DIUMENGE 13 d’ OCTUBRE, XXVIII DURANT L’ANY / Cicle C

DIUMENGE XXVIII DURANT L’ANY / Cicle C

 

Lectura primera 2R 5,14-17

Naaman se’n tornà cap a l’home de Déu

i confessà que el Senyor és l’únic Déu

Lectura del segon llibre dels Reis

En aquells dies, Naaman de Síria baixà al Jordà i s’hi banyà set vegades, com li havia dit Eliseu, l’home de Déu. La pell se li tornà com la d’una criatura i quedà pur de la lepra. Llavors se’n tornà amb tot el seu seguici cap a l’home de Déu, entrà a casa d’ell i, dret al seu davant, li digué: «Ara sé ben bé que, fora d’Israel, no hi ha cap altre Déu enlloc més de la terra. Per favor, accepta un present del teu servidor». Eliseu li digué: «No acceptaré res. T’ho juro per la vida del Senyor, davant del qual estic sempre, a punt per servir-lo». Naaman insistia que admetés el present, però Eliseu s’hi negà. Llavors Naaman digué: «Permets que el teu servidor carregui dues mules de terra d’aquest país? És que d’ara endavant el teu servidor no oferirà cap holocaust ni cap altra víctima a altres déus, sinó només al Senyor».

 

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4 (R.: 2)

 

Lectura segona 2Tm 2,8-13

Si som constants en les proves també regnarem amb el Crist

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

Estimat, pensa que Jesucrist, del llinatge de David, ha ressuscitat d’entre els morts. Aquesta és la bona nova que jo predico, i per això he de sofrir fins a trobar-me empresonat com si fos un malfactor. Però les presons no poden encadenar la paraula de Déu. Jo ho suporto tot per amor dels elegits, perquè ells també aconsegueixin la salvació i la glòria eterna que Déu ens dóna en Jesucrist.

Això que diem és ben cert: Si morim amb ell, també viurem amb ell; si som constants en les proves, també regnarem amb ell; si el neguem, ell també ens negarà; però, com que no pot negar-se ell mateix, ell continua fidel si nosaltres no li som fidels.

 

Al·leluia 1Te 5,18

 

Evangeli Lc 17,11-19

Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Un dia, Jesús, tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny i cridaren: «Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!». En veure’ls Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots».

Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un d’ells, quan s’adonà que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Era un samarità. Jesús digué: «No eren deu els qui han estat purificats? On són els altres nou? Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?». Llavors li digué: «Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha salvat».

________________________________________________________________________________

COMENTARI

 

Com que la lepra és una malaltia sortosament eradicada en l’Europa occidental, sens va difícil valorar la magnitud de les conseqüències del guariment de Jesús. Ens hem de remetre a l’escena de la pel·lícula Ben Hur quan el seu protagonista rescata a la seva mare i la seva germana de la cova on vivien amb la cara i mans embolicats amb draps,  marginades de la societat. El fet de recuperar la seva condició de ciutadans explica la urgència dels guarits a presentar-se davant dels sacerdots i recobrar els seus drets com a tals. oblidant-se del gran favor rebut. Solament un samarità, doblement marginat com leprós i per ser samarità és qui torna enrere agraint la sanació.

Avui també hi ha formes de marginació, molt més subtils, però no per això menys doloroses per qui les pateix. I a l’igual què en temps de Jesús la gent defugia dels empestats, avui també la nostra tan pregonada “societat del benestar” margina col·lectius per motius ètnics, religiosos, sanitaris, econòmics o refugiats per conflictes bèl·lics.

L’evangeli d’aquest diumenge ens hauria de fer reflexionat sobre la nostra actitud davant de la marginació. Quan passem davant d’algú que demana ajuda, ¿Què és  el que fem?  Si ens hi apropem ¿ amb quina actitud ? Si per edat no podem col·laborar de forma activa ¿Quina ajuda fem a entitats que treballen contra la marginació?

I si, sortosament, som ciutadans “que podríem anomenar respectables ” ¿Som agraïts pel què generosament hem rebut?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *