DIUMENGE 29 DE NOVEMBRE – DIUMENGE I D’ADVENT / Cicle B

DIUMENGE I D’ADVENT / Cicle B

 

Lectura primera Is 63,16b-17.19b.64,2b-7

Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu!

Lectura del llibre d’Isaïes

Vós, Senyor, sou el nostre pare, el vostre nom és, des de sempre, El-nostre-redemptor. Senyor, per què deixeu que ens desviem dels vostres camins, que els nostres cors s’obstinin a no creure en vós? Reconcilieu-vos amb nosaltres per amor dels vostres servents, per amor de les tribus que heu pres per heretat. Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu, si davant vostre es fonguessin les muntanyes!

Cap orella no ha sentit ni cap ull no ha vist mai un Déu, fora de vós, que salvés els qui esperen en ell. Vós veníeu a trobar els qui feien el bé i es recordaven dels vostres camins.

Però ara us heu disgustat amb nosaltres, que hem pecat i ens hem rebel·lat sempre contra vós. Tots som semblants a persones impures, cap de les nostres bones obres no és més que la roba tacada d’impureses.

Ens marcim tots nosaltres com la fulla caiguda i les nostres culpes se’ns emporten com el vent. No hi ha ningú que invoqui el vostre nom, que es recolzi en vós en desvetllar-se, perquè ens heu amagat la vostra mirada i ens abandoneu a les nostres culpes. Però enmig de tot, Senyor, sou el nostre pare; nosaltres som l’argila, i vós, el terrisser; tots som obra de les vostres mans.

 

Salm responsorial 79,2ac i 3bc.15-16.18-19 (R.: 4)

 

Lectura segona 1C 1,3-9

Vivim esperant la manifestació de nostre Senyor Jesucrist

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre beneeixo Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que us ha donat en Jesucrist. De tot us ha enriquit en ell: de tot do de paraula i de coneixement.

El testimoni que doneu de Crist s’ha refermat tant entre vosaltres que no us manca cap mena de do, mentre viviu esperant la manifestació de Jesucrist, el nostre Senyor. Ell també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia de Jesucrist, el nostre Senyor, sigueu trobats irreprensibles. Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist.

 

Al·leluia Salm 84,8

 

Evangeli Mc 13,33-37

Vetlleu: No sabeu quan tornarà l’amo de casa

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli. Igual heu de vetllar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu».

 

_____________________________________________________________

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

El passatge evangèlic d’avui ens urgeix: esteu atents, no us disperseu, no us distragueu!.

“Vetllar” pot tenir un doble sentit: vigilar les coses, les propietats, els dons, i tenir cura de les coses, les propietats i els dons que el Senyor ens ha confiat. Sigui la porta, per evitar l’entrada de malfactors, siguin les diferents responsabilitats que se’ns han encomanat a aquella mateixa casa.

No endarrerim les coses o les actuacions, tot pensant que tindrem temps, no ajornem les tasques perquè, a cada hora, a cada instant, en qualsevol lloc, trobarem un germà que necessitarà la nostra càlida i eficaç acollida. Aquell germà que vindrà cercant l’Amo de la casa i, nosaltres administradors, no podrem deixar d’atendre’l com tampoc ho deixaria el Senyor que ell busca.

Nosaltres som les mans, les orelles o, fins i tot, el rebost o l’almoina que li manca. En paraules del bisbe Helder Cámara, potser nosaltres serem l’únic testimoni de l’Evangeli, que mai pugui llegir.

Som administradors d’allò que ens ha estat delegat, som substituts, representants d’Aquell que, circumstancialment, no hi és a la casa però del que no podem desfigurar el seu rostre ni canviar la seva forma d’acollir i acompanyar perquè, només així, podrem anunciar.

 

 M. Àngels Arrabal

Associació de Sant Josep de la Muntanya

________________________________________________   

 

Evangeli Mt 16,21-27

Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús començà a deixar entendre als deixebles que havia d’anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: «De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!». Però Jesús es girà i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes».

Llavors Jesús digué als deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà. Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què podria pagar l’home per rescatar la seva vida? Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres».

 

_____________________________________________________________________

 

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

El passatge evangèlic d’avui ens parla de renúncies. De la renúncia intel·lectual que suposa pensar com pensa Déu i de la renúncia material de ser capaç de tenir menys per tal que uns altres tinguin allò que els correspon, com a ésser humans, amb les mateixes condicions i drets que nosaltres.

Pere, el Pere que ens representa a tots en tantes actuacions humanes, pretén interposar-se en el camí de Jesús; en el camí de la Salvació. Si Jesús no mor, no ressuscitarà i la Redempció no es durà a terme. Quantes vegades ens hem “resistit” a la voluntat de Déu, o hem volgut capgirar els seus plans? Probablement no en som conscients però, tots ho hem fet cada vegada que no hem entès alguna de les circumstàncies que ens ha presentat la vida: malalties, pèrdues, frustracions, … No hem estat prou disponibles a veure la mà de Déu en cadascuna d’eixes situacions.

Hem oblidat que el “disseny” de la nostra vida, material o espiritual, no ens correspon exclusivament a nosaltres; per als creients, Déu té molt a dir i nosaltres hem de parar l’orella per escoltar-ho, fer-ho nostre i dur-ho a la pràctica. Només així no se’ns dirà, com a Pere, “ves-te’n d’aquí Satanàs”, estàs entorpint l’obra de Déu.

Tanmateix, en el plànol material, hem de ser capaços de renunciar a la temptació de no voler sortir de les comoditats de les que ens hem envoltat. Recordem que, el nostre benestar, moltes vegades és malestar o mort d’altres. Que uns quants privilegiats vivim amb menys permetrà, que molts i molts d’altres germans nostres, visquin amb dignitat i seguretat.

Tant de bo ens anem identificant amb Jesús i siguem capaços de renunciar a la nostra manera de veure i viure, per tal de sintonitzar plenament amb la voluntat de Déu que és Pare de tots i per a tots.

 

 M. Àngels Arrabal

Associació de Sant Josep de la Muntanya

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *