DIUMENGE II DE QUARESMA / Cicle A

 

Lectura primera Gn 12,1-4a

Vocació d’Abraham, pare del poble de Déu

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor digué a Abram: «Ves-te’n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que servirà per beneir. Beneiré els qui et beneeixin, però els qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per beneir-se».

Abram se n’anà tal com el Senyor li havia dit.

 

Salm responsorial 32,4-5.18-19.20 i 22 (R.: 22)

 

Lectura segona 2Tm 1,8b-10

Déu ens crida i ens il·lumina

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

Estimat: Tot el que has de sofrir juntament amb l’obra de l’evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dona. Ell ens ha salvat i ens ha cridat a una vocació santa, no perquè les nostres obres ho hagin merescut, sinó per la seva pròpia decisió, per la gràcia que ens havia concedit per Jesucrist abans dels segles, i que ara ha estat revelada amb l’aparició de Jesucrist, el nostre salvador, que ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la Bona Nova de l’Evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat.

 

Vers abans de l’evangeli

 

Evangeli Mt 17,1-9

La seva cara es tornà resplendent com el sol

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por». Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts.

 

 

COMENTARI

 

“La seva cara es tornà resplendent com el sol”

 

Avui celebrem el Segon Diumenge de Quaresma. 

L’Evangeli ens descriu com Jesús, amb alguns dels seus deixebles, va a una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. A la Bíblia, la muntanya és un lloc de trobada amb el Misteri. Abraham, Moisés, Elies i també Jesús, experimenten al Déu desconcertant i desbordant que arriba a ells, més enllà de les seves expectatives.

Jesús puja a la muntanya a pregar, i en el silenci, ressona la Paraula més vertadera: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit”, la Paraula que posa nom a la seva identitat.

Podem pregar enmig del soroll i de les preocupacions de cada dia, però el silenci ens endinsa en un món, en el que entrem acompanyats de la pròpia vida i la dels altres, però quedem sols davant del Misteri.

En aquesta trobada, Déu ens regala les mateixes Paraules que va escoltar Jesús. Ens diu “Existeixes, ets estimat per mi” i aquesta Paraula ens transfigura, ens reconeix i ens anomena amb Amor. 

A la vida de Jesús, la muntanya, el silenci, no són llocs d’estada, perquè aquest Amor cerca continuar donant-se en lo quotidià, fins arribà a un total lliurament.

Tant de bo féssim nostra la Vida de Jesús, en aquest temps de quaresma.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

 

 

________________________________________

 

 

 

 

 

 

DIUMENGE V DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 5,13-16

Vosaltres sou la llum del món

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.

Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel».

______________________________

 COMENTARI

 “Vosaltres sou la llum del món”

L’Evangeli d’avui ens fa saber, el que Jesús va dir als seus deixebles  “vosaltres sou la sal del món” i aquesta és la missió del cristià, ser sal en el món, assaonar el que és insípid, fer agradable la vida a la gent de l’entorn, alleugerir el dolor de qui pateix, tenir tal ànim que doni vida a tot el que es toca. La sal cauteritza el que fa mal i preserva de la corrupció, així han de ser els seguidors de Jesús.

L’Evangeli també fa esment a la llum del món, tots necessitem la Llum, que a traves del Crist ens dóna Déu i al mateix temps, el cristià ha d’espargir-la arreu on vagi, no es pot amagar la llum, ja que és esplendorosa. A molta gent, li cal la claror que el cristià pot donar-li.

Necessitem la Sal per donar gust, i la Llum per il·luminar, dos elements molts necessaris per fer més alegre i satisfactòria la vida de tots. Podem demanar en la nostra pregària, que volem ser Sal i Llum per a qui ho necessiti, i així ajudar i glorificar al nostre Pare del cel.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

__________________________________________    

DIUMENGE II D’ADVENT / Cicle A

Evangeli Lc 2,16-21

Trobaren Maria i Josep amb el nen. Passats vuit dies, li posaren el nom de Jesús

Lectura de l’evangeli segons sant lluc

En aquell temps, els pastors anaren a Betlèhem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.

Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.

Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo, li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.

 

 ____________________

COMENTARI

 

“Trobaren Maria i Josep amb el nen. Passats vuit dies, li posaren el nom de Jesús”

Comencem un Nou Any i tots ens desitgem felicitat i prosperitat, tenim projectes i esperances noves, volem Pau a tot el món i no guerres.

Avui la litúrgia ens convida a fer memòria de la maternitat de María. El Fill anunciat, el troben els pastors en una menjadora, enmig de contratemps provocats per l’Emperador. Quants infants avui neixen envoltats de dificultats. Però María deixa que el Misteri reposi, va descobrint els plans de Déu, medita i ho guarda tot en el seu cor.

Els pastors es fien, van, veuen i tornen glorificant i lloant Déu, tots quedaven meravellats d’allò que els contaven els pastors.

Demanem al Senyor les seves benediccions i meravelles, sobre totes les persones i les seves realitats.

Molt Bon Any a tothom.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

____________________________________

DIUMENGE II D’ADVENT / Cicle A

 

Evangeli Mt 3,1-12

Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Per aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava així al desert de Judea: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop». És d’ell que deia el profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”». Joan duia una capa de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo de Jerusalem, de tot arreu de la Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.

Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se batejar, els va dir: «Cria d’escurçons, qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s’acosta? Demostreu amb fets que us voleu convertir. No visqueu refiats pensant que sou fills d’Abraham, que Déu pot donar fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres, i ja sabeu que l’arbre que no dona bons fruits és tallat i llençat al foc. Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu, però el qui ve després de mi és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d’aguantar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el seu blat, l’entrarà al graner, però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga».

_____________

COMENTARI

 

“Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”

Avui l’Església celebra el II Diumenge d’Advent. Al·leluia! Al·leluia!

L’Evangeli és pregoner, Joan el Baptiste, va ser enviat per batejar Jesucrist i proclamar la seva vinguda, era  necessari que Jesucrist fos anunciat per un altre i no per Ell mateix, ja que els jueus, no li haguessin fet cas. El Baptiste vol enaltir l’excel·lència de Déu i manifestar la seva pròpia humilitat.

Joan el Baptista predicava les bones obres i la fe en Déu, per preparar els cors dels qui l’escoltaven. Ensenyava els camins que porten al Senyor, mitjançant la paraula, que quallés en l’ànima d’ aquelles persones que el seguien.

Joan Baptista és el primer que anuncia el regne de Déu, perquè aquest honor només era pel precursor de Jesucrist. Portava el vestit de pell de camell, senyal de penitència austera. El seu menjar eren llagostes i mel boscana, així qui viu en soledat pot experimentar les necessitats de la vida humana.

Joan el Baptiste, va començar la seva predicació dient “Convertiu-vos, perquè està a prop el Regne  del Cel” “El Regne de Déu, està dins de cadascú” Advent és un temps propici per preparar el cor per la vinguda del Senyor.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

______________________________________   

DIUMENGE XXXII DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 20,27-38

Déu no és Déu de morts, sinó de vius

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà l’esposa? Perquè tots set s’hi havien casat».

Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció són iguals que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isahac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè, per a ell tots viuen».

 _______________ 

COMENTARI

 “Déu no és Déu de morts, sinó de vius”

El judaisme del segle I era molt divers, havia molts grups amb diferents ideologies sobre la pròpia fe. Els saduceus eren un grup minoritari, però molt poderós tan econòmicament com socialment. La resurrecció era per ells, un absurd. Ho entenien com un tornar a la vida actual.

En aquest context, li plantejant a Jesús la qüestió de “la dona viuda i els set germans que es casen amb ella sense tenir descendència” Quan mort la dona, pregunten, de quin dels germans serà esposa?

Jesús els respongué que, en el món present, homes i dones es casen, però en la resurrecció dels morts no es casaran, ja no moriran mai més. Moisés ho deixa clar en el passatge de la bardissa, que diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob, per Déu tots viuen.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

_____________________________________    

DIUMENGE XXVII DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 17,5-10

Només que tinguéssiu fe

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe». El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”, us obeiria.

Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l’esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: “Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”».

 _____________________

COMENTARI

 “Només que tinguéssiu fe”

L’Evangeli d’avui, ens diu que els deixebles de Jesús s’adonen de que tenen poca fe, com molts de qualsevol de nosaltres, els costa de creure que Jesús sigui el Messies. A Jesús l’admiraven i estimaven, perquè era servicial, senzill, comunicava un Déu proper i amic. Els deixebles no l’entenien però es fiaven d’Ell i li demanen més fe.

Jesús amb la seva resposta imaginativa de la muntanya que es traslladi al mar, vol parlar de canvis personals i socials, molts dels seguidors de Jesús han fet canvis notables. I de sobta Jesús passa de la imaginació a fets reals. La fe necessita obres i aquestes han de donar preferència als altres. Senyor doneu-nos la fe que fa canviar el nostre cor pel camí del servei als altres.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

______________________________________    

DIUMENGE XXIII DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 14,25-33

Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús anava amb molta gent. Ell es girà i els digué: «Si algú vol venir amb mi i no m’estima més que el pare i la mare, que l’esposa i els fills, que els germans i les germanes, i fins i tot que la pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.

Suposem que algú de vosaltres vol construir una torre. No us asseureu primer a calcular-ne les despeses per veure si teniu recursos per acabar-la? Perquè, si després de posar els fonaments, no podíeu acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se’n i dirien: “Aquest home havia començat a construir, però no pot acabar”. Si un rei vol anar a combatre amb un altre, no s’asseurà primer a deliberar si amb deu mil homes podrà fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veia que no pot, quan l’altre encara és lluny li enviarà delegats a negociar la pau. Així també ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té».

______________________   

COMENTARI

“Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té”

Sembla que sigui un Evangeli mot dur i massa fort, però Jesús no vol que renunciem a tot, sinó que el trobem en tot i que sapiguem trobar-lo en els valors de cada dia, que siguem portadors de pau, no de manera individual, sinó com a comunitat, és la missió que Jesús ens encomana a tots. La pregària ens pot ajudar a tenir aquesta actitud de voler seguir a Jesús.

Jesús ens recomana que ens buidem de tot el que ens separa i dispersa interiorment. A Jesús se’l segueix des de la nostra realitat, ajudant i demanant treure els impediments que ens allunyen d’Ell. Estem cridats a ser un foc que encén altres focs. Senyor ajuda’ns a cuidar l’amor que Jesús ens ha donat, per tal que sigui Jesús, el veritable centre de les nostres vides, i al mateix temps poder-lo espargir en aquest món nostre tan castigat i mancat d’amor.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

______________________________________    

DIUMENGE XIX DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 12,32-48

Estigueu a punt també vosaltres

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s’envelleixin, aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà; allà els lladres no s’hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor hi tindreu el vostre cor.

Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats, que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces per poder obrir la porta tan bon punt trucarà. Feliços els criats que l’amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula, i ell mateix passarà a servir-los d’un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada».

Pere li preguntà: «Senyor, aquesta paràbola, la dieu només per a nosaltres o per a tothom?». El Senyor li respongué: «Qui és l’administrador fidel i prudent, a qui l’amo confia el personal de servei perquè els doni a temps l’aliment que els pertoca? Feliç aquell servent si l’amo, quan arriba, troba que ho fa així: us asseguro que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensava: “El meu amo triga a venir”, i començava a pegar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que ell no sospita i a una hora que ell no sap, i el condemnarà a la pena dels traïdors. L’esclau que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha executat allò que l’amo volia, rebrà de valent. Però el qui, sense saber què volia l’amo, ha fet coses que mereixien assots, rebrà més poc. Tothom exigeix molt d’aquells a qui ha donat molt, tothom reclama més d’aquells a qui ha prestat més».

____________ 

COMENTARI 

“Estigueu a punt també vosaltres”

L’evangeli d’ avui ens diu que els deixebles tenien por, igual que les que tenim tots. Cada persona i cada situació té les seves. Però l’home viu també de l’esperança posada en Jesús, i amb Ell, tot pot resoldre’s.

Jesús dóna llibertat perquè cada ésser, actuï segons la seva consciència, però també insisteix en la fidelitat a Déu i el servei als altres, per això cal estar atent al que es demana a cadascú de diferents maneres, i estar sempre preparats a la crida de Déu.

Jesús es serveix d’un altra petita paràbola sobre la necessitat de la confiança, vigilància, fidelitat i prudència a totes hores, esperant la vinguda del Senyor i ens ensenya que l’acció dels deures i la responsabilitat a fer, va d’acord amb el que ens ha sigut donat.  És Jesús mateix fet servent per nosaltres, qui ens obra les portes del Regne de Déu.

 

 Consol Baldrís,

Institució Teresiana

______________________________________    

DIUMENGE XIV DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 10,1-12.17-20

La pau que li desitgeu reposarà en ell

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s’avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d’aquell lloc: El Regne de Déu és a prop vostre.

Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això: El Regne de Déu és a prop. Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d’aquell poble». Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom». Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l’enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel».

 ___________________________

COMENTARI

 “La pau que li desitgeu reposarà en ell”

L’Evangeli d’avui ens descriu, com Jesús prepara els seus deixebles per a la seva missió. Els envia de dos en dos, fins a setanta dos. El camí és dur, ple de perills, de reptes i d’obstacles. Els deixebles no sempre seran ben rebuts, però Déu actua amb ells. Els deixebles tornen contents i plens d’alegria.

El missatge que Jesús ha confiat als deixebles, és la pau, la justícia, el perdó i la curació, també la Bona Nova de la proximitat del Regne de Déu. Aquest missatge ha estat encomanat a l’Església durant segles. Ara ens toca a nosaltres donar testimoni del Regne de Déu.

 

 Consol Baldrís,

Institució Teresiana

__________________________________________    

DIUMENGE DE PENTECOSTA

Solemnitat

MISSA DEL DIA / Cicle C

 

Evangeli Jo 14,15-16.23b-26

L’Esperit Sant us farà entendre tot el que us he dit

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre.

Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre».

 __________________________________

COMENTARI

 “L’Esperit Sant us farà entendre tot el que us he dit”

 En l’Evangeli d’avui, Jesús se n’adona que els deixebles tenen el cor ple de tristesa, i els vol transmetre confiança i els prepara per la vinguda de l’Esperit Sant, ja que ells mateixos en seran testimonis. 

Jesús els diu, “us dic la veritat, us convé que me’n vagi, perquè si no me’n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me’n vaig, us l’enviaré”, Jesús ha d’ascendir al Pare i alhora romandre entre nosaltres. 

L’Ascensió del Senyor vol dir que el Crist no s’ha allunyat de nosaltres, sinó que es troba prop i en cadascú de nosaltres. Déu abraça i sosté tot el món per sempre, i la nostra esperança es troba en Jesucrist. 

“L’Esperit Sant ens fa fills i filles de Déu. Ens compromet en la mateixa responsabilitat de Déu pel que fa al seu món, a la humanitat sencera. Ens ensenya a mirar el món els altres i nosaltres mateixos amb els ulls de Déu” (Benet XVI) 

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

__________________________________________    

DIUMENGE III DE PASQUA / Cicle C

Evangeli Jo 21,1-19

Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava.

Igual va fer amb el peix

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué: «Me’n vaig a pescar». Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim». Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res.

Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora l’aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?». Li contestaren: «No». Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu». Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor». Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.

Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.

Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?». Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura els meus anyells». Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Pere s’entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo». Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T’ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols». Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi».

 ___________________________  

COMENTARI

 “Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix”

L’Evangeli d’avui ens descriu el treball, que els deixebles fan en la foscor de la nit. Simó Pere pren la iniciativa d’anar a pescar i els altres deixebles el segueixen. Surten a pescar tots junts però no pesquen res. Sense la presencia de Jesús resuscitat, sense el seu alé, i sense la seva paraula orientadora, no hi ha res a fer.

Quan ja clarejava, Jesús es fa present vora l’aigua, però els deixebles no el coneixen. Jesús els hi demana algo per menjar, i no tenen res. Jesús recomana que tirin les xarxes a la dreta de la barca i pescaran. Segueixen les seves instruccions i treuen les xarxes plenes de peix. Jesús els convida a  portar els peixos que han pescat i que s’atansin per esmorzar. Jesús prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de resuscitar d’entre els morts.

Acabant d’esmorzar, Jesús pregunta a Simó Pere:”Simó, m’estimes més que aquests?” Simò li contesta, “Si, Senyor, ja ho sabeu que us estimo”, i aixi, fins a tres vegades li preguntà Jesús, i Pere s’entristí. Jesús coneix les incongruències humanes, tot i així li digué, “Pastura les meves ovelles” i “Vine amb mi”.

Els deixebles, s’havien adonat que la mort i la resurrecció de Jesús, era degut al gran amor que Déu té a tota la humanitat i a l’Univers sencer. Els deixebles són els grans testimonis de la Bona Nova de Jesús, i amb aquella mateixa fe, ens unim tots els que volem seguir el Crist Ressucitat.  ALEL·LUIA !!

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

__________________________________________    

DIUMENGE V DE QUARESMA / Cicle C

Evangeli Jo 8,1-11

Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat,

qe comenci a tirar pedres

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn, i ell, assegut, els ensenyava. Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?». Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint amb la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres». Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemnat?». Ella contestà: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més».

______________________________________

 COMENTARI

 “Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat,

que comenci a tirar pedres”

Avui celebrem el V Diumenge de Quaresma, temps de reflexió i discerniment. 

Aquest Evangeli ens mostra una dona sorpresa en adulteri i ningú s’atreveix a defensar-la. Els seus acusadors estan disposats a fer callar violentament a qui s’atreveixi ajudar-la i per això la porten a Jesús per fer-lo caure en una trampa. En l’època de Jesús, es discutia en el judaisme, la validesa de la disposició de la llei. Davant d’això, Jesús decideix anar a favor de la dona adultera i perdonar-la sense condicions. 

Jesús perdona incondicionalment, oblida el passat i dona noves oportunitats per començar de nou, ho va fer amb la dóna de l’Evangeli i ho fa amb cada un de nosaltres cada dia. Quan l’estimació ens abraça, és una gran forca que ens impulsa a seguir endavant, malgrat les dificultats que puguem tenir. 

Una trobada amb Jesús, sempre és una experiència de vida. Ell mateix ho va dir “Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida”

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana