DIUMENGE 12 DE GENER – Diumenge després del dia 6 de gener

Diumenge després del dia 6 de gener

BAPTISME DEL SENYOR / Cicle A

Festa

 

Lectura primera Is 42,1-4.6-7

Aquí teniu el meu servent en qui s’ha complagut la meva ànima

Lectura del llibre d’Isaïes

Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions.

Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca».

 

Salm responsorial 28,1-2.3ac-4.3b i 9b-10 (R.: 11b)

 

Lectura segona Fets 10,34-38

Déu va ungir Jesús amb l’Esperit Sant

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. Ell va adreçar la seva paraula al poble d’Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots.

Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell».

 

Al·leluia Cf. Mc 1,11

 

Evangeli Mt 3,13-17

Un cop batejat, Jesús veié que l’Esperit de Déu

venia cap a ell

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés. Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia: «Soc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu vens a mi?». Jesús li respongué: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer».

Llavors hi accedí. Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut».

 


COMENTARI

 

En els fragments dels Evangelis que s’han llegit en aquest temps de Nadal se’ns han presentat els fets més importants de la infància i adolescència de Jesús. Hem vist com Maria i Josep, com bons israelites i fidels complidors de la Llei mosaica van circumcidar a Jesús al cap de set dies del seu naixement, el van presentar al temple fent la corresponent ofrena i a l’arribar als 12 anys, va anar amb ells al Temple, en la seva anual peregrinació a aquest lloc sagrat, on Jesús ja va debatre amb els doctors de la Llei.

I és que per interpretar correctament una Llei. Convé analitzar no solament la literalitat d’aquesta sinó també la voluntat i les circumstàncies que van portar al legislador a promulgar-la. I Jesús durant anys va anar madurant aquest aspecte, cercant el perquè de la seva missió i ho va refrendar passant 40 dies en el desert i prenent la decisió d’apropar-se al predicador Joan i fer-se batejar per ell.

I ens explica l’evangelista que després de ser batejat va rebre l’Esperit. I és en aquesta unció simbòlica quan Jesús esdevé el Crist i en aquell moment comença una nova era de la història marcada per un missatge totalment revolucionari. És l’inici del cristianisme.

Però cadascú de nosaltres, en la cerimònia del nostre baptisme, després que el celebrant hagi vessat l’aigua sobre el nostre cap, també som ungits amb els olis del christma. I aquesta unció ens compromet a ser corresponsables en la propagació d’un missatge de pau i germanor universal.

¿En som conscients d’això? Quan se’ns proposa renovar el compromís que en nom nostre varen fer els pares i els padrins ¿Responem conscientment o ho fem d’una manera mecànica? I si la nostra resposta és afirmativa ¿quina és la nostra actitud?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

 

 

 


8 de desembre

IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA

Solemnitat

 

Lectura primera Gn 3,9-15.20

Faré que siguin enemics el teu llinatge i el de la dona

Lectura del llibre del Gènesi

Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre, el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat». Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?» L’home li digué: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat». El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m’ha enganyat». El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló».

L’home donà a la seva esposa el nom d’Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.

 

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3c-4 (R.: 1a)

 

Lectura segona Ef 1,3-6.11-12

Déu ens elegí en Crist abans de crear el món

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dona lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.

En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança.

 

Al·leluia Lc 1,28.42

 

Evangeli Lc 1,26-38

Déu te guard, plena de gràcia,

el Senyor és amb tu

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules».

I l’àngel es va retirar.

________________________________________________________________________________

COMENTARI

 

L’evangeli de la Anunciació que es llegirà aquest diumenge, festa de la Immaculada, va íntimament lligat al fragment del Gènesi que es llegirà com a primera lectura. La recreació que al llarg dels temps, han fet alguns pintors i escultors d’aquest fragment del Gènesi, representant la fruita de l’arbre prohibit com una poma, ha ocasionat per a molta gent, una comprensió equívoca del missatge que l’autor volia transmetre amb una descripció poètica dels fets, ja que molt probablement, per la situació geogràfica del paradís, no és gaire factible què, en ell, hi haguessin pomers.

L’arbre del què mengen el fruit Adam i Eva, és l’arbre del “coneixement del bé i del mal”. Ells són els primers bípedes que tenen capacitat de discerniment, ( aquesta qualitat que ens deferència de la resta d’animals ) i per tant els primers que en sentir-se responsables dels seus actes, es reconeixen nus, davant Déu. I Aquest comprensiu, els promet una nova estirp, neta de pecat, que naixerà d’una dona.

I quan Maria, rep la invitació de ser la persona en la que es materialitza la “gran promesa” es sent trasbalsada. Però accepta la missió amb tota humilitat i amb una encomiable actitud de servei. Ella serà l’instrument mitjançant el qual Déu es farà carn i serà anomenat Jesús tal com l’indica l’àngel.

Dues reflexions podem fer nosaltres dels texts d’aquest diumenge. La primera que com Adam i Eva.al fer un repàs de les nostres actituds vitals, es possible que també ens sentim nus. Però també, que, d’alguna manera, som instruments cridats a apropar Jesús als nostre convilatans. I com Maria, ens cal fer-ho amb humilitat i actitud de servei. 

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

 


DIUMENGE XXXII DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 20,27-38

Déu no és Déu de morts, sinó de vius

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà l’esposa? Perquè tots set s’hi havien casat».

Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció són iguals que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isahac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè, per a ell tots viuen».

 


COMENTARI

 

El filòsof grec Sòfocles diu en un dels seus escrits que. “Els homes podem conèixer les coses d’aquest món investigant. Però que no ens és possible saber res del més enllà”. Avui, gràcies als avenços tecnològics coneixem cada cop més de l’espai: descobrim noves galàxies, exo-planetes, ect. Però cada descobriment que resolt qüestions plantejades, comporta fer-nos noves preguntes, la qual cosa ens hauria de fer més humils.

Els saduceus, forçant al màxim la Llei, proposen a Jesús una qüestió gairebé “kafkiana” d’una vídua “devora-marits”, per preguntar a Jesús la seva opinió sobre la resurrecció dels morts, que ells neguen a l’imaginar-la d’una forma material i corpòria. I jesús els explica que més enllà d’aquest món, no importa la materialitat dels cossos, sinó una forma de vida diferent que els humans no som capaços d’imaginar.

Quan algú ha perdut una persona propera (marit, muller, pare, mare, fill) és normal que quan té un problema s’adreci a ell demanat ajuda. És un fet espontani a què, si analitzem racionalment, no trobarem cap lògica. Però això ens demostra que el nostre subconscient necessita creure en un retrobament amb aquells que ens han deixat. Perquè l’amor és com la bardissa amb una combustió molt variada, segons cada moment, però de la que sempre queda un brasquer.

Aquest mes de novembre hem celebrat dues festes importants. La de “Tots els Sants” i la “Dels fidels difunts”. I per tant hem recordat aquells familiars i amics que ja no són “amb nosaltres” però que segueixen vivint “en nosaltres”. De com propers els hem sentit aquests dies ens ajudarà a intuir quina seria avui la resposta que donaria Jesús a qüestions que sobrepassen la racionalitat humana.

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *