DIUMENGE 16 de FEBRER – Diumenge VI durant l’any / Cicle A

DIUMENGE VI DURANT L’ANY / Cicle A

 

Lectura primera Sir 15,15-20

Déu no mana a ningú que faci el mal

Lectura del llibre de Jesús fill de Sira

Si tu vols, guardaràs els manaments; ets tu qui has de decidir si et mantindràs fidel. Tens al davant foc i aigua: pren el que tu vulguis. L’home té al davant la vida i la mort: li donaran allò que voldrà. La saviesa del Senyor és gran; el Senyor és molt poderós i tot ho veu. Els ulls de Déu veuen el que ell ha creat; ell coneix tot el que fa cadascú. No mana a ningú que faci el mal ni autoritza ningú a pecar.

 

Salm responsorial 118,1-2.4-5.17-18.33-34 (R.: 1b)

 

Lectura segona 1C 2,6-10

Abans de tots els temps Déu ja tenia la saviesa enclosa en el seu pla,

perquè sigui la nostra glòria

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, als qui tenen una fe prou madura, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és del món present ni dels dirigents, que estan a punt de ser destituïts, sinó la saviesa enclosa en el pla que Déu s’ha proposat, amagada fins ara, però que abans de tots es temps Déu ja tenia decidida, perquè sigui la nostra glòria. Cap dels dirigents del món present no l’havia coneguda, perquè, si l’haguessin coneguda, mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l’Escriptura: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l’home somniava això que Déu té preparat per als qui l’estimen», però a nosaltres, Déu ens ho ha revelat per obra de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins al més profund de Déu.

 

Al·leluia Cf. Mt 11,25

 

Evangeli Mt 5,17-37

Ja sabeu què van dir els antics, però jo us dic

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel. Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.

Ja sabeu que als antics els van manar: “No matis”, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern. Per això, ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et porta al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T’ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.

Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri”. Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.

També està manat: “Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci”. Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.

També sabeu que als antics els van manar: “No trenquis els juraments”. I també: “Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor”. Doncs jo et dic: No juris mai: ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne».


 

COMENTARI

Tot això s’inclou que Jesús no té importància sense tenir en compte la disciplina d’observança i la conducta exterior. És a la pràctica de la llei, apuntant sobre tota la intenció i, per tant, al cor de l’home, on tinguin orígens accions bones i dolentes . Per tenir comportaments bons i honestos no es poden aplicar normatives jurídiques, que són necessàries motivacions profundes, expressions d’una obertura sabut, la Sabiduria de Déu.

A la llum d’aquesta encesa, cada precepte revela el seu significat més important com a exigència d’amor, i tots no s’obtenen al més gran mandat: estima  a Déu amb tot el cor i al mateix moment com a un mateix.

La voluntat de Déu no és una cosa diferent de la seva essència. Els genitius referits a Déu, no signifiquen mai possessió: Déu no posseeix res, simplement és. Déu només pot comunicar la seva voluntat a través de l’ésser en la creació. En tots els éssers està l’empremta de Déu. Aquesta presència és la seva “voluntat”

Si fóssim capaços de baixar fins al fons de l’ésser i comprendre-ho en l’essencial, descobriríem allà aquesta voluntat de Déu; aquí m’està dient el que vol i espera de mi. La voluntat de Déu no és gens diferent o afegit al meu propi ésser, no em ve de fora, sinó que sempre hi és. Però per viure fora de nosaltres, no som capaços de veure-la.

Aquesta és la raó per la qual hem de tirar mà del que ens han dit alguns homes que sí que van ser capaços de baixar fins l’empremta del seu ésser i descobrir el que Déu espera d’un ésser humà. D’aquesta manera ens arriba de fora el que havia de venir de dins.

Per a nosaltres el cas paradigmàtic d’aquest profit de l’experiència d’una altra persona, és Moisès. Utilitzant tots els mitjans que tenia al seu abast, va saber descobrir el que era bo per al poble que estava tractant d’aglutinar, i per tant el que era bo per a cadascun dels seus membres. No és que Déu se li hagués manifestat d’una manera especial, és que ell va saber aprofitar les circumstàncies especials per aprofundir en el seu propi ésser.

 

L’expressió d’aquesta experiència és voluntat de Déu, perquè l’únic que Ell vol de cada un de nosaltres és que siguem nosaltres mateixos, és a dir que arribem a el màxim de les nostres possibilitats.

 

Què significaria llavors complir la llei? Una cosa molt diferent del que estem acostumats a pensar. Una llei de trànsit, es pot complir perfectament només externament, encara que estigui convençut que el “stop” està mal col·locat, jo ho compleixo i amb si l’objectiu de la llei, que no me la pegui amb el que ve per altra banda i evitar una multa.

Fixeu-vos en el que diu Jesús a l’evangeli, “si no sou més que els lletrats i fariseus, no entrareu pas al Regne del cel”. Ells complien la llei escrupolosament, però només externament, i això no els feia millors sinó mesquins.

 

Des d’aquesta perspectiva, podem entendre el que Jesús va fer en el seu temps amb la Llei de Moisès. Si va dir que no venia a abolir la llei, sinó a donar-li plenitud, és perquè molts el van acusar de saltar-se la Llei de Moisès a la torera. Jesús no va ser contra la llei, sinó més enllà de la llei.

 

Va voler dir-nos que tota llei es queda sempre curta, que sempre hem d’anar més enllà de la lletra, de la pura formulació, fins a descobrir l’esperit. Aquesta actitud de Jesús és la que hem d’adoptar tots en qualsevol època. Sempre la voluntat de Déu estarà més enllà de qualsevol formulació, per això hem de seguir perfeccionant.

 

Tota llei és humana i més, res més promulgada, està antiquada. La Bíblia és paraula de Déu, però és, alhora, paraula humana i com a tal, mai podrà ser definitiva. Sobre Déu mai podrem dir l’última paraula.

 

L’obstinació de Jesús va consistir a fer passar a la gent d’una religiositat externa a una religiositat interna, és a dir, passar d’un compliment de lleis a un descobriment de les exigències del meu propi ésser. Aquesta revolució que va intentar Jesús, està encara sense fer.

 

No només no hem avançat gens en els dos mil anys de cristianisme, sinó que quan va passar la primera generació de cristians hem anat en la direcció contrària. Totes les indicacions de l’evangeli en el sentit de viure en l’esperit i no en la lletra, han estat ignorades olímpicament. Encara seguim pensat en un déu legislador, que no només ens imposa una llei, sinó que ens demanarà comptes si no la complim.

 

“Ja sabeu que es va dir als nostres avantpassats: no mataràs, i si un mata, serà condemnat. Però jo us dic: tot el que està enfadat amb el seu germà serà processat”.

 

No són alternatives, és a dir o una o l’altra. No queda abolit el manament antic sinó portat  a nivells increïblement més profunds. Ens ensenya a anar més enllà de les accions externes per poder descobrir el seu autèntic valor. Una actitud interna negativa, és ja una fallada contra el teu propi ésser, encara que no es manifesti en una acció concreta contra el germà.

 

“Si quan vas a presentar la teva ofrena, et recordes que el teu germà té queixa contra tu, deixa allí teva ofrena i vés a fer les paus amb el teu germà …”

En contra del que acabem de llegir, se’ns ha dit per activa i per passiva que l’important era la nostra relació amb Déu. Tota la nostra religiositat, sobretot la confessió tal com se’ns ha ensenyat, està orientada des d’aquesta perspectiva equivocada. L’evangeli ens diu que més important que la nostra suposada relació amb Déu, és la nostra relació efectiva amb els altres. No volem assabentar-nos.

Hi ha un matís que solem passar per alt i que és l’essència de la proposta. No diu el text: si tu tens queixa contra el teu germà sinó “si el teu germà té queixa contra tu”.

Que difícil és que jo em detingui a examinar si la meva actitud va poder defraudar el germà! Donem per suposat que el que falla és sempre l’altre. Fins i tot quan m’enfado amb ell, és perquè m’ha fet una cosa que em treu de polleguera. La culpa la tenen sempre els altres.

És impressionant, si no fos tan sabut:

“Deixa-hi el teu ofrena i vés abans a fer les paus amb el teu germà”.

Les ofrenes, els sacrificis, les almoines, les oracions no serveixen de res si un altre ésser humà té pendent la més mínima compta amb tu. Només el que facis amb relació als altres ho estàs fent amb relació a Déu.

En els nostres dies estaríem molt d’acord en eliminar totes les lleis que obliguen des de l’exterior, i de fet les estem eliminant. Però ens hem oblidat que això no pot funcionar si no suplim aquesta absència de normes amb un compromís de vivència interior que no només supera la llei per obsoleta, sinó que va molt més enllà d’ella.

Les lleis només es poden llençar per la borda quan la persona ha arribat a un coneixement profund del seu propi ésser. Ja no necessita recolzaments externes per caminar cap a la seva veritable meta. “Estima i fes el que vulguis” o “el que estima ha complert la resta de la Llei”.

 

 

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

 

 

 


 

 

 

 

 

Evangeli Jo 1,29-34

Mireu l’Anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Joan veié que Jesús venia i digué: «Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món. És aquell de qui jo deia: Després de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia. Jo no sabia qui era, però vaig venir a batejar amb aigua perquè ell es manifestés a Israel». Després Joan testificà: «He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Jo no sabia qui era, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: «Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa és el qui bateja amb l’Esperit Sant». Jo ho he vist, i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu».

 


COMENTARI

 

Jesús va treure el pecat del món escollint el camí del servei, de la humilitat, de la pobresa, del lliurament fins a la mort. Aquesta actitud anul·la tota forma de domini, per això aconsegueix la salvació total. Podríem dir que Jesús, per lluitar contra el mal, emprèn el camí de l’anyell, no el del bou que envesteix amb tota la seva força …

És l’únic camí per arribar a ser home autèntic. Jesús va salvar a l’home, suprimint de la seva vida tota opressió que impedeixi el projecte de creació definitiva i total de l’home. Jesús ens va obrir el camí de la veritable salvació, ajudant a tots els oprimits a sortir de la seva opressió. Sempre que estava a les mans, traient-los de l’opressió física, material; quan això no era possible, agafant per la solapa i dient-los: ‘ets lliure, sigues tu mateix, no deixis que ningú et destrossi com a ésser humà; en el teu veritable ser, ningú podrà sotmetre’t si tu no et deixes ‘.
Jesús va viure aquesta llibertat durant la seva vida. Va ser sempre lliure. No es va deixar vassalla ni per la seva família, ni per les autoritats religioses, ni per les autoritats civils, ni pels guardians de les Escriptures (lletrats), ni pels guardians de la Llei (fariseus). Tampoc es va deixar manipular pels seus amics que tenien objectius molt diferents dels seus (els Zebedeu, Pere).

Aquesta perspectiva no ens interessa perquè ens treu de les nostres caselles i ens obliga a estar en el món amb la mateixa actitud que ell va estar; a viure amb la mateixa tensió que ell va viure. No hem d’oprimir ningú de cap manera. No he de deixar-me oprimir. He d’ajudar a tots a sortir de qualsevol mena d’opressió.

Jesús va treure el pecat del món; si jo sóc cristià, he de seguir suprimint el pecat del món. Avui Jesús no pot treure la injustícia, som nosaltres els que hem d’eliminar-la.

 

 

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

 

 


 

 

 

 

Evangeli Mt 1,18-24

Jesús naixerà de Maria, l’esposa de Josep, fill de David

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble». Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres. Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa.


COMENTARI

L’evangeli de la nostra història ens mostra que també a Maria tenia alguna cosa anormal, contrari a les lleis de l’època. Als ulls del poble de Natzaret, ella es va presentar embarassada abans de conviure amb José. Ni la gent, ni José, el seu futur maridat, sabrien l’origen del seu embaràs. Si José va ser justificant segons la justícia de les escriptures i dels fariseus, un punt més que va denunciar a María, i la pena per al seu grup va ser la mort per aprenentatge. José era just, sí !, però la seva justícia era diferent. José va arribar a la percepció del significat del que estava presentant a Maria a través d’un somni. Al somni, l’àngel és un avió de la Bíblia per aclarir l’origen de l’embaràs de María. Venia de l’acció de l’Esperit de Déu. Quan tota Maria va ser clara, va exclamar: “Heus aquí l’esclava del Senyor, tingueu en compte la vostre paraula!” Quan José va ser clar, va prendre a María com la seva esposa, i va tornar a viure junts. Gràcies a la justícia de José, María no va ser apedregada i Jesús va seguir vivint al seu senyal.4) Per a la reflexió personal

 

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *