DIUMENGE 31 DE GENER – IV DURANT L’ANY / Cicle B

DIUMENGE IV DURANT L’ANY / Cicle B

 

Lectura primera Dt 18,15-20

Faré que s’aixequi d’enmig teu un profeta

i li posaré als llavis les meves paraules

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisès digué al poble: «El Senyor, el teu Déu, farà que s’aixequi d’enmig teu, d’entre els teus germans, un profeta com jo. Escolteu-lo. El dia que el poble s’havia reunit a la muntanya de l’Horeb vas demanar al Senyor, el teu Déu, de no tornar a sentir la veu del Senyor, el teu Déu, i de no veure més aquelles flames, per por de morir. Llavors el Senyor em digué: “Han fet bé de demanar-ho. Jo faré que s’aixequi d’enmig dels seus germans un profeta com tu, li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. I jo demanaré comptes als qui no escoltin les paraules que ell els dirà en nom meu.

Però si un profeta s’atreveix a dir en nom meu alguna paraula que jo no li hauré ordenat, o bé parla en nom d’altres déus, morirà”».

 

Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)

 

Lectura segona 1C 7,32-35

La dona no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santa

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, jo voldria que visquéssiu sense neguit. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de fer el que és agradable al Senyor, mentre que els casats s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar a la muller, i tenen el cor dividit. Igualment, la noia o la dona no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santa de cos i d’esperit, mentre que les dones casades s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar al marit. Tot això ho dic pensant què és més avantatjós. No vull pas lligar-vos. Penso només que és cosa més digna, i que facilita de viure dedicat al Senyor sense tràfecs que en distreguin.

 

Al·leluia Mt 4,16

 

Evangeli Mc 1,21-28

Jesús ensenyava amb autoritat

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu». Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home». Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l’obeeixen». I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea.

 

____________________________________________________

 

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

El passatge evangèlic d’avui parla d’autoritat; de l’autoritat que només atorga l’autenticitat perquè qualsevol altre manifestació de poder, si no s’exerceix amb autenticitat, amb esperit de servei, amb disponibilitat permanent vers les necessitats dels qui pateixen, no és autoritat sinó falsedat, abús o explotació.

Però Jesús té autoritat perquè diu veritat, perquè és la Veritat, perquè la seva vida és coherent amb el que predica, a diferència dels fariseus, que escanyen al feble i s’agenollen davant dels poderosos. Jesús allibera, no oprimeix; Jesús perdona, no condemna. Escoltar Jesús és sentir que el cor se’ns abrusa per l’escalf de la seva Paraula.

Jesús té l’autoritat que brolla de l’autenticitat, Jesús no “explica ni interpreta” les Escriptures sinó que és la realització d’aquelles Escriptures; el que els hi diu, ho viu i ho transmet amb la seva forma d’estimar als pobres, als malalts, als desvalguts, als estrangers, als pecadors; i ells ho saben. Fins i tot el diable el reconeix per allò que fa.

La meditació d’aquests versets porta a la memòria la frase de Sant Pau VI: “L’home d’avui escolta més de grat els testimonis que els mestres o, si escolta els mestres, és perquè són testimonis”.

Tant de bo, les nostres paraules no siguin com las dels fariseus, sinó autèntic  testimoni d’Aquell en qui diem creure.

 

M. Àngels Arrabal

Associació de Sant Josep de la Muntanya

________________________________________________      

 

 

Evangeli Mc 13,33-37

Vetlleu: No sabeu quan tornarà l’amo de casa

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli. Igual heu de vetllar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu».

 

_____________________________________________________________

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

El passatge evangèlic d’avui ens urgeix: esteu atents, no us disperseu, no us distragueu!.

“Vetllar” pot tenir un doble sentit: vigilar les coses, les propietats, els dons, i tenir cura de les coses, les propietats i els dons que el Senyor ens ha confiat. Sigui la porta, per evitar l’entrada de malfactors, siguin les diferents responsabilitats que se’ns han encomanat a aquella mateixa casa.

No endarrerim les coses o les actuacions, tot pensant que tindrem temps, no ajornem les tasques perquè, a cada hora, a cada instant, en qualsevol lloc, trobarem un germà que necessitarà la nostra càlida i eficaç acollida. Aquell germà que vindrà cercant l’Amo de la casa i, nosaltres administradors, no podrem deixar d’atendre’l com tampoc ho deixaria el Senyor que ell busca.

Nosaltres som les mans, les orelles o, fins i tot, el rebost o l’almoina que li manca. En paraules del bisbe Helder Cámara, potser nosaltres serem l’únic testimoni de l’Evangeli, que mai pugui llegir.

Som administradors d’allò que ens ha estat delegat, som substituts, representants d’Aquell que, circumstancialment, no hi és a la casa però del que no podem desfigurar el seu rostre ni canviar la seva forma d’acollir i acompanyar perquè, només així, podrem anunciar.

 

 M. Àngels Arrabal

Associació de Sant Josep de la Muntanya

________________________________________________   

 

Evangeli Mt 16,21-27

Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús començà a deixar entendre als deixebles que havia d’anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: «De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!». Però Jesús es girà i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes».

Llavors Jesús digué als deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà. Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què podria pagar l’home per rescatar la seva vida? Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres».

 

_____________________________________________________________________

 

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

El passatge evangèlic d’avui ens parla de renúncies. De la renúncia intel·lectual que suposa pensar com pensa Déu i de la renúncia material de ser capaç de tenir menys per tal que uns altres tinguin allò que els correspon, com a ésser humans, amb les mateixes condicions i drets que nosaltres.

Pere, el Pere que ens representa a tots en tantes actuacions humanes, pretén interposar-se en el camí de Jesús; en el camí de la Salvació. Si Jesús no mor, no ressuscitarà i la Redempció no es durà a terme. Quantes vegades ens hem “resistit” a la voluntat de Déu, o hem volgut capgirar els seus plans? Probablement no en som conscients però, tots ho hem fet cada vegada que no hem entès alguna de les circumstàncies que ens ha presentat la vida: malalties, pèrdues, frustracions, … No hem estat prou disponibles a veure la mà de Déu en cadascuna d’eixes situacions.

Hem oblidat que el “disseny” de la nostra vida, material o espiritual, no ens correspon exclusivament a nosaltres; per als creients, Déu té molt a dir i nosaltres hem de parar l’orella per escoltar-ho, fer-ho nostre i dur-ho a la pràctica. Només així no se’ns dirà, com a Pere, “ves-te’n d’aquí Satanàs”, estàs entorpint l’obra de Déu.

Tanmateix, en el plànol material, hem de ser capaços de renunciar a la temptació de no voler sortir de les comoditats de les que ens hem envoltat. Recordem que, el nostre benestar, moltes vegades és malestar o mort d’altres. Que uns quants privilegiats vivim amb menys permetrà, que molts i molts d’altres germans nostres, visquin amb dignitat i seguretat.

Tant de bo ens anem identificant amb Jesús i siguem capaços de renunciar a la nostra manera de veure i viure, per tal de sintonitzar plenament amb la voluntat de Déu que és Pare de tots i per a tots.

 

 M. Àngels Arrabal

Associació de Sant Josep de la Muntanya

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *