DIUMENGE 25 D’OCTUBRE – XXX DURANT L’ANY / Cicle A

DIUMENGE XXX DURANT L’ANY / Cicle A

 

Lectura primera Ex 22,20-26

Si maltractàveu les viudes i els orfes,

s’encendria la meva indignació contra vosaltres

Lectura del llibre de l’Èxode

El Senyor diu: «No maltractis ni oprimeixis els immigrats, que també vosaltres vau ser immigrats al país d’Egipte. No maltractis cap viuda ni cap orfe: Si els maltractes i alcen a mi el seu clam, jo l’escoltaré i, encès d’indignació, us mataré amb l’espasa: les vostres dones quedaran viudes, i orfes els vostres fills.

Si prestes diners a algú del meu poble, als pobres que viuen amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis els interessos. Si et quedes com a penyora el mantell d’algú, torna-l’hi abans no es pongui el sol. És tot el que té per abrigar-se, el mantell que l’embolcalla. Amb què dormiria? Si ell alçava a mi el seu clam, jo l’escoltaria, perquè soc compassiu».

 

Salm responsorial 17,2-3a.3bc-4.47 i 51ab (R.: 2)

 

Lectura segona 1Te 1,5c-10

Abandonàreu els ídols, per servir Déu i esperar el seu Fill

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, ja sabeu el que fèiem per vosaltres mentre érem a la vostra ciutat. També vosaltres heu imitat el nostre exemple i el del Senyor, acollint la paraula de Déu enmig de moltes adversitats, plens del goig de l’Esperit Sant. Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d’Acaia, perquè, des de la vostra ciutat, s’ha estès el ressò de la paraula del Senyor. I no solament a Macedònia i a Acaia, pertot arreu parlen de la vostra conversió de manera que no ens cal afegir-hi res: ells mateixos conten com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com abandonàreu els ídols i us convertíreu a Déu per adorar només el Déu viu i veritable i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d’entre els morts i que ens salvarà de la pena en el judici que ha de venir.

 

Al·leluia Jo 14,23

 

Evangeli Mt 22,34-40

Estima el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

 

En aquell temps, quan els fariseus s’assabentaren que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?». Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes venen d’aquests dos».

 

_________________________

 

COMENTARI

 

Jesús, en la seva resposta, parla d’un primer manament i d’un segon, semblant al primer.

Tots dos són la mateixa cosa: estimar Déu és estimar el proïsme. Estimar Déu és procurar que es compleixi el que vol per als seus fills i filles, en el seu amor infinit, que ens estimem com Ell ens estima.

L’amor, el lliurament i el servei que donem als nostres semblants, és la mesura de l’amor que li tenim a Déu.

Aquesta dimensió generosa de la nostra existència ha de ser incondicional, trobant permanentment en els altres el rostre de Déu.

Qui acull, escolta i abraça a un ésser humà, a qui acull, escolta i abraça és a Déu mateix.

Això ha de ser el centre de la nostra Fe i la nostra identitat com a fills seus. 

 

Salesians Cooperadors

 

_______________________________________________

 

 

 

Evangeli Mt 21,28-32

Penedit del que havia fet, anà a la vinya.

Els publicans i les prostitutes us passaran davant

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Què us en sembla? Un home que tenia dos fills va dir al primer: “Fill meu, ves a treballar a la vinya, avui”. Ell respongué: “No hi vull anar”. Però després se’n penedí i hi anà. El pare digué això mateix al segon i aquest li respongué: “Hi vaig de seguida, pare”. Però no hi anà. Quin d’aquests dos va fer el que el pare volia?». Li responen: «El primer».

Jesús els diu: «Us dic amb tota veritat que els publicans i les prostitutes us passen al davant cap al Regne de Déu, perquè ha vingut Joan amb la missió d’ensenyar-vos un bon camí, però vosaltres no l’heu cregut, mentre que els publicans i les dones de mala vida sí que l’han cregut. I vosaltres, ni després de veure això, encara no us en penediu ni voleu creure’l».

_______________________________________________________________________________

COMENTARI

“Fill, ves a treballar avui a la vinya”.

Jesús ens convida a treballar pel seu Regne i per les persones, sobretot les més necessitades.

Aquesta paràbola ens fa pensar si aquesta invitació i les nostres accions, el nostre estil de vida, estan en sintonia.

És fàcil fer-nos presents en els actes religiosos, en l’eucaristia, parlar i tenir bones intencions.

En canvi, és més difícil comprometre’ns, donar el nostre temps i esforç, gastar la vida pel Regne de Déu.

Què tal porto aquesta invitació. Procuro anar millorant?

Jesús valora més les nostres petites accions i compromisos, encara que siguin pocs i humils, que molts bells propòsits i paraules.

Trobem la nostra felicitat en cansar-nos i desgastar-nos pel Regne dels Cels, pel servei cap a les nostres germanes i germans.

 

Salesians Cooperadors

 

 

______________________________________

 

 

 

 

 

Evangeli Mt 16,13-20

Tu ets Pere. Et donaré les claus del Regne del cel

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

 

En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és? Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista; altres, que és Elies; altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes». Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que soc?». Simó Pere li contesta: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu». Jesús li va respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no li podran resistir. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel». Després prohibí severament als deixebles de dir a ningú que ell era el Messies.

___________________________________

COMENTARI

 

“Qui diu la gent que sóc jo?”

És la pregunta que en l’evangeli  va fer Jesús als seus deixebles i que també ens fa avui.

Necessita saber si li hem entès. Que li reconeixem tal com és i sobretot, qui és.

Perquè de Jesús es diuen i s’escriuen moltes coses, se li s’interpreta de moltes maneres, de vegades adaptant-lo a la nostra comoditat i conveniència.

Tenim molts coneixements i informació provinent dels seus contemporanis sobre la seva figura. ¿Però li tenim la mateixa adhesió i fe que els seus deixebles?

Pere reconeix qui és Jesús i llavors Ell li revela la seva identitat.

Tant de bo puguem dir amb el cor, com va dir Pere: “Tu ets el Messies, el Fill de Déu viu”, creient en les seves paraules de vida eterna, fent del seu missatge nostra vida, anunciant-ho a la resta de les persones.

¿I per a tu, qui és Jesús …?

 

Salesians Cooperadors

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *