DIUMENGE 22 DE MARÇ – IV DE QUARESMA / Clicle A

DIUMENGE IV DE QUARESMA / Cicle A

 

Lectura primera 1S 16,1.6-7.10-13a

David és ungit rei d’Israel

Lectura del primer llibre de Samuel

En aquells dies, el Senyor digué a Samuel: «Omple d’oli el corn i ves-te’n. T’envio a casa de Jesè, el betlehemita: entre els seus fills veig el qui jo vull per rei». Quan arribà, va veure Eliab i pensà: «Segur que el Senyor ja té al davant el seu ungit». Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixis en el seu aspecte ni en l’alçada de la seva talla. L’he descartat. Allò que l’home veu no és allò que val; l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor». Jesè va fer passar davant Samuel els set primers dels seus fills, però Samuel li digué: «D’aquests set, el Senyor no n’escull cap». I Samuel afegí: «No queda cap més fill?». Jesè respongué: «Encara queda el més petit: és a pasturar el ramat». Samuel li digué: «Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que no sigui aquí». Jesè el feu anar a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics; tot ell feia goig de veure. El Senyor digué a Samuel: «Ungeix-lo, que és ell». Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’Esperit del Senyor s’apoderà de David.

 

Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)

 

Lectura segona Ef 5,8-14

Ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes

 

Germans, en altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com els qui són de la llum. Els fruits que neixen de la llum són tota mena de bondat, de justícia i de veritat. Mireu bé quines coses són les que agraden al Senyor i no us feu solidaris de les obres infructuoses que ells cometen en la fosca; més aviat, denuncieu-les, perquè el que fan en secret ens avergonyiria fins de dir-ho. Però tot allò que la llum ha denunciat queda clarament visible, ja que les coses són clares i visibles quan són llum. Per això diuen: «Desvetlla’t, tu que dorms; ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà».

 

Vers abans de l’evangeli Jo 8,12b

 

Evangeli Jo 9,1-41

Anà a Siloè, s’hi rentà i tornà veient-hi

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

 

En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. Els deixebles li preguntaren: «Rabí, qui va pecar, que naixés cec aquest home, ell o els seus pares?». Jesús contestà: «Això no ha estat perquè vagi pecar ni ell ni els seus pares; és perquè en ell es revelin les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent les obres del qui m’ha enviat. La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar. Mentre soc en el món soc la llum del món».

Dit això escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloè». Aquest nom significa «enviat». Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?». Uns responien: «Sí, que és ell». Altres deien: «No és pas ell; és un que s’hi assembla». Ell digué: «Sí, que el soc».

Llavors li preguntaren: «Com se t’han obert, els ulls?». Ell contestà: «Aquell home que es diu Jesús va fer una mica de fang, me’l va estendre sobre els ulls i em va dir que anés a rentar-me a Siloè. Hi he anat i, així que m’he rentat, hi he vist». Li digueren: «On és?». Respongué: «No ho sé».

Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig». Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu». Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?». I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?». Ell contestà: «Que és un profeta».

Els jueus no volien creure que aquell home hagués estat cec i ara hi pogués veure, fins que van cridar els seus pares per dir-los: «Aquest és el vostre fill que, segons vosaltres, va néixer cec? Com és, doncs, que ara hi veu?». Els seus pares respongueren: «Nosaltres sabem de cert que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran i ell mateix us donarà raó del que li ha passat». Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que ja llavors havien acordat excloure de la sinagoga tothom qui reconegués que Jesús era el Messies; per això van dir que el seu fill ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix.

Llavors cridaren altra vegada aquell home que havia estat cec i li digueren: «Dona glòria a Déu reconeixent la veritat: nosaltres sabem que aquest home és un pecador». Ell contestà: «Que sigui un pecador, a mi no em consta. Només em consta una cosa: jo, que era cec, ara hi veig». Ells insistiren: «Digues què t’ha fet per obrir-te els ulls». Respongué: «Ja us ho he dit i no n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? És que també us voleu fer seguidors d’ell?». Li contestaren en un to insolent: «Ets tu qui t’has fet seguidor d’ell. Nosaltres som seguidors de Moisès. De Moisès, sabem que Déu li va parlar, però d’aquest, ni sabem d’on és». L’home els contestà: «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d’on és, però a mi, m’ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i compleixen la seva voluntat. D’ençà que el món existeix, no s’ha sentit dir mai que ningú hagi obert els ulls a un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no tindria poder per a fer res».

Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?». I el van excloure de la sinagoga.

Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l’home?». Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?». Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu». Li diu ell: «Hi crec, Senyor». I l’adorà.

Jesús afegí: «És per fer un judici que jo he vingut en aquest món: perquè els qui no hi veien, hi vegin, i els qui hi veien, es tornin cecs». Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: «Així voleu dir que nosaltres també som cecs?». Jesús els contestà: «Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa».

 


 

COMENTARI

 

Crist és la veritable llum que il·luminarà el camí de la nostra vida per aconseguir la salvació eterna.

Però les persones ens entestem a no voler veure la seva “llum”, o simplement no l’acceptem per egoisme i supèrbia. I malgrat això, Crist respecta la nostra llibertat.

Els fariseus van veure al cec de naixement moltes vegades abans de ser curat. Per què ara el prenen per un farsant. Per què ara no volen reconèixer el miracle. Potser perquè Jesús ho va fer en dissabte?

Pot ser que per supèrbia i orgull, per no considerar-se com el que realment són, simples testimonis i transmissors de la paraula de Déu.

Nosaltres també podem caure en el pecat de la supèrbia si no estem atents. Podem veure signes evidents de la presència de Déu, del seu amor a la nostra vida i no acceptar-los, perquè estem més cecs encara que el cec de naixement.

Per això, cal estar oberts a la llum de la veritat que és Crist i no cegar-nos en la nostra supèrbia. Acceptar a Crist, acceptar la seva amistat i el seu amor, acceptar la veritat de les seves paraules i creure en les seves promeses. Reconèixer que el seu ensenyament ens conduirà a la felicitat i finalment, a la vida eterna.

 

 Salesians Cooperadors

 

 



 

 

 

Evangeli Mt 5,38-48

Estima els enemics

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

 

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que, als antics, els van dir: “Ull per ull, dent per dent”. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.

Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dona a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar.

Ja sabeu que van dir: “Estima els altres”, però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d’extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial».

_______________________________________________________________________________

COMENTARI

 

Aquest passatge de l’Evangeli ens planteja un tema difícil, ja que ens diu: “estima el teu enemic”.

És fàcil estimar a qui ens estima, a qui ens cau bé, amb qui som afins.

En canvi estimar les persones que ens “costen”, o que per algun motiu els considerem “nostre enemic”, això ja és una altra qüestió.

Jesús ens ensenya a anar va més enllà, fins a l’amor extrem. Demana que estimem també als nostres enemics, tal com ell va fer.

A l’igual que a les persones del seu temps, això ens sorprèn i ens interpel·la.

Ens ensenya un Déu que és tot amor i bondat cap a tota la humanitat. Que no fa distincions amb ningú i per cap motiu.

Si aconseguim descobrir en la nostra vida l’Amor de Déu, rebutjarem d’ella l’odi, la violència, el menyspreu, la discriminació …

Si hem deixat entrar en la nostra vida el missatge de Jesús deixarem de ser enemics dels nostres enemics, passant a ser els seus amics. Aprendrem a estimar-los encara que a el principi ens costi.

Suprimirem de la nostra vida el “l’ull per ull, dent per dent”, deixant pas a l’amor i al perdó, ja que és l’única manera de contribuir a crear un món més humà i proper.

Demostrarem que un món millor és possible i donarem credibilitat davant els altres que estimar el proïsme és estimar Déu, a qui només veiem a través del germà.

Visquem en l’Amor de Déu!

 

Salesians Cooperadors

 

 


 

 

 

Evangeli Mt 4,12-23

Anà a viure a Cafar-Naüm,

perquè s’havia de complir allò que anunciava Isaïes

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Quan Jesús sentí a dir que Joan havia estat empresonat, se’n tornà a Galilea, però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafar-Naüm, vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s’havia de complir allò que anunciava el profeta Isaïes: «País de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós». Des d’aquell temps Jesús començà a predicar així: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop».

Tot vorejant el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors, i els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes». Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell. Més enllà veié altres dos germans, Jaume i Joan, fills de Zebedeu. Eren a la barca amb el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els cridà. Ells abandonaren immediatament la barca i el pare, i se n’anaren amb ell. I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la bona nova del Regne i guarint entre la gent tota malaltia.

 

 

COMENTARI

 

Aquest passatge de l’evangeli ens narra com Jesús crida a Simó i el seu germà Andreu, convidant-los a seguir-lo i convertir-se en “pescadors d’homes”.

Aquests escolten la seva crida i passen a anunciar la Paraula de Déu, com fa Jesús.

 

També nosaltres estem convidats a seguir-lo i convertir-nos en “pescadors”, sent portadors de la Bona Notícia a una societat materialista, individualista i allunyada del missatge de l’Amor.

A l’igual que els dos fills de Zebedeu, quan vam descobrir el missatge de Jesús, vam començar a viure en la llibertat de l’Amor, “deixant tot el material i superficial”.

Despertem ganes de compartir-ho, convertint-nos en persones més properes i acollidores, sobretot amb els més necessitats, marginats i desprotegits.

 

La millor forma de transmetre l’amor de Déu és sentir-ho, celebrant que estem cridats a viure feliços i salvar-nos.

 

Una vegada que desenvolupem aquesta consciència, no ho hem de quedar per a nosaltres. Hem de compartir-ho amb alegria.

 

 

Salesians Cooperadors

 

 


 

 

Dia 1 de gener

OCTAVA DE NADAL

SOLEMNITAT DE SANTA MARIA MARE DE DÉU

 

Evangeli Lc 2,16-21

Trobaren Maria i Josep amb el nen. Passats vuit dies, li posaren el nom de Jesús

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els pastors anaren a Bet-Lèhem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.

Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.

Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.

 


 

COMENTARI

Comencem un nou any, i ho fem de la millor manera possible, contemplant a Maria.

L’Evangeli d’aquesta festa de la Mare de Déu ens parla d’una trobada; la trobada dels pastors amb Jesús, amb el missatge de l’Amor.

Sense l’experiència d’una “trobada” personal amb ell no es dóna la Fe.

Només aquesta “trobada”, la qual ha comportat un “veure amb els propis ulls” i en certa manera un “tocar”, fa capaços els pastors d’arribar a ser testimonis de la Bona Nova, veritables evangelitzadors que poden donar “a conèixer el que els havien anunciat d’aquell Infant “. Davant d’aquesta experiència d’amor que ens salva, només podem tenir l’actitud de Maria i dels pastors: contemplar i lloar. Que aquestes siguin actituds molt presents en aquest any.

Ens podem preguntar: ¿a què m’està cridant el Senyor a l’iniciar aquest any?

 

            Salesians Cooperadors

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *