DIUMENGE 18 DE SETEMBRE – XXV DURANT L’ANY / Cicle C

DIUMENGE XXV DURANT L’ANY / Cicle C

 

Lectura primera Am 8,4-7

Contra els qui «compren amb diners gent necessitada»

Lectura de la profecia d’Amós

 

Salm responsorial 112,1-2.4-6.7-8 (R.: 1a i 7b)

 

Lectura segona 1Tm 2,1-8

Feu pregàries per tots els homes a Déu, que vol que tots se salvin

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu

 

Al·leluia 2C 8,9

 

Evangeli Lc 16,1-13

No podeu servir Déu i les riqueses

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

 

En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: «A un home ric li van denunciar que el seu administrador malversava els seus béns. Ell el cridà i li digué: “Què és això que sento dir de tu? Dona’m comptes de la teva administració: d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns”. L’administrador va pensar: “Què podré fer, ara que el meu amo em despatxa de l’administració? Per cavar, no tinc prou força; anar a captar em fa vergonya. Ja sé què he de fer per trobar qui em vulgui a casa seva quan perdré l’administració”.

I cridà un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: “Quant deus al meu amo?” Ell li contestà: “Cent bidons d’oli”. Li digué: “Aquí tens el teu rebut. Seu de pressa i escriu-ne un que digui cinquanta”. A un altre li digué: “I tu, quant deus?” Li contestà: “Cent sacs de blat”. Li diu: “Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta”».

I aquest administrador de riquesa enganyosa, el Senyor el lloà així: «Ha estat prudent, perquè, en el tracte amb els homes de la seva mena, els homes del món són més prudents que els fills de la llum.

I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobeu qui us rebi eternament a casa seva.

L’home que és fidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor, i l’home infidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor. Per això, si no fóssiu fidels en l’administració de les riqueses enganyoses, qui us confiaria les riqueses veritables? Si no fóssiu fidels en les riqueses que són d’un altre, qui us confiaria les que de dret us corresponen? Ningú no pot servir dos amos: si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses».

 

___________________________________

 

COMENTARI

 

L’evangelista provoca la nostra reflexió, perquè ens qüestionem:

  • Quin grau de confiança i seguretat posem en els nostres béns materials i riqueses?
  • Fem ús d’ells sense afecció, sabent renunciar quan veiem a una altra persona més necessitada,

o més aviat són les coses les que, de manera molt subtil, ens esclavitzen?

També desitja treure-li importància als béns materials amb l’exemple d’astúcia del administrador que es trobava entre les dues decisions.

El seu acomiadament es pot interpretar com a símbol del judici final, de la decisió fonamental de la nostra vida:

  • Com pretenc viure la meva vida?
  • Quan mori, què em portaré amb mi?

L’evangelista pretén que relativitzem la nostra relació amb les riqueses. Insisteix que el principal cap de les riqueses és compartir-les amb els altres, especialment amb els més necessitats.

Els béns materials i les riqueses es poden convertir fàcilment en el nostre senyor, en un tirà que controli la nostra vida.

És incompatible amb servir a Déu, que té un significat completament oposat. Perquè Ell vol per a nosaltres una vida lliure de lligams materials i amb una aptitud de servei als nostres semblants, una vida autèntica.

No es pot servir dos senyors; A qui serveixes tu?

 

Salesians Cooperadors16

 Provincia Mare de Déu de la Mercè

 

_______________________________________________  

 

 

 

 

DIUMENGE XXI DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 13,22-30

Vindrà gent d’orient i d’occident i s’asseuran a la taula en el Regne de Déu

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

 

En aquell temps, Jesús, tot fent camí cap a Jerusalem, passava per viles i pobles i ensenyava. Algú li preguntà: «Senyor, són pocs els qui se salven?». Ell contestà: «Correu, mireu d’entrar per la porta estreta, perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran.

Després que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta, de fora estant començareu a trucar i direu: “Senyor obriu-nos”. Ell us respondrà: “No sé d’on sou”. Llavors començareu a dir-li: “Menjàvem i bevíem amb vós i ensenyàveu pels nostres carrers”. Ell us respondrà: “No sé d’on sou. Lluny de mi, tots vosaltres que obràveu el mal”.

Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents quan veureu Abraham, Isahac i Jacob amb tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. I vindrà gent d’orient i d’occident, del nord i del sud i s’asseuran a taula en el Regne de Déu. Mireu, ara són darrers els qui llavors seran primers, i són primers els qui llavors seran darrers».

 

___________________________________

 

COMENTARI CATALÀ

 

En l’evangeli d’avui, Jesús parla gairebé tota l’estona. Només hi ha una frase que la diu algú anònim. Me l’aplico, doncs, a mi mateix. Tanco els ulls i m’imagino preguntant-li a Jesús: “Senyor, són pocs els qui se salven?”

I Jesús em respon de forma diversa.

Per una banda, diu que la salvació no ve per la pertinença a un poble o a una religiositat. En concret em diu que “menjar i beure amb Ell o escoltar la seva Paraula” (estic pensant que jo sóc dels qui l’escolten i mengen amb ell a la missa dels diumenges) no és garantia per a que jo sigui fidel seguidor seu.

Per altra banda, em diu que la Salvació és el gran regal que Déu vol oferir a tota la humanitat. “Vindran de totes les nacions” diu la primera lectura. I “vindrà gent dels 4 punts cardinals a seure a la taula del Regne” diu Jesús. Per tant, la resposta és òbvia: si depèn de Déu, tothom està salvat.

M’avergonyeixo de la pregunta feta. Denota que no sé veure a la gent segons els criteris de Déu i, per això, classifico les persones (avui en salvades i condemnades). I Jesús em corregeix (2a lectura): no tinguis una mirada tan estreta.

Edith Stein deia: “L’eucaristia és deixar que Déu entri en mi per a superar la meva estretor”. Això desitjo en mi,  per a l’eucaristia d’avui!

Salesians Cooperadors

 

___________________________________

 

COMENTARI CASTELLÀ

 

En el evangelio de hoy, Jesús habla casi todo el rato. Sólo hay una frase que la dice

alguien anónimo. Me lo aplico, pues, a mí mismo. Cierro los ojos y me imagino preguntándole a Jesús: “Señor, ¿son pocos los que se salvan?”

Y Jesús me responde de forma diversa.

Por un lado, dice que la salvación no viene por la pertenencia a un pueblo o a una religiosidad. En concreto me dice que “comer y beber con Él o escuchar su Palabra” (estoy pensando que yo soy de quienes le escuchan y comen con él en la misa de los domingos) no es garantía para que yo sea fiel seguidor suyo.

Por otra parte, me dice que la Salvación es el gran regalo que Dios quiere ofrecer a toda la humanidad. “Vendrán de todas las naciones” dice la primera lectura. Y “vendrá gente de los 4 puntos cardinales a sentarse en la mesa del Reino” dice Jesús. Por tanto, la respuesta es obvia: si depende de Dios, todo el mundo está salvado.

Me avergüenzo de la pregunta hecha. Denota que no sé ver a la gente según los criterios de Dios y, por eso, clasifico a las personas (hoy en salvadas y condenadas). Y Jesús me corrige (2a lectura): no tengas una mirada tan estrecha.

Edith Stein decía: “La eucaristía es dejar que Dios entre en mí para superar mi

estrechez”. ¡Esto deseo en mí, para la eucaristía de hoy!

 

Salesians Cooperadors

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

_______________________________________________ 

 

 

 

 

DIUMENGE XVI DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 10,38-42

Marta l’acollí. Maria ha escollit la millor part

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no us fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m’ajudi». El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa».

 

___________________________________

 

COMENTARI CATALÀ

 

L´evangeli d´aquest diumenge ens presenta Jesús a casa de Marta i Maria. Marta afanyada per fer coses, Maria escoltant el Senyor. Marta protesta, i Jesús li respon: Maria ha escollit la millor part, no se la trauran.

Creiem que és una crida d’atenció per parar a la nostra vida tan atrafegada, en què de vegades no trobem temps per anar cap al nostre interior, i escoltar Déu, per saber què vol de nosaltres; sense perdre la part de Marta.

L’ideal és que amb totes dues poguéssim aconseguir una síntesi: dedicar-nos al servei fratern i, alhora, a la lloança divina. Així, calen les dues actituds: l’acció, si li manca l’experiència íntima de l’oració, és buida; l’oració, sense l’acció del servei fratern, no té expressió significativa.

Sabem trobar aquest equilibri entre l’ésser nostre de Marta i Maria?

 

Salesians Cooperadors

 

___________________________________

 

COMENTARI CASTELLÀ

El evangelio de este domingo nos presenta a Jesús en casa de Marta y María. Marta afanada por hacer cosas, María escuchando al Señor. Marta protesta, y Jesús le responde: María ha escogido la mejor parte, no se la quitarán.

Creemos que es una llamada de atención para parar en nuestra vida tan ajetreada, en la que a veces no encontramos tiempo para ir hacia nuestro interior, y escuchar a Dios, para saber qué quiere de nosotros; sin perder la parte de Marta.

El ideal es que con las dos pudiéramos conseguir una síntesis: dedicarnos al servicio fraterno y, a la vez, a la alabanza divina. Así, son necesarios las dos actitudes: la acción, si le falta la experiencia íntima de la oración, resulta vacía; la oración, sin la acción del servicio fraterno, carece de expresión significativa.

¿Sabemos encontrar ese equilibrio entre el ser nuestro de Marta y María?

 

Salesians Cooperadors

 

 

 

_______________________________________________

 

 

 

 

 

Diumenge després de la Santíssima Trinitat

SOLEMNITAT DEL SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST

Cicle C

 

Evangeli Lc 9,11b-17

Tothom en menjà tant com volgué

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

 

Un dia Jesús parlava del Regne de Déu a la gent i curava els qui en tenien necessitat. Veient que començava a fer-se tard, els dotze anaren a dir-li: «Acomiadeu la gent. Que vagin a passar la nit als pobles o a les masies del voltant, i puguin trobar-hi queviures; aquí és un lloc despoblat». Jesús els digué: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos». Ells respongueren: «Només tenim cinc pans i dos peixos. Hem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per tota aquesta gentada?». Tots plegats eren uns cinc mil homes. Ell digué als deixebles: «Feu-los seure en grups de cinquanta». Els deixebles ho feren i tothom s’assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves de les sobres.

 

___________________________________

COMENTARI català  

 

Les lectures d’aquest dia tracten del sacrifici de la missa, amb la bestreta que representa el sacrifici que va oferir el sacerdot Melquisedec; i el text amb què Sant Pau ens recorda que les paraules de Jesús a l’últim sopar ens han estat fidelment transmeses, com a memòria del seu lliurament per nosaltres. L’Evangeli, per la seva banda, presenta la multiplicació dels pans i els peixos com a signe del banquet amb Jesús, que parteix el pa i els dóna als deixebles perquè el servissin a la gent.

Aquesta Paraula ens porta a preguntar-nos per la nostra relació amb Jesús ressuscitat a través de l’Eucaristia, on Jesús fet pa es parteix i es reparteix per a la salvació del món. Quina importància té la Santa Missa a la meva vida? Com combrego?

Sant Pau ens demana destriar bé el Cos de Crist amb què combreguem. Que siguem capaços de comprendre que el Cos del Senyor ressuscitat entra al nostre propi cos, i així poder entendre’ns i acceptar-nos a nosaltres mateixos. Respondrem a la vocació que portem escrita al nostre propi cos, i que és la de ser fills de Déu. Quan vivim aquesta relació amb nosaltres mateixos des d’aquesta acceptació de ser fills, i germans de Jesucrist, som conscients de la dignitat de tot cos humà, i per això procurem no passar de llarg davant els qui pateixen.

L’Eucaristia és una escola de Jesús. Ell és present a través del seu Esperit, Ell ens convida i encoratja la nostra fe amb la seva Paraula i el seu Pa de Vida. I així, a cada Santa Missa i a la nostra vida hem d’estar en actitud d’adoració i d’intercessió per tots, buscant la trobada amb Jesús Ressuscitat, cercant la seva presència per poder rebre el seu Esperit i ens mogui a servir els nostres germans.

 

___________________________

COMENTARI castellà

 

Las lecturas de este día tratan del sacrificio de la misa, con el anticipo que representa el sacrificio que ofreció el sacerdote Melquisedec; y el texto con que San Pablo nos recuerda que las palabras de Jesús en la última cena nos han sido fielmente transmitidas, como memoria de su entrega por nosotros. El Evangelio, por su parte, presenta la multiplicación de los panes y los peces como signo del banquete con Jesús, que parte el pan y se lo da a los discípulos para que lo sirvieran a la gente.

Esta Palabra nos lleva a preguntarnos por nuestra relación con Jesús resucitado a través de la Eucaristía, en donde Jesús hecho pan se parte y se reparte para la salvación del mundo. ¿Qué importancia tiene la Santa Misa en mi vida? ¿Cómo comulgo?

San Pablo nos pide discernir bien el Cuerpo de Cristo con el que comulgamos. Que seamos capaces de comprender que el Cuerpo del Señor resucitado entra en nuestro propio cuerpo, y así poder entendernos y aceptarnos a nosotros mismos. Responderemos a la vocación que llevamos escrita en nuestro propio cuerpo, y que es la de ser hijos de Dios. Cuando vivimos esta relación con nosotros mismos desde esta aceptación de ser hijos, y hermanos de Jesucristo, somos conscientes de la dignidad de todo cuerpo humano, y por eso, procuramos no pasar de largo ante los que sufren.

La Eucaristía es una escuela de Jesús. Él está presente a través de su Espíritu, Él nos invita y alienta nuestra fe con su Palabra y su Pan de Vida. Y así, en cada Santa Misa y en nuestra vida debemos estar en actitud de adoración y de intercesión por todos, buscando el encuentro con Jesús Resucitado, buscando su presencia para poder recibir su Espíritu y nos mueva a servir a nuestros hermanos.

 

Salesians Cooperadors

 

 

 

 

_______________________________________________

 

 

 

 

DIUMENGE V DE PASQUA / Cicle C

 

Evangeli Jo 13,31-33a.34-35

Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

 

Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué: «Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat.

Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus».

 

___________________

 

COMENTARI català 

 

En les paraules de Jesús que l’Església ens proposa aquesta setmana, aquest ens fa dos anuncis definitoris de la seva missió. I és que sembla que la sortida de Judes de l’habitació li permetés, d’una banda, anunciar el que passaria les properes hores i, de l’altra, donar les últimes instruccions o missatges bàsics als seus deixebles.

Al primer d’ells, Jesús anuncia la seva glorificació, que en el cas de l’evangeli de Joan està unida a la mort; i aquesta estarà lligada al Pare. Un Pare que he enviat amb el propòsit de salvar el món, i al qual tornarà.

Al segon anunci ens trobem davant d’una altra de les bases del missatge cristià, i que en el context de l’últim Sopar es presenten gairebé com un testament: l’amor ha de regnar entre tots nosaltres. Aquesta afirmació, a més, la remarca afegint que és un nou manament, i que aquest amor deu ser el signe que distingeixi els seus seguidors. És un amor que han de manifestar, però, a més, és un do que han rebut del mateix Jesucrist, que és la font de l’amor. I la presència de l’amor al bell mig del món és una presència de Déu.

Així, com a deixebles de Jesús, els cristians hem de viure en l’amor que ell mateix ens manifesta, i que implica la salvació al costat del Pare.

Salesians Cooperadors

 

__________________

COMENTARI castellà

 

En las palabras de Jesús que nos propone la Iglesia esta semana, este nos hace dos anuncios definitorios de su misión. Y es que parece que la salida de Judas de la habitación le permitiera, por un lado, anunciar lo que iba a ocurrir en las próximas horas y, por el otro, dar las últimas instrucciones o mensajes básicos a sus discípulos.

En el primero de ellos, Jesús anuncia su glorificación, que en el caso del evangelio de Juan está unida a la muerte; y esta estará ligada al Padre. Un Padre que le he enviado con el propósito de salvar al mundo, y al cual regresará.

En el segundo anuncio nos encontramos ante otra de las bases del mensaje cristiano, y que en el contexto de la última Cena se presentan casi como un testamento: el amor debe reinar entre todos nosotros. Esta afirmación, además, la remarca añadiendo que es un nuevo mandamiento, y que este amor deber ser el signo que distinga a sus seguidores. Es un amor que deben manifestar, pero además es un don que han recibido del mismo Jesucristo, que es la fuente del amor. Y la presencia del amor en medio del mundo es una presencia de Dios.

Así, como discípulos de Jesús, los cristianos debemos vivir en el amor que Él mismo nos manifiesta, y que implica la salvación junto al Padre.

Salesians Cooperadors

 

_______________________________________________

 

 

DIUMENGE II DE PASQUA: OCTAVA DE PASQUA / Cicle C

 

Evangeli Jo 20,19-31

Vuit dies més tard, Jesús entrà

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas».

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».

Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

 

 __________________________  

 

COMENTARI

Com a persones humanes que som, en veure’ns sols o amenaçats sentim por i desconfiança.

Igual que els apòstols, encara que sabem de la resurrecció de Jesús, necessitem veure i sentir per creure.

Avui l’evangeli ens descobreix un Jesús que s’apareix enmig d’ells i s’apareix també enmig de nosaltres.

Quan ho van reconèixer tornar a ells i torna a nosaltres l’alegria, l’esperança i el desig de seguir endavant, trobem la pau i la serenitat. Sentim que res ens aturarà perquè sabem que Ell camina al nostre costat. Què Crist viu i és el centre de la nostra vida.

La Pasqua ens porta a ser persones noves, amb la suficient força i confiança per seguir treballant al costat dels més humils i necessitats.

Per sortir del nostre cercle de confort i apropar l’amor de Déu al proïsme.

Caiem en el compte que Déu ha posat en la comunitat, malgrat les seves limitacions i defectes, tota la seva confiança per perdonar, treballar pel missatge de l’Amor i ajudar els més desfavorits.

La comunitat té l’encàrrec de ser testimoni, llum i trobada, també amb els germans que no creuen, que necessiten veure la presència de Crist ressuscitat.

A la comunitat ha d’existir veritable germanor, alegria i acollida, on viure i compartir la Fe. Un lloc de comunió amb els germans i de forma especial amb els allunyats.

Avui patim una gran crisi, no només material, sinó també espiritual i de valors.

Jesús Ressuscitat ens convida a estar disposats i propers a les necessitats que van sorgint al nostre voltant i sobretot en els nostres semblants.

Si som veritables testimonis, serem creïbles i farem creïble el missatge de la Salvació.

Recordem que el Ciri que vam encendre a la Vetlla Pasqual, ens recorda que som Llum per il·luminar la foscor; la nostra i la dels germans.

Hem de recordar que som Llum i alegria!

 

Salesians Cooperadors

 

 

 

_________________________________________________________

 

 

 

DIUMENGE IV DE QUARESMA / Cicle C

Evangeli Lc 15,1-3.11-32

Aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, veient que tots els publicans i els altres pecadors s’acostaven a Jesús per escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven entre ells i deien: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells». Jesús els proposà aquesta paràbola: «Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: “Pare, dona’m la part de l’herència que em toca”. Ell els repartí els seus béns. Pocs dies després, el més jove arreplegà tot el que tenia, se n’anà cap a un país llunyà i, un cop allà, dilapidà els seus béns portant una vida dissoluta. Quan ho hagué malgastat tot vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es llogà a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. Llavors reflexionà dintre seu: “Quants treballadors del meu pare tenen pa de sobres, i aquí jo m’estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu; pren-me entre els teus treballadors”. I se n’anà a trobar el seu pare.

Encara era lluny que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El seu fill li digué: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu”. Però el pare digué als criats: “Porteu de pressa el vestit millor i vestiu-lo, poseu-li un anell i calçat, porteu el vedell gras per celebrar-ho, mateu-lo i mengem, perquè aquest fill meu, que ja donava per mort, ha tornat viu; ja el donava per perdut i l’hem retrobat”. I es posaren a celebrar-ho.

Mentrestant el fill gran tornà del camp. Quan s’acostava a casa sentí músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: “Ha tornat el teu germà. El teu pare, content d’haver-lo recobrat amb bona salut, ha fet matar el vedell gras”. El germà gran s’indignà i no volia entrar. Llavors sortí el pare i el pregava. Però ell li respongué: “He passat tants anys al teu servei, sense haver desobeït mai ni un sol dels teus manaments, i no m’has donat mai un cabrit per fer festa amb els meus amics, i ara que torna aquest fill teu després de consumir els teus béns amb dones públiques, fas matar el vedell gras?” El pare li contestà: “Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem d’alegrar-nos i fer festa, perquè aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu; ja el donàvem per perdut i l’hem retrobat”».

 

__________________________    

COMENTARI

L’Evangeli ens mostra Jesús com aquell que acull els pecadors i menja amb ells. Això fa que els fariseus i d’altres murmurin i no l’entenguin. Ell els ofereix aquesta paràbola del Pare bo.

D’una banda  hi ha el fill petit que s’allunya, exigeix i llença l’herència i d’altra, el fill gran, complidor amb la llei, però intransigent i incapaç de celebrar la vida. Segurament tots ens sentim reflectits amb l’un i amb l’altre. Però això no és l’important.

Crec que l’important és l’actitud del Pare que respecta la llibertat dels fills i espera sortint cada dia als camins. Es commou, besa el fill que reconeix els seus errors, el vesteix i prepara una festa per celebrar que és viu. No pregunta ni jutja, l’abraça i prega al fill gran que també se n’alegri perquè el seu germà ha tornat a casa.

Tots estem convidats a acollir els germans i fer créixer en nosaltres aquestes actituds de perdó i amor incondicional del Pare.

De nosaltres també espera que ens acosten i que el reconeguem com a Pare.

 

Victoria Fuentes

Moviment ADSIS

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.