DIUMENGE 24 DE JULIOL – XVII DURANT L’ANY / Cicle C

DIUMENGE XVII DURANT L’ANY / Cicle C

 

Lectura primera Gn 18,20-32

Que el meu Senyor no s’enfadi si torno a parlar

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor digué: «Quin clam tan fort a Sodoma i a Gomorra! Que n’és de greu el seu pecat! Hi baixaré a veure si tota la ciutat es comporta com ho denota aquest clam que m’arriba. Si no és tota la ciutat, vull saber-ho». Els dos homes que acompanyaven el Senyor se n’anaren en direcció a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant el Senyor. Llavors Abraham s’acostà i digué: «De debò que fareu desaparèixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi hagués cinquanta justos. Els faríeu desaparèixer? No perdonareu la població per amor dels cinquanta justos que hi hauria? Mai de la vida no podreu fer una cosa així! Fer morir el just amb el culpable? Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! Vós que judiqueu tot el món, us podríeu desentendre de fer justícia?». El Senyor respongué: «Si trobava a la ciutat de Sodoma cinquanta justos, per amor d’ells perdonaré tota la població».

Abraham insistí: «Encara goso parlar al Senyor, jo que soc pols i cendra. Suposem que per arribar als cinquanta justos en faltessin cinc. Per aquests cinc que falten, destruiríeu tota la ciutat?». Ell contestà: «No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos».

Abraham li tornà a parlar: «Suposem que només n’hi hagués quaranta». Li respongué: «No ho faria per consideració a aquests quaranta». Abraham continuà: «Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo: Suposem que només n’hi hagués trenta». Ell respongué: «No ho faria per consideració a aquests trenta». Abraham insistí: «Encara goso parlar al meu Senyor. Suposem que només n’hi hagués vint». Ell contestà: «No la destruiria per consideració a aquests vint». Abraham insistí de nou: «Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo per darrera vegada: Suposem que només n’hi hagués deu». Ell respongué: «No la destruiria per consideració a aquests deu».

 

Salm responsorial 137,1-2a.2bc-3.6-7.8 (R.: 3a)

 

Lectura segona Col 2,12-14

Déu us donarà la vida juntament amb el Crist,

després de perdonar-vos generosament totes les culpes

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses

Germans, pel baptisme fóreu sepultats amb Crist, i amb ell també vau ressuscitar, perquè heu cregut en el poder de Déu que el va ressuscitar d’entre els morts. Vosaltres éreu morts per les vostres culpes i perquè vivíeu com incircumcisos, però Déu us donà la vida juntament amb el Crist, després de perdonar-vos generosament totes les culpes i de cancel·lar el compte desfavorable on constava el nostre deute amb les prescripcions de la Llei; Déu retirà aquest document i el clavà a la creu.

 

Al·leluia Rm 8,15

 

Evangeli Lc 11,1-13

Demaneu, i Déu us donarà

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenyà als seus deixebles». Jesús els digué: «Quan pregueu digueu: Pare, que sigui honorat el vostre nom, que vingui el vostre Regne, doneu-nos cada dia el nostre pa, i perdoneu-nos els pecats, que nosaltres mateixos també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permeteu que caiguem en la temptació».

Després els deia: «Si algú té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: Amic, deixa’m tres pans, que acaba d’arribar de viatge un amic meu i no tinc res per donar-li. Qui de vosaltres li respondria de dins estant: No m’amoïnis; la porta ja és tancada i jo i els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls? Us asseguro que, si no us aixecàveu per fer un favor a l’amic, la mateixa impertinència us obligaria a aixecar-vos per donar-li tots els pans que necessita. I jo us dic: demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana obté, tothom qui cerca troba, a tothom qui truca, li obren. Si un fill demana un peix al seu pare, qui de vosaltres li donaria una serp en lloc del peix? O bé, si li demana un ou, qui de vosaltres li donaria un escorpí? Penseu, doncs, que si vosaltres que sou dolents sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen».

 

 _______________________________________

COMENTARI

 

“Demaneu i se us donarà, busqueu i trobareu, crideu i se us obrirà”

Que difícil ens resulta demanar, buscar i cridar! Però, ens resulta difícil, perquè no tenim confiança en el Pare i no posem el nostre cor en el que demanem.
Jesús, amb aquestes paraules, ens crida a confiar plenament en Déu, a deixar-nos portar, a tenir actitud de disponibilitat, d’acceptació i sobretot, que no ens sentim allunyats del Pare.
Jesús confia plenament en el Pare i perquè ho entenguem, ens parla posant els exemples de l’amistat i dels pares.
Quan el nostre amic necessita ajuda, aquí estem per a acompanyar, acollir, compartir, perquè la veritable amistat és un tresor que ens alegra la vida i un suport en l’adversitat.
Quan un fill/a necessita dels pares, quin pare o mare els nega l’ajuda? Els pares no fan mal als seus fills/as, els ensenyen el camí de la vida, els preparen el millor que saben i després els retornen a la vida, però els fills/as saben que sempre seran aquí amb els seus braços oberts per a acollir-los.
De la mateixa forma Déu és aquí. Només hem de demanar i Ell ens donarà el seu alè de vida i amor.

 

____________________________________________  

 

 

 

DIUMENGE XIII DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 9,51-62
Resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem.
Us seguiré pertot arreu on anireu

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Quan s’acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem. Envià alguns que s’avancessin, i ells, tot fent camí, entraren en un poblet de samaritans per buscar-hi allotjament. Però la gent no el volgué rebre, perquè s’encaminava a Jerusalem. En veure això, els seus deixebles Jaume i Joan li digueren: «Senyor, voleu que manem que baixi foc del cel i els consumeixi?». Però Jesús es girà i els renyà. I se n’anaren a un altre poblet.
Mentre feien camí algú li digué: «Us seguiré pertot arreu on anireu». Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap».
A un altre, Jesús li digué: «Vine amb mi». Ell li contestà: «Senyor, permeteu-me primer d’anar-me’n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare». Jesús li diu: «Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu ves a anunciar el Regne de Déu».
Un altre digué a Jesús: «Vinc amb vós, Senyor, però permeteu-me primer que digui adeu als de casa meva». Jesús li respongué: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és apte per al Regne de Déu».

______________

COMENTARI

Jesús sap que la seva vida està en perill. Malgrat això se’n va cap a Jerusalem. La seva missió és fer present el Regne de Déu i anunciar-lo als homes, donar la seva vida i no dubta en cap moment de tirar això endavant. Ell viu aquesta donació en clau d’amor.

Doncs quan pica a la porta, no és acollit.  Quan va néixer no hi havia lloc a l’hostal…  i ara no se l’acull amb les portes obertes.

Aquesta pot ser una primera reflexió per a nosaltres: Jesús truca a la nostra porta i, sovint, no li obrim prou els nostres cors.

Si volem aprofundir en el fet de ser deixeble seu, cal tenir clar que seguir Jesús requereix un seguiment incondicional.

També avui vivim instal·lats en les nostres comoditats. Seguir Jesús no és fàcil: se’ns demana una radicalitat que expressa molt clarament l’Evangeli. Cadascú de nosaltres amb les portes del cor ben obertes ha de saber quin és el camí que Jesús ens demana que seguim, quina ha d’ésser la nostra renúncia.

L’Evangeli, només pel fet de plantejar-nos el seu seguiment, ens compromet, ens implica, fa que la nostra vida no sigui fàcil. Ens proposa un seguiment que comporta coherència entre la vida i la fe.

És una proposta agosarada per la pau, el diàleg, la tolerància, la senzillesa i l’esperit fraternal.

 

 

 

 

 

_____________________________________________  

 

 

DIUMENGE VII DE PASQUA

ASCENSIÓ DEL SENYOR / Cicle C

 

Evangeli Lc 24,46-53

Mentre els beneïa, era emportat amunt cap al cel

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis. Ara, jo us enviaré el do que el Pare ha promès, i vindrà sobre vosaltres; no us mogueu de la ciutat fins que haureu estat revestits del poder que us vindrà de dalt». Després se’ls endugué fora, fins a prop de Betània, alçà les mans i els beneí. Mentre els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel; ells es prosternaren adorant-lo. Després, plens d’una alegria immensa, se’n tornaren a Jerusalem. I contínuament eren al temple donant gràcies a Déu.

 

_________________________

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

El passatge evangèlic d’avui parla de transformacions: la del Messies, que ressuscita tres dies després d’haver patit, i la dels pobles, fruit de la conversió i del perdó dels pecats.

Un cop més, el Senyor ens assenyala el camí, ens dóna la pauta de com ens hem de conduir a la vida, de com hem de fer les coses. En aquest cas, per ressuscitar com el Crist, hem de morir com el Crist. Ell, a la Creu; nosaltres en les creus del nostre dia a dia: en les limitacions, en les malalties, en les contrarietats o en els problemes de tota mena. Però, assumir la creu no equival a una resignació fatalista del destí; assumir la creu és tenir la seguretat d’estar imitant al Mestre que, morint, ens va donar la Vida i vida en abundància. Nosaltres, en l’acceptació de les nostres creus, tot mirant al Crucificat, ens convertim; i, si ens convertim, Ell perdona els nostres pecats.

En aquest evangeli, Jesús diu que hem de predicar a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, però ens ho deixa molt clar: començant per Jerusalem. És a dir, començant per lo més proper, per casa nostra, per nosaltres mateixos, de fet. Això vol dir que no podem anunciar allò que no creiem profundament, que no tenim arrelat als nostres cors, res amb el que no siguem coherents perquè som testimonis. En definitiva, hem de ser autèntics imitadors del Crist!.

Afortunadament, comptem amb la promesa de què serem revestits de la força que ens vindrà del cel. Amb l’Esperit, serem transformats!.

 

M. Àngels Arrabal
Associació de Sant Josep de la Muntanya

 

 

 

 

_____________________________________________  

 

 

 

 

 

DIUMENGE IV DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 4,21-30

Jesús, igual que Elies i Eliseu, no és pas enviat només als jueus

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús, a la sinagoga de Natzaret, començà així la seva explicació: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura». Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: «No és el fill de Josep, aquest?». Jesús els digué: «De segur que em retraureu aquesta dita: “Metge, cura’t tu mateix»: hem sentit dir el que has fet a Cafar-Naüm; fes-ho també aquí, al poble dels teus pares».

Però ell afegí: «Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria».

En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n’anà passant entremig d’ells.

 

______________________________________

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

El passatge evangèlic d’avui ens parla de prejudicis i autoritat. Els prejudicis d’aquells que no entenien, malgrat estaven meravellats amb el que deia, que aquella saviesa provingués d’un fill de fuster, i l’autoritat del Senyor que es capaç de caminar entre ells, sense que gosessin tocar-lo, quan anaven a estimbar-lo pel penya-segat,

Estem carregats de prejudicis, inclús els cristians i cristianes que diem ser creients en un Déu pare de tots; prejudicis que la majoria de vegades no són més que la manifestació de les nostres pors: als forasters, als d’una altre forma de pensar, als d’una altre religió, …

És aquí quan Jesús els desmunta la idea de Poble escollit: els jueus no són exclusivament els elegits; Elías no va ser enviat a Israel a mitigar la fam del poble que patia per la sequera sinó a una vídua d’una altre tribu, d’un altre grup que no era “dels seus”. I és aquí on acaba amb la paciència dels qui l’escoltaven, fins el punt d’empènyer-lo per treure-li la vida.

Nosaltres, cristians i cristianes del segle XXI, també podem caure en el parany de creure’ns especials, distingits dels altres creients o persones que ens envolten; llavors el Senyor  “recondueix” la nostra temptació i es fa servir de mitjans que ens ajuden a descobrir que l’altre també és fill seu, germà nostre, de la nostra mateixa dignitat, sense importar el seu origen, religió o circumstància social.

 

M. Àngels Arrabal
Associació de Sant Josep de la Muntanya

 

 

 

 

_____________________________________________  

 

 

 

 

 

Evangeli Mc 12,28b-34

Estima el Senyor el teu Déu. Estima els altres

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, un dels mestres de la Llei anà a trobar Jesús i li va fer aquesta pregunta: «Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?». Jesús li respongué: «El primer és aquest: “Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces”. El segon és: “Estima els altres com a tu mateix”. No hi ha cap altre manament més gran que aquest». El mestre de la Llei li digué: «Molt bé, mestre. És veritat que Déu és un de sol i que no n’hi ha cap altre fora d’ell. I que estimar-lo amb tot el cor, amb tot el pensament i amb totes les forces, i estimar els altres com a si mateix és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l’altar». Jesús, en sentir aquesta resposta tan assenyada li digué: «No ets lluny del Regne de Déu». I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.

 

______________________________________________

 

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

Per què s’acosta a Jesús un mestre de la Llei, a preguntar-li sobre allò que coneix tan bé? Si ho ha llegit al Deuteronomi i al Levític una pila de vegades i, des de ben petit, ho ha sentit recitar als pares?  La raó immediata que se’ns acut és: per posar-lo a prova! Però potser és una resposta  massa precipitada.

En altres passatges de l’Evangeli, trobem mestres de la Llei que pregunten a Jesús per provocar-lo, per fer-li perdre peu però, aquest, tal vegada havia descobert que Jesús era la síntesi, l’encarnació d’allò que diuen les Escriptures que s’ha de fer i que ell, podem deduir, practica; si més no, coneix.

Probablement, aquest mestre de la Llei no pretén temptar Jesús sinó que s’ha sentit atret per la seva persona, l’ha conegut, l’ha sentit parlar, l’ha vist compadir-se, donar de menjar als afamats, guarir malalts, compartir taula amb recaptadors d’impostos, parlar amb dones públiques o estrangeres, desafiar les Lleis quan són injustes vers les persones, … és a dir, ha vist “complir-se” la Llei: estimar Déu per sobre de totes les coses i els altres com a un mateix.

Realment, aquest mestre de la Llei no provava Jesús sinó que cercava honestament l’acompliment dels Manaments, i el Senyor li diu que ho està fent bé, que no està lluny del Regne de Déu.

Tant de bo, fem nosaltres el mateix!

 

M. Àngels Arrabal
Associació de Sant Josep de la Muntanya

 

 

 

______________________________________________  

 

 

 

 

 

Evangeli Mc 7,1-8a.14-15.21-23

Vosaltres abandoneu els manaments de Déu

per mantenir les tradicions dels homes

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i s’adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment, i quan tornen del mercat no mengen sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l’aigua, vasos i gerros i atuells d’aram. Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?». Jesús els respongué: «Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l’Escriptura: “Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dona és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans”. Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes».

Després cridà la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic: Res del que entra dintre de l’home des de fora no el pot contaminar; només allò que surt de l’home, el pot contaminar, perquè de dins de l’home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria: tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l’home».

 

_________________________________ 

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

El passatge evangèlic d’avui ens parla del que és essencial i del que és accessori. De la diferència entre la Llei de Déu i les tradicions creades pels homes. De la importància de diferenciar-les per tal de ser bones persones, aspirants a imitar al Pare Celestial, en la seva perfecció, en la seva bondat.

En el nostre imaginari sempre apareixen els fariseus com a dolents, potser perquè  Jesús carrega contra ells, contra la seva rigidesa, contra la seva forma d’interpretar la Llei, però caldria que, abans de condemnar-los, reflexionéssim sobre la nostra pròpia rigidesa, a l’hora d’interpretar-la, sempre sota la lectura dels nostres paràmetres. També podem ser excloents amb tots aquells que no pensen com nosaltres, amb tots aquells que llegeixen la Paraula i conceben  l’Església d’una determinada manera. Les diferències generacionals, culturals o polítiques, sovint  ens serveixen per “segrestar” el missatge de Jesús o voler imposar una determinada forma d’Església. La mateixa radicalitat des de posicionaments diferents.

Jesús desafia la tradició humana amb l’essència de Déu, per posar en evidència què és allò realment important. Jesús cura en dissabte, menja amb recaptadors, es deixa tocar per dones contaminades i no crida l’atenció als deixebles perquè no s’han rentat abans de dinar perquè, el que vol deixar palès no és la transgressió de la Llei sinó la hipocresia d’acomplir la lletra i deixar de sanar, perdonar, acollir o gaudir de la comunió d’un aplec.

Jesús, no ve a destruir la Llei sinó a millorar-la, a humanitzar-la, a carregar-la de sentit.

Tant de bo siguem capaços d’omplir d’humanitat amorosa els rituals!

 

 Àngels Arrabal
Associació de Sant Josep de la Muntanya

 

 

 

 

 

 

______________________________________________

 

 

 

 

 

Evangeli Mt 28,16-20

Bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’hi acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món».

 

___________________________________________

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

El passatge evangèlic d’avui comença parlant de dubtes, dels dubtes dels onze, i acaba parlant de certeses, de la seguretat de tenir al Senyor, amb nosaltres, fins a la fi dels temps.

Els versets del mig ens esperonen a la missió: “Aneu doncs, a tots els pobles”. Tant als pobles llunyans com als que hi són tan a prop nostre com l’escala de veïns o el lloc de feina. Però, amb independència de la distància física, a tots se’ns demana sortir de la comoditat de les nostres idees, dels nostres esquemes, de les nostres parròquies o associacions.

Hem de sortir a trobar-nos amb altres gents que no parlen del que parlem nosaltres ni pensen com nosaltres, tot i que viuen amb nosaltres; gents amb altres creences o sense creences. Gents de les nostres ciutats europees que no han sentit parlar del Crist ni demostren interès per conèixer-lo. És per això que, si no sortim per anar a l’encontre de l’altre, no evangelitzarem, no compartirem el Missatge, no podrem fer com va fer Jesús. És a dir, no anunciarem el Regne com ho va fer Jesús perquè no acollirem, ni acompanyarem ni ens compadirem, com va fer Jesús. No compartirem la joia de l’Evangeli amb aquells que no el coneixen.

Si ens quedem a la casa de sempre, esperant que “vinguin”, tancats en les nostres seguretats o prejudicis, no podrem “ensenyar-los a guardar tot allò que el Senyor ens ha manat” i que no és altra cosa que estimar, compartir, lliurar-nos al servei i benefici del fràgil, del descartat, del que no es sent estimat.

Tant de bo, amb aquesta actitud evangèlica, siguem i portem esperança a tots aquells que, per les circumstàncies viscudes, l’han perdut.

 

Àngels Arrabal
Associació de Sant Josep de la Muntanya

________________________________________________   

 

Evangeli Mc 1,21-28

Jesús ensenyava amb autoritat

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu». Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home». Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l’obeeixen». I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea.

 

____________________________________________________

 

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

El passatge evangèlic d’avui parla d’autoritat; de l’autoritat que només atorga l’autenticitat perquè qualsevol altre manifestació de poder, si no s’exerceix amb autenticitat, amb esperit de servei, amb disponibilitat permanent vers les necessitats dels qui pateixen, no és autoritat sinó falsedat, abús o explotació.

Però Jesús té autoritat perquè diu veritat, perquè és la Veritat, perquè la seva vida és coherent amb el que predica, a diferència dels fariseus, que escanyen al feble i s’agenollen davant dels poderosos. Jesús allibera, no oprimeix; Jesús perdona, no condemna. Escoltar Jesús és sentir que el cor se’ns abrusa per l’escalf de la seva Paraula.

Jesús té l’autoritat que brolla de l’autenticitat, Jesús no “explica ni interpreta” les Escriptures sinó que és la realització d’aquelles Escriptures; el que els hi diu, ho viu i ho transmet amb la seva forma d’estimar als pobres, als malalts, als desvalguts, als estrangers, als pecadors; i ells ho saben. Fins i tot el diable el reconeix per allò que fa.

La meditació d’aquests versets porta a la memòria la frase de Sant Pau VI: “L’home d’avui escolta més de grat els testimonis que els mestres o, si escolta els mestres, és perquè són testimonis”.

Tant de bo, les nostres paraules no siguin com las dels fariseus, sinó autèntic  testimoni d’Aquell en qui diem creure.

 

M. Àngels Arrabal

Associació de Sant Josep de la Muntanya

________________________________________________      

 

 

Evangeli Mc 13,33-37

Vetlleu: No sabeu quan tornarà l’amo de casa

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli. Igual heu de vetllar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu».

 

_____________________________________________________________

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

El passatge evangèlic d’avui ens urgeix: esteu atents, no us disperseu, no us distragueu!.

“Vetllar” pot tenir un doble sentit: vigilar les coses, les propietats, els dons, i tenir cura de les coses, les propietats i els dons que el Senyor ens ha confiat. Sigui la porta, per evitar l’entrada de malfactors, siguin les diferents responsabilitats que se’ns han encomanat a aquella mateixa casa.

No endarrerim les coses o les actuacions, tot pensant que tindrem temps, no ajornem les tasques perquè, a cada hora, a cada instant, en qualsevol lloc, trobarem un germà que necessitarà la nostra càlida i eficaç acollida. Aquell germà que vindrà cercant l’Amo de la casa i, nosaltres administradors, no podrem deixar d’atendre’l com tampoc ho deixaria el Senyor que ell busca.

Nosaltres som les mans, les orelles o, fins i tot, el rebost o l’almoina que li manca. En paraules del bisbe Helder Cámara, potser nosaltres serem l’únic testimoni de l’Evangeli, que mai pugui llegir.

Som administradors d’allò que ens ha estat delegat, som substituts, representants d’Aquell que, circumstancialment, no hi és a la casa però del que no podem desfigurar el seu rostre ni canviar la seva forma d’acollir i acompanyar perquè, només així, podrem anunciar.

 

 M. Àngels Arrabal

Associació de Sant Josep de la Muntanya

________________________________________________   

 

Evangeli Mt 16,21-27

Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús començà a deixar entendre als deixebles que havia d’anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: «De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!». Però Jesús es girà i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes».

Llavors Jesús digué als deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà. Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què podria pagar l’home per rescatar la seva vida? Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres».

 

_____________________________________________________________________

 

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

El passatge evangèlic d’avui ens parla de renúncies. De la renúncia intel·lectual que suposa pensar com pensa Déu i de la renúncia material de ser capaç de tenir menys per tal que uns altres tinguin allò que els correspon, com a ésser humans, amb les mateixes condicions i drets que nosaltres.

Pere, el Pere que ens representa a tots en tantes actuacions humanes, pretén interposar-se en el camí de Jesús; en el camí de la Salvació. Si Jesús no mor, no ressuscitarà i la Redempció no es durà a terme. Quantes vegades ens hem “resistit” a la voluntat de Déu, o hem volgut capgirar els seus plans? Probablement no en som conscients però, tots ho hem fet cada vegada que no hem entès alguna de les circumstàncies que ens ha presentat la vida: malalties, pèrdues, frustracions, … No hem estat prou disponibles a veure la mà de Déu en cadascuna d’eixes situacions.

Hem oblidat que el “disseny” de la nostra vida, material o espiritual, no ens correspon exclusivament a nosaltres; per als creients, Déu té molt a dir i nosaltres hem de parar l’orella per escoltar-ho, fer-ho nostre i dur-ho a la pràctica. Només així no se’ns dirà, com a Pere, “ves-te’n d’aquí Satanàs”, estàs entorpint l’obra de Déu.

Tanmateix, en el plànol material, hem de ser capaços de renunciar a la temptació de no voler sortir de les comoditats de les que ens hem envoltat. Recordem que, el nostre benestar, moltes vegades és malestar o mort d’altres. Que uns quants privilegiats vivim amb menys permetrà, que molts i molts d’altres germans nostres, visquin amb dignitat i seguretat.

Tant de bo ens anem identificant amb Jesús i siguem capaços de renunciar a la nostra manera de veure i viure, per tal de sintonitzar plenament amb la voluntat de Déu que és Pare de tots i per a tots.

 

 M. Àngels Arrabal

Associació de Sant Josep de la Muntanya

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.