DIUMENGE 20 DE SETEMBRE / XXV DURANT L’ANY / Cicle A

DIUMENGE XXV DURANT L’ANY / Cicle A

 

Lectura primera Is 55,6-9

Els meus pensaments no són els vostres

Lectura del llibre d’Isaïes

Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar; invoqueu-lo, ara que és a prop. Que els injustos abandonin els seus camins, i els homes malèfics, els seus propòsits; que es converteixin al Senyor i s’apiadarà d’ells, que tornin al nostre Déu, tan generós a perdonar. Perquè els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus, diu l’oracle del Senyor. Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra.

 

Salm responsorial 144,2-3.8-9.17-18 (R.: 18a)

 

Lectura segona Fl 1,20c-24.27a

Per a mi, viure és Crist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans, tant si surto amb vida d’aquesta presó com si he de morir, sé que Crist serà glorificat en el meu cos. Perquè per a mi, viure és Crist, i morir em seria un guany. Però quan penso que mentre continua la meva vida puc fer un treball profitós, no sé pas què escollir; em trobo pres per aquesta alternativa: d’una banda, el meu desig és morir ja per estar amb Crist, cosa incomparablement millor; però d’altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal.

Ara, a vosaltres, us demano solament això: que porteu una vida digna de l’evangeli del Crist.

 

Al·leluia Fets 16,14b

 

Evangeli Mt 20,1-16a

Tens enveja perquè jo soc generós?

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que sortí de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya: va fer tractes per un jornal d’un denari, i els envià a la seva tasca. Sortí altra vegada a mig matí, en trobà d’altres a la plaça sense feina i els digué: “Aneu també vosaltres a la meva vinya, us pagaré el que sigui just”. I ells hi van anar. Pels volts de migdia i a mitja tarda, tornà a sortir i va fer el mateix. Una hora abans de pondre’s el sol encara en trobà d’altres i els digué: “Què feu aquí tot el dia desvagats?” Ells li contesten: “És que ningú no ens ha llogat!” Els diu: “Aneu també vosaltres a la meva vinya!”

Al capvespre, l’amo de la vinya digué a l’encarregat: “Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels que han vingut més tard, i acaba pels primers”. Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven, i cobraren un denari cada un. Quan tocava als primers, es pensaren que cobrarien més, però també van cobrar un denari. En veure això, rondinaven i deien al propietari: “Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor”. Ell va respondre a un d’aquests: “Company, quin mal t’he fet? No havíem fet tractes per un denari? Doncs, pren el que et toca i ves-te’n. A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu. Que no puc fer el que vull a casa meva? Tens enveja perquè jo soc generós?” Així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers».

____________________________

COMENTARI

El relat d’avui és una barreja d’al·legoria i paràbola. Això fa més difícil una interpretació adequada. Sabeu que a l’al·legoria, cadascun dels elements del relat significa una altra realitat concreta. A la paràbola, és el conjunt el que ens llança a un altre nivell de realitat a través d’una fallida en el mateix procés lògic de la història narrada. És clar, per exemple, que la vinya fa referència a el poble escollit, i que el propietari fa referència a Déu mateix. Però també és cert que en el relat, hi ha un punt d’inflexió quan diu: “A l’arribar els primers van pensar que rebrien més”. Vol ressaltar la “injustícia” de pagar a tots els jornalers el mateix salari. Des de la lògica humana, no hi ha cap raó perquè l’amo de la vinya tracti amb aquesta deferència als d’última hora. D’altra banda, el propietari de la vinya actua des de l’amor absolut, cosa que solament Déu pot fer. Potser el que ens vol dir la paràbola és que una relació d’estira i arronsa amb Déu no té sentit. El treball en la comunitat dels seguidors de Jesús, ha d’imitar a aquest Déu, i ser totalment desinteressat. Si prenguéssim seriosament aquest advertiment, què quedaria de la nostra religiositat? La paràbola tracta de resoldre un problema que es planteja des d’una visió mítica de Déu i de l’home. Déu seria el sobirà i senyor que tindria a l’home com a servent i jornaler. Si prenem consciència que Déu està identificat amb l’ésser humà, no fos i en algun lloc de l’univers, no té sentit parlar de retribució o paga. Té molta molla la frase: “Els últims seran primers i els primers a darrers”. En realitat el que ens està dient és que tota escala per valorar els éssers humans, perd la seva consistència a l’hora de ser valorats per Déu. Els criteris humans són sempre insuficients per enjudiciar el grau de pertinença a el Regne de Déu.

El missatge de la paràbola d’avui és, en el sentit més estricte, evangeli, és a dir, bona notícia: Déu és per a tots igual; per a tots és amor, don infinit. Quan diem per a tothom, volem dir sense excepció.

Els que ens creiem bons, els que creiem i complim tot el que Déu vol, el veurem com una injustícia; seguim amb la pretensió d’aplicar a Déu la nostra manera de fer justícia. Com anem a acceptar que Déu estimi als mals igual que a nosaltres. Cauria per terra tota la nostra religiositat que es basa en ser en ser bons perquè Déu ens premiï o almenys, perquè no ens castigui. L’evangeli proposa com ha de funcionar la comunitat (el Regne ). Seria possible  traslladar aquesta manera d’actuar a totes les instàncies civils? Si es pretén aquesta relació imposant des del poder, no tindria valor salvífic. Però si tots els membres d’una comunitat, sigui del tipus que sigui, l’assumissin voluntàriament, seria una riquesa humana increïble, encara que no partís d’un sentit de transcendència

 

 

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

 

 

 

 

 

 

___________________________________________________________

 

Evangeli Mt 15,21-28

Dona, quina fe que tens!

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús es retirà a la regió de Tir i de Sidó, i sortí d’allà una dona cananea cridant: «Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi: la meva filla està endimoniada». Jesús no li contestà ni una paraula, però els deixebles li demanaven: «Despatxeu-la d’una vegada: només fa que seguir-vos i cridar». Jesús els respongué: «Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel». Ella vingué, es prosternà i digué: «Senyor, ajudeu-me». Jesús li respon: «No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells». Ella li contestà: «És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos». Llavors Jesús respongué: «Dona, quina fe que tens! Que sigui tal com vols». I a l’instant es posà bona la seva filla.

 

____________________________________________

 

COMENTARI

 

En l’evangeli Jesús transita fronteres i en elles es troba amb persones que no comporten la fe ni la cultura de Israel, però que es apropen a  buscant alivi i alliberació als seus sofriments. La dona cananea es una d’elles. Jesús fa el procés en la relació amb fins captar amb profunditat la seva necessitat i el seu reclam. Ell es manté insistent. fins que el  cor de de Jesús queda commogut i sana a la seva filla. Trenca d’aquesta manera amb el exclusivisme religiós de Israel reconèixer-la com a exemple com a exemple de fe i anteposar el sofriment  humà a les seves necessitat de alliberació a qualsevol  frontera cultural, religiosa o sexual. ¿Com els que  ens identifiquem avui el nostre contexts l’esperit d’aquesta dona cananea i a que ens reta com a comunitat cristiana?

 

Els cristians hem heretat del poble jueu el sentiment de poble elegit i privilegiat. Estem tan segurs que Déu és el nostre, que donem per fet que el que vulgui arribar a Déu ha de comptar amb nosaltres.

 

Aquesta postura que ens entestem a mantenir, és tan absurda i està tan en contra de l’evangeli de Jesús, que em sembla fins ridícul haver de desmuntar-la. Déu és de tots, i tots i cadascun dels éssers humans són igual de valuosos per a Ell. El que es crea una altra cosa està davant el seu propi ídol. Seguir pensant que el nostre Déu és el veritable i que el dels altres és fals, és una demostració més de la nostra curtesa de mires.

Jutjar i condemnar en nom de Déu a tot el que no pensava o actuava com nosaltres, ha estat una pràctica constant en la nostra religió. Va sent hora que admetem els tremends errors comesos per actuar d’aquesta manera. Hem de reconèixer, que Déu ens estima a tots, no pel que som, sinó pel que Ell és. Aquesta simple veritat seria suficient per desmantellar totes les nostres pretensions de superioritat.

El missatge d’aquest text, per a nosaltres, és que ser cristià és apropar-se a l’altre que em necessita superant qualsevol diferència, d’edat, de sexe, de cultura o de religió. El proïsme és sempre el que em necessita. Els cristians no hem tingut, ni tenim això gens clar. Ens segueix costant massa acceptar a “un altre”, i deixar-li seguir sent diferent; sobretot a què és “un altre” per la seva religió.

Hem d’aprendre d’aquest relat, que el que em necessita és el feble, el que no té drets, el que es veu exclòs. També en aquest punt hi ha la lliçó sense aprendre. Estem disposats a ajudar a l’important, al poderós, a què pot retornar-nos el favor, però és molt difícil que atenguem la necessitat d’un ningú que no pot respondre.

També hem d’acceptar (com la Cananea) que moltes de les mancances dels altres, es deuen a la nostra falta de compromís amb ells. Sobretot en l’ambient familiar, una relació inadequada pares-fills i fills-pares, és la causa, en la majoria dels casos, de el mal comportament de l’altre. Moltes vegades, la culpa del que són els fills la tenen els pares per no intentar comprendre els seus punts de vista. El acollir l’altre amb afecte, és més pràctic que lamentar o retreure.

 

 

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *