DIUMENGE 15 DE MAIG – V DE PASQUA / Cicle C

DIUMENGE V DE PASQUA / Cicle C

 

Lectura primera Fets 14,21b-27

Anunciaven a la comunitat tot el que Déu havia fet junt amb ells

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pau i Bernabé se’n tornaren a Listra, a Iconi i a Antioquia. Confortaven els convertits de nou i els exhortaven que es mantinguessin fidels a la fe. Els recordaven que per entrar al Regne de Déu hem de passar per moltes tribulacions. Ordenaren preveres en cadascuna de les comunitats, i amb pregàries i dejunis els encomanaren al Senyor, en qui havien cregut. Continuaren el seu viatge a través de Pisídia i arribaren a Pamfília. Després d’anunciar a Perga la paraula, baixaren a Atàlia, i d’allà se’n tornaren per mar a Antioquia, des d’on la comunitat els havia confiat a la gràcia de Déu perquè duguessin a terme l’obra que acabaven d’acomplir. Així que arribaren, reuniren la comunitat per anunciar-los tot el que Déu havia fet junt amb ells, i que Déu havia obert les portes de la fe als qui no són jueus.

 

Salm responsorial 144,8-9.10-11.12-13ab (R.: 1)

 

Lectura segona Ap 21,1-5a

Déu ens eixugarà dels ulls totes les llàgrimes

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d’abans havien desaparegut, i de mar ja no n’hi havia. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs, i vaig sentir cap a l’indret del tron una veu forta que cridava: «És el tabernacle on Déu es trobarà amb els homes. Viurà amb ells, ells seran el seu poble i el seu Déu serà Déu-que-és-amb-ells. Els eixugarà totes les llàgrimes dels ulls i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes. Les coses d’abans han passat». Llavors el qui seia al tron afirmà: «Jo faré que tot sigui nou».

 

Al·leluia Jo 13,34

 

Evangeli Jo 13,31-33a.34-35

Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

 

Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué: «Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat.

Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus».

 

___________________

 

COMENTARI català 

 

En les paraules de Jesús que l’Església ens proposa aquesta setmana, aquest ens fa dos anuncis definitoris de la seva missió. I és que sembla que la sortida de Judes de l’habitació li permetés, d’una banda, anunciar el que passaria les properes hores i, de l’altra, donar les últimes instruccions o missatges bàsics als seus deixebles.

Al primer d’ells, Jesús anuncia la seva glorificació, que en el cas de l’evangeli de Joan està unida a la mort; i aquesta estarà lligada al Pare. Un Pare que he enviat amb el propòsit de salvar el món, i al qual tornarà.

Al segon anunci ens trobem davant d’una altra de les bases del missatge cristià, i que en el context de l’últim Sopar es presenten gairebé com un testament: l’amor ha de regnar entre tots nosaltres. Aquesta afirmació, a més, la remarca afegint que és un nou manament, i que aquest amor deu ser el signe que distingeixi els seus seguidors. És un amor que han de manifestar, però, a més, és un do que han rebut del mateix Jesucrist, que és la font de l’amor. I la presència de l’amor al bell mig del món és una presència de Déu.

Així, com a deixebles de Jesús, els cristians hem de viure en l’amor que ell mateix ens manifesta, i que implica la salvació al costat del Pare.

Salesians Cooperadors

 

__________________

COMENTARI castellà

 

En las palabras de Jesús que nos propone la Iglesia esta semana, este nos hace dos anuncios definitorios de su misión. Y es que parece que la salida de Judas de la habitación le permitiera, por un lado, anunciar lo que iba a ocurrir en las próximas horas y, por el otro, dar las últimas instrucciones o mensajes básicos a sus discípulos.

En el primero de ellos, Jesús anuncia su glorificación, que en el caso del evangelio de Juan está unida a la muerte; y esta estará ligada al Padre. Un Padre que le he enviado con el propósito de salvar al mundo, y al cual regresará.

En el segundo anuncio nos encontramos ante otra de las bases del mensaje cristiano, y que en el contexto de la última Cena se presentan casi como un testamento: el amor debe reinar entre todos nosotros. Esta afirmación, además, la remarca añadiendo que es un nuevo mandamiento, y que este amor deber ser el signo que distinga a sus seguidores. Es un amor que deben manifestar, pero además es un don que han recibido del mismo Jesucristo, que es la fuente del amor. Y la presencia del amor en medio del mundo es una presencia de Dios.

Así, como discípulos de Jesús, los cristianos debemos vivir en el amor que Él mismo nos manifiesta, y que implica la salvación junto al Padre.

Salesians Cooperadors

 

_______________________________________________

 

 

DIUMENGE II DE PASQUA: OCTAVA DE PASQUA / Cicle C

 

Evangeli Jo 20,19-31

Vuit dies més tard, Jesús entrà

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas».

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».

Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

 

 __________________________  

 

COMENTARI

Com a persones humanes que som, en veure’ns sols o amenaçats sentim por i desconfiança.

Igual que els apòstols, encara que sabem de la resurrecció de Jesús, necessitem veure i sentir per creure.

Avui l’evangeli ens descobreix un Jesús que s’apareix enmig d’ells i s’apareix també enmig de nosaltres.

Quan ho van reconèixer tornar a ells i torna a nosaltres l’alegria, l’esperança i el desig de seguir endavant, trobem la pau i la serenitat. Sentim que res ens aturarà perquè sabem que Ell camina al nostre costat. Què Crist viu i és el centre de la nostra vida.

La Pasqua ens porta a ser persones noves, amb la suficient força i confiança per seguir treballant al costat dels més humils i necessitats.

Per sortir del nostre cercle de confort i apropar l’amor de Déu al proïsme.

Caiem en el compte que Déu ha posat en la comunitat, malgrat les seves limitacions i defectes, tota la seva confiança per perdonar, treballar pel missatge de l’Amor i ajudar els més desfavorits.

La comunitat té l’encàrrec de ser testimoni, llum i trobada, també amb els germans que no creuen, que necessiten veure la presència de Crist ressuscitat.

A la comunitat ha d’existir veritable germanor, alegria i acollida, on viure i compartir la Fe. Un lloc de comunió amb els germans i de forma especial amb els allunyats.

Avui patim una gran crisi, no només material, sinó també espiritual i de valors.

Jesús Ressuscitat ens convida a estar disposats i propers a les necessitats que van sorgint al nostre voltant i sobretot en els nostres semblants.

Si som veritables testimonis, serem creïbles i farem creïble el missatge de la Salvació.

Recordem que el Ciri que vam encendre a la Vetlla Pasqual, ens recorda que som Llum per il·luminar la foscor; la nostra i la dels germans.

Hem de recordar que som Llum i alegria!

 

Salesians Cooperadors

 

 

 

_________________________________________________________

 

 

 

DIUMENGE IV DE QUARESMA / Cicle C

Evangeli Lc 15,1-3.11-32

Aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, veient que tots els publicans i els altres pecadors s’acostaven a Jesús per escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven entre ells i deien: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells». Jesús els proposà aquesta paràbola: «Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: “Pare, dona’m la part de l’herència que em toca”. Ell els repartí els seus béns. Pocs dies després, el més jove arreplegà tot el que tenia, se n’anà cap a un país llunyà i, un cop allà, dilapidà els seus béns portant una vida dissoluta. Quan ho hagué malgastat tot vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es llogà a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. Llavors reflexionà dintre seu: “Quants treballadors del meu pare tenen pa de sobres, i aquí jo m’estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu; pren-me entre els teus treballadors”. I se n’anà a trobar el seu pare.

Encara era lluny que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El seu fill li digué: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu”. Però el pare digué als criats: “Porteu de pressa el vestit millor i vestiu-lo, poseu-li un anell i calçat, porteu el vedell gras per celebrar-ho, mateu-lo i mengem, perquè aquest fill meu, que ja donava per mort, ha tornat viu; ja el donava per perdut i l’hem retrobat”. I es posaren a celebrar-ho.

Mentrestant el fill gran tornà del camp. Quan s’acostava a casa sentí músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: “Ha tornat el teu germà. El teu pare, content d’haver-lo recobrat amb bona salut, ha fet matar el vedell gras”. El germà gran s’indignà i no volia entrar. Llavors sortí el pare i el pregava. Però ell li respongué: “He passat tants anys al teu servei, sense haver desobeït mai ni un sol dels teus manaments, i no m’has donat mai un cabrit per fer festa amb els meus amics, i ara que torna aquest fill teu després de consumir els teus béns amb dones públiques, fas matar el vedell gras?” El pare li contestà: “Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem d’alegrar-nos i fer festa, perquè aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu; ja el donàvem per perdut i l’hem retrobat”».

 

__________________________    

COMENTARI

L’Evangeli ens mostra Jesús com aquell que acull els pecadors i menja amb ells. Això fa que els fariseus i d’altres murmurin i no l’entenguin. Ell els ofereix aquesta paràbola del Pare bo.

D’una banda  hi ha el fill petit que s’allunya, exigeix i llença l’herència i d’altra, el fill gran, complidor amb la llei, però intransigent i incapaç de celebrar la vida. Segurament tots ens sentim reflectits amb l’un i amb l’altre. Però això no és l’important.

Crec que l’important és l’actitud del Pare que respecta la llibertat dels fills i espera sortint cada dia als camins. Es commou, besa el fill que reconeix els seus errors, el vesteix i prepara una festa per celebrar que és viu. No pregunta ni jutja, l’abraça i prega al fill gran que també se n’alegri perquè el seu germà ha tornat a casa.

Tots estem convidats a acollir els germans i fer créixer en nosaltres aquestes actituds de perdó i amor incondicional del Pare.

De nosaltres també espera que ens acosten i que el reconeguem com a Pare.

 

Victoria Fuentes

Moviment ADSIS

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.