DIUMENGE 28 DE FEBRER – II DE QUARESMA / Cicle B

DIUMENGE II DE QUARESMA / Cicle B

Lectura primera Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18

Sacrifici d’Abraham, el nostre pare en la fe

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà: «Abraham». Ell respongué: «Aquí em teniu». Déu li digué: «Pren, si et plau, Isahac, el teu fill únic, que tant estimes, ves-te’n al país de Morià, i allà, dalt de la muntanya que jo t’indicaré, sacrifica’l en holocaust».
Arribats a l’indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l’altar i apilà la llenya. Llavors agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l’àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham». Ell li respongué: «Aquí em teniu». L’àngel li digué: «Deixa estar el noi, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m’has refusat el teu fill únic». Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes en una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. L’àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué: «Escolta l’oracle del Senyor: “Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es valdran de la teva descendència, perquè has obeït el que jo t’havia manat”».

 

Salm responsorial 115,10 i 15.16-17.18-19 (R.: 114,9)

 

Lectura segona Rm 8,31b-34

Déu no va plànyer el seu propi Fill

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra? Ell, que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill?

Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara innocents. Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres.

 

Vers abans de l’evangeli

 

Evangeli Mc 9,2-10

Aquest és el meu Fill, l’estimat

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se’ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia pas què dir, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo». Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».

_____________________________________

 

COMENTARI

 

L’evangelista ens parla en aquest diumenge de Quaresma de la Transfiguració de Jesús.

Aquest relat, molt important per als seus primers seguidors, igual ho hauria de ser també avui per a nosaltres.

Però potser ens costa creure en aquest misteri, que fa que Jesús es vegi embolicat en resplendor i els apòstols que l’acompanyaven per un núvol, en què una veu anuncia que Jesús és el Fill Estimat.

El que ens diu aquesta escena és que nosaltres, com a Església, hem de viure escoltant i vivint l’evangeli cada dia.

Veiem com Jesús troba dificultat per arribar a les persones del nostre temps.

Moltes han deixat la pràctica religiosa, d’altres no han escoltat parlar d’Ell i potser mai ho coneguin. Tampoc s’acosten a les comunitats parroquials, a l’església, perquè només veuen adoctrinament i en ocasions, falta d’amor.

No obstant això, nosaltres, els que ens diem seguidors de Jesús, hem de seguir anunciant la seva Paraula. Hem de fer-la creïble amb el nostre testimoni de vida, donant amor allà on estiguem, estenent les nostres mans perquè siguin suport i alè a les persones, sobretot les més necessitades.

Com a cristians hem de llegir i conèixer les Escriptures, familiaritzar-nos amb elles i practicar-les.

Començant a canviar unes pràctiques i vida moltes vegades buida, per una que demostri que el nostre seguiment de Jesús és un seguiment renovador, ple de llum i d’esperança.

Amb el nostre testimoni descobrirem i ajudarem a descobrir a les altres persones, que la Bona Notícia té vigència avui i sempre. La seva força és la veritat i l’amor.

Deixem-nos transfigurar per l’amor de Déu i siguem feliços!

 

 

 

Salesians Cooperadors

 

 

_____________________________________________________   

 

 

Evangeli Mc 1,14-20

Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

 

Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova».

Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes». Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell.

Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n’anaren amb Jesús.

__________________________________ 

 

COMENTARI

 

En aquest passatge de l’Evangeli Jesús comença el seu ministeri, ensenyant amb paraules i obres que el Regne de Déu està arribant.

Jesús comença la seva missió en la humil regió de Galilea. Allà proclama el seu missatge, no com un altre profeta més, sinó com en qui ha arribat la plenitud dels temps, l’arribada del Regne de Déu.

L’essencial d’aquest missatge, és la bona notícia que Déu intervé per transformar la nostra vida i el nostre cor, al seu Amor.

És l’anunci de la salvació, el perdó, la vida, la pau, la justícia i de la llibertat que Déu dóna a totes les persones, com a filles i fills seus.

Jesús anuncia que el Regne de Déu és a prop, que ja s’ha iniciat i no ha arribat a la seva meta final, ja que per això compta sempre amb els seus deixebles i la força de l’Esperit.

Per a això es dirigeix ​​primer a unes persones humils, uns pescadors, convidant-los a seguir-lo.

“Convertiu-vos i creieu en la bona nova!” ens diu aquest Evangeli.

Com està incidint aquest anunci en la nostra vida avui?

D’altra banda ens regala l’oportunitat de creure i acollir aquest missatge. Com estem responent?

 

Salesians Cooperadors

 

_______________________________________________   

 

 

Evangeli Lc 2,22-40

El noi creixia i era entenimentat

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

 

Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor. També havien d’oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la Llei del Senyor.

Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit Sant, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, per complir en ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble». El seu pare i la seva mare estaven meravellats d’això que es deia d’ell.

Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts».

Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat vídua fins aleshores, als vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.

I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.

El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.

 

____________________________________________________

 

COMENTARI

 

 

Necessitem la saviesa que tenen els dos ancians d’aquest passatge de l’Evangeli, per portar una vida d’esperança, confiant en les promeses de Déu al seu poble.

Per reconèixer la llum del missatge d’Amor i Pau, que Jesús porta a la humanitat amb la seva vinguda entre nosaltres.

Que aquest missatge dona sentit a la nostra vida. Una vida de lliurament cap a les altres persones, sobretot a les més desfavorides, amb fraternitat i solidaritat cap a elles. Compromesos amb la veritat, la justícia social i el respecte a la creació que Déu ha deixat al nostre càrrec.

A la llum d’aquest Evangeli seria bo que ens preguntéssim:

Sóc capaç d’ “esperar” i reconèixer la presència de Déu en la meva vida?

En quina mesura, el Senyor és la llum de la meva existència?

 

Salesians Cooperadors

 

 

 

 

 

 

 

_______________________________________________  

 

 

Evangeli Mt 25,31-46

S’asseurà al seu tron gloriós i els separarà entre ells

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

 

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l’esquerra.

Després el Rei dirà als de la seva dreta: Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.

Els justos li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us?

El Rei els respondrà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi.

Després dirà als de la seva esquerra: Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar.

Ells li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?

Ell els contestarà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi.

I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna».

_______________________________________

 

COMENTARI

 

En aquest passatge de l’Evangeli Jesús ens parla del judici final.

On el Senyor valorarà la nostra aptitud i els nostres actes durant la vida.

Si la nostra ànima s’ha procurat omplir de Fe i el nostre cor d’amor, generositat i entrega, com Ell ens ha ensenyat. Si hem procurat viure amb l’alegria de l’amor a Déu i als nostres semblants.

Si hem fet el bé per convicció, afavorint sobretot a les persones més necessitades.

Convençuts que tot l’amor que donem el rebem ja en aquesta vida, el “cent per un”, encara que augmentat amb escreix en la vida eterna.

I quan arribi el moment de marxar als braços del Pare, anar-nos amb la serenitat i l’alegria d’haver procurat fer sincerament tot el que hem pogut per deixar un món millor i que hem intentat estimar les nostres germanes i germans com Jesús ens va mostrar i donar exemple.

Fem-nos la pregunta, què estic fent ja pels meus semblants, per “els més petits”?

 

 

Salesians Cooperadors

 

 

 

_______________________________________________

 

 

 

Evangeli Mt 22,34-40

Estima el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

 

En aquell temps, quan els fariseus s’assabentaren que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?». Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes venen d’aquests dos».

 

_________________________

 

COMENTARI

 

Jesús, en la seva resposta, parla d’un primer manament i d’un segon, semblant al primer.

Tots dos són la mateixa cosa: estimar Déu és estimar el proïsme. Estimar Déu és procurar que es compleixi el que vol per als seus fills i filles, en el seu amor infinit, que ens estimem com Ell ens estima.

L’amor, el lliurament i el servei que donem als nostres semblants, és la mesura de l’amor que li tenim a Déu.

Aquesta dimensió generosa de la nostra existència ha de ser incondicional, trobant permanentment en els altres el rostre de Déu.

Qui acull, escolta i abraça a un ésser humà, a qui acull, escolta i abraça és a Déu mateix.

Això ha de ser el centre de la nostra Fe i la nostra identitat com a fills seus. 

 

Salesians Cooperadors

 

_______________________________________________

 

 

 

Evangeli Mt 21,28-32

Penedit del que havia fet, anà a la vinya.

Els publicans i les prostitutes us passaran davant

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Què us en sembla? Un home que tenia dos fills va dir al primer: “Fill meu, ves a treballar a la vinya, avui”. Ell respongué: “No hi vull anar”. Però després se’n penedí i hi anà. El pare digué això mateix al segon i aquest li respongué: “Hi vaig de seguida, pare”. Però no hi anà. Quin d’aquests dos va fer el que el pare volia?». Li responen: «El primer».

Jesús els diu: «Us dic amb tota veritat que els publicans i les prostitutes us passen al davant cap al Regne de Déu, perquè ha vingut Joan amb la missió d’ensenyar-vos un bon camí, però vosaltres no l’heu cregut, mentre que els publicans i les dones de mala vida sí que l’han cregut. I vosaltres, ni després de veure això, encara no us en penediu ni voleu creure’l».

_______________________________________________________________________________

COMENTARI

“Fill, ves a treballar avui a la vinya”.

Jesús ens convida a treballar pel seu Regne i per les persones, sobretot les més necessitades.

Aquesta paràbola ens fa pensar si aquesta invitació i les nostres accions, el nostre estil de vida, estan en sintonia.

És fàcil fer-nos presents en els actes religiosos, en l’eucaristia, parlar i tenir bones intencions.

En canvi, és més difícil comprometre’ns, donar el nostre temps i esforç, gastar la vida pel Regne de Déu.

Què tal porto aquesta invitació. Procuro anar millorant?

Jesús valora més les nostres petites accions i compromisos, encara que siguin pocs i humils, que molts bells propòsits i paraules.

Trobem la nostra felicitat en cansar-nos i desgastar-nos pel Regne dels Cels, pel servei cap a les nostres germanes i germans.

 

Salesians Cooperadors

 

 

______________________________________

 

 

 

 

 

Evangeli Mt 16,13-20

Tu ets Pere. Et donaré les claus del Regne del cel

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

 

En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és? Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista; altres, que és Elies; altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes». Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que soc?». Simó Pere li contesta: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu». Jesús li va respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no li podran resistir. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel». Després prohibí severament als deixebles de dir a ningú que ell era el Messies.

___________________________________

COMENTARI

 

“Qui diu la gent que sóc jo?”

És la pregunta que en l’evangeli  va fer Jesús als seus deixebles i que també ens fa avui.

Necessita saber si li hem entès. Que li reconeixem tal com és i sobretot, qui és.

Perquè de Jesús es diuen i s’escriuen moltes coses, se li s’interpreta de moltes maneres, de vegades adaptant-lo a la nostra comoditat i conveniència.

Tenim molts coneixements i informació provinent dels seus contemporanis sobre la seva figura. ¿Però li tenim la mateixa adhesió i fe que els seus deixebles?

Pere reconeix qui és Jesús i llavors Ell li revela la seva identitat.

Tant de bo puguem dir amb el cor, com va dir Pere: “Tu ets el Messies, el Fill de Déu viu”, creient en les seves paraules de vida eterna, fent del seu missatge nostra vida, anunciant-ho a la resta de les persones.

¿I per a tu, qui és Jesús …?

 

Salesians Cooperadors

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *