DIUMENGE 29 DE MARÇ – V DE QUARESMA / Cicle A

DIUMENGE V DE QUARESMA / Cicle A

 

Lectura primera Ez 37,12-14

Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida

Lectura de la profecia d’Ezequiel

 

Això diu el Senyor Déu: «Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré entrar en el territori d’Israel. Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo soc el Senyor. Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida, i us deixaré en el vostre territori. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert». Diu el Senyor Déu.

 

Salm responsorial 129,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 7)

Lectura segona Rm 8,8-11

L’Esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús

d’entre els morts, habita en vosaltres

 

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, els qui viuen d’acord amb les mires naturals no poden agradar a Déu. Però vosaltres no viviu segons les mires naturals sinó segons les de l’esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist. Però si Crist està en vosaltres, encara que el cos hagi de morir per culpa del pecat, com que sou justos, l’Esperit és la vostra vida. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.

 

Vers abans de l’evangeli Jo 11,25a-26

 

Evangeli Jo 11,1-45

Jo soc la resurrecció i la vida

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, caigué malalt un home que es deia Llàtzer. Era de Bet-Hània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui, més endavant, ungí el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.

Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: «Senyor, aquell que estimeu està malalt». Jesús, en sentir això, digué: «Aquesta malaltia no és mortal; és per a donar glòria a Déu: el Fill de Déu en serà glorificat». Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Després de rebre la notícia de la malaltia, es quedà encara dos dies al lloc on era. Després, passats aquests dies, digué als deixebles: «Tornem a Judea».

Ells li digueren: «Rabí, fa poc que els jueus us volien apedregar, i ara hi torneu?». Jesús contestà: «La claror del dia dura dotze hores. Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la claror d’aquest món, però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la claror». Després afegí: «Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit; vaig a despertar-lo». Els deixebles li digueren: «Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo». Jesús es referia a la seva mort, però els deixebles es pensaven que parlava del son ordinari. Llavors Jesús els digué clarament: «Llàtzer és mort. M’alegro de no haver estat allà; serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara anem-hi». Tomàs, el Bessó, digué als seus companys: «Anem-hi també nosaltres, morirem amb ell». Quan Jesús arribà, ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre.

Bet-Hània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del seu germà.

Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: «Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s’hauria mort. Però fins i tot ara jo sé que Déu us concedirà tot el que li demaneu». Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà». Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer dia». Li diu Jesús: «Jo soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus, això?». Ella li diu: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món».

Havent dit això se n’anà a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: «El mestre és aquí i et crida». Quan ella sentí això s’aixecà tot seguit i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. Els jueus que eren amb ella a casa per donar-li el condol, en veure que s’aixecava així i se n’anava, la seguiren, pensant-se que anava a plorar vora el sepulcre. Maria arribà on era Jesús i, en veure’l, es llançà als seus peus i li digué: «Senyor, si haguéssiu estat aquí el meu germà no s’hauria mort». Quan Jesús veié com plorava, i com ploraven també els jueus que l’havien acompanyada, es commogué profundament i es contorbà. Llavors preguntà:

«On l’heu posat?». Li diuen: «Veniu a veure-ho, Senyor». A Jesús se li negaren els ulls. Els jueus deien: «Mireu com l’estimava». Altres deien: «Aquest home que obrí els ulls al cec, no hauria pogut fer que Llàtzer no morís?»

Jesús, commogut altra vegada, arribà on era el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué: «Traieu la llosa». Marta, la germana del difunt, diu a Jesús: «Senyor, ja es descompon; fa quatre dies que és mort». Li respon Jesús: «No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?». Llavors van treure la llosa. Després Jesús alçà els ulls al cel i digué: «Pare, us dono gràcies perquè m’heu escoltat. Ja sé que sempre m’escolteu, però dic això perquè ho sàpiga la gent que em rodeja i creguin que sou vós qui m’heu enviat». Havent dit això cridà fort: «Llàtzer, vine a fora». I el mort sortí. Tenia els peus i les mans lligats amb les benes d’amortallar i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar».

Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, cregueren en ell.

 


COMENTARI DE L’EVANGELI

 

El passatge evangèlic d’avui ens parla d’amistat i vida. De l’amistat que tenien Llàtzer, Marta i Maria, amb Jesús, i de l’autèntica Vida que dóna el Crist.

Una colla d’amics, amb prou confiança com per què Marta li retregui a Jesús que ha arribat tard, que no ha estat prou al cas de la necessitat que hi havia aquella família; amb tot, surt a rebre’l, no l’espera enfurrunyada dins de casa; o potser surt per renyar-lo abans! No ho sabrem. En qualsevol cas, són amics i s’estimen; la pèrdua els uneix en el dolor, per què Jesús també es commou i plora, per aquell que estima.

Jesús li pregunta a Marta si creu que Ell és la resurrecció i la vida, i que qui cregui en Ell no morirà mai, etc, etc. Marta, no s’ho pensa, és possible que no hagi donat massa voltes al que li diu el Senyor però d’allò que està segura és que Jesús, el seu amic, és el Messies, el Fill de Déu. Una fe convençuda, sentida, sense cap dubte. El Mestre és allà i no li cal res més.

Aquest evangeli és, probablement, un dels més adients pels esdeveniment que estem vivint. Un virus ha fet trontollar tot el nostre sistema i entorn de seguretats, de rutines, de relacions. Alguns veuen perillar la feina, altres han de modificar la manera de connectar amb familiars i amics, ningú pot consolar ningú amb una abraçada, i d’altres, molt pitjor: han perdut la vida. Senyor, si haguessis estat aquí……

Però el Senyor, aquests dies, en aquestes circumstàncies,  es fa present en totes i cadascuna de las persones que ens atenen, els professionals que vetllen per nosaltres, en aquells oferiments de veïns amb els que, fins i tot, no ens creuàvem a l’escala i amb les iniciatives de solidaritat als  al barris. El Senyor no es fa present a les nostres vides de la manera com nosaltres creiem necessitar-lo. El Senyor, moltes vegades, espera els quatre dies de Llàtzer, en la vida de qualsevol de nosaltres. I, quan arriba, fa servir un crit ben fort per desvetllar-nos dels nostres ensopiments, lleva la roca que tanca els nostres espais de seguretats i rutines, deslliga les benes perquè caminem i ens treu el drap de la cara perquè veiem.

Jesús, amb la seva presència alliberadora, ens esperona a cercar i trobar l’autèntica Vida tot convidant-nos a compartir allò que nosaltres ja hem experimentat: l’encontre amb el Senyor que té poder sobre la Mort per què Ell mateix és la Vida.

 

Àngels Arrabal

Associació de Sant Josep de la Muntanya

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *