DIUMENGE 26 DE SETEMBRE – XXVI DURANT L’ANY / Cicle B

DIUMENGE XXVI DURANT L’ANY / Cicle B

 

Lectura primera Nm 11,25-29

Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble

tingués el do de profecia

Lectura del llibre dels Nombres

En aquells dies, el Senyor baixà en el núvol i parlava amb Moisès. Llavors prengué de l’Esperit que Moisès tenia i el donà als setanta ancians. Quan l’Esperit es posà damunt d’ells entraren en estat d’exaltació profètica i no paraven.

En el campament havien quedat dos homes, Eldad i Medad, inscrits entre els setanta però que no s’havien presentat davant el tabernacle. L’Esperit també es posà damunt d’ells i, allà mateix, al campament, entraren en aquell estat d’exaltació profètica. Un jove anà corrents a fer-ho saber a Moisès. Josuè, fill de Nun, que des de jove era l’ajudant de Moisès, digué: «Moisès, senyor meu, prohibiu-los-ho». Però Moisès li respongué: «Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia, i que el Senyor els donés a tots el seu Esperit!»

 

Salm responsorial 18,8.10.12-13.14 (R.: 9a)

 

Lectura segona Jm 5,1-6

Les vostres riqueses s’han podrit

Lectura de la carta de sant Jaume

Ara us parlo a vosaltres, els qui sou rics. Ploreu desconsoladament per les desgràcies que us cauran al damunt. Les vostres riqueses s’han podrit, s’han arnat els vostres vestits, s’han rovellat el vostre or i la vostra plata, i el seu rovell serà el vostre acusador i us devorarà les carns. Heu amuntegat riqueses precisament aquests dies, que són els darrers. El jornal que heu escatimat als qui han segat els vostres camps clama contra vosaltres, i el crit dels segadors ha arribat a les orelles del Senyor de l’univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, us heu engreixat com el bestiar, ara que és el dia de la matança. Heu condemnat el just, l’heu assassinat i ell no s’ha resistit.

 

Al·leluia Jo 17,17ba

 

Evangeli Mc 9,38-43.45.47-48

Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres.

Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

 

En aquell temps, Joan digué a Jesús: «Mestre, n’hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis, i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui venen amb nosaltres». Jesús respongué: «Deixeu-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres. Tothom qui us doni un vas d’aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa. Però a aquell que allunya de mi un d’aquests petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d’ase lligada al coll. Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, i no que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga. Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, i no que siguis llençat amb tots dos peus a l’infern. I si el teu ull et fa caure en pecat, treu-te’l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, i no que siguis llençat amb tots dos ulls a l’infern, on el corc no mor mai i el foc no s’apaga».

___________________________  

 

COMENTARI

 

Els deixebles van a parlar amb Jesús preocupats. Un està tirant dimonis en nom seu.

Ells no s’alegren que les persones es curin i tinguin una vida digna. Només pensen en el prestigi del seu propi grup. Aquesta és la seva única raó: «no és dels nostres».

Donen per descomptat que per actuar en nom de Jesús amb el seu poder curatiu, cal ser membre del seu grup. No es pot treballar per un món més humà, sense formar part de l’Església.

Les paraules de Jesús són contundents: «No ho impediu».

El Nom de Jesús i la seva força humanitzadora són més importants que el petit grup dels seus deixebles. És bo que la salvació que porta Jesús s’estengui més enllà de l’Església establerta i ajudi a la gent a viure de manera més humana. No s’ha de veure com una competència deslleial.

Jesús trenca tota temptació sectària en els seus seguidors. No ha constituït el seu grup per monopolitzar la salvació. Jesús és profeta d’una salvació oberta a totes les persones.

Els seus seguidors han de donar suport allà on és invocat per fer el bé.

No vol que els seus seguidors es parlin dels que són els nostres i dels que no ho són, dels que poden actuar en el seu nom i els que no poden fer-ho. La seva manera de veure les coses és diferent: «Qui no està contra nosaltres està amb nosaltres”.

En la societat moderna hi ha molts homes i dones que treballen per un món més just i humà sense pertànyer a l’Església. Alguns ni són creients, però estan obrint camins a el Regne de Déu i la seva justícia. Són dels nostres. Hem d’alegrar-nos en comptes de mirar-los amb ressentiment. Els hem de donar suport en lloc de desqualificar.

És un error viure creient que només nosaltres som portadors de l’Esperit de Jesús. El no ens aprovaria. Ens convidaria a col·laborar amb alegria amb tots els que viuen de manera evangèlica i es preocupen dels més pobres i necessitats.

 

Salesians Cooperadors

 

 

 

_______________________________________    

 

 

 

 

Evangeli Jo 6,60-69

Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

 

En aquell temps, molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: «Aquest llenguatge és molt difícil! Qui és capaç d’entendre’l?». Jesús coneixia interiorment que els seus seguidors murmuraven d’això, i els digué: «Us escandalitza això que us he dit? Què direu si veieu que el Fill de l’home puja on era abans? L’Esperit és el qui dona la vida. La carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen». Des del principi Jesús sabia qui eren els qui creien i el qui l’havia de trair. Després afegí: «Per això us he dit abans que ningú no pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do». Després d’aquell moment, molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren i ja no anaven més amb ell. Jesús preguntà als dotze: «Vosaltres també em voleu deixar?». Simó Pere li respongué: «Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu».

 

_________________________    

 

COMENTARI

 

Aquest passatge de l’evangeli ens mostra les exigències de la fe i la necessitat d’un compromís ferm amb Jesús i la seva proposta.

“Aquest llenguatge és dur, qui pot escoltar-lo?”. Amb aquesta expressió diversos deixebles es van fer enrere i ja no estaven disposats a recórrer el camí de Jesús.

Avui a nosaltres ens pot passar el mateix, ja que la vida cristiana ha de ser viscuda a contracorrent, proclamant uns valors que el món entén com contravalors i podem cedir a la temptació d’aixoplugar en el nostre cor aquest pensament: “això és molt dur, qui pot carregar amb això?” Millor anar-se’n.

La decisió de quedar-se o anar-se’n dependrà que hàgim experimentat fortament el seu “pa de vida” i les seves “paraules de vida eterna”.

Em poso en el lloc de Pere davant Jesús. Quina resposta dono a Jesús que em pregunta, tu també tu vols marxar?

 

Salesians Cooperadors

 

 

 

 

 

________________________________________    

 

 

 

Evangeli Mt 20,20-28

Vosaltres beureu el meu calze

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

 

En aquell temps, la mare de Jaume i Joan, fills de Zebedeu, anà a trobar Jesús amb els seus fills i es prosternà per demanar-li un favor. Jesús li digué: «Què demanes?» Ella li respongué: «Maneu que en el vostre Regne aquests dos fills meus seguin l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra». Jesús contestà: «No sabeu què demaneu. Podeu beure el calze que jo he de beure?» Ells li diuen: «Sí que podem». Els diu Jesús: «És cert, vosaltres beureu el meu calze, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra, no soc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui el meu Pare ho ha reservat».

Quan els altres deu sentiren tot això s’indignaren contra els dos germans, però Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que, a totes les nacions, els governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de ser el vostre esclau, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes».

___________________________   

COMENTARI

 

Aquests dos germans per mitjà de la seva mare, volien tenir la seguretat de privilegis al Regne de Déu.

Segurament ho imaginaven semblant als regnes d’aquest món, que es busca el poder i la possessió de béns materials per sobre de tot, pensant que això és el que fa progressar a la societat.

Jesús es trobava camí de Jerusalem, al seu martiri i passió.

Per a aquests germans, el sofriment i la creu, no coincideixen amb el concepte que ells tenen del Messies.

Per això Jesús ens diu avui: «No serà així entre vosaltres». L’única manera de regnar amb Jesús és des del servei i el lliurament.

En la comunitat cristiana, no hauríem de reproduir els esquemes jeràrquics en què s’organitzen les institucions humanes. Per contra, s’han d’afermar llaços de servei i cura fraternal.

Només així serem veritables deixebles de Jesús, que va donar la seva vida com a servei, lliurat per a la nostra salvació.

Jaume i Joan demanen favors, Jesús promet patiment.

Jo, què busco en la meva relació amb Déu? Què demano en la pregària? Com acull el patiment que es dóna en la vida i que és contrari a allò que demano en la pregària?

 

Salesians Cooperadors

 

_________________________________________    

 

 

 

 

Evangeli Mc 5,21-43

Noia, aixeca’t

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

 

En aquell temps, Jesús arribà en barca de l’altra riba del llac, molta gent es reuní al seu voltant, i es quedà vora l’aigua. Mentrestant, arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu se li llença als peus i, suplicant-lo amb tota l’ànima, li diu: «La meva filleta s’està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i no es mori». Jesús se n’anà amb ell, i el seguia molta gent.

Hi havia una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia consultat molts metges, que l’havien fet sofrir molt, i s’hi havia gastat tot el que tenia. No va millorar gens, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li acostà per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè pensava: «Encara que li toqui només la roba que porta, ja em posaré bona». A l’instant se li estroncà l’hemorràgia i sentí que el mal havia desaparegut. Jesús, que sabia prou bé el poder que havia sortit d’ell, es girà a l’instant i preguntava a la gent: «Qui m’ha tocat la roba?». Els deixebles li deien: «La gent us empeny pertot arreu, i pregunteu qui us ha tocat?». Però Jesús anava mirant, per veure qui ho havia fet. Llavors aquella dona, que sabia prou què havia passat, s’acostà tremolant de por, es prosternà davant d’ell i li digué tota la veritat. Jesús li respongué: «Filla, la teva fe t’ha salvat. Queda lliure de la teva malaltia i ves-te’n en pau».

Encara parlava, que arriben uns de casa del cap de sinagoga i li diuen: «La teva filla és morta. Què en trauràs d’amoïnar el mestre?». Però Jesús, sense fer cas del que acabava de sentir, diu al cap de sinagoga: «Tingues fe i no tinguis por». I només va permetre que l’acompanyessin Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a la casa del cap de sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i cridava fins a eixordar. Ell entra a casa i els diu: «Què són aquest aldarull i aquests plors? La criatura no és morta, sinó que dorm». Ells se’n reien, però Jesús els fa sortir tots, pren només el pare i la mare de la nena amb els qui l’acompanyaven, entra a l’habitació, li dona la mà i li diu: «Talita, cum», que vol dir: «Noia, aixeca’t.» A l’instant la noia, que ja tenia dotze anys, s’aixecà i es posà a caminar. Ells no se’n sabien avenir. Jesús els prohibí, de tota manera, que fessin saber què havia passat. I els digué que donessin menjar a la noia.

 

_________________________________

COMENTARI

 

Tots tenim alguna experiència d’una malaltia greu, o alguna situació d’angoixa en la nostra família o en nosaltres mateixos, de manera que ens és fàcil comprendre que no hi ha res sorprenent en el que demana Jaire. Qualsevol pare, si la seva filla està molt greu, faria el que fos per salvar-lo. En la seva desesperació, Jaire busca l’ajuda de Jesús.

L’evangelista també ens presenta el cas d’una dona malalta des de fa molts anys.

En els dos casos veiem a dues persones que s’acosten a Jesús amb fe i esperança, convençuts que pot solucionar el seu problema.

Les dues històries mostren com Jesús tracta a totes les persones per igual, sense distinció de posició o classe social, no afavoreix una persona sobre altra.

Ni rebutja Jairo pels seus diners i nivell social, ni a la dona per la seva pobresa i la seva marginalització.

En tots dos casos crida l’atenció la confiança plena en el poder de Jesús, les dues persones són ateses en les seves necessitats, perquè el que importa no és la manera, sinó el que impulsa la recerca de la salvació.

Què ens ensenya aquesta acció de Jesús per a la nostra vida en família i en comunitat, avui?

 

Salesians Cooperadors

 

 

 

 

 

__________________________________________   

 

 

 

COMENTARI

 

«Tot el que és del Pare és meu».

En aquestes paraules Jesús ens expressa la plenitud de glòria i poder que el Pare li dona amb la seva resurrecció.

Res hem de témer. La comunitat està protegida i guiada a la veritat. «L’Esperit us conduirà cap a la veritat sencera».

Perquè no només hem rebut l’evangeli com a proposta de vida. També se’ns comunica l’Esperit per poder discernir i actuar en les noves situacions històriques per ser fidels a la vocació rebuda. Mitjançant l’Esperit Jesús ens segueix comunicant la voluntat del senyor «en tot el que està per venir».

Per l’acció de l’Esperit, la comunitat seguirà participant de la glòria de el Senyor. I en la comunitat fidel, el Senyor seguirà sent glorificat pel seu Pare, perquè nosaltres som testimonis de la seva resurrecció si l’amor ens compromet plenament.

Tot el que l’Esperit ens comuniqui serà per continuar i donar plenitud a el projecte de Jesús al món. Perquè el veritable Esperit és prolongació de Jesús: tot el que ens comunica el rep de el Senyor ressuscitat.

Que important, per a la comunitat, és viure en la permanent dialèctica entre la Paraula i l’Esperit! Des d’aquesta dialèctica podrem interpretar i transformar la història de cada dia. La fidelitat a l’Esperit i a la història és la font permanent per reviure i fer carn la Paraula de Jesús en nosaltres.

 

Salesians Cooperadors

 

 

 

 

___________________________________________   

 

 

 

 

Evangeli Jo 10,11-18

El bon pastor dona la vida per les seves ovelles

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal i tant se li’n dona, de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo soc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles.

Encara tinc altres ovelles, que no són d’aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m’estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren. Soc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare».

 

____________________________

 

COMENTARI

 

L’evangelista ens acosta la figura de Jesús com un pastor que estima, cuida i protegeix les seves ovelles i les coneix una en una.

Una figura tendra, acollidora i propera, que es preocupa per l’ovella que es perd i que per avatars de la vida, camina esgarriada.

La busca, li dóna el seu temps i a la fi l’atreu cap al ramat.

Jesús ens presenta com a referència a pastor que quan veu en perill a l’ovella, va i li ajuda, no l’abandona a la seva sort.

Potser nosaltres no som molt conscients que Jesús és Bon Pastor,

Sempre, esperem que ens vinguin a resoldre els problemes. No obstant això, Ell com el pastor que estima i vol les seves ovelles, sap que Déu ens ha ofert un món habitable, amb el necessari per a tothom, però també nosaltres som corresponsables de que el món segueixi sent habitable per a tothom.

Jesús ens crida a tots com a suprem Pastor, perquè comprenguem que hem de fomentar la germanor, la unitat, la pau, allunyar-nos de destruir per destruir o espoliar als altres per a nosaltres tenir més.

Jesús ens marca el camí a seguir, per on les ovelles hem de caminar, tot i això, es torna i ens deixa perduts, potser deixi uns moments a aquelles que saben a on van, però a la fi reuneix la cleda complet.

Fa poc hem celebrat la seva resurrecció, ho hem vist, hem cregut en Ell, seguim creient? Serem capaços de ser pastors en aquells llocs on ens trobem? Ens exposarem al perill per salvar algú que s’allunya de camí?

Reflexionem.

 

Salesians Cooperadors

 

 

 

 

 

 

______________________________________________   

 

 

 

 

Evangeli Mc 14,1-15,47

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc

Discutien quina seria la manera més astuta d’apoderar-se de Jesús i matar-lo

  1. Quan faltaven dos dies per a la festa de la Pasqua i dels Àzims, els grans sacerdots i els mestres de la Llei discutien quina seria la manera més astuta d’apoderar-se de Jesús i de matar-lo. Deien: S. «No podem fer-ho en un acte de la festa; potser el poble s’avalotaria».

S’ha anticipat a ungir el meu cos per al dia que seré amortallat

  1. A Bet-Hània, a casa de Simó el leprós, mentre Jesús era a taula, vingué una dona amb un gerret d’alabastre que contenia un perfum preuadíssim de nard autèntic. La dona trencà l’alabastre i vessà el perfum sobre el cap de Jesús. Alguns s’ho miraren malament i comentaven entre ells: S. «Per què malgastar el perfum d’aquesta manera? S’hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris i donar-ho als pobres». C. I estaven disgustats amb ella. Però Jesús digué: + «Deixeu-la estar. Per què la inquieteu? Això que ha fet amb mi és molt bo. Els pobres els teniu sempre amb vosaltres i els podreu fer bé sempre que voldreu, però a mi, no sempre em tindreu. Aquesta dona ha fet el que ha pogut: s’ha anticipat a ungir el meu cos per al dia que seré amortallat. Us ho dic amb tota veritat: Quan aquesta bona nova serà proclamada a tot el món, també diran això que ha fet aquesta dona, perquè Déu li ho tingui present».

Prometeren a Judes Iscariot de donar-li una paga

  1. Judes Iscariot, un dels dotze, se n’anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los Jesús. Ells se n’alegraren i prometeren de donar-li una paga. I buscava com podria fer-ho en un bon moment.

On m’allotjareu per poder menjar l’anyell pasqual amb els meus deixebles?

  1. El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l’anyell pasqual, els deixebles digueren a Jesús: S. «On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar l’anyell pasqual?» C. Ell envià dos dels seus deixebles amb aquesta consigna: + «Aneu a la ciutat i us trobareu amb un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: El mestre pregunta on l’allotjareu per poder menjar l’anyell pasqual amb els seus deixebles. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allà el sopar». C. Els deixebles se n’anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar pasqual.

Un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi

  1. Cap al tard, vingué Jesús amb els dotze. Posats a taula, Jesús digué tot menjant: + «Us ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi». C. Ells es posaren tots tristos i començaren a dir-li, un per un: S. «No soc pas jo?» C. Jesús els digué: + «Un dels dotze que suca amb mi en el mateix plat. El Fill de l’home fa el camí que les Escriptures havien predit d’ell, però ai de l’home que el traeix: a aquest home més li valdria no haver nascut».

Això és el meu cos. Això és la meva sang, la sang de l’aliança

  1. I mentre menjaven, prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué: + «Preneu-lo: això és el meu cos». C. Després prengué un calze, digué l’acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué: + «Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya fins al dia que en beuré de novell en el Regne de Déu».

Abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades

  1. Després de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres. I Jesús els digué: + «Tots tindreu un desengany, perquè l’Escriptura diu: Mataré el pastor, i les ovelles es dispersaran. Però, quan hauré ressuscitat, aniré davant vostre a Galilea». C. Pere li digué: S. «Ni que tots es desenganyin, jo, no». C. Jesús li respongué: + «T’ho dic amb tota veritat: Avui, aquesta mateixa nit, tu, abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades». C. Però ell insistia: S. «Ni que hagi de morir amb vós, no us negaré». C. I tots els altres deien el mateix.

Començà a sentir-se esglaiat i abatut

  1. Arribaren a una propietat anomenada Guet-Semaní, i Jesús diu als deixebles: + «Seieu aquí mentre jo prego». C. Prengué amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà de sentir-se esglaiat i abatut. I els digué: + «Sento una tristor a l’ànima com per a morir-ne. Quedeu-vos aquí i vetlleu». C. Ell s’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyés d’ell aquella hora. Deia: + «Abbà, Pare, a vós tot us és possible: allunyeu de mi aquest calze. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que vós voleu». C. Després va cap als deixebles i els troba adormits. Diu a Pere: + «Simó, dorms? No has estat capaç de vetllar ni una hora? Vetlleu i pregueu, que no caigueu en la temptació. L’esperit està decidit a tot; però l’home és feble». C. Se n’anà una altra vegada i pregà repetint les mateixes paraules. Després tornà i els trobà adormits: és que els ulls els pesaven, i no sabien què respondre-li. Ve després per tercera vegada i els diu: + «Ja podeu dormir tranquils. És massa tard. Ha arribat l’hora, el Fill de l’home és entregat a les mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem, que el qui em traeix ja és aquí».

Deteniu-lo i emporteu-vos-el ben segur

  1. Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presentà Judes, un dels dotze. L’acompanyava gent armada amb espases i garrots que venia de part dels grans sacerdots i notables del poble. El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya: S. «És aquell que jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben segur». C. Tot seguit se li acosta i li diu: S. «Rabí». C. I el besà. Ells detingueren Jesús. Però un dels presents desembeinà l’espasa i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot. Jesús els digué: + «Heu vingut a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia em teníeu amb vosaltres al temple ensenyant i mai no em detinguéreu. És que s’havien de complir les Escriptures». C. Llavors tots el deixaren sol i fugiren. El seguia un jove cobert només amb un llençol, i el van agafar, ell deixà el llençol i fugí tot nu.

Ets tu el Messies, el Fill d’aquell que és beneït?

  1. S’endugueren Jesús al palau del gran sacerdot, i s’hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. Pere el seguia de lluny fins al pati interior del palau del gran sacerdot, i s’estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc. Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, però no en trobaven cap, perquè, tot i que eren molts els qui declaraven en fals contra ell, les seves declaracions no concordaven. També s’alçaren alguns que presentaven aquesta falsa acusació: S. «Nosaltres vam sentir que deia això: Jo destruiré aquest santuari, fet de mà d’homes, i en tres dies en reconstruiré un altre, no fet de mà d’homes». C. Però ni així no concordava la seva declaració. Llavors el gran sacerdot s’aixecà, es posà al mig i preguntà a Jesús: S. «No et vols defensar de res? Què ens dius de les acusacions que et fan aquests testimonis?» C. Però ell callava i no es defensava de res. Llavors el gran sacerdot li va fer aquesta pregunta: S. «Ets tu el Messies, el fill d’aquell que és beneït?» C. Jesús respongué: + «Sí que el soc, i veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós, i venint enmig dels núvols del cel». C. Però el gran sacerdot s’esquinçà els vestits tot dient: S. «Quina falta ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos heu sentit la blasfèmia. Què us en sembla?» C. Tots van sentenciar que mereixia pena de mort. Alguns començaren a escopir-lo, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li: S. «Profetitza». C. I els guardes li donaven bufetades.

No conec de res aquest home de qui parleu

  1. Mentre Pere era a baix, al pati, ve una de les criades del gran sacerdot i, en veure’l allà escalfant-se, se’l mira bé i diu: S. «Tu també hi anaves, amb el Natzarè, amb Jesús». C. Però ell ho negà i digué: S. «No sé res d’això que em parles». C. Sortí a fora, cap al vestíbul, i el gall cantà; i la criada, en veure’l, començà una altra vegada a dir als qui eren allà: S. «Aquest home és d’ells». C. Pere tornà a negar-ho. Poc després els qui eren allà li tornaren a dir: S. «Segur que ho ets. Se’t coneix fins i tot que ets galileu». C. Ell es posà a proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de res aquell home de qui parlaven. En aquell moment el gall cantà una altra vegada, i Pere es recordà que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades», i esclatà en plors.

Voleu que us indulti el rei dels jueus?

  1. Tot seguit, de bon matí, els grans sacerdots amb els notables del poble i els mestres de la Llei i tot el sanedrí, celebraren una sessió, encadenaren Jesús, el dugueren i l’entregaren a Pilat. Pilat l’interrogà: S. «Ets tu el rei dels jueus?» C. Ell li respongué: + «Sí, teniu raó». C. Els grans sacerdots li feien moltes acusacions. Llavors Pilat li preguntà altra vegada: S. «No et vols defensar de res? Mira quantes acusacions et fan». C. Però Jesús ja no li respongué res més, tant, que Pilat n’estava sorprès. Cada any, per la festa, Pilat els indultava el pres que ells demanaven. Hi havia un tal Bar-Abàs, empresonat amb els revoltosos que havien comès un assassinat durant els disturbis. La gent, doncs, pujà i començà a demanar a Pilat que els concedís el que solia fer. Pilat els digué: S. «Voleu que us indulti el rei dels jueus?» C. Perquè s’adonà que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. Però els grans sacerdots excitaren la gent perquè fessin indultar Bar-Abàs. Pilat tornà a parlar-los i els deia: S. «I de Jesús, que teniu per rei dels jueus, què n’he de fer?» C. La gent cridà: S. «Crucifiqueu-lo». C. Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Bar-Abàs, i entregà Jesús, després de fer-lo assotar, perquè el crucifiquessin.

El coronaren amb una corona d’espines que havien teixit

  1. Els soldats el conduïren a l’interior del pati del palau, que és el pretori, convocaren tota la tropa, el vestiren de porpra, el coronaren amb una corona d’espines que havien teixit i es posaren a saludar-lo: S. «Salve, rei dels jueus». C. Després li pegaven al cap amb una canya, l’escopien i s’agenollaven com si li fessin homenatge. Acabada la burla, li tragueren el vestit de porpra, li posaren els seus vestits i se l’endugueren a fora per crucificar-lo.

Portaren Jesús a l’indret del Gólgota

  1. I obligaren a carregar-se la creu de Jesús un tal Simó de Cirena, pare d’Alexandre i de Rufus, que passava tornant del camp. Portaren Jesús a l’indret del Gólgota, que, traduït, vol dir «lloc de la Calavera».

El van comptar entre els delinqüents

  1. I li oferien vi adobat amb mirra, però no en va prendre. El crucificaren i es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus, a veure què treia cadascun. Era mig matí quan el crucificaren. En un rètol constava la causa de la seva condemna: «El rei dels jueus». Juntament amb ell crucificaren dos bandolers, un a la seva dreta i un altre a la seva esquerra.

Ell que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix

  1. Els qui passaven l’insultaven, movien el cap amb aire de mofa i deien: S. «Ah, tu que vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t tu mateix i baixa de la creu». C. També se’n burlaven els grans sacerdots comentant amb els mestres de la Llei: S. «Ell que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix. El Messies, el rei d’Israel, que baixi ara de la creu, i nosaltres, quan ho veurem, creurem en ell». C. També li feien retrets els qui havien estat crucificats amb ell.

Jesús llançà un gran crit i expirà

  1. Arribat el migdia s’estengué per tota la terra una fosca fins a mitja tarda. I a mitja tarda Jesús cridà amb tota la força: + «Elohi, Elohi, lamà sabactani?» C. Que traduït vol dir: + «Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?» C. Alguns dels qui eren allí deien: S. «Mireu com crida Elies». C. Un corregué, xopà de vinagre una esponja, la posà al capdamunt d’una canya perquè begués, i deia: S. «Deixeu, a veure si ve Elies a desclavar-lo». C. Jesús llançà un gran crit i expirà.

 

Aquí tothom s’agenolla, i fa una pausa.

  1. En aquell moment la cortina que tancava el santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix. El centurió, que estava dret davant d’ell, quan veié com havia expirat digué: S. «És veritat; aquest home era Fill de Déu». C. També hi havia unes dones mirant-s’ho de lluny. Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el menor i de Josep, i Salomé, que havien seguit Jesús quan era a Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos; n’hi havia també moltes altres, que havien pujat amb ell a Jerusalem.

Josep feu rodolar una pedra per tancar l’entrada del sepulcre

  1. Ja cap al tard, com que era divendres, a punt de començar el repòs del dissabte, Josep d’Arimatea, membre honorable del sanedrí, que esperava també el Regne de Déu, va atrevir-se a anar a trobar Pilat i a demanar-li el cos de Jesús. Pilat s’estranyà que ja fos mort. Cridà el centurió per informar-se’n, i un cop ho sabé per ell, donà el cos a Josep. Josep comprà un llençol, desclavà Jesús, l’amortallà amb el llençol, i el posà en un sepulcre tallat a la roca. Després feu rodolar una gran pedra per tancar l’entrada del sepulcre. Maria Magdalena i Maria de Josep miraven on l’enterraven.

___________________________

 

COMENTARI

 

Jesús entra triomfal a Jerusalem, entrem amb ell i reflexionem. Com hem recorregut el camí de la Quaresma? Estem preparats per actuar com ell, en la seva entrega total per la humanitat?

Estem preparats per acompanyar Jesús en el seu camí cap a la creu?

Aquells que no ho entenen li han posat proves i trampes de les quals ha sortit victoriós amb les armes de la misericòrdia, l’amor i el perdó. També són les nostres armes?

Jesús no va viure per a ell i a la fi es va lliurar totalment als altres, fins a donar la seva vida. Tota la seva vida és lliurament i amor. Aquest és també el nostre camí?

La nostra hora també arriba. I aquesta hora ha de ser la de la nostra entrega sense mesura, del nostre amor fins a l’extrem, de la tendresa a mans plenes, del perdó sense condicions. Estem preparats?

Arriba el moment de deixar al peu de la creu tot el que hem estat fins ara, i recollir el fruit del que s’ha fet per a ressuscitar amb Jesús a una nova vida, en la què anirem millorant i corregint tot allò que no hàgim fet bé fins ara.

Arriba l’hora en anirem al costat d’ell fins al Gòlgota, ens deixarà crucificar-lo, ens mirarà als ulls i ens dirà: “us perdono, marxeu i no pequeu més. Ressusciteu amb mi”.

 

Salesians Cooperadors

________________________________________________  

Evangeli Mc 9,2-10

Aquest és el meu Fill, l’estimat

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se’ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia pas què dir, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo». Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».

_____________________________________

 

COMENTARI

 

L’evangelista ens parla en aquest diumenge de Quaresma de la Transfiguració de Jesús.

Aquest relat, molt important per als seus primers seguidors, igual ho hauria de ser també avui per a nosaltres.

Però potser ens costa creure en aquest misteri, que fa que Jesús es vegi embolicat en resplendor i els apòstols que l’acompanyaven per un núvol, en què una veu anuncia que Jesús és el Fill Estimat.

El que ens diu aquesta escena és que nosaltres, com a Església, hem de viure escoltant i vivint l’evangeli cada dia.

Veiem com Jesús troba dificultat per arribar a les persones del nostre temps.

Moltes han deixat la pràctica religiosa, d’altres no han escoltat parlar d’Ell i potser mai ho coneguin. Tampoc s’acosten a les comunitats parroquials, a l’església, perquè només veuen adoctrinament i en ocasions, falta d’amor.

No obstant això, nosaltres, els que ens diem seguidors de Jesús, hem de seguir anunciant la seva Paraula. Hem de fer-la creïble amb el nostre testimoni de vida, donant amor allà on estiguem, estenent les nostres mans perquè siguin suport i alè a les persones, sobretot les més necessitades.

Com a cristians hem de llegir i conèixer les Escriptures, familiaritzar-nos amb elles i practicar-les.

Començant a canviar unes pràctiques i vida moltes vegades buida, per una que demostri que el nostre seguiment de Jesús és un seguiment renovador, ple de llum i d’esperança.

Amb el nostre testimoni descobrirem i ajudarem a descobrir a les altres persones, que la Bona Notícia té vigència avui i sempre. La seva força és la veritat i l’amor.

Deixem-nos transfigurar per l’amor de Déu i siguem feliços!

 

 

 

Salesians Cooperadors

 

 

____________________________________________   

 

 

Evangeli Mc 1,14-20

Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

 

Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova».

Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes». Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell.

Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n’anaren amb Jesús.

__________________________________ 

 

COMENTARI

 

En aquest passatge de l’Evangeli Jesús comença el seu ministeri, ensenyant amb paraules i obres que el Regne de Déu està arribant.

Jesús comença la seva missió en la humil regió de Galilea. Allà proclama el seu missatge, no com un altre profeta més, sinó com en qui ha arribat la plenitud dels temps, l’arribada del Regne de Déu.

L’essencial d’aquest missatge, és la bona notícia que Déu intervé per transformar la nostra vida i el nostre cor, al seu Amor.

És l’anunci de la salvació, el perdó, la vida, la pau, la justícia i de la llibertat que Déu dóna a totes les persones, com a filles i fills seus.

Jesús anuncia que el Regne de Déu és a prop, que ja s’ha iniciat i no ha arribat a la seva meta final, ja que per això compta sempre amb els seus deixebles i la força de l’Esperit.

Per a això es dirigeix ​​primer a unes persones humils, uns pescadors, convidant-los a seguir-lo.

“Convertiu-vos i creieu en la bona nova!” ens diu aquest Evangeli.

Com està incidint aquest anunci en la nostra vida avui?

D’altra banda ens regala l’oportunitat de creure i acollir aquest missatge. Com estem responent?

 

Salesians Cooperadors

 

___________________________________________   

 

 

Evangeli Lc 2,22-40

El noi creixia i era entenimentat

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

 

Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor. També havien d’oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la Llei del Senyor.

Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit Sant, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, per complir en ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble». El seu pare i la seva mare estaven meravellats d’això que es deia d’ell.

Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts».

Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat vídua fins aleshores, als vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.

I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.

El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.

 

____________________________________________________

 

COMENTARI

 

 

Necessitem la saviesa que tenen els dos ancians d’aquest passatge de l’Evangeli, per portar una vida d’esperança, confiant en les promeses de Déu al seu poble.

Per reconèixer la llum del missatge d’Amor i Pau, que Jesús porta a la humanitat amb la seva vinguda entre nosaltres.

Que aquest missatge dona sentit a la nostra vida. Una vida de lliurament cap a les altres persones, sobretot a les més desfavorides, amb fraternitat i solidaritat cap a elles. Compromesos amb la veritat, la justícia social i el respecte a la creació que Déu ha deixat al nostre càrrec.

A la llum d’aquest Evangeli seria bo que ens preguntéssim:

Sóc capaç d’ “esperar” i reconèixer la presència de Déu en la meva vida?

En quina mesura, el Senyor és la llum de la meva existència?

 

Salesians Cooperadors

 

 

 

 

 

 

 

_____________________________________________  

 

 

Evangeli Mt 25,31-46

S’asseurà al seu tron gloriós i els separarà entre ells

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

 

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l’esquerra.

Després el Rei dirà als de la seva dreta: Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.

Els justos li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us?

El Rei els respondrà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi.

Després dirà als de la seva esquerra: Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar.

Ells li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?

Ell els contestarà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi.

I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna».

_______________________________________

 

COMENTARI

 

En aquest passatge de l’Evangeli Jesús ens parla del judici final.

On el Senyor valorarà la nostra aptitud i els nostres actes durant la vida.

Si la nostra ànima s’ha procurat omplir de Fe i el nostre cor d’amor, generositat i entrega, com Ell ens ha ensenyat. Si hem procurat viure amb l’alegria de l’amor a Déu i als nostres semblants.

Si hem fet el bé per convicció, afavorint sobretot a les persones més necessitades.

Convençuts que tot l’amor que donem el rebem ja en aquesta vida, el “cent per un”, encara que augmentat amb escreix en la vida eterna.

I quan arribi el moment de marxar als braços del Pare, anar-nos amb la serenitat i l’alegria d’haver procurat fer sincerament tot el que hem pogut per deixar un món millor i que hem intentat estimar les nostres germanes i germans com Jesús ens va mostrar i donar exemple.

Fem-nos la pregunta, què estic fent ja pels meus semblants, per “els més petits”?

 

 

Salesians Cooperadors

 

 

 

_______________________________________________

 

 

 

Evangeli Mt 22,34-40

Estima el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

 

En aquell temps, quan els fariseus s’assabentaren que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?». Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes venen d’aquests dos».

 

_________________________

 

COMENTARI

 

Jesús, en la seva resposta, parla d’un primer manament i d’un segon, semblant al primer.

Tots dos són la mateixa cosa: estimar Déu és estimar el proïsme. Estimar Déu és procurar que es compleixi el que vol per als seus fills i filles, en el seu amor infinit, que ens estimem com Ell ens estima.

L’amor, el lliurament i el servei que donem als nostres semblants, és la mesura de l’amor que li tenim a Déu.

Aquesta dimensió generosa de la nostra existència ha de ser incondicional, trobant permanentment en els altres el rostre de Déu.

Qui acull, escolta i abraça a un ésser humà, a qui acull, escolta i abraça és a Déu mateix.

Això ha de ser el centre de la nostra Fe i la nostra identitat com a fills seus. 

 

Salesians Cooperadors

 

_______________________________________________

 

 

 

Evangeli Mt 21,28-32

Penedit del que havia fet, anà a la vinya.

Els publicans i les prostitutes us passaran davant

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Què us en sembla? Un home que tenia dos fills va dir al primer: “Fill meu, ves a treballar a la vinya, avui”. Ell respongué: “No hi vull anar”. Però després se’n penedí i hi anà. El pare digué això mateix al segon i aquest li respongué: “Hi vaig de seguida, pare”. Però no hi anà. Quin d’aquests dos va fer el que el pare volia?». Li responen: «El primer».

Jesús els diu: «Us dic amb tota veritat que els publicans i les prostitutes us passen al davant cap al Regne de Déu, perquè ha vingut Joan amb la missió d’ensenyar-vos un bon camí, però vosaltres no l’heu cregut, mentre que els publicans i les dones de mala vida sí que l’han cregut. I vosaltres, ni després de veure això, encara no us en penediu ni voleu creure’l».

_______________________________________________________________________________

COMENTARI

“Fill, ves a treballar avui a la vinya”.

Jesús ens convida a treballar pel seu Regne i per les persones, sobretot les més necessitades.

Aquesta paràbola ens fa pensar si aquesta invitació i les nostres accions, el nostre estil de vida, estan en sintonia.

És fàcil fer-nos presents en els actes religiosos, en l’eucaristia, parlar i tenir bones intencions.

En canvi, és més difícil comprometre’ns, donar el nostre temps i esforç, gastar la vida pel Regne de Déu.

Què tal porto aquesta invitació. Procuro anar millorant?

Jesús valora més les nostres petites accions i compromisos, encara que siguin pocs i humils, que molts bells propòsits i paraules.

Trobem la nostra felicitat en cansar-nos i desgastar-nos pel Regne dels Cels, pel servei cap a les nostres germanes i germans.

 

Salesians Cooperadors

 

 

______________________________________

 

 

 

 

 

Evangeli Mt 16,13-20

Tu ets Pere. Et donaré les claus del Regne del cel

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

 

En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és? Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista; altres, que és Elies; altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes». Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que soc?». Simó Pere li contesta: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu». Jesús li va respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no li podran resistir. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel». Després prohibí severament als deixebles de dir a ningú que ell era el Messies.

___________________________________

COMENTARI

 

“Qui diu la gent que sóc jo?”

És la pregunta que en l’evangeli  va fer Jesús als seus deixebles i que també ens fa avui.

Necessita saber si li hem entès. Que li reconeixem tal com és i sobretot, qui és.

Perquè de Jesús es diuen i s’escriuen moltes coses, se li s’interpreta de moltes maneres, de vegades adaptant-lo a la nostra comoditat i conveniència.

Tenim molts coneixements i informació provinent dels seus contemporanis sobre la seva figura. ¿Però li tenim la mateixa adhesió i fe que els seus deixebles?

Pere reconeix qui és Jesús i llavors Ell li revela la seva identitat.

Tant de bo puguem dir amb el cor, com va dir Pere: “Tu ets el Messies, el Fill de Déu viu”, creient en les seves paraules de vida eterna, fent del seu missatge nostra vida, anunciant-ho a la resta de les persones.

¿I per a tu, qui és Jesús …?

 

Salesians Cooperadors

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *