DIUMENGE 1 DE MAIG / III DE PASQUA / Cicle C

DIUMENGE III DE PASQUA / Cicle C

 

Lectura primera Fets 5,27b-32.40b-41

Nosaltres en som testimonis,

i n’és també testimoni l’Esperit Sant

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies els apòstols comparegueren davant el sanedrí, i el gran sacerdot començà així el seu interrogatori: «Us vam prohibir severament d’ensenyar res més en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d’aquest home». Pere i els apòstols contestaren: «Obeir Déu és primer que obeir els homes. El Déu dels nostres pares ressuscità Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l’ha enaltit com a Capdavanter i Salvador, per concedir al poble d’Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i n’és també testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l’obeeixen». Ells prohibiren als apòstols de parlar més en nom de Jesús, i els deixaren anar. Els apòstols es retiraren del tribunal del sanedrí, contents que Déu els considerés dignes de ser maltractats pel nom de Jesús.

 

Salm responsorial 29,2 i 4.5-6.11 i 12a i 13b (R.: 2a)

 

Lectura segona Ap 5,11-14

L’Anyell que ha estat degollat

és digne de rebre tot poder

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, tot mirant la visió vaig sentir les veus d’una multitud d’àngels que rodejava el tron de Déu, junt amb els vivents i els ancians. Eren milers i miríades de miríades que cridaven: «L’Anyell que ha estat degollat és digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria i lloança». Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que deien: «Al qui seu al tron i a l’Anyell sigui donada la lloança, l’honor, la glòria i el poder pels segles dels segles». Els quatre vivents responien: «Amén». I els ancians es prosternaren adorant.

 

Al·leluia

 

Evangeli Jo 21,1-19

Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava.

Igual va fer amb el peix

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué: «Me’n vaig a pescar». Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim». Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res.

Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora l’aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?». Li contestaren: «No». Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu». Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor». Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.

Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.

Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?». Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura els meus anyells». Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Pere s’entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo». Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T’ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols». Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi».

 

 ___________________________  

COMENTARI

 

“Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix”

L’Evangeli d’avui ens descriu el treball, que els deixebles fan en la foscor de la nit. Simó Pere pren la iniciativa d’anar a pescar i els altres deixebles el segueixen. Surten a pescar tots junts però no pesquen res. Sense la presencia de Jesús resuscitat, sense el seu alé, i sense la seva paraula orientadora, no hi ha res a fer.

Quan ja clarejava, Jesús es fa present vora l’aigua, però els deixebles no el coneixen. Jesús els hi demana algo per menjar, i no tenen res. Jesús recomana que tirin les xarxes a la dreta de la barca i pescaran. Segueixen les seves instruccions i treuen les xarxes plenes de peix. Jesús els convida a  portar els peixos que han pescat i que s’atansin per esmorzar. Jesús prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de resuscitar d’entre els morts.

Acabant d’esmorzar, Jesús pregunta a Simó Pere:”Simó, m’estimes més que aquests?” Simò li contesta, “Si, Senyor, ja ho sabeu que us estimo”, i aixi, fins a tres vegades li preguntà Jesús, i Pere s’entristí. Jesús coneix les incongruències humanes, tot i així li digué, “Pastura les meves ovelles” i “Vine amb mi”.

Els deixebles, s’havien adonat que la mort i la resurrecció de Jesús, era degut al gran amor que Déu té a tota la humanitat i a l’Univers sencer. Els deixebles són els grans testimonis de la Bona Nova de Jesús, i amb aquella mateixa fe, ens unim tots els que volem seguir el Crist Ressucitat.  ALEL·LUIA !!

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

 

 

 

 

 

__________________________________________    

 

DIUMENGE V DE QUARESMA / Cicle C

Evangeli Jo 8,1-11

Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat,

qe comenci a tirar pedres

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn, i ell, assegut, els ensenyava. Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?». Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint amb la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres». Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemnat?». Ella contestà: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més».

 

______________________________________

 

COMENTARI

 

“Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat,

que comenci a tirar pedres”

Avui celebrem el V Diumenge de Quaresma, temps de reflexió i discerniment. 

Aquest Evangeli ens mostra una dona sorpresa en adulteri i ningú s’atreveix a defensar-la. Els seus acusadors estan disposats a fer callar violentament a qui s’atreveixi ajudar-la i per això la porten a Jesús per fer-lo caure en una trampa. En l’època de Jesús, es discutia en el judaisme, la validesa de la disposició de la llei. Davant d’això, Jesús decideix anar a favor de la dona adultera i perdonar-la sense condicions. 

Jesús perdona incondicionalment, oblida el passat i dona noves oportunitats per començar de nou, ho va fer amb la dóna de l’Evangeli i ho fa amb cada un de nosaltres cada dia. Quan l’estimació ens abraça, és una gran forca que ens impulsa a seguir endavant, malgrat les dificultats que puguem tenir. 

Una trobada amb Jesús, sempre és una experiència de vida. Ell mateix ho va dir “Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida”

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

__________________________________________    

 

 

 

 

Evangeli Lc 4,1-13

L’Esperit conduïa Jesús pel desert on era temptat pel diable

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable. Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa». Jesús li va respondre: «Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa». Després el diable se l’endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà teu». Jesús li respongué: «L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol”». Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí; l’Escriptura diu que “ha donat ordre als seus àngels de guardar-te” i que “et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”». Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”».

Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.

 

_____________________________________

COMENTARI

 

“L’Esperit conduïa Jesús pel desert on era temptat pel diable” 

L’Evangeli d’avui, ens explica que Jesús va anar al desert a cercar pau, silenci, volia trobar-se amb Ell mateix, pregar i demanar al Pare les forces necessàries per començar la missió que tenia encomanada. Hi va estar quaranta dies, l’acompanyava l’ Esperit del Senyor, però el diable, no el va deixar tranquil, el molestava contínuament. Jesús no menjava res i quedà extenuat de fam, aleshores el dimoni va aprofitar aquesta feblesa i fins a tres vegades al va temptar.

El diable li digué “Si ets Fill de Déu, digués a aquesta pedra que es torni pa”, Jesús li va respondre: “Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa”. El diable se l’endugué amunt, li ensenyà tots els reialmes de la terra i li digué; “Et puc donar tot el que veus; adora’m i serà tot teu” Jesús li respongué, “L’Escriptura diu Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a Ell tot sol”. Després el conduí a Jerusalem i el deixà dalt d’una cornisa del temple i digué “Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí, i els àngels et duran en els seus palmells” Jesús li respongué “Diu l’Escriptura “No temptis el Senyor, el teu Déu”. El diable esgotat, s’allunyà de Jesús, esperant noves oportunitats.

Viure la fe és deixar-se omplir per l’Esperit Sant, comença quan de manera personal i comunitària acollim el do de Déu, és un camí que porta a l’agraïment i adoració.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

 

 

 

 

 

__________________________________________   

 

 

 

 

 

 

 

Evangeli Lc 5,1-11

Ho deixaren tot i el seguiren

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En una ocasió la gent s’aglomerava sobre Jesús per escoltar la paraula de Déu. Ell, que es trobava vora l’estany de Genesaret, veié dues barques a la platja. Els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i ensenyava la gent de la barca estant.

Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Tira endins, i caleu les xarxes per pescar». Simó li respongué: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res, però ja que vós ho dieu calaré les xarxes». Així que ho feren agafaren tant de peix que les xarxes s’esquinçaven. Llavors feren senyal als pescadors de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les barques que quasi s’enfonsaven.

Simó Pere, en veure això, es llançà als genolls de Jesús i li deia: «Senyor, allunyeu-vos de mi, que soc un pecador». Ni ell ni cap dels qui anaven amb ell no se sabien avenir d’una pesca com aquella. Igual passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: «No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes». Llavors tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se n’anaren amb ell.

 

 ______________________________   

COMENTARI

 “Ho deixaren tot i el seguiren”

L’Evangeli d’avui ens narra la crida dels primers deixebles de Jesús. Hi ha alguns pescadors a la vora del mar de Galilea, que després d’una nit sense pescar res, remen i organitzen les xarxes. Jesús puja a la barca de Simó Pere, i li demana que l’apartés una mica de terra, i es posà a proclamar la Paraula de Déu, a la gent que s’havia apinyat per escoltar-lo. Quan va acabar de parlar, li diu a Pere que s’endinsi en el mar i que cali les xarxes per pescar. Simó Pere diu a Jesús “Mestre, hem estat bregant tota la nit i no hem recollit res, però perquè tu ho dius calaré les xarxes”. I la seva fe no es veu decebuda, les xarxes es van omplir de tanta quantitat de peixos que de poc es trenquen.

Davant del que veuen, els pescadors es queden estorats. Simó Pere s’abalançà als peus de Jesús dient “Senyor, apartat de mi, que soc un pecador”. Aquest signe prodigiós, el convenç de que Jesús és el Senyor i desperta en Pere, un fort sentit d’indignitat. Però precisament per la seva condició de pecador, necessita que el Senyor estigui més a prop d’ell.

La resposta de Jesús a Pere és tranquil·litzadora i li diu: “No tinguis por, des d’ara seràs pescador d’homes” i Simó Pere, posant la seva confiança en Jesús, ho deixa tot i segueix al seu Mestre i Senyor. I el mateix van fer Jaume i Joan, companys de Simó Pere.

Aquesta és la missió de l’Església, anar a cercar els homes i les dones, per tornar a tots la dignitat i llibertat. Això és l’essencial del cristianisme, expandir l’amor gratuït de Déu, amb una actitud d’acollida i de misericòrdia a tots, perquè cada un, pugui trobar la tendresa de Déu i tenir plenitud de vida.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

 

 

 

 

__________________________________________   

 

 

 

 

Evangeli Jo 1,1-18

El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.

Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.

 

_____________________________

 

COMENTARI

 

“El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle”

Avui celebrem el segon Diumenge de Nadal. Al·leluia, Al·leluia !!

Joan Baptista proclama amb les seves primeres paraules de testimoni, que darrera d’ell, ve la llum veritable, però que en el pla de Déu, existia abans que ell, i que la vida, la llum i la unió divina, venen d’una acceptació, de la història del Déu invisible, donada a conèixer per la Paraula encarnada en Jesucrist. Aquesta història millora la Llei, donada anteriorment a Moisés. El més important és que expressa la fe cristològica del cristianisme.

A la llum de la comprensió del Déu del Gènesis i el Déu del Sinaí, Jesús és la revelació de Déu, i a través de la seva vida ens dona a conèixer l’acció amorosa de Déu en la història de la humanitat. Jesucrist Fill del Pare, és la perfecció dels dons de Déu. A Déu mai ningú l’ha vist, sols el Fill únic, que està en el SI del Pare, és qui l’ha donat a conèixer.

L’evangeli ens convida a fer una reflexió; Déu ha volgut compartir la nostra vida, fent-la seva. Jesús, vertader home i vertader Déu, es fa present, per ajudar i estimar aquest món de tantes cultures i formes de pensar, també d’injustícies i guerres. Jesús aporta la seva Persona, en Ell el Regnat de Déu va obrint a través nostra, un camí de salvació i alliberació.

 

 Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

 

 

__________________________________________   

DIUMENGE II D’ADVENT / Cicle C

 

Evangeli Lc 3,1-6

I tothom veurà la salvació de Déu

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

L’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi, mentre Ponç Pilat era procurador romà de la Judea, Herodes era tetrarca de Galilea, Felip, el seu germà ho era d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies ho era d’Abilena, durant el pontificat d’Anàs i Caifàs, Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats.

Complia el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, i el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu».

 

________________________________________

 

COMENTARI

 

“I tothom veurà la salvació de Déu”

Avui, l’Església celebra amb goig, el segon diumenge d’Advent.  Al·leluia!  Al·leluia!

L’Evangelista ens explica, que en temps del pontificat d’ Anàs i Caifàs, es vivia a Judea una època molt convulsa, i el poble no volia als seus governants, ja que era el que més patia l’opressió i les imposicions imperials.

En aquest medi, apareix la Paraula de Déu en el desert, que parla a través de Joan, fill de Zacaries, és algú que denúncia al poder per la seva maldat i ho fa, sense aturaments, i que junt al judici, apareix també l’esperança.

Molts creien que Joan era l’esperat, el que havia d’alliberar-los de tantes injustícies. Altres suposaven que era Elies, que havia tornat. Joan, el que batejava deia de si mateix: “jo, no sóc el llibertador, ve darrera meu, un altre més poderós, que tot ho pot, cal esperar”. I assegurava que arribaria el Salvador. S’acostava el temps de Jesús i  Joan l’anunciava.

Joan batejava per tota la regió del Jordà, demanant  als que l’escoltaven, un canvi de vida.  I com està escrit en el llibre del profeta Isaïes, que diu: “Veu que clama en el desert”: “Prepareu el camí del Senyor, endreceu les seves rutes. Tota vall s’omplirà i s’abaixaran els cims; els camins torçats seran adreçats i els camins aspres, aplanats i tothom veurà la salvació de Déu”.

Advent és temps de preparar-se per la vinguda del Senyor, un temps per refer la nostra vida, si és necessari, amb la fe, l’esperança i la seguretat, de que Déu ens espera, per envol callar-nos amb el seu Amor.

 

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

 

 

 

______________________________________________   

 

 

 

 

 

 

 

Evangeli Mc 12,38-44

Aquesta viuda pobra és la que ha donat més que tots

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, instruint la gent, deia: «No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l’oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament».

Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites. Jesús cridà els deixebles i els digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia».

 

_____________________________

 

COMENTARI

  “Aquesta viuda pobra és la que ha donat més que tots”

Els escribes, tenien un important paper en la societat jueva, eren intèrprets de l’Antic Testament i actuaven com abocats i teòlegs. Estaven en una molt bona posició, per poder aprofitar-se dels que confiaven en ells.  Jesús no condemna a tots els escribes, tan sols els que viuen de manera ostentosa, busquen privilegis socials, defrauden a les persones vulnerables, com les vídues i són hipòcrites amb les seves vides religioses.

Aquest comportament es compara amb la dona vídua, que demostra una fe sincera i una gran generositat, al donar a la sala del tresor, dues petites monedes de coure, per la manutenció del temple. En temps de Jesús les vídues no tenien res. Però Jesús que observava assegut al temple, la posa com un exemple a seguir, ja que la dona vídua, ha donat tot el que tenia.  Podem preguntar-nos,  com actuem cadascun de nosaltres i demanar a Déu ens ajudi a mirar, amb els ulls de Déu.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

______________________________________________   

 

 

 

 

Evangeli Mc 10,2-16

Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús per provar-lo, i li preguntaren si el marit es podia divorciar de la seva dona. Ell els preguntà: «Què us va ordenar Moisès?». Li respongueren: «Moisès permet de donar a l’esposa un document de divorci i separar-se». Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l’home i la dona. Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar». Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. Jesús els digué: «Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri».

La gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el Regne de Déu és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el Regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas». I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.

 

 _______________________________  

 

COMENTARI

  

Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar

L’Evangeli d’avui, ens diu que uns fariseus s’atansen a Jesús per posar-lo a prova, i li pregunten si és lícit a un home divorciar-se de la seva dona. Als fariseus no els interessava ni el matrimoni, ni els drets de la dona ni de l’home, tan sols volien veure com responia Jesús.

Si responia que no era lícit, s’oposava a importants escoles rabíniques. Si responia que era lícit, podien retreure-li que anava contra el Gènesis com a projecte originari de Déu.

La resposta de Jesús és clara, cal mantenir la flama que un dia va fer néixer l’amor entre una parella. Quan s’expressa un  “si” entre dues persones, és un punt de partida, on la vida posa a prova la fidelitat, el perdonar-se, acollir-se,  el tornar a començar i renovar l’amor  cada dia, amb l’ajuda de Déu.

També ens comenta l’Evangeli que Jesús posa de manifest que el Regne de Déu, és dels que són com els nens, que  viuen en la confiança d’un pare que sempre els acull i perdona. Aquests nens amb la seva tendresa i amor, a tots en meravella, fan la nostra societat més humana, tal com la vol i l’estima el nostre Pare del Cel.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

______________________________________________

 

 

 

Evangeli Mc 7,31-37

Fa que hi sentin els sords i que els muts parlin

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n’anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «obre’t». A l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se’n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin».

 

 ____________________________________

 

COMENTARI

 

 

Fa que hi sentin els sords i que els muts parlin

En l’Evangeli d’avui, Jesús demostra que les seves paraules i obres són per tothom, no fa distincions entre pobles.

Li van portar un home sord que no podia parlar i li demanaven que imposes les mans sobre ell. Jesús se’l endugué a part, pot significar que el contacte personal amb Jesús, fa que la persona canviï, la sordesa no li deixava escoltar els valors de l’Evangeli i la llengua l’incapacitava per comunicar la seva fe, i quedà curat.

Primer, Jesús introdueix els dits en les oïdes del malalt i toca amb saliva la seva llengua. el més important, ve de la paraula de Jesús “Effetà”, paraula aramea que significa ¡obre’t! Que converteix en realitat el significat del gest simbòlic, i fa que el malalt sigui una persona nova. Es compleix ho anunciat per Isaïes ”Llavors, es desclouran els ulls dels cecs, les orelles dels sords s’obriran, i la llengua del mut cridarà de joia”. Naixerà un poble nou de persones lliures que acollen la paraula de Déu.

El sordmut és un estranger menyspreat pels jueus. L’exemple de Jesús mou a construir la unitat en la diversitat, fomentant els vincles que sorgeixen de la mateixa fe compartida.

Deixem que el Senyor, com al sordmut, se’ns mostri proper i compassiu, que ens porti a part. Ell ens obrirà les oïdes per escoltar el que hem de sentir i ens deixarà la llengua per parlar el que hem de dir en cada circumstància. Aquesta disponibilitat a la gràcia, farà que l’Església arribi a parlar el llenguatge de la gent, com en Pentecosta, quan tots la sentien i entenien en les seves pròpies llengües.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

 

 

______________________________________________

 

 

 

 

Evangeli Jo 6,24-35

Els qui venen a mi no passaran fam,

els qui creuen en mi no tindran mai set

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, quan la gent veié que Jesús no era allà i els seus deixebles tampoc, pujà a les barques i anà a buscar Jesús a Cafar-Naüm. Quan el trobaren, estranyats que fos a l’altra riba, li preguntaren: «Mestre, quan hi heu vingut, aquí?». Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Vosaltres no em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist, sinó perquè heu menjat tant de pa com heu volgut. No heu de treballar per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva sempre i dona la vida eterna. Aquest menjar us el donarà el Fill de l’home: ell és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell personal». Ells li preguntaren: «Què hem de fer per obrar com Déu vol?». Jesús els respongué: «L’obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat». Li contestaren: «Quin senyal visible ens podeu donar, que ens convenci? Quines obres feu? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: “Els donà el seu blat celestial”». Jesús els respongué: «Moisès no us va donar pas el blat celestial, però el meu Pare sí que us dona el pa que és realment del cel, perquè el pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món». Li diuen: «Senyor, doneu-nos sempre aquest pa». Jesús els diu: «Jo soc el pa que dona la vida: els qui venen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set».

 

_____________________________

 

COMENTARI

 

Els qui venen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set

 L’Evangeli ens diu, que la gent busca a Jesús, per interès, no pels senyals prodigiosos que han vist, sinó perquè han menjat, i en aquella època no havia menjar per tothom, el pa donava força per seguir vivint i la gent acceptava l’amistat amb Jesús per estar ben alimentats.

Recordaven que Déu des del Cel, havia enviat a través de Moisés, el mannà als israelites, quan morien de fam al creuar el desert.

Però Jesús no es referia a un menjar físic, sinó espiritual i la gent no l’entén. Jesús ha d’explicar que les coses materials, si bé ajuden a viure, no són les que Déu vol i que el Pa de Vida, és Ell mateix, “Jo sóc el pa que dona la vida” i que sempre està a prop nostre i en nosaltres, i la gent li demana que els hi doni d’aquest pa, i contraposa el manà amb l’Eucaristia cristiana.

Perquè busquem a Jesús? A vegades, la veritat pot ser molesta, pot fer-nos aturar, reflexionar, canviar. Senyor, dóna’ns la humilitat per seguir sempre la teva veritat i puguem ensenyar-la al món.

 

 Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

______________________________________________

 

 

 

 

Evangeli Mc 6,1-6

Els profetes només són mal rebuts en el seu poble

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte començà a ensenyar a la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n’estranyava i deia: «D’on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?». I se n’escandalitzaven. Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva». I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

 

_____________________________________

 

COMENTARI

 

Els profetes només són mal rebuts en el seu poble

L’Evangeli d’avui ens mostra, com Jesús va a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte és el dia dedicat al Senyor i els jueus es reuneixen per escoltar la Paraula de Déu. A la sinagoga es llegien les Escriptures i, després, alguna persona entesa les comentava, explicant el sentit i el missatge que Déu vol transmetre a través d’elles.

Jesús va cada dissabte a la sinagoga i allí ensenya, com qui té autoritat i coneixement en les seves reflexions. Els qui l’escolten, queden estorats en veure que aquest home que el poble coneixia com el fuster fill de Josep, pogués tenir tanta saviesa, malgrat això, ells s’escandalitzaven i no el volien.

L’Evangeli diu que Jesús imposava les mans a qui li demanava i els malalts es posaven bé, però no pogué fer allí cap miracle, perquè no confiaven en Ell i els digué: “Els profetes mai són ben rebuts a casa seva ni al seu poble”, i el sorprenia que no volguessin creure.

També el Senyor ens demana avui ajuda, per realitzar coses que a vegades superen les nostres possibilitats humanes. Els miracles manifesten el poder de Déu i en la vida de cada dia es produeixen miracles, encara que no sapiguem veure’ls. Tenim una gran set de Déu, tinguem confiança i fe en Jesús, perquè la seva voluntat treballi en nosaltres.                                

 

 Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

______________________________________________

 

 

 

Evangeli Mc 14,12-16.22-26

Això és el meu cos. Això és la meva sang

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l’anyell pasqual, els deixebles digueren a Jesús: «On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar l’anyell pasqual?». Ell envià dos dels seus deixebles amb aquesta consigna: «Aneu a la ciutat i us trobareu amb un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: El mestre pregunta on l’allotjareu per poder menjar l’anyell pasqual amb els seus deixebles. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allà el sopar». Els deixebles se n’anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar pasqual.

I mentre menjaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué: «Preneu-lo: això és el meu cos». Després prengué el calze, digué l’acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué: «Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell en el Regne de Déu».

Després de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.

________________________________________

 COMENTARI

 

“Això és el meu cos. Això és la meva sang”

 

Avui l’Església celebra la solemnitat del Santíssim Cos i la Sang de Crist, el CORPUS CRISTI.

El context de l’Evangeli, és la Pasqua, que commemorava l’alliberament dels jueus de l’esclavatge, mitjançant d’un sopar viscut en aquest esperit. Pa sense llevat i vi, eren part del ritual. Els Àzims era una de les festes més importants del calendari jueu, originàriament era una festa agrícola, i de pelegrinatge al Temple de Jerusalem.

Com diu l’Evangeli, el primer dia dels Àzims, Jesús encarrega als seus deixebles que busquin lloc, per celebrar el sopar pasqual, al ser un sopar important, era precís que estigués tot molt cuidat, tal com era la costum i els orienta on han de dirigir-se. Els deixebles, fan el que els hi ha manat el mestre, i se’ls hi facilita, la sala arreglada amb estores i coixins i preparen el sopar. Els deixebles no saben que és un sopar de comiat i al mateix temps de testament de vida. És el sopar més important que mai ningú ha fet, i el continuem fent cada dia, al llarg de tots els temps.

Quan tot estava a punt, arribà Jesús, s’assegueren i mentre menjaven, Jesús prengué el pa, el partí  i digué, “Preneu-lo, això és el meu cos”. Després prengué el vi, els el donà i en begueren tots. I els digué “Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes”, els deixebles en aquell moment, no entengueren res del que deia i feia Jesús.

Jesús es converteix en el Pa partit i donat a menjar, el Vi és la sang de la Nova Aliança, vessada per tots els homes i dones, Jesús fa servir els signes de cada dia, pa i vi, l’entrega de Jesús, és total. La seva contínua presència Eucarística ens alimenta i a la vegada en ha d’ajudar a fer el mateix, estimar incondicionalment, amb un amor gratuït i saber perdonar les imperfeccions de les persones que ens poden haver ferit.

Acabat el sopar, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.

 

  Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

_______________________________________________

 

 

Evangeli Jo 15,1-8

Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo soc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dona fruit en mi el Pare la talla, i la que dona fruit, l’esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo soc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb les sarments, i s’asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus».

 

_____________________________________________

 

COMENTARI

 

 Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit

El resultat de la nostra vida cristiana, està en la mesura de la unió que tenim amb Jesús a traves de la pregària.

Només Jesús pot dir aquestes paraules, “Estigueu en mi i jo en vosaltres” ens convida a estar units a Ell, compara la relació entre el cep i les sarments i ens porta a l’essència del ser deixebles de Jesús, estar units al cep que és Jesús, per poder donar als demés, la vida que Ell ens dona per fer-la créixer en abundància.

L’Evangeli d’avui vol fer-nos reflexionar de com és la nostra relació amb Déu i de com podem fer per millorar-la.

 

 Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

 

 

____________________________________________

 

Evangeli Jo 20,1-9

Havia de ressuscitar d’entre els morts

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.

Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

En lloc d’aquest evangeli es pot llegir el de la Nit Santa (Any A, B o C). A la missa vespertina, també el pot substituir l’evangeli del diumenge III de Pasqua del cicle A (els deixebles d’Emaús, Lc 24,13-35).

 

_____________________________

 

COMENTARI

 

 “Havia de ressuscitar d’entre els morts”

 

Al·leluia, Al·leluia! Crist ha Ressuscitat.

Des de l’inici del temps, Déu té establert salvar la humanitat i aquest projecte passa per assumir el seu Fill, la condició humana i la mort en creu, essent de condició divina, i Jesús obedient al designi trinitari, compleix la seva missió.

L’Evangeli ens diu que després de la seva mort en creu, Jesús va ser sepultat. El diumenge, la primera en anar al sepulcre, va ser Maria Magdalena, i al no trobar a Jesús, la dona va córrer esvalotada per dir a tots que la pedra era correguda i que Jesús no hi era.

Els deixebles hi anaren esverats per la notícia, sense entendre res. Va entrar al sepulcre el deixeble que Jesús estimava, ho veié i cregué. Fins aquell moment no s’adonaven que segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts, al tercer dia.

Es considera a María Magdalena, la primera deixeble en proclamar el Regne de Déu. La fe és la que dóna sentit a la vida, Jesús ha ressuscitat, ens aporta una alegria que ressona per tot arreu.

Preguntem-nos, si volem fer com María Magdalena, anunciar l’amor de Jesús per tots, i abraçar especialment, aquells més tocats per la tristesa i el patiment.

Jesús ha ressuscitat, Al·leluia, Al·leluia !!

  

 Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

_____________________________________________   

 

 

Evangeli Jo 2,13-25

Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Quan s’acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare». Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia». Llavors els jueus el van interrogar: «Quin senyal ens dones que t’autoritzi a fer això?». Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?». Però ell es referia al santuari del seu cos.

Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.

Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li revelessin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l’interior de cada home.

 

__________________________

 

COMENTARI

 

 “Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies”

 

L’Evangeli d’avui, ens explica que al acostar-se la Pasqua, Jesús pujà a Jerusalem i es va trobar amb una disbauxa al Temple, amb la qual cosa no hi estava d’acord.

 El comerç era necessari per mantenir l’adoració de Déu al Temple. Els animals havien de ser venuts pel sacrifici. Les monedes romanes havien de ser canviades per monedes jueves, per pagar els impostos del Temple. Però, on havia de tenir lloc aquest comerç? No, dintre del Temple, sinó fora. Jesús s’enfurismà perquè la casa del seu Pare, s’havia convertit en un mercat.

Aquest Evangeli, té un doble sentit en el diàleg de Jesús amb els jueus. Els jueus entenen per Temple, el que és l’edifici i Jesús utilitza la paraula Temple, referint-se al seu propi cos i profetitzant la seva Resurrecció al tercer dia. Aquest era el símbol pel que preguntaven els jueus, però els jueus, no van entendre a Jesús.

El Temple era  el centre de la vida  jueva. Jesús no estava en contra del temple, sinó  en el que s’havia convertit, en un mercat, en contes d’un lloc de pregària.

Ens toca viure un temps de Quaresma ben llarg, pot ser aquesta pandèmia una oportunitat de canvi, de conversió per cadascú?

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

_____________________________________________   

 

Evangeli Mc 1,29-39

Jesús va curar molts malalts de diverses malalties

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula.

Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.

De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant». Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió». I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.

 

_________________________________________________________

 

COMENTARI

 

“Jesús va curar molts malalts de diverses malalties”

 

La ciència ha avançat molt, però el patiment interior i físic de les persones, genera interrogants sobre el sentit de la malaltia i el dolor i no trobem respostes humanes a aquest patiment, per això Jesús ens adreça a la pregària.

L’Evangeli diu que al sortir Jesús de la sinagoga, és assabentat de que la sogra de Pere, està enllitada amb febre i el reclamen per curar-la. Jesús enseguida es posa en camí per guarir a la sogra de Pere. Jesús li dona la ma i l’aixeca, tornant-li la seva dignitat de persona. La sogra de Pere al sentir-se curada, es posa a servir a Jesús i els deixebles, oferint-los dinar a taula.

Cadascú de nosaltres estem cridats a portar la llum de l’evangeli, i servir amb generositat als qui pateixen i busquen sentit a les seves vides.

Jesús de matinada, buscà un lloc solitari per pregar al Pare, si Jesús ho fa, que no hem de fer nosaltres, que som petits en tot, sinó pregar sempre i en tot lloc i cercant un racó d’intimitat amb el Pare. Servir al altres, és servir a Crist mateix.

  

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

_____________________________________________   

 

Evangeli Jo 1,1-18

El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.

Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.

 

_________________________________

 

COMENTARI

 

“El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle”

L’Evangeli d’avui ens descriu el procés de la Paraula de Déu. La Paraula estava amb Déu, des d’ abans de la creació i per mitjà d’ella tot va ser creat. La Paraula va voler estar més a prop nostra i es va fer carn en Jesús. Va venir a nosaltres, va fer la seva missió i va tornar a Déu. Jesús és aquesta Paraula de Déu. Els homes i dones tenen set de l’infinit i busquen, aquesta necessitat reneix sempre en el cor humà. Totes les criatures són una expressió de la Paraula de Déu. Aquesta Paraula dóna llum en les tenebres, la foscor vol apagar-la però no ho aconsegueix. No podem viure gaire temps sense Déu.

Joan Baptista no era la llum, va venir per donar testimoni de la llum, per ajudar al poble a que visqués amb la Paraula de Déu. Però, tant el sistema del imperi, com la religió de l’època no van voler reconèixer ni rebre la Paraula de Déu. Però els qui confien i creuen en Déu, en la seva bondat, Déu els accepta i els acull com a fills seus. Déu no vol quedar-se lluny dels homes i dones, i per això es va fer present en mig nostra en la persona de Jesús. Jesús va venir a desvetllar, qui és aquest Déu nostra, que està present en tot, des del començament de la creació.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

  

 

 

 _____________________________________________

 

 

Evangeli Mc 1,1-8

Aplaneu el camí per al Senyor

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

 

Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.

En el profeta Isaïes hi ha escrit això: «Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí». Complint això, Joan començà a batejar en el desert.

Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant».

 

___________________________________________________________

 

COMENTARI

 

“Aplaneu el camí per al Senyor”

Avui celebrem el segon diumenge d’Advent. S’acosta el Nadal i Jesús és a prop, tot és alegria.

L’Evangeli d’avui ens recorda, com Joan el Baptista preparava i aplanava el Camí al Senyor i ens convida de la mateixa manera que va fer Joan, a rebre a Jesús amb generositat i confiança.

 

Posem-nos en marxa, amb la flama de l’Advent encesa de fe i esperança, per ser llum a qui necessiti veure el Camí.

 

La fidelitat i l’amor es trobaran, la bondat anirà al seu davant, i la pau li seguirà les petjades.

Bon Advent a tots, Nadal és a prop.

 

 Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

________________________________________________

 

Evangeli Mt 5,1-12a

Alegreu-vos i feu festa,

perquè la vostra recompensa és gran en el cel

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:

«Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel».

 ______________________________________________________ 

COMENTARI

 

“Alegreu-vos i feu festa”

 Avui l’Església celebra la Festa de Tots els Sants. Els qui ens han precedit han cregut el mateix que nosaltres, han esperat el mateix i han estimat el Pare Déu i els germans, homes i dones amb qui van tractar,  buscant d’imitar l’amor del Crist. Per això els recordem i preguem per tots ells.

El desig de ser feliç va amb la condició humana i els camins per assolir la felicitat són variats, com ho són les persones humanes, Jesús ho sap i avui l’Evangeli ens presenta el primer gran discurs de Jesús, “Les Benaurances”.

Jesús es presenta com el portador de la veritable felicitat, Ell sap per experiència que viure en plena atenció a la voluntat del Pare i en total dedicació als altres, si bé comporta incomprensions i persecucions, també omple el cor de pau, no hi ha res que doni una felicitat més gran.

Jesús no demana als seus seguidors res que ell no hagi experimentat primer. La proposta de Jesús és sorprenent i agosarada, però l’experiència dels qui l’han seguida fins al final assegura que porta a la felicitat autèntica i duradora.

 

 Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

_______________________________________________

 

Evangeli Mt 18,15-20

Si fa cas de tu, t’hauràs guanyat el teu germà

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Si el teu germà peca, ves a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols. Si te’n fa cas, t’hauràs guanyat el germà. Si no te’n fa cas, crida’n un altre o dos més, perquè la causa sigui judicada per la paraula de dos o tres testimonis. Si tampoc no feia cas d’ells, parla’n a la comunitat reunida. Si ni tan sols de la comunitat no volia fer cas, considera’l com si fos un pagà o un publicà. Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que lligareu a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligareu a la terra, quedarà deslligat al cel.

Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra s’avenen a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà, perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc enmig d’ells».

___________________________

 

COMENTARI

 

« Si fa cas de tu, t’hauràs guanyat el teu germà » 

L’evangeli d’avui ens comenta dues coses; que fer davant l’ofensa d’un germà i, l’eficàcia de pregar junts.

Jesús deia als seus deixebles:  Si el teu germà et fa una ofensa, ves a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta, amb delicadesa, prudència, humilitat, evitant les paraules que puguin ferir, al mateix temps, la discreció de parlar-li estan sols, no mortifica i cap persona escolta.

També afegeix, que on hi ha dos o tres persones reunides en el seu nom, diu Jesús:  “jo sóc allí enmig d’ells”. Aquí, Jesús dona molta importància a la pregària comunitària i la seva eficàcia al pregar junts.

 

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.