DIUMENGE 30 DE MAIG – SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT / Cicle B

Diumenge després de Pentecosta

SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

 

Lectura primera Dt 4,32-34.39-40

El Senyor és l’únic Déu:

ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n’hi ha d’altre

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisès digué al poble: «Recorre totes les èpoques que t’han precedit, des del dia que Déu creà l’home sobre la terra; investiga d’un cap a l’altre del cel, a veure si mai ha succeït un fet tan gran com aquest, si mai s’ha sentit dir que un poble hagi escoltat la veu de Déu que li parlés d’enmig del foc, com tu l’has escoltada, i hagi continuat amb vida; si mai s’ha sentit dir que cap déu hagi intentat anar a treure per a ell un poble que vivia en poder d’un altre, combatent contra l’opressor amb senyals i prodigis, amb mà forta i braç poderós, amb fets esglaiadors i extraordinaris, com el Senyor, el vostre Déu, ho ha fet per vosaltres a Egipte, i vosaltres ho heu vist amb els vostres ulls. Reconeix avui que el Senyor és l’únic Déu: ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n’hi ha d’altre; recorda-ho sempre en el teu cor. Compleix els seus decrets i els seus manaments que jo et dono avui, perquè siguis feliç amb els teus descendents, i visquis molts anys en el país que el Senyor, el teu Déu, et dona per sempre».

 

Salm responsorial 32,4-5.6 i 9.18-19.20 i 22 (R.: 12b)

 

Lectura segona Rm 8,14-17

Heu rebut un Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, tots els qui viuen portats per l’Esperit de Déu són els fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut pas un esperit d’esclaus que us faci viure una altra vegada en el temor, sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!». Així l’Esperit s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats amb ell.

 

Al·leluia Cf. Ap 1,8

 

Evangeli Mt 28,16-20

Bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’hi acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món».

 

___________________________________________

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

El passatge evangèlic d’avui comença parlant de dubtes, dels dubtes dels onze, i acaba parlant de certeses, de la seguretat de tenir al Senyor, amb nosaltres, fins a la fi dels temps.

Els versets del mig ens esperonen a la missió: “Aneu doncs, a tots els pobles”. Tant als pobles llunyans com als que hi són tan a prop nostre com l’escala de veïns o el lloc de feina. Però, amb independència de la distància física, a tots se’ns demana sortir de la comoditat de les nostres idees, dels nostres esquemes, de les nostres parròquies o associacions.

Hem de sortir a trobar-nos amb altres gents que no parlen del que parlem nosaltres ni pensen com nosaltres, tot i que viuen amb nosaltres; gents amb altres creences o sense creences. Gents de les nostres ciutats europees que no han sentit parlar del Crist ni demostren interès per conèixer-lo. És per això que, si no sortim per anar a l’encontre de l’altre, no evangelitzarem, no compartirem el Missatge, no podrem fer com va fer Jesús. És a dir, no anunciarem el Regne com ho va fer Jesús perquè no acollirem, ni acompanyarem ni ens compadirem, com va fer Jesús. No compartirem la joia de l’Evangeli amb aquells que no el coneixen.

Si ens quedem a la casa de sempre, esperant que “vinguin”, tancats en les nostres seguretats o prejudicis, no podrem “ensenyar-los a guardar tot allò que el Senyor ens ha manat” i que no és altra cosa que estimar, compartir, lliurar-nos al servei i benefici del fràgil, del descartat, del que no es sent estimat.

Tant de bo, amb aquesta actitud evangèlica, siguem i portem esperança a tots aquells que, per les circumstàncies viscudes, l’han perdut.

 

Àngels Arrabal
Associació de Sant Josep de la Muntanya

________________________________________________   

 

Evangeli Mc 1,21-28

Jesús ensenyava amb autoritat

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu». Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home». Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l’obeeixen». I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea.

 

____________________________________________________

 

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

El passatge evangèlic d’avui parla d’autoritat; de l’autoritat que només atorga l’autenticitat perquè qualsevol altre manifestació de poder, si no s’exerceix amb autenticitat, amb esperit de servei, amb disponibilitat permanent vers les necessitats dels qui pateixen, no és autoritat sinó falsedat, abús o explotació.

Però Jesús té autoritat perquè diu veritat, perquè és la Veritat, perquè la seva vida és coherent amb el que predica, a diferència dels fariseus, que escanyen al feble i s’agenollen davant dels poderosos. Jesús allibera, no oprimeix; Jesús perdona, no condemna. Escoltar Jesús és sentir que el cor se’ns abrusa per l’escalf de la seva Paraula.

Jesús té l’autoritat que brolla de l’autenticitat, Jesús no “explica ni interpreta” les Escriptures sinó que és la realització d’aquelles Escriptures; el que els hi diu, ho viu i ho transmet amb la seva forma d’estimar als pobres, als malalts, als desvalguts, als estrangers, als pecadors; i ells ho saben. Fins i tot el diable el reconeix per allò que fa.

La meditació d’aquests versets porta a la memòria la frase de Sant Pau VI: “L’home d’avui escolta més de grat els testimonis que els mestres o, si escolta els mestres, és perquè són testimonis”.

Tant de bo, les nostres paraules no siguin com las dels fariseus, sinó autèntic  testimoni d’Aquell en qui diem creure.

 

M. Àngels Arrabal

Associació de Sant Josep de la Muntanya

________________________________________________      

 

 

Evangeli Mc 13,33-37

Vetlleu: No sabeu quan tornarà l’amo de casa

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli. Igual heu de vetllar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu».

 

_____________________________________________________________

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

El passatge evangèlic d’avui ens urgeix: esteu atents, no us disperseu, no us distragueu!.

“Vetllar” pot tenir un doble sentit: vigilar les coses, les propietats, els dons, i tenir cura de les coses, les propietats i els dons que el Senyor ens ha confiat. Sigui la porta, per evitar l’entrada de malfactors, siguin les diferents responsabilitats que se’ns han encomanat a aquella mateixa casa.

No endarrerim les coses o les actuacions, tot pensant que tindrem temps, no ajornem les tasques perquè, a cada hora, a cada instant, en qualsevol lloc, trobarem un germà que necessitarà la nostra càlida i eficaç acollida. Aquell germà que vindrà cercant l’Amo de la casa i, nosaltres administradors, no podrem deixar d’atendre’l com tampoc ho deixaria el Senyor que ell busca.

Nosaltres som les mans, les orelles o, fins i tot, el rebost o l’almoina que li manca. En paraules del bisbe Helder Cámara, potser nosaltres serem l’únic testimoni de l’Evangeli, que mai pugui llegir.

Som administradors d’allò que ens ha estat delegat, som substituts, representants d’Aquell que, circumstancialment, no hi és a la casa però del que no podem desfigurar el seu rostre ni canviar la seva forma d’acollir i acompanyar perquè, només així, podrem anunciar.

 

 M. Àngels Arrabal

Associació de Sant Josep de la Muntanya

________________________________________________   

 

Evangeli Mt 16,21-27

Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús començà a deixar entendre als deixebles que havia d’anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: «De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!». Però Jesús es girà i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes».

Llavors Jesús digué als deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà. Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què podria pagar l’home per rescatar la seva vida? Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres».

 

_____________________________________________________________________

 

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

El passatge evangèlic d’avui ens parla de renúncies. De la renúncia intel·lectual que suposa pensar com pensa Déu i de la renúncia material de ser capaç de tenir menys per tal que uns altres tinguin allò que els correspon, com a ésser humans, amb les mateixes condicions i drets que nosaltres.

Pere, el Pere que ens representa a tots en tantes actuacions humanes, pretén interposar-se en el camí de Jesús; en el camí de la Salvació. Si Jesús no mor, no ressuscitarà i la Redempció no es durà a terme. Quantes vegades ens hem “resistit” a la voluntat de Déu, o hem volgut capgirar els seus plans? Probablement no en som conscients però, tots ho hem fet cada vegada que no hem entès alguna de les circumstàncies que ens ha presentat la vida: malalties, pèrdues, frustracions, … No hem estat prou disponibles a veure la mà de Déu en cadascuna d’eixes situacions.

Hem oblidat que el “disseny” de la nostra vida, material o espiritual, no ens correspon exclusivament a nosaltres; per als creients, Déu té molt a dir i nosaltres hem de parar l’orella per escoltar-ho, fer-ho nostre i dur-ho a la pràctica. Només així no se’ns dirà, com a Pere, “ves-te’n d’aquí Satanàs”, estàs entorpint l’obra de Déu.

Tanmateix, en el plànol material, hem de ser capaços de renunciar a la temptació de no voler sortir de les comoditats de les que ens hem envoltat. Recordem que, el nostre benestar, moltes vegades és malestar o mort d’altres. Que uns quants privilegiats vivim amb menys permetrà, que molts i molts d’altres germans nostres, visquin amb dignitat i seguretat.

Tant de bo ens anem identificant amb Jesús i siguem capaços de renunciar a la nostra manera de veure i viure, per tal de sintonitzar plenament amb la voluntat de Déu que és Pare de tots i per a tots.

 

 M. Àngels Arrabal

Associació de Sant Josep de la Muntanya

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *