DIUMENGE VII DE PASQUA

ASCENSIÓ DEL SENYOR / Cicle A

Solemnitat

Lectura primera Fets 1,1-11

S’enlairà davant d’ells

Lectura dels Fets dels Apòstols

En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la passió, se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del Regne de Déu.

Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant». Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?». Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra».

Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel».

Salm responsorial 46,2-3.6-7.8.9 (R.: 6)

Lectura segona Ef 1,17-23

El feu seure a la seva dreta dalt del cel

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes

Germans, demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l’heretat que ell us dona entre els sants. Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts, i el feu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l’altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud.

Al·leluia Mt 28,19.20

Evangeli Mt 28,16-20

Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra

Acaba l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món».

COMENTARI CATALÀ

El missatge que Jesús donà als seus deixebles, al llarg dels temps, no ha variat gens. Avui dia és molt necessari transmetre el missatge de Déu a tots els pobles. Si donem un cop d’ull al nostre voltant, veurem que Déu no és present en la majoria de les persones. Hem pogut comprovar en aquesta passada Setmana Santa, que els costums i tradicions dels pobles estan molt arrelats en algunes contrades, però realment aquestes manifestacions religioses, converteixen?, són mostres de fe?, qui les veu o participa el commou i l’acosta a la fe cristiana o només tenen una visió d’espectacle folklòric? La fe és un do de Déu, si no parem orella als seus ensenyaments i obrim el cor al seu amor, no ens arribarà el seu missatge. Ell ens va dir “aneu i convertiu tots els pobles” Nosaltres hem agafat el seu relleu, però el dubte és, totes les manifestacions de fe popular, són vàlides per a transmetre el seu llegat o ho hem de fer més seriosament? Per acabar, deixo una pregunta a l’aire, “¿per a convertir els nostres conciutadans, cal preparar-se molt bé teològicament o només predicar amb l’exemple? Que tingueu un bon diumenge!

Salesians Cooperadors

COMENTARIO CASTELLANO

El mensaje que Jesús dio a sus discípulos, a lo largo de los tiempos, no ha variado nada. Hoy en día es muy necesario transmitir el mensaje de Dios a todos los pueblos. Si damos un vistazo a nuestro alrededor, veremos que Dios no está presente en la mayoría de las personas. ¿Hemos podido comprobar en esta pasada Semana Santa, que las costumbres y tradiciones de los pueblos están muy arraigados en algunas comarcas, pero realmente estas manifestaciones religiosas, ¿convierten?, ¿son muestras de fe?, ¿quién las ve o participa lo conmueve y lo acerca a la fe cristiana o solo tienen una visión de espectáculo folclórico? La fe es un don de Dios, si no estamos atentos a sus enseñanzas y abrimos el corazón a su amor, no nos llegará su mensaje. Él nos dijo “id y convertid todos los pueblos” Nosotros hemos cogido su relevo, pero la duda es, ¿todas las manifestaciones de fe popular, son válidas para transmitir su legado o lo tenemos que hacer más seriamente? Para acabar, dejo una pregunta al aire, “¿para convertir nuestros conciudadanos, hay que prepararse muy bien teológicamente o solo predicar con el ejemplo? ¡Que tengáis un feliz domingo!

Salesians Cooperadors

__________________________________________

DIUMENGE II DE PASQUA: OCTAVA DE PASQUA / Cicle A

Evangeli Jo 20,19-31

Vuit dies més tard, Jesús entrà

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas».

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».

Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

COMENTARI CATALÀ

A la lectura d’aquest diumenge es presenta la diferència que hi ha entre creure o no en la resurrecció.

Abans de la trobada dels deixebles amb el Ressuscitat, es descriu una situació de foscor, desorientació i absència de sortides (al capvespre, portes tancades, por). En aquest context, la fe, si n’hi ha, no té sentit.

L’aparició de Jesús Ressuscitat capgira la situació: Ell aporta alegria i pau profundes, fruit de l’Esperit que els transmet. Aquesta alegria i pau no es poden contenir i senten la necessitat de comunicar-les: així, els deixebles han esdevingut apòstols, que no tenen por de proclamar la bona notícia, i aquesta es converteix en anunci jubilós (“Hem vist el Senyor”) .

L’episodi de Tomàs conté, així mateix, un altre missatge: no tots veurem amb els ulls físics el Ressuscitat, però serem feliços, tindrem alegria i pau, quan el vegem amb els ulls de l’Esperit. I aquest missatge es converteix, així, en la darrera benaurança: la fe, la confiança en Déu sense proves cridaneres, és una felicitat, un regal que hem de cultivar i practicar.

Per tant, ens hem de plantejar quina és la nostra situació com a cristians: sentim l’alegria profunda de veure el Ressuscitat o, al contrari, vivim a les tenebres i la por? Sentim la necessitat d’anunciar-ho als que ens envolten?

Salesians Cooperadors

COMENTARIO CASTELLANO

En la lectura de este Domingo se presenta la diferencia que existe entre creer o no en la resurrección.

Antes del encuentro de los discípulos con el Resucitado, se describe una situación de oscuridad, desorientación y ausencia de salidas (al anochecer, puertas cerradas, miedo). En este contexto, la fe, si existe, no tiene sentido.

La aparición de Jesús Resucitado da la vuelta a la situación: Él aporta alegría y paz profundas, fruto del Espíritu que les transmite. Esta alegría y paz no se pueden contener y sienten la necesidad de comunicarlas: así, los discípulos se han convertido en apóstoles, que no tienen miedo de proclamar la buena noticia, y ésta se convierte en anuncio jubiloso (“Hemos visto al Señor”).

El episodio de Tomás contiene, asimismo, otro mensaje: no todos vamos a ver con los ojos físicos al Resucitado, pero seremos felices, tendremos alegría y paz, cuando le veamos con los ojos del Espíritu. Y este mensaje se convierte, así, en la última bienaventuranza: la fe, la confianza en Dios sin pruebas llamativas, es una dicha, un regalo que hemos de cultivar y practicar.

Por tanto, debemos plantearnos cuál es nuestra situación como cristianos: ¿sentimos la alegría profunda de ver al Resucitado o, por el contrario, vivimos en las tinieblas y el miedo? ¿Sentimos la necesidad de anunciarlo a los que nos rodean?

Salesians Cooperadors

____________________________________________

DIUMENGE IV DE QUARESMA / Cicle A

Evangeli Jo 9,1-41

Anà a Siloè, s’hi rentà i tornà veient-hi

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. Els deixebles li preguntaren: «Rabí, qui va pecar, que naixés cec aquest home, ell o els seus pares?». Jesús contestà: «Això no ha estat perquè vagi pecar ni ell ni els seus pares; és perquè en ell es revelin les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent les obres del qui m’ha enviat. La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar. Mentre soc en el món soc la llum del món».

Dit això escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloè». Aquest nom significa «enviat». Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?». Uns responien: «Sí, que és ell». Altres deien: «No és pas ell; és un que s’hi assembla». Ell digué: «Sí, que el soc».

Llavors li preguntaren: «Com se t’han obert, els ulls?». Ell contestà: «Aquell home que es diu Jesús va fer una mica de fang, me’l va estendre sobre els ulls i em va dir que anés a rentar-me a Siloè. Hi he anat i, així que m’he rentat, hi he vist». Li digueren: «On és?». Respongué: «No ho sé».

Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig». Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu». Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?». I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?». Ell contestà: «Que és un profeta».

Els jueus no volien creure que aquell home hagués estat cec i ara hi pogués veure, fins que van cridar els seus pares per dir-los: «Aquest és el vostre fill que, segons vosaltres, va néixer cec? Com és, doncs, que ara hi veu?». Els seus pares respongueren: «Nosaltres sabem de cert que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran i ell mateix us donarà raó del que li ha passat». Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que ja llavors havien acordat excloure de la sinagoga tothom qui reconegués que Jesús era el Messies; per això van dir que el seu fill ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix.

Llavors cridaren altra vegada aquell home que havia estat cec i li digueren: «Dona glòria a Déu reconeixent la veritat: nosaltres sabem que aquest home és un pecador». Ell contestà: «Que sigui un pecador, a mi no em consta. Només em consta una cosa: jo, que era cec, ara hi veig». Ells insistiren: «Digues què t’ha fet per obrir-te els ulls». Respongué: «Ja us ho he dit i no n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? És que també us voleu fer seguidors d’ell?». Li contestaren en un to insolent: «Ets tu qui t’has fet seguidor d’ell. Nosaltres som seguidors de Moisès. De Moisès, sabem que Déu li va parlar, però d’aquest, ni sabem d’on és». L’home els contestà: «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d’on és, però a mi, m’ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i compleixen la seva voluntat. D’ençà que el món existeix, no s’ha sentit dir mai que ningú hagi obert els ulls a un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no tindria poder per a fer res».

Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?». I el van excloure de la sinagoga.

Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l’home?». Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?». Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu». Li diu ell: «Hi crec, Senyor». I l’adorà.

Jesús afegí: «És per fer un judici que jo he vingut en aquest món: perquè els qui no hi veien, hi vegin, i els qui hi veien, es tornin cecs». Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: «Així voleu dir que nosaltres també som cecs?». Jesús els contestà: «Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa».

COMENTARI CATALÀ

Avui, IV Diumenge de Quaresma, l’evangeli ens parla d’un home, cec de naixement, a qui Jesús torna la vista. Aquell home es troba amb Jesús, que “l’envia” a la piscina de Siloé. La trobada li transforma totalment la vida i el món que l’envolta, el fa sortir de la foscor.

La llum de la fe el fa lliure i li permet sortir de les tenebres on era tancat. Però a l’evangeli trobem també altres actituds davant la crida de Jesús, no tothom vol creure que aquesta transformació sigui causada per Jesús, no tothom vol rebre la llum de Crist. Hi ha qui, com els pares, per por, se’n desentén, no vol enfrontar-se als fariseus, no vol sortir de la seva comoditat. Els fariseus, no volen escoltar a qui els dona testimoni, no volen reconèixer el veritable miracle i només se centren a mantenir la seva llei, es queden en la superficialitat, ells sí que estan veritablement cecs!

I nosaltres, quina d’aquestes actituds prenem? La nostra ha de ser l’opció de l’home cec, hem d’escoltar Jesús que ens crida i deixar-nos il·luminar per la seva llum, que ha de transformar les nostres vides, que ens traurà de la nostra foscor. Quan acollim Jesús, quan acceptem i reconeixem el nostre pecat i ens impliquem per canviar la nostra vida, llavors passem de les tenebres a la llum de la fe.

Com ens diu Sant Pau a la segona lectura “En altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum”. Deixem-nos doncs il·luminar per Jesús, que ell obri els ulls i la seva llum transformi les nostres vides perquè també nosaltres puguem ser llum.

Salesians Cooperadors

COMENTARIO CASTELLANO

Hoy, IV Domingo de Cuaresma, el evangelio nos habla de un hombre, ciego de nacimiento, a quién Jesús vuelve la vista. Aquel hombre se encuentra con Jesús, que “lo envía” a la piscina de *Siloé. El encuentro le transforma totalmente la vida y el mundo que lo rodea, lo hace salir de la oscuridad. La luz de la fe lo hace libre y le permite salir de las tinieblas donde era cerrado.

Pero al evangelio encontramos también otras actitudes ante el llamamiento de Jesús, no todo el mundo quiere creer que esta transformación sea causada por Jesús, no todo el mundo quiere recibir la luz de Cristo. Hay quién, como los padres, por miedo, se desentiende, no quiere enfrentarse a los fariseos, no quiere salir de su comodidad. Los fariseos, no quieren escuchar a quién les da testimonio, no quieren reconocer el verdadero milagro y solo se centran en mantener su ley, se quedan en la superficialidad, ¡ellos sí que están verdaderamente ciegos!

Y nosotros, ¿cuáles de estas actitudes tomamos? La nuestra, tiene que ser la opción del hombre ciego, tenemos que escuchar Jesús que nos grita y dejarnos iluminar por su luz, que tiene que transformar nuestras vidas, que nos sacará de nuestra oscuridad. Cuando acogemos Jesús, cuando aceptamos y reconocemos nuestro pecado y nos implicamos para cambiar nuestra vida, entonces pasamos de las tinieblas a la luz de la fe.

Cómo nos dice Santo Pablo a la segunda lectura “En otro tiempo vosotros erais oscuridad, pero ahora que estáis en el Señor, sois luz”. Dejémonos pues iluminar por Jesús, que él abre nuestros ojos y su luz transforme nuestras vidas porque también nosotros podamos ser luz.

Salesians Cooperadors

 _____________________________________

DIUMENGE VII DURANT L’ANY / Cicle A

Evangeli Mt 5,38-48

Estima els enemics

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que, als antics, els van dir: “Ull per ull, dent per dent”. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.

Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dona a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar.

Ja sabeu que van dir: “Estima els altres”, però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d’extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial».

COMENTARI CATALÀ

Jesús fa referència a la llei del Talió, considerada pels jueus una llei de resposta justa davant d’un greuge o mal rebut, ja que no permetia tornar més mal o més greuge que el rebut (Ull per ull, i dent per dent).

Però Jesús l’anomena per anar més enllà. Ell busca la perfecció i vol que nosaltres també aspirem a ser perfectes ( Sigueu perfectes com és perfecta el vostre Pare celestial ).

Així ens fa tot una sèrie de reflexions i de pautes a seguir per mirar d’aconseguir aquesta perfecció que Ell fa seva.

Així, ens parla del pacifisme, de la resposta de l’amor, de la no violència, de la generositat envers el proïsme, del compromís en l’amor envers els altres.

Més tard, Ell mateix ens dirà: (Un nou manament us dono, estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat).

Salesians Cooperadors

COMENTARIO CASTELLANO

Jesús hace referencia a la ley del Talión, considerada por los judíos una ley de respuesta justa ante un agravio o mal recibido, puesto que no permitía devolver más mal o más agravio que el recibido (Ojo por ojo, y diente por diente).

Pero Jesús lo nombra para ir más allá. Él busca la perfección y quiere que nosotros también aspiremos a ser perfectos ( Sed perfectos como es perfecto vuestro Padre celestial ).

Así, nos ofrece toda una serie de reflexiones y de pautas a seguir para intentar conseguir esta perfección que Él hace suya.

Así, nos habla del pacifismo, de la respuesta del amor, de la no violencia, de la generosidad al prójimo, del compromiso en el amor hacia los demás.

Más tarde, Él mismo, nos dirá: (Un nuevo mandamiento os doy, amáos los unos a los otros como yo os he amado).

Salesians Cooperadors

______________

COMENTARI

Els darrers diumenges hem estat llegint el relat del Sermó de la Muntanya que Mateu expressa tan bellament en el capítol 5 del seu evangeli. Fa quatre diumenges ens deixàvem impactar per la crida de Jesús des de dalt de la muntanya a ser feliços nou vegades: una proclamació que esdevenia provocadora i esperançada alhora. Darrerament se’ns convidava a ser sal i llum: a viure, doncs, amb entusiasme, amb ànims i amb plena confiança la nostra vocació. Avui, al final del capítol, Mateu rebla el clau i capta la nostra atenció amb aquella fórmula discursiva… “ja sabeu que als antics els van dir...” Doncs “jo us dic...” Si ens pensàvem que Jesús havia vingut a abolir la llei antiga, ara ens indica que la nova llei és encara més exigent. No és la lletra de la llei i el seu compliment el que fa que es manifesti el Regne de Déu, Ho sabem prou. És l’esperit que la inspira el que li confereix el veritable sentit. Quan som capaços de buscar l’esperit de la llei avancem en amor i en llibertat. És aleshores quan se’ns fan comprensibles les paraules d’Agustí d’Hipona: “ “Estima i fes el que vulguis. Si calles, callaràs amb amor; si crides, cridaràs amb amor; si perdones, perdonaràs amb amor. Si tens l’amor ben arrelat en tu, cap altra cosa excepte l’amor serà el teu fruit”.” Més endavant Jesús també ens dirà: les guineus tenen caus i els ocells nius, però el Fill de l’home no té on reposar el seu cap… (Mt 8, 20) Jesús ens capbussa en la profunditat i en l‘exigència del seu seguiment. No hi a repòs per a qui busca estimar. Acaba el capítol 5: “Sigueu perfectes, com ho és el vostre Pare del cel”.

Jesús, Crist de misericòrdia,

Com podria complir jo l’exigència d’aquesta indicació? Quina perfecció em demanes? La bondat? L’amor? Que estimi sense mesura? Si mesuro les meves capacitats m’entristeixo i m’enfonso. Però quan recupero la confiança en Tu, la serenor, sento la teva mirada misericordiosa, encoratjadora, que m’omple de força i de decisió… Poso la meva vida a les teves mans. Amb Tu, ho puc tot! Avui amb el salmista goso dir: “Beneeix el Senyor, ànima meva, del fons del cor beneeix el seu sant nom. Beneeix el Senyor, ànima meva, no t’oblidis mai dels seus favors.”

 Jaume Casassas i Pons

____________________________________________

DIUMENGE II DURANT L’ANY / Cicle A

Evangeli Jo 1,29-34

Mireu l’Anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Joan veié que Jesús venia i digué: «Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món. És aquell de qui jo deia: Després de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia. Jo no sabia qui era, però vaig venir a batejar amb aigua perquè ell es manifestés a Israel». Després Joan testificà: «He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Jo no sabia qui era, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: «Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa és el qui bateja amb l’Esperit Sant». Jo ho he vist, i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu».

___________________

COMENTARI català

 Aquest text mostra una situació posterior a l’escena de diumenge passat, en què assistíem al començament de l’activitat missionera de Jesús, el seu Baptisme. Aquí, Joan Baptista ens fa un anunci del Messies, que es converteix en una presentació inicial mitjançant el seu testimoniatge personal, i que remet a les profecies d’Isaïes; abans que puguem veure Jesús “ungit per l’Esperit del Senyor” i proclamant “l’alliberament dels captius”.

Per això utilitza una expressió coneguda: “l’Anyell de Déu que treu el pecat del món”. La figura del be remet immediatament al “xai pasqual”, la sang del qual a la nit de Pasqua a Egipte havia lliurat als seus pares esclaus de l’acció de l’àngel exterminador.

El Baptista intueix el destí de Jesús: un dia seria immolat com aquell xai, i la seva sang traurà a les forces del mal la capacitat de fer mal. El seu sacrifici lliurarà l’home del pecat i de la mort, com ja havia profetitzat Isaïes.

A més, comprovem que el Baptista, ple de passió, vol anunciar amb força aquesta notícia: “Jo ho he vist i dono testimoni”.

Seguint aquesta dinàmica estem convidats a fer com Joan el Baptista: trobar en Jesús aquell que ens allibera del “pecat del món”: tot allò que ens limita, ens redueix, les injustícies i desigualtats, fins i tot de la mateixa mort; i, a més, anunciar aquest Anyell de Déu perquè també altres puguin tenir experiència de trobada amb Ell i ser al seu torn alliberats.

Salesians Cooperadors

COMENTARI castellà

Este texto muestra una situación posterior a la escena del pasado domingo, en la que asistíamos al comienzo de la actividad misionera de Jesús, su Bautismo. Aquí, Juan el Bautista nos hace un anuncio del Mesías, que se convierte en una presentación inicial mediante su testimonio personal, y que remite a las profecías de Isaías; antes de que podamos ver a Jesús “ungido por el Espíritu del Señor” y proclamando la “liberación de los cautivos”.

Para ello utiliza una expresión conocida: “el Cordero de Dios que quita el pecado del mundo”. La figura del cordero remite inmediatamente al “cordero pascual”, cuya sangre en la noche de Pascua en Egipto había librado a sus padres esclavos de la acción del ángel exterminador.

El Bautista intuye el destino de Jesús: un día sería inmolado como aquel cordero, y su sangre quitará a las fuerzas del mal la capacidad de hacer daño. Su sacrificio librará al hombre del pecado y de la muerte, como ya había profetizado Isaías.

Además, comprobamos que el Bautista, lleno de pasión, quiere anunciar con fuerza esta noticia: “Yo lo he visto y doy testimonio”.

Siguiendo esta dinámica estamos invitados a hacer como Juan el Bautista: encontrar en Jesús aquel que nos libera del “pecado del mundo”: todo aquello que nos limita, nos reduce, las injusticias y desigualdades, incluso de la misma muerte; y, además, anunciar a este Cordero de Dios para que también otros puedan tener experiencia de encuentro con Él y ser a su vez liberados.

Salesians Cooperadors

____________________________________________

DIUMENGE IV D’ADVENT / Cicle A

Evangeli Mt 1,18-24

Jesús naixerà de Maria, l’esposa de Josep, fill de David

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble». Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres. Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa.

COMENTARI CATALÀ

 Avui la litúrgia de la Paraula ens convida a considerar i admirar la figura de sant Josep, un home veritablement bo. De Maria, la Mare de Déu, s’ha dit que era la beneïda entre totes les dones . De Josep s’ha escrit que era un home just.

Tots devem al Déu Pare Creador la nostra identitat individual com a persones fetes a la seva imatge i semblança, amb llibertat real i radical. I amb la resposta a aquesta llibertat podem donar glòria a Déu, com es mereix o, també, fer de nosaltres quelcom no grat als ulls de Déu.

No dubtem que Josep, amb la seva feina, amb el seu compromís en els seus entorns familiar i social es va guanyar el “Cor” del Creador, tot considerant-lo com a home de confiança en la col·laboració a la Redempció humana per mitjà del seu Fill fet home com nosaltres. Entre altres aspectes destaca el seu silenci, amarat de contemplació del misteri de Déu, amb una plenitud de fe i amb una actitud de total disponibilitat envers la voluntat de divina.

Aprenguem, doncs, de sant Josep la seva fidelitat, provada ja des de l’inici i el seu bon acompliment en la resta de la seva vida, unida estretament a Jesús i a Maria.

Salesians Cooperadors

COMENTARI CASTELLÀ

Hoy la liturgia de la Palabra nos invita a considerar y admirar la figura de san José, un hombre verdaderamente bueno. De María, la Virgen María, se ha dicho que era la bendita entre todas las mujeres. De José se ha escrito que era un hombre justo.

Todos debemos al Dios Padre Creador nuestra identidad individual como personas hechas a su imagen y semejanza, con libertad real y radical. Y con la respuesta a esta libertad podemos dar gloria a Dios, como merece o, también, hacer de nosotros algo no grato a los ojos de Dios.

No dudamos de que José, con su trabajo, con su compromiso en sus entornos familiar y social se ganó el “Corazón” del Creador, considerándolo como hombre de confianza en la colaboración en la Redención humana por medio de su Hijo hecho hombre como nosotros. Entre otros aspectos destaca su silencio, empapado de contemplación del misterio de Dios, con una plenitud de fe y con una actitud de total disponibilidad hacia la voluntad de divina.

Aprendamos, pues, de san José su fidelidad, probada ya desde el inicio y su buen desempeño en el resto de su vida, unida estrechamente a Jesús ya María.

Salesians Cooperadors

 ____________________________________________

Diumenge XXXIV de durant l’any

SOLEMNITAT DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST,

REI DE TOT EL MÓN/ Cicle C

Evangeli Lc 23,35-43

Senyor, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien: «Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit». Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: «Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix». Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «El rei dels jueus».

Un dels criminals penjats a la creu també li deia insultant-lo: «No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres». Però l’altre, renyant-lo, li respongué: «Tu, que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal». I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne». Jesús li respongué: «T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís».

meus».

___________________________________

COMENTARI català

Aquest any cristià acaba amb la solemnitat de Crist Rei, tot un símbol de la plenitud i del reconeixement que Jesús es mereix.

Es diu que el van crucificar per declarar-se Rei i Fill de Déu, per això pengen a la part alta de la creu el motiu de la condemna: Jesús Natzarè Rei dels jueus (INRI). Per què aquest títol, Rei dels jueus, no correspon amb el que va ser realment la història de Jesús, i quina història més captivadora per a nosaltres, els seus seguidors!.

Jesús va crear una situació sorprenent a la societat del seu temps, les pecadores i pecadors no fugen d’ell, al contrari, se senten atrets per la seva persona i el seu missatge, menjava amistosament amb ells, els alleuja de les seves penes, els fa veure que Déu no és el jutge sever i rigorós de què parlaven amb tanta seguretat aquells mestres que ocupaven els primers seients a les sinagogues i que els excloïen de la seva vida.

Jesús coneix bé el cor del Pare, Déu entén els pecadors, ofereix el seu perdó, la seva acollida, els va guarint per dins, els allibera de la vergonya i la humiliació, els torna l’alegria de viure. Jesús no parla com a rei dels jueus, els parla del regne de Déu, un regnat ple de solidaritat, de justícia, de fraternitat, d’amor. En el seu projecte no hi caben termes com a poder, egoisme, orgull, enveja, …aquest és el regne que proclama Jesús.

Davant aquests fets les autoritats jueves veien que el seu poder davant el poble podia perdre credibilitat, que se’ls podia anar en orris el seu poder en comparar la bona notícia que el poble anava rebent de Jesús i van cavil·lant la manera de fer-ho desaparèixer fins que aconsegueixen mitjançant denúncies falses portar-lo a la crucifixió. Els summes sacerdots, els escribes…veien que Jesús s’estava convertint en un perill per a ells. Jesús és crucificat perquè la seva actuació i el seu missatge sacsegen d’arrel aquest sistema organitzat al servei dels més poderosos de la religió del temple.

Al costat de Jesús van crucificar dos malfactors, un l’insultava, l’altre “el bon lladre” increpant-lo li deia: ni tan sols tems tu Déu? I demana a Jesús “recorda’t de mi quan arribis al teu regne”. La resposta de Jesús “avui estaràs amb mi al paradís”.

Que aquesta esperança segueixi vivint al nostre cor cristià.

Armant Villalta

Coordinador Centre Mare Mazzarello

Salesians Cooperadors

 ___________________________________ 

COMENTARI castellà

Este año cristiano termina con la solemnidad de Cristo Rey, todo un símbolo de la plenitud y del reconocimiento que Jesús se merece.

Se dice que lo crucificaron por declararse Rey e Hijo de Dios, por eso cuelgan en lo alto de la cruz el motivo de la condena: Jesús Nazareno Rey de los judíos (INRI). ¿Por qué este título ¿Rey de los judíos no corresponde con lo que fue realmente la historia de Jesús, y ¡qué historia más cautivadora para nosotros, sus seguidores ¡.

Jesús creó una situación sorprendente en la sociedad de su tiempo, las pecadoras y pecadores no huyen de él, al contrario, se sienten atraídos por su persona y su mensaje, comía amistosamente con ellos, les alivia de sus penas, les hace ver que Dios no es el juez severo y riguroso del que hablaban con tanta seguridad aquellos maestros que ocupaban los primeros asientos en las sinagogas y que les excluían de su vida.

Jesús conoce bien el corazón del Padre, Dios entiende a los pecadores, ofrece su perdón, su acogida los va curando por dentro, los libera de la vergüenza y la humillación, les devuelve la alegría de vivir. Jesús no habla como rey de los judíos, les habla del reino de Dios, un reinado lleno de solidaridad, de justicia, de fraternidad, de amor. En su proyecto no caben términos como poder, egoísmo, orgullo, envidia, …ese es el reino que proclama Jesús.

Ante estos hechos las autoridades judías veían que su poder ante el pueblo podía perder credibilidad, que se les podía ir al traste su poder al comparar la buena noticia que el pueblo iba recibiendo de Jesús y van cavilando la manera de hacerlo desaparecer hasta que consiguen a través de denuncias falsas llevarle a la crucifixión. Los sumos sacerdotes, los escribas…veían que Jesús se estaba convirtiendo en un peligro para ellos. Jesús es crucificado porque su actuación y su mensaje sacuden de raíz ese sistema organizado al servicio de los más poderosos de la religión del templo.

Junto a Jesús crucificaron a dos malhechores, uno le insultaba, el otro “el buen ladrón” increpándole le decía ¿ni siquiera temes tú a Dios? Y pide a Jesús “acuérdate de mi cuando llegues a tu reino”. La respuesta de Jesús “hoy estarás conmigo en el paraíso”.

Que esta esperanza siga viviendo en nuestro corazón cristiano.

Armando Villalta

Coordinador Centro Madre Mazzarello.

Salesians Cooperadors

 ____________________________________________

DIUMENGE XXIX DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 18,1-8

Déu farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança: «En una ciutat hi havia un jutge que desconeixia tot temor de Déu i tota consideració als homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: “Feu-me justícia contra aquest home que pledeja contra mi”. El jutge durant molts dies no li’n feia cas, però a la fi pensà: “A mi no em diu res el temor de Déu ni la consideració als homes, però aquesta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més”».

I el Senyor digué: «Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes. I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però quan el Fill de l’home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?».

___________________________________

COMENTARI

 Per què la pregària ens porta a l’esperança? Pregar és confiar en el fet que, d’alguna manera, Déu ens escolta. Pregar és fer-li un lloc al Pare en el nostre interior, fer-lo present, recordar-lo, és a dir: tornar a posar-lo al cor.

Podem pensar que la pregària treballa al nostre cor com l’alfarer quan va donant forma al fang o a l’argilla. Cal amassar el fang fins a conèixer tota la seva composició: … sentir les dureses, les petites pedretes que pot tenir, cal valorar si és necessari posar-li una miqueta d’aigua per tal que agafi millor la forma. Cal estimar i conèixer el fang. Ha de conèixer cada racó per donar-li la forma apropiada. No hi haurà un bon atuell si l’alfarer no coneix el fang amb el qual està fet.

La pregària és això: és la manera amb la qual ens coneixem i ens deixem donar forma. És el pont entre el Pare i nosaltres. Amb la pregària coneixem les nostres febleses, aprenem a perdonar-nos i acceptar-les, per fer de nosaltres allò millor que estem cridats a ser.

La pregària insistent, feta des del silenci, l’obertura, la plena disponibilitat ens porta al bell mig del nostre cor, del nostre ésser més profund.

És ben cert que de vegades ens allunyem de Déu i no preguem, potser tenim por de la nostra feblesa, de la nostra pròpia foscor. Però és justament en aquell moment quan Déu que ens estima, ens està esperant amb els braços oberts i se’ns revela. Mitjançant la pregària, el descobrim com Pare Bo, fa llum de la nostra foscor i ens dóna una mirada nova.

Per què la pregària ens porta a l’esperança? Perquè l’esperança és el regal que ens trobem quan tornem a començar des d’aquesta mirada nova.

Demanem al Senyor que ens doni aquesta mirada nova per ser portadors d’esperança!

Salesians Cooperadors

 Provincia Mare de Déu de la Mercè

___________________________________

COMENTARIO

¿Por qué la oración nos lleva a la esperanza? Orar es confiar en que, de algún modo, Dios nos escucha. Orar es hacerle un sitio al Padre en nuestro interior, hacerlo presente, recordarlo, es decir: volver a ponerlo en el corazón.

Podemos pensar que la oración trabaja en nuestro corazón como el alfarero cuando va dando forma al barro o a la arcilla. Hay que amasar el barro hasta conocer toda su composición: … sentir las durezas, las pequeñas piedrecitas que puede tener, valorar si es necesario ponerle un poquito de agua para que coja mejor la forma. Hay que amar y conocer el barro. Debe conocer cada rincón para darle la forma apropiada. No habrá una buena vasija si el alfarero no conoce el barro con el que está hecho.

La oración es esto: es la manera con la que nos conocemos y nos dejamos dar forma. Es el puente entre el Padre y nosotros. Con la oración conocemos nuestras debilidades, aprendemos a perdonarnos y aceptarlas, para hacer de nosotros lo mejor que estamos llamados a ser.

La oración insistente, hecha desde el silencio, la apertura, la plena disponibilidad nos lleva al centro de nuestro corazón, de nuestro ser más profundo.

Es cierto que a veces nos alejamos de Dios y no oramos, quizás tengamos miedo de nuestra debilidad, de nuestra propia oscuridad. Pero es justamente en ese momento cuando Dios que nos ama, nos está esperando con los brazos abiertos y se nos revela. Mediante la oración, lo descubrimos como Padre Bueno, da luz de nuestra oscuridad y nos da una mirada nueva.

¿Por qué la oración nos lleva a la esperanza? Porque la esperanza es el regalo que nos encontramos cuando volvemos a empezar desde esta mirada nueva.

¡Pidamos al Señor que nos dé esta mirada nueva para ser portadores de esperanza!

Salesians Cooperadors

 Provincia Mare de Déu de la Mercè

___________________________________________

DIUMENGE XXVI DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 16,19-31

Et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals,

però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Hi havia un home ric que anava vestit de porpra i de lli finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava estirat vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar les seves úlceres. El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.

Arribat al país dels morts i estant en un lloc de turments, alçà els ulls, veié de lluny Abraham, amb Llàtzer a la falda, el cridà i li digué: “Abraham, pare meu, apiada’t de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo molt enmig d’aquestes flames”. Abraham li respongué: “Fill meu, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals, però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments. Pensa també que entre nosaltres i vosaltres hi ha una fossa immensa, tant que si algú volgués passar del lloc on soc jo cap on sou vosaltres, no podria, ni tampoc del vostre lloc al nostre”.

El ric digué: “Llavors, pare, et prego que l’enviïs a casa meva. Hi tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també en aquest lloc de turments”. Abraham li respongué: “Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin”. El ric contestà: “No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si anava a trobar-los algú que torna d’entre els morts, sí que es convertiran”. Li diu Abraham: “Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts no es deixarien convèncer”».

___________________________________

COMENTARI

 Igual que el ric, de vegades vivim en la nostra bombolla de comoditat, no volem pensar i comprometre’ns amb els que tenen una situació desfavorida o de necessitat. Preferim mirar a una altra banda.
Només ens recordem del proïsme quan ho necessitem.
El ric no va ser a l’infern per les seves riqueses, sinó perquè va dedicar tota la seva vida a satisfer només i de forma egoista el seu propi jo, en comptes d’haver-la emprat en fer obres de misericòrdia.
El que ens ha estat atorgat, tant a nivell espiritual com material, és per posar-lo al servei dels altres.
Algunes vegades no podrem ajudar materialment, però podem dedicar el nostre temps, donar un somriure, unes paraules d’afecte i amor.
La millor manera de transmetre el missatge de l’Amor de Jesús, és amb el nostre exemple.
Amb el lliurament del nostre temps, temps que és la major riquesa que tenim.

Cooperadors Salesians, grup de Sabadell

____________________________________________

DIUMENGE XXII DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 14,1a.7-14

Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d’un dels principals fariseus. Ells l’estaven observant. Jesús notà que els convidats escollien els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: «Quan algú et convida a un dinar de casament, no et posis al primer lloc: si hi hagués un altre convidat més honorable que tu, vindria el qui us ha convidat a tots dos i et diria: “Cedeix-li el lloc”, i tu hauries d’ocupar el lloc darrer, tot avergonyit. Més aviat quan et conviden ves a ocupar el lloc darrer, i quan entrarà el qui t’ha convidat et dirà: “Amic, puja més amunt”. Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula, perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit».

Després digué al qui l’havia convidat: «Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni altres parents teus, ni veïns rics. Potser ells també et convidarien, i ja tindries la recompensa. Més aviat, quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per recompensar-t’ho, i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos».

 ____________

COMENTARI

Jesús mai està dins la seva zona de confort, sempre surt a l’encontre. En aquest cas, a casa d’un fariseu. A casa d’algú que no pensa com ell. Només amb aquesta primera frase ja en tindríem prou per pensar-hi una estoneta, no trobeu? Quants cops anem a casa d’aquell que no pensa com nosaltres?, quants cops fem “grupets” amb persones que ens cauen bé i no fem l’esforç d’entendre als altres o d’integrar-los en el nostre grup?

Però continua amb una paràbola que fa referència directa al nostre ego, no només per ocupar els primers seients literalment, sinó per a ser protagonistes, per penjar-nos la medalleta, per destacar, per ser reconeguts empesos per una part de la societat que pensa que aquest són els valors a destacar. Els cristians hauríem de predicar amb l’exemple tot el contrari. Que els èxits se’ls emportin els altres i ens donin a nosaltres la feinada!!! “Da mihi animas” deia Sant Joan Bosco; Dóna’m feina Senyor i ja trobaràs per mi la recompensa justa quan ens veiem.

I acaba amb una missió clara: els cristians ens hem de dirigir, de fer festa, no cap a nosaltres mateixos, dins les nostres pròpies i, permeteu-me l’expressió, avorrides comunitats (ja ens coneixem prou i mai passa res d’extraordinari, fins i tot el missatge salvador de Crist és escoltat com a una rutina) si no cap a l’exterior. Ara és feina de cada un descobrir qui són els coixos, els cecs, els pobres i els invàlids a qui anar a cercar i convidar.