DIUMENGE 6 D’OCTUBRE, XXVII DURANT L’ANY / Cicle C

DIUMENGE XXVII DURANT L’ANY / Cicle C

 

Lectura primera Ha 1,2-3;2,2-4

El just viurà perquè ha cregut

Lectura de la profecia d’Habacuc

Fins quan, Senyor, demanaré auxili i no m’escoltareu, cridaré: «Violència», i no em salvareu? Per què deixeu que vegi aquestes calamitats i contempli tantes penes? Tinc davant els ulls devastacions i violències; hi ha baralles i s’aixequen discòrdies.

El Senyor em respongué: «Escriu una visió, grava-la sobre tauletes d’argila, que es puguin llegir corrents. És una visió per a un moment determinat, que aspira al seu terme, i no fallarà. Espera-la, si es retardava; segur que vindrà, no serà ajornada.

L’home d’esperit orgullós se sentirà insegur, però el just viurà perquè ha cregut».

 

Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)

 

Lectura segona 2Tm 1,6-8.13-14

No t’avergonyeixis del testimoni que donà el nostre Senyor

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

Estimat, et recomano que procuris revifar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meves mans. L’Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fermesa, d’amor i de seny. Per tant, no t’avergonyeixis ni del testimoni que donà el nostre Senyor ni de mi, que estic empresonat per ell; tot el que has de sofrir juntament amb l’obra de l’evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dóna. Tingues com a norma la doctrina sana que has escoltat dels meus llavis, i viu en la fe i en l’amor de Jesucrist. El tresor que t’ha estat confiat és valuós. Guarda’l amb la força de l’Esperit Sant que viu en nosaltres.

 

Al·leluia 1Pe 1,25

 

Evangeli Lc 17,5-10

Només que tinguéssiu fe

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe». El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”, us obeiria.

Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l’esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: “Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”».

 


COMENTARI

“Només que tinguéssiu fe”

La fe és un do que dóna Déu quan vol i a qui vol, però podem demanar que ens l’augmenti o ens la doni, Déu ho desitja. També ens cal treballar una mica per part nostra. Hi ha moltes coses que podem fer per col·laborar amb Déu en el seu Regne, el temps que passem en Oració no és un temps perdut, estem amb l’Amic, com deia Sta. Teresa de Jesús.

Hi ha gent que es preocupa quan li sorgeixen dubtes de fe i a vegades aquests dubtes són signe d’una fe que es fa preguntes, que vol conèixer, que vol aprendre, que s’interroga i que es qüestiona, que vol créixer.

La fe no es tan sols una actitud de la ment, sinó també la decisió de viure d’una determinada manera. Pensem en el missatge de Jesús de ser servents fidels en les grans decisions de la nostra vida.

El servei representa la forma com els pobres en temps de Jesús, anomenats els anawim, esperaven el Messies: no com un Messies gloriós, gran sacerdot o jutge, sinó com el Servent de Yavé, anunciat per Isaïes.

Unim-nos als apòstols i una vegada més, diem: “Augmenta’ns la nostra fe”, tan se val que la nostra fe sigui petita, com una llavor de mostassa, Jesús ens crida a ser grans en allò petit i Déu treballa a través nostra, més enllà de les nostres esperances i els nostres somnis. Déu ens convida a compartir la nostra fe transformada en amor amb els que més ho necessiten.

   

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *