de reaccionar. Jesús va més lluny i ens remet a la comunitat com a darrera instància.

Però Jesús referma la importància de la comunitat quan es refereix a la pregària, quan diu Ell està al bel mitjà de nosaltres quan preguem junts. I a més afirma que el Pare concedirà allò que de tot cor es demani.

Tres conceptes doncs resumeixen aquest fragment de l’evangeli: Paciència, Diàleg i Pregària.

¿No creieu que si fóssim conseqüents a aquestes recomanacions evangèliques les coses en el nostre món anirien molt millor? I nosaltres en situacions conflictives ¿Apliquem aquestes recomanacions? ¿Esgotem a fons les possibilitats de diàleg?

Són reflexions què ens invita a fer aquest fragment de l’evangeli.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

____________________________________  

DIUMENGE XIX DURANT L’ANY / Cicle A

Evangeli Mt 14,22-33

Maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s’havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d’avançar, perquè el vent era contrari.

Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren, s’esveraren pensant que era una fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que soc jo». Pere li digué: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua». Jesús contestà: «Ja pots venir». Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà on era Jesús. Però en adonar-se del vent que feia, s’acovardí i començà d’enfonsar-se. Llavors cridà: «Senyor, salveu-me». A l’instant Jesús li donà la mà i li digué: «Quina poca fe! Per què dubtaves?». I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien: «Realment sou Fill de Déu».

  COMENTARI

Jesús que havia alimentat físicament a una multitud que, delerosa de la seva paraula, havia descuidat fins i tot les ganes de menjar. Va sentir la necessitat de donar gràcies al Pare. Per això vol quedar sol i hi havia els seus deixebles cap a l’altra riba del llac. Però el fort vent fa que la barca no s’allunyi massa de la vora. La qual cosa permet a Jesús anar-hi caminant sobre les aigües. Un fet que també es recull en el capítol 6 de l’evangeli de Marc (versicles 45,52) i en el capítol 6 de l’evangeli de Joan.

Quan Pere veu a Jesús caminar sobre l’aigua li demana anar cap a Ell. Inicia la marxa, les onades són fortes, dubte i s’enfonsa. Jesús li retreu que dubti de la seva paraula. I més tard quan ja Jesús és a la barca la tempesta amaina.

Avui també nosaltres estem carregats de dubtes. La societat està canviant vertiginosament i no sabem gaire quina ha de ser la nostra conducta. Però en aquest cas ¿cerquem veritablement quina és la Paraula de Jesús que pugui orientar que cal fer?. O preferim (com diem vulgarment) “consultar-ho amb el coixí”. ¿Estem convençuts que Jesús és LA VERITAT?

Un altra reflexió a què ens porta aquest fragment de l’evangeli de Mateu és que quan Jesús pujà a la barca la tempesta amainà. Avui en què hi ha gent què no veu amb bons ulls al Papa Francesc per les denúncies que ha fet sobre els comportaments destructius que afecten el canvi climàtic i el capitalisme salvatge i que s’organitzen per evitar un proper Papa que segueixi les seves traces, ens cal tenir confiança en què l’Església ( la barca de Pere ) també sortirà airosa de la tempesta i que aquesta amainarà.

¿Tenim prou fe per dir de Jesús, com els apòstols, Realment sou Fill de Déu?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

____________________________________

DIUMENGE XIV DURANT L’ANY / Cicle A

Evangeli Mt 11,25-30

Soc benèvol i humil de cor

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment, ningú no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera».

  COMENTARI

La mateixa pregària que trobem en els versicles 25, 26 i 27 del capítol 11 de l’evangeli de Mateu, la trobem en els versicles 21 i 22 del capítol 10 de l’evangeli de Lluc. I la pregària és una invitació a la senzillesa. Jesús vol cors senzills que estimin sense qüestionar el perquè ja que la ment humana no pot arribar a capir el misteri Trinitari.

Però Jesús sap que l’amor incondicional no és fàcil. Si a vegades, després d’anys de convivència quan a les famílies hi ha problemes econòmics o de salut, la incondicinalitad de l’amor es posa a prova i no sempre la resposta és l’adequada, ¿com de difícil no serà quan l’àmbit on s’ha de manifestar l’amor és molt més ampli?.

Per això Jesús ens invita a recórrer a Ell quan ens sentim cansats i afeixugats. Una estona de pregària pot ajudar-nos a relaxar-nos i veure els problemes des de una altra perspectiva. 

Una dita catalana diu. “Què Déu no t’enviï tot allò que pots suportar”. I és que la capacitat de sofriment dels humans no és il·limitada, però és molt gran. Per això Jesús ens diu que el jou i la càrrega de cadascú la podem suportar perfectament amb el seu ajut.

Però és comprensible que quan tenim un problema ens rebel·lem i ens preguntem per què Déu m’envia a mi aquesta prova. Però Jesús com hem dit abans, ens vol senzills i la senzillesa és acceptar la creu, què és la situació dolorosa, pensant que la seva va ser molt més pesant i feixuga. I què malgrat saber el què patiria si l’agafaven els seus enemics va acceptar la voluntat del Pare.

Quan resem el Parenostre som conscients que diem “Facis la teva voluntat”?  I si no ens és plaent, ¿estem disposats a acceptar-la? El fragment de l’evangeli d’avui ens invita a fer una profunda reflexió de com acceptem les situacions complicades.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

__________________________________________   

Diumenge després de la Santíssima Trinitat

SOLEMNITAT DEL SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST / Cicle A

Evangeli Jo 6,51-58

La meva carn és un veritable menjar

i la meva sang és una veritable beguda

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps Jesús digué als jueus: «Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món». Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer, aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?». Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre».

  COMENTARI

Aquest diumenge celebrem la festa anomenada del Corpus Christi amb la què es clou el cicle Pasqual. Una festa que va néixer a Bèlgica promulgada per la monja Juliana de Corillon, el 1208, celebrada per primer cop a Lieja el 1246 i promulgada pel Para Urbano VI el 1264..La motivació per aquesta celebració és què, com que la institució de la Eucaristia és el Dijous Sant i per tant dins de la Setmana Santa, no es pot celebrar amb l’esplendor que mereix el magnífic regal de Jesucrist.

Però aquesta festa a més és un magnífic colofó al reguitzell de fets que hem commemorat des de la primera Pasqua. Hem celebrat com Jesús després de la seva Resurrecció es queda 40 dies per què els apòstols es preparin per seguir difonent el seu missatge. I hem celebrat com per ajudar-los en aquesta tasca van rebre l’ajut de l’Esperit Sant. I ho celebrem a les 7 setmanes símbol de plenitud, per la importància que té el número 7 en les cultures primitives. I curiosament en el llenguatge popular s’ha anomenat a la Pasqua de resurrecció la Pasqua florida i la de Pentecosta la Pasqua granada. Simbòlicament la Fe ha madurat i comença a donar fruits.

 I una setmana després hem celebrat el dogma central de la nostra Fe. El deu trinitari. Però com culminació de totes aquestes celebracions, el dijous desprès de la octava I recordant que la institució de la Eucaristia també va ser un dijous, es celebrava amb esplendor la festa del Corpus Christi.

Tant era així que un proverbi castellà deia.

“Tres jueves hay en el año que relucen más que el sol

 Jueves Santo. Corpus Christi y el día de la Ascención”.

Potser el fet que s’hagi traslladat la celebració litúrgica a diumenge ha restat lluïssor a aquesta festa. Però encara a molts pobles es conserva la tradició de fer catifes de flors per a la processó amb el Santíssim.

Pau en la seva carta als Corintis resumeix perfectament la idea de la Eucaristia. La que Jesús va explicar als seus apòstols, segons el fragment de l’evangeli de Joan, i que els jueus varen interpretar com una invitació a la antropofàgia. Jesús es perpetua sota els signes de les menges més senzilles. el pa i el vi. I gràcies a què aquests aliments estan a l’abast de tots ens podem sentir units entre nosaltres i amb Ell.

Però aquesta unió ens compromet. I ens hauria de transformar en uns alter-ego de Jesús. La nostra reflexió avui ha de ser fins a quin punt el fet de combregar motiva en nosaltres aquesta transformació. ¿Què veuen en cadascú de nosaltres els agnòstics?  ¿Uns cristians convençuts i conseqüents o uns bon-vivents?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

_________________________________________ 

DIUMENGE VI DE PASQUA / Cicle A

Evangeli Jo 14,15-21

Pregaré el Pare que us doni un altre Defensor

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir. D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament».

  COMENTARI

En la darrera frase del fragment de l’epístola de Sant Pere podeu trobar resumit el sentit de les lectures d’avui. “Morim en el cos, però no en l’esperit.

Però quan hom ha perdut un ésser proper molt estimat es plantegen dubtes, fins que recuperada la serenor hom experimenta quelcom molt fort. El mort viu dintre teu. El poeta Josep Mª de Segarra en un poema diu:

                                  Si has clos els ulls d’aquell que tant volies

                                  sens la fredor i la calma de la neu,

                                  Però a mesura que se’n van  els dies

                                  el mort viu i respira a dintre teu.

I això és el que anuncia Jesús als seu deixebles. Ell no hi serà. Però quan la comunió amb Ell és forta, segueix vivint en cadascú de nosaltres. I això ens obliga a ser-ne testimonis amb una vida digna, amb actitud i netedat de consciència.

I Jesús dóna als seus deixebles la pauta per  “viure en cristià”. Bàsicament complint els manaments. Però Pere hi afegeix quelcom més. I és el d’estar sempre a punt per donar una resposta a la nostra esperança.  I per donar-la serenament i amb respecte.

Però Jesús també sap de les nostres febleses. Per això diu que pregarà al Pare per què ens enviï un Defensor. I pròximament celebrarem la realitat d’aquesta pregària. La vinguda de l´Esperit Sant que va donar força als apòstols per proclamar la seva fidelitat a Jesús  I és que sense una gran força d’esperit no som capaços de gaires coses. 

Cal doncs preparar-nos adequadament per interioritzar també nosaltres aquesta vinguda i viure-la no com un fet històric sinó com quelcom real dins nostre.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

__________________________________________   

DIUMENGE DE PASQUA

LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

Solemnitat amb Octava

 

Evangeli Jo 20,1-9

Havia de ressuscitar d’entre els morts

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.

Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

En lloc d’aquest evangeli es pot llegir el de la Nit Santa (Any A, B o C). A la missa vespertina, també el pot substituir l’evangeli del diumenge III de Pasqua del cicle A (els deixebles d’Emaús, Lc 24,13-35).

 

 COMENTARI

En temps de Jesús el testimoni d’una dona no tenia cap valor. I solament tenia validesa quan el ratificaven dos homes. S’entén doncs l’actitud de Maria quan veu el sepulcre buit i corre a comunicar-ho als deixebles de Jesús que estan reunits en algun amagatall, esporuguits per si els jueus podien prendre també represàlies i detenir a tots els deixebles de Jesús. I malgrat que Joan no explicita  que va ser ell qui va acompanyar a Pere i va respectar perfectament la jerarquia que s’havia instituït entre els deixebles ja en vida de Jesús s’entén perfectament que va ser ell quin va tenir aquesta actitud.

Però igual que en el camí que feu Jesús des del pretori de Pilat fins al Calvari i que aquests darrers dies hem contemplat en la pràctica pietosa dels Via-Crucis, només hi trobem dones recolzant a Jesús i els únics homes que hi trobem són els esbirros dels jueus, soldats romans o un encuriosit ciutadà de la regió de la Cirenaica (regió constitutiva actualment de la part oriental de Líbia ) també les primeres que matinen per anar al sepulcre són les dones. Perquè elles han cregut que Jesús era realment el Messies que esperaven, un profeta que les ha valorat i que no ha fet cap mena de distinció entre homes i dones i els ha dit que elles també són filles estimades d’un Déu que és sobretot Pare. I, per tant, són elles les primeres que viuen el compliment de la gran Promesa. La resurrecció de Jesús.

Però encara avui, vint segles després d’aquest fet transcendental en la història de la humanitat en algunes esferes entre els seguidors de Jesús no es permet a la dona fer determinats serveis a la comunitat. I malgrat això a les celebracions eucarístiques ( Memorials del darrer sopar de Jesús ) la major part dels assistents són dones.

La resurrecció de Jesús ha de ser per a nosaltres la demostració de què el seu missatge de germanor universal és vigent cada dia i que viure’l amb convenciment ens omple de pau i ens dona la confiança de què tot és possible i que algun dia canviaran les actituds cap a un món més igualitari.

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

__________________________________________   

DIUMENGE III DE QUARESMA / Cicle A

Evangeli Jo 4,5-42

Una font brollarà sempre per donar vida eterna

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s’anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi ha el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar, s’estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que venia a treure aigua. Jesús li diu: «Dona’m aigua». Li diu la samaritana: «Com? Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que soc una dona samaritana?». Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: «Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l’hauria donada». Ella li diu: «Senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per treure aigua. D’on la traieu, l’aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou i en bevia tant ell, com els seus fills, com el seu bestiar. Sou més gran vós que no pas ell?». Jesús li respongué: «Els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set, però el qui begui de la que jo li donaré, mai més no tindrà set; l’aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d’ell per donar-li vida eterna». Li diu la dona: «Senyor, doneu-me aigua d’aquesta: que no tingui mai més set ni hagi de tornar mai més aquí a treure aigua del pou».

Ell li diu: «Ves a cridar el teu marit i torna». La dona li contesta: «No en tinc, de marit». Li diu Jesús: «Tens raó: n’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. Això que has dit: “No en tinc, de marit”, és veritat». Ella li diu:

«Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren Déu en aquesta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem». Jesús li respongué: «Creu-me, dona; s’acosta l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres no sabeu qui adoreu; nosaltres sí que ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s’acosta l’hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han de fer-ho en esperit i en veritat». Li diu la dona: «Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot». Ell li respon: «El Messies soc jo, que parlo amb tu».

Llavors mateix arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o de què parlava amb ella. La dona deixà estar la gerra i se n’anà al poble a dir a la gent: «Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No serà el Messies?». La gent sortí del poble i anà a trobar-lo.

Mentrestant els deixebles li deien invitant-lo: «Mengeu, rabí». Però ell els contestà: «Jo, per menjar, tinc un altre aliment que vosaltres no sabeu». Els deixebles es preguntaven entre ells: «És que algú li ha portat menjar?». Jesús els diu: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i acomplir la seva obra. Vosaltres dieu: “Quatre mesos més i ja serem a la sega”. Doncs jo us dic: Alceu els ulls i mireu els camps: ja són rossos, a punt de segar. El segador ja rep la part que li toca i recull el gra per a la vida eterna, perquè s’alegrin plegats el sembrador i el segador. En aquest cas té raó la dita «un és el qui sembra i un altre el qui sega». Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Són altres, que van treballar-hi; vosaltres sou sobrevinguts, en el treball que ells havien fet».

Molts samaritans d’aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet». Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies. Després de sentir-lo parlar a ell mateix, encara molts més van creure, i deien a la dona: «Ara ja no creiem només pel que tu deies; nosaltres mateixos l’hem sentit, i sabem que aquest és de debò el Salvador del món».

 

 COMENTARI

Segons la Bíblia els descendents de cadascun dels 12 fills de Jacob ( deu del seu matrimoni amb Lía i els dos més petits amb Raquel), varen conformar les 12 tribus que constituïren el poble d’Israel. Quan l’imperi egipci va conquerir el territori on vivien els israelites, aquests varen ser esclavitzats fins que sota el lideratge de Moisès van poder alliberar-se i retornar als seus territoris, cada tribu al que considerava propi. Els descendents de Judà es van establir a Jerusalem que va esdevenir capital quan Israel se’n va constituir regne. Però sempre la capitalitat suscita enveges i rancúnies i no totes les tribus acceptaven de bon grat les disposicions que emanaven de Jerusalem sobretot en allò que afectava les seves creences. I algunes regions a més, tenien una llengua pròpia, deferent de l’hebreu que era l’arameu, majoritàriament parlat a Galilea, on encara avui és conserva en algun poble.

No és doncs estrany la reacció de la dona samaritana quan Jesús li parla. Ells eren descendents de Josep, a qui consideraven el fill preferit de Jacob, i vivien en el terreny que aquest havia regalat al seu fill i on havia tingut el somni d’una escala que s’enfilava fins al cel, i que era per a ells un lloc sagrat on havien d’adorar de Déu. Per tant ells tenien la veritat i els de Jerusalem i els seus seguidors estaven equivocats.

Però Jesús avisa de què ha arribat un temps nou en el qual l’adoració de Déu esdevindrà una cosa personal, indiferent del lloc on es practiqui. Déu s’adora des del cor amb sinceritat. I això implica un compromís més gran. La pregària és bona, però ha de ser sincera i sobre tot personal.

Però encara avui no hem après res de les diferències que tenien els israelites en aquella època i que Jesús va voler esborrar. Fa poques setmanes pregàvem per la unió dels cristians. Hem oblidat la pregària de Jesús al Pare quan li demana que els seus deixebles siguin uns com Ell i el Pare són U. I com els jueus, dialoguem poc o gens. I moltes vegades considerem heretges als altres cristians que pensen diferent. I és un verdader escàndol que un Patriarcat justifiqui una invasió, com estem vivint actualment.

El fragment de l’evangeli d’aquest diumenge ens hauria de fer reflexionar sobre les actituds que tenim en vers aquells que sent creients no pensen exactament com cadascú de nosaltres.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

  __________________________________________   

DIUMENGE VI DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 5,17-37

Ja sabeu què van dir els antics, però jo us dic

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel. Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.

Ja sabeu que als antics els van manar: “No matis”, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern. Per això, ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et porta al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T’ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.

Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri”. Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.

També està manat: “Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci”. Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.

També sabeu que als antics els van manar: “No trenquis els juraments”. I també: “Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor”. Doncs jo et dic: No juris mai: ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne».

  COMENTARI

 

En tota institució ja sigui pública o privada hi ha una norma fonamental i altres de secundàries. Si es tracta d’un estat o una nació de la norma fonamental se’n diu Constitució i en estaments de menor categoria o entitats privades se’n diu Estatut. I les normes més secundàries, que regulen la convivència dels membres que formen la institució son les lleis o els reglaments de règim interior.

La norma fonamental del poble d’Israel, un poble nòmada fins que es va assentar a la terra promesa, eren els manaments que, segons la Bíblia, Déu va donar a Moisés, en la muntanya del Sinaí. Aquesta Constitució tenia un caràcter teocèntric, ja que Déu era la base fonamental, Per tant, no ens ha de sorprendre que Jesús accepti aquells Manaments i que faci unes importants recomanacions per millorar-ne el compliment.

Dissortadament el compliment d’aquells Manaments és avui pràcticament nul. La societat ha deixat de ser teocèntrica per convertir-se en egocèntrica. Sembla que Déu faci nosa. I per aquest motiu l’incompliment dels manaments és flagrant. Repassem-ho.

Ja no solament es profana el nom de Déu, sinó que es vulnera el respecte als demés i es difama, vulnerant sovint la seva dignitat.

Es compren que a les discoteques difícilment es santifiquen les festes, Com a molt el gaudi de la natura ens pot acostar al Creador. I solament una minoria celebra les festes en comunitat.

Les exigències econòmiques de les famílies no permet tenir una adequada cura dels avis, que són reclosos en residències, amb un tracte millor que en els asils.

La ferocitat, destrucció i a vegades justificació de la multitud de guerres que hi ha arreu del món fan que el cinquè manament quedi en el bagul dels records.

El sexe, la pornografia o la pederàstia són diàriament temes dels telenotícies. I unes relacions que haurien de pertànyer a la intimitat són objecte de debat en alguns programes de màxima audiència.

Les estafes (moltes avui via internet), els impagaments i sobretot el fet de defraudar a la Hisenda pública són fets habituals. I no en donen exemple, precisament, persones que pel seu càrrec haurien de comportar-se amb una ètica estricta.

Les “fake news” són el pa de cada dia a les xarxes socials, ja siguin periodistes, polítics o influencers els qui les difonen.

Els divorcis o adulteris són ja tan habituals que gairebé ho considerem una cosa normal.

I no diguem de l’enveja que tenim del cotxe, casa o segona residència que té el nostre veí i com ens endeuten per tenir el mateix o si és possible millor.

I Jesús ens  diu que no solament hem de complir amb la norma fonamental, sinó que ens dóna instruccions de com hem de complir-la. I davant del desgavell en què es troba aquest compliment, ¿Què podem fer cadascú de nosaltres?

El fragment de l’evangeli d’avui ens invita a fer una serena i profunda reflexió de com cal que actuem per donar un convincent testimoni de què viure en cristià és tenir una consciència clara de com cal fer les coses. I sobretot cal ser conseqüents.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

__________________________________________    

BAPTISME DEL SENYOR / Cicle C, Festa

 

Evangeli Mt 3,13-17

Un cop batejat veié que l’Esperit de Déu venia cap a ell

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, jesús que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés. Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia: «Soc jo el qui necessito que tu em bategis. ¿Com és que tu vens a mi? » Jesús li respongué: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que es bo de fer».

Llavors hi accedí. Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; en qui m’he complagut».

COMENTARI

El riu Jordà neix a les muntanyes del Golan i desemboca en el mar Mort a més de 300 metres per sota del nivell del mar Mediterrani en aquells indrets. Aquesta circumstància i la salinització de l’aigua per l’evaporació a causa de la calor que fa en aquelles terres, fa que no hi pugui haver vida en aquell mar. Però en el seu curs si n’ha donat, convertint unes terres desèrtiques en un verdader verger, com si donés compliment a la promesa bíblica d’uns terres que regalimen llet i mel.

Joan que vivia en el desert anava sovint al riu amb els seus deixebles a fer la seva neteja corporal, lògicament per immersió, i donant a la mateixa un sentit ritual de neteja també espiritual. I com explica l’evangelista Mateu, en una d’aquelles anades al riu, Jesús s’hi apropa. Joan que el reconeix és reticent a què participi, ja que admet que Jesús no cal què es netegi de cap falta espiritual. Però després de la conversa entre tots dos, accepta que Jesús participi en el seu ritual.. I amb aquest fet comença els tres anys què s’ha anomenat “vida pública” de Jesús en els què va desgranant el que és el seu missatge.

Pel fet que durant segles la gent senzilla no sabia de lletra, calia fer l’ensenyament de forma gràfica. I així ens ha quedat una imatge del baptisme de Jesús dret amb Joan darrere seu i vessant aigua sobre el seu cap. I amb l’Esperit amb forma de colom revolotejant sobre seu.

Però per a nosaltres ¿què ha significat el nostre Baptisme?. És un ritual en què simbòlicament se’ns allibera de tota culpa dels nostres progenitors i avantpassat fins a arribar al primer bípede amb consciència: ADAM. Som, per tant, des d’aquell moment, lliures i únics responsables dels nostres actes. I tal com diu l’evangelista què en aquell moment es va sentir una veu que deia que “Aquell era el seu Fill estimat” també d’alguna manera un reconeixement semblant es va produir el dia del nostre Baptisme.

I si el Jordà dóna vida a unes terres desèrtiques també les aigües baptismal han de ser símbol d’una vida fructífera que se’ns ofereix quan som petits, i del que fem un record anualment en aquestes dates de començament d’any. ¿Sabrem desenvolupar-la i viure-la com cal?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

  _________________________________________    

DIUMENGE III D’ADVENT / Cicle A

Evangeli Mt 11,2-11

Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Joan, que era a la presó, va sentir dir el que feia Crist, i va enviar els seus deixebles per preguntar-li: «Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?». Jesús els va respondre: «Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la bona nova, i feliç aquell que no quedarà decebut de mi». Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar a la gent de Joan: «Què heu sortit a veure al desert? Una canya sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a veure? Un home vestit delicadament? Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis. Doncs, què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l’Escriptura: “Jo envio davant teu el meu missatger, perquè et prepari el camí”. Us ho dic amb tota veritat: Entre tots els qui les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; tanmateix el més petit al Regne del cel és més gran que ell».

 __________________ 

COMENTARI

Com que segons els profetes s’apropava el temps en què es realitzés la promesa que Déu havia fet a Adam d’enviar algú perquè redimís la seva culpa, el poble estava ansiós per trobar l’home que fos el seu guia espiritual i l’Adalid que l’alliberés de l’esclavitud a què havia estat sotmès al llarg de la seva història en temps llunyans pels egipcis, posteriorment pels babilonis i en el present, d’una forma més subtil pels romans. Aquesta ànsia es veu ben reflectida en el magnífic cor d’esclaus que va escriure Verdi per a la seva òpera Nabuco.

Uns jueus pensaven que l’alliberador seria Joan. Però quan aquest ho nega i els envia a Jesús aquest li fan la pregunta clau. “Sou vos el qui ha de venir o n´hem d’esperar un altre?”. I Jesús no respon ni si ni no. Solament els remet a Joan i els diu que expliquin el que veuen que està fent. I quan els emissaris marxen fa un emotiu elogi de Joan.

Avui dia també hi ha molta gent que espera ser alliberada d’una forma subtil d’esclavitud laboral i d’una pobresa social. I demana ajuda. I potser t’adreça la pregunta que els emissaris de Joan varen fer a Jesús dient. ” Ets tu qui em pot ajudar o hem d’esperar que sigui un altre? ”

Aquests dies de Nadal tots ens sentim més solidaris. Col·laborem econòmicament en les diverses campanyes que es fan. Però cal que ens preguntem si amb això és suficient. ” No podries implicar-te més personalment? ”

El gran poeta català del nostre temps, Martí Pol, escriu en un dels seus poemes:

Esforça`t per sentir-te solidari

                                   no pas durant un temps, sinó per sempre.

                                     I Uneix les teves mans a les dels altres. 

Si es confirma la crisi que estan anunciant els economistes serà més necessària que mai la solidaritat. Per tant, com diu el poeta, que no sigui només durant aquests dies.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 __________________________________________    

DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 21,5-19

Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, alguns parlaven del temple, fent notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué: «Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra». Llavors li preguntaren: «Mestre, quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?». Jesús respongué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s’apropiaran el meu nom. Diran: “Soc jo”, i també: “Ja arriba el moment”. Deixeu-los estar; no hi aneu, amb ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida». Després els deia: «Una nació prendrà les armes contra una altra, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d’amenaça. Però abans de tot això se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida».

 

COMENTARI

En el fragment de l’evangeli de Lluc que es llegirà el proper diumenge. penúltim de l`any litúrgic,

Jesús ens parla de dues qüestions diferents. Primer anuncia la destrucció de Jerusalem i per tant, d’aquell magnífic temple de què parlaven alguns, i seguidament adverteix als seus seguidors de què viure donant testimoni del seu missatge i defensant-lo públicament els portarà desenganys i conseqüències fins i tot funestes.

Avui dia, però, a conseqüència del desenvolupament de la guerra d’Ucraïna, amb el perill de l’ús d’armes nuclears, s’ha extrapolat la primera part d’aquest fragment de l’evangeli, com si Jesús hagués parlat d’una fi planetària i fins i tot el president americà  ha predit un Armagedon fent referència a la batalla  que, Joan anuncia en el capítol 16 è) de l’Apocalipsi,  es produirà entre els exèrcits del bé i del mal en un lloc que en hebreu es diu Harmagedon amb una gran destrucció però amb la victòria final de les forces del bé.

Nosaltres no podem influir en la tensió bèl·lica, però sí que podem demostrar el nostre rebuig a qualsevol forma de violència i més quan hi ha mort i destrucció. Però al llarg de la nostra vida hi haurà innumerables ocasions en què podrem demostrar amb actituds decidides quin és el nostre tarannà. I això pot portar-nos problemes. És el que va anunciar Jesús.

I aquesta és la reflexió a què ens porta el fragment de l’evangeli d’avui. ¿Estic disposat a assumir les conseqüències que pot comportar el fet de ser seguidor de Jesús i defensar el seu missatge?

o ¿M’estic acomodant i renuncio a certes conviccions per no tenir problemes? ¿És ara la meva vida la d’un veritable cristià?

Ara que ja sóm a finals de l’any litúrgic caldrà fer balanç.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 __________________________________________    

DIUMENGE XXVIII DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 17,11-19

Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Un dia, Jesús, tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny i cridaren: «Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!». En veure’ls Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots».

Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un d’ells, quan s’adonà que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Era un samarità. Jesús digué: «No eren deu els qui han estat purificats? On són els altres nou? Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?». Llavors li digué: «Aixeca’t i ves-te’n. La teva fe t’ha salvat».

  _________________

COMENTARI

La lepra era en temps de Jesús una malaltia socialment excloent. Els leprosos vivien en coves fora ciutat i tenien la obligació d’avisar si algú s’apropava. En una escena de la pel·lícula  Ben Hur en tenim un testimoni gràfic de com vivien els leprosos quan el protagonista torna a Judea i es troba a la seva mare i la seva germana en una cova malaltes de lepra.

Per això Jesús els troba quan va de camí i sent com ells criden demanar que els curi. Jesús els invita a seguir la Llei que obligava a un leprós que tingués la sort de guarir-se que es presentés als sacerdots per què donessin testimoni de la seva curació. I diu la narració evangèlica que mentre  hi anaven quedaren nets de la lepra, i que solament un d’ells en adonar-se de què havia quedat net de la malaltia tornà enrere a donar gràcies.

Diu una dita catalana que: “De desagraïts el món n’està ple”. És el que Jesús constata i palesa amb el seu comentari, I és que aquest fragment de l’evangeli ens invita a reflexionar sobre l’agraïment. ¿Som agraïts?

Un bolero antic començava amb aquestes paraules: “Gracias a la vida que me ha dado tanto”.

¿Hem pensat alguna vegada en tot el què se’ns ha donat gratuïtament ?. Avui la lepra es pot considerar eradicada. Però ¿ quines són ara les nafres que afecten a la nostra societat ?. Tenim sortosament de tot. Però som conscients i, així ho manifestem, que la nostra societat està malalta, i que amb el nostre consum desmesurat estem destruint el planeta. Potser el crit dels leprosos no estaria avui fora de lloc.

I nosaltres. ¿ Donem gràcies cada dia per tot el què hem rebut? La paraula eucaristia prové del grec en que “eukaristos” vol dir :gràcies. ¿Són les nostres Eucaristies veritablement accions de gràcies o són més aviat llista de peticions?. Si ens agrada que quan fem un favor que ens ho agraeixin ¿Per què nosaltres no fem el mateix?. I si som conscients de què hem rebut. cal que nosaltres també donem en justa correspondència.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 __________________________________________    

DIUMENGE XXVIII DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 17,11-19

Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Un dia, Jesús, tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny i cridaren: «Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!». En veure’ls Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots».

Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un d’ells, quan s’adonà que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Era un samarità. Jesús digué: «No eren deu els qui han estat purificats? On són els altres nou? Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?». Llavors li digué: «Aixeca’t i ves-te’n. La teva fe t’ha salvat».

  __________________

COMENTARI

Les paràboles d’aquest diumenge són ben conegudes de tots. I parlen d’amor o d’interès. Estan adreçades a ressaltar l’amor de Déu per a totes les seves criatures. Però on més clar es palesa aquest amor és en la que durant molt temps es va definir com a paràbola del “Fill pròdig”, i que darrerament s’anomena com la paràbola “Del pare que perdona”.

Perquè malgrat la ingratitud del fill, el pare sempre espera el retorn i surt diàriament a escrutar amb frisança l’horitzó amb l’esperança que es compleixi allò que tant desitja. Tornar a abraçar el seu fill, malgrat tot el que l’ha fet patir. Per això quan el fill s’agenolla per demanar-li perdó ell l’aixeca i l’abraça.

I Jesús que en aquell moment s’adreça als mestres de la Llei els planteja també la reacció del germà que s’ha quedat a casa. Rebutja l’actitud del pare. Com també ells que el criticaven per acollir a tothom sense preguntar res de la seva vida, ni com vivien, ni que feien. Jesús no discrimina. Jesús acull.

I aquesta qüestió és totalment real en el nostre món. Som més germà que rebutja, que pare que acull. Ho veiem en com tractem als que fugen de les guerres. Segons el color de la pell o la religió que professen els acollim de diferent manera.

I això si no som com el fill pròdig que estem dilapidant les nostres capacitats vivint una vida buida sense ideals i només preocupats per les coses materials. Però en aquest cas sempre som a temps de reaccionar. Què el Pare sempre està amatent i disposat a perdonar.

La reflexió que ens proposa aquestes paràboles, és senzilla. ¿Amb quin dels personatges de la paràbola ets sents més identificat?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

  __________________________________________    

DIUMENGE XX DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 12,49-57

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps Jesús deia als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar! He de passar la prova d’un baptisme. Com em sento el cor oprimit fins que no l’hauré passada! Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. És la divisió, el que he vingut a portar. Des d’ara dins una mateixa casa n’hi haurà cinc de dividits: Tres contra dos, i dos contra tres. El pare renyirà amb el fill i el fill amb el pare; la mare renyirà amb la filla i la filla amb la mare; la sogra renyirà amb la nora i la nora amb la sogra».

Deia també a la gent: «Quan veieu sortir un núvol a ponent, dieu tot seguit: “Ja ve la pluja”. I efectivament, la pluja arriba. I quan el vent bufa del sud, dieu: “Farà calor”. I en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l’aspecte de la terra i el cel, i ara no endevineu quins moments esteu vivint? Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?».

_____________

COMENTARI

Quan els artistes de segles antics havien d’explicar els textos sagrats a un poble analfabet utilitzaven models que fossin entenedors. I per contar la temptació d’Adam i Eva en el Paradís, el model que varen fer servir va ser el d’una serp com la bèstia més rastrera i una poma com la fruita més vistosa. Però això ha creat, dins de l’ideari col·lectiu, la idea que la malifeta d’Adam i Eva va ser la de menjar una poma, desvirtuant la verdadera prohibició de menjar de l’arbre “Del bé i del mal”.

El que realment ens fa homes i ens diferencia dels animals és la nostra facultat de discernir. I robant la fruita de l’arbre “del bé i del mal” Adam i Eva varen adquirir plenament la capacitat d’obrar segons la seva consciència. I amb ells la va adquirir tota la humanitat. I és bonic veure com ells s’amaguen en el paradís i es troben nus davant de Déu. I com descriu el narrador les conseqüències de la seva malifeta. Han perdut la innocència. Seran però lliures i responsables dels seus actes.

Però aquesta llibertat i responsabilitat no tot-hom l’entén igual. Jesús en el seu testimoni i en el seu missatge és molt exigent. I ens demana a tots que també ho siguem. Però a vegades això, pot comportar haver d’enfrontar situacions complexes davant de les injustícies o inclús desavinences en el nucli familiar. Per això, encara que sembla contradictori, Jesús, que ens envia a ser portadors de Pau, ens avisi que aquesta Pau, no s’aconsegueix amb facilitat. Que caldrà afrontar situacions complexes, que en determinats moments ens poden disgustar i desanimar, sobretot quan veiem que esser estimats segueixen camins que jutgem equivocats, però que hem de respectar l’ús de la llibertat inherent a cadascú,

Però una cosa sí que és important. La fermesa en les pròpia conveccions. I ser conseqüents amb elles. Avui quan sembla que en una situació de relaxament moral, tot s’hi val, cal ser valents i denunciar quan calgui, en el nostre entorn, les coses i actituds que ens semblen impròpies. Potser en un primer moment, aquesta actitud, ens crearà algun problema. Però a la llarga, la persona que es pugui haver molestat ens ho agrairà,

Aquest fragment de l’evangeli de Lluc ens hauria de fer reflexionar sobre les nostres actituds que són d’alguna manera la manifestació de les nostres conviccions. Hem d’estar al dia, sí, però no a qualsevol preu ni renunciat al que creiem que és bo.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

__________________________________________    

DIUMENGE XV DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 10,25-37

Per a mi, qui són aquests altres?

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús s’alçà i li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què he de fer per tenir l’herència de la vida eterna?». Jesús li digué: «Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegeixes?». Ell contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix». Jesús li diu: «Has respost bé: fes-ho així i viuràs».

Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I per a mi, qui són aquests altres?». Jesús prosseguí: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot que el veié, però passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l’altra banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié se’n compadí, s’hi acostà, li embenà les ferides, després d’amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se n’ocupà. L’endemà, quan se n’anava, donà dos denaris a l’hostaler dient-li: Ocupa’t d’ell i, quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més. Quin d’aquests tres et sembla que va veure l’altre que hem d’estimar, en l’home que havia caigut en mans de lladres?». Ell respongué: «El qui es va compadir d’ell». Jesús li digué: «Doncs tu fes igual».

  ________________________

COMENTARI

Jesús utilitza sempre circumstàncies properes per fer entendre a la gent els conceptes més importants del seu missatge. Però a vegades, a nosaltres, de tant sentir el mateix text, no el valorem com cal.

Per això fa uns 40 anys, en una trobada de Joves a Montserrat, en la Missa del diumenge va correspondre la lectura del mateix fragment de l’evangeli que es proclamarà  el proper cap de setmana.

El lector va començar la lectura i després de dir. “Baixava un home de Jerusalem a Jericó”, va parar-la tot dient: “Aquest evangeli ja el sabem tots” I tot seguit en va fer una lectura totalment lliure i actualitzada per a l’època i l’entorn.

Va dir.” Anava un ciclista per una carretera i va tenir un greu accident que el va deixar tolit. Va passar per allà un sacerdot, es va aturar, però com que feia tard per anar a celebrar una Missa en un poble proper va seguir el seu camí. Va passar també un senyor amb un flamant cotxe, però com que era gairebé nou va tenir por de què l’embrutés de sang i va marxar. Va passar poc després un comerciant que va estar a punt de recollir-lo. No obstant això, es va plantejar el temps que després perdria amb gestions i declaracions en els atestats i va marxar. Poc després va passar una parella de “hippies” amb un destartalat dos cavalls, el varen recollir, el portaren a l’hospital i el visitaren posteriorment fins que va ser donat d’alta”.

Avui potser no faríem la mateixa lectura lliure d’aquest fragment de l’evangeli. Però davant de desnonaments, d’estadístiques sobre desnutrició infantil, d’onades de refugiats, d’avis desatesos. ¿Amb quin personatge d’aquest evangeli et sents retratat?  ¿Ets dels que diuen; “Això no és el meu problema”?  O potser ¿ I jo que hi puc fer ?

Res del que passa al nostre voltant ens és aliè. Jesús li diu al jove que vagi i actuï. Aquest missatge segueix sent avui més vàlid que mai. Amb el petit esforç i col·laboració de cadascú de nosaltres es poden canviar les coses. Tots som responsables i no hem d’excusar la nostra inoperativitat culpant de tot als governs de torn..

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

________________________________________    

Diumenge després de Pentecosta

SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Evangeli Jo 16,12-15

Tot allò que és del Pare és meu;

l’Esperit Sant rebrà d’allò que és meu i us ho anunciarà

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu».

  _________________________

COMENTARI

Aquest diumenge celebrem la darrera festa important de l’any litúrgic, abans de la seva cloenda el mes de novembre amb la festa de Crist rei. Entrarem en el període que denominarem com  “diumenges durant l’any”.

I aquesta festa és rellevant perquè celebrem el que és el nucli de la nostra Fe. L’existència d’un Déu trinitari. El diumenge passat celebràvem com l’Esperit es diposita sobre cadascun dels apòstols i els infon força i saviesa. Era el compliment de l’anunci que segons el text de l’evangeli de Joan va fer Jesús als seus deixebles i amb ells a tots els que, a l’esdevenir dels segles, creuran en Ell i procuraran ser fidels al seu missatge.

Jesús en aquest text exposa clarament l’essència de la Trinitat. Diu: “Tot el que és del Pare és meu.: per això us dic que allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu”. Una simbiosi perfecta.

Ja des dels inicis del cristianisme la tradició popular ha adjudicat a cadascuna de les persones de la Santíssima Trinitat una funció específica. Al Pare la Creació, al Fill la Redempció i a l’Esperit la santificació I a més la iconografia popular  ha representat al Pare com un Avi venerable, a Jesús clavat en creu i a l’Esperit amb forma de colom recordant la seva presència en el Baptisme de Jesús. I Gaudí, ho sintetitza quan a sobre de l’altar major de la Sagrada Família projecta un con de llum abraçant la creu i un colom.

Si diàriament quan comencem les nostres pregàries i molt particularment les celebracions eucarístiques, ho fem en el nom de Pare, del Fill i de l’esperit Sant, avui caldria fer-ho amb més convenciment . Perquè com diu la lletra d’una de les cançons que cantem en els actes litúrgics; Jo crec en Vos, Bon Déu, vivent misteriós ben a prop meu.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

__________________________________________    

DIUMENGE IV DE PASQUA / Cicle C

 

Evangeli Jo 10,27-30

Jo dono la vida eterna a les meves ovelles

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, digué Jesús: «Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u».

  _________________________________________  

COMENTARI

La figura del pastor ha estat molt important en la iconografia cristiana des dels primers temps del cristianisme. Amb moltes confessions cristianes anomenen pastor a la persona que presideix la comunitat de fe. La figura del manelic ha estat present en els pessebres des del seu inici i curiosament la pandèmia de la Covid-19 en la cerca de la “immunitat  de ramat”, ha palesat un fet que teníem oblidat: la igualtat de tots, dones i homes, aris o semites, blancs o de colors, sigui quin sigui el continent d’origen.

Però és curiós com juga Joan, tant en l’Apocalipsi com en el fragment que llegirem del seu Evangeli amb els conceptes d’Anyell i Pastor. Jesús que s’ha definit com a Pastor que coneix i estima cadascuna de les seves ovelles fins a donar-les la “vida eterna” és presentat en l’Apocalipsi com ​l’​Anyell immolat què gràcies a la seva entrega ha merescut la “vida eterna” promesa a les seves ovelles, aquelles que han passat per la gran tribulació.

Avui, en aquests moments convulsos aquella definició de l’AMOR que es concreta en “Donar, rebre i compartir” és més vigent que mai. Avui, sobretot, la solidaritat és imprescindible. Si en l’Eucaristia ens unim a Jesús i Ell estima cadascú de nosaltres. ¿Com podem restar insensibles davant de les mancances alienes?

Les lectures d’aquest diumenge ens inviten doncs a revisar el nostre compromís seguint l’exemple de Jesús. I viure, com feien els habitants de Perga, un cop coneixeran la Paraula de Déu. Feliços  i plens d’alegria i  de l’Esperit Sant. Som cridats a ser transmissors d’esperança i constructors de pau.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

__________________________________________    

DIUMENGE DE RAMS

PASSIÓ DEL SENYOR / Cicle C

Evangeli Lc 22,14-23,56

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Lluc

Com desitjava menjar amb vosaltres

aquest sopar pasqual abans de la meva passió

Arribada l’hora, Jesús es posà a taula, i els apòstols s’hi posaren amb ell. Jesús els digué: + «Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua s’haurà complert en el Regne de Déu». C. Després prengué un calze, pronuncià l’acció de gràcies i digué: + «Preneu això i repartiu-vos-ho, perquè us asseguro que des d’ara ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu».

 

Feu això que és el meu memorial

  • Llavors prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: + «Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això que és el meu memorial». C. I feu igualment amb el calze, havent sopat, tot dient: + «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres. Però mireu, la mà del qui em traeix és aquí, juntament amb la meva, sobre aquesta taula, perquè el Fill de l’home fa el seu camí, com havia estat decidit per endavant. Però ai de l’home que el traeix».

Jo em comporto entre vosaltres com el qui serveix

  • Ells començaren a discutir quin d’ells seria capaç de fer una cosa com aquesta. Després hi hagué una disputa entre ells sobre quin havia de ser considerat el més important. Jesús els digué: + «Els reis de totes les nacions disposen com a amos dels seus súbdits, i els qui tenen autoritat es donen el títol de “benefactors”. Entre vosaltres no ha de ser pas així: el més important d’entre vosaltres s’ha de comportar com si fos el més jove, i el qui mana s’ha de comportar com el criat que serveix. Qui és més important, el qui seu a taula o el criat que el serveix? Oi que ho és el qui seu a taula? Doncs jo em comporto entre vosaltres com el qui serveix. Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, i jo us dono la investidura reial que el meu Pare m’ha donat a mi: vosaltres menjareu i beureu a taula amb mi en el meu Regne, i us asseureu en trons per governar les dotze tribus d’Israel.

Tu, quan sigui l’hora, conforta els teus germans

  • Simó, Simó, Satanàs us ha reclamat a tots per garbellar-vos com el blat, però jo he pregat per tu perquè no defalleixi la teva fidelitat. I tu, quan sigui fora, conforta els teus germans». C. Pere li digué: S. «Senyor, estic disposat a anar amb vós a la presó i a la mort». C. Jesús li respon: + «T’ho asseguro, Pere: Avui, abans no canti el gall, hauràs negat tres vegades que em coneixes».

Tot el que es refereix a mi s’està complint

  • I els digué: + «Quan us vaig enviar sense bossa, ni sarró ni calçat, us va faltar mai res?» C. Li respongueren: S. «No ens va faltar res». C. Ell els digué: + «Doncs ara, si teniu bossa emporteu-vos-la, amb el sarró i tot, i si no teniu espasa, veneu-vos el mantell per comprar-vos-la; perquè allò que diu l’Escriptura: “El van comptar entre els delinqüents”, us asseguro que s’ha de complir en mi; tot el que es refereix a mi s’està complint». C. Ells li digueren: S. «Senyor, aquí hi ha dues espases». C. Els respongué: + «N’hi ha de sobres».

En ple combat interior pregava més intensament

  • Llavors sortí i se n’anà com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els seus deixebles. Arribat al lloc els digué: + «Pregueu Déu que no us deixi caure en la temptació». C. Ell s’allunyà a una distància com la d’un tir de pedra, s’agenollà i pregava amb aquestes paraules: + «Pare, si vós ho voleu, allunyeu de mi aquest calze; però que no es faci la meva voluntat sinó la vostra». C. Se li aparegué un àngel del cel que el confortava. En ple combat interior, pregava més intensament, i la seva suor semblava com gotes de sang que queien fins a terra. Quan s’aixecà de la pregària, se n’anà cap als deixebles i els trobà adormits de tristor; i els digué: S. «Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, que no caigueu en la temptació».

Judes, amb un bes traeixes el Fill de l’home?

  • Encara parlava Jesús quan arribà gent; el qui es deia Judes, un dels dotze, els anava al davant i s’acostà a Jesús per besar-lo. Jesús li digué: + «Judes, amb un bes traeixes el Fill de l’home?» C. Els qui anaven amb Jesús quan veieren el que passava digueren: S. «Senyor, ataquem amb l’espasa?» C. I un d’ells donà un cop d’espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l’orella dreta. Però Jesús digué: + «Deixeu-los estar». C. I li tocà l’orella i el curà. Llavors Jesús digué als grans sacerdots, als oficials de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut allà per detenir-lo: + «Heu vingut armats amb espases i garrots, com si jo fos un bandoler. Mentre estava amb vosaltres al temple cada dia, no em vau tocar mai. Però ara és la vostra hora, ara les tenebres tenen el poder».

Pere, així que va ser fora, va plorar amargament

  • Ells se l’endugueren pres i el portaren al palau del gran sacerdot. Pere el seguia de lluny. Encengueren foc al mig del pati, s’assegueren al voltant i Pere s’assegué amb ells. Una criada que el veié assegut vora el foc, se’l mirà i digué: S. Aquest home també anava amb ell». C. Ell ho negà: S. «No, dona; no el conec de res». C. Poc després un altre que el veié li deia: S. «Tu també ets d’ells». C. Pere li contestà: S. «No, home; no ho soc pas». C. Cosa d’una hora més tard, un altre s’hi entossudí: S. «Segur que aquest era d’ells: fins se li coneix que és galileu». C. Pere respongué: S. «No, home; no sé de què em parles». C. En aquell moment, mentre el gall cantava, el Senyor es girà i mirà Pere; Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Avui, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades». I així que va ser fora, va plorar amargament.

Prova de profetitzar: endevina qui t’ha pegat

  • Els homes que guardaven Jesús, per burlar-se’n, li tapaven la cara, li pegaven i li deien: S. «Prova de profetitzar: endevina qui t’ha pegat». C. I deien moltes més coses per injuriar-lo.

Portaren Jesús al sanedrí

  • Quan es va fer de dia es van reunir tots els notables del poble, els grans sacerdots i els mestres de la Llei i portaren Jesús al sanedrí. Allà li demanaven: S. «Si ets tu el Messies, digue’ns-ho». C. Ell els contestà: + «Si us dic que sí, no em creureu. Si us faig preguntes, no em respondreu. Però des d’ara el Fill de l’home estarà assegut a la dreta del Poder de Déu». C. Tots li digueren: S. «Per tant, ets el Fill de Déu?» C. Ell els respongué: + «Sí que ho soc, teniu raó». C. Ells digueren: S. «Quina falta ens fan els testimonis? Nosaltres mateixos ho hem sentit dels seus propis llavis».

No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar

  • Llavors (els notables del poble, els grans sacerdots i els mestres de la Llei) s’alçaren tots i el dugueren a Pilat. I començaren així la seva acusació: S. «Hem trobat aquest home que subleva el nostre poble, prohibeix de pagar tribut al Cèsar i pretén que és el Messies, el rei». C. Pilat l’interrogà: S. «Ets tu el rei dels jueus?» C. Ell li respongué: + «Sí, teniu raó». C. Pilat digué als grans sacerdots i a la gent: S. «No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar». C. Ells insistien: S. «Somou el poble, escampant les seves doctrines per tot el país dels jueus. Havia començat a Galilea i no ha parat fins aquí». C. Quan Pilat sentí això, preguntà si aquell home era galileu. En saber que pertanyia a la jurisdicció d’Herodes, l’hi envià. Precisament aquells dies Herodes es trobava a Jerusalem.

Herodes, amb la seva tropa, el menyspreà

  • Herodes s’alegrà molt de veure Jesús: feia temps que ho desitjava, perquè en sentia parlar i confiava veure-li fer algun miracle. Li feia moltes preguntes, però Jesús no li contestà res. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei hi eren presents i l’acusaven amb força. Però Herodes amb la seva tropa, el menyspreà i, per riure’s d’ell, li posà un vestit sumptuós i l’envià altre cop a Pilat. Aquell dia Herodes i Pilat, que havien estat enemistats, es reconciliaren.

Pilat entregà Jesús a la pena que ells volien

  • Pilat cridà els grans sacerdots, les autoritats i la gent, i els digué: S. «M’heu portat aquest home com si sublevés el poble, però jo, que l’he interrogat davant vostre, no trobo que hagi comès cap dels delictes de què l’acuseu. Ni tampoc Herodes, que ens l’ha tornat a enviar. Ningú no ha trobat res que mereixi la pena de mort. Per tant, li donaré un càstig per escarmentar-lo, i el deixaré anar». C. Però tota la multitud cridà: S. «Mateu-lo, aquest; indulteu-nos Bar-Abàs». C. Bar-Abàs havia estat empresonat amb motiu d’una revolta i d’un assassinat que hi havia hagut a la ciutat. Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. Però ells cridaren: S. «Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo». C. Pilat respongué per tercera vegada: S. «Per què? Quin mal ha fet? Jo no trobo que hagi comès res que pugui merèixer pena de mort; li donaré un càstig per escarmentar-lo i el deixaré anar». C. Però ells insistien demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I s’imposaven a força de cridar. Llavors Pilat es decidí a concedir-los allò que demanaven: indultà aquell que era a la presó per revolta i assassinat, i entregà Jesús a la pena que ells volien.

Dones de Jerusalem, no ploreu per mi

  • Quan se l’enduien, agafaren un tal Simó de Cirena, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere Jesús. El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones endolades, que el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué: + «Dones de Jerusalem, no ploreu per mi: ploreu per vosaltres i pels vostres fills. Perquè vindran dies que la gent dirà: “Felices les que no tenen fills, les entranyes que no han posat ningú al món i els pits que no han criat”. Llavors diran a les muntanyes: “Caieu damunt nostre”, i als turons: “Cobriu-nos”. Perquè si a un arbre verd fan això, què serà de l’arbre sec?».

Pare, perdoneu-los que no saben el que fan

  • En portaven dos més: uns criminals que havien de ser executats amb ell. Quan arribaren a l’indret anomenat Gólgota, el crucificaren juntament amb els criminals, un a la dreta i un altre a l’esquerra. Jesús deia: + «Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan». C. Es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus. La gent s’ho estava mirant. Les autoritats deien, rient-se’n: S. «Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit». C. Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: S. «Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix». C. Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «El rei dels jueus».

Avui seràs amb mi al paradís

  • Un dels criminals penjats a la creu, també li deia insultant-lo: S. «No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres». C. Però l’altre, renyant-lo, li respongué: S. «Tu que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal». C. I deia: S. «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne». C. Jesús li respongué: + «T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís».

Pare, confio el meu alè a les vostres mans

  • Ja era cap al migdia quan s’estengué per tota la terra una foscor fins a mitja tarda: el sol s’havia eclipsat. La cortina que tancava el santuari, s’esquinçà per la meitat, i Jesús cridà amb tota la força: + «Pare, confio el meu alè a les vostres mans». C. I havent dit això, expirà.

Aquí tothom s’agenolla, i fa una pausa.

  • El centurió, després de veure el que havia passat, en donava glòria a Déu i deia: S. «És veritat: aquest home era innocent». C. I tota la gent que era present en aquell espectacle, després de contemplar tot el que havia passat se’n tornava donant-se cops al pit. Tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-s’ho.

Josep posà el cos de Jesús en un sepulcre

  • Hi havia un home que es deia Josep, membre del sanedrí, home noble i bo, natural d’Arimatea, població dels jueus, que esperava el Regne de Déu i no estava d’acord amb tot allò que el sanedrí havia decidit i havia fet. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, el desclavà, l’amortallà amb un llençol i el posà en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havia estat posat ningú. Era el divendres, quan ja començava el capvespre del dissabte. Les dones que havien vingut amb Jesús des de Galilea seguiren fins allà, veieren el sepulcre i com havia estat enterrat el seu cos, i se n’anaren a comprar perfums i ungüents. I durant el dissabte guardaren el repòs que la llei prescrivia.

  _________________________________

COMENTARI

Els fragments dels Evangelis que es llegiran el proper diumenge susciten en nosaltres sentiments molt diferents.

Els que acumulem ja molts anys en el nostre DNI, recordem amb nostàlgia la celebració de la benedicció dels rams. Com dies abans anàvem a comprar la palma o el palmó, amb quin desfici ho guarníem amb un llaç i algunes llaminadures. Com anàvem “a beneir” amb els pares, avis i padrins i com després portàvem la palma o el palmó a l’església més propera i el Dijous Sant intentàvem esbrinar on era la nostra palma o el nostre palmó en el Monument que es construïa per a la Reserva de les Hòsties consagrades fins a la celebració del Divendres Sant. Era una forma de compartir el goig amb què els habitants de Jerusalem varen rebre a Jesús.

Però la contemplació de la Passió desvetlla en nosaltres un altra mena de sentiments. Cadascú sap què és el que més el commou d’aquells darrers moments de la vida de Jesús. Per a uns serà el fet que Jesús, coneixedor de què li espera i poden fugir, roman a Getsemaní conscient de quina és la seva missió. Per altres serà imaginar el sofriment d’una flagel·lació inhumana i la posterior coronació amb espines. Per a alguns serà imaginar el dolor que comporta que uns claus travessin les mans trencant tots els ossos. Alguns trobaran a faltar avui dia, la valentia d’unes dones que desafiant una condemna injusta s’apropen a Jesús. I per alguns el què més els colpirà serà el perdó de Jesús cap als seus botxins.

Però la lectura de la Passió palesa que hi ha coses que malgrat haver passat vint segles no han canviat. La manipulació de les masses, les declaracions malintencionades de testimonis en els judicis i sobretot la befa a la veritat. En la onversa amb Pilat, Jesús li diu que Ell ha vingut per “donar testimoni de la veritat”. I Pilat li respon amb una pregunta. I, què és la veritat?  El què no sabem és el to de la pregunta de Pilat, Si va ser una pregunta inquisitiva o va ser en to burleta, ridiculitzant la resposta de Jesús.

Cada dia estem rebent informacions contradictòries de diversos fets. Estem en ​l’​època de les “fake news”. I nosaltres ¿com reaccionem?  ¿Intentem escatir on és la veritat? ¿Ens creiem la versió que més ens satisfà?,

I quan es parla de transparència per evitar dubtes i que la veritat resplendeixi ¿Som nosaltres prou transparents?. Jesús va dir que havia vingut per “donar testimoni de la veritat”. Nosaltres, els seus seguidors ¿Som conseqüents amb el seu missatge?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Copyright @ 2024 Secretariat Diocesà d’Apostolat Seglar. Tots el drets reservats

Un web de