DIUMENGE 14 DE MARÇ / III DE QUARESMA / Cicle B

DIUMENGE III DE QUARESMA / Cicle B

 

Lectura primera Ex 20,1-17

La llei, Déu la donà a Moisès

Lectura del llibre de l’Èxode

En aquells dies, Déu digué aquestes paraules: «Jo soc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir de la terra d’Egipte, d’un lloc d’esclavatge. No tinguis altres déus fora de mi.

No et facis cap escultura ni cap imatge de res del que hi ha dalt al cel, a baix a la terra o a les aigües que neixen de sota la terra. No adoris imatges ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, soc el Déu gelós: castigo les culpes dels pares en els fills fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen, però soc bondadós fins a milers de generacions dels qui m’estimen i guarden els meus manaments.

Quan juris, no prenguis en va el nom del Senyor, el teu Déu, perquè el Senyor no deixa sense càstig el qui pren en va el seu nom. Celebra el repòs sagrat del dissabte.

Durant sis dies treballa i ocupa’t en les feines que calgui, però el dia setè és dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No us ocupeu en cap treball, ni tu, ni els teus fills, ni les teves filles, ni els teus criats, ni les teves criades, ni els teus animals, ni els forasters que resideixin a les teves poblacions, perquè el Senyor en sis dies va fer el cel, la terra i el mar, i tot el que es mou en aquests llocs, però el dia setè va reposar. Per això el Senyor beneí el dissabte i en va fer un dia sagrat.

Honra el pare i la mare, i tindràs llarga vida al país que et dona el Senyor, el teu Déu. No matis. No cometis adulteri. No robis. No declaris falsament contra un altre. No desitgis la casa d’un altre, ni tampoc la seva esposa, el seu criat, la seva criada, el seu bou o el seu ase; ni res que sigui d’ell».

 

Salm responsorial 18,8.9.10.11 (R.: Jo 6,68b)

 

Lectura segona 1C 1,22-25

Proclamem un Messies crucificat, que és un escàndol per als homes.

Però aquells que Déu ha cridat veuen en ell la saviesa de Déu

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, els jueus demanen signes prodigiosos, els grecs volen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd. Però aquells que Déu ha cridat, tant jueus com grecs, veuen en ell el poder i la saviesa de Déu, perquè en l’absurd de l’obra de Déu hi ha una saviesa superior a la dels homes, i en la debilitat de l’obra de Déu hi ha un poder superior al dels homes.

 

Vers abans de l’evangeli Jo 3,16

 

Evangeli Jo 2,13-25

Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Quan s’acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare». Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia». Llavors els jueus el van interrogar: «Quin senyal ens dones que t’autoritzi a fer això?». Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?». Però ell es referia al santuari del seu cos.

Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.

Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li revelessin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l’interior de cada home.

 

__________________________

 

COMENTARI

 

 “Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies”

 

L’Evangeli d’avui, ens explica que al acostar-se la Pasqua, Jesús pujà a Jerusalem i es va trobar amb una disbauxa al Temple, amb la qual cosa no hi estava d’acord.

 El comerç era necessari per mantenir l’adoració de Déu al Temple. Els animals havien de ser venuts pel sacrifici. Les monedes romanes havien de ser canviades per monedes jueves, per pagar els impostos del Temple. Però, on havia de tenir lloc aquest comerç? No, dintre del Temple, sinó fora. Jesús s’enfurismà perquè la casa del seu Pare, s’havia convertit en un mercat.

Aquest Evangeli, té un doble sentit en el diàleg de Jesús amb els jueus. Els jueus entenen per Temple, el que és l’edifici i Jesús utilitza la paraula Temple, referint-se al seu propi cos i profetitzant la seva Resurrecció al tercer dia. Aquest era el símbol pel que preguntaven els jueus, però els jueus, no van entendre a Jesús.

El Temple era  el centre de la vida  jueva. Jesús no estava en contra del temple, sinó  en el que s’havia convertit, en un mercat, en contes d’un lloc de pregària.

Ens toca viure un temps de Quaresma ben llarg, pot ser aquesta pandèmia una oportunitat de canvi, de conversió per cadascú?

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

_____________________________________________   

 

Evangeli Mc 1,29-39

Jesús va curar molts malalts de diverses malalties

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula.

Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.

De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant». Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió». I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.

 

_________________________________________________________

 

COMENTARI

 

“Jesús va curar molts malalts de diverses malalties”

 

La ciència ha avançat molt, però el patiment interior i físic de les persones, genera interrogants sobre el sentit de la malaltia i el dolor i no trobem respostes humanes a aquest patiment, per això Jesús ens adreça a la pregària.

L’Evangeli diu que al sortir Jesús de la sinagoga, és assabentat de que la sogra de Pere, està enllitada amb febre i el reclamen per curar-la. Jesús enseguida es posa en camí per guarir a la sogra de Pere. Jesús li dona la ma i l’aixeca, tornant-li la seva dignitat de persona. La sogra de Pere al sentir-se curada, es posa a servir a Jesús i els deixebles, oferint-los dinar a taula.

Cadascú de nosaltres estem cridats a portar la llum de l’evangeli, i servir amb generositat als qui pateixen i busquen sentit a les seves vides.

Jesús de matinada, buscà un lloc solitari per pregar al Pare, si Jesús ho fa, que no hem de fer nosaltres, que som petits en tot, sinó pregar sempre i en tot lloc i cercant un racó d’intimitat amb el Pare. Servir al altres, és servir a Crist mateix.

  

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

_____________________________________________   

 

Evangeli Jo 1,1-18

El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.

Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.

 

_________________________________

 

COMENTARI

 

“El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle”

L’Evangeli d’avui ens descriu el procés de la Paraula de Déu. La Paraula estava amb Déu, des d’ abans de la creació i per mitjà d’ella tot va ser creat. La Paraula va voler estar més a prop nostra i es va fer carn en Jesús. Va venir a nosaltres, va fer la seva missió i va tornar a Déu. Jesús és aquesta Paraula de Déu. Els homes i dones tenen set de l’infinit i busquen, aquesta necessitat reneix sempre en el cor humà. Totes les criatures són una expressió de la Paraula de Déu. Aquesta Paraula dóna llum en les tenebres, la foscor vol apagar-la però no ho aconsegueix. No podem viure gaire temps sense Déu.

Joan Baptista no era la llum, va venir per donar testimoni de la llum, per ajudar al poble a que visqués amb la Paraula de Déu. Però, tant el sistema del imperi, com la religió de l’època no van voler reconèixer ni rebre la Paraula de Déu. Però els qui confien i creuen en Déu, en la seva bondat, Déu els accepta i els acull com a fills seus. Déu no vol quedar-se lluny dels homes i dones, i per això es va fer present en mig nostra en la persona de Jesús. Jesús va venir a desvetllar, qui és aquest Déu nostra, que està present en tot, des del començament de la creació.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

  

 

 

 _____________________________________________

 

 

Evangeli Mc 1,1-8

Aplaneu el camí per al Senyor

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

 

Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.

En el profeta Isaïes hi ha escrit això: «Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí». Complint això, Joan començà a batejar en el desert.

Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant».

 

___________________________________________________________

 

COMENTARI

 

“Aplaneu el camí per al Senyor”

Avui celebrem el segon diumenge d’Advent. S’acosta el Nadal i Jesús és a prop, tot és alegria.

L’Evangeli d’avui ens recorda, com Joan el Baptista preparava i aplanava el Camí al Senyor i ens convida de la mateixa manera que va fer Joan, a rebre a Jesús amb generositat i confiança.

 

Posem-nos en marxa, amb la flama de l’Advent encesa de fe i esperança, per ser llum a qui necessiti veure el Camí.

 

La fidelitat i l’amor es trobaran, la bondat anirà al seu davant, i la pau li seguirà les petjades.

Bon Advent a tots, Nadal és a prop.

 

 Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

________________________________________________

 

Evangeli Mt 5,1-12a

Alegreu-vos i feu festa,

perquè la vostra recompensa és gran en el cel

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:

«Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel».

 ______________________________________________________ 

COMENTARI

 

“Alegreu-vos i feu festa”

 Avui l’Església celebra la Festa de Tots els Sants. Els qui ens han precedit han cregut el mateix que nosaltres, han esperat el mateix i han estimat el Pare Déu i els germans, homes i dones amb qui van tractar,  buscant d’imitar l’amor del Crist. Per això els recordem i preguem per tots ells.

El desig de ser feliç va amb la condició humana i els camins per assolir la felicitat són variats, com ho són les persones humanes, Jesús ho sap i avui l’Evangeli ens presenta el primer gran discurs de Jesús, “Les Benaurances”.

Jesús es presenta com el portador de la veritable felicitat, Ell sap per experiència que viure en plena atenció a la voluntat del Pare i en total dedicació als altres, si bé comporta incomprensions i persecucions, també omple el cor de pau, no hi ha res que doni una felicitat més gran.

Jesús no demana als seus seguidors res que ell no hagi experimentat primer. La proposta de Jesús és sorprenent i agosarada, però l’experiència dels qui l’han seguida fins al final assegura que porta a la felicitat autèntica i duradora.

 

 Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

_______________________________________________

 

Evangeli Mt 18,15-20

Si fa cas de tu, t’hauràs guanyat el teu germà

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Si el teu germà peca, ves a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols. Si te’n fa cas, t’hauràs guanyat el germà. Si no te’n fa cas, crida’n un altre o dos més, perquè la causa sigui judicada per la paraula de dos o tres testimonis. Si tampoc no feia cas d’ells, parla’n a la comunitat reunida. Si ni tan sols de la comunitat no volia fer cas, considera’l com si fos un pagà o un publicà. Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que lligareu a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligareu a la terra, quedarà deslligat al cel.

Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra s’avenen a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà, perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc enmig d’ells».

___________________________

 

COMENTARI

 

« Si fa cas de tu, t’hauràs guanyat el teu germà » 

L’evangeli d’avui ens comenta dues coses; que fer davant l’ofensa d’un germà i, l’eficàcia de pregar junts.

Jesús deia als seus deixebles:  Si el teu germà et fa una ofensa, ves a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta, amb delicadesa, prudència, humilitat, evitant les paraules que puguin ferir, al mateix temps, la discreció de parlar-li estan sols, no mortifica i cap persona escolta.

També afegeix, que on hi ha dos o tres persones reunides en el seu nom, diu Jesús:  “jo sóc allí enmig d’ells”. Aquí, Jesús dona molta importància a la pregària comunitària i la seva eficàcia al pregar junts.

 

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *