DIUMENGE 30 DE GENER – IV DURANT L’ANY / Cicle C

DIUMENGE IV DURANT L’ANY / Cicle C

 

Lectura primera Jr 1,4-5.17-19

Et vaig fer un profeta destinat als pobles

Lectura del llibre de Jeremies

En temps de Josies, el Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Abans que et modelés a les entranyes de la mare ja et vaig conèixer; abans de néixer ja et vaig consagrar i et vaig fer profeta, destinat a les nacions. Ara, doncs, cenyeix-te el vestit i ves a dir-los tot el que et manaré. No tinguis por d’ells, si no, seria jo, qui te’n faria tenir. Avui faig de tu una ciutat inexpugnable, una pilastra de ferro, una muralla de bronze que resistirà contra tot el país: contra els reis de Judà i els seus governants, contra els seus sacerdots i contra el seu poble. T’assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et faré costat per alliberar-te. Ho diu l’oracle del Senyor».

 

Salm responsorial 70,1-2.3-4a.5-6ab.15ab i 17 (R.: 15a)

 

Lectura segona 1C 12,31-13,13

La fe, l’esperança i l’amor subsisteixen, però l’amor és el més gran

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

 

Germans, interesseu-vos més pels dons millors. Però ara us indicaré un camí incomparablement més gran.

Si jo tingués el do de parlar els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, valdria tant com les campanes que toquen o els platerets que dringuen. Si tingués el do de profecia i arribés a conèixer tots els secrets de Déu i tota la veritat, si tingués tanta fe que fos capaç de transportar les muntanyes, però no estimés, no sería res. Si distribuís tot el que tinc, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau, sense estimar, només per ser ben vist, no em serviria de res.

El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja, no s’alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l’esperança, la paciència. L’amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar llenguatges misteriosos s’acabarà, que el do de conèixer també serà inútil. Els dons de conèixer o de profecia que ara posseïm són incomplets; el dia que ho coneixerem tot, allò que era incomplet ja no tindrà utilitat. Quan jo era un nen, parlava com els nens, sentia com els nens, raonava com els nens; però d’ençà que soc un home, ja no m’és útil el que és propi dels nens. De moment coneixem com si veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall; després hi veurem cara a cara. De moment conec només en part; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant la fe, l’esperança i l’amor subsisteixen tots tres, però, de tots tres, l’amor és el més gran.

 

Al·leluia Lc 4,18

 

Evangeli Lc 4,21-30

Jesús, igual que Elies i Eliseu, no és pas enviat només als jueus

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús, a la sinagoga de Natzaret, començà així la seva explicació: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura». Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: «No és el fill de Josep, aquest?». Jesús els digué: «De segur que em retraureu aquesta dita: “Metge, cura’t tu mateix»: hem sentit dir el que has fet a Cafar-Naüm; fes-ho també aquí, al poble dels teus pares».

Però ell afegí: «Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria».

En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n’anà passant entremig d’ells.

 

______________________________________

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

El passatge evangèlic d’avui ens parla de prejudicis i autoritat. Els prejudicis d’aquells que no entenien, malgrat estaven meravellats amb el que deia, que aquella saviesa provingués d’un fill de fuster, i l’autoritat del Senyor que es capaç de caminar entre ells, sense que gosessin tocar-lo, quan anaven a estimbar-lo pel penya-segat,

Estem carregats de prejudicis, inclús els cristians i cristianes que diem ser creients en un Déu pare de tots; prejudicis que la majoria de vegades no són més que la manifestació de les nostres pors: als forasters, als d’una altre forma de pensar, als d’una altre religió, …

És aquí quan Jesús els desmunta la idea de Poble escollit: els jueus no són exclusivament els elegits; Elías no va ser enviat a Israel a mitigar la fam del poble que patia per la sequera sinó a una vídua d’una altre tribu, d’un altre grup que no era “dels seus”. I és aquí on acaba amb la paciència dels qui l’escoltaven, fins el punt d’empènyer-lo per treure-li la vida.

Nosaltres, cristians i cristianes del segle XXI, també podem caure en el parany de creure’ns especials, distingits dels altres creients o persones que ens envolten; llavors el Senyor  “recondueix” la nostra temptació i es fa servir de mitjans que ens ajuden a descobrir que l’altre també és fill seu, germà nostre, de la nostra mateixa dignitat, sense importar el seu origen, religió o circumstància social.

 

M. Àngels Arrabal
Associació de Sant Josep de la Muntanya

 

 

 

 

_____________________________________________  

 

 

 

 

 

Evangeli Mc 12,28b-34

Estima el Senyor el teu Déu. Estima els altres

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, un dels mestres de la Llei anà a trobar Jesús i li va fer aquesta pregunta: «Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?». Jesús li respongué: «El primer és aquest: “Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces”. El segon és: “Estima els altres com a tu mateix”. No hi ha cap altre manament més gran que aquest». El mestre de la Llei li digué: «Molt bé, mestre. És veritat que Déu és un de sol i que no n’hi ha cap altre fora d’ell. I que estimar-lo amb tot el cor, amb tot el pensament i amb totes les forces, i estimar els altres com a si mateix és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l’altar». Jesús, en sentir aquesta resposta tan assenyada li digué: «No ets lluny del Regne de Déu». I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.

 

______________________________________________

 

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

Per què s’acosta a Jesús un mestre de la Llei, a preguntar-li sobre allò que coneix tan bé? Si ho ha llegit al Deuteronomi i al Levític una pila de vegades i, des de ben petit, ho ha sentit recitar als pares?  La raó immediata que se’ns acut és: per posar-lo a prova! Però potser és una resposta  massa precipitada.

En altres passatges de l’Evangeli, trobem mestres de la Llei que pregunten a Jesús per provocar-lo, per fer-li perdre peu però, aquest, tal vegada havia descobert que Jesús era la síntesi, l’encarnació d’allò que diuen les Escriptures que s’ha de fer i que ell, podem deduir, practica; si més no, coneix.

Probablement, aquest mestre de la Llei no pretén temptar Jesús sinó que s’ha sentit atret per la seva persona, l’ha conegut, l’ha sentit parlar, l’ha vist compadir-se, donar de menjar als afamats, guarir malalts, compartir taula amb recaptadors d’impostos, parlar amb dones públiques o estrangeres, desafiar les Lleis quan són injustes vers les persones, … és a dir, ha vist “complir-se” la Llei: estimar Déu per sobre de totes les coses i els altres com a un mateix.

Realment, aquest mestre de la Llei no provava Jesús sinó que cercava honestament l’acompliment dels Manaments, i el Senyor li diu que ho està fent bé, que no està lluny del Regne de Déu.

Tant de bo, fem nosaltres el mateix!

 

M. Àngels Arrabal
Associació de Sant Josep de la Muntanya

 

 

 

______________________________________________  

 

 

 

 

 

Evangeli Mc 7,1-8a.14-15.21-23

Vosaltres abandoneu els manaments de Déu

per mantenir les tradicions dels homes

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i s’adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment, i quan tornen del mercat no mengen sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l’aigua, vasos i gerros i atuells d’aram. Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?». Jesús els respongué: «Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l’Escriptura: “Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dona és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans”. Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes».

Després cridà la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic: Res del que entra dintre de l’home des de fora no el pot contaminar; només allò que surt de l’home, el pot contaminar, perquè de dins de l’home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria: tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l’home».

 

_________________________________ 

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

El passatge evangèlic d’avui ens parla del que és essencial i del que és accessori. De la diferència entre la Llei de Déu i les tradicions creades pels homes. De la importància de diferenciar-les per tal de ser bones persones, aspirants a imitar al Pare Celestial, en la seva perfecció, en la seva bondat.

En el nostre imaginari sempre apareixen els fariseus com a dolents, potser perquè  Jesús carrega contra ells, contra la seva rigidesa, contra la seva forma d’interpretar la Llei, però caldria que, abans de condemnar-los, reflexionéssim sobre la nostra pròpia rigidesa, a l’hora d’interpretar-la, sempre sota la lectura dels nostres paràmetres. També podem ser excloents amb tots aquells que no pensen com nosaltres, amb tots aquells que llegeixen la Paraula i conceben  l’Església d’una determinada manera. Les diferències generacionals, culturals o polítiques, sovint  ens serveixen per “segrestar” el missatge de Jesús o voler imposar una determinada forma d’Església. La mateixa radicalitat des de posicionaments diferents.

Jesús desafia la tradició humana amb l’essència de Déu, per posar en evidència què és allò realment important. Jesús cura en dissabte, menja amb recaptadors, es deixa tocar per dones contaminades i no crida l’atenció als deixebles perquè no s’han rentat abans de dinar perquè, el que vol deixar palès no és la transgressió de la Llei sinó la hipocresia d’acomplir la lletra i deixar de sanar, perdonar, acollir o gaudir de la comunió d’un aplec.

Jesús, no ve a destruir la Llei sinó a millorar-la, a humanitzar-la, a carregar-la de sentit.

Tant de bo siguem capaços d’omplir d’humanitat amorosa els rituals!

 

 Àngels Arrabal
Associació de Sant Josep de la Muntanya

 

 

 

 

 

 

______________________________________________

 

 

 

 

 

Evangeli Mt 28,16-20

Bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’hi acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món».

 

___________________________________________

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

El passatge evangèlic d’avui comença parlant de dubtes, dels dubtes dels onze, i acaba parlant de certeses, de la seguretat de tenir al Senyor, amb nosaltres, fins a la fi dels temps.

Els versets del mig ens esperonen a la missió: “Aneu doncs, a tots els pobles”. Tant als pobles llunyans com als que hi són tan a prop nostre com l’escala de veïns o el lloc de feina. Però, amb independència de la distància física, a tots se’ns demana sortir de la comoditat de les nostres idees, dels nostres esquemes, de les nostres parròquies o associacions.

Hem de sortir a trobar-nos amb altres gents que no parlen del que parlem nosaltres ni pensen com nosaltres, tot i que viuen amb nosaltres; gents amb altres creences o sense creences. Gents de les nostres ciutats europees que no han sentit parlar del Crist ni demostren interès per conèixer-lo. És per això que, si no sortim per anar a l’encontre de l’altre, no evangelitzarem, no compartirem el Missatge, no podrem fer com va fer Jesús. És a dir, no anunciarem el Regne com ho va fer Jesús perquè no acollirem, ni acompanyarem ni ens compadirem, com va fer Jesús. No compartirem la joia de l’Evangeli amb aquells que no el coneixen.

Si ens quedem a la casa de sempre, esperant que “vinguin”, tancats en les nostres seguretats o prejudicis, no podrem “ensenyar-los a guardar tot allò que el Senyor ens ha manat” i que no és altra cosa que estimar, compartir, lliurar-nos al servei i benefici del fràgil, del descartat, del que no es sent estimat.

Tant de bo, amb aquesta actitud evangèlica, siguem i portem esperança a tots aquells que, per les circumstàncies viscudes, l’han perdut.

 

Àngels Arrabal
Associació de Sant Josep de la Muntanya

________________________________________________   

 

Evangeli Mc 1,21-28

Jesús ensenyava amb autoritat

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu». Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home». Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l’obeeixen». I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea.

 

____________________________________________________

 

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

El passatge evangèlic d’avui parla d’autoritat; de l’autoritat que només atorga l’autenticitat perquè qualsevol altre manifestació de poder, si no s’exerceix amb autenticitat, amb esperit de servei, amb disponibilitat permanent vers les necessitats dels qui pateixen, no és autoritat sinó falsedat, abús o explotació.

Però Jesús té autoritat perquè diu veritat, perquè és la Veritat, perquè la seva vida és coherent amb el que predica, a diferència dels fariseus, que escanyen al feble i s’agenollen davant dels poderosos. Jesús allibera, no oprimeix; Jesús perdona, no condemna. Escoltar Jesús és sentir que el cor se’ns abrusa per l’escalf de la seva Paraula.

Jesús té l’autoritat que brolla de l’autenticitat, Jesús no “explica ni interpreta” les Escriptures sinó que és la realització d’aquelles Escriptures; el que els hi diu, ho viu i ho transmet amb la seva forma d’estimar als pobres, als malalts, als desvalguts, als estrangers, als pecadors; i ells ho saben. Fins i tot el diable el reconeix per allò que fa.

La meditació d’aquests versets porta a la memòria la frase de Sant Pau VI: “L’home d’avui escolta més de grat els testimonis que els mestres o, si escolta els mestres, és perquè són testimonis”.

Tant de bo, les nostres paraules no siguin com las dels fariseus, sinó autèntic  testimoni d’Aquell en qui diem creure.

 

M. Àngels Arrabal

Associació de Sant Josep de la Muntanya

________________________________________________      

 

 

Evangeli Mc 13,33-37

Vetlleu: No sabeu quan tornarà l’amo de casa

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli. Igual heu de vetllar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu».

 

_____________________________________________________________

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

El passatge evangèlic d’avui ens urgeix: esteu atents, no us disperseu, no us distragueu!.

“Vetllar” pot tenir un doble sentit: vigilar les coses, les propietats, els dons, i tenir cura de les coses, les propietats i els dons que el Senyor ens ha confiat. Sigui la porta, per evitar l’entrada de malfactors, siguin les diferents responsabilitats que se’ns han encomanat a aquella mateixa casa.

No endarrerim les coses o les actuacions, tot pensant que tindrem temps, no ajornem les tasques perquè, a cada hora, a cada instant, en qualsevol lloc, trobarem un germà que necessitarà la nostra càlida i eficaç acollida. Aquell germà que vindrà cercant l’Amo de la casa i, nosaltres administradors, no podrem deixar d’atendre’l com tampoc ho deixaria el Senyor que ell busca.

Nosaltres som les mans, les orelles o, fins i tot, el rebost o l’almoina que li manca. En paraules del bisbe Helder Cámara, potser nosaltres serem l’únic testimoni de l’Evangeli, que mai pugui llegir.

Som administradors d’allò que ens ha estat delegat, som substituts, representants d’Aquell que, circumstancialment, no hi és a la casa però del que no podem desfigurar el seu rostre ni canviar la seva forma d’acollir i acompanyar perquè, només així, podrem anunciar.

 

 M. Àngels Arrabal

Associació de Sant Josep de la Muntanya

________________________________________________   

 

Evangeli Mt 16,21-27

Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús començà a deixar entendre als deixebles que havia d’anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: «De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!». Però Jesús es girà i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes».

Llavors Jesús digué als deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà. Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què podria pagar l’home per rescatar la seva vida? Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres».

 

_____________________________________________________________________

 

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

El passatge evangèlic d’avui ens parla de renúncies. De la renúncia intel·lectual que suposa pensar com pensa Déu i de la renúncia material de ser capaç de tenir menys per tal que uns altres tinguin allò que els correspon, com a ésser humans, amb les mateixes condicions i drets que nosaltres.

Pere, el Pere que ens representa a tots en tantes actuacions humanes, pretén interposar-se en el camí de Jesús; en el camí de la Salvació. Si Jesús no mor, no ressuscitarà i la Redempció no es durà a terme. Quantes vegades ens hem “resistit” a la voluntat de Déu, o hem volgut capgirar els seus plans? Probablement no en som conscients però, tots ho hem fet cada vegada que no hem entès alguna de les circumstàncies que ens ha presentat la vida: malalties, pèrdues, frustracions, … No hem estat prou disponibles a veure la mà de Déu en cadascuna d’eixes situacions.

Hem oblidat que el “disseny” de la nostra vida, material o espiritual, no ens correspon exclusivament a nosaltres; per als creients, Déu té molt a dir i nosaltres hem de parar l’orella per escoltar-ho, fer-ho nostre i dur-ho a la pràctica. Només així no se’ns dirà, com a Pere, “ves-te’n d’aquí Satanàs”, estàs entorpint l’obra de Déu.

Tanmateix, en el plànol material, hem de ser capaços de renunciar a la temptació de no voler sortir de les comoditats de les que ens hem envoltat. Recordem que, el nostre benestar, moltes vegades és malestar o mort d’altres. Que uns quants privilegiats vivim amb menys permetrà, que molts i molts d’altres germans nostres, visquin amb dignitat i seguretat.

Tant de bo ens anem identificant amb Jesús i siguem capaços de renunciar a la nostra manera de veure i viure, per tal de sintonitzar plenament amb la voluntat de Déu que és Pare de tots i per a tots.

 

 M. Àngels Arrabal

Associació de Sant Josep de la Muntanya

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.