DIUMENGE 17 D’OCTUBRE / XXIX DURANT L’ANY / Cicle B

DIUMENGE XXIX DURANT L’ANY / Cicle B

 

Lectura primera Is 53,10-11

Quan haurà donat la vida per expiar les culpes,

veurà una descendència

Lectura del llibre d’Isaïes

El Senyor volgué que el sofriment triturés el seu Servidor. Quan haurà donat la vida per expiar les culpes, veurà una descendència, viurà llargament, i per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme. Gràcies al sofriment de la seva ànima ara veu la llum; el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justos els altres després de prendre damunt seu les culpes d’ells.

 

Salm responsorial 32,4-5.18-19.20 i 22 (R.: 22)

 

Lectura segona He 4,14-16

Acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que, travessant els cels, ha entrat davant Déu. Perquè el gran sacerdot que tenim no és incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, igual que nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu perquè es compadeixi de nosaltres, ens aculli i ens concedeixi, quan sigui l’hora, l’auxili que necessitem.

 

Al·leluia Mc 10,45

 

Evangeli Mc 10,35-45

El Fill de l’home ha vingut a donar la seva vida

com a preu de rescat per tots els homes

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem». Jesús els preguntà: «Què voleu que faci?». Ells li digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra». Jesús els respongué: «No sabeu què demaneu. Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?». Ells li digueren: «Sí que podem». Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no soc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat». Quan els altres deu ho sentiren, s’indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que, a totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes».

 

___________________________________________

 COMENTARI

 L’església és profètica quan renuncia a la definició que la societat o el món fan del poder i de la forma en què l’hi sol exercir la forma política d’exercir autoritat i d’arribar a ella va ser lamentablement assimilada pels líders religiosos del temps de Jesús. Jesús rebutja el model polític per a la comunitat alternativa. L’església és profètica quan treballa en favor de la justícia en la societat. L’església ha de renunciar als models terrenals de creixement i èxit. Ha d’establir un seriós compromís amb els oprimits socials, els pobres, les víctimes de la corrupció. Ha d’establir i promoure relacions i estructures en la seva pròpia vida i pràctica que desafiïn a les injustícies religioses, polític o econòmic. Dins de l’església, l’autoritat ha estat donada només per servir. Immediatament després que Jesús comparteix amb els seus deixebles sobre la seva passió (Mc 10: 32-34), s. Aquesta és la virtut que condueix a l’honor que desitgeu. Teniu a prop vostre un exemple eloqüent, ‘perquè el Fill de l’home no ha vingut a ser servit, sinó a servir i donar la vida en rescat per tots.’ Així obtindreu glòria i celebritat. Mireu el que em toca viure no busco ni honra ni glòria, i no obstant això, el bé que realitzo d’aquesta manera és infinit. » La mort de Jesús va ser exemple eximi d’honradesa, coherència i fidelitat a la veritat fins al suprem sacrifici de si. Per això, la passió i mort de Jesús són sempre l’emblema mateix de la mort del just que pateix heroicament el martiri per no trair la seva consciència ni les exigències de la veritat i la llei moral. Certament la passió de Crist no cessa de sorprendre’ns pels exemples que ens ha donat. Jesús va acceptar la seva mort voluntàriament. De fet sabem que la va predir en repetides ocasions; la va anunciar tres vegades mentre pujava a Jerusalem el dir que anava a “patir molt … i ser mort i a el teNo hi ha dubte que Jesús va concebre la seva vida i la seva mort com a mitjà de rescat dels homes. Ens trobem al cor del misteri de la vida de Crist. Jesús va voler donar-se per nosaltres. Com va escriure Sant Pau, “Em va estimar i es va lliurar per mi” (Ga 2, 20). «Jesús, cridant-los, els va dir: … Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor» (cf. Mc 10, 42-43) Insisteix el Senyor en què el model a seguir entre els seus seguidors no és el dels governants de les nacions que s’ensenyoreixen d’ella, sinó el model de servei donat per Crist mateix. I ens parla novament que la grandesa davant de Déu consisteix a servir els altres per amor, sense esperar rebre res a canvi, tot i que recompensa rebrem d’ell mateix Senyor. Déu fa sortir el sol sobre bons i dolents, fa ploure, i fa produir la terra perquè d’ella siguin sustentades totes les seves criatures, incloent-hi la gent perversa que es rebel·la contra Déu. Jesús és totpoderós, i davant ell es deu doblegar el genoll i reconèixer la seva autoritat (Rom. 14:11), ell és més poderós que qualsevol anomenat “poderós” a la terra, més que l’emperador de Roma en aquell temps, i més que els governants de les nacions ara, però tot i això, va venir a servir, a mostrar el camí de salvació, a mostrar amb la seva vida i obra la gran misericòrdia de Déu a favor dels seus. Els homes pel seu orgull sempre han volgut ser grans, ser reconeguts, i contra aquest pecat lluitaven els deixebles, i lluitem tots nosaltres de certa mida. Però l’exemple a seguir és Crist, qui sent l’únic gran, s’ha humiliat i ha vingut a servir a tots els seus fills, a tota la família, a tot el poble de Déu de tots els temps, el servidor de tots.
Tercer dia ressuscitar”; i després, ja a Jerusalem referint-se clarament a si mateix, va exposar la paràbola del pare de família a qui els agricultors ingrats li van matar al fill (cf. Mt, febrer 1, 33-34).
Quins són els teus desitjos més profunds, els teus anhels, somnis o metes?, busques sincerament servir els altres amb la vocació i doncs que Déu t’ha donat?. Hem de reconèixer que tots els nostres desitjos estan tacats amb el pecat de l’orgull i que només hem volgut fer servir al Senyor per anomenar una cosa o l’altra. Avui hem de tornar al Senyor a qui devem implorar “feu-vos tu voluntat”, i no imposar-li els nostres desitjos egoistes, sinó aprendre a entendre i delectar-nos en la seva voluntat. Preguem que Déu ens concedeixi el seu perdó, i la seva gràcia per a viure d’acord amb l’anomenat que tenim de servir Déu per mitjà del nostre servei als altres, a la nostra família, la nostra comunitat, i la nostra societat en general, per això el Senyor ens ha regalat una nova vida, i encara que poden haver dificultat i afliccions, fer la voluntat de Déu perquè ens ha estimat i ens ha salvat, és suficient motiu per viure amb alegria.

 

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

___________________________________________  

 

Evangeli Mc 9,30-37

El Fill de l’home serà entregat.

Si algú vol ser el primer, ha de ser servidor de tots

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los: «El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies». Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes. Arribaren a Cafar-Naüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?». Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells seria el més important. Aleshores s’assegué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots». Després feu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat».

 

_________________________________

 

COMENTARI

 

“Jesús va camí a la creu. Ho diu clarament als seus. A Jerusalem “el mataran”; però, “ressuscitarà al cap de tres dies” . Els deixebles no entenen res. No volen sentir parlar de la creu, ni tan sola a la llum de la resurrecció. “No gosaven fer-li preguntes”. Ells segueixen discutint “quin d’ells  seria el més important” . El mateix passa avui: als seguidors de Jesús ens fa  por parlar de la creu. No hem après que el f gran al deixeble de Jesús és “servir” com ho feia ell: fins a l’extrem”.

 

Després de dos mil anys seguim sense saber-ho. I a més, com els deixebles, preferim que no ens aclareixin les coses; perquè intuïm que no anaven a respondre a les nostres expectatives. Ni com a individus ni com a grup (comunitat o Església) hem acceptat el missatge de l’evangeli. La majoria de nosaltres seguim lluitant pel poder que ens permeti utilitzar els altres en benefici propi. Fins al nadó o l’avi intenten que els altres estiguin al seu servei. Continuen sent immensa minoria els que posen la seva vida al servei dels altres i els ajuden a viure sense esperar res a canvi.

No hem d’entendre malament el missatge. Hi ha dues maneres de servir: una és la de què voluntàriament se sotmet al poderós per aconseguir el seu favor i aprofitar d’alguna manera el seu poder. Això no és servei sinó servitud, i lluny de fer més humana a una persona l’aniquila i envileix. Aquesta actitud, que s’ha venut com a cristiana, és molt criticada per Jesús. Al voltant de tot poder despòtic pul·lula sempre una banda d’aduladors que fan possible el despotisme. L’evangeli no parla d’això. La diaconia que es va desenvolupar en la primitiva Església, significava, en la seva accepció civil, “servir a la taula”. En accepció cristiana indicava el servei als més necessitats, fet pels que no tenien cap obligació de fer-ho. Aquest servei allibera i humanitza el que el presta i a qui el rep.

Ara bé, si et fas esclau i servent per amor, no pots queixar-te de què et tractin com a tal. Solem sentir-nos a gust amb el lliurament, mentre no se surti de la programació i no perdi el control. Quan l’altre em comença a exigir, salt com una hiena i li recordo que no té cap dret, que el que faig amb ell és “caritat”. Sovint hem seguit l’estratègia de fer-nos esclaus per sentir-nos per sobre dels altres. També hem predicat que la Creu va ser una estratègia de Jesús per entrar a la glòria. No volem comprendre que el servei és la meta i la plenitud.

Una altra advertència important. No es tracta de renunciar a res o de sacrificar pels altres. Des d’aquesta perspectiva el missatge de Jesús s’acceptarà com una programació, no com a conseqüència d’una “saviesa” que em capacita per descobrir el que és millor per a mi. El seguiment de Jesús ha de ser conseqüència d’una elecció personal. L’acceptació de normes o preceptes només perquè vénen de Déu, no em porta a la veritable religiositat sinó a la recerca de seguretats que contraresten les meves pors.

 

 

 Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

 

 

 

 

 

____________________________________________  

 

 

 

 

15 d’agost

ASSUMPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA

Solemnitat

Missa de la vigília

Lectura primera Ap 11,19a;12,1-6a.10ab

Aparegué en el cel un gran prodigi

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan

El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel s’obrí, i dins el temple aparegué l’arca de l’aliança de Déu. Llavors aparegué en el cel un gran prodigi: una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles. Esperava un fill i cridava amb dolor, a punt de donar a llum. Al mateix temps aparegué en el cel un altre prodigi: hi havia un gran drac rogenc, que tenia set caps i deu banyes. Als set caps duia set diademes, i la seva cua arrossegà la tercera part de les estrelles i les llançà a la terra. El drac s’aturà davant la dona per devorar-li el fill així que nasqués. La dona posà al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions amb el ceptre de ferro; el seu fill va ser endut cap a Déu i cap al seu setial, i la dona va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc. Llavors vaig sentir al cel una veu que cridava amb tota la força: «Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne, i el seu Messies ja governa».

 

Salm responsorial 44,10bc.11-12ab.16 (R.: 10b)

 

Lectura segona 1C 15,20-27a

Crist, el primer; després, els qui són de Crist

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist. Cadascun al moment que li correspon: Crist el primer, després, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. Perquè l’Escriptura diu que tot ho ha posat sota els seus peus.

 

Al·leluia

 

Evangeli Lc 1,39-56

El Totpoderós obra en mi meravelles.

Exalça els humils

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà. Entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà».

Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre».

Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.

 

 _________________________________  

COMENTARI

En el dia d’avui, correspon celebrar la Solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu, de l’Evangeli segons Sant Lluc, que ens narra la visitació de Maria a la seva cosina Elisabet on rep les lloances i benediccions de la seva cosina per la missió que el Senyor li ha confiat, i la Verge, respon amb alegria profunda de cor com l’enamorada de Déu que és, proclamat el seu bell cant que nosaltres coneixem com el Càntic de Maria .

En aquest càntic Maria expressa en primer lloc , la joiosa lloança i gratitud a Déu per la benedicció personal que ha rebut d’Ell; en segon lloc , exalta la infinita misericòrdia de Déu envers tots els que ho accepten en les seves vides; en tercer lloc , beneeix la sobirania de Déu i el seu especial amor pels pobres i els humils de la terra; en quart lloc , destaca l’amor i benedicció per Israel, el poble que Ell es va escollir.

Maria canta a Déu per haver-se dignat a triar-la a ella, una humil vilatana d’un poble perdut, per dur a compliment les esperances de tota una nació, més encara de tota la humanitat. És un cant que mostra que tot és possible per a qui té a Déu del seu costat.

 

 

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

 

 

 

 

 

 

____________________________________________    

 

 

COMENTARI

 

“Silenci  Calla!” diu Jesús al vent i a l’aigua. La primera comunitat va haver de fer front a fortes ventades que volien enfonsar el projecte del Senyor. Avií també rebem l’impacte de fortes onades que volen enfonsar els projectes solidaris i persones dèbils, desprotegides, soles…i també s’aixequen temporals interiors que ens sacsegen i ens fa oblidar que Jesús és amb nosaltres.

Aquesta escena tan coneguda de la tempesta en el mar ens pot semblar poc entenedora, dins d’una geografia petita com la del mar de Galilea.

La mar a la Bíblia és sovint un espai de lluita, un espai ple de perills… “Passar a l’altra riba” treu els deixebles de la seva zona de confort, de l’espai on tenen tot controlat i els porta a la intempèrie, a un lloc on no fan peu i en el que per no ofegar-se cal romandre en calma, amb confiança, sense oposar violència. Els deixebles es posen en camí amb Jesús, fan aquesta travessa de les ribes conegudes a noves fronteres, i és aquesta experiència de posar-se en camí vers l’inconegut que fa brollar pors, angúnies, desconfiança… Només la paraula de Jesús, que brolla d’una calma profunda podrà retornar-los a la confiança.

A la nostra vida no manquen aquestes travesses cap a l’inconegut: una malaltia, un moment de patiment familiar, una situació personal complicada, la necessitat d’acomodar la nostra vida amb opcions més compromeses per la justícia… Quan ens decidim a no caminar per la superfície sinó ben connectats amb l’entranya de la vida, sempre hi ha una situació que ens crida a “passar a l’altra riba”. I és cert que no fem peu, i que fa por perdre el control, però se’ns regala la possibilitat de viure-ho amb pau, confiats i arrelats en aquest Amor que ens porta i que vetlla per nosaltres, confiats en aquesta veu interior que diu a tot el que ens amenaça: “Calla i estigues quieta” i que ens diu: “Per què sou tan porucs?”, convidant-nos a descansar la vida en aquest Altre que ens habita.

 

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

 

 

____________________________________________    

 

 

 

____________________________________________________

 

Evangeli Lc 24,35-48

Així ho diuen les Escriptures:

el Messies havia de patir i de ressuscitar

d’entre els morts el tercer dia

 

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps els deixebles contaven el que els havia passat pel camí, i com havien reconegut Jesús quan partia el pa. Mentre parlaven d’això, Jesús mateix es presentà enmig d’ells i els digué: «La pau sigui amb vosaltres». Ells, esglaiats, van creure que veien un esperit. Jesús els digué: «Per què us alarmeu? Per què us venen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus, soc jo mateix. Palpeu-me i mireu bé; els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo en tinc». I mentre deia això els ensenyava les mans i els peus. Veient-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-ho, els digué: «No teniu aquí res per menjar?». Ells li donaren un tall de peix a la brasa i se’l menjà davant d’ells. Després els digué: «Quan encara era amb vosaltres, us havia dit que s’havia de complir tot el que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei de Moisès, i en els dels Profetes i dels Salms». Llavors els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures, i els digué: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar d’entre els morts el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis».

 

__________________________________________________    

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *