DIUMENGE 10 DE NOVEMBRE – XXXII DURANT L’ANY / Cicle C

DIUMENGE XXXII DURANT L’ANY / Cicle C

 

Lectura primera 2M 7,1-2.9-14

El Rei del món ens ressuscitarà a una vida eterna

Lectura del segon llibre dels Macabeus

En aquells dies, set germans, que havien estat detinguts amb la seva mare, eren forçats pel rei, sota la tortura d’assots i de fuets, a menjar carn de porc, que la Llei prohibia. Un d’ells, parlant per tots, digué: «Què vols saber de nosaltres amb aquest interrogatori? Estem disposats a morir abans que violar les lleis rebudes dels nostres pares».

El segon, a punt d’expirar digué: «Tu ens pots privar d’aquesta vida, botxí, però el Rei del món, als qui morim per les seves lleis, ens ressuscitarà a una vida eterna».

Després d’aquests va ser torturat el tercer. Tragué la llengua de seguida, tan bon punt li ho demanaren, estengué les mans sense por i digué amb una noble generositat: «Les havia rebudes del cel, però per fidelitat a les lleis del cel no les planyo i espero recobrar-les d’allà dalt». El rei mateix i els de la seva comitiva quedaren corpresos de la valentia d’aquell noi, que tenia per no res el dolor de les tortures.

Mort aquest, turmentaren el quart amb la mateixa crueltat. A punt d’expirar deia: «Ara que morim a mans dels homes, és bo de confiar en l’esperança que Déu ens dona de ressuscitar-nos, perquè tu no ressuscitaràs pas a la vida».

 

Salm responsorial 16,1.5-6.8b i 15 (R.: 15)

 

Lectura segona 2Te 2,16-3,5

Que el Senyor us faci constants

en tota mena d’obres bones i de bona doctrina

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, que Jesucrist mateix, el nostre Senyor, i Déu, el nostre Pare, que ens ha estimat tant i ens ha concedit per la seva gràcia un consol etern i una bona esperança, conforti els vostres cors i els faci constants en tota mena d’obres bones i de bona doctrina.

Finalment, germans, pregueu per nosaltres: que la Paraula del Senyor es propagui pertot arreu i sigui glorificada com ho ha estat entre vosaltres, i que Déu ens alliberi dels homes irresponsables i dolents, perquè no tothom té la fe. El Senyor és fidel. Ell us farà constants i us guardarà del Maligne. Us tenim tota la confiança en el Senyor, i sabem que tot això que us recomanem ja ho feu i continuareu fent-ho. Que el Senyor encamini els vostres cors a estimar Déu i sofrir amb constància com ho feu Jesucrist.

 

Al·leluia Ap 1,5-6

 

Evangeli Lc 20,27-38

Déu no és Déu de morts, sinó de vius

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà l’esposa? Perquè tots set s’hi havien casat».

Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció són iguals que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isahac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè, per a ell tots viuen».

 


COMENTARI

 

El filòsof grec Sòfocles diu en un dels seus escrits que. “Els homes podem conèixer les coses d’aquest món investigant. Però que no ens és possible saber res del més enllà”. Avui, gràcies als avenços tecnològics coneixem cada cop més de l’espai: descobrim noves galàxies, exo-planetes, ect. Però cada descobriment que resolt qüestions plantejades, comporta fer-nos noves preguntes, la qual cosa ens hauria de fer més humils.

Els saduceus, forçant al màxim la Llei, proposen a Jesús una qüestió gairebé “kafkiana” d’una vídua “devora-marits”, per preguntar a Jesús la seva opinió sobre la resurrecció dels morts, que ells neguen a l’imaginar-la d’una forma material i corpòria. I jesús els explica que més enllà d’aquest món, no importa la materialitat dels cossos, sinó una forma de vida diferent que els humans no som capaços d’imaginar.

Quan algú ha perdut una persona propera (marit, muller, pare, mare, fill) és normal que quan té un problema s’adreci a ell demanat ajuda. És un fet espontani a què, si analitzem racionalment, no trobarem cap lògica. Però això ens demostra que el nostre subconscient necessita creure en un retrobament amb aquells que ens han deixat. Perquè l’amor és com la bardissa amb una combustió molt variada, segons cada moment, però de la que sempre queda un brasquer.

Aquest mes de novembre hem celebrat dues festes importants. La de “Tots els Sants” i la “Dels fidels difunts”. I per tant hem recordat aquells familiars i amics que ja no són “amb nosaltres” però que segueixen vivint “en nosaltres”. De com propers els hem sentit aquests dies ens ajudarà a intuir quina seria avui la resposta que donaria Jesús a qüestions que sobrepassen la racionalitat humana.

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *