DIUMENGE 5 DE GENER – II Després de Nadal

DIUMENGE II DESPRÉS DE NADAL

 

Lectura primera Sir 24,1-2.8-12

La saviesa de Déu habita en el poble que ell ha escollit

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

La saviesa, s’elogia ella mateixa, es gloria enmig del seu poble, parla en la reunió del poble de l’Altíssim, es gloria davant dels seus estols, dient:
«El Senyor de l’univers em donà una ordre, el qui em va crear i m’assenyala on plantaré la meva tenda em digué: “Acampa entre els fills de Jacob, fes d’Israel la teva heretat”. M’ha creat abans del temps, des del principi, i mai més no deixaré d’existir. Li dono culte davant d’ell al temple sant. Així m’he establert a Sió, m’ha fet trobar repòs a la ciutat que ell i jo estimem, exerceixo el meu poder a Jerusalem. He tret brotada en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor, en la seva heretat».

 

Salm responsorial 147,12-13.14-15.19-20 (R.: Jo 1,14)

 

Lectura segona Ef 1,3-6.15-18

Déu ens ha destinat a ser fills seus per Jesucrist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dona lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.

Per això, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús, el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em canso de donar gràcies per vosaltres, i us recordo en les meves pregàries, demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell: demanant-li també que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades, l’heretat que ell us dona entre els sants.

 

Al·leluia Cf. 1Tm 3,16

 

Evangeli Jo 1,1-18

El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.

Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.

 


 

COMENTARI

 

“El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle”

El pròleg és la primera cosa que es veu al obrir l’evangeli, però va ser la última en ser escrita. És el resum final posat al començament. La Paraula estava al costat de Déu des d’abans de la creació i per mitjà d’ella tot va ser creat.

Déu, va voler arribar més a prop nostra i es va fer carn en Jesús que va complir la seva missió i va tornar al Pare. Jesús és aquesta Paraula de Déu viva que resplendeix en la foscor, tot el que diu i fa, és comunicació que ens revela al Pare. La recerca de Déu reneix en el cor humà i és sempre nova, és el poder de la gràcia de Déu.

Joan Baptista va venir per ajudar al poble a descobrir la Paraula de Déu que es manifesta en la història de la humanitat. Però el món de l’època no la va voler reconèixer per estar tancats en ells mateixos i ser incapaços de rebre la Bona Nova de l’Evangeli.

Avui 5 de desembre a casa nostra, celebrem l’arribada del Reis Mags portadors de il·lusions, joguines i somnis pels infants i els més grans, demanem que ens portin la Paraula en aquest Jesús acabat de néixer per viure en cada cor i en cada llar de tot el món.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 


DIUMENGE I D’ADVENT / Cicle A

 

Lectura primera Is 2,1-5

El Senyor reuneix totes les nacions
en la pau eterna del Regne de Déu

Lectura del llibre d’Isaïes

Paraules revelades a Isaïes, fill d’Amós, sobre Judà i Jerusalem.

Als darrers temps s’alçarà ferma la muntanya del temple del Senyor al cim de les muntanyes i per damunt dels turons. Totes les nacions hi afluiran, hi aniran tots els pobles dient: «Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob, que ens ensenyi els seus camins i seguim les seves rutes; perquè de Sió en surt l’ensenyament, de Jerusalem, l’oracle del Senyor».

Ell posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els pobles, forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra, ni s’entrenaran mai més a fer la guerra.

Casa de Jacob, veniu, caminem a la llum del Senyor.

 

Salm responsorial 121,1-2.4-5.6-7.8-9 (R.: 1)

 

Lectura segona Rm 13,11-14a

Tenim la salvació a prop nostre

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, siguem conscients dels moments que vivim. Prou de dormir; ja és hora d’aixecar-nos. Avui tenim la salvació més a prop nostre que quan vam abraçar la fe. S’acaba la nit i el dia s’acosta. Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca, revestim-nos l’armadura del combat a plena llum. Comportem-nos dignament com a ple dia. Fora l’abús de menjar i beure, fora els plaers i les impureses, fora les renyines i les enveges. Que el vostre vestit sigui Jesucrist, el Senyor.

 

Al·leluia Salm 84,8

 

Evangeli Mt 24,37-44

Vetlleu i estigueu a punt

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Quan vindrà el Fill de l’home, passarà com en temps de Noè. Els dies abans del diluvi tothom continuava menjant i bevent i casant-se, fins que Noè hagué entrat a l’arca. No s’havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi i se’ls endugué tots. Igual passarà en l’adveniment del Fill de l’home. Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp, potser l’un fora pres i l’altre deixat; si hi hagués dues dones molent plegades, potser l’una fora presa i l’altra deixada. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora de la nit que el lladre vindria, no s’hauria adormit ni hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada».

 


COMENTARI

 

 “Vetlleu i estigueu a punt”

Avui celebrem el primer diumenge d’Advent i comença l’Any Litúrgic dels cristians catòlics.

L’evangeli ens recorda que el Senyor arriba a casa nostra sense avisar, no té data, però no ha  de preocupar-nos de quan vindrà, sinó de com estem de preparats. La vida és un regal de Déu per cada un de nosaltres i l’hem de compartir amb aquelles persones que es creuen en el nostre camí, perquè totes es sentin acollides i estimades.

Avui, com cada any encendrem la primera espelma de la Corona d’Advent que ens demana estar alegres, atents i alertes per canviar les nostres actituds negatives i també que com a cristians esperem la gran vinguda del Nen Déu, volem i necessitem faci estada en el nostre cor i en el nostre món tan necessitat de bondat i Amor.

Bona setmana d’Advent!

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

 


 

 

DIUMENGE XXXI DURANT L’ANY / Cicle C

 

Lectura primera Sa 11,23-12,2

Us apiadeu de tothom perquè vós estimeu tot allò que existeix

Lectura del llibre de la Saviesa

Senyor, el món tot sencer davant vostre és com un gra que tot just inclina la balança, com un esquitx de rosada que cau a terra el matí.

Justament perquè ho podeu tot us apiadeu de tothom i dissimuleu els pecats dels homes perquè puguin penedir-se. És que vós estimeu tot allò que existeix i no abomineu res d’allò que heu creat, ja que no heu fet res sense estimar-ho.

Com persistiria res si vós no ho volguéssiu? Què continuaria existint si no rebés la vostra invitació? I vós, Senyor que estimeu la vida, tot ho planyeu, sabent que tot és vostre, ja que el vostre alè immortal és present en tots.

Per això repreneu una mica els qui es desencaminen i, servint-vos d’allò mateix amb què han pecat, els amonesteu i els recordeu les seves culpes, perquè s’allunyin del mal i creguin en vós, Senyor.

 

Salm responsorial 144,1-2.8-9.10-11.13cd-14 (R.: 1)

 

Lectura segona 2Te 1,11-2,2

El nom de Jesús, el nostre Senyor,

serà glorificat en vosaltres i vosaltres en ell

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, sempre preguem per vosaltres, demanant que el nostre Déu us faci dignes de la vocació cristiana i amb el seu poder dugui a terme tots els bons propòsits i totes les obres que la fe us inspira. Així el nom de Jesús, el nostre Senyor, serà glorificat en vosaltres, i vosaltres en ell, per la gràcia del nostre Déu i de Jesucrist, el Senyor.

Pel que fa a l’adveniment de Jesucrist, el nostre Senyor, i a la nostra reunió amb ell, us preguem, germans, que no perdeu el seny ni us alarmeu, encara que una suposada revelació de l’Esperit o una dita o carta que passés com si fos nostra anunciessin que el dia del Senyor és imminent.

 

Al·leluia Jo 3,16

 

Evangeli Lc 19,1-10

El Fill de l’home ha vingut a buscar

i a salvar allò que s’havia perdut

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús anà de pas a Jericó. Un home que es deia Zaqueu, cap de publicans i ric, intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista perquè era petit d’estatura. Llavors, per poder-lo veure, corregué endavant i s’enfilà en un arbre al lloc on Jesús havia de passar. Quan Jesús arribà en aquell indret alçà els ulls i li digué: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva». Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content. Tothom qui ho veié criticava Jesús i comentava el fet que s’hagués quedat a casa d’un pecador. Però Zaqueu es posà dret i digué al Senyor: «Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat els restitueixo quatre vegades més». Jesús li digué: «Avui s’ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també és un fill d’Abraham. És que el Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut».

 


 

COMENTARI

 

“El Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut”

Jesús anà a Jericó i es trobà amb Zaqueu, cap dels cobradors d’impostos i que era menys valgut  per part dels jueus d’aquell temps. Al ser petit d’estatura, puja a la figuera per poder veure a Jesús i Jesús que llegeix el cor de Zaqueu el convida a baixar i li diu que prepari taula que anirà a dinar a casa seva. Zaqueu baixa i creix en el seu cor, s’adona que ha de canviar d’actitud davant les persones que passen fam, les humiliades, els malalts.

Tothom vol amagar les seves petites misèries, però Jesús fa veure en com hem d’afrontar-les, tant de manera personal com comunitària.

L’expressió de Jesús “avui s’ha salvat aquesta casa”, té un doble sentit, Jesús que és la salvació de Déu, s’ha allotjat a casa de Zaqueu, inclús en el seu cor i també que la salvació entesa com conversió a Déu i als germans, ha transformat la vida de Zaqueu.

La fe en Jesús porta a una reforma d’estil de vida. El que Jesús vol és que el rebem en els nostres cors i per això els hem de buidar de tot el que no és necessari, fins i tot de nosaltres mateixos. Jesús vol estar en l’interior de casa nostra, en el més profund de cadascú.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *