DIUMENGE 2 DE MAIG / V DE PASQUA / Cicle B

DIUMENGE V DE PASQUA / Cicle B

 

Lectura primera Fets 9,26-31

Els contà com pel camí el Senyor se li havia aparegut

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquell temps, Saule arribà a Jerusalem, i allà intentava incorporar-se als creients, però ells no creien que s’hagués convertit, i tots el defugien. Llavors Bernabé el prengué pel seu compte, el presentà als apòstols, i els contà com, pel camí, el Senyor se li havia aparegut i li havia parlat, i amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jesús. Des d’aquell moment convivia amb ells a Jerusalem amb tota llibertat, predicava amb valentia el nom del Senyor, conversant i discutint amb els jueus de llengua grega. Aquests es proposaren de matar-lo, però els germans, que ho saberen, l’acompanyaren a Cesarea i el feren marxar a Tars.

L’Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. Així creixia, s’anava edificant, i vivia constantment a la presència del Senyor, confortada per l’Esperit Sant.

 

Salm responsorial 21,26b-27.28 i 30ab.30c-32 (R.: 26a)

 

Lectura segona 1Jo 3,18-24

El seu manament és que creguem i estimem

Lectura de la primera carta de sant Joan

Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat. Llavors coneixerem que ens mou la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu. Perquè si la nostra consciència ens acusa, pensem que Déu és més gran que la consciència, i que ell ho sap tot.

Estimats, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem el que li demanem, perquè complim el que ens mana i fem allò que és del seu grat.

El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat. Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell. I, per l’Esperit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres.

 

Al·leluia Jo 15,4.5b

 

Evangeli Jo 15,1-8

Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo soc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dona fruit en mi el Pare la talla, i la que dona fruit, l’esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo soc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb les sarments, i s’asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus».

 

_____________________________________________

 

COMENTARI

 

 Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit

El resultat de la nostra vida cristiana, està en la mesura de la unió que tenim amb Jesús a traves de la pregària.

Només Jesús pot dir aquestes paraules, “Estigueu en mi i jo en vosaltres” ens convida a estar units a Ell, compara la relació entre el cep i les sarments i ens porta a l’essència del ser deixebles de Jesús, estar units al cep que és Jesús, per poder donar als demés, la vida que Ell ens dona per fer-la créixer en abundància.

L’Evangeli d’avui vol fer-nos reflexionar de com és la nostra relació amb Déu i de com podem fer per millorar-la.

 

 Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

 

 

____________________________________________

 

Evangeli Jo 20,1-9

Havia de ressuscitar d’entre els morts

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.

Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

En lloc d’aquest evangeli es pot llegir el de la Nit Santa (Any A, B o C). A la missa vespertina, també el pot substituir l’evangeli del diumenge III de Pasqua del cicle A (els deixebles d’Emaús, Lc 24,13-35).

 

_____________________________

 

COMENTARI

 

 “Havia de ressuscitar d’entre els morts”

 

Al·leluia, Al·leluia! Crist ha Ressuscitat.

Des de l’inici del temps, Déu té establert salvar la humanitat i aquest projecte passa per assumir el seu Fill, la condició humana i la mort en creu, essent de condició divina, i Jesús obedient al designi trinitari, compleix la seva missió.

L’Evangeli ens diu que després de la seva mort en creu, Jesús va ser sepultat. El diumenge, la primera en anar al sepulcre, va ser Maria Magdalena, i al no trobar a Jesús, la dona va córrer esvalotada per dir a tots que la pedra era correguda i que Jesús no hi era.

Els deixebles hi anaren esverats per la notícia, sense entendre res. Va entrar al sepulcre el deixeble que Jesús estimava, ho veié i cregué. Fins aquell moment no s’adonaven que segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts, al tercer dia.

Es considera a María Magdalena, la primera deixeble en proclamar el Regne de Déu. La fe és la que dóna sentit a la vida, Jesús ha ressuscitat, ens aporta una alegria que ressona per tot arreu.

Preguntem-nos, si volem fer com María Magdalena, anunciar l’amor de Jesús per tots, i abraçar especialment, aquells més tocats per la tristesa i el patiment.

Jesús ha ressuscitat, Al·leluia, Al·leluia !!

  

 Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

_____________________________________________   

 

 

Evangeli Jo 2,13-25

Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Quan s’acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare». Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia». Llavors els jueus el van interrogar: «Quin senyal ens dones que t’autoritzi a fer això?». Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?». Però ell es referia al santuari del seu cos.

Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.

Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li revelessin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l’interior de cada home.

 

__________________________

 

COMENTARI

 

 “Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies”

 

L’Evangeli d’avui, ens explica que al acostar-se la Pasqua, Jesús pujà a Jerusalem i es va trobar amb una disbauxa al Temple, amb la qual cosa no hi estava d’acord.

 El comerç era necessari per mantenir l’adoració de Déu al Temple. Els animals havien de ser venuts pel sacrifici. Les monedes romanes havien de ser canviades per monedes jueves, per pagar els impostos del Temple. Però, on havia de tenir lloc aquest comerç? No, dintre del Temple, sinó fora. Jesús s’enfurismà perquè la casa del seu Pare, s’havia convertit en un mercat.

Aquest Evangeli, té un doble sentit en el diàleg de Jesús amb els jueus. Els jueus entenen per Temple, el que és l’edifici i Jesús utilitza la paraula Temple, referint-se al seu propi cos i profetitzant la seva Resurrecció al tercer dia. Aquest era el símbol pel que preguntaven els jueus, però els jueus, no van entendre a Jesús.

El Temple era  el centre de la vida  jueva. Jesús no estava en contra del temple, sinó  en el que s’havia convertit, en un mercat, en contes d’un lloc de pregària.

Ens toca viure un temps de Quaresma ben llarg, pot ser aquesta pandèmia una oportunitat de canvi, de conversió per cadascú?

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

_____________________________________________   

 

Evangeli Mc 1,29-39

Jesús va curar molts malalts de diverses malalties

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula.

Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.

De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant». Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió». I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.

 

_________________________________________________________

 

COMENTARI

 

“Jesús va curar molts malalts de diverses malalties”

 

La ciència ha avançat molt, però el patiment interior i físic de les persones, genera interrogants sobre el sentit de la malaltia i el dolor i no trobem respostes humanes a aquest patiment, per això Jesús ens adreça a la pregària.

L’Evangeli diu que al sortir Jesús de la sinagoga, és assabentat de que la sogra de Pere, està enllitada amb febre i el reclamen per curar-la. Jesús enseguida es posa en camí per guarir a la sogra de Pere. Jesús li dona la ma i l’aixeca, tornant-li la seva dignitat de persona. La sogra de Pere al sentir-se curada, es posa a servir a Jesús i els deixebles, oferint-los dinar a taula.

Cadascú de nosaltres estem cridats a portar la llum de l’evangeli, i servir amb generositat als qui pateixen i busquen sentit a les seves vides.

Jesús de matinada, buscà un lloc solitari per pregar al Pare, si Jesús ho fa, que no hem de fer nosaltres, que som petits en tot, sinó pregar sempre i en tot lloc i cercant un racó d’intimitat amb el Pare. Servir al altres, és servir a Crist mateix.

  

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

_____________________________________________   

 

Evangeli Jo 1,1-18

El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.

Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.

 

_________________________________

 

COMENTARI

 

“El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle”

L’Evangeli d’avui ens descriu el procés de la Paraula de Déu. La Paraula estava amb Déu, des d’ abans de la creació i per mitjà d’ella tot va ser creat. La Paraula va voler estar més a prop nostra i es va fer carn en Jesús. Va venir a nosaltres, va fer la seva missió i va tornar a Déu. Jesús és aquesta Paraula de Déu. Els homes i dones tenen set de l’infinit i busquen, aquesta necessitat reneix sempre en el cor humà. Totes les criatures són una expressió de la Paraula de Déu. Aquesta Paraula dóna llum en les tenebres, la foscor vol apagar-la però no ho aconsegueix. No podem viure gaire temps sense Déu.

Joan Baptista no era la llum, va venir per donar testimoni de la llum, per ajudar al poble a que visqués amb la Paraula de Déu. Però, tant el sistema del imperi, com la religió de l’època no van voler reconèixer ni rebre la Paraula de Déu. Però els qui confien i creuen en Déu, en la seva bondat, Déu els accepta i els acull com a fills seus. Déu no vol quedar-se lluny dels homes i dones, i per això es va fer present en mig nostra en la persona de Jesús. Jesús va venir a desvetllar, qui és aquest Déu nostra, que està present en tot, des del començament de la creació.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

  

 

 

 _____________________________________________

 

 

Evangeli Mc 1,1-8

Aplaneu el camí per al Senyor

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

 

Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.

En el profeta Isaïes hi ha escrit això: «Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí». Complint això, Joan començà a batejar en el desert.

Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant».

 

___________________________________________________________

 

COMENTARI

 

“Aplaneu el camí per al Senyor”

Avui celebrem el segon diumenge d’Advent. S’acosta el Nadal i Jesús és a prop, tot és alegria.

L’Evangeli d’avui ens recorda, com Joan el Baptista preparava i aplanava el Camí al Senyor i ens convida de la mateixa manera que va fer Joan, a rebre a Jesús amb generositat i confiança.

 

Posem-nos en marxa, amb la flama de l’Advent encesa de fe i esperança, per ser llum a qui necessiti veure el Camí.

 

La fidelitat i l’amor es trobaran, la bondat anirà al seu davant, i la pau li seguirà les petjades.

Bon Advent a tots, Nadal és a prop.

 

 Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

________________________________________________

 

Evangeli Mt 5,1-12a

Alegreu-vos i feu festa,

perquè la vostra recompensa és gran en el cel

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:

«Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel».

 ______________________________________________________ 

COMENTARI

 

“Alegreu-vos i feu festa”

 Avui l’Església celebra la Festa de Tots els Sants. Els qui ens han precedit han cregut el mateix que nosaltres, han esperat el mateix i han estimat el Pare Déu i els germans, homes i dones amb qui van tractar,  buscant d’imitar l’amor del Crist. Per això els recordem i preguem per tots ells.

El desig de ser feliç va amb la condició humana i els camins per assolir la felicitat són variats, com ho són les persones humanes, Jesús ho sap i avui l’Evangeli ens presenta el primer gran discurs de Jesús, “Les Benaurances”.

Jesús es presenta com el portador de la veritable felicitat, Ell sap per experiència que viure en plena atenció a la voluntat del Pare i en total dedicació als altres, si bé comporta incomprensions i persecucions, també omple el cor de pau, no hi ha res que doni una felicitat més gran.

Jesús no demana als seus seguidors res que ell no hagi experimentat primer. La proposta de Jesús és sorprenent i agosarada, però l’experiència dels qui l’han seguida fins al final assegura que porta a la felicitat autèntica i duradora.

 

 Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

_______________________________________________

 

Evangeli Mt 18,15-20

Si fa cas de tu, t’hauràs guanyat el teu germà

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Si el teu germà peca, ves a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols. Si te’n fa cas, t’hauràs guanyat el germà. Si no te’n fa cas, crida’n un altre o dos més, perquè la causa sigui judicada per la paraula de dos o tres testimonis. Si tampoc no feia cas d’ells, parla’n a la comunitat reunida. Si ni tan sols de la comunitat no volia fer cas, considera’l com si fos un pagà o un publicà. Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que lligareu a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligareu a la terra, quedarà deslligat al cel.

Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra s’avenen a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà, perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc enmig d’ells».

___________________________

 

COMENTARI

 

« Si fa cas de tu, t’hauràs guanyat el teu germà » 

L’evangeli d’avui ens comenta dues coses; que fer davant l’ofensa d’un germà i, l’eficàcia de pregar junts.

Jesús deia als seus deixebles:  Si el teu germà et fa una ofensa, ves a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta, amb delicadesa, prudència, humilitat, evitant les paraules que puguin ferir, al mateix temps, la discreció de parlar-li estan sols, no mortifica i cap persona escolta.

També afegeix, que on hi ha dos o tres persones reunides en el seu nom, diu Jesús:  “jo sóc allí enmig d’ells”. Aquí, Jesús dona molta importància a la pregària comunitària i la seva eficàcia al pregar junts.

 

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *