DIUMENGE 8 DE MAIG / DIUMENGE IV DE PASQUA / Cicle C

DIUMENGE IV DE PASQUA / Cicle C

 

Lectura primera Fets 13,14.43-52

Ara ens adrecem als qui no són jueus

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pau i Bernabé continuaren el seu viatge des de Perga i arribaren a Antioquia de Pisídia. El dissabte entraren a la sinagoga i s’assegueren. Quan ja es dispersava la gent reunida a la sinagoga, molts dels jueus i dels prosèlits seguiren Pau i Bernabé. Ells els parlaven, mirant de persuadir-los que es mantinguessin fidels a la gràcia de Déu. El dissabte vinent gairebé tota la ciutat es reuní per escoltar la paraula del Senyor. Quan els jueus veieren aquella multitud, s’engelosiren tant que es posaren a impugnar amb paraules injurioses tot el que deia Pau. Però Pau i Bernabé els respongueren amb valentia: «Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de Déu. Però ja que vosaltres no la voleu rebre i us feu vosaltres mateixos indignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als qui no són jueus. Així ens ho té ordenat el Senyor: “T’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins als límits de la terra”».

Quan sentiren això els qui no eren jueus, se n’alegraren, i lloaven la paraula del Senyor. Tots aquells que Déu havia destinat a la vida eterna es convertiren a la fe. La paraula del Senyor s’escampava per tota la regió.

Però els jueus instigaren les dones devotes més distingides i els principals de la ciutat a promoure una persecució contra Pau i Bernabé, fins que els expulsaren del seu territori. Ells, en senyal de protesta, s’espolsaren els peus sobre els qui els feien marxar, i se n’anaren a Iconi. Els convertits de nou vivien feliços, plens d’alegria i de l’Esperit Sant.

 

Salm responsorial 99,2.3.5 (R.: 3c)

 

Lectura segona Ap 7,9.14b-17

L’Anyell serà el seu pastor,

i els menarà vora les fonts de l’aigua viva

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan

 

Jo, Joan, vaig veure una multitud tan gran que ningú no hauria pogut comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans. Un dels ancians em digué: «Aquests són els qui venen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs. Per això estan davant el tron de Déu, donant-li culte nit i dia dins el seu santuari. El qui seu en el tron els protegirà amb la seva presència, mai més no passaran fam, mai més no passaran set, ni estaran exposats al sol ni a la calor, perquè l’Anyell que està en el tron els guiarà i els conduirà a les fonts on brolla l’aigua de la vida. Déu els eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls».

 

 Al·leluia Jo 10,14

 

Evangeli Jo 10,27-30

Jo dono la vida eterna a les meves ovelles

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, digué Jesús: «Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u».

 

 _________________________________________  

COMENTARI

 

La figura del pastor ha estat molt important en la iconografia cristiana des dels primers temps del cristianisme. Amb moltes confessions cristianes anomenen pastor a la persona que presideix la comunitat de fe. La figura del manelic ha estat present en els pessebres des del seu inici i curiosament la pandèmia de la Covid-19 en la cerca de la “immunitat  de ramat”, ha palesat un fet que teníem oblidat: la igualtat de tots, dones i homes, aris o semites, blancs o de colors, sigui quin sigui el continent d’origen.

Però és curiós com juga Joan, tant en l’Apocalipsi com en el fragment que llegirem del seu Evangeli amb els conceptes d’Anyell i Pastor. Jesús que s’ha definit com a Pastor que coneix i estima cadascuna de les seves ovelles fins a donar-les la “vida eterna” és presentat en l’Apocalipsi com ​l’​Anyell immolat què gràcies a la seva entrega ha merescut la “vida eterna” promesa a les seves ovelles, aquelles que han passat per la gran tribulació.

Avui, en aquests moments convulsos aquella definició de l’AMOR que es concreta en “Donar, rebre i compartir” és més vigent que mai. Avui, sobretot, la solidaritat és imprescindible. Si en l’Eucaristia ens unim a Jesús i Ell estima cadascú de nosaltres. ¿Com podem restar insensibles davant de les mancances alienes?

Les lectures d’aquest diumenge ens inviten doncs a revisar el nostre compromís seguint l’exemple de Jesús. I viure, com feien els habitants de Perga, un cop coneixeran la Paraula de Déu. Feliços  i plens d’alegria i  de l’Esperit Sant. Som cridats a ser transmissors d’esperança i constructors de pau.

 

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

 

 

 

 

 

__________________________________________    

DIUMENGE DE RAMS

PASSIÓ DEL SENYOR / Cicle C

 

 

Evangeli Lc 22,14-23,56

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Lluc

 

Com desitjava menjar amb vosaltres

aquest sopar pasqual abans de la meva passió

Arribada l’hora, Jesús es posà a taula, i els apòstols s’hi posaren amb ell. Jesús els digué: + «Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua s’haurà complert en el Regne de Déu». C. Després prengué un calze, pronuncià l’acció de gràcies i digué: + «Preneu això i repartiu-vos-ho, perquè us asseguro que des d’ara ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu».

 

Feu això que és el meu memorial

  • Llavors prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: + «Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això que és el meu memorial». C. I feu igualment amb el calze, havent sopat, tot dient: + «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres. Però mireu, la mà del qui em traeix és aquí, juntament amb la meva, sobre aquesta taula, perquè el Fill de l’home fa el seu camí, com havia estat decidit per endavant. Però ai de l’home que el traeix».

Jo em comporto entre vosaltres com el qui serveix

  • Ells començaren a discutir quin d’ells seria capaç de fer una cosa com aquesta. Després hi hagué una disputa entre ells sobre quin havia de ser considerat el més important. Jesús els digué: + «Els reis de totes les nacions disposen com a amos dels seus súbdits, i els qui tenen autoritat es donen el títol de “benefactors”. Entre vosaltres no ha de ser pas així: el més important d’entre vosaltres s’ha de comportar com si fos el més jove, i el qui mana s’ha de comportar com el criat que serveix. Qui és més important, el qui seu a taula o el criat que el serveix? Oi que ho és el qui seu a taula? Doncs jo em comporto entre vosaltres com el qui serveix. Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, i jo us dono la investidura reial que el meu Pare m’ha donat a mi: vosaltres menjareu i beureu a taula amb mi en el meu Regne, i us asseureu en trons per governar les dotze tribus d’Israel.

Tu, quan sigui l’hora, conforta els teus germans

  • Simó, Simó, Satanàs us ha reclamat a tots per garbellar-vos com el blat, però jo he pregat per tu perquè no defalleixi la teva fidelitat. I tu, quan sigui fora, conforta els teus germans». C. Pere li digué: S. «Senyor, estic disposat a anar amb vós a la presó i a la mort». C. Jesús li respon: + «T’ho asseguro, Pere: Avui, abans no canti el gall, hauràs negat tres vegades que em coneixes».

Tot el que es refereix a mi s’està complint

  • I els digué: + «Quan us vaig enviar sense bossa, ni sarró ni calçat, us va faltar mai res?» C. Li respongueren: S. «No ens va faltar res». C. Ell els digué: + «Doncs ara, si teniu bossa emporteu-vos-la, amb el sarró i tot, i si no teniu espasa, veneu-vos el mantell per comprar-vos-la; perquè allò que diu l’Escriptura: “El van comptar entre els delinqüents”, us asseguro que s’ha de complir en mi; tot el que es refereix a mi s’està complint». C. Ells li digueren: S. «Senyor, aquí hi ha dues espases». C. Els respongué: + «N’hi ha de sobres».

En ple combat interior pregava més intensament

  • Llavors sortí i se n’anà com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els seus deixebles. Arribat al lloc els digué: + «Pregueu Déu que no us deixi caure en la temptació». C. Ell s’allunyà a una distància com la d’un tir de pedra, s’agenollà i pregava amb aquestes paraules: + «Pare, si vós ho voleu, allunyeu de mi aquest calze; però que no es faci la meva voluntat sinó la vostra». C. Se li aparegué un àngel del cel que el confortava. En ple combat interior, pregava més intensament, i la seva suor semblava com gotes de sang que queien fins a terra. Quan s’aixecà de la pregària, se n’anà cap als deixebles i els trobà adormits de tristor; i els digué: S. «Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, que no caigueu en la temptació».

Judes, amb un bes traeixes el Fill de l’home?

  • Encara parlava Jesús quan arribà gent; el qui es deia Judes, un dels dotze, els anava al davant i s’acostà a Jesús per besar-lo. Jesús li digué: + «Judes, amb un bes traeixes el Fill de l’home?» C. Els qui anaven amb Jesús quan veieren el que passava digueren: S. «Senyor, ataquem amb l’espasa?» C. I un d’ells donà un cop d’espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l’orella dreta. Però Jesús digué: + «Deixeu-los estar». C. I li tocà l’orella i el curà. Llavors Jesús digué als grans sacerdots, als oficials de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut allà per detenir-lo: + «Heu vingut armats amb espases i garrots, com si jo fos un bandoler. Mentre estava amb vosaltres al temple cada dia, no em vau tocar mai. Però ara és la vostra hora, ara les tenebres tenen el poder».

Pere, així que va ser fora, va plorar amargament

  • Ells se l’endugueren pres i el portaren al palau del gran sacerdot. Pere el seguia de lluny. Encengueren foc al mig del pati, s’assegueren al voltant i Pere s’assegué amb ells. Una criada que el veié assegut vora el foc, se’l mirà i digué: S. Aquest home també anava amb ell». C. Ell ho negà: S. «No, dona; no el conec de res». C. Poc després un altre que el veié li deia: S. «Tu també ets d’ells». C. Pere li contestà: S. «No, home; no ho soc pas». C. Cosa d’una hora més tard, un altre s’hi entossudí: S. «Segur que aquest era d’ells: fins se li coneix que és galileu». C. Pere respongué: S. «No, home; no sé de què em parles». C. En aquell moment, mentre el gall cantava, el Senyor es girà i mirà Pere; Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Avui, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades». I així que va ser fora, va plorar amargament.

Prova de profetitzar: endevina qui t’ha pegat

  • Els homes que guardaven Jesús, per burlar-se’n, li tapaven la cara, li pegaven i li deien: S. «Prova de profetitzar: endevina qui t’ha pegat». C. I deien moltes més coses per injuriar-lo.

Portaren Jesús al sanedrí

  • Quan es va fer de dia es van reunir tots els notables del poble, els grans sacerdots i els mestres de la Llei i portaren Jesús al sanedrí. Allà li demanaven: S. «Si ets tu el Messies, digue’ns-ho». C. Ell els contestà: + «Si us dic que sí, no em creureu. Si us faig preguntes, no em respondreu. Però des d’ara el Fill de l’home estarà assegut a la dreta del Poder de Déu». C. Tots li digueren: S. «Per tant, ets el Fill de Déu?» C. Ell els respongué: + «Sí que ho soc, teniu raó». C. Ells digueren: S. «Quina falta ens fan els testimonis? Nosaltres mateixos ho hem sentit dels seus propis llavis».

No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar

  • Llavors (els notables del poble, els grans sacerdots i els mestres de la Llei) s’alçaren tots i el dugueren a Pilat. I començaren així la seva acusació: S. «Hem trobat aquest home que subleva el nostre poble, prohibeix de pagar tribut al Cèsar i pretén que és el Messies, el rei». C. Pilat l’interrogà: S. «Ets tu el rei dels jueus?» C. Ell li respongué: + «Sí, teniu raó». C. Pilat digué als grans sacerdots i a la gent: S. «No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar». C. Ells insistien: S. «Somou el poble, escampant les seves doctrines per tot el país dels jueus. Havia començat a Galilea i no ha parat fins aquí». C. Quan Pilat sentí això, preguntà si aquell home era galileu. En saber que pertanyia a la jurisdicció d’Herodes, l’hi envià. Precisament aquells dies Herodes es trobava a Jerusalem.

Herodes, amb la seva tropa, el menyspreà

  • Herodes s’alegrà molt de veure Jesús: feia temps que ho desitjava, perquè en sentia parlar i confiava veure-li fer algun miracle. Li feia moltes preguntes, però Jesús no li contestà res. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei hi eren presents i l’acusaven amb força. Però Herodes amb la seva tropa, el menyspreà i, per riure’s d’ell, li posà un vestit sumptuós i l’envià altre cop a Pilat. Aquell dia Herodes i Pilat, que havien estat enemistats, es reconciliaren.

Pilat entregà Jesús a la pena que ells volien

  • Pilat cridà els grans sacerdots, les autoritats i la gent, i els digué: S. «M’heu portat aquest home com si sublevés el poble, però jo, que l’he interrogat davant vostre, no trobo que hagi comès cap dels delictes de què l’acuseu. Ni tampoc Herodes, que ens l’ha tornat a enviar. Ningú no ha trobat res que mereixi la pena de mort. Per tant, li donaré un càstig per escarmentar-lo, i el deixaré anar». C. Però tota la multitud cridà: S. «Mateu-lo, aquest; indulteu-nos Bar-Abàs». C. Bar-Abàs havia estat empresonat amb motiu d’una revolta i d’un assassinat que hi havia hagut a la ciutat. Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. Però ells cridaren: S. «Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo». C. Pilat respongué per tercera vegada: S. «Per què? Quin mal ha fet? Jo no trobo que hagi comès res que pugui merèixer pena de mort; li donaré un càstig per escarmentar-lo i el deixaré anar». C. Però ells insistien demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I s’imposaven a força de cridar. Llavors Pilat es decidí a concedir-los allò que demanaven: indultà aquell que era a la presó per revolta i assassinat, i entregà Jesús a la pena que ells volien.

Dones de Jerusalem, no ploreu per mi

  • Quan se l’enduien, agafaren un tal Simó de Cirena, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere Jesús. El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones endolades, que el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué: + «Dones de Jerusalem, no ploreu per mi: ploreu per vosaltres i pels vostres fills. Perquè vindran dies que la gent dirà: “Felices les que no tenen fills, les entranyes que no han posat ningú al món i els pits que no han criat”. Llavors diran a les muntanyes: “Caieu damunt nostre”, i als turons: “Cobriu-nos”. Perquè si a un arbre verd fan això, què serà de l’arbre sec?».

Pare, perdoneu-los que no saben el que fan

  • En portaven dos més: uns criminals que havien de ser executats amb ell. Quan arribaren a l’indret anomenat Gólgota, el crucificaren juntament amb els criminals, un a la dreta i un altre a l’esquerra. Jesús deia: + «Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan». C. Es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus. La gent s’ho estava mirant. Les autoritats deien, rient-se’n: S. «Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit». C. Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: S. «Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix». C. Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «El rei dels jueus».

Avui seràs amb mi al paradís

  • Un dels criminals penjats a la creu, també li deia insultant-lo: S. «No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres». C. Però l’altre, renyant-lo, li respongué: S. «Tu que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal». C. I deia: S. «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne». C. Jesús li respongué: + «T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís».

Pare, confio el meu alè a les vostres mans

  • Ja era cap al migdia quan s’estengué per tota la terra una foscor fins a mitja tarda: el sol s’havia eclipsat. La cortina que tancava el santuari, s’esquinçà per la meitat, i Jesús cridà amb tota la força: + «Pare, confio el meu alè a les vostres mans». C. I havent dit això, expirà.

Aquí tothom s’agenolla, i fa una pausa.

  • El centurió, després de veure el que havia passat, en donava glòria a Déu i deia: S. «És veritat: aquest home era innocent». C. I tota la gent que era present en aquell espectacle, després de contemplar tot el que havia passat se’n tornava donant-se cops al pit. Tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-s’ho.

Josep posà el cos de Jesús en un sepulcre

  • Hi havia un home que es deia Josep, membre del sanedrí, home noble i bo, natural d’Arimatea, població dels jueus, que esperava el Regne de Déu i no estava d’acord amb tot allò que el sanedrí havia decidit i havia fet. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, el desclavà, l’amortallà amb un llençol i el posà en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havia estat posat ningú. Era el divendres, quan ja començava el capvespre del dissabte. Les dones que havien vingut amb Jesús des de Galilea seguiren fins allà, veieren el sepulcre i com havia estat enterrat el seu cos, i se n’anaren a comprar perfums i ungüents. I durant el dissabte guardaren el repòs que la llei prescrivia.

 

 _________________________________

COMENTARI

Els fragments dels Evangelis que es llegiran el proper diumenge susciten en nosaltres sentiments molt diferents.

Els que acumulem ja molts anys en el nostre DNI, recordem amb nostàlgia la celebració de la benedicció dels rams. Com dies abans anàvem a comprar la palma o el palmó, amb quin desfici ho guarníem amb un llaç i algunes llaminadures. Com anàvem “a beneir” amb els pares, avis i padrins i com després portàvem la palma o el palmó a l’església més propera i el Dijous Sant intentàvem esbrinar on era la nostra palma o el nostre palmó en el Monument que es construïa per a la Reserva de les Hòsties consagrades fins a la celebració del Divendres Sant. Era una forma de compartir el goig amb què els habitants de Jerusalem varen rebre a Jesús.

Però la contemplació de la Passió desvetlla en nosaltres un altra mena de sentiments. Cadascú sap què és el que més el commou d’aquells darrers moments de la vida de Jesús. Per a uns serà el fet que Jesús, coneixedor de què li espera i poden fugir, roman a Getsemaní conscient de quina és la seva missió. Per altres serà imaginar el sofriment d’una flagel·lació inhumana i la posterior coronació amb espines. Per a alguns serà imaginar el dolor que comporta que uns claus travessin les mans trencant tots els ossos. Alguns trobaran a faltar avui dia, la valentia d’unes dones que desafiant una condemna injusta s’apropen a Jesús. I per alguns el què més els colpirà serà el perdó de Jesús cap als seus botxins.

Però la lectura de la Passió palesa que hi ha coses que malgrat haver passat vint segles no han canviat. La manipulació de les masses, les declaracions malintencionades de testimonis en els judicis i sobretot la befa a la veritat. En la onversa amb Pilat, Jesús li diu que Ell ha vingut per “donar testimoni de la veritat”. I Pilat li respon amb una pregunta. I, què és la veritat?  El què no sabem és el to de la pregunta de Pilat, Si va ser una pregunta inquisitiva o va ser en to burleta, ridiculitzant la resposta de Jesús.

Cada dia estem rebent informacions contradictòries de diversos fets. Estem en ​l’​època de les “fake news”. I nosaltres ¿com reaccionem?  ¿Intentem escatir on és la veritat? ¿Ens creiem la versió que més ens satisfà?,

I quan es parla de transparència per evitar dubtes i que la veritat resplendeixi ¿Som nosaltres prou transparents?. Jesús va dir que havia vingut per “donar testimoni de la veritat”. Nosaltres, els seus seguidors ¿Som conseqüents amb el seu missatge?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

 

 

 

 

__________________________________________    

 

 

 

 

 

Evangeli Lc 9,28b-36

Mentre Jesús pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. Pere i els seus companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: «Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Parlava sense saber què es deia. Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo». Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.

 

 _________________________________   

COMENTARI

 

Cada any el primer diumenge de Quaresma es llegeix un text dels evangelis en què s’explica com Jesús, després d’haver dejunat 40 dies en el desert, va ser temptat, i en el segon s’explica un fet, incomprensible, des de l’òptica purament humana, de la seva Transfiguració. És molt interessant llegir les descripcions que d’aquest fet fan Marc, Mateu i Lluc per valorar-ne les coincidències i les diferències en les seves narracions.

En els evangelis de Marc i Mateu trobem que els apòstols fan a Jesús una pregunta clau. Ja que en la tradició jueva abans de la vinguda del Messies havia de retornar Elies. Jesús els respon que Elies ja havia tornat, però que el poble no l’havia reconegut. Lluc en el seu evangeli obvia aquesta pregunta.

Aspectes varis són importants per entendre el missatge d’aquest fragment de l’evangeli.

Primer: La muntanya i el núvol. En les Sagrades Escriptures Déu parla dalt de la muntanya i en forma diversa. Parla a Abraham quan a la muntanya de Mohria està a punt de sacrificar Isahac. Parla a Moisés quan en la muntanya del desert de Sinaí li fa entrega de les Taules de la Llei. I parlarà als tres apòstols que acompanyen a Jesús (els mateixos que més tard l’acompanyaran a Getsemaní) per dir-los que Jesús és “el seu Fill. el seu elegit “.

Segon: La presència de Moisés i Elíes. El primer com instaurador de la Llei del poble jueu i el segon per l’esperat retorn abans de la vinguda del Messies. Expliquen els evangelistes que parlaven del traspàs de Jesús i del que havia de succeir a Jerusalem. I és que amb la mort de Jesús comença una nova era per la humanitat. La Llei antiga basada en el temor a Déu és substituïda per una basada en l’amor.

Tercer: El prefix “trans”. Aquest prefix té dues accepcions, ja que tant pot significar canvi com més enllà. Quan diem transformar entenem que implica canviar de forma, quan diem transportar entenem que és o canviar de lloc o allunyar-lo del lloc on està i quan diem d’un vol que és transoceànic entenem que té una destinació enllà de l’oceà.

Tal com es descriu en els textos evangèlics invita a creure en un canvi de figura. Però és evident que els apòstols van descobrir alguna cosa més enllà de la figura de Jesús un cop acabada la visió en què Lluc els situa com endormiscats.

I nosaltres. ¿ Què veiem més enllà de la imatge d’un crucificat ? ¿ Què veiem més enllà d’una hostia consagrada ? ¿ Ens mou a viure d’una altre manera el descobrir quelcom més enllà de la simple contemplació ?

Seria bo aquests dies repassar el sonet anònim, però atribuït a Sant Joan de la Creu “No me mueve Señor para quererte”.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

 

 

 

__________________________________________    

 

 

 

 

 

 

 

Evangeli Lc 6,17.20-26

Feliços els pobres. Ai de vosaltres els rics

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús amb els deixebles baixà de la muntanya i s’aturà en un indret pla on hi havia molts dels seus seguidors i una gentada del poble que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó. Jesús alçà els ulls i digué mirant els seus deixebles: «Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres. Feliços els qui ara passeu fam: vindrà el dia que sereu saciats. Feliços els qui ara ploreu: vindrà el dia que riureu. Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us esquivarà, us ofendrà i denigrarà el vostre nom: aquell dia alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel; igual feien els seus pares amb els profetes.

Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol. Ai de vosaltres els qui ara aneu tips: vindrà el dia que passareu fam. Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà el dia que us doldreu i plorareu. Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igual feien els seus pares amb els falsos profetes».

 ____________________________________________  

 COMENTARI

El mes de març de l’any 1986 el sacerdot i periodista José Luis Martin Descalzo publicava un text a la revista de ” Pastoral juvenil” que va titular “…..y el rebelde dijo no”. En aquest escrit anava comparant els valors de la societat amb els que en aquest fragment de l’evangeli va proclamar Jesús, al qual definia com “el rebel”.

Començava cada paràgraf del seu escrit amb la frase ” En aquell temps ( com en tots els temps )” i anava desgranant el que opina la gent sobre cada una dels temes en què basa la felicitat el món i acabava dient:  “però vingué el rebel i digué.”. Concloent el paràgraf amb l’ensenyament de Jesús.

I acabava el seu escrit amb els següents paràgrafs:

I aleshores es van unir

els homes del posseir i la venjança,

els homes de l’atipament i la riallada

els homes de la indiferència i de l’aprofitament,

els homes del fingiment i el desencant,

i van declarar el rebel perillós!

I aleshores s’uniren

els homes del compartir i la no violència,

els homes de la fam i de les llàgrimes,

els homes de la misericòrdia i la pacificació,

els homes de la cristal·linitat i de la fidelitat a l’ideal,

i van dir que el rebel tenia raó.

La pandèmia que estem patint està fent trontollar les estructures de la societat de consum que hem construït en els darrers anys i ens exigeix un canvi de model de vida. I ha palesat com la felicitat no sempre es troba en el tenir i aparentar , sinó en compartir i en l’autenticitat. I els que més ho demostren són els infants, quan moltes vegades juguen més amb un joguet senzill i econòmic que amb un de sofisticat i car.

Ens cal humilitat per aprendre la lliçó i plantejar-nos amb sinceritat a quin dels dos grups que ens proposa Martín Descalzo estem.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

___________________________________________    

 

 

 

 

 

 

Evangeli Lc 3,15-16.21-22

Jesús fou batejat; mentre pregava, s’obrí el cel

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, la gent que vivia en l’expectació sospitava si Joan no fora potser el Messies. Ell respongué dient a tothom: «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc».

Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat. Mentre pregava, s’obrí el cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant en figura corporal com un colom, i una veu digué des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut».

 

 ___________________________   

COMENTARI

En els fragments de l’evangeli de Lluc que vàrem llegir en les celebracions eucarístiques dels diumenges d’advent veiem a Joan Baptista en el desert invitant als seus con-vilatans a convertir-se. Però en el fragment que es llegirà en el proper diumenge ja el trobem en el Jordà batejant a aquells que, seguint la seva predicació havien decidit canviar les rutines de la seva existència. La vida de Joan ens posa davant dos elements que, tot i semblar contradictoris, Desert i Aigua, ens són una gran lliçó.

Tant Jesús com Joan, abans de començar la seva predicació, es retiren una temporada al desert. I és que el silenci que allà hi ha, permet la contemplació, la meditació, una introspecció profunda en la pròpia consciència, descobrint què som, què vol Déu de nosaltres i quina és la nostra missió en la vida, I després, l’aigua que renta, refresca, treu la set i dóna vida, ens permet eliminar tot el gruix d’impureses que arrosseguem per començar nets una vida diferent, si ens cal.

Però Joan, avisa de què ell, només bateja amb aigua i que Jesús batejarà amb aigua i amb esperit. I per palesar la realitat d’aquesta promesa joànica, l’evangelista ens explica que, el cel s’obri, baixà l’Esperit Sant i es va sentir la veu del Pare dient que Jesús era “El seu Fill estimat”.

També nosaltres a l’igual que Jesús hem estat batejats amb l’aigua i l’Esperit ¿Pensem que d’una manera menys evident, però no per això menys real, també en el moment del nostre baptisme, el Pare va dir, “aquest és un fill meu, estimat”?. ¿Quan renovem les promeses del Baptisme que, en nom nostre feren els nostres pares i padrins, en som conscients d’això? ¿Renunciem amb sinceritat de cor a tot allò que revelem de paraula? ¿Hem tingut aquest Nadal prous moments de silenci o ens ha aclaparat el brogit de tantes festes?

L’ evangeli d’aquest primer diumenge després de l’ Epifania ens ofereix una bona ocasió per fer una reflexió profunda de com han estat aquestes festes i si ens cal fer una bona immersió en alguna aigua recuperadora com feien els deixebles de Joan.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

 

 

 

 

____________________________________________  

 

 

 

DIUMENGE III D’ADVENT / Cicle C

 

Evangeli Lc 3,10-18

Què hem de fer també nosaltres?

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?». Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres». Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia també uns publicans que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?». Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert». Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?». Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada».

La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fora potser el Messies. Ell respongué dient a tothom «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga». Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

 

 ________________________________________

 

COMENTARI

 

 

Aquest tercer diumenge d’Advent es mitiga una mica la introspecció que se’ns demana en aquest temps de preparació de Nadal i veurem que els ornaments que porta el sacerdot són rosats i no pas morats. És que estem en el que s’anomena diumenge “Gaudete”. Perquè Sant Pau en la seva carta als Filipencs els recorda que visquin sempre contents. I la versió llatina de la carta comença precisament amb la paraula “Gaudete”., que com ja intuïu significa “gaudiu”

Però per viure contents cal que responem sincerament a la pregunta que la gent feia a Joan i que personalment ens hem de fer cadascú de nosaltres. I jo, què he de fer?. Hi ha dos conceptes molt clars en la resposta de Joan. Compartir i ser ètics.

Avui, en temps de pandèmia aquests dos conceptes són de rabiosa actualitat. I ens hem de plantejar molt seriosament que podem fer cadascú de nosaltres per aconseguir un món més just i com pressionar perquè les vacunes, el menjar i altres necessitats bàsiques estiguin a l’abast de tothom.

Nosaltres possiblement celebrarem el Nadal i ho farem amb un àpat copiós, consumint unes menges tradicionals. Però prop nostre hi haurà gent que potser aquell dia no tindrà què menjar.

I si la realitat és aquesta. Podem viure contents?. El fet d’haver estat batejat amb l’Esperit, com anunciava Joan, A què ens compromet?. Serem blat o palla?  Resistirem als cants de sirena del consumisme o serem solidaris i ètics com demanava Joan a aquells que anaven esperançats a escoltar-lo?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials.

 

 

 

 

 

 

 

 

____________________________________________    

 

 

 

 

 

Evangeli Mc 13,24-32

Reunirà els seus elegits, que vindran de tots quatre vents

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Aquells dies, després d’aquelles desgràcies, el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran. Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat. Mentrestant enviarà els àngels per reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels extrems més llunyans de la terra i del cel. Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i neixen les fulles sabeu que l’estiu s’acosta. Igualment, quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que ell s’acosta, que ja és a les portes. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s’hagi complert tot això. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. Ara, del dia i de l’hora, ningú no en sap res, ni tan sols els àngels ni el Fill; només ho sap el Pare».

 

 ____________________________________

COMENTARI

Som ja a les acaballes de l’any litúrgic. El proper diumenge 28 de novembre serà el primer de l’advent. I per tant aquest darrers diumenges de l’any se’ns proposa reflexionar sobre la finitud de la vida en tots els seus aspectes, tant personals com materials.

Aquestes reflexions, però, estan emmarcades entre dues festivitats que ens inviten a l’esperança: les festes de Tots els Sants i la de Crist Rei. En la primera, en la lectura de l’Apocalipsi i després d’anomenar els 12000 de cadascuna de les tribus d’Israel es parla de “la gentada que ve de la gran tribulació i que han rentat els vestits amb la sang de l’anyell”. És una metàfora en la qual ens hi podem sentir totalment identificats. I en la festa de Crist Rei el tornem a contemplar vencedor de la mort.  Això ens permet recordar amb esperança els nostres difunts més propers, tot confiant amb un estimulant retrobament a la casa del Pare.

Però Jesús, en aquest fragment de l’evangeli de Marc, fa referència a la profecia de Daniel per recordar-nos la finitud de les coses fins hi tot les que semblen més estables. I és que al llarg de la història totes les civilitzacions per grans e importants que hagin estat, han tingut el seu final. I normalment ha estat per la complaença de l’estatus assolit, que ha comportat una relaxació dels costums.

En els temps actuals les prediccions de Daniel ens semblen desorbitades pels coneixements científics de que disposem. Però en la cimera de Glasgow que s’està celebrant, es constata com la descontrolada activitat humana d’explotació dels recursos naturals i la seva inadequada utilització està provocant uns desequilibris de conseqüències imprevisibles. I també, les cada cop més freqüents erupcions volcàniques, un fenomen que no podem controlar, evidencia la nostra impotència davant dels fenòmens naturals.

I Jesús avisa de que cal estar preparats pel nostre final, ja que com diu, el moment solament el sap el Pare. Per tant aquest diumenge se’ns invita a reflexionar sobre què ens cal fer per què quan arribi la nostra fi, deixem el món, sinó millor al menys igual de bé que quan vàrem néixer. I pel que ens diuen els científics és urgent que actuem.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials.

 

 

____________________________________________    

 

 

 

 

Evangeli Mc 13,24-32

Reunirà els seus elegits, que vindran de tots quatre vents

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Aquells dies, després d’aquelles desgràcies, el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran. Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat. Mentrestant enviarà els àngels per reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels extrems més llunyans de la terra i del cel. Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i neixen les fulles sabeu que l’estiu s’acosta. Igualment, quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que ell s’acosta, que ja és a les portes. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s’hagi complert tot això. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. Ara, del dia i de l’hora, ningú no en sap res, ni tan sols els àngels ni el Fill; només ho sap el Pare».

 

 _______________________________________________ 

COMENTARI

 

En la dècada dels anys 60 del segle passat el dramaturg Joaquim Calvo Sotelo va escriure amb gran èxit una obra de teatre que va titular “La muralla”. En ella s’argumentava com un important funcionari del bàndol guanyador de la guerra civil, aprofitant-se de la seva posició s’hi havia atorgat la propietat d’una gran finca, la qual cosa li havia proporcionat un gran prestigi i una important rellevància social. Però en tenir un important infart i veure’s en perill de mort demana confessió. I el sacerdot li diu que per absoldre’l haurà de restituir allò que de manera il·lícita es va apropiar. Ell es proposa fer-ho, la qual cosa provoca un gran desgavell familiar, fins al punt que no pot assolir el seu propòsit i acaba l’obra amb una gran fase. “Senyor, jo vull venir cap a tu, però la muralla m’ho impedeix”.

El jove de què ens parla aquest fragment de l’evangeli no havia aconseguit il·legalment la seva riquesa. Era un jueu pietós que complia els manaments. Però malgrat això, se sentia insatisfet. Per això s’adreça a Jesús per demanar-li consell. I aquest li proposa un programa molt més radical, que ell rebutja per estar aferrat a les seves riqueses materials. La seva muralla.

És possible que també a nosaltres ens passi el mateix què al jove de l’evangeli. Que tot i ser complidors amb els manaments ens sentim insatisfets. El programa que va plantejar Jesús al jove ric era d’una solidaritat radical. I per ser solidaris avui no és suficient ser generosos amb les almoines. Per ser solidaris cal implicar-se en les problemàtiques de la societat actual.

Aquest fragment de l’evangeli ens invita a reflexionar sobre quines són les nostres “muralles”, Aquelles coses que no ens permeten donar-nos plenament i que impedeixen sentir-nos satisfets del nostre comportament. Pensem que Jesús promet rebre, ja en el temps present, el cent per u, del que generosament donem.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.