DIUMENGE 7 D’AGOST / XIX DURANT L’ANY / Cicle C

DIUMENGE XIX DURANT L’ANY / Cicle C

 

Lectura primera Sa 18,6-9

Amb un mateix fet castigava els adversaris

i ens cobríeu de glòria a nosaltres, que vós havíeu cridat

Lectura del llibre de la Saviesa

Aquella nit de la sortida d’Egipte havia estat anunciada per endavant als nostres pares perquè se sentissin encoratjats en veure acomplerts els juraments en què havien cregut. El vostre poble esperava la salvació dels justos i la perdició dels enemics. Amb un mateix fet castigàveu els adversaris i ens cobríeu de glòria a nosaltres, que vós havíeu cridat. Els fills sants d’un poble bo oferiren víctimes invisibles, es comprometeren a observar aquesta llei divina: tot el poble sant havia de participar igualment dels béns, com havia participat dels perills. Després entonaren per primera vegada els cants de lloança dels pares.

 

Salm responsorial Salm 32,1 i 12.18-19.20 i 22 (R.: 12b)

 

Lectura segona He 11,1-2.8-19

Esperava aquella ciutat que té Déu mateix com arquitecte i constructor

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conèixer per endavant allò que encara no veiem. L’Escriptura ha guardat la bona memòria dels antics, perquè havien cregut. Gràcies a la fe, Abraham, quan Déu el cridà, obeí a la invitació d’anar-se’n a la terra que havia de posseir en herència. Sortí del seu país sense saber on aniria. Gràcies a la fe, residí en el país que Déu li havia promès com si fos un foraster, vivint sota tendes igual que Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. És que esperava aquella ciutat ben fonamentada que té Déu mateix com a arquitecte i constructor. Gràcies a la fe, igual que Sara, que era estèril, Abraham obtingué la capacitat de fundar un llinatge, tot i la seva edat avançada; i és que va creure en la fidelitat de Déu, que li ho havia promès. Per això d’un sol home, ja caduc, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar.

Tots aquests moriren en la fe, sense haver posseït allò que Déu els prometia, sinó contemplant-ho de lluny i saludant-ho, i confessant que eren estrangers i forasters en el país. Els qui parlen així indiquen clarament que busquen una pàtria. I si s’haguessin referit a la pàtria que ells havien abandonat, no els mancava pas l’avinentesa de tornar-hi. És clar, per tant, que aspiraven a trobar-ne una de millor, una pàtria celestial. Per això Déu no s’avergonyia d’anomenar-se el seu Déu, ja que els tenia preparada una ciutat.

Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, oferí el seu fill Isaac. I era el seu fill únic que oferia, el que havia rebut les promeses. Déu havia dit d’ell: Per Isaac tindràs la descendència que portarà el teu nom. Però Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a ressuscitar un mort. Per això recobrà el seu fill, com una prefiguració d’aquesta veritat.

 

Al·leluia Mt 24,42a.44

 

Evangeli Lc 12,32-48

Estigueu a punt també vosaltres

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s’envelleixin, aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà; allà els lladres no s’hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor hi tindreu el vostre cor.

Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats, que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces per poder obrir la porta tan bon punt trucarà. Feliços els criats que l’amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula, i ell mateix passarà a servir-los d’un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada».

Pere li preguntà: «Senyor, aquesta paràbola, la dieu només per a nosaltres o per a tothom?». El Senyor li respongué: «Qui és l’administrador fidel i prudent, a qui l’amo confia el personal de servei perquè els doni a temps l’aliment que els pertoca? Feliç aquell servent si l’amo, quan arriba, troba que ho fa així: us asseguro que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensava: “El meu amo triga a venir”, i començava a pegar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que ell no sospita i a una hora que ell no sap, i el condemnarà a la pena dels traïdors. L’esclau que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha executat allò que l’amo volia, rebrà de valent. Però el qui, sense saber què volia l’amo, ha fet coses que mereixien assots, rebrà més poc. Tothom exigeix molt d’aquells a qui ha donat molt, tothom reclama més d’aquells a qui ha prestat més».

 

____________ 

COMENTARI 

Estigueu a punt també vosaltres”

L’evangeli d’ avui ens diu que els deixebles tenien por, igual que les que tenim tots. Cada persona i cada situació té les seves. Però l’home viu també de l’esperança posada en Jesús, i amb Ell, tot pot resoldre’s.

Jesús dóna llibertat perquè cada ésser, actuï segons la seva consciència, però també insisteix en la fidelitat a Déu i el servei als altres, per això cal estar atent al que es demana a cadascú de diferents maneres, i estar sempre preparats a la crida de Déu.

Jesús es serveix d’un altra petita paràbola sobre la necessitat de la confiança, vigilància, fidelitat i prudència a totes hores, esperant la vinguda del Senyor i ens ensenya que l’acció dels deures i la responsabilitat a fer, va d’acord amb el que ens ha sigut donat.  És Jesús mateix fet servent per nosaltres, qui ens obra les portes del Regne de Déu.

 

 Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

 

 

______________________________________    

 

 

 

DIUMENGE XIV DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 10,1-12.17-20

La pau que li desitgeu reposarà en ell

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s’avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d’aquell lloc: El Regne de Déu és a prop vostre.

Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això: El Regne de Déu és a prop. Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d’aquell poble». Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom». Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l’enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel».

 

 ___________________________

COMENTARI

 

“La pau que li desitgeu reposarà en ell”

L’Evangeli d’avui ens descriu, com Jesús prepara els seus deixebles per a la seva missió. Els envia de dos en dos, fins a setanta dos. El camí és dur, ple de perills, de reptes i d’obstacles. Els deixebles no sempre seran ben rebuts, però Déu actua amb ells. Els deixebles tornen contents i plens d’alegria.

El missatge que Jesús ha confiat als deixebles, és la pau, la justícia, el perdó i la curació, també la Bona Nova de la proximitat del Regne de Déu. Aquest missatge ha estat encomanat a l’Església durant segles. Ara ens toca a nosaltres donar testimoni del Regne de Déu.

 

 Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

 

__________________________________________    

 

 

 

 

 

DIUMENGE DE PENTECOSTA

Solemnitat

MISSA DEL DIA / Cicle C

 

Evangeli Jo 14,15-16.23b-26

L’Esperit Sant us farà entendre tot el que us he dit

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre.

Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre».

 

 __________________________________

COMENTARI

 

“L’Esperit Sant us farà entendre tot el que us he dit”

 

En l’Evangeli d’avui, Jesús se n’adona que els deixebles tenen el cor ple de tristesa, i els vol transmetre confiança i els prepara per la vinguda de l’Esperit Sant, ja que ells mateixos en seran testimonis. 

Jesús els diu, “us dic la veritat, us convé que me’n vagi, perquè si no me’n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me’n vaig, us l’enviaré”, Jesús ha d’ascendir al Pare i alhora romandre entre nosaltres. 

L’Ascensió del Senyor vol dir que el Crist no s’ha allunyat de nosaltres, sinó que es troba prop i en cadascú de nosaltres. Déu abraça i sosté tot el món per sempre, i la nostra esperança es troba en Jesucrist. 

“L’Esperit Sant ens fa fills i filles de Déu. Ens compromet en la mateixa responsabilitat de Déu pel que fa al seu món, a la humanitat sencera. Ens ensenya a mirar el món els altres i nosaltres mateixos amb els ulls de Déu” (Benet XVI) 

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

__________________________________________    

 

DIUMENGE III DE PASQUA / Cicle C

 

Evangeli Jo 21,1-19

Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava.

Igual va fer amb el peix

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué: «Me’n vaig a pescar». Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim». Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res.

Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora l’aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?». Li contestaren: «No». Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu». Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor». Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.

Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.

Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?». Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura els meus anyells». Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Pere s’entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo». Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T’ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols». Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi».

 

 ___________________________  

COMENTARI

 

“Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix”

L’Evangeli d’avui ens descriu el treball, que els deixebles fan en la foscor de la nit. Simó Pere pren la iniciativa d’anar a pescar i els altres deixebles el segueixen. Surten a pescar tots junts però no pesquen res. Sense la presencia de Jesús resuscitat, sense el seu alé, i sense la seva paraula orientadora, no hi ha res a fer.

Quan ja clarejava, Jesús es fa present vora l’aigua, però els deixebles no el coneixen. Jesús els hi demana algo per menjar, i no tenen res. Jesús recomana que tirin les xarxes a la dreta de la barca i pescaran. Segueixen les seves instruccions i treuen les xarxes plenes de peix. Jesús els convida a  portar els peixos que han pescat i que s’atansin per esmorzar. Jesús prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de resuscitar d’entre els morts.

Acabant d’esmorzar, Jesús pregunta a Simó Pere:”Simó, m’estimes més que aquests?” Simò li contesta, “Si, Senyor, ja ho sabeu que us estimo”, i aixi, fins a tres vegades li preguntà Jesús, i Pere s’entristí. Jesús coneix les incongruències humanes, tot i així li digué, “Pastura les meves ovelles” i “Vine amb mi”.

Els deixebles, s’havien adonat que la mort i la resurrecció de Jesús, era degut al gran amor que Déu té a tota la humanitat i a l’Univers sencer. Els deixebles són els grans testimonis de la Bona Nova de Jesús, i amb aquella mateixa fe, ens unim tots els que volem seguir el Crist Ressucitat.  ALEL·LUIA !!

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

 

 

 

 

 

__________________________________________    

 

DIUMENGE V DE QUARESMA / Cicle C

Evangeli Jo 8,1-11

Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat,

qe comenci a tirar pedres

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn, i ell, assegut, els ensenyava. Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?». Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint amb la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres». Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemnat?». Ella contestà: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més».

 

______________________________________

 

COMENTARI

 

“Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat,

que comenci a tirar pedres”

Avui celebrem el V Diumenge de Quaresma, temps de reflexió i discerniment. 

Aquest Evangeli ens mostra una dona sorpresa en adulteri i ningú s’atreveix a defensar-la. Els seus acusadors estan disposats a fer callar violentament a qui s’atreveixi ajudar-la i per això la porten a Jesús per fer-lo caure en una trampa. En l’època de Jesús, es discutia en el judaisme, la validesa de la disposició de la llei. Davant d’això, Jesús decideix anar a favor de la dona adultera i perdonar-la sense condicions. 

Jesús perdona incondicionalment, oblida el passat i dona noves oportunitats per començar de nou, ho va fer amb la dóna de l’Evangeli i ho fa amb cada un de nosaltres cada dia. Quan l’estimació ens abraça, és una gran forca que ens impulsa a seguir endavant, malgrat les dificultats que puguem tenir. 

Una trobada amb Jesús, sempre és una experiència de vida. Ell mateix ho va dir “Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida”

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

__________________________________________    

 

 

 

 

Evangeli Lc 4,1-13

L’Esperit conduïa Jesús pel desert on era temptat pel diable

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable. Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa». Jesús li va respondre: «Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa». Després el diable se l’endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà teu». Jesús li respongué: «L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol”». Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí; l’Escriptura diu que “ha donat ordre als seus àngels de guardar-te” i que “et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”». Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”».

Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.

 

_____________________________________

COMENTARI

 

“L’Esperit conduïa Jesús pel desert on era temptat pel diable” 

L’Evangeli d’avui, ens explica que Jesús va anar al desert a cercar pau, silenci, volia trobar-se amb Ell mateix, pregar i demanar al Pare les forces necessàries per començar la missió que tenia encomanada. Hi va estar quaranta dies, l’acompanyava l’ Esperit del Senyor, però el diable, no el va deixar tranquil, el molestava contínuament. Jesús no menjava res i quedà extenuat de fam, aleshores el dimoni va aprofitar aquesta feblesa i fins a tres vegades al va temptar.

El diable li digué “Si ets Fill de Déu, digués a aquesta pedra que es torni pa”, Jesús li va respondre: “Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa”. El diable se l’endugué amunt, li ensenyà tots els reialmes de la terra i li digué; “Et puc donar tot el que veus; adora’m i serà tot teu” Jesús li respongué, “L’Escriptura diu Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a Ell tot sol”. Després el conduí a Jerusalem i el deixà dalt d’una cornisa del temple i digué “Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí, i els àngels et duran en els seus palmells” Jesús li respongué “Diu l’Escriptura “No temptis el Senyor, el teu Déu”. El diable esgotat, s’allunyà de Jesús, esperant noves oportunitats.

Viure la fe és deixar-se omplir per l’Esperit Sant, comença quan de manera personal i comunitària acollim el do de Déu, és un camí que porta a l’agraïment i adoració.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

 

 

 

 

 

__________________________________________   

 

 

 

 

 

 

 

Evangeli Lc 5,1-11

Ho deixaren tot i el seguiren

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En una ocasió la gent s’aglomerava sobre Jesús per escoltar la paraula de Déu. Ell, que es trobava vora l’estany de Genesaret, veié dues barques a la platja. Els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i ensenyava la gent de la barca estant.

Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Tira endins, i caleu les xarxes per pescar». Simó li respongué: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res, però ja que vós ho dieu calaré les xarxes». Així que ho feren agafaren tant de peix que les xarxes s’esquinçaven. Llavors feren senyal als pescadors de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les barques que quasi s’enfonsaven.

Simó Pere, en veure això, es llançà als genolls de Jesús i li deia: «Senyor, allunyeu-vos de mi, que soc un pecador». Ni ell ni cap dels qui anaven amb ell no se sabien avenir d’una pesca com aquella. Igual passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: «No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes». Llavors tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se n’anaren amb ell.

 

 ______________________________   

COMENTARI

 “Ho deixaren tot i el seguiren”

L’Evangeli d’avui ens narra la crida dels primers deixebles de Jesús. Hi ha alguns pescadors a la vora del mar de Galilea, que després d’una nit sense pescar res, remen i organitzen les xarxes. Jesús puja a la barca de Simó Pere, i li demana que l’apartés una mica de terra, i es posà a proclamar la Paraula de Déu, a la gent que s’havia apinyat per escoltar-lo. Quan va acabar de parlar, li diu a Pere que s’endinsi en el mar i que cali les xarxes per pescar. Simó Pere diu a Jesús “Mestre, hem estat bregant tota la nit i no hem recollit res, però perquè tu ho dius calaré les xarxes”. I la seva fe no es veu decebuda, les xarxes es van omplir de tanta quantitat de peixos que de poc es trenquen.

Davant del que veuen, els pescadors es queden estorats. Simó Pere s’abalançà als peus de Jesús dient “Senyor, apartat de mi, que soc un pecador”. Aquest signe prodigiós, el convenç de que Jesús és el Senyor i desperta en Pere, un fort sentit d’indignitat. Però precisament per la seva condició de pecador, necessita que el Senyor estigui més a prop d’ell.

La resposta de Jesús a Pere és tranquil·litzadora i li diu: “No tinguis por, des d’ara seràs pescador d’homes” i Simó Pere, posant la seva confiança en Jesús, ho deixa tot i segueix al seu Mestre i Senyor. I el mateix van fer Jaume i Joan, companys de Simó Pere.

Aquesta és la missió de l’Església, anar a cercar els homes i les dones, per tornar a tots la dignitat i llibertat. Això és l’essencial del cristianisme, expandir l’amor gratuït de Déu, amb una actitud d’acollida i de misericòrdia a tots, perquè cada un, pugui trobar la tendresa de Déu i tenir plenitud de vida.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

 

 

 

 

__________________________________________   

 

 

 

 

Evangeli Jo 1,1-18

El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.

Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.

 

_____________________________

 

COMENTARI

 

“El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle”

Avui celebrem el segon Diumenge de Nadal. Al·leluia, Al·leluia !!

Joan Baptista proclama amb les seves primeres paraules de testimoni, que darrera d’ell, ve la llum veritable, però que en el pla de Déu, existia abans que ell, i que la vida, la llum i la unió divina, venen d’una acceptació, de la història del Déu invisible, donada a conèixer per la Paraula encarnada en Jesucrist. Aquesta història millora la Llei, donada anteriorment a Moisés. El més important és que expressa la fe cristològica del cristianisme.

A la llum de la comprensió del Déu del Gènesis i el Déu del Sinaí, Jesús és la revelació de Déu, i a través de la seva vida ens dona a conèixer l’acció amorosa de Déu en la història de la humanitat. Jesucrist Fill del Pare, és la perfecció dels dons de Déu. A Déu mai ningú l’ha vist, sols el Fill únic, que està en el SI del Pare, és qui l’ha donat a conèixer.

L’evangeli ens convida a fer una reflexió; Déu ha volgut compartir la nostra vida, fent-la seva. Jesús, vertader home i vertader Déu, es fa present, per ajudar i estimar aquest món de tantes cultures i formes de pensar, també d’injustícies i guerres. Jesús aporta la seva Persona, en Ell el Regnat de Déu va obrint a través nostra, un camí de salvació i alliberació.

 

 Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

 

 

__________________________________________   

DIUMENGE II D’ADVENT / Cicle C

 

Evangeli Lc 3,1-6

I tothom veurà la salvació de Déu

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

L’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi, mentre Ponç Pilat era procurador romà de la Judea, Herodes era tetrarca de Galilea, Felip, el seu germà ho era d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies ho era d’Abilena, durant el pontificat d’Anàs i Caifàs, Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats.

Complia el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, i el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu».

 

________________________________________

 

COMENTARI

 

“I tothom veurà la salvació de Déu”

Avui, l’Església celebra amb goig, el segon diumenge d’Advent.  Al·leluia!  Al·leluia!

L’Evangelista ens explica, que en temps del pontificat d’ Anàs i Caifàs, es vivia a Judea una època molt convulsa, i el poble no volia als seus governants, ja que era el que més patia l’opressió i les imposicions imperials.

En aquest medi, apareix la Paraula de Déu en el desert, que parla a través de Joan, fill de Zacaries, és algú que denúncia al poder per la seva maldat i ho fa, sense aturaments, i que junt al judici, apareix també l’esperança.

Molts creien que Joan era l’esperat, el que havia d’alliberar-los de tantes injustícies. Altres suposaven que era Elies, que havia tornat. Joan, el que batejava deia de si mateix: “jo, no sóc el llibertador, ve darrera meu, un altre més poderós, que tot ho pot, cal esperar”. I assegurava que arribaria el Salvador. S’acostava el temps de Jesús i  Joan l’anunciava.

Joan batejava per tota la regió del Jordà, demanant  als que l’escoltaven, un canvi de vida.  I com està escrit en el llibre del profeta Isaïes, que diu: “Veu que clama en el desert”: “Prepareu el camí del Senyor, endreceu les seves rutes. Tota vall s’omplirà i s’abaixaran els cims; els camins torçats seran adreçats i els camins aspres, aplanats i tothom veurà la salvació de Déu”.

Advent és temps de preparar-se per la vinguda del Senyor, un temps per refer la nostra vida, si és necessari, amb la fe, l’esperança i la seguretat, de que Déu ens espera, per envol callar-nos amb el seu Amor.

 

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

 

 

 

______________________________________________   

 

 

 

 

 

 

 

Evangeli Mc 12,38-44

Aquesta viuda pobra és la que ha donat més que tots

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, instruint la gent, deia: «No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l’oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament».

Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites. Jesús cridà els deixebles i els digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia».

 

_____________________________

 

COMENTARI

  “Aquesta viuda pobra és la que ha donat més que tots”

Els escribes, tenien un important paper en la societat jueva, eren intèrprets de l’Antic Testament i actuaven com abocats i teòlegs. Estaven en una molt bona posició, per poder aprofitar-se dels que confiaven en ells.  Jesús no condemna a tots els escribes, tan sols els que viuen de manera ostentosa, busquen privilegis socials, defrauden a les persones vulnerables, com les vídues i són hipòcrites amb les seves vides religioses.

Aquest comportament es compara amb la dona vídua, que demostra una fe sincera i una gran generositat, al donar a la sala del tresor, dues petites monedes de coure, per la manutenció del temple. En temps de Jesús les vídues no tenien res. Però Jesús que observava assegut al temple, la posa com un exemple a seguir, ja que la dona vídua, ha donat tot el que tenia.  Podem preguntar-nos,  com actuem cadascun de nosaltres i demanar a Déu ens ajudi a mirar, amb els ulls de Déu.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

______________________________________________   

 

 

 

 

Evangeli Mc 10,2-16

Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús per provar-lo, i li preguntaren si el marit es podia divorciar de la seva dona. Ell els preguntà: «Què us va ordenar Moisès?». Li respongueren: «Moisès permet de donar a l’esposa un document de divorci i separar-se». Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l’home i la dona. Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar». Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. Jesús els digué: «Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri».

La gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el Regne de Déu és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el Regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas». I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.

 

 _______________________________  

 

COMENTARI

  

Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar

L’Evangeli d’avui, ens diu que uns fariseus s’atansen a Jesús per posar-lo a prova, i li pregunten si és lícit a un home divorciar-se de la seva dona. Als fariseus no els interessava ni el matrimoni, ni els drets de la dona ni de l’home, tan sols volien veure com responia Jesús.

Si responia que no era lícit, s’oposava a importants escoles rabíniques. Si responia que era lícit, podien retreure-li que anava contra el Gènesis com a projecte originari de Déu.

La resposta de Jesús és clara, cal mantenir la flama que un dia va fer néixer l’amor entre una parella. Quan s’expressa un  “si” entre dues persones, és un punt de partida, on la vida posa a prova la fidelitat, el perdonar-se, acollir-se,  el tornar a començar i renovar l’amor  cada dia, amb l’ajuda de Déu.

També ens comenta l’Evangeli que Jesús posa de manifest que el Regne de Déu, és dels que són com els nens, que  viuen en la confiança d’un pare que sempre els acull i perdona. Aquests nens amb la seva tendresa i amor, a tots en meravella, fan la nostra societat més humana, tal com la vol i l’estima el nostre Pare del Cel.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

______________________________________________

 

 

 

Evangeli Mc 7,31-37

Fa que hi sentin els sords i que els muts parlin

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n’anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «obre’t». A l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se’n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin».

 

 ____________________________________

 

COMENTARI

 

 

Fa que hi sentin els sords i que els muts parlin

En l’Evangeli d’avui, Jesús demostra que les seves paraules i obres són per tothom, no fa distincions entre pobles.

Li van portar un home sord que no podia parlar i li demanaven que imposes les mans sobre ell. Jesús se’l endugué a part, pot significar que el contacte personal amb Jesús, fa que la persona canviï, la sordesa no li deixava escoltar els valors de l’Evangeli i la llengua l’incapacitava per comunicar la seva fe, i quedà curat.

Primer, Jesús introdueix els dits en les oïdes del malalt i toca amb saliva la seva llengua. el més important, ve de la paraula de Jesús “Effetà”, paraula aramea que significa ¡obre’t! Que converteix en realitat el significat del gest simbòlic, i fa que el malalt sigui una persona nova. Es compleix ho anunciat per Isaïes ”Llavors, es desclouran els ulls dels cecs, les orelles dels sords s’obriran, i la llengua del mut cridarà de joia”. Naixerà un poble nou de persones lliures que acollen la paraula de Déu.

El sordmut és un estranger menyspreat pels jueus. L’exemple de Jesús mou a construir la unitat en la diversitat, fomentant els vincles que sorgeixen de la mateixa fe compartida.

Deixem que el Senyor, com al sordmut, se’ns mostri proper i compassiu, que ens porti a part. Ell ens obrirà les oïdes per escoltar el que hem de sentir i ens deixarà la llengua per parlar el que hem de dir en cada circumstància. Aquesta disponibilitat a la gràcia, farà que l’Església arribi a parlar el llenguatge de la gent, com en Pentecosta, quan tots la sentien i entenien en les seves pròpies llengües.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.