DIUMENGE 1 DE MARÇ – I DIUMENGE DE QUAREMA / Cicle A

DIUMENGE I DE QUARESMA / Cicle A

 

Lectura primera Gn 2,7-9.3,1-7a

Creació i pecat dels primers pares

Lectura del llibre del Gènesi

El Senyor-Déu modelà l’home amb pols de la terra, li bufà a la cara per fer-li entrar un alè de vida, i es convertí en un ésser animat. Llavors el Senyor-Déu plantà un jardí a Edèn, a la regió d’orient, i va posar-hi l’home que havia modelat. El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil totes les varietats d’arbres que fan goig de veure i donen fruits gustosos. Al mig del jardí hi havia l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i del mal.

La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Digué, doncs, a la dona: «Així Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?». La dona li respongué: «Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem». La serp digué a la dona: «No moriríeu pas! Déu sap que si un dia en menjàveu se us obririen els ulls i seríeu iguals que els àngels: coneixeríeu el bé i el mal». La dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar, que donava gust de veure i que era temptador això d’adquirir coneixement, en collí i en menjà; en donà també al seu marit, que en menjà com ella, i se’ls obriren a tots dos els ulls. Llavors s’adonaren que anaven nus i cosiren fulles de figuera per fer-se’n faldars.

 

Salm responsorial 50,3-4.5-6a.12-13.14 i 17 (R.: cf. 3a)

 

Lectura segona Rm 5,12-19

Com més abundava el pecat, més ha abundat també la gràcia

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, per obra d’un sol home entrà el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort, que s’estengué a tots els homes, donat que tots van pecar.

Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha llei, no consta quina és la pena dels pecats. Així i tot, la mort ja imperava durant tot el temps que va d’Adam fins a Moisès, fins sobre aquells homes que no havien transgredit cap precepte, com ho havia fet Adam. I Adam prefigurava l’home que havia de venir més tard. Però el do no té comparació amb la caiguda, perquè si tants han mort per haver fallat aquell tot sol, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós que s’ha estès a tants per la gràcia d’un sol home, Jesucrist. És veritat: el do de Déu no es pot ni comparar amb tot allò que va venir per haver pecat un sol home: el judici d’un de sol tingué per desenllaç una condemna, mentre que el do de la gràcia fa justos els homes després de moltes caigudes.

Així, doncs, si per haver fallat aquell tot sol va imperar la mort per culpa d’ell, amb molt més motiu els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do generós que els fa justos viuran i regnaran gràcies a un de sol, que és Jesucrist. Per tant, així com per haver fallat un sol home es va estendre a tots la condemna, també per haver estat just un de sol tots els homes són absolts i obtenen la vida; així com, per haver desobeït aquell home sol, els altres van esdevenir pecadors, també per haver obeït un de sol, esdevindran justos els altres.

 

Vers abans de l’evangeli Mt 4,4b

 

Evangeli Mt 4,1-11

Jesús dejuna durant quaranta dies i és temptat

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, l’Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés. Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam. El temptador se li acostà i li digué: «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans». Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”».

Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el deixa dalt la cornisa del temple i li diu: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix; l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als seus àngels que et duguin a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”». Jesús li contesta: «També diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”».

Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima, li fa veure tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: «Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores». Llavors li diu Jesús: «Ves-te’n d’aquí, Satanàs! L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol”».

Llavors el diable el deixà estar, i vingueren uns àngels per proveir-lo.

 


 

COMENTARI

 

“Jesús dejuna durant quaranta dies i és temptat”

L’Evangeli ens ensenya com Jesús, abans de començar la seva tasca evangelitzadora, cerca silenci i pau, per trobar-se amb Ell mateix i amb Déu, meditant tot el que Pare li encomana, necessita pregar perquè l’Esperit del Senyor, li doni forces per portar a terme la missió que té encomanada.

Jesús va al desert amb tota la càrrega humana que l’acompanya, necessita pair tot el que ha viscut i es pregunta quina resposta a de donar a la crida del Pare i la troba en aquest àrid i solitari desert, Déu el crida anar més enllà de tot el que es veu, tot calla.

Jesús té un cor infinit, on hi cap tothom i es pregunta que ha de fer per alliberar els homes dels seus lligams que no tenen consistència.

El dimoni és hàbil i vol temptar Jesús fins a tres vegades i l’Escriptura diu que Jesús sap donar respostes sàvies, “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”, “No temptis al Senyor, el teu Déu”, “Adora el Senyor, el teu Déu”, el diable esporuguit i espantat va marxar i el va deixar, i aleshores Jesús, es va sentir bressolat pels  àngels de Déu.

El mateix passa amb l’ésser humà, també necessitem fer estones de silenci i deixar-ho tot per fer un buit a dintre nostre, perquè escoltant el silenci del nostre cor, entendrem que ens demana el nostra Déu.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Evangeli Lc 2,22-40

Els meus ulls han vist el Salvador

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació d’ells, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor. També havien d’oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la Llei del Senyor.

Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós que esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, per complir amb ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble». El seu pare i la seva mare estaven meravellats d’això que es deia d’ell.

Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts».

Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda fins aleshores, als vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.

Quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.

El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.

 


 

COMENTARI

 

“Els meus ulls han vist el Salvador”

Avui celebrem la Presentació de Jesús al Temple, és conegut aquest dia com “de la Candelera”.

Diu l’escriptura que va arribar el dia de la purificació i d’acord amb la Llei de Moisés, Josep i Maria van portar al seu fill Jesús a Jerusalem, per presentar-lo al Temple i que va passar com un de tants. Era costum fer una aportació al Temple, però al tenir els pares pocs recursos, només aportaren uns colomins o unes tórtores. El poble jueu del temps de Jesús, complia molts rituals per marcar moments significatius de la vida normal. Aquests rituals servien com a recordatori de la seva relació amb Déu.

Quan Josep i María van entrar al Temple, es van trobar amb l’ancià Simeó que esperava al Messies del Senyor des de feia temps i es va alegrar molt, s’havia acomplert el seu desig de veure el Salvador. També una velleta, la profetessa Anna, observava i contemplava en silenci el gran misteri, tot donant gràcies a Déu i parlant a tothom del Nen.

Després de complir tot el que ordenava la llei del Senyor, Josep i María sortiren del Temple meravellats de tot el que es deia del Nen i se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret, amb una barreja de sentiments, sense entendre res, però disposats a seguir caminant per la ruta que Déu els anava marcant. El Noi anava creixent en saviesa i gràcia davant de Déu i dels homes.

Sembla que Déu vol passar desapercebut, d’incògnit en una família més, una de tantes. Sabem donar gràcies a Déu per la seva presència tan propera i viva en les coses petites, en les persones, en la vida…?

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 


 

 

 

 

 

DIUMENGE II DESPRÉS DE NADAL

 

Evangeli Jo 1,1-18

El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.

Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.

 


 

COMENTARI

 

“El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle”

El pròleg és la primera cosa que es veu al obrir l’evangeli, però va ser la última en ser escrita. És el resum final posat al començament. La Paraula estava al costat de Déu des d’abans de la creació i per mitjà d’ella tot va ser creat.

Déu, va voler arribar més a prop nostra i es va fer carn en Jesús que va complir la seva missió i va tornar al Pare. Jesús és aquesta Paraula de Déu viva que resplendeix en la foscor, tot el que diu i fa, és comunicació que ens revela al Pare. La recerca de Déu reneix en el cor humà i és sempre nova, és el poder de la gràcia de Déu.

Joan Baptista va venir per ajudar al poble a descobrir la Paraula de Déu que es manifesta en la història de la humanitat. Però el món de l’època no la va voler reconèixer per estar tancats en ells mateixos i ser incapaços de rebre la Bona Nova de l’Evangeli.

Avui 5 de desembre a casa nostra, celebrem l’arribada del Reis Mags portadors de il·lusions, joguines i somnis pels infants i els més grans, demanem que ens portin la Paraula en aquest Jesús acabat de néixer per viure en cada cor i en cada llar de tot el món.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 


 

DIUMENGE I D’ADVENT / Cicle A

 

Lectura primera Is 2,1-5

El Senyor reuneix totes les nacions
en la pau eterna del Regne de Déu

Lectura del llibre d’Isaïes

Paraules revelades a Isaïes, fill d’Amós, sobre Judà i Jerusalem.

Als darrers temps s’alçarà ferma la muntanya del temple del Senyor al cim de les muntanyes i per damunt dels turons. Totes les nacions hi afluiran, hi aniran tots els pobles dient: «Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob, que ens ensenyi els seus camins i seguim les seves rutes; perquè de Sió en surt l’ensenyament, de Jerusalem, l’oracle del Senyor».

Ell posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els pobles, forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra, ni s’entrenaran mai més a fer la guerra.

Casa de Jacob, veniu, caminem a la llum del Senyor.

 

Salm responsorial 121,1-2.4-5.6-7.8-9 (R.: 1)

 

Lectura segona Rm 13,11-14a

Tenim la salvació a prop nostre

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, siguem conscients dels moments que vivim. Prou de dormir; ja és hora d’aixecar-nos. Avui tenim la salvació més a prop nostre que quan vam abraçar la fe. S’acaba la nit i el dia s’acosta. Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca, revestim-nos l’armadura del combat a plena llum. Comportem-nos dignament com a ple dia. Fora l’abús de menjar i beure, fora els plaers i les impureses, fora les renyines i les enveges. Que el vostre vestit sigui Jesucrist, el Senyor.

 

Al·leluia Salm 84,8

 

Evangeli Mt 24,37-44

Vetlleu i estigueu a punt

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Quan vindrà el Fill de l’home, passarà com en temps de Noè. Els dies abans del diluvi tothom continuava menjant i bevent i casant-se, fins que Noè hagué entrat a l’arca. No s’havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi i se’ls endugué tots. Igual passarà en l’adveniment del Fill de l’home. Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp, potser l’un fora pres i l’altre deixat; si hi hagués dues dones molent plegades, potser l’una fora presa i l’altra deixada. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora de la nit que el lladre vindria, no s’hauria adormit ni hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada».

 


COMENTARI

 

 “Vetlleu i estigueu a punt”

Avui celebrem el primer diumenge d’Advent i comença l’Any Litúrgic dels cristians catòlics.

L’evangeli ens recorda que el Senyor arriba a casa nostra sense avisar, no té data, però no ha  de preocupar-nos de quan vindrà, sinó de com estem de preparats. La vida és un regal de Déu per cada un de nosaltres i l’hem de compartir amb aquelles persones que es creuen en el nostre camí, perquè totes es sentin acollides i estimades.

Avui, com cada any encendrem la primera espelma de la Corona d’Advent que ens demana estar alegres, atents i alertes per canviar les nostres actituds negatives i també que com a cristians esperem la gran vinguda del Nen Déu, volem i necessitem faci estada en el nostre cor i en el nostre món tan necessitat de bondat i Amor.

Bona setmana d’Advent!

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

 


 

 

DIUMENGE XXXI DURANT L’ANY / Cicle C

 

Lectura primera Sa 11,23-12,2

Us apiadeu de tothom perquè vós estimeu tot allò que existeix

Lectura del llibre de la Saviesa

Senyor, el món tot sencer davant vostre és com un gra que tot just inclina la balança, com un esquitx de rosada que cau a terra el matí.

Justament perquè ho podeu tot us apiadeu de tothom i dissimuleu els pecats dels homes perquè puguin penedir-se. És que vós estimeu tot allò que existeix i no abomineu res d’allò que heu creat, ja que no heu fet res sense estimar-ho.

Com persistiria res si vós no ho volguéssiu? Què continuaria existint si no rebés la vostra invitació? I vós, Senyor que estimeu la vida, tot ho planyeu, sabent que tot és vostre, ja que el vostre alè immortal és present en tots.

Per això repreneu una mica els qui es desencaminen i, servint-vos d’allò mateix amb què han pecat, els amonesteu i els recordeu les seves culpes, perquè s’allunyin del mal i creguin en vós, Senyor.

 

Salm responsorial 144,1-2.8-9.10-11.13cd-14 (R.: 1)

 

Lectura segona 2Te 1,11-2,2

El nom de Jesús, el nostre Senyor,

serà glorificat en vosaltres i vosaltres en ell

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, sempre preguem per vosaltres, demanant que el nostre Déu us faci dignes de la vocació cristiana i amb el seu poder dugui a terme tots els bons propòsits i totes les obres que la fe us inspira. Així el nom de Jesús, el nostre Senyor, serà glorificat en vosaltres, i vosaltres en ell, per la gràcia del nostre Déu i de Jesucrist, el Senyor.

Pel que fa a l’adveniment de Jesucrist, el nostre Senyor, i a la nostra reunió amb ell, us preguem, germans, que no perdeu el seny ni us alarmeu, encara que una suposada revelació de l’Esperit o una dita o carta que passés com si fos nostra anunciessin que el dia del Senyor és imminent.

 

Al·leluia Jo 3,16

 

Evangeli Lc 19,1-10

El Fill de l’home ha vingut a buscar

i a salvar allò que s’havia perdut

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús anà de pas a Jericó. Un home que es deia Zaqueu, cap de publicans i ric, intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista perquè era petit d’estatura. Llavors, per poder-lo veure, corregué endavant i s’enfilà en un arbre al lloc on Jesús havia de passar. Quan Jesús arribà en aquell indret alçà els ulls i li digué: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva». Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content. Tothom qui ho veié criticava Jesús i comentava el fet que s’hagués quedat a casa d’un pecador. Però Zaqueu es posà dret i digué al Senyor: «Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat els restitueixo quatre vegades més». Jesús li digué: «Avui s’ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també és un fill d’Abraham. És que el Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut».

 


 

COMENTARI

 

“El Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut”

Jesús anà a Jericó i es trobà amb Zaqueu, cap dels cobradors d’impostos i que era menys valgut  per part dels jueus d’aquell temps. Al ser petit d’estatura, puja a la figuera per poder veure a Jesús i Jesús que llegeix el cor de Zaqueu el convida a baixar i li diu que prepari taula que anirà a dinar a casa seva. Zaqueu baixa i creix en el seu cor, s’adona que ha de canviar d’actitud davant les persones que passen fam, les humiliades, els malalts.

Tothom vol amagar les seves petites misèries, però Jesús fa veure en com hem d’afrontar-les, tant de manera personal com comunitària.

L’expressió de Jesús “avui s’ha salvat aquesta casa”, té un doble sentit, Jesús que és la salvació de Déu, s’ha allotjat a casa de Zaqueu, inclús en el seu cor i també que la salvació entesa com conversió a Déu i als germans, ha transformat la vida de Zaqueu.

La fe en Jesús porta a una reforma d’estil de vida. El que Jesús vol és que el rebem en els nostres cors i per això els hem de buidar de tot el que no és necessari, fins i tot de nosaltres mateixos. Jesús vol estar en l’interior de casa nostra, en el més profund de cadascú.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *