DIUMENGE 22 DE SETEMBRE / XXV DURANT L’ANY / Cicle C

DIUMENGE XXV DURANT L’ANY / Cicle C

 

Lectura primera Am 8,4-7

Contra els qui «compren amb diners gent necessitada»

Lectura de la profecia d’Amós

Escolteu això, vosaltres que us abraoneu sobre els pobres per anorrear els desvalguts del país, vosaltres que dieu: «Quan haurà passat la festa de la lluna nova per poder vendre queviures! Quan haurà passat el dissabte per poder obrir els graners! Vendrem el gra amb mesures més petites i, per cobrar, pesarem la moneda amb pesos més grans. Farem trampa amb les balances i vendrem el rebuig barrejat amb el gra. Per tenir un esclau, comprarem amb diners gent necessitada, amb un parell de sandàlies comprarem un pobre».

El Senyor ho jura per la glòria de Jacob: «No oblidaré mai tot això que fan».

 

Salm responsorial 112,1-2.4-6.7-8 (R.: 1a i 7b)

per veure el cel i la terra. R.

 

Lectura segona 1Tm 2,1-8

Feu pregàries per tots els homes a Déu, que vol que tots se salvin

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu

Primer de tot us recomano que feu a Déu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui tenen autoritat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada a la pietat i a l’honestedat. Pregar així és bo i agradable a Déu, el nostre salvador, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. Hi ha un sol Déu. El mitjancer entre Déu i els homes és també un de sol, l’home Jesucrist, que es donà ell mateix per rescatar tots els homes. El testimoniatge sobre tot això ha estat fet públic al temps apropiat, i jo n’he estat fet herald i apòstol, mestre per instruir en la fe i en la veritat els qui no són jueus. Això que dic és veritat, no menteixo. Desitjo que els homes preguin pertot arreu, i que puguin alçar les mans netes, evitant les baralles i les discussions.

 

Al·leluia 2C 8,9

 

Evangeli Lc 16,1-13

No podeu servir Déu i les riqueses

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

 

En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: «A un home ric li van denunciar que el seu administrador malversava els seus béns. Ell el cridà i li digué: “Què és això que sento dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració: d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns”. L’administrador va pensar: “Què podré fer, ara que el meu amo em despatxa de l’administració? Per cavar, no tinc prou força; anar a captar em fa vergonya. Ja sé què he de fer per trobar qui em vulgui a casa seva quan perdré l’administració”.

I cridà un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: “Quant deus al meu amo?” Ell li contestà: “Cent bidons d’oli”. Li digué: “Aquí tens el teu rebut. Seu de pressa i escriu-ne un que digui cinquanta”. A un altre li digué: “I tu, quant deus?” Li contestà: “Cent sacs de blat”. Li diu: “Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta”».

I aquest administrador de riquesa enganyosa, el Senyor el lloà així: «Ha estat prudent, perquè, en el tracte amb els homes de la seva mena, els homes del món són més prudents que els fills de la llum.

I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobeu qui us rebi eternament a casa seva.

L’home que és fidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor, i l’home infidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor. Per això, si no fóssiu fidels en l’administració de les riqueses enganyoses, qui us confiaria les riqueses veritables? Si no fóssiu fidels en les riqueses que són d’un altre, qui us confiaria les que de dret us corresponen? Ningú no pot servir dos amos: si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses».


COMENTARI

L’evangelista provoca la nostra reflexió, perquè ens qüestionem:

  • Quin grau de confiança i seguretat posem en els nostres béns materials i riqueses?
  • Fem ús d’ells sense afecció, sabent renunciar quan veiem a una altra persona més necessitada,

o més aviat són les coses les que, de manera molt subtil, ens esclavitzen?

També desitja treure-li importància als béns materials amb l’exemple d’astúcia del administrador que es trobava entre les dues decisions.

El seu acomiadament es pot interpretar com a símbol del judici final, de la decisió fonamental de la nostra vida:

· Com pretenc viure la meva vida?

  • Quan mori, què em portaré amb mi?

L’evangelista pretén que relativitzem la nostra relació amb les riqueses. Insisteix que el principal cap de les riqueses és compartir-les amb els altres, especialment amb els més necessitats.

Els béns materials i les riqueses es poden convertir fàcilment en el nostre senyor, en un tirà que controli la nostra vida.

És incompatible amb servir a Déu, que té un significat completament oposat. Perquè Ell vol per a nosaltres una vida lliure de lligams materials i amb una aptitud de servei als nostres semblants, una vida autèntica.

No es pot servir dos senyors; A qui serveixes tu?

 

Salesians Cooperadors

 Provincia Mare de Déu de la Mercè

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *