DIUMENGE 21 DE JUNY / XII DURANT L’ANY / Cicle A

DIUMENGE XII DURANT L’ANY / Cicle A

 

Lectura primera Jr 20,10-13

El Senyor salva el pobre dels qui volen fer-li mal

Lectura del llibre del profeta Jeremies

Digué Jeremies: «Sento com parla la gent, em veig amenaçat de tots costats; diuen: Vosaltres que teniu amb ell un pacte d’amistat, denuncieu-nos-el, perquè el puguem denunciar; seguiu-lo de prop: potser es deixarà enganyar; llavors podrem apoderar-nos-en i venjar-nos d’ell. Però el Senyor em fa costat com un guerrer invencible; per això els qui em persegueixen cauran, no podran apoderar-se de mi, quedaran tan confosos del seu fracàs, que ningú no oblidarà mai més la seva vergonya.
Senyor de l’univers que coneixeu a fons els justos, que penetreu tot l’interior dels homes: feu-me veure com feu justícia, ja que és a vós que jo he confiat la meva causa.
Canteu al Senyor, lloeu el Senyor: ell salva la vida del pobre de les mans dels qui volen fer-li mal».

 

Salm responsorial 68,8-10.14 i 17.33-35 (R.: 14c)

 

Lectura segona Rm 5,12-15

El do no té comparació amb la caiguda

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, per obra d’un sol home entrà el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort, que s’estengué a tots els homes, donat que tots van pecar. Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha llei, no consta quina és la pena dels pecats. Així i tot, la mort ja imperava durant tot el temps que va d’Adam fins a Moisès, fins sobre aquells homes que no havien transgredit cap precepte, com ho havia fet Adam. I Adam prefigurava l’home que havia de venir més tard. Però el do no té comparació amb la caiguda perquè, si tants han mort per haver fallat aquell tot sol, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós s’ha estès a tants per la gràcia d’un sol home, Jesucrist.

 

Al·leluia Jo 15,26b.27a

 

Evangeli Mt 10,26-33

No tingueu por dels qui maten només el cos

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d’orella, proclameu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l’ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l’infern tant l’ànima com el cos. No venen dos pardals per pocs diners? Doncs, ni un d’ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats. A tothom que em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel, però a tothom que em negui davant els homes, també jo el negaré davant el Pare del cel».

 

_________________________________________________________

 

COMENTARI

Així que no els tinguin por; perquè no hi ha res de secret que no hagi de revelar-se, ni res d’amagat que no arribi a conèixer-se. El que els dic en la fosca, diguin-ho vostès a plena llum; el que se’ls xiuxiueja a l’oïda, pregoneu-ho des dels terrats, tingueu por dels qui maten el cos, però no poden matar l’ànima. Teman més aviat a què pot destruir ànima i cos a l’infern. ¿No es venen dos pardals per una monedeta? No obstant això, ni un de sol no cau a terra sense que ho permeti el Pare; i ell els té comptats a vostès fins i tot els cabells del cap. Així que no tinguin por; vostès valen més que molts pardals. »A qualsevol que em reconegui davant dels altres, jo també ho reconeixeré davant del meu Pare que és al cel.

Però a qualsevol que em desconegui davant dels altres, jo també ho desconegueré  davant del meu Pare que és al cel.

La fe no és un risc basat en una confiança. En un món que vulgui per la violència i la bona notícia de l’amor es convoca en senyal de contradicció i convé una dimensió conflictiva ineludible, ja que exigeix posicionament opcional, com es va sol·licitar al mateix Jesús, però aquest lloc és lloc de l’evangeli no és solament la intimitat del cor: “el que se’ns diu és a dir o bé al carrer i les places públiques. Ha de ser crític des de les illes “azotades” i encarnat a la seva pròpia vida. Però Jesús ens recordem també que l’última paraula sobre la nostra vida no ha de tenir el seu propi si la confiança, perquè fins a l’últim dels nostres cabells és important per a Déu, i ens mantindrem amb la seva confiança i la seva incondicionalitat.

No és possible viure i anunciar Jesucrist si no és des de la defensa dels últims i la solidaritat amb els exclosos. Si el que fem i proclamem des de l’església de Jesús no és captat com una cosa bona i alliberadora pels que més pateixen, qui evangeli estem predicant? A què Jesús estem seguint? Que espiritualitat estem promovent? Dit de manera clara: quina impressió tenim a l’església actual? Estem caminant en la mateixa direcció que Jesús?

 

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

____________________

 

DIUMENGE VI DE PASQUA / Cicle A

Evangeli Jo 14,15-21

Pregaré el Pare que us doni un altre Defensor

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir. D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament».

 __________________________________

COMENTARI

 

Joan presenta aquí amb claredat l’antagonisme entre els seus seguidors i “el món”. “El món” que pensa que Jesús és mort, i no ho tornaran a veure, però els deixebles el continuen veient perquè senten present el seu Esperit. És un avanç fonamental pel que fa a l’aspecte purament exterior de les aparicions del Ressuscitat. La definitiva presència de Jesús no consisteix a aquestes aparicions, sinó en la presència de l’Esperit.

Estimar Déu és complir els seus manaments, que consisteixen en estimar. I aquest és precisament el resum de l’Esperit de Jesús: una relació amb Déu i amb els éssers humans basada en l’amor.

Déu és Pare i per això l’estimen, perquè ell ens estima: som els germans i per això la llei és la mateixa entre els humans que entre els humans i Déu.

És la síntesi, el cor de la Bona Nova.

S’assenyala també una important relació de causalitat. Conèixer a Déu és conèixer al Pare, conèixer que m’estima, que ens vol: aquesta és la causa que produeix el nostre amor, cap a Ell i entre nosaltres.

Crida l’atenció la constant presència d’expressions positives, d’alegria, de glòria, de consol, que traspuen tots els textos que llegim avui.

  • Les primeres comunitats mostren aquest primer fruit de l’Esperit: l’alegria.
  • Pere envia un missatge de vida, de pau, de fermesa, de serenitat i tot en la persecució.

 

 Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *