DIUMENGE 9 DE GENER / BAPTISME DEL SENYOR / Cicle C

Diumenge després del dia 6 de gener

BAPTISME DEL SENYOR / Cicle C

Festa

 

Lectura primera Is 40,1-5.9-11

Apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora

Lectura del llibre del profeta Isaïes

«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud, ha estat perdonada la seva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats».

Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit».

Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça’l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien».

 

Salm responsorial 103:1b-3a.3b-4.24-25.27-28.29-30 (R.: 1)

 

Lectura segona Tt 2,11-14;3,4-7

El Senyor ens salva amb un bany d’aigua regenerador

i amb el poder renovador de l’Esperit Sant

Lectura de la carta de sant Pau a Titus

Estimat: s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s’entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.

Quan s’ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre, i l’amor que ell té als homes, no l’han mogut les obres que nosaltres podíem haver fet, sinó la seva bondat que ens salva amb un bany d’aigua regenerador i amb el poder renovador de l’Esperit Sant, que ell ha vessat a mans plenes sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador; així, justos per la seva gràcia, som hereus de la vida eterna, que des d’ara tenim dret a esperar.

 

Al·leluia Cf. Lc 3,16

 

Evangeli Lc 3,15-16.21-22

Jesús fou batejat; mentre pregava, s’obrí el cel

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, la gent que vivia en l’expectació sospitava si Joan no fora potser el Messies. Ell respongué dient a tothom: «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc».

Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat. Mentre pregava, s’obrí el cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant en figura corporal com un colom, i una veu digué des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut».

 

 ___________________________   

COMENTARI

En els fragments de l’evangeli de Lluc que vàrem llegir en les celebracions eucarístiques dels diumenges d’advent veiem a Joan Baptista en el desert invitant als seus con-vilatans a convertir-se. Però en el fragment que es llegirà en el proper diumenge ja el trobem en el Jordà batejant a aquells que, seguint la seva predicació havien decidit canviar les rutines de la seva existència. La vida de Joan ens posa davant dos elements que, tot i semblar contradictoris, Desert i Aigua, ens són una gran lliçó.

Tant Jesús com Joan, abans de començar la seva predicació, es retiren una temporada al desert. I és que el silenci que allà hi ha, permet la contemplació, la meditació, una introspecció profunda en la pròpia consciència, descobrint què som, què vol Déu de nosaltres i quina és la nostra missió en la vida, I després, l’aigua que renta, refresca, treu la set i dóna vida, ens permet eliminar tot el gruix d’impureses que arrosseguem per començar nets una vida diferent, si ens cal.

Però Joan, avisa de què ell, només bateja amb aigua i que Jesús batejarà amb aigua i amb esperit. I per palesar la realitat d’aquesta promesa joànica, l’evangelista ens explica que, el cel s’obri, baixà l’Esperit Sant i es va sentir la veu del Pare dient que Jesús era “El seu Fill estimat”.

També nosaltres a l’igual que Jesús hem estat batejats amb l’aigua i l’Esperit ¿Pensem que d’una manera menys evident, però no per això menys real, també en el moment del nostre baptisme, el Pare va dir, “aquest és un fill meu, estimat”?. ¿Quan renovem les promeses del Baptisme que, en nom nostre feren els nostres pares i padrins, en som conscients d’això? ¿Renunciem amb sinceritat de cor a tot allò que revelem de paraula? ¿Hem tingut aquest Nadal prous moments de silenci o ens ha aclaparat el brogit de tantes festes?

L’ evangeli d’aquest primer diumenge després de l’ Epifania ens ofereix una bona ocasió per fer una reflexió profunda de com han estat aquestes festes i si ens cal fer una bona immersió en alguna aigua recuperadora com feien els deixebles de Joan.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

 

 

 

 

____________________________________________  

 

 

 

DIUMENGE III D’ADVENT / Cicle C

 

Evangeli Lc 3,10-18

Què hem de fer també nosaltres?

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?». Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres». Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia també uns publicans que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?». Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert». Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?». Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada».

La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fora potser el Messies. Ell respongué dient a tothom «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga». Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

 

 ________________________________________

 

COMENTARI

 

 

Aquest tercer diumenge d’Advent es mitiga una mica la introspecció que se’ns demana en aquest temps de preparació de Nadal i veurem que els ornaments que porta el sacerdot són rosats i no pas morats. És que estem en el que s’anomena diumenge “Gaudete”. Perquè Sant Pau en la seva carta als Filipencs els recorda que visquin sempre contents. I la versió llatina de la carta comença precisament amb la paraula “Gaudete”., que com ja intuïu significa “gaudiu”

Però per viure contents cal que responem sincerament a la pregunta que la gent feia a Joan i que personalment ens hem de fer cadascú de nosaltres. I jo, què he de fer?. Hi ha dos conceptes molt clars en la resposta de Joan. Compartir i ser ètics.

Avui, en temps de pandèmia aquests dos conceptes són de rabiosa actualitat. I ens hem de plantejar molt seriosament que podem fer cadascú de nosaltres per aconseguir un món més just i com pressionar perquè les vacunes, el menjar i altres necessitats bàsiques estiguin a l’abast de tothom.

Nosaltres possiblement celebrarem el Nadal i ho farem amb un àpat copiós, consumint unes menges tradicionals. Però prop nostre hi haurà gent que potser aquell dia no tindrà què menjar.

I si la realitat és aquesta. Podem viure contents?. El fet d’haver estat batejat amb l’Esperit, com anunciava Joan, A què ens compromet?. Serem blat o palla?  Resistirem als cants de sirena del consumisme o serem solidaris i ètics com demanava Joan a aquells que anaven esperançats a escoltar-lo?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials.

 

 

 

 

 

 

 

 

____________________________________________    

 

 

 

 

 

Evangeli Mc 13,24-32

Reunirà els seus elegits, que vindran de tots quatre vents

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Aquells dies, després d’aquelles desgràcies, el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran. Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat. Mentrestant enviarà els àngels per reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels extrems més llunyans de la terra i del cel. Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i neixen les fulles sabeu que l’estiu s’acosta. Igualment, quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que ell s’acosta, que ja és a les portes. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s’hagi complert tot això. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. Ara, del dia i de l’hora, ningú no en sap res, ni tan sols els àngels ni el Fill; només ho sap el Pare».

 

 ____________________________________

COMENTARI

Som ja a les acaballes de l’any litúrgic. El proper diumenge 28 de novembre serà el primer de l’advent. I per tant aquest darrers diumenges de l’any se’ns proposa reflexionar sobre la finitud de la vida en tots els seus aspectes, tant personals com materials.

Aquestes reflexions, però, estan emmarcades entre dues festivitats que ens inviten a l’esperança: les festes de Tots els Sants i la de Crist Rei. En la primera, en la lectura de l’Apocalipsi i després d’anomenar els 12000 de cadascuna de les tribus d’Israel es parla de “la gentada que ve de la gran tribulació i que han rentat els vestits amb la sang de l’anyell”. És una metàfora en la qual ens hi podem sentir totalment identificats. I en la festa de Crist Rei el tornem a contemplar vencedor de la mort.  Això ens permet recordar amb esperança els nostres difunts més propers, tot confiant amb un estimulant retrobament a la casa del Pare.

Però Jesús, en aquest fragment de l’evangeli de Marc, fa referència a la profecia de Daniel per recordar-nos la finitud de les coses fins hi tot les que semblen més estables. I és que al llarg de la història totes les civilitzacions per grans e importants que hagin estat, han tingut el seu final. I normalment ha estat per la complaença de l’estatus assolit, que ha comportat una relaxació dels costums.

En els temps actuals les prediccions de Daniel ens semblen desorbitades pels coneixements científics de que disposem. Però en la cimera de Glasgow que s’està celebrant, es constata com la descontrolada activitat humana d’explotació dels recursos naturals i la seva inadequada utilització està provocant uns desequilibris de conseqüències imprevisibles. I també, les cada cop més freqüents erupcions volcàniques, un fenomen que no podem controlar, evidencia la nostra impotència davant dels fenòmens naturals.

I Jesús avisa de que cal estar preparats pel nostre final, ja que com diu, el moment solament el sap el Pare. Per tant aquest diumenge se’ns invita a reflexionar sobre què ens cal fer per què quan arribi la nostra fi, deixem el món, sinó millor al menys igual de bé que quan vàrem néixer. I pel que ens diuen els científics és urgent que actuem.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials.

 

 

____________________________________________    

 

 

 

 

Evangeli Mc 13,24-32

Reunirà els seus elegits, que vindran de tots quatre vents

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Aquells dies, després d’aquelles desgràcies, el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran. Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat. Mentrestant enviarà els àngels per reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels extrems més llunyans de la terra i del cel. Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i neixen les fulles sabeu que l’estiu s’acosta. Igualment, quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que ell s’acosta, que ja és a les portes. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s’hagi complert tot això. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. Ara, del dia i de l’hora, ningú no en sap res, ni tan sols els àngels ni el Fill; només ho sap el Pare».

 

 _______________________________________________ 

COMENTARI

 

En la dècada dels anys 60 del segle passat el dramaturg Joaquim Calvo Sotelo va escriure amb gran èxit una obra de teatre que va titular “La muralla”. En ella s’argumentava com un important funcionari del bàndol guanyador de la guerra civil, aprofitant-se de la seva posició s’hi havia atorgat la propietat d’una gran finca, la qual cosa li havia proporcionat un gran prestigi i una important rellevància social. Però en tenir un important infart i veure’s en perill de mort demana confessió. I el sacerdot li diu que per absoldre’l haurà de restituir allò que de manera il·lícita es va apropiar. Ell es proposa fer-ho, la qual cosa provoca un gran desgavell familiar, fins al punt que no pot assolir el seu propòsit i acaba l’obra amb una gran fase. “Senyor, jo vull venir cap a tu, però la muralla m’ho impedeix”.

El jove de què ens parla aquest fragment de l’evangeli no havia aconseguit il·legalment la seva riquesa. Era un jueu pietós que complia els manaments. Però malgrat això, se sentia insatisfet. Per això s’adreça a Jesús per demanar-li consell. I aquest li proposa un programa molt més radical, que ell rebutja per estar aferrat a les seves riqueses materials. La seva muralla.

És possible que també a nosaltres ens passi el mateix què al jove de l’evangeli. Que tot i ser complidors amb els manaments ens sentim insatisfets. El programa que va plantejar Jesús al jove ric era d’una solidaritat radical. I per ser solidaris avui no és suficient ser generosos amb les almoines. Per ser solidaris cal implicar-se en les problemàtiques de la societat actual.

Aquest fragment de l’evangeli ens invita a reflexionar sobre quines són les nostres “muralles”, Aquelles coses que no ens permeten donar-nos plenament i que impedeixen sentir-nos satisfets del nostre comportament. Pensem que Jesús promet rebre, ja en el temps present, el cent per u, del que generosament donem.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials.

 

 

 

 

 

 

 

 

____________________________________________  

 

Evangeli Mc 8,27-35

Vós sou el Messies. El Fill de l’home ha de patir molt

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se n’anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles: «Qui diuen la gent, que soc jo?». Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, d’altres, que sou Elies, d’altres, que sou algun dels profetes». Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que soc?». Pere li respon: «Vós sou el Messies». Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.

I començà a instruir-los dient: «El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà». I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà, renyà Pere davant els deixebles i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes». Després cridà la gent i els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’Evangeli, la salvarà».

 

 ______________________________________________

COMENTARI

 

La pregunta que formula Jesús als seus deixebles de.  “Qui diuen la gent que sóc jo?”, continua sent totalment vigent avui. I si la féssim trobaríem infinitat de respostes diferents, segons sigui  el tarannà o la creença de l’interpel·lat. Però les respostes importants són les què cadascun de nosaltres donem a la segona pregunta: “I vosaltres, qui dieu que sóc?” I aquesta és la qüestió clau del fragment de l’evangeli de Marc.

“Qui és Jesús per a la gent d’avui dia?”. Per alguns serà un personatge que va capgirar la història del seu temps, un verdader revolucionari. Però per aquells que facin seva la resposta de Pere, interioritzin el missatge de Jesús i es comprometin fermament i de manera activa a difondre’l i a viure’l fidelment, Jesús ja els avisa de les dificultats que tindran. I ho fa d’una manera ben gràfica. “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu, i m’acompanyi”.

La pregunta que cal que ens fem cadascun de nosaltres és; “Qui és per a mi Jesús?”. “És una figura històrica, un profeta, un revolucionari? o “És algú tan important que és capaç de fer-me viure d’una manera més solidària, més humana, menys egoïsta?”  “Dono testimoni amb la meva conducta de què és per a mi Jesús?” ” Necessito unir-me simbòlicament a Ell mitjançant el sagrament de l’Eucaristia?”

Avui, en un dels primers diumenges del nou curs, ens caldria fer una reflexió profunda d’aquestes i de moltes més preguntes que en consciència ens puguem formular. I respondre-les amb tota sinceritat. I si la resposta no és prou satisfactòria posem-nos a treballar per posar-hi remei.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

____________________________________________ 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *