DIUMENGE 10 DE MAIG – Diumenge de PASQUA / Cicle A

DIUMENGE V DE PASQUA / Cicle A

 

Lectura primera Fets 6,1-7

Elegiren set homes plens de l’Esperit Sant

Lectura dels Fets dels Apòstols

 

Per aquells dies, anava augmentant el nombre dels creients, i els immigrats de llengua grega es queixaven dels nadius perquè, en la distribució diària d’ajuda als pobres, les seves viudes no eren ateses. Llavors els dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren: «No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a distribuir l’ajuda als pobres. Per això, germans, busqueu entre vosaltres mateixos set homes fiats, plens de l’Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta feina; nosaltres continuarem ocupant-nos de la pregària i del ministeri de la paraula». Tothom trobà bé aquesta proposta, i elegiren Esteve, un home ple de fe i de l’Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Tímon, Parmenàs i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. Els presentaren als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans.

La paraula de Déu s’anava estenent, i a Jerusalem creixia molt el nombre dels creients; fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.

 

Salm responsorial 32,1-2.4-5.18-19 (R.: 22)

 

Lectura segona 1Pe 2,4-9

Vosaltres sou un poble escollit, un reialme sacerdotal

Lectura de la primera carta de sant Pere

Estimats, acosteu-vos al Senyor, que és la pedra viva. Els homes l’havien rebutjada, però als ulls de Déu és «escollida, de gran valor». També vosaltres, com pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual, un sacerdoci sant, que oferirà víctimes espirituals, acceptables a Déu per Jesucrist. Per això diu l’Escriptura: «Jo poso a Sió una pedra angular, de gran valor, escollida: el qui creu, no quedarà defraudat». És de gran valor per a vosaltres, els qui heu cregut, però per als qui no creuen «la pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici», i «s’ha convertit en pedra d’ensopec, en roc que fa caure». Ensopeguen quan no fan cas de la predicació. Sempre n’hi haurà, que no en fan cas. Però vosaltres sou «un poble escollit, un reialme sacerdotal, una nació sagrada, la possessió personal de Déu», perquè «proclameu la lloança» d’aquell que us ha cridat del país de tenebres a la seva llum admirable.

 

Al·leluia Jo 14,6

 

Evangeli Jo 14,1-12

Jo soc el camí, la veritat i la vida

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

 

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig». Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?». Jesús li diu: «Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist». Li diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més». Jesús li diu: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui em veu a mi, veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no venen de mi mateix. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare».

 ________________________________________________________________________________

COMENTARI

 

En els seus exercissis espirituals, Sant Ignasi ens proposa reflexionar, entre d’altres, sobre dues qüestions. D’on venim i cap on anem. Molts estudis d’arqueòlegs, biòlegs i genetistes ens poden ajudar a entendre el perquè de com és actualment cadascú de nosaltres. I en què fa referència a la part espiritual el Gènesi ens explica simbòlicament com Déu dóna vida a un cos de fang, alenant sobre d’ell. És la creació de l’ànima que «al llarg dels segles» es repeteix en cadascú de nosaltres.

 

Sant Joan, en aquest fragment del seu Evangeli, que molt sovint es llegeix en els tanatoris en les Misses de comiat, ens explica com Jesús, tot preparant els seus deixebles pel seu retorn al Pare el dia de l’Ascensió, els assegurava que tots els éssers humans al final de la seva vida, tenen lloc a la Casa del Pare. És l’esperança que mitiga la pena quan es mort algú proper a nosaltres i que ens anima a afrontar amb serenitat els darrers moments de la vida. Venim de Déu i a Ell retornarem.

Però entre un punt de partida i l’arribada hi ha un camí i aquest pot ser molt variat i es pot fer de diferents maneres. Pot ser recte o amb giragonses, el podem fer sols o acompanyats i el podem fer amb lentitud o ràpidament.

El fragment de l’evangeli d’aquest diumenge ens invita a reflexionar (i més ara que gràcies al confinament disposem de més temps) com estem fent aquest camí.  I si el fem acompanyats què tal són les companyies que hem triat. Com diu una cançó molt coneguda som pelegrins. Permeteu-me que acabi aquest comentari amb la lletra d’aquesta cançó.

 

Vell pelegrí, jo vaig fent via

com foraster arreu del món.

Però estic segur, què en l’altre vida

m’acollirà el Déu pietós.

 

    Jaume Saladrigas

    Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

____________________________________

 

 

DIUMENGE DE PASQUA

LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

 

Evangeli Jo 20,1-9

Havia de ressuscitar d’entre els morts

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.

Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

En lloc d’aquest evangeli es pot llegir el de la Nit Santa (Any A, B o C). A la missa vespertina, també el pot substituir l’evangeli del diumenge III de Pasqua del cicle A (els deixebles d’Emaús, Lc 24,13-35).

 


COMENTARI

Per poder entre millor aquest fragment del capítol 20 de l’evangeli de Joan que, es llegirà aquest diumenge, caldria repassar els darrers versicles del capítol 19, en els que s’exposen les preses amb què van haver d’amortallar Jesús, ja que era el dia de la preparació de la Pasqua i els cossos dels crucificats no podien quedar penjats a la creu,  Jesús havia mort a l’hora nona, i s’havia de respectar el dissabte. Per tant disposaven de poc temps per amortallar-lo adequadament. Per això els evangelistes ens expliquen com a primera hora del diumenge Maria Magdalena i les altres dones que estaven amb Maria al peu de la creu anaren al sepulcre per completar l’amortallament de Jesús segons la tradició jueva.

Però en l’època en què va viure Jesús els testimonis només eren vàlids si provenien de dos homes. Els de les dones no tenien cap valor. Per això Maria Magdalena va a cercar a dos dels apòstols. Joan ho explica en primera persona perquè és un dels dos testimonis visuals. I ho remarca quan diu: “llavors va entrar també el deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué”. Malgrat haver viscut tres anys amb Jesús, i haver estat un dels que van acompanyar-lo a la muntanya del Tabor en la Transfiguració, encara tenia uns dubtes raonables de qui era realment Jesús. I en fa una confessió explícita quan posa en boca de Jesús, en el seu diàleg amb Maria Magdalena. “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, el meu Déu que és el vostre Déu”.

La nostra Fe se sustenta precisament, en el testimoni de Joan, de Pere i de les dones, que havent acompanyat a Jesús fins a la creu, es van trobar el sepulcre buit quan hi anaren per millorar l’amortallament de Jesús. Jesús va morir sentint-se abandonat del Pare, però acompanyat per familiars que reberen les seves despulles i que volien amortallar-lo segons els costums de l’època. Avui però, per culpa del Covid-19, moltes persones moren soles, sense l’escalf de la família i a més aquesta, no rep el cos, per poder-lo enterrar com desitjaria. En aquests moments és més necessari que mai l’esperança amb un futur retrobament a la casa del Pare.

I si una reflexió s’imposa en aquest diumenge de Pasqua és que una altra forma de vida és possible, amb menys materialisme i amb més solidaritat. És el missatge de Jesús. “Som germans i fills d’un mateix Pare”.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

 

 

 



 

 

 

 

 

 

 

 

Evangeli Mt 17,1-9

La seva cara es tornà resplendent com el sol

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por». Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts.


 

COMENTARI

Potser un parell de consideracions prèvies ens poden ajudar a reflexionar millor sobre què en podem extreure de profit personal d’aquest fragment de l’evangeli de sant Mateu.

La primera és sobre les modificacions que en els verbs o noms provoca anteposar el prefix “trans”. Una és el concepte de canvi. Quan diem transformar parlem de canviar de forma. Quan diem transgènere ens referim a algú que ha canviat de sexe. I si diem transfigurar ens referim a un canvi d’aspecte exterior. Però si parlem d´un transport entenem que es tracta de portar quelcom més lluny. I si parlem d’un vol transoceànic, volem dir que volem a l’altre costat de l’Atlàntic. Així doncs a més del concepte “canvi” el prefixa trans també pot significar “més enllà de”.

La segona consideració ens porta a la creença que tenien els jueus de què abans de la vinguda del Messies tornaria el profeta Elies que segons la Bíblia va ser arrabassat en un carro de foc.

És evident que l’evangelista en la seva narració ens parla d’un canvi en la figura de Jesús. Però ¿què descobreixen els apòstols en aquell indret de la muntanya? ¿Per què l’evangelista situa Moisès i Elies al costat de Jesús? Moisès ha estat el legislador que ha donat al poble els Manaments pels quals s’han regit sempre. Per tant la seva presència avala la nova Llei de l’amor que Jesús ve a instaurar. I la presència d’Elies confirma davant dels apòstols que Jesús és el Messies que espera el poble.

Els apòstols doncs van entendre que era realment el que amagava la figura d’aquell home al qui seguien embadalits per les seves ensenyances. I nosaltres ¿en quin moment de la nostra vida vàrem descobrir qui era Jesús i el valor del seu missatge? I aquest descobriment ¿ha transformat d’alguna manera els nostres comportaments, els nostres valors i la nostra manera de viure?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials  

 

 


 

Evangeli Mt 5,13-16

Vosaltres sou la llum del món

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.

Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel».

 


COMENTARI

La sal en temps de Jesús i fins a la meitat del segle passat era un element indispensable per la vida humana, ja que a més de donar sabor als aliments servia per conservar-los. I no diguem de la llum, ja que la seva absència limita molt tota activitat. Jesús en aquest fragment de l’evangeli de Mateu ens confronta amb dos elements importants de la vida.

Però tots sabem per experiència que un menjar amb poca sal és poc gustos, però que un excés de salt el fa immenjable. Igualment un excés de llum que ens enlluerni ens impedeix veure què hi ha més enllà. ¿Quina és doncs, la mesura apropiada de sal i de llum per tenir un menjar saborós o una visió correcta?  Per respondre adequadament a la invitació de Jesús de ser sal i llum ¿com cal que ens comportem?

En l’ordenació dels diaques el Bisbe ordenant dóna la següent recomanació a l’aspirant: “Predica el què creus, creu en el què fas i fes el què prediques”. I aquesta recomanació val per a tots,  per a ser llum i sal ens cal tenir una fer arrelada. Potser no som cridats a predicar, ni tenim prou formació per fer-ho. Però si “un exemple val més que mil paraules” si som cridats a donar testimoni. ¿I com cal que aquest sigui?. Doncs amb una vida moderada i amb coherència amb el què hom creu.

I si molts creients són exemple per la seva vida coherent, ¿No serà un escàndol el fet que nosaltres no en siguem?. El fragment de l’evangeli d’avui és una invitació a reflexionar sobre les nostres actituds vitals i si som prou coherents amb el què diem que creiem.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 


 

 

Evangeli Mt 3,13-17

Un cop batejat, Jesús veié que l’Esperit de Déu

venia cap a ell

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés. Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia: «Soc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu vens a mi?». Jesús li respongué: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer».

Llavors hi accedí. Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut».

 


COMENTARI

 

En els fragments dels Evangelis que s’han llegit en aquest temps de Nadal se’ns han presentat els fets més importants de la infància i adolescència de Jesús. Hem vist com Maria i Josep, com bons israelites i fidels complidors de la Llei mosaica van circumcidar a Jesús al cap de set dies del seu naixement, el van presentar al temple fent la corresponent ofrena i a l’arribar als 12 anys, va anar amb ells al Temple, en la seva anual peregrinació a aquest lloc sagrat, on Jesús ja va debatre amb els doctors de la Llei.

I és que per interpretar correctament una Llei. Convé analitzar no solament la literalitat d’aquesta sinó també la voluntat i les circumstàncies que van portar al legislador a promulgar-la. I Jesús durant anys va anar madurant aquest aspecte, cercant el perquè de la seva missió i ho va refrendar passant 40 dies en el desert i prenent la decisió d’apropar-se al predicador Joan i fer-se batejar per ell.

I ens explica l’evangelista que després de ser batejat va rebre l’Esperit. I és en aquesta unció simbòlica quan Jesús esdevé el Crist i en aquell moment comença una nova era de la història marcada per un missatge totalment revolucionari. És l’inici del cristianisme.

Però cadascú de nosaltres, en la cerimònia del nostre baptisme, després que el celebrant hagi vessat l’aigua sobre el nostre cap, també som ungits amb els olis del christma. I aquesta unció ens compromet a ser corresponsables en la propagació d’un missatge de pau i germanor universal.

¿En som conscients d’això? Quan se’ns proposa renovar el compromís que en nom nostre varen fer els pares i els padrins ¿Responem conscientment o ho fem d’una manera mecànica? I si la nostra resposta és afirmativa ¿quina és la nostra actitud?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

 

 

 


8 de desembre

IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA

Solemnitat

 

Lectura primera Gn 3,9-15.20

Faré que siguin enemics el teu llinatge i el de la dona

Lectura del llibre del Gènesi

Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre, el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat». Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?» L’home li digué: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat». El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m’ha enganyat». El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló».

L’home donà a la seva esposa el nom d’Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.

 

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3c-4 (R.: 1a)

 

Lectura segona Ef 1,3-6.11-12

Déu ens elegí en Crist abans de crear el món

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dona lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.

En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança.

 

Al·leluia Lc 1,28.42

 

Evangeli Lc 1,26-38

Déu te guard, plena de gràcia,

el Senyor és amb tu

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules».

I l’àngel es va retirar.

________________________________________________________________________________

COMENTARI

 

L’evangeli de la Anunciació que es llegirà aquest diumenge, festa de la Immaculada, va íntimament lligat al fragment del Gènesi que es llegirà com a primera lectura. La recreació que al llarg dels temps, han fet alguns pintors i escultors d’aquest fragment del Gènesi, representant la fruita de l’arbre prohibit com una poma, ha ocasionat per a molta gent, una comprensió equívoca del missatge que l’autor volia transmetre amb una descripció poètica dels fets, ja que molt probablement, per la situació geogràfica del paradís, no és gaire factible què, en ell, hi haguessin pomers.

L’arbre del què mengen el fruit Adam i Eva, és l’arbre del “coneixement del bé i del mal”. Ells són els primers bípedes que tenen capacitat de discerniment, ( aquesta qualitat que ens deferència de la resta d’animals ) i per tant els primers que en sentir-se responsables dels seus actes, es reconeixen nus, davant Déu. I Aquest comprensiu, els promet una nova estirp, neta de pecat, que naixerà d’una dona.

I quan Maria, rep la invitació de ser la persona en la que es materialitza la “gran promesa” es sent trasbalsada. Però accepta la missió amb tota humilitat i amb una encomiable actitud de servei. Ella serà l’instrument mitjançant el qual Déu es farà carn i serà anomenat Jesús tal com l’indica l’àngel.

Dues reflexions podem fer nosaltres dels texts d’aquest diumenge. La primera que com Adam i Eva.al fer un repàs de les nostres actituds vitals, es possible que també ens sentim nus. Però també, que, d’alguna manera, som instruments cridats a apropar Jesús als nostre convilatans. I com Maria, ens cal fer-ho amb humilitat i actitud de servei. 

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

 


DIUMENGE XXXII DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 20,27-38

Déu no és Déu de morts, sinó de vius

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà l’esposa? Perquè tots set s’hi havien casat».

Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció són iguals que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isahac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè, per a ell tots viuen».

 


COMENTARI

 

El filòsof grec Sòfocles diu en un dels seus escrits que. “Els homes podem conèixer les coses d’aquest món investigant. Però que no ens és possible saber res del més enllà”. Avui, gràcies als avenços tecnològics coneixem cada cop més de l’espai: descobrim noves galàxies, exo-planetes, ect. Però cada descobriment que resolt qüestions plantejades, comporta fer-nos noves preguntes, la qual cosa ens hauria de fer més humils.

Els saduceus, forçant al màxim la Llei, proposen a Jesús una qüestió gairebé “kafkiana” d’una vídua “devora-marits”, per preguntar a Jesús la seva opinió sobre la resurrecció dels morts, que ells neguen a l’imaginar-la d’una forma material i corpòria. I jesús els explica que més enllà d’aquest món, no importa la materialitat dels cossos, sinó una forma de vida diferent que els humans no som capaços d’imaginar.

Quan algú ha perdut una persona propera (marit, muller, pare, mare, fill) és normal que quan té un problema s’adreci a ell demanat ajuda. És un fet espontani a què, si analitzem racionalment, no trobarem cap lògica. Però això ens demostra que el nostre subconscient necessita creure en un retrobament amb aquells que ens han deixat. Perquè l’amor és com la bardissa amb una combustió molt variada, segons cada moment, però de la que sempre queda un brasquer.

Aquest mes de novembre hem celebrat dues festes importants. La de “Tots els Sants” i la “Dels fidels difunts”. I per tant hem recordat aquells familiars i amics que ja no són “amb nosaltres” però que segueixen vivint “en nosaltres”. De com propers els hem sentit aquests dies ens ajudarà a intuir quina seria avui la resposta que donaria Jesús a qüestions que sobrepassen la racionalitat humana.

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *