DIUMENGE 13 DE SETEMBRE / XXIV DURANT L’ANY / Cicle A

DIUMENGE XXIV DURANT L’ANY / Cicle A

 

Lectura primera Sir 27,30-28,7

Perdona als altres el mal que t’han fet,

i Déu et perdonarà els pecats quan tu el preguis

Lectura del llibre de Jesús fill de Sira

És odiós irritar-se i guardar rancúnia, però el pecador ho fa i no vol apaivagar-se. El venjatiu toparà amb la venjança del Senyor, que li demanarà compte rigorós dels seus pecats. Perdona als altres el mal que t’han fet, i Déu et perdonarà els pecats quan tu el preguis. L’home que s’irrita contra un altre home, com pot esperar que el Senyor li retorni la salut? No s’ha compadit d’un home com ell i ara s’atreveix a pregar pels seus propis pecats? Si ell, que és de carn i ossos, guarda rancúnia, qui li obtindrà el perdó quan haurà pecat? Recorda la fi que t’espera i amainarà la teva enemistat; pensa en la mort, i guardaràs fidelment els manaments. Recorda’t dels manaments, i no seràs rancorós amb els altres; pensa en l’aliança de l’Altíssim, i no tindràs en compte l’ofensa rebuda.

 

Salm responsorial 102,1-2.3-4.9-10.11-12 (R.: 8)

 

Lectura segona Rm 14,7-9

Tant si vivim com si morim, som del Senyor

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, cap de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: mentre vivim, vivim per al Senyor, i quan morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que, si Crist va morir i va tornar a la vida, va ser justament perquè havia de ser sobirà de morts i de vius.

 

Al·leluia Jo 13,34

 

Evangeli Mt 18,21-35

No et dic que perdonis set vegades sinó setanta vegades set

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fet? Set vegades?». Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set».

Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupen els llocs de govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres, que li devia deu mil talents. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin com a esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i li deia: Tingueu paciència i us ho pagaré tot. Llavors el rei, se’n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute. Quan sortia, trobà un dels seus col·legues que li devia uns quants diners, l’agafà i l’escanyava dient-li: Paga’m tot el que em deus. L’altre se li llançà als peus i el suplicava: Tingues paciència i ja t’ho pagaré. Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute. Els altres col·legues, en veure-ho, se n’entristiren molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li digué: Que n’ets, de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t’havies de compadir del teu col·lega, com jo m’havia compadit de tu? Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute.

Això farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

 

  ____________________________________________________________________________________

COMENTARI

En els temps en els què va viure Jesús el número set era de capital importància. Set eren els savis reconeguts a Grècia, ja què eren els que dominaven les set ciències què es consideraven  capitals (encara avui a Catalunya a aquella persona que sap donar resposta a diverses qüestions en diem un “setciències”), set són les meravelles del món antic. set les colines sobre les que es va edificar la ciutat de Roma, i encara avui Barcelona presumeix de tenir set turons. I ja des de l’antiguitat  trobem la rellevància del número set. Déu creà el món en set dies. En els manaments tres fan referència directament a Déu, i els altres set són normes de convivència per un poble nòmada que camina per un desert. Per això també en el cristianisme trobem el número set en les coses importants: 7 són els sagraments, 7 els dons de l’Esperit Sant i 7 els pecats i les virtuts capitals. No és doncs estrany el fet que els deixebles preguntin a Jesús si cal perdonar set vegades, pel valor què per ells té el número set. La resposta de Jesús és rotunda. No set vegades, sinó setanta vegades set.

La paràbola que els hi explica després és aclaridora. Però de les lectures que se’ns proposen per aquest diumenge cal que repassem les nostres actituds fent una reflexió  pausada del fragment del llibre Jesús fill de Sira. ¿Som dels què diem: “Perdono però no oblido”? ¿Sóc exigent amb els altres, però displicent amb les meves actituds? ¿Sóc irritable i rancuniós?

Com diu el llibre, el venjatiu toparà amb la venjança del Senyor. És l’ensenyança que podem extreure de la paràbola del fragment de l’evangeli de Mateu. Jesús ens ensenya que el perdó ha de ser incondicional. I la vida ens ensenya que és més feliç aquell que estima que l’envejós , aquell que es dona sense esperar cap recompensa. Aquell que com diu Jesús sap perdonar sempre.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

_________________________________________________________

 

 

Evangeli Mt 14,22-33

Maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s’havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d’avançar, perquè el vent era contrari.

Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren, s’esveraren pensant que era una fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que soc jo». Pere li digué: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua». Jesús contestà: «Ja pots venir». Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà on era Jesús. Però en adonar-se del vent que feia, s’acovardí i començà d’enfonsar-se. Llavors cridà: «Senyor, salveu-me». A l’instant Jesús li donà la mà i li digué: «Quina poca fe! Per què dubtaves?». I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien: «Realment sou Fill de Déu».

 

 _________________________________________________

 

COMENTARI

Quan el desànim perquè les coses no surten com a nosaltres ens agradaria, la fe s’afebleix i no podem veure a Jesús, els vents en contra, la tempesta o la foscor s’apodera del nostre ànim i ens enceguen, seguim sense veure a Jesús, llavors hauríem d’estar atents perquè Ell no deixa de cridar-nos dient “Ànim, sóc jo, no tingueu por!”.

Caminar cap a Jesús amb convicció i certesa és la manera de reviure personal o en comunitat la nostra fe i la nostra confiança, vivint el goig d’experimentar com Jesús estén la seva mà i ens diu “Homes de poca fe, perquè dubteu!”. Quan la meva existència es recolza en les meves pròpies raons i seguretats vaig caminant sobre aigua i qualsevol contratemps produirà la sensació d’enfonsament, només si la meva existència es recolza en ELL la meva caminar serà sobre terra ferma.

En Jesús veiem, sentim, toquem i sentim la humanitat de Déu, és a dir en Jesús vivim el que és Déu per a nosaltres, això és el que els deixebles i deixebles van dir “Fill de Déu”, a través de Jesús aprenem com Déu no ens abandona quan ens sentim espantats, amb por o desemparats, per exemple, com en aquest estat de crisi i de sofriment que estem vivint.
Déu en Jesús ens busca i ens acompanya, ens tendeix la seva mà, ens dóna força i esperança; és el Déu que es fa present en l’amic, en l’ajuda solidària, en la generositat gratuïta o en la bondat de la gent bona.

 

Domingo Torres Almazán

President  del Fòrum de les Organitzacions Catòliques d’Adults

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *